La doble lluita dels Bancs dels Aliments

  • Voluntaris al magatzem de la zona franca. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Voluntaris al magatzem de la zona franca. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Entitats beneficiàries carregant productes. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Entitats beneficiàries carregant productes. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • "Banyera" de recollida del Gran Recapte 2011. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Voluntaris del Gran Recapte 2011 a Barcelona. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Voluntaris del Gran Recapte 2011 a Barcelona. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Arribada d'aliments al magatzem del Banc. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Arribada d'aliments al magatzem del Banc. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Detall del magatzem de la zona franca. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Detall del magatzem de la zona franca. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Entrada a les instal·lacions del Banc. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Entrada a les instal·lacions del Banc. Font: Banc dels Aliments (flickr)

  • Descarregant aliments al magatzem. Font: Banc dels Aliments (flickr)

    Descarregant aliments al magatzem. Font: Banc dels Aliments (flickr)

Les diferents Fundacions Banc dels Aliments que existeixen al món treballen per complir dos objectius: lluitar contra la fam que existeix més enllà del tercer món i evitar el malbaratament alimentari per part de la indústria, fet que al seu torn aporta beneficis mediambientals.

A les 10 del matí, el Banc dels Aliments de Barcelona ja treballa a ritme accelerat. Treballadors i voluntaris recorren el magatzem de punta a punta, a peu o a sobre el toro, per col·locar el menjar que els hi arriba i ajudar a omplir les furgonetes de les entitats que s'apropen fins el magatzem situat a la Zona Franca per recollir la tramesa mensual d'aliments que tenen adjudicada. "Les entitats reben un cop al mes en funció de quants beneficiaris tenen, el tipus de beneficiaris, si és entitat de consum o de repartiment... Hi ha moltes variables", comenta Oriol Dolader, responsable de logística i magatzem del Banc dels Aliments de Barcelona.

Laia Guinjoan assegura que l'actual és la crisi més excepcional de totes les que s'han viscut des que va néixer el Banc de Barcelona

"El Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació amb dos objectius: la lluita contra el malbaratament alimentari i la lluita contra la fam", afirma Laia Guinjoan, la responsable de comunicació de la Fundació a Barcelona. Els Bancs dels Aliments d'arreu del món treballen sota la filosofia d'evitar el malbaratament tot recuperant de la indústria alimentària els excedents que no són comercialitzables però que són comestibles: "El punt número 1 és que aquí no pot entrar res que estigui caducat. Una altra cosa és la data de consum preferent. A través del departament de qualitat que tenim aquí certifiquem quins són els productes que poden tenir més marge després de la data de consum preferent", detalla vehement Dolader.

Aquests excedents es recullen als magatzems dels quals disposen els diferents Bancs –a Catalunya n'hi ha un a cada província– i les entitats que estan autoritzades hi acudeixen a recollir aliments. La lluita contra el malbaratament repercuteix al seu torn en un important benefici ambiental: "Per cada tona d'aliment que aquí recuperem estalviem 4,5 tones de CO2 al medi ambient ja que evitem que tots aquests aliments es cremin", remarca Guinjoan tot senyalant que aquesta és la cara menys visible de la tasca realitzada pels Bancs dels Aliments.

Segons Oriol Dolader, la norma més bàsica de la Fundació és que als bancs no pot entrar res que estigui caducat.

Creix la solidaritat en temps de crisi

Segons afirma la mateixa, actualment el Banc dels Aliments de Barcelona subministra menjar a més de 300 entitats que entre totes atenen 123.000 persones. "És una cadena", sintetitza Guinjoan, qui afegeix que el 2011 es van repartir 10.160.000 quilos de menjar: "Des que va començar la crisi s'ha anat augmentant molt tant els beneficiaris com la quantitat d'aliments recollits".

Guinjoan explica que alguns dels seus companys de feina recorden els anys previs al 1992 com anys de notable pobresa: "Quan van enderrocar les barraques en motiu de les olimpíades va millorar la situació. Tot i així, és innegable que aquesta és la crisi més excepcional de totes des que va néixer el Banc a Barcelona".

Les dificultats que pateixen nombroses famílies per arribar a final de mes sovint es materialitzen en l'obligació de recórrer als serveis socials o a entitats que els proporcionen una ajuda per tal de poder cobrir les necessitats bàsiques. Segons les dades provisionals de l'Enquesta de condicions de vida (INE) referents al 2011, un 4,7% de les llars catalanes arriben a final de mes amb moltes dificultats –percentatge que s'ha reduït en comparació a anys anteriors– i un 17% hi arriba amb dificultat.

