Econòmic

Les persones físiques que feien donacions a les entitats no lucratives que haguessin optat pel Règim fiscal del mecenatge (Llei 49/2002) podien gaudir fins ara d'una deducció en el seu IRPF d'un 25% de l'import de la donació.

Amb la reforma prevista, per les donacions que facin a partir de l'1 de gener de 2015, els percentatges de deducció que podran aplicar els donants són els següents:

• Pels primers 150 € de donació, un 50%.
• Per l'import que superi aquests primers 150 €, un 27,5%.

En cas que la persona hagués fet en els dos anys immediatament anteriors una donació amb dret de deducció a la mateixa entitat per un import igual o superior en cadascun d'ells al de la donació de 2015, el percentatge de deducció de l'import que superi els primers 150 € serà del 32,50%, en lloc del 27,5% general.

Per tant, si un donant li fa un donatiu a una entitat durant dos o més anys, i l'import d'aquest és el mateix o bé s'incrementa, podrà desgravar més que si els donatius els fa a entitats diferents cada any. D'alguna manera, es premia la fidelitat dels donants envers una entitat determinada.

A aquests imports deduïbles se'ls aplicaria la mateixa limitació que existeix actualment, d'un 10% de la base liquidable de l'IRPF del donant, sense possibilitat de que si es sobrepassa aquest límit, la deducció pugui ser aplicada en els anys següents.

Les persones jurídiques (empreses, entitats, etc.) que feien donacions a les entitats no lucratives que haguessin optat pel Règim fiscal del mecenatge (Llei 49/2002) podien gaudir fins a 2014 d'una deducció en el seu Impost de Societats del 35% de l'import de la donació.

Amb la reforma prevista, el percentatge actual de donació del 35% no varia, però s'afegeix un increment de la deducció per a aquelles empreses que en els dos anys immediatament anteriors hagin fet una donació amb dret de deducció a la mateixa entitat per un import igual o superior en cadascun d'ells al de la nova donació.

Els percentatges de deducció incrementats en aquest supòsit són:

• Per a donacions realitzades durant el període impositiu de 2015, un 37,50%.
• Per a donacions realitzades durant el període impositiu de 2016 i successius, un 40%.

A aquests imports deduïbles estarien limitats, al igual que succeeix actualment, en un 10% de la base imposable de l'Impost de Societats de la persona jurídica donant,.

A diferència del cas de les persones físiques, les quantitats que excedeixin aquest límit igualment es podran deduir ens els períodes impositius que finalitzin en els deu anys immediats i successius, és a dir, encara que no hi hagi prou base imposable per poder gaudir totalment de les desgravacions, aquestes no es perden, sinò que es podran deduir posteriorment, si el donant té beneficis en els anys següents.

Finalment, la reforma prevista no reconeix de forma expressa la donació de serveis com a forma de mecenatge, ni es produeix cap modificació relativa a la regulació dels convenis de col·laboració empresarial en activitat d'interès general.

Per tant, la donació de serveis a les entitats no lucratives beneficiàries del mecenatge continuarà sense possibilitat de gaudir de cap deducció pel donant.

Les novetats relatives a l'Impost de Societats són força importants.

La que més afectarà les entitats no lucratives és que s'eliminen els supòsits de no obligació de presentació de declaració per les entitats parcialment exemptes, que és el règim fiscal més habitual en les associacions.

En conseqüència, totes les entitats en aquest règim estaran obligades a presentar l'impost, sigui quin sigui el seu volum d'ingressos i encara que no facin cap tipus d'activitat econòmica.

Cal recordar que, en l'actualitat, les entitats que estiguin el aquest tipus de règim fiscal, no han de presentar declaració si compleixen tots i cadascun d'aquests tres requisits:

• Que el total dels seus ingressos, exempts i no exempts, no superi l'import de 100.000 euros anuals.

• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció (com ara els interessos bancaris) no superin els 2.000 euros anuals.

• Que totes les rendes no exemptes que obtingui estiguin sotmeses a retenció.

Aquesta nova obligació entrarà en vigor per als exercicis començats des de l'1 de gener de 2015 (a presentar la declaració a 2016).

En el cas del régim de les entitats parcialment exemptes, el projecte escableix que el tipus de tributació continuarà essent del 25%, equiparant les entitats no lucratives a la resta de subjectes passius de l'impost (principalment, les empreses mercantils). En conseqüència, es perden els beneficis de gaudir d'un tipus de tributació inferior al tipus general que hi ha actualment.

