Econòmic

Es modifica el reglament de l'IVA per tal d'adaptar-lo als canvis que ja van entrar en vigor l'1 de gener de 2013 referents a les aplicacions de les exempcions en l'IVA aplicables a les entitats no lucratives.

En concret, s'ha suprimit l'article que exigia que hi hagués un reconeixement previ per part de l'Agència Tributària per poder aplicar les exempcions dels articles 20.1.6é i 12é de la Llei de l'IVA, relatives a les quotes socials, i s'ha modificat en aquest mateix sentit l'article que regulava el reconeixement del caràcter social de l'entitat als efectes d'aquest impost.

Per tant, es reafirma que totes les entitats no lucratives (inclosos Col·legis professionals, Cambres oficials, Organitzacions patronals i Federacions) no han d'aplicar IVA a les seves quotes socials.

Tampoc hauran de carregar IVA per la prestació de serveis de caire social (art. 20.1.8é), serveis esportius adreçades a persones físiques (art. 20.1.13é) i serveis culturals (art. 20.1.14é), sempre i quan es compleixin els requisits perquè l'entitat sigui considerada entitat de caràcter social.

Respecte a la prorrata especial de l'IVA, d'aplicació voluntària, es modifica el termini d'opció per a la seva aplicació, que fins a la data actual s'havia de fer en el mes de desembre anterior a l'any en el qual es volia començar a aplicar, mitjançant la presentació d'una declaració censal, model 036.

La novetat és que, per 2013, l'opció es podrà fer ja l'opció a desembre d'aquest any per aplicar a les operacions del propi 2013. A partir de 2014, l'opció es farà a la darrera declaració de cada any, amb efectes pel propi any.

L'opció per la seva aplicació tindrà una validesa mínima de tres anys naturals, inclòs l'any natural en el que s'ha començat a aplicar aquesta modalitat de prorrata. Un cop transcorregut aquest període, es podrà revocar a la darrera declaració (model 303) corresponent a cada any natural, a on es regularitzarien, si calgués, les deduccions practicades durant l'exercici en qüestió.

També s'haurà d'aplicar de forma obligatòria quan s'estigui aplicant la prorrata general i l'import de les quotes deduïdes superi en un 20% l'import que resultaria per aplicació de la regla de prorrata especial.

Per aquelles entitats que declarin IVA i es trobin amb un client que estigui en situació de concurs de creditors, s'han modificat les regles de modificació de les bases imposables corresponents a quotes d'IVA total o parcialment impagades.

Caldrà que les operacions estiguin degudament facturades i comptabilitzades, que es compleixin determinats requisits temporals i que la modificació es faci en el termini d'un mes des de la publicació en el BOE de l'acte d'interlocutòria (la resolució judicial) del concurs. És important tenir en compte que en aquest termini la factura rectificativa s'ha de remetre al client i a l'administració concursal, i que serà necessari acreditar aquesta remissió.

El moment d'efectuar la rectificació de les quotes a les declaracions tant per part de l'entitat creditora com per part del client en situació de concurs, dependrà de diversos factors.

S'han determinat nous supòsits d'inversió del subjecte passiu, és a dir, que qui fa la compra és l'obligat a ingressar i declarar l'IVA de l'operació. Aquests casos són, en la seva majoria, relatius a operacions immobiliàries i poc freqüents en entitats no lucratives. Tanmateix, s'enumeren a continuació:

• Lliurament d'immobles com a conseqüència d'un concurs de creditors.
• Operacions exemptes de transmissió d'immobles, quan operi la renúncia a l'exempció.
• Transmissió d'immobles afectes a patrimoni de l'entitat, en els casos de dació en pagament.
• Contractes entre contractistes i subcontractistes amb l'objecte de la urbanització de terrenys o construcció o rehabilitació d'edificacions.

Per a poder aplicar la inversió del subjecte passiu en cadascun d'aquests casos, s'hauran de complir determinats requisits. Caldrà acreditar, per part dels destinataris del compliment dels requisits per a la inversió del subjecte passiu mitjançant declaració escrita signada per ambdues parts.

Poden optar per aquest règim totes les entitats i empreses que tinguin un volum d'operacions durant l'any anterior inferior a 2.000.000 d'euros, excepte aquells que hagin rebut cobraments en efectiu d'un mateix destinatari de les operacions que durant l'any natural superin la quantitat de 100.000 euros.

