Un mapa visibilitza els impactes socioambientals del consum tèxtil de Barcelona

La indústria de la moda és una de les més contaminants del món. Només cal donar un cop d’ull a algunes dades per comprendre els impactes que té la roba que vestim per al benestar del planeta i de les persones, i que molt sovint passen desapercebuts. 

El sector del tèxtil és el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle i és responsable d’entre el 2 i el 8% de les emissions de CO2 a escala global. De fet, s’estima que de cara al 2030 les emissions a la cadena de valor del tèxtil equivaldran a les emissions anuals de 230 milions de cotxes, segons un estudi de Nacions Unides. Igualment, el tèxtil és el quart sector que més matèries primeres i aigua demanda del planeta, fins al punt que arriba a consumir uns 215 bilions de litres d’aigua l’any.  

El creixement exponencial de l'anomenada fast fashion, un model de producció i consum caracteritzat per la ràpida producció de peces, a grans volums i a baix cost, però també amb un cicle de vida molt curt, no ha fet més que agreujar el problema. Això ha provocat un notable augment de la roba produïda, però també rebutjada: al llarg i ample del planeta es venen anualment més de 100.000 milions de peces de roba, de les quals un 73% acabaran a l’abocador, amb el desastre socioambiental que això suposa.

Més enllà de l’impacte ambiental, darrere de la indústria tèxtil s’amaga un rerefons d’abusos laborals, vulneracions dels drets humans i assetjament sexual que pateixen especialment les dones joves de països del Sud Global, que representen prop del 80% de les treballadores del sector tèxtil al món.

Totes aquestes dades, així com l’anàlisi dels impactes socioambientals que genera la roba que vestim, el camí que fa fins a arribar a nosaltres o el seu destí un cop la llancem, entre altres, són qüestions que recull el Mapa d’impactes socials i ambientals al Sud Global del consum de moda i tèxtil de Barcelona.  

Elaborat de manera col·laborativa amb la participació de diferents entitats, persones expertes i administracions públiques; i coordinat per Setem Catalunya i Lafede.cat, amb el suport de la Direcció de Drets Humans, Justícia global i cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, el mapa és una eina per visibilitzar els efectes del model de consum de roba a la ciutat de Barcelona sobre els països del Sud Global. El mapatge abasta i aprofundeix en diversos àmbits, com el transport, la fabricació, l’extracció o el consum, entre altres. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de SETEM Catalunya (@setemcat)

L'impacte ambiental del tèxtil comença amb l'extracció

L'extracció de matèries primeres per produir la roba que vestim és un dels processos que majors i més greus impactes socioambientals genera, especialment als països del Sud Global. En aquest sentit, el mapa destaca que el cultiu intensiu de cotó requereix ingents quantitats d’aigua. A tall d’exemple, per produir només un quilogram de fibra de cotó es necessiten 10.000 litres d’aigua. 

Aquesta extracció de matèries per produir roba té efectes devastadors a països com el Brasil, on la desforestació massiva per plantar cotó va destruir 189.000 hectàrees de l’Amazònia el 2022, provocant greus desequilibris ecològics, i alhora forçant el desplaçament de comunitats indígenes i rurals.

Una altra mostra d’aquests impactes té lloc a la Xina, que subministra al voltant d’un 22% del cotó a nivell mundial, i més concretament a la província de Xinjiang, on la seva extracció s’ha vinculat directament al treball forçós de persones de l’ètnia uigur.

Fabricació tèxtil: abusos laborals i contaminació global

Els processos de fabricació de les peces de roba tenen impactes igualment devastadors a escala ambiental i social. El Mapa destaca un alt percentatge d’assetjament sexual en la fabricació. Així ho fa palès un estudi del 2020 del Centre de Solidaritat de les Treballadores de Bangladesh (BCWS) i FEMNET dut a terme a fàbriques tèxtils de Bangladesh, que indica que un 75% de les persones treballadores enquestades afirmaven ser víctimes d’assetjament sexual de manera habitual als centres de treball.

Sense deixar Bangladesh, un dels principals països productors de roba del món, el Mapa destaca les condicions laborals extremadament precàries de les treballadores del tèxtil, amb episodis tan sinistres com el col·lapse del Rana Plaza el 2013. Al país, el salari mensual del personal tèxtil ronda els 98 euros, una quantitat que cobreix menys d’un terç de les despeses mínimes d’una família de Dhaka. 

També s’ha fet tristament cèlebre el cas de la multinacional xinesa de roba en línia Shein. Una investigació de l’ONG Public Eye va revelar, entre altres abusos, que les seves empleades han de treballar en fàbriques i tallers sense les mínimes mesures de seguretat, sense contracte, doblant la jornada i superant les 75 hores per setmana. 

