El camp obre les portes a pagesos i pageses nouvingudes

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Sandra Pulido
El sector agrari i pesquer representa el 0,9% del valor afegit brut de Catalunya. Font: Escola de Pastors.
El sector agrari i pesquer representa el 0,9% del valor afegit brut de Catalunya. Font: Escola de Pastors.
L'any 2020 unes 46.500 persones es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. Font: Escola de Pastors.
L'any 2020 unes 46.500 persones es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. Font: Escola de Pastors.
Una de les problemàtiques que hi ha a Catalunya és la manca de relleu generacional en l’àmbit agrari.  Font: Escola de Pastors.
Una de les problemàtiques que hi ha a Catalunya és la manca de relleu generacional en l’àmbit agrari. Font: Escola de Pastors.

El camp obre les portes a pagesos i pageses nouvingudes

Autor/a: 
Sandra Pulido
Suport Tercer Sector

Resum: 

La Xarxa pel Relleu Agrari treballa per facilitar l’accés de les persones que volen iniciar el seu camí en l’agricultura i la ramaderia.

A Catalunya el sector agrari i pesquer representa, tot i la seva importància, un pes molt baix per a l’economia catalana: un 0,9% del valor afegit brut, segons dades de la Generalitat del 2019. A això cal sumar que cada any menys persones treballen en l’agricultura i la ramaderia. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2020 n’eren unes 46.500.

A més a més, la població catalana és, de bon tros, urbana; ja que el 95% de la ciutadania es concentra en només 300 municipis (del total de 947) amb més de 2.000 habitants.

Malgrat tot, hi ha persones que volen continuar treballant al camp i d’altres, fins i tot, disposades a deixar la ciutat per dedicar-se a l’agricultura i ramaderia. De fet, en la pagesia nouvinguda la major part són dones. No obstant això, treballar en aquest sector no implica obligatòriament haver de marxa a pobles petits. També existeix l’agricultura periurbana, per exemple, al Baix Llobregat o al Maresme.

Sigui com sigui, fer el pas per entrar al sector primari és molt complicat, sobretot quan no es té un finca, una explotació familiar o experiència.

Acompanyament per reactivar el camp

Una de les problemàtiques que hi ha a Catalunya és la manca de relleu generacional en l’àmbit agrari. Moltes de les persones que treballen al camp són grans i, en molts casos, és complicat trobar qui es faci càrrec d’aquestes finques.

A això s’afegeix la visió pessimista que s’ha donat moltes vegades del camp, en la qual les famílies no volien que les noves generacions fossin pageses per la gran dedicació que comporta. Això ha provocat la necessitat d’atreure persones nouvingudes per seguir treballant el camp.

“Les explotacions ja no passen només de pares a fills, sinó que ara hi ha més perfils: gent urbana, del món rural que no té família pagesa o que en té però que vol fer una cosa diferent als pares”, explica Neus Monllor, consultora agrosocial. Afegeix que ara la gent que es queda al camp és per voluntat.

Davant d’aquesta diversitat de models d’incorporació neix la Xarxa pel Relleu Agrari, de la qual en forma part Monllor, juntament amb altres entitats com Terra Franca o l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA).

“Pels que no són del sector des del moment en què tenen una idea fins que la poden implementar passa molt de temps”, diu l’experta. L’agrupació es vol posar al costat de les persones que decideixen iniciar un projecte al món rural acompanyant, mostrant el sector, assessorant, donant eines i facilitant l’accés a la terra.

La transmissió de finques requereix de temps i cura

L’Escola de Pastors de Catalunya treballa en el traspàs de finques, una de les vies més fàcils per accedir a la terra. Però Catalunya, a diferència d’altres països com França, encara està en una fase molt inicial: “Cal sensibilitzar les persones que volen cedir l’explotació”, explica Laia Batalla, de l’Escola de Pastors.

Trobar algú que se’n faci càrrec de la finca és complicat, no només perquè no hi hagi molta gent disposada a fer-ho, sinó perquè les dues parts han d’estar d’acord en el procés de traspàs. D’una banda, qui vol deixar la terra pot tenir una visió conservadora respecte de l’explotació que ha treballat tota la vida. Cedir la terra a un pagès o pagesa desconeguda o que vol fer un canvi productiu pot suposar un xoc.

El més important, però, és la part emocional. “No és una només una transacció econòmica, sinó que s’està transferint un bé immaterial i vivencial. Cal fer pedagogia a uns i altres per aproximar les postures”, diu Batalla. Les entitats de la Xarxa pel Relleu Agrari també volen tenir clar que la persona que se’n cuidarà té un compromís ferm.

Si bé l’Escola de Pastors està en una fase molt incipient en aquest acompanyament, ja n’ha dut a terme algun de manera informal, amb una de les alumnes. Una experiència de la qual totes les parts van aprendre moltes coses.

L’objectiu de la Xarxa pel Relleu Agrari ara és consolidar la seva feina i que si algú vol dedicar-se al món rural sàpiga a quina porta trucar. Això passa per ampliar aquest model a diferents territoris catalans per ajudar a què les petites explotacions es mantinguin. Alhora, diuen que cal crear noves narratives per presentar el camp a la gent més jove amb una visió actual i desenfadada on trobar una via més de futur.

Afegeix un comentari nou