La plaga de conills ja és “un perill important” pel relleu generacional al camp

“Ara es comencen a aplicar mesures que reclamàvem fa 8 o 9 anys”. La situació és crítica i el dany a la pagesia més que considerable: la plaga de conills que recorre el país ha posat al món agrícola contra les cordes, explica Ramón Comes, responsable de fauna cinegètica d’Unió de Pagesos.

Comes, pagès de Corbins (Lleida), ha viscut aquesta problemàtica en primera persona. “És una competència autonòmica que no s’ha activat fins que ens hem trobat no amb l’aigua al coll, ja arriba al nas”, denuncia.

Un problema que afectarà el futur de la pagesia catalana

El principal problema, indiquen des d’Unió de Pagesos, és estructural. El producte està mal valorat. “Demanem que es pagui i doni el valor que pertoca al nostre producte”, explica Comes. El pagès remarca que valorar les fruites i verdures locals com es mereixen “no ha de repercutir en el preu final, no ha de ser més car per al consumidor”.

Afirma també que s’està produint un greuge comparatiu en deixar entrar producte d’altres països que no compleix les mateixes normatives que s’exigeixen aquí, amb la repercussió que aquest fet té sobre el preu de venda.  

La millora del món agrícola repercutiria en la conservació de camps i boscos, servint de tallafocs i protegint el territori, ara que és més necessari que mai. Per Comes, l’emergència cinegètica a causa d’una població desmesurada de conills també representa un llast pel futur del sector. “Això no t’ho indemnitza ningú. Si tu estàs fent un gasto important i els preus d’entrada ja no són cap virgueria, hi haurà  gent que es faci enrere. No només per això, però en bona part, sí”, conclou Comas.

Una plaga que ve de lluny

Unió de Pagesos fa anys que denuncia els danys que les plagues de conills estan causant a camp. Inicialment, aquesta problemàtica s’ha concentrat a la Plana de Lleida, però en els darrers temps està afectant més zones. A més altres territoris s’estan veient afectats per una quantitat desmesurada de senglars o cérvols, com les Gavarres i Rocacorba o el Berguedà, i ja s’està veient l’afectació sobre l’agricultura i la ramaderia.

A principis del mes de març, uns 1.200 tractors es van aplegar a la ciutat de Lleida en protesta pels danys que impliquen la sobrepoblació de conills als sembrats o als arbres fruiters. Entre les accions plantejades ja s’han aplicat algunes com la consideració d’emergència cinegètica, declarada els anys 2014, 2016 i 2018 i vigent actualment fins al mes de setembre.

El fosfur d’alumini als tribunals

Pagesos i organitzacions agrícoles també han reivindicat un sistema que els garanteixi una indemnització pels danys, un fet que a hores d’ara no es cobreix i que deixa a molts agricultors completament desprotegits.

Una de les mesures excepcionals que ha generat controvèrsia és l’ús de fosfur d’alumini per matar conills en els caus situats als marges de les explotacions agrícoles. Entitats animalistes i juristes especialitzats han denunciat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, per permetre aquesta mesura. Consideren que es tracta d’un “biocida potencialment mortal per a l’ésser humà” que és capaç “d’eliminar qualsevol forma de vida animal”, considerant aquesta acció un possible delicte contra el medi ambient.