Avui en dia a casa nostra no existeixen dades del nombre de famílies que viuen en habitatges sense un contracte de lloguer vigent ni una hipoteca al seu nom, coneguts col·loquialment com a habitatges recuperats o ocupats. Aquestes famílies no tenen l’accés a l’aigua i al sanejament garantit tal com reconeix el Dret Humà a l’Aigua.

El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament va ser reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 28 de juliol de 2010 en la seva resolució 64/292, tot i això, moltes famílies no tenen plenament garantit el seu accés encara avui en dia.

Actualment el fet de viure en un habitatge recuperat dificulta molt tenir garantir l’accés a uns subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. El fet que a Catalunya, el 80 de la gestió de l’aigua és privada (en canvi, a la resta del món el 80% és de gestió pública) fa que els interessos econòmics i mercantils vagin per damunt les persones, deixant de banda els seus drets fonamentals per viure.

Per aquest motiu Enginyeria Sense Fronteres presenta el vídeo en el que participen diferents actors socials i pretèn donar a conèixer el problema que suposa per a les famílies el fet de viure en un habitatge recuperat sense accés als subministraments bàsics. D’aquesta manera la Sònia i l’Esther, afectades per aquesta problemàtica, ens expliquen com és el seu dia a dia. L’Esther, tal i com s’explica al vídeo, finalment va aconseguir disposar d’un comptador d’aigua gràcies a la pressió social que es va fer al seu Ajuntament. En canvi, en el cas de la Sònia encara s’està lluitant per solucionar-ho.

Al vídeo també participen Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, i Carlos Macias, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, explicant que existeix una llei que empara aquestes famílies, tot i que fa falta voluntat política per desplegar la llei com cal i garantir-ne el bon funcionament de la mateixa. La Llei 24/2015 contra l’Emergència Habitacional i la Pobresa Energètica aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya al juliol del 2015 és de les més garantistes d’Europa en matèria d’Emergència habitacional, ara però, fa falta que se signin els convenis que marca la llei entre Govern i subministradores per tal que siguin aquestes les que assumeixin el deute de les famílies que no poden pagar els subministraments.

D’altra banda, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Ana Novoa ens comenta com la manca d’accés a l’aigua es relaciona amb una afectació a la salut física i mental directa, i Israel Ureña, membre del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, parla del seu dia a dia treballant a serveis socials. Quin tipus de famílies es troben, quines són les seves problemàtiques i de la feminització de la pobresa on gairebé la meitat de les famílies monoparentals encapçalades per dones estan en risc de pobresa. A més, de les complicacions a la seva feina quan es tracta d’ajudar a famílies que viuen en un habitatge recuperat on tenen més limitacions a l’hora d’intervenir en l’habitatge.

El vídeo compta amb la participació de Fuga Collective, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el suport de la Diputació de Lleida.

Fes clic aquí si no visualitzes correctament el vídeo a la pàgina.