En el cor del Senegal, el meló, amb la seva fragància i el seu sabor clàssics, és un tresor cultivat amb cura. No obstant això, darrere d'aquesta aparent delícia s'amaga un dilema esquinçador: les pèrdues alimentàries que afecten grans productors de la indústria i també els més humils agricultors locals. Un informe revelador a càrrec de la fundació catalana Espigoladors llança llum sobre aquest fosc panorama, evidenciant que les desigualtats en el comerç global han transformat al meló, una joia local, en un símbol de pèrdua i balafiament.

‘Obrim el meló: L'impacte de les pèrdues alimentàries al Senegal en la producció de cultius per a l'exportació al Nord Global’ és l'informe que veu la llum després del viatge d'un equip de la fundació al país africà de la mà de l'ONG CERAI. La història comença amb un altre viatge, aquesta vegada a través de l'Atlàntic i cap a Europa; els melons, destinats a satisfer els capritxos europeus fora de temporada, emprenen un llarg periple des dels camps senegalesos fins a les taules occidentals.

No obstant això, l'informe assenyala que, en aquest recorregut, es perd una part substancial de la fruita. Són aquests perjudicis, duts a terme en nom de l'adquisició estacional del producte, els que es tradueixen en un crit silenciós per a l'economia —que es dessagna— i la seguretat alimentària del país africà. "Les pèrdues de melons al Senegal — que poden arribar al 50%— es produeixen en cultius destinats a l'exportació a l'estat Espanyol i altres països de la UE per abastir el consum fora de temporada", explica la fundació en l'informe.

L'ètica d'exportar aliments d'un país en risc d'inseguretat alimentària

Però açò és únicament la punta de l'iceberg. En una perspectiva més àmplia, aquesta situació es converteixen en el símbol d'un sistema agroalimentari global desequilibrat i voraç, que contribueix al drama climàtic, econòmic i social que sobrevola totes i cadascuna de les relacions amb els països d'Àfrica. L'informe ha permès "visibilitzar altres vulneracions de drets i l'alt cost ecològic del sistema alimentari imperant per als països del Sud Global".

Té sentit que els melons de producció nacional i de temporada siguin més cars que els produïts al Senegal fora de temporada? És la pregunta que es fan Espigoladors en l'informe, i la seva conclusió és que estem davant d'una "utopia" que busca una oferta il·limitada "desconnectada dels límits ecològics". Un desequilibri antinatural que, a més de ser un "exemple significatiu" del que es considera com a "pèrdues alimentàries externalitzades", precaritza el món rural i amenaça la seva sobirania alimentària.

Segons l'informe, el 60% dels infants menors de cinc anys i el 54% de les dones en edat fèrtil del Senegal pateixen mancances de micronutrients (com el ferro); a més, el 42% de les llars pateixen una seguretat alimentària precària (WFP, 2014). Amb tot això, Espigoladors llança una altra qüestió compromesa: és ètic produir aliments per a l'exportació a un país amb aquests índexs d'inseguretat alimentària? La intensificació de la producció i les desigualtats comercials són factors que emergeixen com a culpables en aquesta tragèdia alimentària.

L'impacte negatiu de l'exportació de melons en la crisi climàtica

Al Senegal, els perjudicis postcollita oscil·len entre el 13% i el 70% de la producció, i suposen un forat econòmic de 100.000 milions de francs a l'any (segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació el 2021). Com afecta aquesta situació a la crisi climàtica? Per a començar, tota la crisi suposa un balafiament de recursos naturals i contribueixen a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, impactant desproporcionalment als països del Sud Global, com s'ha vist en zones rurals del Senegal.

Les pèrdues d'aliments són una conseqüència estructural del sistema agroalimentari mundial, que contribueix a la crisi climàtica. Així ho reflecteix l'informe d'Espigoladors a partir de l'estudi de camp que es va dur a terme entre el 2 i el 26 de maig de 2023 a quatre regions del Senegal: Dakar, Thiès, Diourbel, Fatick. En les seves visites a finques, obradors de transformació alimentària, cadenes multinacionals de distribució i mercats d'importació i exportació, l'equip de la fundació va poder constatar les desigualtats comercials d'un model de producció que pressiona els límits ecològics del planeta.

En ‘Obrim el meló’ es recullen, a més, les principals dades sobre l'impacte ecològic del cultiu d'aquesta fruita. A la petjada hídrica —s'estima que, per produir 1 kg de meló, cal entre 250 i 350 litres d'aigua—, la del plàstic i la de carboni —1,3 kg de CO₂ per kg produït—, cal afegir la presència de químics com a fertilitzants i pesticides que posen en risc la qualitat de l'aigua i la salut humana.

Consum conscient i legislació ètica: la sortida del carreró

L'informe no es limita a exposar la tragèdia, sinó que ofereix una esquerda per on es cola l'esperança. Espigoladors convida a la reflexió sobre els nostres hàbits de compra i reclama el suport actiu a les iniciatives sostenibles que abunden en la justícia alimentària i el consum conscient. A més, més enllà de la imprescindible responsabilitat individual, ofereix també una sèrie de recomanacions dirigides a la possibilitat de canvi real que tenen administracions, empreses i entitats.

Les conclusions de l'informe evidencien la necessitat que responsables polítics adoptin "objectius concrets per prevenir i reduir les pèrdues alimentàries", i que promoguin legislacions que asseguren relacions comercials justes i ètiques en l'àmbit internacional. Des d'Espigoladors s'insta les empreses a ser guardianes responsables dels recursos —prevenint la generació de perjudicis i millorant la cadena de subministrament—, i a les entitats a secundar solucions que redueixin la pèrdua alimentària i assegurin projectes sostenibles.