Les mesures de confinament pel COVID-19: com afecta als col·lectius més vulnerables?

Davant la seriositat de la situació per aturar la cadena de contagis del coronavirus, el Govern espanyol va aprovar el passat divendres l’Estat d’alarma, comunicant les seves mesures el dissabte després d’un Consell de Ministres que es va allargar més de 7 hores. Entre les mesures aprovades, la que té més afectació directa sobre la ciutadania és l’obligació de confinar-se a casa, amb algunes excepcions. Aquesta mesura, però, també té els seus efectes sobre els col·lectius més vulnerables.

En aquest sentit, la ciutadania només podrà sortir de casa pels següents motius:

• Anar a comprar productes de primera necessitat (alimentació i medicaments)
• Dirigir-se al lloc de treball per complir amb una obligació laboral i retornar a casa
• Passejar l’animal de companyia
• Assistir o acompanyar a persones en les seves tasques diàries
• Assistir a centres sanitaris i d’atenció mèdica
• Acudir a una entitat financera o d’assegurances

Tot i això, les entitats socials ja han alertat que hi ha persones en risc que poden patir les conseqüències d’aquestes mesures de restricció.

Quan el confinament a casa no és possible: les persones sense llar

Es tracta del primer col·lectiu en risc afectat. “El fet de no tenir una llar impedeix a les persones que viuen al carrer complir amb aquestes recomanacions”, ha afirmat Arrels Fundació en un comunicat. Segons l’entitat moltes persones sense llar tenen malalties cròniques i més risc de pulmonia i són les primeres que pateixen les conseqüències de la reducció de recursos.

Com podrà saber una persona que dorm al carrer si té o no coronavirus? Com es pot fer quarantena d’una manera protegida si no es té casa? Aquestes són algunes de les preguntes que llença l’entitat. Des d’Arrels, els equips continuen visitant les persones que viuen al carrer per saber com es troben què necessiten, i mantenen obert el Pis Zero perquè les persones més cronificades puguin passar-hi la nit.

En aquest sentit, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies també ha publicat una sèrie de mesures excepcionals per atendre persones en situació de sensellarisme en relació amb el COVID-19.

Les dones maltractades, obligades a estar a casa

Un altre col·lectiu afectat per l’aïllament per reduir l’expansió del coronavirus són les dones maltractades. La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere ha denunciat que moltes dones hauran de conviure amb el seu maltractador durant els dies de confinament. En aquest sentit, l’entitat ha recordat l’existència d’un número d’atenció 24 hores contra la violència masclista: 900 900 120 i ha compartit el telèfon d’emergències del Ministeri d’Igualtat, gratuït i confidencial per prevenir la violència de gènere: el 016.

Els camps de persones refugiades: un alt risc de propagació del COVID-19

Metges Sense Fronteres (MSF) ha alertat que les condicions de vida dels camps de persones refugiades incrementen el risc de propagació d’un brot de coronavirus i faria impossible la seva contenció després el primer cas confirmat a Lesbos. Segons afirma l’organització, el risc de propagació entre els i les habitants dels camps és “extremadament alt” per la falta de serveis d’higiene adequats i la limitació de l’atenció mèdica.

Donat que ja s’ha confirmat el primer cas a l’illa de Lesbos en una ciutadana grega, MSF urgeix que l’evacuació dels camps de refugiats i refugiades és més urgent que mai. “En algunes parts del camp de Mòria, només hi ha una aixeta d’aigua per cada 1.300 persones i no hi ha sabó disponible”, afirmen des de l’entitat. El rentat de les mans o el distanciament social resulten impossible, ja que moltes persones sol·licitants d’asil es veuen obligades a conviure en espais molt reduïts.

La gestió del dol: ni petons, ni abraçades ni suport psicològic

El confinament domiciliari és una mesura de difícil gestió per a les persones que acaben de passar per un procés de dol o que, tanmateix, estan passant per una etapa de depressió, ansietat o altres patologies de salut mental.

El distanciament social impossibilita el fet que la persona que està passant per aquest procés pugui passejar acompanyada d'algun familiar, amistat o persona voluntària. A més, la teràpia de petons i abraçades no és recomanable per mantenir el metro de distància amb les persones del voltant i, a tot això, se li suma el fet que deixen de rebre suport psicològic, que queda suspès.

El patiment, doncs, es pot veure agreujat en uns dies on, les persones que han de fer un esforç per a gestionar el dol per la pèrdua d'una persona estimada o que s'enfronten a un problema de salut mental, han de restar completament aïllades del món i més soles que mai.