Vestir amb valors: moda i reciclatge
Comparteix
Associació Upcycling Barcelona, ofereixen tallers i formacions per introduir a la gent al fenomen de l'Upcycling. 
La col·lecció d'Otro Studio, confeccionada a partir de la recuperació de teles d'estoc.
El 17 de maig és el Dia Internacional del Reciclatge, el principal motor de canvi que promou una indústria de la moda més ètica, ecològica i responsable.
El 24 d'abril de 2013 va ser el dia que va canviar-ho tot. Va canviar el destí de més d'un miler de treballadors i treballadores, que van morir mentre fabricaven la nostra roba, a causa de l'ensorrament de l'edifici Rana Plaza (Bangladesh), on s'ubicava la fàbrica tèxtil on treballaven. No es tracta de cap accident, la precarietat de les condicions laborals i les infraestructures sota les quals treballaven les van matar.
Aquest desastre va colpejar la consciència col·lectiva i projectà un canvi necessari: el món va començar a qüestionar-se en quines condicions es confecciona la roba que comprem.
"L'incident va marcar un abans i un després: no podíem permetre que el 'fast fashion' seguís engrandint-se a costa de la vida dels altres", defensa María Perez-Hickman, presidenta i sòcia cofundadora de l'Associació Moda Sostenible Barcelona. Els fets de Rana Plaza van impulsar la creació de l'associació, instaurant-se com a referent en la promoció i l'educació sobre els beneficis d'un canvi de la indústria de la moda cap a un model més ètic i sostenible.
"Dissenyadores i modistes vam obrir els ulls i vam unir-nos per crear una alternativa", explica Sílvia Jou, dissenyadora i cofundadora de l'Associació Upcycling Barcelona, un projecte dedicat a impulsar una moda basada en la reutilització, la reparació i la personalització de peces de roba. D'aquesta manera, petits col·lectius han anat sorgint al llarg dels anys amb un objectiu comú: educar i sensibilitzar la gent per fomentar un consum més responsable.
Però la lluita per un canvi en el model de negoci del 'fast fashion', és a dir, la producció i el consum massiu, accelerat i a baix cost de col·leccions d'alta costura, va més enllà d'aconseguir unes condicions dignes per als seus productors.
El fet és que la indústria de la moda és de les més contaminants del planeta, responsable del 8% de les emissions totals. Només uns texans necessiten 3.781 litres d'aigua en el procés de producció, fabricació, transport i rentat, i generen 33,4 kg d'emissions de CO₂ durant aquest cicle. A més, la mitjana d'ús d'una peça de 'fast fashion' és de cinc vegades i ens desfem d'ella tan sols trenta-cinc dies després de comprar-la.
No obstant, la producció massiva i frenètica no és l'únic punt fort del 'fast fashion', sinó que també destaca per una gestió nefasta dels seus residus. Segons l'informe 'Make the Fashion Circular', anualment s'empren 108 milions de tones de recursos no renovables en la producció de roba. De fet, cada segon que dediques a llegir aquest reportatge, tones de roba són cremades i destruïdes sense cap solució.
"El model de producció d'un sol ús va en contra del cicle de la natura", considera María Perez-Hickman. "A la natura tot està pensat per estar en equilibri perfecte", continua Perez, "les fulles, per exemple, al desprendre's dels arbres cauen a terra i es converteixen en nutrients, res es perd". Però el model de negoci actual de la indústria de la moda es troba lluny d'aquesta filosofia i prefereix apostar per una producció desmesurada que només busca generar beneficis.
Rebaixes, tendències, ofertes, descomptes, fons d'armari, enviaments gratuïts, 2x1, novetats, noves marques... Una llarga llista de conceptes amb què el 'fast fashion' alimenta un consumisme absurd. No és lògic que H&M cremi roba o que Zara ofereixi una col·lecció per setmana. L'única lògica que semblen entendre és la produir més ràpid, més lluny i més barat. Costi el que costi.
Reduir, reutilitzar, reparar i reciclar: una altra via és possible
Davant la triple catàstrofe ambiental, social i econòmica, a la que ens aboca el 'fast fashion', les propostes d'un model alternatiu per mitigar aquests efectes no en falten. Articles de segona mà, tècniques d'Upcycling, residu zero, 'Cradle2cradle', 'Trashion', teixits eco reciclats, ecodisseny, economia circular, materials biodegradables i moltes altres més.
"No hi ha peça més sostenible que la que ja està fabricada" considera Maria Martínez, de la xarxa de Botigues Secondhand d'Humana, "la reutilització, el reciclatge de les fibres tèxtils i allargar el cicle de vida de les peces de roba, són les vies principals per a aconseguir un model més sostenible per a la moda."
