Catalunya ha perdut un 25% de mitjana en població d'espècies animals en els darrers anys. Aquesta és una de les conclusions de l'informe ‘L’Estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya 2020’, que evidencia la problemàtica que patim al voltant de la reducció de la biodiversitat arreu del territori. L'estudi alertava de la important pèrdua en les poblacions de vertebrats com els peixos, rèptils, ocells, amfibis o mamífers, i d'invertebrats com les papallones. El canvi climàtic, les espècies exòtiques invasores i l'ús humà del sòl, alguns dels motius de la davallada.

Una de les entitats participants en l'informe va ser l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), associació dedicada a l'estudi i seguiment dels ocells. Gràcies a l'aportació de dades que va fer, vam poder conèixer el comportament d'algunes espècies d'ocells, l'afectació que pateixen pel canvi climàtic, i el nombre d'espècies en perill d'extinció o en situació de vulnerabilitat, entre altres aspectes.

A finals de l'any passat, l'associació també va presentar el 'Tercer Atles dels ocells nidificants de Catalunya' en el qual s'estima que a Catalunya hi ha un total de 233 espècies diferents:

Parlem sobre tots aquests temes, i sobre els projectes de l'entitat, amb el Xavier Riera, ornitòleg, anellador expert, educador ambiental, fotògraf i membre de l'ICO.

Teniu molts projectes de ciència ciutadana en els quals es recullen dades al voltant dels ocells. Quins usos tenen?

La nostra missió és la de recopilar dades científiques a través d'aquests projectes de ciència ciutadana en els quals participen persones voluntàries. Aquestes dades serveixen perquè les administracions públiques puguin orientar les polítiques de conservació dels ocells i dels seus hàbitats. Quant a projectes destacats, tenim el projecte 'ornitho.cat', 'SOCC' (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya), 'Ocells als jardins' o el projecte 'Orenetes'.

Quin tipus de dades es recullen?

Els tipus de dades depenen del projecte. A 'ornitho.cat' es recullen dades de fauna de qualsevol grup taxonòmic, però especialment d’ocells. I bàsicament es recullen dades de presència o absència d’ocells, si són mascles o femelles, el nombre d'individus, etcètera. Hi ha un portal i una aplicació on és possible penjar les observacions d’ocells que es fan. D'altra banda, al projecte 'Orenetes' es fa seguiment dels nius d’oreneta cuablanca. Un cop estan a la nostra base de dades, aquests nius queden automàticament protegits davant alguna actuació urbanística.

Tenim projectes senzills, com els 'Ocells als jardins', en el qual es recullen dades sobre observacions d'ocells a les zones verdes urbanes, com jardins o balcons. Però també d'altres més especialitzats, amb informació sobre les tendències de població d'espècies, com el projecte 'SOCC', que consisteix a fer itineraris de tres quilòmetres, dividits en sis seccions de cinc-cents metres. Cada secció s'ha de visitar quatre cops a l’any i apuntar tant el nombre d'espècies, com el nombre d'individus que es veuen o s'escolten durant l'itinerari.

Quin és el paper de les persones voluntàries en aquests projectes?

El seu paper és clau. Els projectes els gestionem nosaltres, però les dades les aporten els voluntaris. Per exemple, a 'ornitho.cat', són uns quants milers de persones les que entren dades al portal de manera regular. Sense els voluntaris no podríem obtenir la quantitat de dades que tenim. Són persones que, com a part de la societat, participen en conservar o vigilar un patrimoni que és de tots.

Als projectes hi participen tant científics amateurs, com voluntaris que participen desinteressadament en aquests projectes. Cal dir que totes les persones participants tenen un retorn. Editem butlletins, publiquem notícies, compartim els resultats globals dels projectes, els resums trimestrals o anuals del que ells aporten, etcètera.

"El paper de les persones voluntàries és clau. Sense elles no podríem obtenir la quantitat de dades que tenim".

Quin és el perfil de les persones voluntàries que hi participen? Necessiten formació?

És molt variat. Hi ha gent que és aficionada als ocells pràcticament des que tenen ús de raó. D'altres són persones que els agrada la natura i que s'interessen després de fer cursos o sortides amb nosaltres on els ensenyem a identificar ocells. Llavors decideixen participar en projectes de ciència ciutadana. Òbviament, és gent que està interessada en la natura i específicament en els ocells.