Les entitats que hagin optat pel règim de la llei 49/2002, principalment fundacions i associacions declarades d'Utilitat Pública, continuaran tributant al 10% per aquelles rendes no exemptes que puguin tenir.

Les novetats més importants en l'IRPF són les relatives a les obligacions de retencions a professionals que tenen establertes les entitats quan paguen aquest tipus de rendiment.

En concret, tenen relació amb els tipus o percentatges de retenció a aplicar.

A partir de l'1 de gener de 2015, quan es paguin factures a professionals autònoms, caldrà aplicar els següents tipus de retenció:

• Amb caràcter general, el 19%.
• Quan l'autònom estigui en l'any en el que comenci la seva activitat professional, i en els dos anys següents, el 9%. Cal que l'autònom acrediti a l'entitat per escrit aquesta circumstància.
• Quan l'autònom tingui un volum d'ingressos inferior a 15.000 euros anuals, el 15%

Aquest nou tipus de retenció del 15% va entrar en vigor el passat 6 de juliol de 2014. Per tal de poder aplicar-lo, caldrà que el professional autònom aporti un escrit a on certifiqui:

• que el volum dels seus ingressos íntegres procedents de la seva activitat professional corresponents a l'exercici immediatament anterior va ser inferior a 15.000 euros
• que els seus rendiments de l'activitat professional representen més del 75% de la suma d'aquests i dels procedents de rendiments del treball obtinguts per l'autònom en l'esmentat exercici.

Aquest document signat pel professional s’ha de conservar per si hisenda el requereix.

Els càrrecs directes o rebuts domiciliats en SEPA tenen les següents característiques:

• S'expressaran en euros.
• No hi ha límit d'import..
• Han de portar la clàusula de despeses compartides.
• Identificació del compte mitjançant l'IBAN.
• Informació inclosa en el rebut de màxim 140 caràcters, que es transmeten íntegrament del creditor al deutor.
• Ús per pagaments periòdics i puntuals, tant de serveis com comercials o per quotes socials.
• Obligatori conservar les ordres de domiciliació (que s'anomenaran mandats), i les seves variacions, mentre es pugui exigir per justificar l'existència de l'autorització d'un cobrament.
• Nous formats pels fitxers bancaris de remesa dels rebuts: 19.14 (AEB) o ISO 20022 CORE XML per les de tipus CORE i 19.44 (AEB) o ISO 20022 B2B XML per les de tipus B2B .

El mandat és l'equivalent a les ordres de domiciliació actuals. Amb aquest document, el deutor autoritza a la seva entitat bancària a carregar en el seu compte els rebuts presentats al cobrament per l'entitat bancària del creditor. Cal que existeixi el document abans d'iniciar cap tipus de cobrament i que aquest estigui signat, ja sigui de forma manuscrita o amb signatura electrònica.

El creditor haurà de conservar-ho mentre estigui en vigor, durant el període de reemborsament i també durant els terminis que estableixi la Llei per a la conservació de documents, un cop cancel·lat. La correcta custòdia és important, ja que en cas que es perdi o no es trobi el mandat, s'entendrà que la operació no està autoritzada.

El mandat caduca quan el creditor no presenta cap càrrec contra ell en un període de 36 mesos, a comptar des de la data del darrer càrrec, independentment que aquest fos pagat, rebutjat, retornat o reemborsat). Si es volguessin fer càrrecs respecte a un mandat caducat, caldria crear-ne un de nou.

Per cada mandat cal que el creditor assigni una referència única, un codi alfanumèric de 35 posicions, que permetrà identificar cada ordre de domiciliació signada pel deutor, i que serà única per a cada mandat.

Les ordres que ja existien anteriors a l'1 de febrer de 2014 continuaran sent vàlides, però només per la modalitat Bàsica o CORE. No es contemplen en el sistema els consentiments tàcits. En la modalitat B2B caldrà obtenir nous mandats en tots els casos.

Els terminis de devolució, en la modalitat Bàsica o CORE no es modifiquen, i continuen essent de 8 setmanes per operacions per les quals es disposi de mandat, i de 13 mesos per aquelles que no estiguin prèviament autoritzades.

En el cas de la modalitat B2B, voluntària i d'ús exclusiu per a operacions empresarials, no és possible efectuar càrrecs sense el mandat previ i, en cas que hi existeixi, no hi haurà possibilitat de demanar el reemborsament del càrrec.