La Fundació Humana és l'exemple per excel·lència de la reutilització de productes de segona mà. L'organització promou el compromís amb la sostenibilitat global i el respecte mediambiental donant una segona vida a la roba usada. Els beneficis de la venda d'aquesta roba s'inverteixen en finançar programes de cooperació al desenvolupament, d'ajuda local, de sensibilització i d'agricultura social urbana.
Segons Joan Carles Montes, membre de l'equip de la Fundació, sis de cada deu usuaris d'Humana afirmen que, en comprar un article de segona mà no necessiten adquirir-lo en un punt de venda convencional. Aquest reemplaçament evita el consum de peces noves i estalvia recursos naturals.
Upcycling o reciclatge creatiu
D'altra banda, noves tècniques com l'Upcycling, és a dir, la transformació creativa de peces reciclables en productes de major valor, també s'han guanyat un lloc dins la moda alternativa.
La Sílvia Jou i la Marta Gaja, dissenyadores i fundadores de l'Associació Upcycling Barcelona, ofereixen tallers i formacions per introduir a la gent al fenomen de l'Upcycling. Ensenyen a cosir i customitzar noves peces a partir de roba en desús o teixits descartats. "L'Upcycling ens dóna la satisfacció de reutilitzar coses que sembla que ja no tenen valor", expliquen les dissenyadores. "Volem salvar les peces del fons de l'armari per donar-los una segona vida", afegeixen.
Aprendre a arreglar i customizar la nostra roba ens ensenya a valorar-la d'una altra forma. "El que implica un sacrifici, comporta unes ganes de fer-lo durar", observa María Pérez-Hickman. El problema és que el 'fast fashion' crea una indiferència cap a la roba, perquè aquesta pràcticament no ens ha costat res. Un click, cinc euros i ens ho porten gratuïtament a casa. "Emocionalment no ens costa desfer-nos d'aquestes peces i aquest és el problema: hem viscut com a natural un procés que no ho és", sosté Pérez.
"És roba freda que comprem sense sentit, perd tota la gràcia", coincideix David López, integrant del projecte Otro Studio, "és consumir per consumir i això no és moda". Des d'Otro Studio, López es dedica a buscar alternatives viables al 'fast fashion' mitjançant la recuperació de teles d'estoc.
Per una banda, ofereix un producte ètic i sostenible confeccionat amb retalls recuperats de les deixalles de grans empreses i de donacions locals, combinat amb l'ús de biomaterials. La incorporació de materials biodegradables en la fabricació dels seus productes, converteix a Otro Studio en la definició del reciclatge. Al mateix temps, reforça la difusió d'aquesta nova manera de produir i consumir oferint tallers, debats i xerrades per conscienciar a la ciutadania.
La seva etiqueta, per exemple, ha estat fabricada a partir de materials biodegradables i desapareix amb les rentades. El compromís amb la sostenibilitat no és l'únic missatge que això ens transmet; amb un rerefons metafòric, David López pretén mostrar el seu rebuig cap al fetitxisme superficial que creem al voltant de les marques. "No existeix la marca, al final el que importa és la seva funció", defensa López. El projecte també ha experimentat confeccionant botons biodegradables a partir de marro de cafè de bars i cafeteries locals.
Avantatges ambientals, socials i econòmics
De residu a fil’ és el mantra de la iniciativa Infinit Denim, una marca centrada en moda circular, que desenvolupa un teixit procedent del reciclatge de texans post consum. Venen Upcycling, utilitzen fibres de cultiu ecològic i teixits eco reciclats que barregen fibres reciclades d'altres productes que ja s'han utilitzat. Núria Nubiola, sòcia fundadora d'Infinit, destaca tres avantatges del consum i la producció de peces reconvertides: ambiental, social i econòmica.
En l'àmbit ambiental, el reciclatge de roba estalvia litres d'aigua, químics i kg de CO₂. Pel que fa a la contribució social, Infinit Denim disposa d'un taller propi amb treballadores en risc d'exclusió social. "Intentem crear un ambient de treball més inclusiu que permeti la conciliació familiar", sosté Nubiola, "A més, la reutilització és una manera de generar activitat productiva en el nostre territori i fomentar el consum local", explica.
Infinit Denim sorgeix de l'evolució de l'ONG Back To Eco, una organització que dóna suport a persones, empreses o institucions que vulguin desenvolupar i implementar una moda més circular. Back To Eco ofereix un servei de producció circular des del seu taller social, transmet els beneficis de la moda circular i local a través de conferències, imparteix tallers per ensenyar a reparar, reutilitzar i reciclar texans, i assessora en la creació d'altres organitzacions circulars.
