L’habitatge empeny milers de persones a l’exclusió social a Barcelona

L’avançament de les dades de l’informe FOESSA 2025 de la diòcesi de Barcelona dibuixa un escenari social marcat per la vulnerabilitat i la incertesa. Tot i que l’exclusió social s’ha reduït lleugerament respecte al 2018, Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació FOESSA alerten que es consolida un model de societat “a la corda fluixa”, en què cada vegada més persones es mantenen en una situació d’equilibri molt fràgil davant qualsevol crisi o imprevist.

Les dades, extretes de l’Enquesta EINSFOESSA —realitzada durant el 2024 a 602 llars i 1.519 persones de la diòcesi—, mostren que gairebé 4 de cada 10 persones viuen en situació d’integració precària. Es tracta de llars que, tot i no trobar-se formalment en exclusió social, es mantenen en una posició molt inestable en àmbits clau com l’habitatge, la feina o la salut.

Aquesta fragilitat conviu amb una exclusió social que afecta el 17% de la població de la diòcesi, més de 450.000 persones, un fenomen que, segons l’informe, adquireix un caràcter cada vegada més estructural.

L’habitatge, el principal factor de desigualtat social

Càritas assenyala l’habitatge com l’eix central de l’exclusió social. Les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible afecten més d’un quart de la població, amb un impacte directe en 225.000 llars i 730.000 persones a la diòcesi de Barcelona.

El cost de l’habitatge és determinant en el risc de pobresa. Més del 15% de la població cau en situació de pobresa severa després d’assumir les despeses d’habitatge, una dada que evidencia com el lloguer s’ha convertit en un factor de vulnerabilitat per a moltes famílies. “La diferència entre viure de lloguer o en propietat és clau a l’hora de determinar el risc d’exclusió social”, ha advertit Amèlia de Juan, cap de l’Àrea Social, d’Anàlisi i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

Aquesta pressió econòmica obliga moltes llars a compartir habitatge per poder afrontar el cost del lloguer. El 13,5% de les persones que comparteixen habitatge ho fan en situacions d’amuntegament greu, una realitat que té conseqüències directes sobre la qualitat de vida.

Infants i adolescents, els més perjudicats

L’impacte de l’exclusió residencial és especialment sever en la infància. En 9 de cada 10 llars on hi ha situacions d’amuntegament greu viuen infants o adolescents, una circumstància que, segons Càritas, dificulta greument la garantia dels seus drets. “Un infant que viu en aquestes condicions difícilment pot desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats”, ha alertat Amèlia de Juan.

Les dades confirmen aquesta vulnerabilitat: 1 de cada 4 menors d’edat es troba en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona. El risc és encara més elevat en les llars monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, que presenten una probabilitat d’exclusió 4,5 vegades superior a la de les llars sense fills.

Treballar en l'exclusió

L’informe FOESSA també constata una transformació profunda del vincle entre feina i integració social. Tot i la millora de les dades globals d’ocupació, el 57,5% de les persones en situació d’exclusió viuen en llars encapçalades per algú que treballa.

La precarietat laboral, especialment al sector serveis, amb feines temporals i salaris baixos, afecta de manera significativa joves i persones migrades, que continuen registrant taxes d’atur més elevades tot i una major presència al mercat laboral.

“El lloguer s’ha convertit en un forat negre que obliga moltes llars a triar entre cobrir necessitats bàsiques o pagar l’habitatge”, ha lamentat Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona. Segons Sala, les dades confirmen que “no fallen les persones, falla el sistema”.

No normalitzar la fragilitat social

L’informe també recull una percepció social clara sobre la necessitat de reforçar les polítiques públiques. El 64,9% de la població considera que les administracions haurien de destinar més recursos als serveis socials, i 8 de cada 10 persones estan totalment o bastant d’acord que les persones que reben ajudes socials les necessiten realment.

En aquest context, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha advertit del risc de normalitzar aquesta fragilitat social persistent. “Nadal no ha de ser una evasió davant d’aquesta realitat, sinó una esperança que ens comprometi amb les persones més vulnerables”, ha afirmat, tot apel·lant a situar-les al centre de les polítiques públiques i de l’acció col·lectiva.