Maria Solanilla: “La Murga no és només pintar pisos: és despertar consciències i crear vincles amb l'entorn"

La Murga és una iniciativa comunitària que treballa per garantir el dret a un habitatge digne al barri de la Mariola, un dels entorns més precaris de Lleida. El projecte, 

recuperat el curs 2022-2023 després d’aturar-se per la pandèmia, reuneix cada Setmana Santa un grup d’uns quaranta joves de diferents agrupaments escoltes de Catalunya. 

Durant sis dies, conviuen al barri, rehabiliten pisos derivats per serveis socials i comparteixen experiències amb les famílies participants. Parlem amb Maria Solanilla, presidenta del projecte i membre de l’equip organitzador, per conèixer com funciona i quin impacte té.

Per a qui no conegui La Murga, com explicaries el projecte?

La Murga és un projecte d’aprenentatge i servei que combina la rehabilitació d’habitatges amb una experiència social i educativa profunda. D’una banda, treballa amb agrupaments escoltes d’arreu del territori per sensibilitzar els joves sobre les condicions de vida que generen situacions de pobresa i exclusió. Participar al barri de la Mariola els permet conèixer de prop múltiples causes d’aquestes realitats, despertar l’esperit crític i viure una experiència transformadora que els aporta consciència social.

D’altra banda, la Murga també té una forta dimensió comunitària amb les famílies. La nostra tasca no es limita a pintar o tapar forats: busquem acompanyar, empoderar i crear vincles entre persones de realitats molt diferents. Moltes de les famílies amb qui treballem viuen situacions de vulnerabilitat o soledat no volguda, i sovint la part més significativa del projecte no és la intervenció física, sinó l’impacte humà i emocional que es construeix al llarg dels dies compartits.

Quan i com neix aquest projecte?

La Murga va néixer l’any 1996 de la mà d’Escoltes Catalans, inicialment a Barcelona, per donar resposta a la necessitat d’un habitatge digne. Posteriorment, es va replicar a Lleida i durant anys es va desenvolupar de manera simultània a les dues ciutats. La pandèmia va interrompre el projecte, però un grup l’escoltes de Lleida va decidir reactivar-lo i fer-lo créixer de manera autogestionada. Des d’aleshores, se n’han celebrat quatre edicions consecutives a la ciutat.

La Murga és una iniciativa comunitària que treballa per garantir el dret a un habitatge digne al barri de la Mariola, un dels entorns més precaris de Lleida. El projecte, recuperat el curs 2022-2023 després d’aturar-se per la pandèmia, reuneix cada Setmana Santa un grup d’uns quaranta joves de diferents agrupaments escoltes de Catalunya. Durant sis dies, conviuen al barri, rehabiliten pisos derivats per serveis socials i comparteixen experiències amb les famílies participants. Parlem amb Maria Solanilla, presidenta del projecte i membre de l’equip organitzador, per conèixer com funciona i quin impacte té.

Parlem més detalladament del projecte. En quin moment comenceu a preparar cada edició?

Ens activem a finals d’estiu o principi de setembre. L’equip motor fa una tancada per revisar l’edició anterior, plantejar objectius i organitzar-nos.
Durant la tardor treballem internament i al novembre ens reunim amb Serveis Socials, que ens deriven possibles famílies. Al gener fem les primeres trobades amb els professionals del barri i visitem els pisos per valorar les necessitats i fer la selecció final.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by La Murga Lleida (@murgalleida)

Com seleccioneu els agrupaments participants?

Obrim inscripcions a finals d’any. Els agrupaments interessats han de presentar un formulari i una carta de motivació redactada pels joves. El procés té en compte els objectius educatius del curs i el treball previ sobre habitatge.
Un cop seleccionats, els proporcionem activitats preparatòries sobre habitatge i dinàmiques per conèixer el seu propi barri. També organitzem formacions específiques per a caps sobre la realitat de la Mariola, gentrificació i context comunitari.

Com s’organitza la Setmana Santa? On viuen i com treballen els joves?

Durant aquests dies dormim i convivim en una escola propera al barri. L’equip motor organitza la intendència i s’encarrega de la cuina i la logística.
Cada jove s’integra en un grup barrejat entre agrupaments i se li assigna un pis o una escala per rehabilitar. Normalment, participen uns 40 joves, repartits en 3 o 4 habitatges i algunes escales comunitàries.

Quines tasques fan exactament als habitatges?

Les tasques de rehabilitació depenen de les necessitats de cada habitatge, però habitualment inclouen la neteja i la pintura de parets, el tractament d’humitats, el tapat de forats, la reparació de marcs de portes i altres petites intervencions que entren dins les nostres capacitats. 

Abans d’iniciar la feina, oferim als joves una formació tècnica bàsica que els permet treballar amb seguretat i eficàcia. A més, les famílies participen activament en tot el procés, ja que la Murga es concep com un projecte compartit i comunitari, i no pas assistencialista.

Dieu que la Murga és molt més que rehabilitar pisos. Què més passa durant aquella setmana?

Als matins treballem en la rehabilitació dels habitatges i les escales comunitàries, però a les tardes fem formacions i activitats comunitàries: visites al barri, trobades amb entitats com la Baldufa (que organitza el festival Enrenou), dinàmiques amb entitats socials i descobertes d’altres zones vulnerabilitzades com el Centre Històric. També organitzem activitats lúdiques i espais de reflexió crítica sobre habitatge i desigualtats.

I com es realitza la cloenda del projecte?

L’últim dia fem un retorn conjunt amb Serveis Socials, on cada grup comparteix amb els educadors referents com ha evolucionat la família i què s’ha observat durant els dies de convivència.
Després celebrem una taula rodona amb representants polítics perquè els joves puguin plantejar dubtes i demandes relacionades amb l’habitatge. Acabem amb un dinar de cloenda amb les famílies participants i amb famílies d’edicions anteriors.

Com financeu un projecte d’aquesta magnitud?

Fins fa poc el projecte era totalment autogestionat. Cada jove aportava una quota de 70 € que cobria manutenció, intendència i material. Actualment, tenim el suport de Serveis Socials, que cobreix el material de pintura, i estem treballant per aconseguir subvencions i col·laboracions d’empreses i entitats subministradores. El nostre objectiu és poder reduir la quota i, si és possible, oferir beques per garantir l’accessibilitat a tots els joves que vulguin inscriure’s al projecte.

Hi ha alguna experiència personal que t’hagi marcat?

Recordo especialment la primera edició en què vaig participar com a voluntària. Treballàvem en el pis d’una família amb una situació molt complexa. Els primers dies gairebé no es vinculaven, però a mesura que avançaven els dies vam veure com s’implicaven i com transformaven el seu espai i el seu ànim.
Quan vam marxar, ens van demanar un rodet i pintures perquè volien continuar millorant la casa per iniciativa pròpia. Aquell gest sintetitza el sentit del projecte: l’acompanyament, l’empoderament i la dignificació compartida.

Quins reptes de futur teniu?

Ens agradaria que el projecte no es limités als sis dies de Setmana Santa. Volem mantenir relació amb les famílies, crear xarxes reals i incrementar la continuïtat del projecte. I, a llarg termini, ens encantaria que La Murga tornés a créixer en altres territoris, perquè la necessitat d’habitatge digne és una realitat present arreu.