La joventut pagesa reivindica el seu paper essencial per a la societat
Comparteix
La jove ramadera Teresa Montanuy a la seva explotació d'ovelles. Font: Colectic. 
Abans de treballar al camp, el Ramon Rojo es dedicava a conduir autobusos a Barcelona. Font: Colectic. 
Cesc Esquerda, de vint anys, prové d'una família de tradició pagesa. Font: Colectic.
El sector, envellit, masculinitzat i dependent dels ajuts, afirma que cal que es conegui més la seva tasca per posar-la en valor.
El Ramon Rojo té quaranta anys i viu al Baix Camp. Fa tres anys, va decidir deixar la seva feina a Barcelona, on portava deu anys dedicant-se a conduir autobusos del transport metropolità de la ciutat, i va traslladar-se a Tarragona per posar en marxa la seva pròpia explotació d’oli ecològic.
Tot i que el canvi de vida del Ramon pugui semblar sobtat, per a ell va ser un procés molt natural, que feia anys que tenia al cap. "Com que porto gairebé tota la vida tenint el meu hort, sempre he tingut present dedicar-me al camp", comenta Rojo, que també explica que el seu primer projecte va ser fer cistelles de productes propis de l’horta amb dos companys més, per després dedicar-se tot sol a les oliveres, "que és el que m’apassiona".
El cas del Ramon no és, ni de bon tros, únic, ja que en els darrers anys hem vist com moltes joves es traslladen de la ciutat al camp per posar en marxa les seves pròpies explotacions. És el que es coneix com a ‘neorurals’. A Catalunya, aquest sector de nouvinguts urbans representa el 17% de les noves incorporacions al camp, segons l’estudi Joves al Camp.
Tot i que la pagesia neorural representa ja gairebé una cinquena part del total de les incorporacions l’activitat, gairebé el 70% del jovent que treballa al camp prové del medi rural. D’aquesta gran majoria, gairebé el 30% tenen família que, a més de viure al camp, es dedica a l’activitat agrària i ramadera. És el cas del Cesc Esquerda, de vint anys, que viu a Montoliu (Lleida) i es dedica al cultiu de cereals, fruita i olivera des de fa un any i mig.
El Cesc explica que "des de petit ja ajudava a la família amb les tasques de pagès" i aquesta tradició va ser el que el va empènyer a estudis un cicle mitjà a l’Escola Agrària de les Borges Blanques.
També va ser la tradició familiar el que va motivar la Teresa Montanuy a dedicar-se, en aquest cas, a la ramaderia. "Tinc fotos de quan encara no caminava i ja estava entre ovelles", explica. Amb vint-i-dos anys, la Teresa porta ja quatre dedicant-se a pasturar les seves ovelles, activitat que combina amb els seus estudis del doble grau de veterinària i producció animal a Lleida i la seva activitat com a membre de l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
Dificultats per començar i, sobretot, per mantenir-se
El Ramon, el Cesc i la Teresa, coincideixen en què posar en marxa una explotació pròpia és difícil i, sobretot, car. "Si no reps les terres de família, és molt difícil aconseguir arrencar una explotació", comenta el Ramon.
Les dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, mostren que el preu de la terra rural a Catalunya porta estancat des de fa gairebé deu anys. Les darreres dades que consten a l'administració són de l'any 2021, quan, de mitjana, el preu de l'hectàrea era d'11.737 euros. L'any 2008, en plena crisi financera, el preu de la terra agrícola va arribar al seu punt més àlgid, amb una mitjana de 12.000 euros per hectàrea, i des de llavors, el preu de les explotacions s'ha mantingut relativament estable.
Però, més enllà del preu de la terra, tal com comenta el Cesc Esquerda, "quan comences, es requereix una gran inversió inicial, no només en terres, sinó en maquinària, regadius, etc."fet que encareix tot el procés.
