El Vallès Occidental acull diversos terrenys naturals i agraris, amb conreus de secà i de regadiu, que, al llarg dels últims anys, s’han degradat i, actualment, es veuen amenaçats per una sèrie de projectes urbanístics que fomenten la situació d’emergència climàtica. És per aquest motiu que neix la plataforma Tu ets entorns Terrassa, per afrontar les problemàtiques de la comarca en termes d’ecologia, i protegir espais com les vies verdes, els corredors biològics i els torrents, entre d’altres.

L’Ajuntament de Terrassa va aprovar, al Ple del novembre del 2019, el projecte de l’Anella Verda que, segons afirmen des de Tu ets entorns Terrassa, no compleix els requisits mínims, ja que s’ha quedat com un simple camí de lleure, perdent la seva funció ecològica. Interferint en aquest projecte, es troba la construcció del macropolígon Bellots II, que urbanitzaria noranta-cinc hectàrees de sòl agrícola, una superfície que suposa el 13% dels conreus de secà de Terrassa.

Aquesta és la gran lluita de Tu ets entorns Terrassa!: aturar-ho. Hem parlat amb Toni Sanllehí, portaveu de la plataforma, per indagar en l’acció.

Quins són els vostres principals objectius i propòsits?

El nostre objectiu principal és que hi hagi una Anella Verda real, que proporcioni connectivitat entre espais naturals, no només els de Terrassa, sinó també entre altres ciutats, en la qual s’hi puguin desenvolupar projectes d’agricultura per mantenir aquest mosaic de camps i boscos.

Volem aconseguir que sigui possible una protecció de tots els entorns i de totes les possibilitats agràries d’aquests terrenys, dels quals es podrien produir molts més aliments de quilòmetre zero al voltant de la ciutat. Hi ha molt terreny de secà, de regadiu, i cal aprofitar molt més tots aquests espais, que molts d’ells estan degradats i amenaçats.

Com ha evolucionat els últims anys l’entorn natural de Terrassa?

Evidentment, el sol fet d’aprovar el projecte de l’Anella Verda és una millora. Va començar, aproximadament, fa dotze anys una iniciativa molt semblant al Parc Agrari de Sabadell, que pretén ser una zona de protecció de l’entorn de la ciutat, on es cuiden aquests espais agraris que tenen un gran valor, no només per la part cultivada, també pels marges i franges de bosc, entre camps, que acullen bastanta biodiversitat.

Fora bo mantenir-ho i l’Anella Verda era una oportunitat. El que passa és que és una oportunitat perduda, perquè s’ha acabat convertint en un espai de lleure, maquillat una mica al tema agrari. Ja està bé que estigui dedicat al lleure del ciutadà, però deixa de banda totes aquestes propostes engrescadores que necessitem per fer la transició en aquesta situació de canvi climàtic: mantenir aquests pulmons i la connectivitat amb aquests espais.

Per tant, creieu que és necessari ampliar les funcions que realitza l’Anella Verda.

Sí. Seria necessari afegir altres funcions com, per exemple, el tema de rius i rieres, els torrents que travessen camps de conreu, que també és imprescindible. Ara, normalment, hi ha aigües residuals, barraquismes, vandalisme, una sèrie de fets que, potser, no es poden evitar, però es podria haver previst que també són espais importants i que necessiten la seva atenció.

"Els espais agraris tenen un gran valor, no només per la part cultivada, també pels marges i franges de bosc, que acullen biodiversitat"

Quina és la situació actual en què es troben els entorns naturals de Terrassa?

En general, tendeix a no ser positiva. L’Anella Verda es va fer, una mica, en funció d’aquests grans projectes urbanístics que volia tirar endavant l’ajuntament i certes entitats públiques. Hi ha franges de l’Anella Verda que són extretes expressament d’aquest pla especial perquè hi ha previst projectes, per exemple, a la franja nord, el Quart Cinturó. El vial del torrent de la Grípia vol connectar la zona dels Bellots amb aquest futur projecte d’autovia. Aquest vial pot afectar una de les últimes vernedes que hi ha a Terrassa i el propi torrent, ja que hi passarà pel costat.

Uns projectes que tendeixen a empobrir l’Anella Verda, que ja compta amb zones on és pràcticament impossible passar, hi ha infraestructures, hi ha extractives, zones molt degradades.

Passem a parlar de la principal lluita que teniu entre mans: Salvem Els Bellots. Quina és l’última actualització?

Sincerament, la situació actual ha fet un gir. Al mes de desembre es va aprovar, per part de la Generalitat, tirar endavant el pla del macropolígon, i ara s’ha de redactar el pla parcial. En principi, el consistori actual ho ha hagut d’assumir. És un projecte que ja es va aprovar l’any 2003, fa anys, amb les seves revisions i aturades. Ara ens trobem que ha fet aquest gir destacat en què el consistori no ha pogut aturar-ho.

Per què és imprescindible mantenir aquesta zona?

Per diversos motius. Un tema que sembla una ximpleria, però que és bastant important, és la conjugació d’un camí històric, el Camí dels Monjos, que va des de Sant Cugat del Vallès fins a la Mola, utilitzat des de temps immemorials. Hi ha un patrimoni històric dels camins que es veuria greument afectat i això ens fa veure que és una zona de corredor natural entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. Està greument afectada per diverses infraestructures, com l’autopista C-58, la nacional N-150 i totes les altres vies fèrries i els projectes futurs de l’Anella Verda.

Encara que sigui un petit espai, no deixa de ser un corredor important, també pel torrent de la Betzuca o el torrent de la Grípia. És un espai de secà.

