Claus per introduir la consciència mediambiental a la entitats

La consciència mediambiental ha estat fonamental per al futur de les entitats del tercer sector. Així ho ha destacat Ferran Crespo, doctor en educació ambiental i participació de les infàncies, durant una sessió en línia dins el cicle de webinars de Xarxanet. Amb una trajectòria professional vinculada a l'ambientalisme i alimentada pel seu pas per l'associacionisme educatiu a través de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Crespo ha desenvolupat una mirada compromesa amb el medi ambient. Així, ha proporcionat reflexions i estratègies per fomentar una visió més conscient i responsable dins de les organitzacions.

"La sostenibilitat no és un objectiu a aconseguir en un moment puntual, sinó una forma de treballar a llarg termini, amb una visió que permeti crear una organització més resilient i preparada per als canvis futurs", ha puntualitzat Crespo. A mesura que les organitzacions creixen i els projectes es consoliden, cal garantir que les bases que les accions siguin sòlides i perdurin en el temps. Així, és fonamental preguntar-nos quins valors i accions cal implementar per consolidar la continuïtat d'aquestes iniciatives, sense perdre de vista els canvis generacionals i les transformacions socials que s’esdevenen.

Un enfocament integral: més enllà del medi ambient 

El principi de la cura, tant ecològica com social i econòmica, s'ha de projectar al llarg del temps. Això significa que les entitats no només han de pensar en la sostenibilitat en el moment present, sinó també en el futur, assegurant que els pròxims equips tinguin els mateixos recursos i oportunitats per desenvolupar-se. Per fer-ho, cal integrar aquesta visió de cura en totes les accions de l'entitat, des de la gestió dels recursos fins a la relació amb l'entorn.

A l’hora d’analitzar la sostenibilitat d’una entitat, és important tenir en compte quatre eixos fonamentals:

• Sostenibilitat ecològica: Quins recursos materials tenim i com els gestionem? Com ens relacionem amb el nostre entorn natural? Com podem reduir l'impacte ambiental de les nostres activitats?
• Sostenibilitat econòmica: Quins recursos econòmics tenim a l’abast? D’on venen? Com gestionem els nostres fons? Tenim dependència econòmica o som sobirans? Quines decisions econòmiques estem prenent per garantir la sostenibilitat financera de l’entitat?
• Sostenibilitat social: Com teixim relacions humanes dins i fora de l'entitat? Quina és la nostra relació amb la comunitat i el nostre entorn social? Com intervenim en la societat per generar canvis positius? Estem treballant per a una cultura de solidaritat i cooperació?
• Governança sostenible: Com ens organitzem per a la presa de decisions? Qui té la capacitat de decidir sobre les línies d’actuació de l’entitat? Ens organitzem de manera democràtica i oberta a totes les persones que formen part de l’entitat?

Crespo subratlla que la sostenibilitat no només es limita a la gestió ambiental, sinó que implica una visió integral de les pràctiques organitzatives. "No es tracta només de fer menys mal al medi ambient, sinó també de construir una estructura que permeti a l’entitat funcionar de manera democràtica i participativa, on tothom tingui veu en les decisions importants", recalca.

Accions i estratègies per garantir la sostenibilitat

Per tal de mantenir els valors de l’entitat a llarg termini, és essencial desenvolupar estratègies que garanteixin la continuïtat dels projectes i la participació activa de tots els membres. Aquests poden ser petits canvis en la manera de gestionar els recursos o decisions més grans sobre com es prenen les decisions importants dins l’entitat.

Les entitats poden beneficiar-se de guies i eines per avaluar la seva sostenibilitat. Algunes de les més rellevants inclouen recursos per a l'autodiagnosi ambiental, econòmica i de gènere. Aquestes eines permeten fer una anàlisi crítica de les pràctiques de l'entitat, identificar àrees de millora i establir plans d'acció per fomentar una major coherència amb els principis de sostenibilitat.

Un dels punts clau de la sessió ha estat l’aplicació de l’educació ambiental i com generar un compromís col·lectiu en la seva implementació. Crespo ha subratllat que “cada entitat és un món”, però totes poden desenvolupar estratègies adaptades a les seves necessitats i realitat concreta. "Més que mai, les entitats necessiten eines concretes per adaptar-se als nous reptes mediambientals", ha assegurat el ponent, que ha insistit en la importància de la participació activa i inclusiva de tots els membres de les organitzacions.

Finalment, Crespo ha compartit una sèrie de recursos útils per treballar la sostenibilitat dins les entitats:

• Reciclem-nos: guia d’autodiagnosi ambiental (Consell de la Joventut de Barcelona)
• Eina PAS: Propostes i Autodiagnosi en Sostenibilitat (Barcelona +Sostenible)
• La sostenibilitat als esdeveniments (recull de recursos) (Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona)
• S.O.S Campaments (Consell de la Joventut de Barcelona)
• Xarxa de recursos. Guies per treballar amb infàncies i adolescències (EduAlter)
• Sembrant cures per cultivar canvis: Guia per l’autodiagnosi per a organitzacions (La Fede.cat)
• Re-generem-nos: guia d’autodiagnosi de gènere per a entitats (Consell de la Joventut de Barcelona)
• 8 pilars per la participació inclusiva i significativa (UNICEF)

Aquests recursos proporcionen eines bàsiques i avançades per a l’autodiagnosi i la implementació de canvis estructurals i culturals dins de les organitzacions. Amb aquestes guies, les entitats poden avançar cap a un model més sostenible i inclusiu, contribuint així a la construcció d’un futur més respectuós amb el medi ambient.