La pandèmia de la Covid-19 ha posat en escac l’economia mundial i en molts àmbits ja n’estan patint les conseqüències. La situació, però, s’agreuja quan des de les administracions es posen traves al desenvolupament de la seva activitat. És el cas, entre d’altres, de la pagesia i dels petits productors locals, que reclamen canvis urgents per assegurar la viabilitat del sector. No obstant això, les crisis també poden obrir finestres a noves oportunitats que cal aprofitar. En parlem amb l’Ana Correro, membre de la cooperativa Arran de terra.

Com està afectant aquesta crisi als agricultors i ramaders, i especialment als petits productors i economies locals?

Ens trobem davant d’una doble realitat. Per una banda, hi ha projectes agrícoles i ramaders que estan passant per un moment molt complicat pel tancament de menjadors escolars, del sector de l'hostaleria i dels mercats a l'aire lliure. Per l’altra, hi ha projectes que han vist com les seves vendes han augmentat d'una forma molt considerable, sobretot a domicili. Així, hi ha projectes que estan molt saturats i d'altres que, en canvi, estan buscant la manera de donar sortida al producte.

La situació de la pagesia ja era crítica abans de les mesures de confinament que ha provocat la crisi de la Covid-19.

Sí, de fet, abans de l'estat d'alarma es van produir tota una sèrie de protestes de la pagesia a tot l'Estat arran dels preus per sota del cost de producció que pateixen molts agricultors. També projectes petits i agroecològics, que, tot i que en molts casos no es veuen afectats per aquesta problemàtica perquè tenen els seus propis canals de comercialització i preus més raonables, estan precaritzats per estar sotmesos a les lleis del mercat, que no aprecia un ofici necessari per a la nostra subsistència.

Per això participeu en una campanya, amb més de 600 entitats de tot l’Estat, a favor de l’alimentació de proximitat, però la resposta del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha estat més aviat evasiva.

Així és, també hem formulat les nostres demandes a altres ministeris, com el de Consum, que ens ha citat a una reunió. Esperem que es prenguin mesures urgents pel moment d'estat d'alarma, però també volem anar molt més enllà del confinament, plantejant qüestions que són històriques del sector.

Quines són les demandes urgents arran de l’emergència de la Covid-19?

Són diverses, per exemple que no es penalitzi l'accés a finques, granges, a grups de consum, etc. Això actualment està passant a molts llocs del territori perquè no es considera que sigui abastiment alimentari.

Els mercats a l’aire lliure són un altre cavall de batalla.

Sí, volem que es permeti mantenir-los oberts, atès que a moltes parts de l'Estat i a Catalunya s'han prohibit per considerar que no són segurs. Nosaltres creiem que ho són molt més que altres canals de comercialització.

És més segur que comprar en un supermercat?

Sí, per diverses raons: estan a l'aire lliure i es pot garantir que hi ha menys propagació, atès que hi intervenen menys mans. En molts casos, parlem de venda directa, és a dir, que el producte va directament de l'horta o la granja a les mans del consumidor.

També reclameu mesures fiscals.

Creiem que són necessàries per mitigar els efectes i impactes econòmics que està tenint aquesta crisi sobre molts productors i productores, que a més estan assumint un gran sobreesforç.

Aquestes exempcions fiscals, però, ja s’estan aplicant a altres sectors.

Efectivament. Creiem que el problema de fons és que fa falta un canvi de mentalitat pel que fa a la visió que tenim de la pagesia. S'ha de considerar com un sector estratègic, tant a nivell d'administració pública com de ciutadania, perquè garanteix un abastiment alimentari local i de qualitat i, alhora, també conserva els nostres territoris vius i sostenibles. És un ofici molt desprestigiat i sense el qual no podem viure. Intentem posar sobre la taula aquesta contradicció i evidenciar que hi ha mesures possibles i molt concretes per millorar la viabilitat del sector.

El tancament dels menjadors escolars i del sector de l’hostaleria ha suposat un cop molt fort per als petits productors locals i el sector agroalimentari, s’estan prenent mesures per parar el cop?

En aquest sentit, es pot incentivar la compra pública de producte ecològic i local per abastir col·lectius vulnerables i a les col·lectivitats que encara estan obertes, que no són poques. Creiem que també seria una bona manera de donar suport a la pagesia local.

Aquesta crisi també està generant un augment del desaprofitament alimentari per no poder donar sortida als vostres productes?

