El director de la Fundació iSocial, Toni Codina, que també va ser-ne uns dels fundadors fa cinc anys, argumenta perquè els serveis socials i les entitats del tercer sector social han d’accelerar i no es poden quedar enrere en el procés de transformació i digitalització en el qual es va situant la societat.

El creixement de la innovació i el desenvolupament tecnològic en l’explotació de les dades massives (Big Data) generen nou coneixement, però també noves estratègies, assegura Codina, per acompanyar i atendre millor les persones en situació de vulnerabilitat: "Per al tercer sector social, la innovació i la transformació digital no són avui una opció, són una necessitat".

En quin moment es troben el tercer sector social i els serveis socials en aquests temps de transformació digital, creixement de la innovació i de desenvolupament tecnològic en l’explotació de dades massives?

Hi ha estadístiques del sector privat que mostren que fins a un 40% de les empreses desapareixeran en els pròxims anys per no innovar digitalment. Per al tercer sector social, igualment, la innovació i la transformació digital no són avui una opció, són una necessitat.

Això vol dir que si el sector no avança més decididament en aquesta direcció, potser moltes entitats socials no desapareixeran, però segur que les entitats que no vagin cap a la innovació perdran la seva capacitat transformadora i d’impacte en la societat. I el mateix podem dir dels serveis socials gestionats per les Administracions.

Quin ús es pot donar al Big Data en els dos grans eixos de l’acció social: erradicar la pobresa i disminuir les desigualtats?

L’ús del Big Data i de la intel·ligència artificial és actualment un dels àmbits emergents d’innovació tecnològica en el sector dels serveis socials. Però n’hi ha més: la computació al núvol, la impressió 3D, la realitat immersiva, la robòtica o l’internet de les coses. I per avançar en l’erradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats no podem renunciar a cap d’aquestes eines que avui la tecnologia posa al nostre abast.

Aquestes eines ens permeten avui oferir comunicació i acompanyament remots a les persones ateses pels serveis socials; empoderar-les i dotar-les de capacitat d’autogestió de les seves necessitats; enfortir el treball grupal i comunitari; millorar l’autonomia personal de les persones amb dependència; o dotar de més intel·ligència organitzacional les entitats i les Administracions que gestionen els serveis.

I millorar la qualitat assistencial?

Podem aconseguir una millora de la qualitat assistencial dels serveis de suport i acompanyament a la ciutadania més vulnerable en aspectes com l’accés a la informació; la rapidesa i la disminució del temps de resposta; la conciliació horària mitjançant serveis remots; la reducció de desplaçaments; la superació de barreres per l’estigma social; la simplificació de tràmits; la personalització dels serveis; la intensificació de l’acompanyament personal; l’enfortiment del treball preventiu; la mobilització de l’entorn comunitari; o l’abaratiment d’alguns serveis.

"Per avançar en l’erradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats no podem renunciar a cap de les eines que la tecnologia posa al nostre abast"

De fet, la clau deu ser conèixer les necessitats reals de la ciutadania i planificar les polítiques de prevenció més adequades a cada realitat...

El sistema de serveis socials, que tendeix i aspira a la universalitat, s’ha tornat cada vegada més complex. I només avançarà en qualitat i en eficàcia si és capaç de planificar i prevenir millor.

La jntel·ligència artificial, l’anàlisi de grans quantitats de dades (Big Data) i la construcció d’algoritmes per al tractament d’aquestes dades estan obrint un camp enorme de possibilitats per ajudar les organitzacions i els seus professionals a conèixer millor les necessitats de la població, dissenyar polítiques preventives adequades i llegir informes o històries a gran escala, trobant patrons que l’ull humà és incapaç de percebre, i que permet detectar problemàtiques socials ocultes o preveure l’evolució futura de determinades necessitats socials.

La Fundació iSocial neix el 2018 per impulsar la innovació social en el tercer sector i els serveis socials a Catalunya. Què ha canviat ara l'any 2023?

El naixement d’iSocial per iniciativa d’un consorci d’entitats del tercer sector, quinze actualment, ja és el primer senyal que alguna cosa està canviant en el sector. Hem viscut la pandèmia de la Covid-19, que ha estat un fort accelerador de l’aposta per la transformació digital de moltes organitzacions del sector. I en aquests moments comptem amb un nou impuls: els fons Next Generation, que contribuiran durant aquests anys vinents a fer possible que el nostre sector faci un salt definitiu cap a la seva modernització.

"Els riscos vinculats a la digitalització suposen un repte que val la pena afrontar"

S’està aconseguint disposar de més i millors dades? És un àmbit amb reticències precisament per la privacitat de les dades?

Les reticències i la resistència al canvi existeixen en tots els sectors de la societat. També en el dels serveis socials. I la preocupació per la privacitat o per la preservació de l’acompanyament personal també existeix en salut, educació o justícia. Però una part important de tots aquests sectors que atenen persones, també el de serveis socials, ha arribat a la conclusió que els riscos vinculats a la digitalització suposen un repte que val la pena afrontar.