Paisatge de la zona dels Bellots. Font: Tu ets entorns Terrassa!.

Afecta, també, la biodiversitat?

Sí. Nosaltres, com a grup d’ornitologia, portem visitant els marges entre camps des del 2004, en els quals hi ha una gran varietat d’ocells. Vàrem fer una sortida a l’octubre i, pràcticament, hi havia més de quaranta espècies diferents d’ocells, tenint en compte que no ens trobem en una època estival, on hi ha més varietat gràcies al bon temps.

Aquest fet és una de les principals funcions que té aquest espai, obert, amb petits torrents i marges, que apleguen molta diversitat. Pensem que per moltes aus rapinyaires és un espai de campeig, de caça, perquè hi ha perdius i conills que serveixen d’aliments a aquestes aus de protecció especial -com són l’àguila cuabarrada i l’àguila marcenca-. Moltes espècies viuen als espais protegits de Sant Llorenç del Munt o del Montseny, i venen a alimentar-se a les zones de secà. És un petit reducte que queda a la plana del Vallès. Queden pocs espais com aquests.

Quines actuacions esteu duent a terme al respecte?

La pandèmia ens va impedir poder engegar aquest projecte abans. Finalment, aquest octubre passat vàrem fer una marxa reivindicativa per la zona, amb quatre parades, per explicar tota aquesta situació que relato ara.

Voldria afegir que nosaltres estem dins de SOS Vallès, de la qual formen part moltes altres entitats per atendre tots els conflictes ecològics del Vallès. El projecte ‘Salvem Els Bellots’ es pot replicar a Mollet, amb ‘Salvem el Calderí’, i també a Sant Feliu de Codines. Tota aquesta plana del Vallès, és un dels territoris més afectats. Som el paradigma de totes les lluites que hi ha pel canvi climàtic: un projecte urbanístic obsolet que afecta una zona de biodiversitat.

"Com a grup d'ornitologia, vam fer una sortida a l'octubre, i hi havia més de quaranta espècies diferents d'ocells a la zona dels Bellots"

En què consistien aquestes parades de la marxa reivindicativa?

A la primera parada, vaig explicar els valors ecològics de les rieres, els marges i la seva biodiversitat, i la importància del Camí dels Monjos. La segona, es va centrar més en el tema de la sobirania alimentària pel que fa als entorns. A Terrassa abans hi havia un 80% d’explotacions agràries, i s’han reduït a un 20%. A la tercera parada es va explicar com està plantejat el projecte urbanístic dels Bellots, fent una reconstrucció de com quedarien les naus. Sembla que volen instal·lar-ne de divuit metres d’alçada, perquè pretenen requalificar tot això com a polígon de logística.

I, finalment, l’última parada va ser per fer la fotografia final amb la pancarta de ‘Salvem Els Bellots’. Més de dues-centes persones, vestides de vermell, van poder assistir. Es va llegir un altre cop el manifest i es va explicar la celebració de les assemblees obertes, que ja s’han iniciat. La propera la tenim el divendres 21 de gener, per concretar com s’ha d’actuar a partir d’ara. A més, es va fer una marató de vídeos, on diferents persones donaven el seu punt de vista de per què s’ha de salvar Els Bellots.

Quines serien les conseqüències d’aquesta construcció?

Afectaria amb el trànsit de camions i els seus aparcaments i, concretament, això es va filtrar i no sabem del cert que es dugui a terme, però és possible que una seu d’Aliexpress pugui acabar instal·lant-se aquí. En aquestes noranta-cinc hectàrees se situaria el vial, les naus i l’aparcament de camions.

Has comentat que també caldria tenir especial atenció en preservar els microclimes fluvials com el Torrent de la Grípia, o de la Betzuca. Quina és la situació d’aquesta zona?

Ara mateix, aquests microclimes fluvials són molt importants. Les Nacions Unides, en els seus objectius de desenvolupament sostenible, afirmen que cal mantenir la biodiversitat i els microclimes fluvials. En aquesta dècada s’han de restaurar molts dels espais, perquè del contrari, quedarien greument malmesos. Per exemple, hi ha molta vegetació de ribera, com aquesta petita verneda que queda a la zona sud, i hi ha una sèrie de paratges que estan catalogats com a paratges naturals.

En el seu dia, l’ajuntament va fer una guia per promoure aquests paratges amb rutes turístiques per l’Anella Verda. Però clar, això quedarà en res si el projecte de macropolígon tira endavant. No es poden promoure unes rutes turístiques en aquests espais on hi ha arbres singulars, un bosc de ribera… quedarà en res si es construeix aquest polígon.

" En aquesta dècada s’han de restaurar molts dels espais, perquè, del contrari, quedarien greument malmesos"

A partir d’aquí, quins són els vostres reptes de futur?

Sobretot actuar a la franja nord de Terrassa, en els accessos i la connectivitat d’espais de l’Anella Verda, que és una zona molt degradada, hi ha molt vandalisme, i es preveuen una sèrie de projectes urbanístics que cal denunciar. En aquests casos, seran les associacions de veïns les que portaran la veu cantant. És una franja que ja es veu afectada pel Quart Cinturó.

Detallaran al mapa les afectacions a l’Anella Verda i, també, el que no forma part d’aquesta, els terrenys que s’han exclòs no tenen un pla de gestió. Una de les principals accions són les extractives de Can Palet de Vista Alegre, en les quals es vol intentar afrontar el tema de la contaminació i, sobretot, l’erosió i la pols del terreny.