La Cabra Catalana és un dels projectes de l’associació Cultures Trobades, l’objectiu del qual és garantir la supervivència de l’últim ramat pur localitzat d’aquesta raça tan nostrada.

Hem pogut conèixer el projecte de la mà d’en Mateo Carrocio o Gaucho –com se’l coneix per la zona-, pastor al capdavant del projecte i l’Oriol Clèries, pastor en pràctiques.

La Cabra Catalana, raça ancestral de les terres de ponent

La Cabra Catalana és una de les races autòctones de les Terres de Lleida. Des de temps ancestrals, ha viscut entre el Montsec i els Pirineus, lligada a la cultura transhumant que els travessava.

Formen la raça robustos animals de capa majoritàriament blanca, de perfil recte i cara ampla. Les banyes són en forma d’arc, paral·leles cap endarrere i amb tendència a obrir-se enfora.

Les races són el resultat històric de la seducció que determinat tipus d’animal exerceix sobre un grup humà. En el cas de la Cabra Catalana, les persones ramaderes han seleccionat cabres de dimensions grans, de braguer recollit, alta resistència al fred i plenament adaptades a la mitjana i alta muntanya. El color blanc del pelatge ajudava a veure-les de lluny.

Tradicionalment, s’han destinat a la producció de carn de cabrit i de crestó. Els crestons, mascles capats d’edat adulta, eren part essencial de l’abastiment carni de Barcelona fins a principis del segle XX. Durant la cria, també se n’aprofitava la llet per a l’elaboració de mató i formatge.

L’àrea històrica de distribució comprèn majoritàriament les comarques de Lleida i les contigües de la Franja de Ponent, un territori que comparteix una mateixa cultura ramadera fruit de segles de transhumància. Tot i això, també era present en una part petita de la Catalunya central i comarques de Barcelona.

Un projecte fruit de la interco-operació i el voluntariat

El projecte va estar impulsat per l'Associació Slow Food Terres de Lleida i Cultures trobades, a l'any 2011. Tanmateix, en l'actualitat es fa càrrec del ramat l'Associació de Pastors de la Cabra Catalana, creada a l'any 2013.

Existeixen set ramats de cabra catalana distribuïts pel Solsonès, Navàs, Corroncui, Osona i Vilanova de Meià, sent el de Vilanova de Meià el més gran, amb dos-cents exemplars. Aquest ramat el porta Mateo Carrocio, el Gaucho, amb les col·laboracions d'Artur Bòria de Cultures Trobades i també de persones voluntàries afins al projecte.

Pastura, cures i manufactura

L'activitat central i rutina diària és la pastura de les cabres, que en funció de l'època de l'any és entre sis i nou hores al dia. Es tracta d'un ramat en extensiu que s'alimenta de silvopastura amb un complement al corral de farratge de producció pròpia. Sempre hi ha feines de corral abans i després de les pastures, com poden ser l'atenció i la cura dels animals, en especial en la temporada de cria de cabrits.

En altres èpoques també hi ha la tasca de munyir, la transformació de la llet per fer iogurt i la comercialització i distribució dels productes.

L’Oriol ens explica que «a l'hora de munyir és divertit veure com elles tenen un ordre per entrar a la sala i sempre n'hi ha alguna amb la que t'has de barallar una mica perquè no vol deixar entrar a les altres. També és bonic veure a última hora abans de marxar quan es fa l'última ullada com s'agrupen per famílies per dormir, mare, filla i neta ben juntetes.»

Del pagès al plat

Els productes que se’n deriven del ramat són la carn de cabrit, la carn de crestó i el iogurt natural de cabra. Tot són productes de temporada. Fan venta directa al públic, normalment a grups de consum i gent afí al projecte que coneix la qualitat dels productes i té sensibilitat pel projecte.

La Jornada de la Cabra Catalana: espai de festa i reflexió

L'activitat que més s’estimen és la Jornada de la Cabra Catalana. Enguany es celebra l’onzena edició i tindrà lloc el dos d'octubre a l'Ermita de Meià (Vilanova de Meià). És una diada en la que s'organitzen diferents activitats com concerts, recitals de poesia, xerrades temàtiques, exposicions i un mercat de petits productors i productores de la terra.

A més, els i les membres del projecte de La Cabra Catalana cuinen una cassola de carn de crestó del seu ramat i convidem a tothom a dinar. L'objectiu d'aquesta festa és donar conèixer aquesta raça autòctona de les terres de Lleida i reivindicar l'ofici de pastor i una altra manera de fer. Un espai de festa i de reflexió al voltant del món pastorívol i dels pagesos.

A banda d'aquesta activitat central, al llarg de l'any s'organitzen jornades de treball, com la neteja del corral a la primavera, on persones voluntàries donen un cop de ma i posteriorment es fa un àpat comunitari. També reben sovint visites al ramat doncs és una bona manera d’establir contacte amb la Cabra Catalana.

Al seu perfil d’instagram @CabraCatalana podreu consultar el cartell de la jornada.

Un projecte que ha de fer front a moltes complexitats

Tal com ens explica el Gaucho, al llarg dels deu anys del projecte s’han trobat amb diverses dificultats, com l'aprenentatge de l'ofici del pastor i del territori, l'accés a la terra per a produir el farratge dels animals i la complexitat de les normatives de les administracions, un problema comú de totes les persones ramaderes.

També el fet de que sigui una raça autòctona no reconeguda en recuperació, dificulta la viabilitat econòmica del ramat, ja que no es rep cap tipus de subvenció ni finançament per aquesta tasca. Així mateix, també troben traves per al reconeixement d'aquesta raça per part del ministeri.

Un dels punts forts del projecte que ajuden a fer front a aquestes complexitats és la interco-operació i xarxa. A més de l'Associació de Pastors de la Cabra Catalana, estan vinculats a diferents xarxes de pagesos com la Xarxa de la Terra, la Xarxa Ecològica de Ponent i l'Assemblea Pagesa. També participen en la creació d'una xarxa de pastors i pastores de tota la Península per tal de trobar-se i cercar solucions a les problemàtiques del món pastorívol.

Una de les peces claus ha estat el voluntariat doncs ha esdevingut fonamental per al desenvolupament d'aquest projecte durant aquests anys, tant en tasques concretes com en aspectes tècnics i burocràtics vers al reconeixement de la raça autòctona.

La recuperació de La Cabra Catalana, una aposta de vida

Des del projecte, aposten per aquest tipus de cabra de muntanya adaptada al territori perquè creuen que les races autòctones són les que millor cuiden del territori: redueixen radicalment la probabilitat d'incendis, enrobusteixen i fertilitzen el bosc i fomenten el rebrot, entre moltes altres coses. El resultant de tota aquesta tasca és un producte de qualitat sostenible i respectuós amb el medi ambient, que afavoreix la sobirania alimentària.

A més a més, intenten lluitar per un canvi de paradigma productiu i de consum, que afavoreixi una transformació del sistema econòmic i social. Per últim, volen reivindicar la importància de la ramaderia extensiva i la pagesia com a part fonamental d'aquest procés i dignificar-les.