Almena Cooperativa Feminista és una de les entitats referents en la lluita pels drets de les dones a Catalunya. Des de fa més de cinc anys, la cooperativa desenvolupa projectes d'incidència política en l'àmbit internacional, treballant amb països com ara Mèxic, Guatemala o Moçambic.

A més dels seus propis projectes, la tasca d'Almena es caracteritza per la intercooperació amb altres entitats. De fet, ara mateix, la cooperativa està en procés de creació d'un Observatori de Violències Institucionals Masclistes juntament amb l'entitat Hèlia Dones. A més, Almena forma part també del Cercle d'Economies Feministes de Coòpolis.

Una de les claus de la tasca de la cooperativa, és la seva manera de comunicar, que va des de la creació d'un relat coherent amb els valors de l'entitat, fins a les accions concretes de comunicació per fer que els projectes tinguin recorregut a xarxes socials i mitjans de comunicació.

Per conèixer més sobre la comunicació d'Almena Cooperativa Feminista, hem parlat amb Mary Milena, tècnica de comunicació de l'entitat.

En què consisteix la tasca d’una tècnica de comunicació?

Jo ho plantejo des d'una doble perspectiva. D'una banda, quan ets tècnica de comunicació, tens el compromís de ser la responsable de comunicació de tots aquells projectes que arriben a la teva entitat. En el nostre cas, de vegades són projectes propis, és a dir, que neixen d'una idea pròpia de l’equip d’Almena, i altres vegades, són projectes que ens venen de subvencions en conjunt amb altres entitats, i llavors ens adaptem a aquest encàrrec, sumant-nos al projecte com a cooperativa.

Llavors, en el meu cas, també passo a ser la tècnica de comunicació d'aquell projecte específic, i aquí és on entren els plans de comunicació, les accions de comunicació que es facin a xarxes socials, els esdeveniments, les taules rodones que s'organitzin, la relació amb els mitjans, les notes de premsa, etc. En definitiva, qualsevol acció que, segons el projecte que sigui, s'ha de tenir en compte, s'ha d'executar i s’ha de posar en marxa perquè el projecte tingui un sentit i arribi on ha d'arribar.

Aquesta seria una de les dues perspectives que has mencionat. Quina és l’altra?

L’altra part de ser tècnica de comunicació seria ser la tècnica de l'entitat on tu treballes. És a dir, jo també tinc la responsabilitat, juntament amb totes les companyes, de construir relat i de visibilitzar els valors d’Almena.

O sigui, jo també m’encarrego de fer el relat de què és Almena, què fem, qui som i per què es va posar en marxa la cooperativa, és a dir, quina és la nostra raó de ser, la nostra missió i la nostra visió.

"En comunicació, sempre estàs construint relat i estàs construint una veritat que ha de coincidir realment amb la veritat de la teva cooperativa o del teu projecte."

Creus que la comunicació, especialment la que es fa des de les entitats, té un element transformador?

Sí, totalment. I no només en entitats sinó en general, la comunicació és un element de transformació social. Llavors, d'alguna manera, qui treballa en comunicació, en el sector que sigui, té la responsabilitat de fer transformació social, sobretot en un context polític com el que ens trobem ara, en un moment en el qual hi ha una gran quantitat de desinformació.

En comunicació, sempre estàs construint relat i estàs construint una veritat que ha de coincidir realment amb la veritat, en aquest cas, de la teva cooperativa o del teu projecte. Ens hem encaminat a una societat que cada cop més, a nivell digital, està agafant força i la comunicació en aquest vessant també té una importància cabdal.

Quines particularitats té ser tècnica de comunicació d’una entitat social, en aquest cas, una cooperativa?

Per a nosaltres a Almena ser una cooperativa vol dir anar més enllà de la forma jurídica, és a dir, si et constitueixes com a cooperativa, és perquè hi creus a nivell de filosofia de vida i de filosofia de feina. Creus que totes les opinions són iguals, en què no hi ha d'existir una jerarquia vertical i creus en què aquesta forma de fer grupal i comunitària sigui la raó de ser de la cooperativa.

I clar, això interpel·la la feina en tots els sentits, però també la comunicació. Jo soc la tècnica de comunicació, però realment molt del que jo faig, per no dir gaire bé tot, es decideix en comuna, d'alguna manera. És un ambient de fer, de creure i de treballar que jo no havia viscut abans i que penso que tant de bo fos una manera de fer que s'instaurés en tots els sectors professionals.

Quin procés segueixes per plantejar una campanya de comunicació d’un projecte?

Primer de tot, s'ha de tenir en compte que depenent del projecte i des d'on ens arribi, la campanya de comunicació varia molt, però al final, com a tècnica de comunicació, trobo que tu has d'estar present en tot moment. O sigui, la meva figura és com transversal en totes les fases de construcció d'un projecte.

Per què? Doncs perquè tu després has de saber què comuniques i has de saber d'on ve cada informació i què s'ha decidit i com s'ha decidit, perquè si no després el missatge que donis o no encaixarà amb el que s'ha fet o hi haurà coses que no seran correctes. A partir d'aquí, la meva tasca consisteix a decidir què contindrà aquest pla de comunicació, programar-lo, fer l'argumentari i la línia estratègica, el relat, has de decidir quin és el teu públic objectiu, etc.