"La meva feina és un patrimoni que estic continuant i que està contribuint a tornar al ritme real dels cultius"
"Si jo hagués de muntar una explotació des de zero, em seria impossible", comenta la Teresa, que coincideix amb els seus companys en destacar els preus "prohibitius" dels terrenys i la maquinària. "Si no vens de casa de pagès", lamenta la ramadera, "és completament impossible posar en marxa la teva pròpia explotació".
En un context com aquest, el sector es veu obligat a dependre dels ajuts per subsistir. "Depenem molt dels ajuts", es lamenta el Ramon. La Teresa, per la seva part, considera que la situació és encara més greu i que al sector "estem sotmesos als ajuts i això implica que, des de Barcelona, manen sobre coses de les quals no saben". La jove ramadera afirma que ara "la paperassa" és més important que la seva activitat professional i continua dient que "els papers ho aguanten tot i em surt més a compte que es mori mig remat que no tenir els papers al dia".
Entre els anys 2015 i 2020, es van aprovar gairebé 2.600 ajuts a joves pageses de nova incorporació amb una mitjana de 30.026 euros per ajut. Però, el jovent rural es queixa que les prestacions són complicades de tramitar i que impliquen molta burocràcia. "És l'única cosa que no m'agrada de la meva feina", comenta el Ramon, "caldria agilitzar molts processos". Entre ells, la rebuda de les ajudes, que es cobren a dos i quatre anys vista, en el cas de les prestacions per posar en marxa l'activitat.
Rejovenir i feminitzar el camp: les assignatures pendents
La situació de precarietat i la dificultat per viure del camp fa que al medi rural faltin joves i que el relleu generacional sigui un dels principals reptes del sector. Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, la pagesia jove no arriba al 10% del total i més del 40% de les persones que es dediquen al sector tenen més de seixanta-cinc anys.
A més, una altra de les tendències que perdura és la masculinització de la pagesia. De fet, segons el portal Observatori de Joves Agricultors i Agricultores de Catalunya, més del 70% de les noves incorporacions al camp són homes, amb una mitjana de vint-i-vuit anys. Pel contrari, les dones que volen iniciar-se al medi rural no arriben al 30% i tenen una mitjana d’edat de trenta-tres anys.
En aquest sentit, la Teresa explica que, tot i que és conscient que pel fet de ser dona s'ha trobat amb més barreres del normal, en el seu cas com que al sector la coneixen "des de ben petiteta", la respecten i "cuiden moltíssim". Tot i això, denuncia que sí que ha patit comentaris pejoratius, dubtant de la seva capacitació professional, pel fet de ser dona i per la seva edat.
"Quan em vaig incorporar oficialment a treballar amb el meu pare", comenta, "l'administració no s'ho creia, i encara ara, moltes vegades, continuen sense creure-s'ho", lamenta. "M'han arribat a dir que com podia ser que una nena de divuit anys portés un remat de mil ovelles, si la seva filla de disset només pensava a sortir de festa".
Per tal de rejovenir el camp, el Ramon Rojo comenta que el que cal fer és ser honestes. "El primer que s'ha de fer per atraure gent és dir la veritat i ensenyar que no et faràs ric, que hauràs de matinar, que et cansaràs molt, però que tens altres compensacions que una feina convencional no et donarà". El Cesc Esquerda, per la seva part, coincideix amb l'opinió del Ramon i assegura que al camp "et sents lliure".
"M'apassiona la meva feina", explica el Ramon, "de principi a final, sento que és un patrimoni que estic continuant i que contribueix a tornar al ritme real dels cultius". Enorgullit, comenta que quan vivia a la ciutat, "treballava només pels diners", però que ara "ho fa amb ganes i il·lusió".
"No hem de recuperar el prestigi, perquè mai l'hem perdut", comenta el Cesc, "però hem d'aprendre a obrir-nos i a ensenyar com som d'essencials per a la societat".
Afegeix un nou comentari