La zona única de pagaments en euros (anomenada SEPA) és una àrea en la qual els ciutadans, empreses, entitats i qualsevol altre agent econòmic pot efectuar pagaments i rebre cobraments en euros dins de tot l'àmbit de la Unió Europea (UE) més Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Mònaco, amb les mateixes condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc a on es realitzin.

Els instruments de pagament afectats per la SEPA són:

• Transferències: s'inclouen pagaments puntuals, massius, de nòmines i altres.
• Càrrecs directes (rebuts domiciliats).
• Pagaments amb targetes de crèdit o dèbit.

Els codis dels comptes bancaris també variaran. Fins a l'entrada en vigor de la normativa, per operacions interiors s'utilitzava el codi CCC (codi del compte client). A la SEPA caldrà utilitzar aquests dos altres codis:

• IBAN (International account bank number), que està composat per dos dígits alfabètics que identifiquen el país, dos dígits numèrics de control i l'actual CCC.
• BIC (Bank identifier code), que serveix per identificar el banc destinatari de les operacions, i complementa la informació aportada per l'IBAN.

La principal novetat relativa a aquest mitjà de pagament/cobrament, i que afecta tant a les targetes de crèdit com a les de dèbit, és que serà obligatori que totes les targetes incorporin un microxip, i que l'autorització de les operacions per part del titular s'haurà de fer per mitjà d'un PIN, o codi secret.

Aquest fet comportarà una millora del nivell de seguretat de les transaccions efectuades.

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any, cap al juliol, una nota informativa destinada a les Administracions de Loteria i punts de venda autoritzats a on es parla del procediment per demanar autorització per vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques (per exemple, la Creu Roja) que vulguin vendre amb sobrepreu (que no podrà excedir del 20% del preu del bitllet) però no és extensiva a qualsevol altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per tant, en termes generals, les entitats no lucratives no estan obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria encara que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

A partir de l'1 de gener de 2013, l'Estat Espanyol va establir un impost especial per tots aquells premis procedents de sorteigs organitzats per la SELAE, els seus ens equivalents a les Comunitats Autònomes, la Creu Roja, l'ONCE i per altres equivalents en l'àmbit de la Unió Europea. Fins aquell moment, aquests premis estaven exempts de tributació.

El gravamen s'ha establert en un tipus fix del 20%.

Els primers 2.500 € premiats per cada bitllet o fracció (per exemple, per cada cupó de l'ONCE o per cada dècim de Loteria Nacional o de La Grossa) estan exempts de tributació i, per tant, no patiran cap tipus de retenció.

En el cas de les persones físiques, pels premis que han tingut retenció no caldrà que facin cap tràmit més ni que paguin més impost que la pròpia retenció, ja que aquests import ni tan sols l'arribaran a cobrar.

En canvi, per les persones jurídiques com són les entitats no lucratives, la totalitat del premi tributarà en Impost de Societats i la retenció serà un pagament a compte, que hauran de consignar quan els hi correspongui fer la declaració de l'Impost, mitjançant el model 200.

Les entitats que hagin distribuït participacions que resultin premiades amb un premi suficientment gran, de forma que superi els 2.500 € per bitllet o fracció (independentment del valor individual de cadascuna de les participacions), caldrà que siguin especialment curoses en la gestió del cobrament dels premis.

Abans d'anar a cobrar els dècims o bitllets, caldrà que l'entitat faci recopilació de les dades personals de tots els compradors de les participacions, de forma que quan vagi a l'entitat financera o a l'administració de loteria a bescanviar els dècims, pugui informar-los i que aquests, al seu torn, puguin declarar a cadascun dels beneficiaris de forma individual. En cas contrari, qui figuraria com a beneficiari del premi seria la pròpia entitat, amb les implicacions fiscals esmentades a l'apartat "Tributació dels premis".

El fet d'obtenir aquestes dades pot ser força complicat, per tant, abans del sorteig seria bo pensar una mica en el procediment que caldria tenir preparat per tal de poder fer la recopilació de dades de la forma més fàcil possible.

Una altra recomanació seria el fet d'incloure clarament a les butlletes que el sobrepreu correspon a una donació, així com un text que faci referència al prorrateig del gravamen del 20% de les quantitats que excedeixin a 2.500 € quan el premi obtingut per cada dècim que les suporta sigui superior a aquell import.

Es modifica el reglament de l'IVA per tal d'adaptar-lo als canvis que ja van entrar en vigor l'1 de gener de 2013 referents a les aplicacions de les exempcions en l'IVA aplicables a les entitats no lucratives.

