Anna Alfonso és la cuidadora i relacions públiques de la Fundació Trifolium, una organització que des de fa més de vint-i-cinc anys gestiona Canópolis, un refugi d’animals al parc natural del Garraf, a una finca de 3,5 hectàrees. Els animals de Canópolis viuen en semillibertat, s’alimenten amb dietes naturals, i es tracten combinant la medicina convencional amb les teràpies naturals (acupuntura, flors de bach, homeopatia o fitoteràpia, entre altres).

Durant aquests anys la fundació ha treballat per convertir-lo en un referent de la protecció animal. És un projecte pioner que busca formes innovadores d’augmentar el benestar dels animals.

Què és Canópolis?

És el refugi d’animals de la fundació. Sempre diem que estem entre santuari i protectora. Un santuari, ja que tenim molts animals que costa molt que siguin adoptats a causa del seu estat de salut, la seva edat o que estiguin assilvestrats... I protectora o refugi perquè a la vegada hi ha gossos que són més joves i amb un bon estat de salut, normalment quan una persona vol adoptar busca aquest tipus de perfil.

Quins són els beneficis de viure en semillibertat pels animals?

Nosaltres entenem que un gos que viu a una gàbia està en una situació d’estrès constant, així mateix, en aquesta situació és molt més difícil conèixer el seu caràcter, qüestió important alhora de l’adopció.

Quan un gos viu en semillibertat el nivell d’estrès baixa considerablement, gossos que eren reactius i mostraven signes d’agressivitat, quan arriben a Canópolis canvien totalment. El fet de poder-se moure amb llibertat, estar a un entorn natural i poder decidir el que fa baixa el nivell de frustració.

Com és la vida d’aquests gossos o gosses?

Nosaltres arribem a les 8.00 hores i marxem al vespre. Quan marxem hi ha gossos que han de dormir separats per una qüestió de seguretat, però normalment dormen en parelles a parcel·les grans.

Quan arribem els obrim a tots menys algun cas específic i durant el dia fem dos grans passejos dins de les instal·lacions, després tenen llibertat per anar on vulguin, tot i que normalment es queden on estan els cuidadors.

Quins són els beneficis d’una dieta natural?

En Canópolis els cuinem cada dia, amb productes naturals, fem un bullit de 85% carn i la resta verdures vàries. Entenem que la dieta natural és bàsica, el pinso és un aliment mort que no dona tot el que necessita un animal, no és biològicament apropiat per la seva espècie. És molt més senzill per a nosaltres, però incomparable amb l’alimentació natural.

Què és la teràpia integrativa?

Nosaltres apostem per combinar la teràpia tradicional amb la teràpia natural. Vam començar fa molts anys, a partir d’una epidèmia de ‘moquillo’, tres gosses es van quedar paralítiques, el veterinari s’havia quedat sense solucions i es plantejava sacrificar-les. Llavors, en aquell moment es va investigar quines altres opcions hi havia, i es va trobar l’acupuntura, aquestes gosses van tornar a caminar.

Així doncs, es va formar a part de l’equip i en l’actualitat tenim tres gossos que rebran cada dia aquesta teràpia. És una eina molt preventiva, sobretot amb gossos més vells amb artrosis. Així mateix, també utilitzem les flors de bach que emocionalment són molt potents, funcionen molt bé per a gossos que acaben d’arribar al refugi amb tot el seu historial o gossos que estan vivint un dol, ja sigui perquè s’ha molt el seu company o perquè ha sigut adoptat. També fem servir l’homeopatia, una teràpia molt potent tant físicament com emocionalment.

Com us arriben aquests animals?

A través de particulars, persones que ja no poden fer-se càrrec d’aquell animal per falta de recursos econòmics, temps, canvi de feina o habitatge... Així mateix, venen d’altres protectores, sobretot del sud d’Espanya que tenen una sobrepoblació d’animals abandonats. També col·laborem amb protectores de Catalunya que es troben amb gossos assilvestrats on la seva probabilitat de ser adoptats és molt baixa i venen al nostre santuari per poder tenir una vida digna.

Què és el projecte ‘Human Animals Kids’?

És un projecte amb escoles i esplais per conscienciar a les noves generacions, creiem que és molt important la feina de sensibilització perquè és la millor manera de combatre el maltractament i l’abandonament animal.

Amb aquesta iniciativa els nens i les nenes poden venir a fer una visita al refugi i fer un petit voluntariat d’un dia. Perquè els més joves entenguin que passa quan una persona abandona al seu animal.

A quins reptes us enfronteu?

El repte més gran que tenim és l’econòmic, alimentar i cuidar correctament a cent cinquanta animals sumats als costos veterinaris (suplements alimentaris, fisioteràpia o cuidats alternatius, entre altres) suposa una despesa molt gran.

Nosaltres som una fundació 100% privada que depenem íntegrament dels fons que podem captar a partir de ser soci, donacions, apadrinaments, mercats solidaris, marxandatge... Qualsevol persona que vulgui ajudar-nos a continuar amb la nostra missió pot fer-ho a través de la nostra web.