Una de les problemàtiques és que hi ha tota una sèrie de ramaders que es veuen obligats a llençar la llet perquè els obradors estan col·lapsats. També ha passat amb els calçots, que per culpa de la cancel·lació de moltes calçotades molts productors estan llançant producte per falta de canals de comercialització.

S’estan fent prou visibles campanyes per donar suport i incentivar el consum d’aliments locals i frescos procedents de petits productors agroalimentaris?

En l’àmbit de les xarxes agroecològiques de base fem molta tasca de visibilització i enxarxament entre producció, distribució i consum. Des de les administracions públiques sí que s'està donant visibilitat als nostres projectes, però considerem que no és suficient atès que tenen recursos suficients, tant econòmics com materials, per donar suport a la petita pagesia d'una manera més contundent.

També heu impulsat un manifest per poder accedir als horts particulars que ha tingut èxit, atès que Protecció Civil n’ha aixecat la prohibició. Què signifiquen els horts d’autoconsum i perquè cal defensar la seva importància?

Considerem que són el primer pilar de la sobirania alimentària, la manera que tenim les persones de connectar-nos amb la terra i a l'accés a productes frescos. Més proximitat impossible. Permetre’n l'accés en un moment de crisi com el que vivim és clau perquè són els col·lectius més vulnerables com la gent gran i les persones migrades les que solen ser usuaris d'aquests horts. Garantir que puguin accedir a productes frescos, de qualitat i a un baix preu és més imprescindible que mai.

Donem un cop d’ull a l’altra realitat. Malgrat tot, la crisi del coronavirus està fent augmentar la demanda dels productes ecològics i de proximitat?

Efectivament, alguna cosa positiva havia de portar aquesta crisi. Esperem que quan passi aquesta situació totes aquestes persones que estan començant a consumir d'una manera més responsable ho segueixin fent.

El problema ara és donar l’abast amb la distribució, el transport? Com hi esteu fent front?

Aquesta és una de les grans problemàtiques del sector agroecològic i dels petits projectes perquè la gran majoria són multitasca, és a dir, la mateixa persona productora és qui es dedica a fer aquest transport. I això, és clar, és ineficient i suposa un estrès extra i un sobreesforç molt important.

És tot un repte millorar en aquest sentit.

Un dels més importants que tenim per davant i que esperem millorar. Molts productors ja han començat a enxarxar-se. Aquesta crisi pot ser una oportunitat per consolidar aquestes estratègies de distribució.

Arran de terra, amb Pam a Pam, ha posat el seu gra de sorra amb el programa Abastiment agroecològic. En què consisteix?

És una iniciativa que va sorgir al principi del confinament de manera més o menys improvisada i ja aplega uns 230 projectes agrícoles ramaders i artesanals. La intenció és donar-los visibilitat i facilitar l'enllaç amb mitjans de consum, supermercats cooperatius, distribuïdores agroecològiques i administracions públiques perquè es pugui donar sortida al producte de proximitat.

Amb aquest increment de la feina, ha costat adaptar-se a les restriccions imposades pel confinament? Hi ha un major risc en la feina que desenvolupeu?

Creiem que s'ha de valorar la capacitat de readaptació que han tingut els petits projectes, que han assumit mesures de seguretat i d'higiene d'una manera molt més fàcil que altres sectors perquè la cadena és molt més curta. S'està fent d'una manera molt eficient.

Heu notat una sensibilitat social i un suport ciutadà cap al sector agroalimentari o encara falta molta pedagogia en aquest sentit?

Caldrà seguir fent feina, però estem notant que la gent s'està adonant que la pagesia és imprescindible. Tenim una oportunitat per reivindicar-ne la importància en el manteniment del territori i l'abastiment alimentari.

Els principis i valors de l’agroecologia i l’economia solidària poden ser un bon punt de partida per tornar a començar després d’aquesta crisi?

Totalment, és així, sense sobirania alimentària d'aquí no ens en sortirem.

Passada la pandèmia, quines perspectives de futur albireu?

Hi ha tota una sèrie de xarxes agroecològiques que s’estan creant des de fa més de vint anys i que ara han donat resposta molt ràpidament al repte que ens ha plantejat la situació d'estat d'alarma. També augmenten les sòcies als grup de consum i els supermercats cooperatius. Està canviant la imatge de la pagesia, que ara es veu com un agent clau, i creiem que això facilitarà l'escalabilitat del moviment agroecològic i que la producció local i ecològica del territori pugui arribar a més gent amb xarxes més consolidades.