Quines bones pràctiques podrien incorporar les entitats per tal de millorar la seva comunicació?

Jo el primer que et diré és que sobretot el que s'ha de tindre en compte és que la major part de cooperatives, i en general d’entitats, depenem molt dels projectes que ens arriben i, al final, una de les nostres raons de ser és no tenir ànim de lucre i de vegades tenim moltes idees de com fer bona comunicació que no es poden arribar a dur a terme.

A partir d’aquí, sí que es podrien destacar una sèrie de bones pràctiques, com ara tindre la figura d'una portaveu a l'equip que sigui qui faci una mica de connexió amb els mitjans. Després també és vital consensuar sempre en comuna, en equip, els posicionaments, les línies estratègiques, la terminologia, no només d'un projecte, sinó de la teva raó de ser com a cooperativa.

Hi ha una metodologia concreta per incorporar aquestes bones pràctiques?

Crec que és molt important canalitzar una única metodologia concreta a l'hora de fer la teva comunicació a l'entitat. Per què? Perquè el periodisme és molt immediat. De vegades una periodista et contacta i et demana una cosa d'un dia per l'altre, i a mi no em molesta perquè entenc el periodisme, però de vegades l'estructura d'una cooperativa funciona totalment diferent.

I quan tot s'ha de consensuar, s'han de fer reunions en equip, les peticions no avancen tan ràpid com podrien fer-ho. Llavors aquí s'ha de treballar molt bé aquesta canalització de la metodologia concreta a nivell d'informació i participació perquè continuem estant presents en la comunicació immediata que arriba ara i en les formes de fer de les periodistes sense perdre la teva estructura de cooperativa i de treballar en equip.

"Per a nosaltres a Almena ser una cooperativa vol dir anar més enllà de la forma jurídica, és a dir, si et constitueixes com a cooperativa, és perquè hi creus a nivell de filosofia de vida i de filosofia de feina."

I, seguint amb les bones pràctiques, quines caldria que incorporessin les entitats per tal de fer la seva comunicació més feminista?

A nivell de feminisme, sobretot per entitats que, potser, no es dediquen íntegrament als feminismes, però que volen fer comunicació feminista, és molt important fer formacions, treballar tot el que és la part de comunicació en llenguatge inclusiu i no sexista. També destacaria la importància de recolzar-te en altres entitats que sí que potser tenen més reforçada aquesta part i a ajudar-nos les unes a les altres.

Trobo que, per exemple, a Barcelona som una ciutat que tenim un teixit feminista brutal, que hem d'aprofitar i anar a jornades o esdeveniments que organitzin altres companyes d'altres entitats, per aprendre i també com a suport. Si tu vols realment tindre aquest discurs feminista i donar-li continuïtat has d'estar sempre informada i no deixar d'aprendre.

Desenvolupes la teva tasca com a tècnica de comunicació a Almena Feminista. Explica’ns en què consisteix la cooperativa?

A Almena Feminista fem consultoria feminista. Llavors, a partir d'aquí, pot ser que ens arribin projectes per encàrrec o que generem projectes propis que neixen d'idees de la cooperativa. En aquest segon cas, de vegades som nosaltres mateixes les encarregades de portar els projectes a terme i, altres vegades, són en col·laboració amb altres entitats i nosaltres entrem com a consultores en una acció concreta.

A més, Almena té la particularitat que treballem només projectes d'incidència política i en defensa dels drets de les dones, per tant, que tot el que fem d'alguna manera ha de tenir un impacte i ha d'arribar a grups parlamentaris al Parlament de Catalunya o a altres institucions. Per exemple, recentment vam viatjar a Brussel·les per anar a presentar un projecte al Parlament Europeu.

Quins són els principals projectes que teniu en marxa actualment?

Ara mateix tenim en marxa un projecte juntament amb Creación Positiva, una altra entitat d’aquí de Catalunya, i Formación y Capacitación (FOCA), que és una entitat mexicana, concretament de la frontera de Mèxic amb Guatemala. A més, en aquest projecte també col·labora Mujeres Pa'lante, una altra entitat catalana. El projecte es diu ‘Acollides Feministes’ i busca contribuir al benestar d'aquelles dones i adolescents que estan en un procés de migració d'un país a un altre.

A partir de la feina d'atenció i d'acompanyament feminista que fan les companyes de FOCA cada dia a la frontera, intentem replicar tot el que aprenen allà a Catalunya i intentem d'alguna manera fer incidència política. És a dir, nosaltres no podem canviar el sistema d'acollida català, però sí que podem presentar una eina de recomanacions perquè el sistema d'acollida català passi a ser veritablement feminista. És un projecte finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Algun altre projecte que tingueu en construcció i que ens pugueu avançar?

Ara mateix estem treballant en un projecte que neix de l'entitat Hèlia Dones, que és una entitat molt coneguda aquí a Catalunya, i consisteix en la construcció d'un Observatori de Violències Institucionals Masclistes a Catalunya. Estem en fases de procés de construcció absoluta.

Es tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya i pensem que el relat de violències institucionals masclistes també està molt normalitzat. Hem començat ja des de les nostres xarxes a fer denúncia de que és la violència institucional masclista, per anar una mica escalfant motors, i que puguem també canviar una mica el paradigma.