Les praderies de plantes fanerògames marines, com la Posidònia oceànica i la Cymodocea nodosa, són l’hàbitat natural de les nacres, un mol·lusc o bivalva endèmic del mar Mediterrani. Aquestes, viuen clavades de forma vertical als sediments dels fons sorrencs i praderies. Una nacra pot arribar a mesurar més d’un metre de llargada, tres quartes parts del seu cos es troben fora del sediment, mentre que el quart restant està soterrat.

El seu aliment principal és la matèria orgànica i el plàncton, elements que obté de l'aigua com a organisme filtrador. La nacra és una espècie que es trobava distribuïda al llarg del litoral català i de la península Ibèrica. Impactes antròpics, com el fondeig amb àncores, havien provocat danys a l’espècie, ja que, com que són immòbils, morien a l’instant. A poc a poc, investigadores afirmen que la nacra s’estava recuperant d’aquesta problemàtica i que la seva distribució és raonablement correcta.

Dins del gènere Pinna es poden trobar dues espècies: la Pinna nobilis, que reuneix les característiques esmentades pel que fa al seu hàbitat, i la Pinna rudis, una variant que habita fons i substrats més durs. Actualment, arran de l’aparició d’un paràsit en aigües del territori, la Pinna nobilis pràcticament ha desaparegut, catalogant-se com a espècie en perill crític d’extinció. Tota aquesta informació ha estat proporcionada pel tècnic de projectes de SUBMON, Andreu Dalmau, investigador que ha participat en diversos programes de recuperació de la Pinna nobilis.

El 2022, l'entitat ha desenvolupat un projecte, encarregat pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i Forestal Catalana, amb la col·laboració del Parc Natural del Cap de Creus, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i dels Agents Rurals, amb el qual s’han recuperat set larves de nacra a les Illes Medes i al Cap de Creus. El resultat, però, ha determinat la infecció parasital dels individus recuperats, fet que continua dificultant l'estat actual de l'espècie.

Un paràsit ha provocat la mort del 90% de l’espècie

Segons ens ha detallat Andreu Dalmau, a finals de 2016 es van detectar al sud d’Espanya episodis de mortalitat massiva de Pinna nobilis. La problemàtica es va determinar que no era local, perquè es va estendre cap a l’est del Mediterrani, fins a afectar l’entorn marí de les Illes Balears i de Catalunya. “D’una setmana per l’altra, totes les nacres que hi havia, desapareixien. Aquí, sobretot, diríem que la mortalitat més gran es va donar al llarg de l’any 2017”, destaca Dalmau.

Després que investigadores i científiques desxifressin el causant d’aquesta mortalitat ràpida i massiva, es va determinar que era un paràsit mai descrit abans, un protozou del gènere Haplosporidium, que se’l va anomenar Haplosporidium pinnae, ja que afectava directament a la Pinna nobilis.

“Una cosa curiosa d’aquest paràsit és que la Pinna rudis no es veia afectada”, explica Dalmau. El paràsit malmetia directament el sistema digestiu dels individus i provocava que no es poguessin alimentar. El primer símptoma que pateix una nacra infectada és la lentitud del tancament de la seva closca o valva, fet que li impedeix protegir-se de depredadors.

Els intents de recuperació de l’espècie

Al llarg dels anys s’han dut a terme diferents projectes per intentar recuperar aquesta espècie que, actualment, s’estima que n’ha desaparegut el 90% de la seva població. Diferents centres de recuperació, entitats ambientals com Submon, i universitats van engegar una campanya monitorada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, per tal de procurar frenar-ne la mortalitat.

El primer intent va consistir en el rescat d’individus sans de Pinna nobilis per intentar mantenir-los en condicions controlades en aquaris de centres de recerca, per protegir-les del paràsit. Es van rescatar dos-cents quinze exemplars a la badia de Portlligat i dos-cents quinze més al Delta de l’Ebre. El problema principal, però, rau en el fet que la nacra és una espècie de complicat manteniment ex situ, fora del seu hàbitat natural. Malauradament, la majoria no van sobreviure.

“És una espècie molt difícil de mantenir-la en captivitat i no s’ha aconseguit que es reprodueixi en aquests aquaris dels centres de recerca, fet que dificulta el procés de recuperació”, detalla Andreu Dalmau.

El segon intent va ser la realització d’una prova pilot per valorar si la causa de la gran mortalitat era més aviat deguda a la depredació causada per l’alentiment de la velocitat del tancament de la closca. El projecte va consistir en la instal·lació de gàbies per protegir les nacres de la zona de Portlligat. Els individus van morir, per tant, es va considerar que era un problema del paràsit i no tant de la depredació.

El paràsit continua afectant greument l'espècie

El darrer intent, el qual hi havia la possibilitat de donat fruit, ha estat la recol·lecció de nous individus gràcies a col·lectors de larves. “L’esperança és reclutar larves d’aquests individus que aparentment siguin resistents per veure si d’aquesta manera es pot fomentar la recuperació de l’espècie”, explica el tècnic de projectes de Submon.

Els col·lectors retirats a principis d’octubre han recollit set larves de gènere Pinna. L'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha determinat que els individus recuperats són Pinna nobilis, però, malauradament, estan infectades pel paràsit.

El pas més important per a les investigadores

El fet més rellevant que destaca Andreu Dalmau de la futura troballa de noves larves de Pinna nobilis és que el medi natural compti amb individus adults que tinguin capacitat reproductora i que no s’hagin vist afectades pel paràsit.

“La gran esperança és que l’espècie sigui capaç de superar el paràsit ella mateixa i que es pugui repoblar a partir dels individus que han sobreviscut”, expressa Dalmau. Cal subratllar, però, que la Pinna nobilis continua immersa en una situació crítica i en perill d’extinció.