Quin és l'estatus de refugiats climàtics?

Actualment només Nova Zelanda reconeix la persona refugiada per causes ambientals com a sol·licitant d'asil. La resta de països concedeixen l'asil per guerra, persecució política, étnica, però encara no ho fan per causes ambientals. Aleshores veiem situacions com el que passa a Bangla Desh, país molt amenaçat pels efectes del canvi climàtic: la gent emigra a Pakistan, i reclama asil per causes polítiques, però en realitat és per causes ambientals.

Per tant algunes ONG, el món acadèmic i altres grups de treball estan esforçant-se per afegir la causa climàtica a les raons per les quals poder sol·licitar l'estatus de refugiat. Hi ha situacions de fam no puntuals relacionades amb l'agreujament de la situació climàtica, a Àsia hi ha terres inundades d'aigua marina que queden salinitzades on ja no es pot cultivar, a Sud Amèrica i Àsia s'allarguen les sequeres i desapareixen llacs i pobles sencers....

I com està afectant les persones?

Tot això provoca molts desplaçaments de població: els estats haurien d'ocupar-se de les seves poblacions, protegir-les de les conseqüències del canvi climàtic. Les persones tenen dret a tenir un lloc on viure i l'estat hauria de trobar-los un nou lloc.

Si un territori queda inundat, hi haurà per força desplaçament de grans masses de persones. Si canvien de país, han de reclamar l'estatus de refugiats, però ara mateix la gent adopta una estratègia de sol·licitar-lo per un altre motiu, i això no sempre funciona. De fet, ser refugiat no és mai una bona opció....

Quines són les previsions?

Les previsions de l'ONU són que hi haurà un augment d'aquests desplaçaments. D'una banda es parla cada vegada més de canvi climàtic, de l'altra, la qüestió dels refugiats està a l'ordre del dia, però cal notar que encara es confon molt persones refugiades i persones migrades. Tot i ser temes importants, no hi ha una estratègia d'adaptació per fer-hi front, ni a l'interior de cada estat ni coordinada.

Que és Same World?

Same World és un projecte que té l'objectiu de sensibilitzar sobre justícia ambiental, canvi climàtic i migracions mediambientals. Ha estat finançat per Europe AID i vol promoure la connexió entre països Nord i Sud. Hi han participant 13 socis de 10 estats europeus, principalment ONG i també universitats, en col·laboració amb associacions de Kenya, Myanmar, Moçambic i Tanzània.

Com s'ha estructurat el projecte?

S'ha estructurat en 3 eixos enfocats a conèixer els efectes del canvi climàtic sobre les persones, partint de la base que el canvi climàtic afectarà a tota mena de països.

Un eix és entendre el fenomen del canvi climàtic. Un altre se centra a entendre les persones refugiades, que no són simples estadístiques, i analitzar com es viu a Europa. I el tercer eix és per estudiar com aquests dos fets van de la mà: quasi sempre la situació climàtica accentua la situació d'un país i pot ser la que empeny a les persones a decidir fugir.

I com s'ha dut a terme?

La meta del projecte ha estat produir material didàctic i de comunicació adreçat a l'educació secundària i el públic general. A cada un dels països les entitats hem treballat amb les escoles. Nosaltres hem realitzat 60 tallers per alumnes d'ESO pensats per poder treballar de forma transversal la temàtica, és a dir des de les diferents assignatures.

Oferim material gratuït per les escoles: a la plataforma hi ha a disposició material didàctic. Hi ha un curs en línia per professorat per fer servir el kit educatiu que conté vídeos, fitxes, enllaços per treballar la justícia ambiental a l'escola.

Com expliqueu la justícia ambiental?

Hi ha conseqüències del nostre comportament, sobre el clima i poblacions, i la justícia ambiental vol dir que cal prendre mesures: reconèixer el nostre impacte sobre el nostre entorn o el de poblacions d'altres àrees del món, i prendre mesures. La justícia ambiental és reconèixer que vivim en un mon orgànic on tot està connectat i ara està descompensat en l'àmbit humanitari i ambiental.

Amb els materials de Same World donem recursos i eines per tractar el tema. S'analitzen situacions concretes com la inundació de territoris, la contaminació de rius, nuclear, l'apropiació de terres per part de multinacionals que expulsen població local, i quines eines tenen les poblacions per denunciar aquestes situacions.

Cal notar que els problemes sempre estan relacionats amb d'altres i no van mai sols: la pobresa multiplica la vulnerabilitat enfront dels temes ambientals, i s'hi relacionen altres factors com el gènere, l'accés a l'aigua, la manca de democràcia....

Quines respostes es veuen als països?

Les polítiques a Europa no són suficients ni prou coordinades, i veiem molta diversitat a cada país: Alemània fa molt i Espanya molt poc...També hi ha molta diversitat als països del sud. I cal pensar que hi ha illes que ja han desaparegut.

No s'hauria de generalitzar, però es pot dir que no s'està treballant prou la prevenció de migracions i els estats no cuiden prou la seva població perquè no hagi de migrar. Ni als països del sud ni al nord, on per exemple Espanya no fa res per evitar la marxa de joves acadèmics. A Tanzània, Nigèria o Moçambic els estats expliquen que no és una bona opció emigrar i menys de forma il·legal i fan campanyes perquè la gent no marxi.

Ens trobem en situacions paradoxals com quan exigim a països immersos en guerres i desastres naturals que actuïn contra el canvi climàtic, mentre que els països més estables, que som els principals causants, no estem actuant suficientment.