 

 

 

La responsable de comunicació del Banc dels Aliments de Barcelona afirma que la gent cada cop dubta menys en recórrer a les entitats: "Les persones que tenen canalla o una hipoteca prefereixen invertir els sous en aquestes necessitats i anar a buscar aliments. S'està perdent el tabú d'anar a trucar la porta de les entitats. Els seus responsables ens diuen ara que es troben amb una nova pobresa: les famílies que tenen tots els membres a l'atur i que han de superar la "vergonya" d'anar a buscar aliments per almenys assegurar-se això".

Laia Guinjoan: "S'està perdent el tabú d'anar a trucar la porta de les entitats".

A l'Anuari 2011 de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya es destaca la preocupació manifesta de moltes entitats de caure en una pèrdua de qualitat en els serveis degut a l'augment del nombre de persones destinatàries combinat amb la limitació de recursos. Actualment, el Banc dels Aliments té al voltant de 25 entitats en llista d'espera, és a dir, pendents de rebre l'homologació conforme compleixen els requisits que fixa la Fundació Banc dels Aliments.

Oriol Dolader té molt clara quina és la posició del Banc al respecte: "És un tema que es va plantejar a nivell de patronat i d'acció i aquí tots vam entendre que no es pot dir que no a cap entitat". Dolader és conscient que un augment de les entitats receptores podria comportar que totes passessin a rebre menys menjar, tot i que afirma que des del Banc s'estan fent esforços per "pressionar a les empreses perquè mirin de donar una mica més i obrir mercat amb empreses noves".

El Banc dels Aliments de Barcelona va decidir a nivell de patronat no limitar el nombre d'entitats receptores

El paper dels voluntaris

Enric Pongiluppi té 72 anys i en porta 11 com a voluntari de la Fundació Banc dels Aliments. Dilluns, dimecres i divendres es lleva sense gens de mandra i amb una obligació que el satisfà: anar a la zona franca a ajudar durant tot el matí a preparar les llistes dels aliments que corresponen a cada entitat. "Estic molt millor aquí que a casa, anant a passejar o quedant per jugar al domino. Si a sobre de poder tenir el meu temps ocupat puc ajudar en una tasca d'alt valor social en un moment en que la situació és cada vegada més greu, doncs millor que millor", sentencia Pongiluppi.

Igual que ell o Pedro Copado, voluntari jubilat d'Arrels Fundació, hi ha moltes altres persones jubilades que ocupen el seu temps lliure treballant per una causa comuna. A l'Anuari 2011, la Taula del Tercer Sector Social analitza la implicació d'aquestes persones: "Per a les entitats, l'entrada d'aquest col·lectiu aporta valor, ja que es tracta de persones amb una gran experiència vital i una trajectòria professional àmplia". A aquest factor s'hi suma la gran capacitat d'implicació derivada de la possibilitat d'involucrar-se a llarg termini.

El 2011, la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona va recollir i repartir 10.160 tones de menjar entre més de 300 entitats

Pongiluppi coneix bé el funcionament del Banc i les entitats que cada mes reben una tramesa de menjar per tal de poder cobrir les necessitats dels seus usuaris. Després d'un recompte mental ràpid valora el pes de les diferents entitats ateses: "El que atenem més són parròquies que reparteixen lots i en segon lloc, entitats que tenen menjadors socials". Pongiluppi recorda amb alegria el Gran Recapte d'Aliments que va tenir lloc el 25 i 26 de novembre del 2011. "Un dels objectius del Gran Recapte és recollir aliments que ens costen molt d'aconseguir perquè la indústria no n'acostuma a tenir excedents com poden ser l'oli, les conserves, l'arròs...", explica Laia Guinjoan.

El fet que les persones grans facin voluntariat aporta valor afegit gràcies a la seva experiència vital i professional

Pongiluppi afirma no haver vist mai el magatzem tan ple com aquella vegada. "El primer any del Gran Recapte d'Aliments a Barcelona [2009] es van recollir 200 tones de menjar, el 2010, 400 i el 2011 vam arribar a les 1.127 tones", comenta orgullosa Guinjoan. En actes com aquest és quan es veu realment el pes i la importància dels voluntaris ja que, segons afirma la responsable de comunicació del Banc, són els que fan possible la instal·lació de múltiples punts de recollida.

Afegeix un comentari nou