Un viatge a Tailàndia l'any 2018 i l'impacte de veure una quantitat de residus ingent, especialment plàstics, a les platges i carrers del país asiàtic, va fer reflexionar l'Èlia Planas, cofundadora de PlasticFreeWave, de la problemàtica existent al voltant del plàstic. En arribar a Catalunya, l'Èlia va comprendre que les platges i la biodiversitat marina a casa nostra estaven igualment amenaçades per la presència d'uns residus que, cap a l'any 2050, desafien amb ser més nombrosos que els peixos als mars.

Aquest va ser l'origen del projecte de recollida de residus a les platges, impulsat per l'Èlia, juntament amb la seva parella i un grup d'amics, i que amb el temps ha esdevingut en la creació de l'associació PlasticFreeWave. A banda d'aquestes accions, l'entitat duu a terme diverses accions de conscienciació, sobretot a centres escolars i a empreses. Parlem amb l'Èlia perquè ens doni més detalls sobre el seu projecte i els reptes als quals ens enfrontem en la lluita per afavorir la reducció del plàstic.

Què es desperta en tu durant aquell viatge que et fa impulsar un projecte que termina sent el PlasticFreeWave?

Vam fer una reflexió interna de comprendre que a les platges on ens havíem criat, en les que ens havíem banyat tota la vida, estava passant el mateix i la quantitat de residus, especialment plàstics d'un sol ús, cada cop estaven més presents en aquests espais naturals. Que no calia anar a l'altra punta del món per tractar d'arreglar la problemàtica. Òbviament en països en vies de desenvolupament tenen més problemes de gestió de residus, però treballant aquí podíem també aportar el nostre granet de sorra.

Vam començar a organitzar sortides de recollides de residus a Barcelona i rodalia, així com a la zona del Delta de l’Ebre. Durant la pandèmia, però, vam haver de deixar de fer aquestes accions. Vaig agafar una mica les rendes del projecte i vaig començar a donar-li forma. Vam crear l’associació com a tal i vam afegir activitats amb escoles, amb activitats amb l'alumnat per conscienciar-lo, o amb empreses. Cada any anem afegint coses i cada any anem creixent una mica més.

Quin tipus de residus us trobeu a les platges?

La majoria dels residus són plàstics d’un sol ús. Els que més trobem són palets de les orelles i burilles de cigarreta. I el tercer tipus de residu més nombrós són les ampolles de plàstic. També veiem altres tipus de plàstic, com aquells que s'han anat fragmentant amb el pas del temps i ja no saps ben bé ni que és. De vegades veiem coses més grosses com cadires, ferralla o metalls, però la majoria són plàstics d’un sol ús. Justament, són aquests els que serien més fàcils d’evitar si, com a ciutadans, deixéssim de comprar-los.

També ens trobem moltes tovalloletes, sobretot a la zona propera a Barcelona, com Castelldefels, el Prat de Llobregat o Gavà. Hi ha moltes més que no pas al Delta de l’Ebre.

Hi ha diferència en els residus que us trobeu en un lloc o un altre?

Veiem diferències molt grans. A les platges del Delta de l’Ebre ens trobem quantitats increïbles de residus. Per fer-nos una idea, a les recollides que fem en aquesta zona traiem entre 300 i 500 quilos de residus; d'altra banda, amb el mateix temps i la mateixa quantitat de gent, a la zona de Barcelona en trobem entre 30 i 100 quilos. Hi ha molta més quantitat de residus que els ajuntaments no poden netejar sigui perquè la majoria de platges i cales són espais de difícil accés o per manca de pressupost.

Quin creus que és el paper que estan realitzant les administracions perquè empreses i productores deixin de fomentar l'ús del plàstic?

Ara s'ha aprovat la llei de residus amb la qual esperem que canviïn moltes coses. Però tot va molt a poc a poc. Encara falta molta feina a fer. No es fa prou incisió a la quantitat de plàstics que produeixen o posen al mercat grans empreses productores de plàstics o supermercats. A més, feta la llei, feta la trampa, i moltes empreses ja busquen comercialitzar productes amb plàstics biodegradables. Però continuen sent plàstics d'un sol ús. Aquesta no és la solució, la solució és treballar el problema des de l'arrel i intentar reduir-lo el màxim possible.

"No es fa prou incisió a la quantitat de plàstics que produeixen grans empreses".

