El món esportiu pren consciència del seu impacte ambiental. Un estudi publicat pel projecte GreenCoach ha evidenciat que el principal impacte ambiental dels esdeveniments esportius recau en el transport, tant dels jugadors com del públic, la producció de l’equipació esportiva o el consum propi de les instal·lacions esportives.

En el marc del projecte GreenCoach, co-finançat pel programa Erasmus + i liderat per la consultoria Ecoserveis, entre gener de 2021 i maig de 2021 la Universitat de Sant Anna (Itàlia) ha liderat un estudi a cinc països europeus (Bèlgica, França, Lituània, Noruega i Suècia) a un total de 22 clubs esportius de Federacions de la UEFA.

L’abast de l’estudi ha avaluat, sota el mètode anomenat anàlisi del cicle de vida, la petjada ambiental dels productes d’un sol partit de futbol tenint en compte:

• El consum d’energia i aigua associat al ús de les instal·lacions per al partit de futbol, és a dir, el reg, il·luminació, dutxes dels jugadors, calefacció dels vestidors.
• L’equipació esportiva, incloent-hi la producció i el final de la vida de la indumentària i l’equip: sabates de cuir esportiu, samarreta, pantalons curts, vestit d’esport, pilotes, bosses d’esport, pantalons de porter, mitjons, jaquetes d’hivern, pantalons de pluja, guants de porter.
• La producció i el final de vida útil de materials de rebuig associats al partit de futbol: paper, plàstic, vidre, metall, deixalles domèstiques, aigües residuals.
• El transport dels jugadors al camp de futbol (equip local i equip visitant).
• El transport del públic assistent al partit de futbol (equip local i equip visitant).

Tenint en compte les fases més rellevants del cicle de vida dels productes i serveis involucrats en un partit de futbol dels clubs de les federacions esmentades, el transport és la categoria que més contribueix a l’impacte ambiental. La segona posició en quan a la petjada ecològica correspon a l’equipació esportiva com per exemple les bambes o les pilotes de futbol, seguit de l’ús d'electricitat i aigua i de la gestió del rebuig i l’empaquetatge dels productes.

Què poden fer els clubs esportius?

Una de les principals accions que es poden dur a terme tenen a veure amb la planificació urbana de les ciutats. Per això, cal establir un col·laboració entre els organismes públics i els centres esportius. Les mecàniques de col·laboració poden ajudar a la planificació i el desenvolupament sostenible urbà de les ciutats i incentivar que els esdeveniments on actualment es requereix el ús del transport privat, puguin disposar de transport públic i subvencionat.

En aquest sentit, calen infraestructures i opcions de transport alternatives. Per exemple, l’Amsterdam Arena ofereix bitllets de tren amb descompte als aficionats amb l’objectiu de reduir l’ús del cotxe. En la mateixa línia, l'Associació Alemanya de Futbol ha exigit que gairebé tots els bitllets de partit de la Bundesliga i la segona Bundesliga donin dret al titular a un viatge de tornada gratuït en transport públic.

A banda, les ciutats i centres esportius poden promoure l’ús de cotxe compartit, creant aplicacions específiques i segures que estiguin a disposició de la ciutadania. Una altra opció és l’adequació d’un sistema de carrils de bicicleta i un sistema de bicicletes elèctriques que hauria de proporcionar als ciutadans amb llocs d’aparcament a prop dels estadis o centres esportius.

Finalment, una campanya de conscienciació és clau per a promoure les opcions de transport sostenible. Per exemple, l’Amsterdam Arena ha creat un portal de mobilitat per proporcionar informació de transport als aficionats. Totes les opcions de viatge tenen una etiqueta de CO2, cosa que ajuda al ciutadà a detectar l’opció més sostenible.