"A l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais hi venen pares i mares en busca d’apoderament i més recursos", Katy Pallàs

  • La Katy Pallàs al 15è aniversari de l'Associació

    La Katy Pallàs al 15è aniversari de l'Associació - Font: Associació FLG

  • 15è aniversari de l'Associació FLG

    15è aniversari de l'Associació FLG - Font: Associació FLG

  • Dia de l'Orgull'16

    Dia de l'Orgull'16 - Font: Associació FLG

  • Infants de famílies de l'entitat

    Infants de famílies de l'entitat - Font: Associació FLG

  • Acte del 15è aniversari

    Acte del 15è aniversari - Font: Associació FLG

  • Castanyada 2016

    Castanyada 2016 - Font: Associació FLG

  • Acte del 15è aniversari

    Acte del 15è aniversari - Font: Associació FLG

Entrevista a la Presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais, Katy Pallàs, que explica el funcionament i missió de l’entitat i els principals reptes.

L’Associació de Famílies Lesbianes i Gais (FLG) neix el  2001.Va començar com un grup de persones que es reunien per a compartir experiències, va créixer ràpidament i va acabar organitzant-se com una associació. La seva presidenta actual, Katy Pallàs explica el moment per on passa l'entitat actualment.

Com s’organitza la vostra associació? Amb quanta gent compteu actualment?

Comptem amb una junta directiva de quatre persones (presidenta, vicepresident, secretària, tresorer) i un equip de voluntariat ampli, organitzat en comissions: comissió lúdica, comissió d’educació, comissió assessoraments. També disposem de diferents grups que responen a realitats diferents dins de l’associació: BabyFLG, per a famílies amb infants de 0 a 3 anys; adoptants i acollidores, per a famílies que tenen la necessitat de compartir experiències de l’adopció i l’acolliment; PapaGais, format per homes gais amb fills. A més, tenim una secretaria tècnica amb una persona contractada.

Molts dels vostres projectes són d’incidència a l’escola . Com valoreu el treball que es fa a l’àmbit de l’educació formal sobre gènere i sexualitat?

L’escola no aborda el tema del gènere i la sexualitat com pensem que ho hauria de fer, hi passa de puntetes, i la seva aportació es basa simplement en la reproducció humana, sense tenir en compte la part emocional o d’identificació de gènere, ni tenir en compte aquelles persones LGTBI.

Hi ha un perfil determinat de família nova o persones que en volen formar una? Què busquen aquestes persones per recórrer a l’associació?

De famílies a l’FLG n’hi ha de molt tipus, dues mares amb infants adoptats o per reproducció assistida, mares soles amb infants, pares gais per gestació subrogada, pares per acolliment o adopció, pares sols, pares i mares amb fills de matrimonis heterosexuals anteriors, etc. La diversitat és gran, de totes les edats, urbanes, rurals, etc. Però tots vénen a l’FLG per trobar famílies com la seva amb les quals relacionar-se, perquè els seus fills i filles tinguin referents, per apoderar-se davant de la societat, per guanyar recursos amb els quals poder viure la seva maternitat/paternitat amb normalitat.

Quins són els principals problemes o inseguretats amb què es troben les famílies LGTBI?

Són diversos. Des d’un punt de vista familiar o social, amb la inseguretat que els seus fills i filles pateixin discriminació per l’orientació sexual dels seus pares o mares; que els fills no entenguin la seva situació, el fet de tenir dues mares, o dos pares; busquen recursos per explicar-los d’on vénen i per què; i busquen altres famílies que tinguin el mateix model familiar. Des del punt de vista pràctic, busquen un assessorament legal que els permeti conèixer els seus drets.

Hi ha prou serveis d’assessorament i suport de l’Ajuntament i de la Generalitat o supliu carències institucionals?

Suplim les carències institucionals que l’Administració no els pot donar. Acabem de publicar una guia per a mares i pares LGTBI amb la qual pensem omplir un buit que creiem que hi havia amb aquestes famílies. Alguns ajuntaments ja ens n’han demanat exemplars perquè no hi ha cap altra que ens tracti a les famílies LGTBI.

Al llarg de la vostra trajectòria, quins són els principals obstacles amb què us heu trobat?

Gràcies a la llei de coadopció i a la del matrimoni igualitari l’obstacle legal més important de cara a les famílies LGTBI va quedar resolt. Va ser un gran pas endavant, igual que la llei contra l’homofòbia. Tanmateix, aquesta llei no s’ha desplegat, encara queda molt per fer. Un dels punts més complicats i amb els quals ens trobem una barrera és amb el tema de l’educació, ja que l’Administració no veu l’assetjament LGTBI a l’escola fins que hi ha un problema greu. Pensem que cal prevenir en comptes d’actuar.

Després de 15 anys de funcionament,  com valoreu la situació del col·lectiu de famílies LGTBI actualment a Catalunya? Hem millorat en el procés de normalització? Per quina línia cal apostar?

Hem millorat molt i cada dia som més visibles arreu; els mitjans de comunicació i les nostres accions ens donen visibilitat. A les àrees rurals queda molta feina per fer, i a les escoles també. Cal apostar per l’educació.

Un dels serveis d’assessorament que teniu és de gestació subrogada. Aquest tema ha provocat molt debat en els últims mesos. Quina posició ha pres l’associació i per què?

A l’FLG hi ha diverses famílies d’homes que són pares per gestació subrogada. Són famílies a les quals donem suport, igual que donem suport a les tècniques que les fan possible, sempre que aquestes estiguin regulades per la llei i tinguin en compte la cobertura legal de totes les parts implicades en el procés, com és el cas dels Estats Units. Les dones que voluntàriament s’ofereixen a fer aquesta gestació són plenament conscients del procés, ja tenen la seva pròpia família, els seus mitjans per tirar endavant, i ho fan de forma altruista, sense coaccions ni pressions de cap mena. Hi ha països on els drets de les dones no queden prou protegits i per la qual cosa no els podem donar suport.

Afegeix un comentari nou