Xusa Serra: “Nou de cada deu infants no participen en l’acomiadament d’un ésser estimat”

Xusa Serra Llanas és infermera especialitzada en dol, antropòloga i presidenta de GestDol, una organització que fa més de vint-i-cinc anys que dona suport a les persones que es troben en un procés de dol. En aquest temps, han acompanyat a més de quatre-centes persones.

Què és GestDol?

GestDol és un espai digital en format web que va néixer per donar resposta a la negació que hi ha avui dia per parlar de la mort i de la soledat que les persones manifestaven per no saber on refugiar-se durant el procés del dol i totes les preguntes que els hi sorgien.

Quan les persones arriben a la pàgina web es poden posar en contacta amb nosaltres i segons les seves necessitats donem el suport que necessiten. Cal destacar que cada persona i dol és diferent.

Com funciona el grup de dol de l’associació?

Cada setmana, durant dues hores, ens reunim amb el propòsit d’acompanyar i atendre a dones i homes que estiguin en un procés de dol per la molt d’un/a ésser estimat, ja sigui un familiar, amic, parella o mascota.

És un grup obert a totes les creences ideològiques i religioses que el que volem és oferir un espai perquè puguin compartir el seu dolor i descobreixin el perquè i per qui senten el dolor. Si se sent dolor és tota l’estima que se sent per la persona que s’ha mort. Tant estimo, tant de dolor que sento.

Què és el dol?

El dol és un procés llarg, però no és cap malaltia. És necessari que li donem a la persona recursos propis per continuar vivint. Quan el dol és acompanyat, escoltat i reconegut és saludable.

Al grup de dol ens centrem en informar i intentar prevenir malalties oportunistes que apareixen relacionades en un moment de la vida que la persona està molt vulnerable emocionalment i baixen les defenses.

Com gestioneu que hi hagi diferents tipus de dols al mateix grup?

Quan s’estima a algú és igual que tingui pèls, plomes o escates, se li estima i punt. I quan aquell ésser mor, se sent un buit molt gran, perquè omplia la vida en molts sentits. Així mateix, hi ha mascotes que són més estimades que moltes persones.

En conseqüència, al grup mai comparem les classes de dol ni el dolor, cada dolor és d’un mateix i cap persona el pot qüestionar. Cada integrant té el seu espai per poder expressar la seva vivència personal. I menters un està explicant, els que escolen continuen treballant en el seu camí, perquè tots aprenem dels altres.

Quins són els moments més complicats del dol?

El primer any és el més complex, perquè són les primeres vegades de tot sense aquella persona. Justament, ara amb les festes, són dates complicades. El primer Nadal, per exemple, és difícil, perquè no se sap com l’has de viure. Al grup el que diem, que no es tracta de celebrar Nadal, sinó d’aprofitar la data per reunir a la família, ja que comparteixen el dolor i el fet de trobar a faltar.

Per exemple, quan va morir el meu pare i va ser el primer Nadal, tot i que tenim el cor trencat, vam decidir reunir-nos i deixar la seva cadira buida, sense plat, però vam posar una flor i una espelma, el missatge que ens va acompanyar i ens acompanya és que ell sempre estarà amb nosaltres.

Com gestionen els infants les pèrdues?

Hi ha hagut un canvi cultural molt gran relatiu a la mort. Des de fa anys, se sobreprotegeix als infants, se’ls aparten de tot això, fins i tot, moltes vegades no els hi deixen ni acomiadar-se del seu ésser estimat. Veuen a la televisió, al mòbil o als videojocs infinites mortes de persones alienes, però, en canvi, no poden anar a acomiadar-se dels avis, que en moltes ocasions formen part de la seva criança. Avui dia, nou de cada deu infants no participen en l’acomiadament d’un ésser estimat, això marca la vida dels infants.

A més, a diferència dels adults que tenen dies legals per poder començar a fer el procés del dol, els infants tornen a les escoles amb total normalitat. Fins i tot, si amb aquells dies legals no en tens suficient, pots tenir la baixa, però els infants no poden demanar cap dia per iniciar el seu procés i, això, es queda gravat per sempre.

Per tant, com s’hauria d’explicar la mort als infants?

Se’ls hi ha d’explicar amb honestedat i transparència el que està passant i, en cas que es pugui, han d’anar a acomiadar-se. L’infant forma part de la família i, per tant, ha de tenir algú que estigui disposat a contestar-li les preguntes que pugui tenir i participar en tot el faci la resta de la família, si s’ha parat el món per a la família per a l’infant també. 

Hem de tenir molta cura, perquè en moltes ocasions per intentar-los protegir exercim una sobreprotecció que el que fa és deixar-los en una situació de desprotecció i vulnerabilitat molt gran.

Com es gestionen els dols fruits d’un suïcidi?

Una de les coses que els hi passa a les famílies que han de viure una mort sobtada per un suïcidi són els prejudicis i els estigmes socials. Si a la gent ja li costa fer l’acompanyament per un dol ordinari, en aquestes situacions és molt pitjor, opten per no preguntar i fer com si això mai hagués passat. I justament, les persones que estan en dol necessiten poder expressar-se i parlar de la situació i de la persona.

Al grup de dol el que treballem és en intentar donar resposta al suïcidi, a mi no m’agrada utilitzar aquesta paraula sinó parlar d’una mort imposada, imposada per una malaltia mental, ja que cal destacar que ningú se suïcida perquè li hagi deixat la seva parella o per la feina, estava patint un trastorn mental, invisible, però existent.

Què li recomanaries a una persona que està en qualsevol classe de dol?

Crec que és fonamental que no estigui sola, li recomanaria que busqui una persona de confiança perquè es pugui trencar, que parli sobre ella i amb ella.

Xura Serra: “Venim aquí aprendre, ensenyar i estimar”.

Estic convençuda que no ens morim mentrestant algú parli de nosaltres i perquè això succeeixi s’han de fer tres feines importants a la vida (independentment dels anys que visquis). La primera, ser una persona generosa, que comparteixi, que dediqui part de la seva vida als altres, la segona, ser senzilla, que sàpiga escoltar i tolerar els altres, i, finalment, una persona que estimi. Venim aquí aprendre, ensenyar i estimar.