Propostes de les entitats ambientals per al Pla de Protecció del Delta de l’Ebre

L'Associació Sediments, GEPEC-EdC, Picampall, l'Associació Voluntaris Parc Natural Delta de l'Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'Associació Moviment Social Delta de l'Ebre han realitzat un reguitzell de propostes per al Pla de Protecció del Delta de l'Ebre del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i per al Pla Hidrològic de l'Ebre de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Les propostes pel bé de la seguretat de la conca i el delta de l'Ebre, basades en la gestió dels sediments i l'obertura de les comportes de fons dels embassaments com a mesura bàsica per evitar la regressió del Delta, s'han fet arribar al cap de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, que les traslladarà al ministeri de Transició Ecològica perquè les estudiïn i sospesin incloure-les al Pla de Protecció del Delta de l'Ebre.

Aquest Pla, del qual ja s'ha fet una petita mostra a un públic molt reduït, es presentarà al gener. En aquest sentit, les entitats han fet les propostes sense poder conèixer quines són les mesures íntegres que inclou el document. "Ens hem basat en que, quan es van presentar les línies de treball, en cap moment van parlar de sediments. Quan algú de la Plataforma els va interpelar sobre aquest aspecte, van dir que encara era un tema que s’havia d’estudiar", explica la Matilde Font, membre de Plataforma en Defensa de l'Ebre.

"Van haver queixes de molts grups ambientals per no tenir en compte els sediments, així que es van mostrar oberts a que els presentessim propostes i projectes, i que ells tractarien d'incorpora-les al Pla", manifesta Font.

Propostes fins al 2023

Des de les entitats ambientals han acordat proposar projectes i mesures en dues tongades, per al 2021 i per l'interval entre el 2022 i el 2023. Per aquest nou any que arriba, les set entitats proposen actuacions concretes i puntuals, com ara el fer una anàlisi real de la situació dels embassaments, "quelcom que mai s'ha fet", afegeix Font; la redacció d'un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l'Ebre d'una prova pilot per fer baixar sediments des de Riba-Roja, i la redacció d'un projecte pilot d'aportació controlada d'aquests sediments.

El document també inclou altres propostes, com ara l'estudi del trànsit dels sediments a l'embassament de Flix; la realització d'un projecte de revisió de les normes de gestió i explotació de les preses, amb especial atenció a la seguretat i a la gestió de sediments; i un projecte de monitoratge dels sediments provinents del Segre-Cinca, que és el que més aigua aporta al tram final del riu Ebre per controlar la quantitat, tipologia i qualitat dels sediments que arriben a l'embassament de Riba-Roja.

D'altra banda, el 2022 i 2023, les entitats proposen l'execució del projecte pilot d'aportació controlada de sediments a través de l'embassament de Riba-roja, i l'execució de la posada en funcionament dels desguassos de fons de les preses de Mequinensa i de Riba-Roja.

Font també posa èmfasi en la importància de mantenir en bon estat els embassaments per a la seguretat del territori. "Les comportes de descàrrega no s'han obert mai i estan taponades pels sediments. Si mai ve una avinguda important pot passar com a Tous el 1982. En una avinguda d'aigua molt gran les comportes no van funcionar i l'aigua va estar sobresortint per sobre de les comportes i al final van rebentar", explica Font, que recorda l'episodi en el qual van morir quaranta persones i 300.000 més es van quedar sense llar.

Per què són tan importants els sediments?

Per tractar d'aturar la regressió del Delta de l'Ebre, totes les entitats posen èmfasi en la importància dels sediments, Font explica que els sediments són necessaris perquè el delta no perdi espai davant la força de l'aigua del mar i els vents. "Si no arriben els sediments, no només és que sigui impossible que creixi, sinó que és impossible que es mantingui".

"Des de que es van construir els embassaments de Mequinensa i Riba-Roja, al Delta només arriba entre nuun 1 i un 5% dels sediments que haurien d'arribar", explica Font, que afegeix que tots aquests sediments es queden retinguts en pràcticament els dos-cents embassaments que hi ha a la conca de l'Ebre. "No s'ha fet mai cap política de restauració dels sediments, ni de fer-los baixar fins al mar", reitera des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.