Montse Bayén: "Ens hem acostumat a pagar la roba a un preu que no és real"

"El nostre objectiu és ajudar a augmentar, a nivell global, el cicle de vida del tèxtil, la reutilització i el reciclatge, replicant l'equilibri del món natural, on res es converteix en desaprofitament i tot té un valor". Així es defineixen Back to eco. Treballen per allargar la vida dels texans i contracten cosidores en situació d'exclusió social. Montse Bayén, impulsora del projecte amb Núria Nubiola, fa una aturada entre els preparatius de la fira Biocultura, de Barcelona, per parlar de consum responsable.

Si has de resumir qui sou molt resumit, com ho diries?

Som una associació sense ànim de lucre centrada en el reciclatge tèxtil i en l’economia circular dins de la moda i també en l’economia social.

I li vau posar Back to eco de nom. Com us en sortiu?

Ens en sortim prou bé! Som un taller social que treballa per a la nostra marca de moda, que és Indifinit Denim, i també per a terceres persones. Això vol dir que fem roba i encàrrecs a mida, sobretot marxandatge, sempre basant-nos en l’economia circular i en el reciclatge tèxtil. Estem especialitzades en dues vessants al taller: fem nous productes reconvertint un residu tèxtil i tenim tot el vessant del reciclatge tèxtil, és a dir, des d’un residu podem generar un nou teixit i amb aquest nou teixit fem un nou producte.

Treballem en la reconversió i en el reciclatge.

Que no és el mateix...

No! En la reconversió fem que texans usats que serien un residu siguin un nou producte: una bossa, un davantal o un necesser... En el reciclatge tèxtil fem un procés de reciclatge: un residu, que també pot ser un texà postconsum o un altre tipus de residu, un polièster, per exemple, passa per un procés de reciclatge tèxtil i es converteix en un nou teixit que serà utilitzat per generar un nou producte.

I aquests nous productes han de ser productes d’èxit per vendre'ls. Com hi arribeu? Quines són les claus?

Treballant molt i picant molta pedra i posant-hi molt d’entusiasme. Em sembla que una clau ha estat ser molt constants en la nostra filosofia i no desviar-nos. Costa molt. Back to eco ara, després de cinc anys, comença a ser viable econòmicament.

Hi hem invertit diners, invertit en tecnologia i hi hem invertit esforços. Molts esforços. I Infinit Denim, que és l’altra derivada de Back to eco i és una aposta molt més arriscada i amb molta més competència, encara no és viable econòmicament. També és cert que té dos anys, és a dir, té menys recorregut.

"Hem d’anar cap al consum de quilòmetre zero en el món de la moda"

Competeix en el món de la moda...

Infinit Denim lluita contra el gran monstre que és el món de la moda. Però les claus que em preguntaves són dedicar-hi esforços, coneixement, invertir en tecnologia i en innovació, i posar-hi molts diners. Entusiasme i creure en el nostre projecte, en definitiva.

I tot plegat en un marc en el qual promoveu el consum responsable.

Sí, imagina’t: promovem no consumir. Millor dit: consumir bé. Promovem la reparació en el món dels texans, perquè reparar és consumir bé. I cada cop estem més pel consum de producció local, que és molt més important que qualsevol procés de reciclatge.

Consumir producció local és més important que reciclar?

I tant! Potencies l’economia local i a nivell ambiental la traçabilitat és molt menor. Es redueixen molt les emissions. Ho tenim molt integrat en el món del menjar i ho hem de traslladar a la moda també. Hem d’anar cap al consum de quilòmetre zero en el món de la moda.

Poca gent produïm moda quilòmetre zero. Em refereixo a tot el procés, vull dir des que fas el teu teixit aquí mateix. Poca gent ho fa.

Té futur?

En això estem. Sí, sí. Ha de tenir futur! A Catalunya i a l’Estat ja existeix molt de teixit industrial i s’ha de potenciar.

El gran obstacle és el preu?

Exacte. Ens hem acostumat a pagar la roba a un preu que no és real. Els grans monstres ja fan coses de reciclatge i aquestes coses, però és que tenen un volum de negoci tan impressionant que no volen deixar de produir a fora. No dic que no facin coses ben fetes, però el seu volum i model de negoci sempre tindrà un impacte.

"Moltes universitats i escoles ens volen sentir. Hem estat en xerrades assegudes al costat de Zara i HM..."

Això us en diferenciarà sempre?

Nosaltres som molt petites, però cap industrial ens ha tancat la porta. Ni un. Per a nosaltres és molt important i indica que la gent està oberta a fer coses diferents. Em sembla que ens sabut moure molt dins del tèxtil català.

Què vols dir que cap industrial no us ha tancat la porta?

Fem uns volums molt petits en comparació amb altres productores que maneguen grans volums. Però amb la qüestió de la fabricació del teixit hem aconseguit establir xarxa i això vol dir que on no arribes tu hi arriba algú altre. I això és molt important. També fem xarxa amb altres tallers socials.

Explica'ns alguna experiència en aquest sentit.

Sempre estem penjades al telèfon, perquè si et falla una cosa has de buscar una altra solució. El més important, hi insisteixo, és que gràcies a la xarxa i a l’economia local tothom et respon.

Qui treballa al taller?

Al taller tenim ara quatre cosidores en situació d’exclusió social. També tenim persones en pràctiques que s’estan formant en confecció, de cicles formatius. Són aprenentatges mutus.

"Arribem a un públic molt conscienciat, però hem d’aconseguir arribar també al públic que compra moda"

Dieu que naixeu en contra de la insostenibilitat del món de la moda, ens expliques que heu passat cinc anys durs de picar pedra... Ja esteu en el moment de dir que us en sortiu? Val la pena?

I tant que val la pena! Et seré molt franca: fins i tot a nivell personal val la pena. És una satisfacció. Tot i que ja et deia que és molta feina i a vegades penses que no saps on t’has ficat... La satisfacció hi és.

Quina importància té la innovació en tot aquest camí que feu?

Hem d’investigar constantment. Malgrat ser petites, estem fent I+D amb la Universitat Politècnica de Terrassa. Amb l’ajuda de les administracions estem assolint un grau d’expertesa, de coneixement i d’innovació important.

Sé que us criden de molts llocs perquè us expliqueu.

Sí. Moltes universitats i escoles ens volen sentir. Hem estat en xerrades assegudes al costat de Zara i HM... No és per tirar-nos flors, però és cert que una mica som un referent, malgrat ser petites. Hem estat assegudes al costat de gent molt potent.

Parla'm de reptes de futur.

Establir-nos. Ser un referent de moda circular, sostenible, ètica i local.

També esteu en diferents fires com Biocultura.

Sí. Hem de ser a aquests llocs. Arribem a un públic molt conscienciat, però hem d’aconseguir arribar també al públic que compra moda i que ens triï a nosaltres pels nostres valors.