En alguns projectes no cal saber-ne molt. Hi ha gen que ha començat fa poc i que ja penja les seves observacions. Ara, en projectes com el 'SOCC' sí que cal un alt nivell d'ornitologia. S'ha de saber identificar els ocells, tant visualment com auditivament, i deduir quants individus hi ha al grup que està cantant.

Quin és l'estat actual de conservació dels ocells a Catalunya?

Depèn de l'espècie. El desembre de 2021 vam publicar el 'Tercer atles dels ocells nidificants de Catalunya' en el qual vam plasmar la situació de les poblacions d'ocells entre el 2015 i el 2018. En aquests atles, veiem que a Catalunya hi ha unes quantes espècies nidificants noves; algunes altres que la tendència poblacional és bona; però també bastants que no ho és tant.

En general, les espècies de bosc tenen tendències poblacionals bones i, en certa manera, estan augmentant, perquè a Catalunya cada cop hi ha més massa forestal. I, en canvi, les espècies d'ambients oberts i agrícoles estan disminuint perquè, en molts casos, la pagesia abandona les terres de conreu. Així que cada cop hi ha menys superfície oberta i de conreu, i cada cop hi ha més superfície de bosc. Quant a les espècies aquàtiques, als anys vuitanta va augmentar per la protecció que es va fer d'alguns espais, però ara la tendència no és tan clara.

"Les espècies de bosc tenen tendències poblacionals bones, mentre que les espècies d'ambients agrícoles disminueixen".

Llavors podem dir que la situació dels ocells és millor que la d'altres grups taxonòmics?

Hi ha una mica de tot. A Catalunya, per exemple, el Gall Fer, que és una espècie emblemàtica del nostre bosc, està força malament i en perill. Per tant, no es pot generalitzar, s’ha de mirar cada espècie quina és la seva problemàtica i situació. Hi ha molts factors que afecten les poblacions d’ocells, la majoria d’ells derivats de l’actuació humana, sigui directament o indirectament.

A l'informe 'L'Estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya 2020', es va veure que algunes espècies estan molt malament. El cert és que hi ha espècies que estan en aquesta situació a escala mundial. Cal anar vigilant, fer informes i intentar revertir les situacions més delicades. Europa obliga els estats a enviar dades sobre les poblacions d'ocells cada cert temps. Així que nosaltres, i els nostres voluntaris, tenim un paper fonamental per conformar aquests informes a partir de les dades que recollim als projectes de ciència ciutadana.

Quan parles de l'afectació de la mà de l'home, et refereixes, sobretot, al canvi climàtic?

Si ens hem de posar a enumerar les afectacions que provoca l'home als ocells, no acabaríem mai. Des de les colònies de gats assilvestrats que maten milers d’ocells i de rèptils, molts d’ells protegits, a les col·lisions d’ocells en vidres i aerogeneradors. En l'atles dels ocells nidificants que vam publicar a finals de 2021, veiem que hi ha algunes espècies que en els últims vint anys, a causa del canvi climàtic, han anat muntanya amunt i s'han desplaçat cap al nord pel que fa a latitud. I això és una conseqüència bastant clara del canvi climàtic.

Un exemple d'això és el bitxac comú, que s'ha desplaçat en els últims vint anys, probablement a causa del canvi climàtic, 140 metres cap amunt i 6 km cap al nord. Però hi ha altres espècies, com el pinsà comú, que ha fet el contrari del que seria esperable. No tots els factors tenen a veure amb el clima, sinó que alguns tenen a veure amb el canvi d'usos del sol i els hàbitats. El pinsà comú, que s'ha desplaçat 150 metres cap avall i 24 km cap al sud, s'ha apropat a la zona de la costa on cada cop hi ha més bosc.

"A causa del canvi climàtic, en els últims vint anys molts ocells han pujat cap amunt i s'han desplaçat cap al nord".

I quant a espècies exòtiques invasores, és un problema?

