Valentí Zapater: "Hem d'aprendre a morir"

El Valentí Zapater i la Victòria Martínez, junt a la Júlia Sànchez, posen la mort al centre de la vida. I no perquè siguin pessimistes, sinó perquè estan construint una xarxa de suport de referència per viure la mort: Som Provisionals.

Hem d'aprendre a morir?

Valentí Zapater: Morir és una realitat ineludible. Quan arriba el moment, sabem morir perquè és innerent en els éssers vius. Un altre tema és tot el què passa abans d'aquest instant. Hem d'aprendre a morir, el que vol dir, gestionar les pèrdues que es produeixen al llarg de la nostra vida, a ser conscients de la pròpia mort i preparar-la amb temps.

Com es prepara la mort en vida?

Victòria Martínez: Emocionalment es prepara prenent consciència de tots els dols que fem al llarg de la vida, és a dir, quan tenim una separació, quan marxa una amistat per un temps o definitivament, quan perdem una feina, etc. Si posem atenció i gestionem aquests dols, ens ajuden a estar més preparades per afrontar morts més pròximes, de persones estimades.

Valentí: Només afegiria que preparar-se per la mort també serveix, a la pràctica, per anar-se desprenent de coses materials i no materials, que també tenen un pes emocional.

I quins tràmits fan falta?

Valentí: D'entrada, el document de voluntats anticipades (DVA), on podem escriure com volem morir (a casa, a l'hospital, connectades a màquines, amb reanimació, etc.). Després, el testament, on indiquem a qui li deixarem les nostres pertinences. I per últim, cal decidir si es vol deixar el funeral pagat; haurem de destinar uns estalvis a aquesta finalitat.

Victòria: En el document de voluntats anticipades també hi podem deixar constància de les nostres decisions respecte a la part de després de la mort: quina funerària volem que ens gestioni el procés, a qui s'ha d'avisar quan nosaltres morim, amb quin ritual, etc. Tot i que no estem segures que quan es registra el DVA, efectivament, quedi registrat. Però com que també els hi fem arribar el document als éssers estimats, tenim garantit que s'efectuarà el comiat segons la nostra voluntat.

Quines opcions ofereix l'economia social i solidària pel què fa a serveis funeraris alternatius?

Victòria: Nosaltres no parlem de serveis funeraris alternatius, no ens agrada. No creiem que hi hagi d'haver res alternatiu. Parlem de com viure la mort i de serveis funeraris. L'economia social i solidària (ESS) avui té alguna funerària i el que fan de diferent de les que operen segons l'economia capitalista és que les seves pràctiques estan orientades a que la persona esculli allò que vol amb la màxima consciència i llibertat. L'economia capitalista encara té reticències a la vetlla a casa amb participació de la família, a corones amb flor viva, fèretres de lloguer o cartró, per exemple.

Ara mateix no coneixem empreses que es dediquin a fer rituals dins de l'ESS, però sí coneixem gent afí que organitza rituals a mida de la persona. La llei catalana permet que qualsevol funerària del territori pugui operar a qualsevol punt del territori. La dificultat és trobar accedir a tanatoris als que accedir si no és a través de funeràries que operen en aquest mateix territori. Si féssim vetlla a casa, això no seria un problema.

"L'OCU recomana estalviar en comptes de contractar una assegurança de decés".

Hem de pagar fins i tot per morir. Quines són les ombres del negoci de la mort?

Victòria: Els informes de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) incideixen en que hi ha poca transparència en el que es cobra pels serveis funeraris; diferències altes de preus segons el territori (la mitjana espanyola és de 3.500 € mentres que la catalana és de 6.500 €); i que més del 50% d'espanyols i espanyoles té contractada l'assegurança de decés. L'OCU recomana estalviar en comptes de contractar una assegurança de decés perquè s'acaba pagant més. Per a que ens fem una idea: si contractem l'assegurança de decés als 65 anys i morim als 85, haurem pagat 3.000 € de més.

Quin és l'impacte ambiental dels funerals?

Valentí: L'impacte ambiental dels funerals depèn, sobretot, del fèretre. Ja sigui incinerat o enterrat. Té molts elements contaminants: vernís i tèxtil sintètic, elements de metraquilat o metall, fusta d'explotacions no sostenibles i sense control de la procedència. Tots els elements accessoris, com la impressió de recordatoris, flors de plàstic o morta, suports de les flors -d'escuma sintètica-, etc. I el transport, malgrat alguns vehicles comencen a ser híbrids. A més, no hi ha retorn a la terra quan el fèretre s'ubica dins de ciment. Als EUA sí que hi ha un projecte de compostatge del cos humà, Recompose, liderat per Katrina Spade. A la primavera del 2020 hi ha un projecte de llei que el permetrà.

Victòria: A Espanya, la llei obliga a cremar els fèretres de fusta. En altres països es poden cremar els fèretres de cartró, que minimitza l'impacte ambiental.

Som Provisionals?

Victòria: Som Provisionals vol ser una entitat que agrupi persones que vulguin autogestionar-se el procés de mort amb sobirania, entenent la mort com una fase àmplia de la vida, que va des d'abans de morir fins després de la mort. Alhora, desitgem fer xarxa amb totes les entitats que treballin aquest tema amb els nostres valors. Amb aquesta finalitat, Som Provisionals vol facilitar informació i altres serveis: acords amb funeràries de l'ESS que beneficiïn a les nostres sòcies; acompanyament legal i administratius; i assegurances el més ètiques possible, com Arç Cooperativa o Mutua Cat.