SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, una comarca en lluita

El Baix Llobregat és una comarca, històricament, lluitadora. Les movilitzacions de la classe obrera i el moviment antifeixista van marcar les dècades dels anys seixanta i setanta. En l’actualitat, la defensa del territori i contra el canvi climàtic centra les reclamacions de les veïnes dels municipis.

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet és una plataforma que suma més de seixanta entitats i col·lectius que es coordinen per impulsar la defensa de la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca.

L’objectiu principal que comparteixen les persones i entitats signants del manifest és la reclamació d’una moratòria urbanística, un procés participatiu per decidir el model territorial i una reorientació total de l’urbanisme metropolità.

“Gairebé tots els municipis del Baix Llobregat afectats pel Pla General Metropolità de 1976 tenen, en aquests moments, projectes immobiliaris aprovats, en tràmit o en previsió, que sumen desenes de milers d’habitatges i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials”, asseguren des de la plataforma.

La Plataforma Ribera-Salines és un moviment veïnal, autogestionat i assembleari que va néixer el 2021 per fer front a l’especulació immobiliària de Cornellà de Llobregat. “Com a moviment veïnal ens hem organitzat com a plataforma i hem redactat un manifest que explica clarament el nostre posicionament, i el de les entitats que s'estan adherint”.

Les principals reclamacions d’aquesta entitat, que ha estat de les últimes a crear-se a la comarca, són l’anul·lació del pla urbanístic ARE Ribera-Salines i la protecció d’aquest espai com a agrícola, per tal de promocionar-lo i fer-hi compatible l’activitat agrària amb el lleure públic i la participació veïnal directa en polítiques urbanístiques municipals orientades cap a la sostenibilitat, la igualtat entre barris i el bé comú.

Ni “ecobarri” ni pla social.
Això és l’ARE Ribera-Salines i des de la plataforma veïnal seguirem lluitant contra la desinformació que promou l’Ajuntament de Cornellà. #protegimRiberaSalines pic.twitter.com/fUG7qbNKQR

— Plataforma Ribera-Salines (@RiberaSalines) September 8, 2022

Els mitjans de comunicació van plens, des de fa mesos, de notícies i columnes d’opinió d’economistes alertant de la nova bombolla immobiliària. Les xifres de venda de pisos estan a nivells semblants al ‘boom’ de 2004-2006, i la perifèria de Barcelona s’ha tornat a omplir d’obres de nous habitatges. La plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet xifra en 70.000 els nous habitatges que es construiran a la comarca.

“Malgrat la propaganda oficial, l’entorn natural de la comarca està escassament protegit. Les desenes de nous projectes urbanístics que amenacen a continuar esquarterant la comarca afectarien zones boscoses de les faldes de Collserola i del Garraf-Ordal, zones agrícoles de la vall baixa i el delta del Llobregat, així com els darrers connectors ecològics entre el Garraf, Collserola, el riu Llobregat, les rieres, les zones naturals protegides al delta i l’àrea marina contigua”, explica la plataforma comarcal.

No hi ha zona, regió o comarca a Catalunya que no compti actualment amb una plataforma en defensa de boscos, deltes, litoral de platges o zones agrícoles. Les batalles guanyades per SOS Costa Brava amb l’aturada de més de la meitat de plans urbanístics a les comarques gironines ha servit d’exemple pels ecologistes i activistes d’altres territoris.

I el Baix Llobregat, amb mig centenar de plans urbanístics i d’infraestructures signats, no es queda enrere. Segurament, la lluita més mediàtica dels darrers anys ha estat la dels veïns i veïnes de la població de Gavà.

El Pla de Ponent de Gavà considerat pel mateix consistori com “la promoció més gran d'habitatge de Catalunya” amb la construcció de 5.000 nous pisos, suposa pels ecologistes del municipi la destrucció del darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat. “És la destrucció total de l’únic racó verd que queda sense urbanitzar entre els municipis de Gavà i Castelldefels”, sentencia la plataforma veïnal Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent.

Una de les poques victòries

La Plataforma Salvem l’Entorn de la Colònia Güell és dels pocs que han celebrat una victòria judicial en els darrers anys. “Actualment, el Pla Director Urbanístic (PDU) a l’entorn de la Colònia Güell s’ha retirat per part del consorci, a causa d’altres que es van retirar el 2020 per sentències judicials. Per nosaltres és una batalla guanyada”.

Tot i això, no abandonen les reclamacions, ja que “el consorci no ha renunciat als seus objectius sinó que els està replantejant segurament sota altres figures jurídiques, per tant, caldrà continuar lluitant per la protecció d’aquests espais”, comenten des de la plataforma.

 ES RETIRA EL PDU DE L'ENTORN DE LA COLÒNIA GÜELL 

Ahir dijous 28/07/2022, en el Ple Municipal de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló es va anunciar que el Consorci de l'Entorn de la Colònia Güell "reconsidera" el PDU.

obrim fil 

— Salvem la Colònia Güell (@la_guell) July 29, 2022

El PDU de la Colònia Güell estava dissenyat “sobre 110 hectàrees d’un territori on actualment hi ha nuclis semi rurals amb residencials, àrees industrials, espais agrícoles i corredors biològics” i forma part de desenes de projectes especulatius urbanístics previstos al Baix Llobregat dins del Pla General Metropolità de l’any 1976, actualitzat i revisat amb el Pla Director Urbanístic metropolità, encara en tràmit.

Les lluites compartides són la manera més eficaç de mantenir les energies i les activitats constants. “Compartir la lluita amb les companyes de la comarca de forma solidària i conjunta ens dona molta més força”, expliquen les veïnes organitzades de la Colònia Güell.

L’entitat que fa de paraigües de totes les lluites, creada el 2020, no es mostra molt optimista amb el futur del Baix Llobregat. “La planificació urbanística, la mobilitat, el model energètic i la gestió del medi segueixen patrons del passat que ja no són vàlids en aquests moments”, asseguren.

Les polítiques públiques destinades a la creació de nous plans urbanístics hauran de ser més participatives i més curoses amb el medi ambient si no volen fer front a unes veïnes cada cop més organitzades i que consideren que “no hi ha espai per més totxo a la comarca”.