La salut mental és una de les qüestions clau de la nostra societat. A Catalunya, fa ja vint-i-set anys que es va crear la Federació Salut Mental Catalunya, que aplega gairebé vuitanta entitats que treballen pels drets de les persones amb diagnòstic de salut mental i les seves famílies. L'entitat compta amb més de 10.000 sòcies i més de 1.200 voluntàries que desenvolupen la seva tasca arreu del territori català.

L'any passat, Salut Mental Catalunya va atendre més de set-centes persones arreu del territori, de les quals un centenar eren joves, i va engegar tres pisos d'autonomia. A més, la Federació també va posar en marxa més de quaranta taules sobre salut mental i va enxarxar més de dues-centes dones en grups de discussió i acompanyament sobre gènere i salut mental.

Enguany, la Federació continua la seva tasca, però amb una nova presidència a càrrec de Mercè Torrentallé, activista històrica en el camp de la salut mental. Per conèixer-la més i saber com entoma aquesta nova etapa, hem volgut parlar amb ella.

Mercè, com entomes la presidència de Salut Mental Catalunya?

Amb moltes ganes! Jo fa vint-i-tres anys que estic involucrada en el món de la salut mental i he passat de ser persona afectada a ser activista. Entomo la presidència amb ganes d'encarar els reptes que tenim, que sempre han estat els mateixos, bàsicament, que les persones amb problemes de salut mental no siguin discriminades.

Durant tots aquests anys, he vist com anàvem trencant tabús, però crec que encara queda molt per fer. La societat, la veritat, no ens acompanya, perquè avui en dia i hi ha molta desesperança. És important que entenguem que la salut mental és una qüestió global que afecta a totes les àrees de la nostra vida, i impacta el nostre benestar físic, psíquic i social, per això és important que la treballem d'una forma conjunta i en xarxa, des de la primera persona, les famílies i els professionals de tots els àmbits

Realment, des de la societat i des de les institucions es veu la salut mental com a una qüestió física, psíquica i social?

Les institucions veuen la salut mental només des de la perspectiva psíquica. I, a més, quan parlem de salut mental, hem de tenir en compte que hi ha tres factors que són molt importants.

En primer lloc, la predisposició genètica. Després, la manera de ser de les persones, ja que les persones amb problemes de salut mental acostumem a ser molt sensibles i moltes vegades no sabem gestionar aquesta sensibilitat per una falta d'educació emocional, que és manifesta en la nostra societat. I no hem d'oblidar el dol i l'estrès de la vida diària. I quan parlo de dol no el vull relacionar directament amb la mort, sinó que em refereixo a qualsevol tipus de pèrdua, des d'una feina, fins a una relació o qualsevol altre tipus de complicació vital o social.

Parla’ns de la teva trajectòria en el camp de la salut mental.

Doncs jo tinc antecedents de problemes de salut mental, tant per part de pare com de mare. L'any 1999, quan tenia quaranta anys, vaig viure una situació complicada econòmicament i laboral i, a més, les meves filles eren adolescents. Tota aquesta situació em va portar a tenir un brot psicòtic i em van diagnosticar esquizofrènia paranoide i episodis de depressió. Això, en un poble com el meu, on hi ha dos mil habitants, és tot un estigma.

Però, el que ho va canviar tot, va ser que a la meva filla, que en aquell moment tenia tretze anys, la van començar a discriminar a l'escola dient que la seva mare estava boja. I això, en comptes d'enfonsar-me, em va motivar a escriure el meu primer llibre. Recordo que a la presentació de Barcelona van venir només nou persones. Llavors, per la presentació de Lleida, vaig agafar les 'Páginas Amarillas' i vaig començar a fer trucades. I va ser allà quan vaig descobrir el món de l'associacionisme, on vaig integrar-me a través de l'Associació de Salut Mental de la Noguera, de la que soc presidenta.

Un dels temes on has posat el focus al llarg de la teva trajectòria és la relació entre el gènere i la salut mental.

Les dones que tenim problemes de salut mental, tenim múltiples discriminacions en molts àmbits de la nostra vida: en el món laboral, en la justícia, en les relacions personals, etc. Se'ns tracta moltes vegades de dones inútils, incapaces, de males mares... i és veritat que, en determinats moments puntuals, podem tenir dificultats en exercir tots aquests rols, ja que moltes vegades ens convertim en cuidadores quan hauríem de ser les cuidades, perquè si nosaltres no estem bé, no podem cuidar dels altres.

Llavors, en grups mixts, vam detectar que les dones no ens sentíem còmodes compartint les nostres experiències i, en espais només de dones, sí que es creava aquesta sororitat. Moltes vegades, el que ens passava, és que ens guardàvem les coses a dintre i això és com una ferida, que si no la cures, s'infecta. L'acompanyament entre dones que han patit situacions similars és molt important i va que sortint temes molt més personals, com ara la relació de la salut mental i la sexualitat.

Parla’ns d’aquesta relació entre salut mental i sexualitat.

La primera qüestió de la qual s'ha de començar a parlar és que la major part de les vegades els medicaments no estan testats en dones i això fa que puguin tenir molts efectes adversos del que no es parla i dels que no se'ns avisa, com ara la menopausa anticipada o problemes reproductius, qüestions que també en sentim millor compartint entre iguals.

A més, quelcom que tampoc se sap massa, és que hi ha molts avortaments induïts com a conseqüència de l'estigma dels professionals de la salut i dels familiars, perquè et diuen que no seràs bona mare o que no podràs cuidar els teus fills si tens problemes de salut mental.

Quina és la situació de la salut mental, ara per ara, a Catalunya?

Doncs no ho sabem massa, perquè no hi ha registres oficials contencions en salut mental, per tant, el primer que hem de fer és començar a recavar dades per saber quin és l'estat de la qüestió. Pel que fa a l'atenció, hem d'avançar cap a la presa de decisions conjunta entre usuàries i professionals perquè, per exemple, quan es tracta a algú, potser a una persona la música la pot tranquil·litzar i, a una altra, la pot posar més nerviosa. Els professionals, de fet, quan atenen una urgència psiquiàtrica, no coneixen de res a la persona.

A més, hi ha altres qüestions molt importants que no ens permeten avançar: la protecció de dades i la gestió informàtica. Tot això necessita recursos i no hi ha. Les urgències psiquiàtriques triguen fins a sis mesos en donar plaça. Un cop podem donar visita, tenen una mitjana de deu minuts per consulta. Tot això, sense parlar de la burocràcia, que també ens ho complica tot molt.

Quins objectius té la Federació en aquesta nova etapa?

Doncs volem impulsar les polítiques interdepartamentals, per reforçar la visió global de la salut mental. Segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental, i amb la pandèmia crec que aquesta xifra es queda molt curta. Tots coneixem almenys a quatre persones, el que significa que o bé serem nosaltres els que tindrem algun problema de salut mental o serà algú que coneixem.

Llavors, ens toca formar-nos i informar-nos, lluitar per la salut mental global gratuïta, solidària i amb esperança. Hem de mirar al futur, perquè si abandonem el jovent i no tenim perspectives de tenir una vida digna, serà difícil poder tenir una societat més justa. A més, cal més educació emocional, perquè és bàsica tant a les escoles, com a les famílies i a la comunitat.