Com a ciutadans, nosaltres també tenim poder a l’hora d’anar a comprar. El fet de decidir si consumir un producte o un altre genera un impacte a les empreses. Si les empreses veuen que la ciutadania no compra aquests productes amb plàstics d’un sol ús, creiem que al final deixaran de produir-lo. Aquí és on han d'actuar les administracions perquè hi hagi un canvi i no permetin que es generin altres tipus residus d’un sol ús. Considero que els falta molt per fer tot, però que, molt a poc a poc, van millorant.

Amb la vostra experiència, quin és l’estat de consciència de la problemàtica per part de la gent del que comporta l’ús dels plàstics?

Falta moltíssima conscienciació a tota la població en general. Et diria que l'alumnat està més conscienciat que les persones adultes. Imagino que a les escoles fan més incisió en aquest sentit. Però hi ha molt de desconeixement de què passa amb els plàstics un cop els hem llençat en aquest contenidor groc. Sembla que sigui màgic, que els llencem allà i que desapareguin de la nostra vista. Per això fem activitats entre tots els públics, per arribar a la major part de la població.

Potser et podria dir que només un 20% de la població és conscient del que està passant i del problema que tenim, que és real i que és actual. No podem tornar enrere a un món on no hi havia plàstics als mars i oceans. Hem com d’aprendre a conviure amb el que tenim i, almenys, intentar no perjudicar-lo més.

Com és la tasca que feu a les escoles?

Creiem que els nens d'avui en dia són el futur i són els que poden canviar les coses. Fem diferents activitats, tant recollides de residus amb tot el grup escolar, com tallers de reciclatge o xerrades de conscienciació. Ens enfoquem en temes com la contaminació dels plàstics, com afecta els animals marins i com ens afecta a la nostra salut, així com amb el tema de reciclatge. Els fem entendre com és de difícil reciclar el plàstic i els portem a plantes de triatge perquè vegin realment el problema.

Li donem molta importància a conscienciar les noves generacions. Creiem que són les últimes que poden fer alguna cosa per apaivagar aquest problema tan greu

Quina és la resposta dels infants quant a aquests temes?

La seva resposta a aquesta problemàtica em fa ser esperançadora perquè ens sembla que estan molt conscienciats. Quan parles a un nen o nena d’aquest problema ja n’han sentit a parlar o ja el coneixen. I quan anem a fer la recollida, i veuen la quantitat de residus que traiem, tenen ganes d’intentar canviar les coses i d’esforçar-se. Els nens i les nenes s’hi impliquen i respostes de persones adultes de voler fer les coses diferents i intentar ser més conscients.

Després de la recollida sempre acabem fent una reflexió sobre què podem fer i que no hem de fer. La conclusió és que l’única solució possible és reduir els residus que produïm. Per molt que netegem totes les platges ja veuen que al cap d'un temps torna a haver-hi la mateixa quantitat de residus. S’impliquen molt en aquestes tasques, els agrada fer aquestes coses, aporten el seu granet de sorra i crec que sí, que hi ha esperança.

"La conclusió és que l’única solució possible és reduir els residus que produïm".

Una part de la vostra tasca se centra també a fer activitats d'RSC i team building.

Majoritàriament, a les empreses els agrada molt fer les recollides de residus a les platges. És una acció que es fa a l'exterior i hi ha una mica més de dinamisme. A més fem una xerrada al principi i una cloenda amb una reflexió al final. Però també fem altres tallers i xerrades de formació de reciclatge enfocades a l'empresa en concret. Normalment, les adaptem a les necessitats que tingui l'empresa I formem la seva plantilla en temes de reciclatge o sostenibilitat.

Quines són les següents passes de l'entitat?

Com a objectiu més proper, replicar les accions obertes al públic de recollida de residus a les platges, però a rius i rieres, llocs on arriben la majoria dels plàstics que després van a parar al mar. També ens falta arribar una mica cap al nord de Catalunya.

A llarg termini, tenim com a repte créixer cada cop més. Arribar a més escoles, més empreses i més població. La nostra idea serà créixer a nivell estatal, amb seus a totes les comunitats autònomes, i ja l'ideal seria tenir seus a cadascun dels països i fer un moviment internacional. Com que no sé si arribarem a fer-lo mai un moviment internacional, és important que ens centren més en Catalunya, que és el que tenim més a prop, anar conscienciant i esperar que algun dia no necessitem fer la tasca que estem fent.