Si ens fixem en l’impacte ambiental de la fabricació, l’ús de tints, el tractament de teixits amb productes tòxics i la utilització de pesticides per a la producció de les matèries primeres, entre altres, són responsables de prop del 20% de la contaminació mundial d’aigua potable, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient.

La petjada ambiental i social del transport de roba

Més enllà de l’extracció i la fabricació, el transport de les peces de roba a través del món és un altre dels processos de la indústria que més contribueix a la destrucció dels ecosistemes i a l'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Bona part de la roba que vestim viatja milers de quilòmetres per arribar a les nostres mans.

De fet, segons recull el Mapa, el recorregut mitjà d’una peça de roba des del cotó fins al nostre armari és d’uns 35.000 quilòmetres, l’equivalent a gairebé una volta al món. En aquest sentit, se cita un estudi de Roba Neta que mostra que empreses com Inditex transporten enormes volums d’articles de moda ràpida per via aèria. Només per a la companyia d’Amancio Ortega, a l’aeroport de Saragossa es gestionen cada setmana uns 32 vols de càrrega amb cent tones de roba a bord. 

També es remarca que les emissions derivades del transport que produeix una peça de roba per via aèria és 14 vegades superior al transport per via marítima. D’aquesta manera, les emissions de CO2 relacionades amb el transport de productes tèxtils van repuntar un 37% el 2023, situant-se en màxims històrics. 

Pel que fa a les condicions laborals, tant el transport com l'emmagatzematge no són aliens a la precarietat que pateixen les treballadores, com les d’Amazon, que han denunciat situacions com sous baixos, discriminació racial, així com mancances pel que fa a la seguretat o la llibertat sindical. 

El consum de roba a Barcelona: reflex de l’impacte global

A l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona, el consum de roba reflecteix les tendències globals de la indústria i els seus impactes socioambientals, malgrat que, alhora, han sorgit iniciatives que advoquen per un consum més responsable i sostenible. 

Segons les dades que facilita el Mapa, cada català genera 21 quilograms de residus tèxtils l’any, dels quals menys de l’11% es recullen selectivament. L’increment de la demanda roba, així com la reducció de la seva vida útil, s’han vist potenciades per l’auge del fast fashion i les compres en línia, fetes a través de plataformes digitals com Shein o Amazon, entre moltes altres, que ja representen un 17% del total de les vendes de moda a l'Estat. 

Tanmateix, el document assenyala que Barcelona, com a gran centre de la moda, també és responsable de promoure i acollir diversos esdeveniments que fomenten aquest model de consum insostenible. Així, iniciatives com el 080 Barcelona Fashion, el Barcelona Textile Expo o la Barcelona Bridal Fashion Week són plataformes d’impuls del sector de la moda ràpida, que és directament responsable dels alts nivells de consum i residus tèxtils generats a la ciutat.

Cap a un consum més responsable

Per plantar cara a aquest model de consum desmesurat, han sorgit alternatives per denunciar i minimitzar els impactes del tèxtil. Des d’empreses locals que aposten per pràctiques més sostenibles, fins a iniciatives que ofereixen espais d'intercanvi, compra i venda de segona mà o tallers per aprendre a reparar peces de roba. El paper conscient de les consumidores també juguen un paper clau per caminar cap a un canvi real.

Amb tot, les persones consumidores viuen sotmeses a les trampes publicitàries de les grans marques de la indústria, que han adoptat l’estratègia del greenwashing –o rentat verd– per netejar la seva imatge i fer creure que estan rebaixant els seus impactes, però no ataquen el vertader problema: la sobreproducció i el sobreconsum. 

Per fer front a tots aquests impactes, el document proposa accions que es poden dur a terme tant per part de la societat civil com de les administracions públiques. A tall d'exemple, s'insta la societat civil a apostar per preferències de consum basades en certificacions de comerç just amb criteris ambientals i socials. Igualment, des de les administracions es pot promoure la inclusió de clàusules socials i ambientals en els processos de contractació pública. A més, com a guia per avançar cap a un model més sostenible, es planteja l’aplicació de les cinc R: redisseny, reducció del consum, reutilització, reciclatge i recuperació.

Canviar la manera en què consumim la roba, reduint la compra compulsiva, apostant per marques compromeses amb el medi ambient i els drets laborals i allargant la vida útil de les nostres peces són accions que podem fer com a consumidores per rebaixar els impactes que genera la roba que vestim, alhora que exigir canvis i responsabilitat a una indústria que prioritzi la justícia social, la transparència i la preservació del benestar del planeta i de les persones.