Es tracta del primer test per tal que la ciutadania pugui autoavaluar-se i descobrir la seva capacitat per detectar discursos discriminatoris als mitjans de comunicació, com poden ser els titulars que aporten característiques no rellevants dels actors per a la notícia, mitjans que publiquen dades personals inapropiades dels actors o la publicació d’informacions contradictòries sense desmentir ni rectificar, son algunes de les males pràctiques que ja va detectar l’Observatori del discurs discriminatori (2017).

L’objectiu és facilitar tant a periodistes com a la ciutadania eines per tal que puguin reflexionar sobre com s’han cobert determinats fets recents, incidir en les pràctiques periodístiques i donar eines per detectar i combatre els discursos discriminatoris. Els exemples que s'hi poden trobar analitzen aquelles estratègies que poden fomentar el discurs discriminatori però també donen visibilitat a bones pràctiques i ofereixen recomanacions i eines, que han estat treballades prèviament i de manera conjunta amb entitats que incideixen en l’àmbit de la no discriminació per suggerir temes a tractar o enfocaments a realitzar.

Els periodistes sovint treballen sota dinàmiques de producció de notícies protagonitzades per l’exigència de la immediatesa, la tendència a simplificar la realitat per tal de fer-la més entenedora, la incapacitat de contrastar les fonts d'informació a causa de la manca de temps, recursos o voluntat, es desconeixement d'algunes temàtiques, les males condicions laborals, la manca d’inversió en investigació per part dels mitjans, etc. que contribueixen a anar contra el bon periodisme.