La Sindicatura denuncia un greuge econòmic en les activitats d’estiu per a infants amb discapacitat

La Sindicatura de Greuges de Barcelona alerta que les famílies amb infants i joves amb discapacitat pateixen un greuge comparatiu en l’accés al programa municipal d’activitats d’estiu T’estiu molt 2025. En una resolució recent, l’òrgan denuncia que les activitats adaptades presenten preus molt superiors al de les ordinàries i que les subvencions no cobreixen la diferència.

La queixa sorgeix després que nou famílies denunciessin que havien de fer un esforç econòmic molt superior per accedir a colònies i casals específicament dissenyats per a infants amb necessitats educatives especials. Segons la Sindicatura, "els preus d’aquestes activitats són prohibitius per a moltes famílies", i només 4 de les 22 activitats adaptades tenen un cost per sota del màxim establert pel consistori.

Tot i que la normativa municipal contempla que aquestes activitats puguin tenir un cost més elevat a causa de ràtios de monitoratge més altes o especialització del servei, el problema és que les ajudes públiques es calculen en funció dels preus màxims fixats per a les activitats generals. "Actualment, els costos de les activitats són tan alts que moltes famílies no els poden pagar", apunta la Sindicatura, que també detalla casos concrets com el d’una mare que hauria de pagar 400 euros setmanals per una activitat de cinc hores diàries sense menjador per a la seva filla amb un 69% de discapacitat i grau III de dependència.

El lleure com a dret

"Les famílies de nens, nenes o adolescents amb discapacitat no haurien de fer-se càrrec del cost del suport de personal necessari per accedir a les activitats de lleure", recull la resolució. Segons assenyala la Sindicatura, “el joc és la forma principal en què els nens i les nenes aprenen i es relacionen”, i per ells no és només és un dret fonamental, sinó també una eina clau per al desenvolupament emocional, social i educatiu dels infants amb discapacitat.

Davant aquesta situació, la Sindicatura recomana a l’Ajuntament que ampliï les ajudes per a monitoratge de suport i que vetlli per garantir una igualtat real d’oportunitats en l’accés al lleure. Malgrat reconèixer algunes bones pràctiques municipals, com la reserva d’un 5% de places inclusives o la consideració de la discapacitat com a doble unitat familiar a l’hora de calcular la renda, considera que aquestes mesures continuen sent insuficients.