En concret, s'ha suprimit l'article que exigia que hi hagués un reconeixement previ per part de l'Agència Tributària per poder aplicar les exempcions dels articles 20.1.6é i 12é de la Llei de l'IVA, relatives a les quotes socials, i s'ha modificat en aquest mateix sentit l'article que regulava el reconeixement del caràcter social de l'entitat als efectes d'aquest impost.

Per tant, es reafirma que totes les entitats no lucratives (inclosos Col·legis professionals, Cambres oficials, Organitzacions patronals i Federacions) no han d'aplicar IVA a les seves quotes socials.

Tampoc hauran de carregar IVA per la prestació de serveis de caire social (art. 20.1.8é), serveis esportius adreçades a persones físiques (art. 20.1.13é) i serveis culturals (art. 20.1.14é), sempre i quan es compleixin els requisits perquè l'entitat sigui considerada entitat de caràcter social.

Respecte a la prorrata especial de l'IVA, d'aplicació voluntària, es modifica el termini d'opció per a la seva aplicació, que fins a la data actual s'havia de fer en el mes de desembre anterior a l'any en el qual es volia començar a aplicar, mitjançant la presentació d'una declaració censal, model 036.

La novetat és que, per 2013, l'opció es podrà fer ja l'opció a desembre d'aquest any per aplicar a les operacions del propi 2013. A partir de 2014, l'opció es farà a la darrera declaració de cada any, amb efectes pel propi any.

L'opció per la seva aplicació tindrà una validesa mínima de tres anys naturals, inclòs l'any natural en el que s'ha començat a aplicar aquesta modalitat de prorrata. Un cop transcorregut aquest període, es podrà revocar a la darrera declaració (model 303) corresponent a cada any natural, a on es regularitzarien, si calgués, les deduccions practicades durant l'exercici en qüestió.

També s'haurà d'aplicar de forma obligatòria quan s'estigui aplicant la prorrata general i l'import de les quotes deduïdes superi en un 20% l'import que resultaria per aplicació de la regla de prorrata especial.

Per aquelles entitats que declarin IVA i es trobin amb un client que estigui en situació de concurs de creditors, s'han modificat les regles de modificació de les bases imposables corresponents a quotes d'IVA total o parcialment impagades.

Caldrà que les operacions estiguin degudament facturades i comptabilitzades, que es compleixin determinats requisits temporals i que la modificació es faci en el termini d'un mes des de la publicació en el BOE de l'acte d'interlocutòria (la resolució judicial) del concurs. És important tenir en compte que en aquest termini la factura rectificativa s'ha de remetre al client i a l'administració concursal, i que serà necessari acreditar aquesta remissió.

El moment d'efectuar la rectificació de les quotes a les declaracions tant per part de l'entitat creditora com per part del client en situació de concurs, dependrà de diversos factors.

S'han determinat nous supòsits d'inversió del subjecte passiu, és a dir, que qui fa la compra és l'obligat a ingressar i declarar l'IVA de l'operació. Aquests casos són, en la seva majoria, relatius a operacions immobiliàries i poc freqüents en entitats no lucratives. Tanmateix, s'enumeren a continuació:

• Lliurament d'immobles com a conseqüència d'un concurs de creditors.
• Operacions exemptes de transmissió d'immobles, quan operi la renúncia a l'exempció.
• Transmissió d'immobles afectes a patrimoni de l'entitat, en els casos de dació en pagament.
• Contractes entre contractistes i subcontractistes amb l'objecte de la urbanització de terrenys o construcció o rehabilitació d'edificacions.

Per a poder aplicar la inversió del subjecte passiu en cadascun d'aquests casos, s'hauran de complir determinats requisits. Caldrà acreditar, per part dels destinataris del compliment dels requisits per a la inversió del subjecte passiu mitjançant declaració escrita signada per ambdues parts.

Poden optar per aquest règim totes les entitats i empreses que tinguin un volum d'operacions durant l'any anterior inferior a 2.000.000 d'euros, excepte aquells que hagin rebut cobraments en efectiu d'un mateix destinatari de les operacions que durant l'any natural superin la quantitat de 100.000 euros.

Si l'activitat s'ha iniciat l'any anterior, cal elevar a l'any el volum d'operacions.

Si l'activitat s'inicia durant l'any, es pot optar al règim des de l'inici de la mateixa.

El volum d'operacions es calcula tenint en compte el volum de facturació (amb IVA i també les operacions exemptes), sense tenir en compte les quotes d'IVA repercutides, i aplicant les regles del règim general d'IVA, i no les del Règim especial de criteri de caixa.

L'IVA meritat a les vendes s'haurà d'incloure a la declaració del trimestre a on es produeixi el moment de cobrament efectiu total o parcial de les operacions (cal que els diners hagin sortit efectivament de la tresoreria del deutor, si es cobra mitjançant un pagaré descomptat en el banc o mitjançant altres instruments de cobrament, com ara el confirming, no es podrà declarar fins la data de venciment real).

Si el cobrament és parcial, es declararà per la part cobrada, i si hi ha diversos tipus impositius, es declaren proporcionalment.

Si arriba el 31 de desembre de l'any posterior a la realització de la operació sense que s'hagi cobrat, caldrà declarar la factura en aquella data.

Les factures s'hauran d'emetre en forma i terminis generals, i hauran d'incloure una menció expressa de que es tracta d'una operació inclosa en aquest règim especial de l'IVA.

Les següents operacions queden expressament excloses del règim:

• Operacions realitzades en els règims especials simplificat, d'agricultura, ramaderia i pesca, de recàrrec d'equivalència, d'or inversió, de serveis prestats per via electrònica i de grups d'entitats.
• Entregues de béns exemptes corresponents a exportacions, entregues comunitàries i operacions assimilades.
• Compres intracomunitàries de béns.
• Operacions en les que l'entitat declarant ho faci per inversió del subjecte passiu.
• Importacions i operacions assimilades.
• Operacions corresponents a autoconsum de béns o serveis.

Aquelles entitats que declaren IVA i que no hagin optat pel nou règim d'aquest impost, també es veuran afectades en el seu dret de desgravació i en la informació a incloure en el seu llibre registre de factures rebudes, quan algun dels seus proveïdors sí que ha optat per aquest nou règim.

Per a aquestes entitats, i només pel cas de les compres realitzades a proveïdors acollits al criteri de caixa, el dret a la deducció naixerà:

• En el moment del pagament total o parcial de les factures.
• A 31 de desembre de l'any immediat posterior si a aquella data el pagament no s'hagués produït encara.

Igualment, en el llibre registre de factures registres haurà d'incloure les dades indicades a l'apartat 6 d'aquest recurs, relatives a aquestes operacions.

El cost amortitzat és un criteri de valoració que només s'aplica a instruments financers, és a dir, als elements següents:

• actius financers (drets de cobrament amb clients, inversions en accions, deute, comptes amb bancs i en efectiu...)
• passius financers (deutes amb proveïdors, deutes per préstecs, ...)
• instruments de patrimoni (emissions de deute per part de l'entitat)

La seva composició és la següent:

• import en què es va valorar inicialment l'actiu/passiu financer
• menys els reemborsaments de capital que s'hagin produït
• més o menys (segons s'escaigui) la diferència entre l'import inicial i el valor de reembors al venciment acordat (imputat al resultat segons el mètode del tipus d'interès efectiu)
• menys la reducció de valor pel deteriorament de l'element, si n'hi hagués (només en el cas dels actius)

El mètode del tipus d'interès efectiu és un càlcul que es fa mitjançant el qual s'iguala el valor en llibres de l'instrument financer amb els cobraments o pagaments estimats (segons el tipus d'operació de què es tracti) al llarg de l'horitzó temporal de l'operació, en funció del tipus d'interès efectiu que es tingui, i sense considerar les pèrdues per risc de crèdit futures.

El tipus d'interès efectiu d'una operació és el tipus de descompte amb el qual s'igualen els imports a cobrar o a pagar estimats, al llarg de la vida esperada de l'instrument financer amb l'import net en llibres de l'actiu o passiu financer.

Per poder calcular-lo, l'entitat ha d'estimar aquests imports a cobrar o a pagar (els fluxos d'efectiu) tenint en compte totes les condicions contractuals que tingui l'instrument financer (per exemple, rescats, opcions,...) però no es tindran en compte possibles futures pèrdues en els crèdits. També s'han d'incloure al càlcul totes les comissions i despeses financeres, pagades o rebudes, que integrin el tipus d'interès efectiu, així com els costos de transacció i qualsevol prima o descompte.

El valor comptable o en llibres és l'import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç un cop deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol altre correcció valorativa per deteriorament acumulada que s'hagi registrat.

Per tant, l'esquema seria el següent:

+ Cost d'adquisició (valor de compra o producció més les despeses incorregudes fins la seva posada en funcionament)

menys: Amortització acumulada

menys: Provisions per deteriorament

= Valor comptable o en llibres

Es podria dir que aquest concepte en realitat no és un criteri de valoració concret, sinó que més aviat és un terme que expressa el valor que se li ha donat a un element des d'un punt de vista comptable.

El cost de reposició d'un actiu és un concepte nou introduït per la normativa estatal, que no es dona en empreses, només afecta les entitats no lucratives.

Es quantifica com l'import actual que s'hauria de pagar si s'adquirís un actiu amb la mateixa capacitat o potencial de servei menys, si s'escau, l'amortització acumulada calculada sobre la base d'aquell cost. D'aquesta manera, reflectiria el funcionament, ús i gaudi ja efectuat de l'actiu, però tenint en compte també la obsolescència tècnica que pogués afectar-li.

En actius sotmesos a amortització, aquest cost es deprecia amb la finalitat de reflectir l'actiu en les seves condicions actuals i considerar, d'aquesta manera, el potencial de servei que ja hagi estat "consumit" de l'actiu.

L'actiu podrà ser reemplaçat mitjançant la seva reproducció o per la substitució del seu potencial de servei.

A l'hora de determinar el cost de reposició, es considerarà l'import més baix que resulti de entre les dues opcions anteriors menys, si s'escau, l'amortització acumulada que correspondria a aquell cost.

El Govern espanyol va aprovar fa uns dies el Reial Decret Llei 8/2013, de 28 de juny, de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers.

Aquest RDL estableix noves fonts de finançament perquè les Administracions Públiques puguin fer front a diverses obligacions contretes i pendents de pagament, vençudes, líquides i exigibles abans del 31 de maig de 2013, i altres d'específiques obligades abans del 31 de desembre de 2012.

La Generalitat de Catalunya, així com altres ens locals i altres Comunitats Autònomes, s'han adherit a aquest tipus de finançament. Com a resultat, determinats deutes pendents de pagament per part d'aquests organismes seran directament abonats pel Govern Central, en nom i per compte de cadascun dels organismes deutors.

La norma estableix dues fases d'execució, la primera ja amb dates establertes, i la segona, amb dates encara per determinar.

Els ens adherits ja han tramés, abans del 19 de juliol de 2013, al Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques la relació de les obligacions vençudes que els hi consten incloses a la primera fase d'execució, perquè puguin ser consultades, acceptades o reclamades en cas que hi hagi alguna que no hi consti, per part dels creditors amb cobraments pendents afectats.

Hi ha una sèrie de tràmits que han de fer necessàriament les entitats creditores per algun dels conceptes inclosos a la primera fase que vulguin accedir a aquest mecanisme de cobrament.

Els tràmits i terminis són els següents:

• Consulta per part del beneficiari de la relació de pagaments pendents que ha tramés la Comunitat Autònoma o Ens Local: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013
• Acceptació de la relació de deutes per part del beneficiari: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013
• Sol·licitud d'un certificat individual d'inclusió del deute per part del beneficiari perquè l'import pendent no s'ha trobat en la relació tramesa per l'administració deutora: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013

L'entitat beneficiària està obligada a acceptar el deute perquè el Ministeri la inclogui en el conjunt de factures o subvencions que ha de pagar. En el propi tràmit d'acceptació cal indicar un compte bancari (incloent-hi l'IBAN) on s'ha de fer efectiu el pagament.

Per poder fer qualsevol d'aquests tràmits és imprescindible que l'entitat tingui un certificat o signatura digital propi de l'entitat, emès per alguna de les autoritats de certificació admeses per l'Agència Tributària o per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

No és possible utilitzar un certificat digital propi de la persona representant de l'entitat, ni d'un gestor o persona col·laboradora de l'administració, ha de ser necessàriament un certificat de l'entitat com a persona jurídica. Per tant, aquelles entitats que no en disposin i vulguin accedir al mecanisme de cobrament ho hauran d'obtenir el més aviat possible, i sempre abans del termini de finalització dels tràmits, el 6 de setembre de 2013.

Els Ens Locals i les Comunitats Autònomes disposen fins al 20 de setembre per poder introduir al sistema els certificats individuals i, en aquests casos manifestar l'acceptació de les factures en nom de l'entitat beneficiària.

A data de l'elaboració d'aquest recurs, no hi ha encara un termini concret per a la liquidació dels pagaments afectats pel procediment extraordinari, però en reunions d'algunes entitats de segon nivell amb la Conselleria de Benestar Social i Família, s'està fent l'estimació de què es pugui fer efectiva el proper mes d'octubre.