Sí. D'espècies exòtiques n’hi ha forces a Catalunya. Algunes estan incloses en el 'Catálogo español de espècies exóticas invasoras' però d'altres no. El fet que estiguin incloses en el catàleg, vol dir que aquestes espècies tenen un estatus legal que obliga a l’administració a fer un seguiment específic, tenen una responsabilitat sobre la seva gestió. I en cas que les seves poblacions creixin massa, prendre mesures com ara la seva erradicació. No obstant això, la majoria d’espècies exòtiques que tenim no estan incloses en aquest catàleg encara.

Com valoreu la tasca que es fa des de les administracions al voltant de l'estat dels ocells?

Les administracions fan una gran feina, i nosaltres els ajudem a partir de l'obtenció de dades que els permeten orientar les polítiques d’una manera o altra. Però és veritat que hi ha alguns punts calents que la gent pensa que són banals, però no ho són. Per exemple, el tema de les colònies de gats. Hi ha moltes administracions locals que potencien aquestes colònies, les alimenten i això, des del meu punt de vista, és una barbaritat.

S'ha estudiat a països com els Estats Units, Canadà, Nova Zelanda o Austràlia, on els gats realment tenen una acció devastadora sobre les espècies autòctones. No obstant això, hi ha grups animalistes que els defensen. És un grup que té molta incidència i als quals les administracions temen, motiu pel qual prefereixen actuar d'aquesta manera.

Està sensibilitzada la ciutadania en la cura de les poblacions d'ocells?

Crec que cada cop la gent està més conscienciada en els temes ambientals. Molta gent s'ha adonat que molts dels ocells són indicadors de la qualitat ambiental. I, per tant, ens cal vigilar-los, encara que sigui des d'un punt de vista egoista, per veure què està passant amb elles. Si les poblacions estan disminuint, vol dir que està passant alguna cosa que no va bé i que també ens afectarà a nosaltres. Llavors, ni que sigui des d'aquest punt de vista, tothom hauria de tenir cura d'ells.

D'altra banda, s'ha demostrat que observar ocells és una activitat realment saludable des del punt de vista físic, però també psíquic: has d'estar concentrat en el que veus i sents, et mous, viatges, aprens, etcètera. És una activitat molt gratificant i també molt beneficiosa. Hem notat, en els nostres cursos i sortides, un increment de gent interessada en els ocells.

"El Delta Birding Festival és un punt de trobada per a tota la gent que li agraden els ocells".

Sobre el Delta Birding Festival, que ens podeu dir de l’edició d’enguany?

Després de l'aturada del 2020 per pandèmia, l'any passat vam reprendre aquest festival amb una programació molt bona, però amb força restriccions d'aforament. I tot així va anar molt bé. Aquest any torna a ser una edició plena i continuem amb una graella de convidats espectacular. El festival l'organitza la botiga Oryx, de Barcelona; la fundació Catalunya-la Pedrera, i l'ICO.

Considerem que el Delta Birding Festival és un punt de trobada per a tota la gent que li agraden els ocells. Podríem dir que té tres potes: les conferències, amb gent que és referència de l'ornitologia mundial; les activitats que es fan per a famílies i experts sobre temes ornitològics; i la fira comercial, on tenim expositors d'òptica, llibres, i altres productes relacionats amb els ocells i la natura.

En quin estat està l'entitat i quines són les properes passes?

Hem finalitzat dos projectes molt importants en els últims anys. L'atles dels ocells nidificants i la coordinació de l''European Breeding Bird Atlas 2'. A banda d’això, som una entitat de recerca que té molts contactes amb altres entitats d’àmbit europeu. I intentem monitorar temes de recerca científica al voltant de projectes de ciència ciutadana amb entitats d’arreu d’Europa. De fet, també som promotors de l’'Eurobird portal', una plataforma que permet veure els moviments migratoris de moltes espècies en temps real.

Hem passat una etapa de molta feina i de molt nivell, i ara el que ens agradaria és poder-nos centrar, encara més, en la gent de casa nostra, en les persones que participen en els projectes i que aporten les dades que realment fan falta per poder gestionar les poblacions d’ocells. I créixer. Ser cada cop més gent la que surt a la muntanya, va amb els ulls oberts i apunta tot el que veu.