Millorar l'espai urbà que assoleixi, alhora, una millora en la salut de la ciutadania, afavorint la fauna i la flora autòctones a les ciutats. Aquest és l'objectiu amb el qual va néixer Replantegem, un projecte que, a través de la mirada multidisciplinària del seu equip, treballa per fomentar canvis a les ciutats per solucionar problemes derivats de la mobilitat, el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat, implicant persones de diferents edats.

La Mariona Ferrandiz, biòloga i doctora en ecologia, és cofundadora d'aquest projecte que coordina juntament amb els arquitectes i urbanistes Oriol Serra, Laia Llonch i Marc Deu, i amb la biòloga Cristina Terraza. La Mariona ens parla de Replantegem, ens explica les tasques que de moment ha dut a terme a ciutats com Castellar del Vallès, Sabadell i Barcelona, i subratlla la importància de la transformació de les ciutats a través d'una mirada urbanística i biològica.

Com es planteja Replantegem?

Actualment, som un equip format per cinc persones i diverses col·laboradores. El projecte va néixer arran de les converses d'un grup d'amics, dos urbanistes i una biòloga, que soc jo. Tots tres vam començar a veure la necessitat de treballar conjuntament i afegir aquesta part més verda en els projectes de millora de les ciutats. Amb aquesta idea vam començar a pensar un primer projecte per treballar aquestes qüestions.

Vam iniciar un programa educatiu a les escoles en el qual, a través de diversos tallers, podíem tocar ambdues branques. Va ser llavors quan vam escollir el nom de Replantegem i vam començar a tastar la idea de treballar plegats aquests dos vessants a la ciutat. Vam tenir la sort de poder començar amb alguns projectes en diverses escoles: primer a Castellar del Vallès, després a Sabadell i, aquest any, a Barcelona.

A banda d'aquest programa educatiu, quines altres tasques dueu a terme?

Vam incorporar dues persones més, una altra biòloga i un altre urbanista, i vam ampliar la idea sobre que fer amb el projecte. A banda de treballar amb les escoles, també vam començar a treballar amb ajuntaments per tal de fer anàlisis més concretes de les ciutats, del verd i la capacitat dels espais d'acollir fauna i flora, i com són les ciutats per a les persones. I a partir de l'anàlisi, aportar idees perquè els ajuntaments posin en pràctica aquesta nova manera d'entendre la ciutat. Aquesta anàlisi la vam fer a Sabadell i ara estem duent-lo a terme a Barcelona.

També hem desenvolupat altres idees que estem a l'espera de posar en pràctica, com ara treballar amb empreses. És a dir, intentar millorar els espais de les empreses per a les persones que hi treballen, així com per la fauna i flora. I a més, intentar arribar a les llars de la gent per promoure aquest tipus de canvis, siguin als balcons o als patis de les casses. I ambdues coses, fent-ho a través de la formació a persones i intentar que aquestes idees arribin al màxim de gent possible.

Destaqueu molt l'aspecte multidisciplinari de l'equip. Què us aporta aquesta característica?

El projecte va néixer donada aquesta necessitat de posar-nos a treballar conjuntament. Des del punt de vista de l'urbanisme, un espai verd és un espai que pot ser una plaça de ciment, sense res més, ni tan sols un arbre; mentre que per a una biòloga un espai verd no pot ser així de cap manera. Ja només pel fet de treballar al voltant de la biodiversitat i l'urbanisme ja necessitem aquests perfils diferents.

Però també necessitem altres expertes que tractin temes tan diversos com la comunicació, de contaminació o d'antropologia. Per tant, al final, necessitem col·laborar amb gent que conegui molts àmbits diferents per tal de sumar i tenir una visió molt més enriquidora de la realitat. I és això el que estem buscant. I entre tots sumem aquestes diferents maneres d'entendre les ciutats, cadascú amb el seu punt de vista. La ciutat té moltes realitats i és molt complexa, motiu pel qual l'hem d'entendre tenint en compte tots els elements i experteses.

Quina incidència té un espai verd i agradable en la salut de les persones?

