La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) compta amb l'Observatori per a la Igualtat , l'organisme que vetlla per diagnosticar les expressions sexistes al Campus i elaborar propostes per corregir-les. Amb motiu del Dia Internacional per a l'eradicació de la violència envers les dones, han llegit un manifest a la Plaça Cívica i han convocat un minut de silenci en mostra de respecte a les víctimes de la violència masclista. Prop d'una quarantena de persones hi ha participat. La directora de l'Observatori, la Dra. Montserrat Rifà, explica quina és la realitat al campus i cap a on es treballa per eradicar les relacions abusives a la universitat.

Quines són les agressions que l'Observatori ha detectat al Campus?

Dins del context laboral ens han arribat casos d'abusos de poder, en què la mateixa situació abusiva produeix una vulneració dels drets com a treballador o treballadora. El que definim com a assetjament laboral va lligat a intentar establir una relació més enllà de la pràctica professional, d'ordre sexual i en què la figura jeràrquicament superior s'aprofita de la seva posició com a cap. Pel que fa a l'alumnat, recentment hem detectat que es poden donar interpretacions de les relacions de parella que passen per l'acceptació que la dona estudiant ha de ser submisa i ser a disposició del noi (o persona que adopta el rol de superioritat). No hem detectat situacions de violència explícita al Campus, però sí hi ha situacions de violència sexual, d'assetjament sexual, que han començat de manera molt subtil i que acaben de manera extrema.

Com arriben aquestes situacions a l’Observatori?

La visibilitat de l'Observatori, des que som a l’Edifici Àgora de la Plaça Cívica, ha crescut. Arriben a nosaltres denúncies a través de correus o trucades que tant pot fer la representant de polítiques d'igualtat dels centres, com degans i deganes o alguna persona que ha tingut coneixement d'una situació abusiva. L'Observatori és el lloc de recepció de les denúncies, però qualsevol membre de la comunitat que pateixi una situació abusiva es pot adreçar al seu representant de polítiques d'igualtat del seu centre o servei i aquella persona li informarà que es vehicula a través de l'Observatori. Busquem un Campus corresponsable. Una situació abusiva s'hauria de poder detectar en qualsevol punt del campus, encara que després es canalitzi a través de l’Observatori. Pel que fa a les situacions que ens han arribat d'estudiants, no creiem que ara hagin aparegut casos que abans no existien, sinó que els que ja existien, ara arriben a l'Observatori, mentre que abans, no. A més, creiem que malauradament hi ha més casos que denúncies. No tenim ara per ara totes les dades sobre totes les situacions abusives que es produeixen al Campus, perquè encara hi ha reticència i por a denunciar, especialment entre el col·lectiu d'estudiants.

Quina és la resposta?

La guia amb què avui compta la UAB es focalitza en assetjament laboral (no sexual) i, per tant, dins les relacions contractuals; cosa que exclou l'alumne o alumna com a possible víctima. Per tant, en casos d'assetjament laboral, s'aplica el protocol existent. En cas d'alumnat com a víctima, es recomana denúncia directa als mossos. Ara bé, el nou protocol en procés i que es presentarà al llarg dels pròxims mesos, inclou la violència masclista en totes les seves definicions (assetjament sexual i violència sexual a més del laboral) i incorpora l'estudiant com un dels tres col·lectius susceptibles de ser-ne víctima, a més del professorat, el PDI i el PAS. És l'únic protocol amb diferents procediments, en funció del col·lectiu. A més, també recull mesures de prevenció, formació d’atenció, intervenció i denúncia.

La realitat a la universitat és diferent a la de fora del Campus?

La violència masclista travessa totes les classes socials. És cert que els contextos educatius són espais, en general, on es cerca i es reivindica la igualtat, cosa que no es dóna en altres contextos laborals o d'oci. Podria dir que hi ha menys desigualtat al campus que fora, però definitivament no estem lliures d'aquestes situacions de violència. Que no les veiem no significa que no existeixin. La població del campus és prou gran com perquè malauradament s'hi donin. La universitat té el deure de fer pedagogia en relacions saludables no abusives. Ho intentem amb campanyes de sensibilització com #SenseSetdeSexisme, #UniversitatLliuredAssetjament o #NoésNo.

Contingut relacionat

Com actuen les universitats davant la violència de gènere?

25 de novembre: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona