Gràcies a la pressió ciutadana, actualment més de 1200 municipis de tot Europa s’han declarat contraris al TTIP -el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions que des del 2013 negocien a l'ombra la Unió Europea i els Estat Units- i a altres acords similars com el CETA (Tractat de Lliure Comerç entre la UE i Canadà) i el TISA (Acord Multilateral sobre la Comercialització dels Serveis).

A l’Estat espanyol, ciutats com Barcelona, València, Sevilla o Valladolid ja s’han afegit a aquesta iniciativa de la qual també en formen part poblacions europees com Brussel·les, Amsterdam, Viena, Lió, Milà o Oxford.

Representants d’un centenar d’aquests municipis i membres de la societat civil, sindicats i associacions empresarials participen en aquesta primera Trobada Europea de Municipis Lliures de TTIP, CETA i TISA, que organitzen a Barcelona la campanya ‘Catalunya no al TTIP’ i l’Ajuntament d’aquesta ciutat. L’objectiu és molt clar: ampliar l’aliança de municipis contra aquests acords i articular una campanya activa a nivell estatal i europeu per emprendre accions en defensa dels drets socials, laborals i ambientals.

Interès de les transnacionals vs el bé comú

Coincidint amb la trobada, Ecologistes en Acció ha fet públic l’informe ‘La amenaza global asalta lo local. El TTIP en municipios y comunidades autónomas’ que posa de manifest com la liberalització del comerç i l’aprovació d’aquest tractat “representa un perill per a la democràcia global, ja que avantposa sistemàticament l’interès d’empreses transnacionals sobre el bé comú”.

Tot i que des de les elits polítiques i els grans monopolis es presenta el TTIP com una via per al creixement econòmic i la creació de llocs de treball, nombrosos estudis -fins i tot de la Comissió Europea- preveuen tot el contrari. “Amb l’entrada en vigor del TTIP, tant municipis com comunitats autònomes perdran bona part de la seva capacitat per gestionar matèries d’habitatge, sanitat, medi ambient, serveis socials, educació o alimentació” afirmen des d’Ecologistes en Acció.

De fet, com denuncia la campanya contra el TTIP, el tractat podria comportar la supressió de regulacions laborals, ambientals o de seguretat alimentària i sanitàries legitimades democràticament com, per exemple, les que regulen l'entrada de productes transgènics i tòxics o les lleis autonòmiques o locals de prohibició del fracking.

També obriria la porta a demandes multimilionàries en tribunals internacionals d'arbitratge contra reglaments pensats per protegir l'interès públic si aquests suposen “una pèrdua dels beneficis dels inversors estrangers”.


Documental 'TTIP: el negocio del dinero' - Ecologistes en Acció