Molts estudis demostren que, per exemple, els espais verds es relacionen amb una major capacitat cognitiva dels infants, una millor capacitat de resposta immunitària, etcètera. En definitiva, afavoreix a una bona salut en general. Estar envoltat d'un espai verd convida a moure't, a ser una persona molt menys sedentària i, per tant, amb menys tendència a patir malaltes que avui dia la societat urbanita pateix. Té aquests múltiples beneficis.

"Estar envoltat d'un espai verd convida a moure't, a ser una persona molt menys sedentària".

N'és conscient la societat en general d'aquest aspecte?

Jo crec que cada cop més. Sobretot des de l'arribada de la pandèmia s'han estat reivindicant molt aquests espais i s'ha descobert, o redescobert, aquesta importància. Sí, cada cop la gent és més conscient, però encara convé que es continuï reforçant.

Quin és l'estat de l'espai urbà en les ciutats en les quals heu treballat?

Barcelona encara l'estem analitzant. I pel que fa a Sabadell, el que vam trobar era que, realment, es podien millorar moltíssimes coses. Encara hi ha moltíssim recorregut a fer per tenir una ciutat ideal, tant pel que fa al verd com per a les persones i que els espais els siguin agradables. I això és el que detectàvem a Sabadell.

Quines són les dificultats més habituals per aconseguir una ciutat ideal?

Primer de tot, faria referència a una maca de superfície. D'entrada ja és difícil, perquè un cop està feta la urbanització, és complicat obrir nous espais públics, si en falten, sigui per a les persones o pels animals o les plantes. Aquest és un primer escull. I la següent dificultat és fer-ho amb criteris que puguin compatibilitzar aquest ús. En general, hem de dir que s'està treballant bastant en que les places, quan es reformen, tinguin espais agradables, accessibles, lúdics i amb diversitat d'ambients.

A nivell de flora i fauna, encara costa que es pari més atenció al fet de comptar amb espècies autòctones, pròpies de la zona mediterrània. I, per molta flora que hi hagi, faltaria encara superfície perquè certes espècies de fauna hi poguessin viure. Hi ha espècies que no poden viure a la ciutat si no tenen un mínim de superfície per ser-hi, i amb una petita plaça no tenen prou per poder-hi trobar tots els recursos que necessiten.

Des dels ajuntaments estan oberts a dur a terme canvis en la urbanització?

Sí, però encara molt tímidament. És cert que ara mateix, un ajuntament que no treballi per millorar l'espai urbà seria ben estrany. El que passa és que encara hi ha un pressupost molt baix per poder fer tots aquests canvis, que són molt necessaris, i que no només afavoreixen a les persones, sinó que són cabdals per fer front a l'emergència climàtica i tota la problemàtica darrere de l'augment de les temperatures. Fer aquests canvis suposarien una bona contribució a intentar pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic.

"Fer aquests canvis suposarien una bona contribució a intentar pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic."

El que sembla difícil de canviar i millorar són tots els aspectes relacionats amb la mobilitat. És així?

Diria que és el que costa més. La lluita per anar cap a una mobilitat sostenible, en definitiva, és una lluita contra el cotxe i la moto privades. I tocar aquests temes generen moltes queixes, motiu pel qual des dels ajuntaments sempre van amb molta prudència o tiren enrere decisions preses. A la ciutadania no li agrada que es talli un carrer o que s'eliminin aparcaments. Per tant, és aquí on veus com costa que es prenguin aquest tipus de decisions.

El vostre primer projecte incidia molt en la millora dels entorns escolars.

El camí a l'escola és un espai on els infants passen moltes hores a la setmana. El recorregut de casa a l'escola es fa diàriament més d'una vegada i, per tant, és un espai on és important incidir-hi. I si tenim espais que poden ser saludables per a la canalla i el seu desenvolupament, també ho seran per a les seves famílies. A més, tenen la sort que en els espais verds viuen certes espècies de fauna i flora i, per tant, és una oportunitat pel seu aprenentatge, per conèixer i conviure amb altres espècies.

Cal destacar també la importància de tenir un entorn escolar que sigui segur per anar caminant de casa a l'escola. Que fins i tot ho puguin fer sols, quelcom avui dia encara és bastant excepcional. Un entorn escolar verd i agradable promou molt l'autonomia dels nens i les nenes. En realitat poder tenir un entorn urbà que sigui amable amb la canalla genera molts beneficis.