Pau Gálvez: “Hi ha una pugna per conquerir el carrer, entre nosaltres i aquells que volen expulsar-nos”

Aquest estiu s’han denunciat diversos atacs a persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere. A Girona, concretament, va tenir lloc una d’aquestes agressions en el marc d’un acte de sensibilització de l’espai LGTBI de la ciutat.

Pau Gálvez, president del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i membre de l'espai LGTBI de Girona, que va viure els fets esmentats, en comparteix els detalls a continuació i reflexiona sobre el greuge d’aquestes situacions.

Ets un militant ja històric i reconegut que et vas veure afectat pels fets de Girona, com van succeir els fets?

Com a espai LGTBI, cada dos o tres mesos fem una col·laboració amb la sala de festes ‘La Mirona’, on intentem crear un espai segur per a que el col·lectiu LGTBI faci festa. La matinada del 12 d’agost, quan tancàvem la festa d’aquell mes, i unes sis persones ens vam quedar a l’exterior del local. En aquell moment, dos individus van aparèixer rient, i van iniciar els comentaris i insults homòfobs, que van escalar fins que un d’ells ens va intentar agredir físicament. Tres companys van quedar tocats.

Un de nosaltres va tenir la sang freda d’enregistrar-ho, i amb això vam posar la denúncia, tot amb la col·laboració de l’Observatori contra l’Homofòbia. Val a dir que el servei d’ambulància i urgències de l’Hospital de Santa Caterina va actuar molt bé, així com la policia local, que va intervenir de seguida. Amb tot, no va ser una cosa molt greu més enllà de l’agressió, però feia temps que no es donaven aquest tipus de situacions, que crec que van en augment per la pujada de la ultradreta i els discursos que justifiquen la discriminació.

Han pujat les agressions LGTBI-fòbiques a Girona, concretament?

És un tema que estem plantejant darrerament. Algun company que abans anava agafat de la mà de la seva parella per Girona ara s’ho pensa dues vegades en alguns entorns i segons l’ambient que hi hagi. Que hagin tornat les agressions, i especialment que aquestes siguin properes, fa que les persones es plantegin si fer-se visibles o no.

Aquesta és la setena agressió LGTBI-fòbica que té lloc a Girona. Creus que a Catalunya hi ha hagut un augment d’aquests actes de violència?

En els anys 70 i 80 la comunitat estava normalment a l’armari i en una situació molt precària. Això, de mica en mica, i gràcies al moviment LGTBI i a l'evolució de la societat en conjunt, va anar canviant. Hem aconseguit guanyar drets que ens han permès ser més visibles en una societat que veu i respecta la diversitat que representen les comunitats LGTBI. En el nostre país s’havien aconseguit fites importants en aquest sentit, a la comunitat ens havíem empoderat, sobretot en comparació amb alguns països.  

Però de cop en els últims anys han començat a augmentar els discursos d’odi, que es troben també a les institucions amb un partit que justifica o amaga la violència contra els col·lectius discriminats. Negar aquesta violència és una forma d’invisibilitzar i permetre agressions i feminicidis, com si no fossin una cosa estructural del propi sistema. I aquest discurs s’ha trobat encarat per la nostra visibilitat, i aquí hi ha una pugna per conquerir el carrer, entre nosaltres i aquells que volen expulsar-nos.

Parlaves abans de l'acompanyament de l'observatori, de l'hospital, dels serveis de la policia local. El suport institucional com el valoreu?

La veritat és que les dues administracions que han intervingut directament, tant l'Ajuntament de Salt com l'Ajuntament de Girona, ho han fet posant-se a la nostra total disposició. Tots dos van fer una declaració conjunta a l’acte de rebuig que vam organitzar després de l’agressió.  

Per tant, puc dir que en aquests moments, com no hauria de ser d'una altra manera, podem estar satisfets de la resposta donada en un primer moment per aquestes institucions.

Des del FAGC i des de l'espai LGTBI de Girona, què creieu que cal fer per aturar les agressions?

Bé, no farem com la ultradreta que amb una frase ja té una solució per un problema. Nosaltres sabem que les coses són molt més complexes. Per una banda, hem de llaurar cap al futur. Necessitem que hi hagi polítiques educatives a tots els nivells, des de primària fins a la universitat, amb unes narratives que expliquin la diversitat humana i que esmentin la diferència entre cultura i natura, i que aquesta segona no determina la primera, que és influïda, altrament, per la mateixa societat. Cal deixar ben clar a la infància i la joventut en edat d’estudiar que les preferències amoroses i sexuals no són una diferència significativa entre les persones.

De cara al present, necessitem lleis, i aquí apel·lem directament a les administracions. Aquestes també haurien de vetllar des d’una perspectiva interseccional perquè tinguem espais segurs, també a la comunitat religiosa, per exemple. I sempre, i en tot cas, cal que les respostes als delictes d’odi siguin fermes, i que aquests siguin penalitzats, com passa amb els altres delictes. Cal que es deixi clar que discriminar o agredir no són actes gratuïts, acabant del tot amb la certa impunitat que encara existeix davant d’aquest tipus de delictes.