Una altra de les iniciatives fonamentals en aquest sector és Moda Sostenible Barcelona, associació pionera que s'encarrega de dinamitzar i impulsar alternatives que contribueixin a canviar el sector de la moda cap a una vessant més ètica i sostenible. A través dels seus projectes educatius introdueixen pràctiques d'ecodisseny, on s'intenta evitar, reduir o eliminar l'impacte ambiental de la roba al llarg del seu cicle de vida. Treballen des de la selecció de materials adequats, a la millora de tècniques de producció, fins al disseny de peces eficients i duradores.
Moda Sostenible promou tècniques d'Upcycling, de patronatge de residu zero, on tot s'utilitza en el disseny de la peça, de Cradle2cradle, on es pensa el producte considerant el final de la seva vida útil perquè es reincorpori com a matèria primera, o models de negoci que inclouen el lloguer de roba, com Ouh El Là.
El 'fast fashion' s'adapta: l'aparició del 'greenwashing'
Cada cop les empreses són més conscients de la sensibilització mediambiental que ha adoptat la ciutadania i de com procura que les seves pràctiques no contribueixin a agreujar el canvi climàtic. Això ha fet que moltes multinacionals s'aprofitin d'aquest canvi de mentalitat per distingir-se de la competència oferint productes suposadament ecològics i sostenibles amb l'objectiu d'augmentar les vendes. D'això tracta el 'greenwashing': de posicionar-se a favor del medi ambient sense ser conseqüents amb l'impacte real que hauria de tenir en l'actuació empresarial.
"T'ofereixen productes sostenibles, però al final el seu model de negoci sempre serà insostenible, perquè està basat en vendre de forma infinita a preus molts baixos a base d'explotar persones a l'altra banda del món", sosté la fundadora d'Infinit Denim i Back to Eco.
Des de Moda Sostenible, María Perez-Hickman defensa que "som les petites iniciatives les que tenim la coherència en els nostres actes". La cofundadora de l'associació coincideix en el fet que "mentre segueixin produint més del que venen, omplint aparadors i canviant-los contínuament per estimular el nostre consum, aquestes empreses no seran mai sostenibles". Per més culte a la sostenibilitat que facin, el model de negoci de les multinacionals entra en contradicció amb el respecte social i ambiental a escala global.
"Al principi, el 'fast fashion' volia democratitzar la moda, és a dir, oferia productes d'alta costura en massa a preus súper assequibles", reconeix David López, "el problema és quan es transforma en el gegant que s'ha convertit; un model tan gran fora de l'àmbit local ja no pot ser sostenible de base".
A través del 'greenwashing' les empreses atrauen aquells consumidors preocupats pels efectes del canvi climàtic que busquen una alternativa sostenible a baix cost. "Però no els estan ajudant a trobar peces realment sostenibles", considera Pérez, "només ajuden a fer que la seva consciència estigui més tranquil·la".
El consumidor: element clau per al canvi
Els petits col·lectius que s'esforcen per donar llum a una altra manera de concebre el consum i la producció de roba necessiten el feedback d'una ciutadania que cregui que una forma de vestir més ètica, responsable i sostenible és possible.
Comprometre's amb la sostenibilitat és més fàcil del que sembla. Un pas bàsic comença per disminuir el nostre consum. És tan simple com ser coherents amb allò que comprem i preguntar-nos si realment és un producte que necessitem. "Potser no ens cal tenir sis samarretes, sinó tres" expressa David López, "es tracta d'adequar el nostre consum".
D'altra banda, tal com explica Sílvia Jou, hem de perdre la por a comprar roba de segona mà. Acostumar-nos a comprar roba usada implica perllongar el cicle de vida d'aquesta peça i estar fent una compra conscient. "Quan adquirim roba de segona mà evitem el consum anual de milions de peces noves, la qual cosa es tradueix en un estalvi important de recursos naturals" afirma María Martínez.
Però sovint és difícil fer un consum conscient si no coneixem quin és l'impacte de les nostres compres i quines són les alternatives amb les quals podem canviar-ho. "És important informar-se per poder ser crítics i no conformar-se amb opcions aparentment sostenibles", considera Núria Nubiola.
La informació és la millor eina per canviar el nostre consum: formar-nos per ser més crítiques i conscients ens ajudarà a saber buscar alternatives veritablement sostenibles. És per això que les associacions i els projectes alternatius acompanyen la seva feina amb una vessant pedagògica que ajuda a conscienciar la ciutadania. Tallers de reciclatge, costura, xerrades i conferències, tota una bateria d'activitats a les quals podem recórrer.
"És el nostre deure educar a les noves generacions perquè tinguin clara la seva definició de valors i puguin consumir productes i serveis basats en el bé comú", destaquen les integrants de l'Associació Moda Sostenible.
Ja no tenim excusa. La moda circular ens ofereix una diversitat d'alternatives que ajuden a practicar un consum local, de producció ètica i amb materials que no afecten la salut mediambiental. Triem, doncs, generar un impacte positiu al món: vestim amb consciència i valors.
Afegeix un nou comentari