Per això avui el sector té cada cop més i millors dades, i està començant a saber treure-li profit en benefici de la qualitat dels serveis i del benestar de les persones ateses.

Per entendre-ho fàcilment, ens pots explicar alguna experiència d’èxit?

Per exemple DPR, un sistema desenvolupat pels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona que analitza els casos atesos en l’atenció primària de serveis socials i, després de cada entrevista, recomana als professionals la resposta més adient a donar a la persona entrevistada, d'acord amb patrons de milers de situacions semblants ateses en el passat, i que el sistema ha après a analitzar i interpretar mitjançant intel.ligència artificial i 'machine learning' (aprenentatge automàtic).

O bé Tecnoadineko, un sistema Big Data desenvolupat per una de les nostres entitats membres al País Basc, que permet als Ajuntaments disposar d’un mapa complet i detallat de les situacions de soledat i aïllament de persones grans del municipi, per poder actuar preventivament i proactivament per fer-hi front amb el suport del teixit associatiu i comunitari. Actualment, estem fent gestions per provar-lo i implementar-lo a les sis comarques del Pirineu català.

N'hi deu haver molts més...

En l’àmbit de la discapacitat, vull destacar Voiceitt: el primer programari del món, desplegat per una entitat israeliana, que permet que les persones amb greus deficiències de parla puguin utilitzar els assistents de veu del mercat, com Alexa, Siri o altres, o mantenir una reunió per Zoom amb altres persones.

Es tracta d’una aplicació que s’entrena a comprendre els patrons de parla atípics d’aquestes persones i després tradueix el que la persona diu als assistents de veu. El dia 14 de març ho presentarem en l’InnoBreak bimestral de la Fundació iSocial, un breu seminari web obert a tothom que vulgui seguir-lo.

Tradicionalment, és un sector faltat de polítiques de prevenció, perquè sovint, per necessitats urgents, els recursos es destinen a plans de xoc. Ens hi hem trobat amb la pandèmia de la Covid-19. Això canviaria amb un millor ús de les dades i millors eines organitzatives per treballar-les?

Les principals aportacions de la intel·ligència artificial en l’àmbit dels serveis de benestar es resumeixen en les famoses 5 P inspirades en Leroy Hood: serveis més personalitzats, més predictius, més proactius, més preventius i més poblacionals o universals.

Aterrant-ho al camp de l’acció social: més rapidesa, seguretat, eficiència i objectivitat en les decisions professionals; diagnòstics, prescripcions i itineraris eficients i de qualitat per a les persones; personalització de les intervencions, amb la possibilitat d’oferir recomanacions personalitzades i proactives; empoderament i versatilitat dels professionals; més suports per a l’autonomia personal i la vida independent, i més flexibilitat i diversitat residencial.

Però pot servir per prevenir?

També. Per un enfortiment de les polítiques preventives; de l’acció comunitària per a l’ajuda mútua, l’autoorganització i la participació; millor planificació dels serveis i dels equips professionals; més eficiència i millor planificació econòmica; i la possibilitat de l’avaluació en temps real de l’impacte social dels programes i les intervencions.

"L’ús de la tecnologia dins del tercer sector està darrere del sector privat almenys cinc anys"

T’he sentit dir que “els serveis socials són encara un sector molt artesanal”. La part bona pot ser que hi ha molt de camí per córrer i molta millora per fer amb el tractament massiu de dades...

En innovació tecnològica, dissortadament els serveis socials se situen a la cua dels serveis públics i molt lluny encara d’altres sectors de la societat, tant públics com privats, que han transformat profundament la seva manera de relacionar-se amb la ciutadania per aconseguir millorar la seva experiència i l’eficàcia dels serveis oferts.

Mentre que països com Espanya se situen al capdavant en connectivitat i en digitalització d’algunes àrees dels serveis públics, com hisenda o la seguretat social, no podem dir el mateix dels serveis socials, un àmbit on encara la transformació digital és molt escassa. Aquest endarreriment del sector del benestar social, pel que fa a la digitalització, afecta tant als serveis socials de gestió pública com privada. Estudis recents han mostrat que l’ús de la tecnologia dins del tercer sector està darrere del sector privat almenys cinc anys.

Una de les feines és que professionals del sector, entitats socials i institucions perdin la por al Big Data i a la intel·ligència artificial?

Aquest és un dels objectius que ens hem proposat des de la Fundació iSocial: sensibilitzar i formar els professionals del sector. Ho fem per mitjà de cursos de formació, activitats obertes com els InnoBreaks, visites a altres països que anomenem InnoTrips, el nostre Banc d’Innovacions, etc.

Però aquest repte no el podem afrontar sols. Cal que el sector disposi d’una oferta formativa àmplia i específica en digitalització per als seus professionals, i que també formi part dels graus de les universitats, perquè les transformacions que les eines digitals i tecnològiques comporten tenen impacte en molts i diferents àmbits d’actuació de les organitzacions de serveis socials. Des de la gestió fins a la intervenció, des de la planificació fins a l’avaluació i l’anàlisi, tot s’executarà aviat d’una manera diferent amb les eines que la tecnologia posa avui al nostre abast.