Si l'activitat s'ha iniciat l'any anterior, cal elevar a l'any el volum d'operacions.

Si l'activitat s'inicia durant l'any, es pot optar al règim des de l'inici de la mateixa.

El volum d'operacions es calcula tenint en compte el volum de facturació (amb IVA i també les operacions exemptes), sense tenir en compte les quotes d'IVA repercutides, i aplicant les regles del règim general d'IVA, i no les del Règim especial de criteri de caixa.

L'IVA meritat a les vendes s'haurà d'incloure a la declaració del trimestre a on es produeixi el moment de cobrament efectiu total o parcial de les operacions (cal que els diners hagin sortit efectivament de la tresoreria del deutor, si es cobra mitjançant un pagaré descomptat en el banc o mitjançant altres instruments de cobrament, com ara el confirming, no es podrà declarar fins la data de venciment real).

Si el cobrament és parcial, es declararà per la part cobrada, i si hi ha diversos tipus impositius, es declaren proporcionalment.

Si arriba el 31 de desembre de l'any posterior a la realització de la operació sense que s'hagi cobrat, caldrà declarar la factura en aquella data.

Les factures s'hauran d'emetre en forma i terminis generals, i hauran d'incloure una menció expressa de que es tracta d'una operació inclosa en aquest règim especial de l'IVA.

Les següents operacions queden expressament excloses del règim:

• Operacions realitzades en els règims especials simplificat, d'agricultura, ramaderia i pesca, de recàrrec d'equivalència, d'or inversió, de serveis prestats per via electrònica i de grups d'entitats.
• Entregues de béns exemptes corresponents a exportacions, entregues comunitàries i operacions assimilades.
• Compres intracomunitàries de béns.
• Operacions en les que l'entitat declarant ho faci per inversió del subjecte passiu.
• Importacions i operacions assimilades.
• Operacions corresponents a autoconsum de béns o serveis.

Aquelles entitats que declaren IVA i que no hagin optat pel nou règim d'aquest impost, també es veuran afectades en el seu dret de desgravació i en la informació a incloure en el seu llibre registre de factures rebudes, quan algun dels seus proveïdors sí que ha optat per aquest nou règim.

Per a aquestes entitats, i només pel cas de les compres realitzades a proveïdors acollits al criteri de caixa, el dret a la deducció naixerà:

• En el moment del pagament total o parcial de les factures.
• A 31 de desembre de l'any immediat posterior si a aquella data el pagament no s'hagués produït encara.

Igualment, en el llibre registre de factures registres haurà d'incloure les dades indicades a l'apartat 6 d'aquest recurs, relatives a aquestes operacions.

El cost amortitzat és un criteri de valoració que només s'aplica a instruments financers, és a dir, als elements següents:

• actius financers (drets de cobrament amb clients, inversions en accions, deute, comptes amb bancs i en efectiu...)
• passius financers (deutes amb proveïdors, deutes per préstecs, ...)
• instruments de patrimoni (emissions de deute per part de l'entitat)

La seva composició és la següent:

• import en què es va valorar inicialment l'actiu/passiu financer
• menys els reemborsaments de capital que s'hagin produït
• més o menys (segons s'escaigui) la diferència entre l'import inicial i el valor de reembors al venciment acordat (imputat al resultat segons el mètode del tipus d'interès efectiu)
• menys la reducció de valor pel deteriorament de l'element, si n'hi hagués (només en el cas dels actius)

El mètode del tipus d'interès efectiu és un càlcul que es fa mitjançant el qual s'iguala el valor en llibres de l'instrument financer amb els cobraments o pagaments estimats (segons el tipus d'operació de què es tracti) al llarg de l'horitzó temporal de l'operació, en funció del tipus d'interès efectiu que es tingui, i sense considerar les pèrdues per risc de crèdit futures.

El tipus d'interès efectiu d'una operació és el tipus de descompte amb el qual s'igualen els imports a cobrar o a pagar estimats, al llarg de la vida esperada de l'instrument financer amb l'import net en llibres de l'actiu o passiu financer.

Per poder calcular-lo, l'entitat ha d'estimar aquests imports a cobrar o a pagar (els fluxos d'efectiu) tenint en compte totes les condicions contractuals que tingui l'instrument financer (per exemple, rescats, opcions,...) però no es tindran en compte possibles futures pèrdues en els crèdits. També s'han d'incloure al càlcul totes les comissions i despeses financeres, pagades o rebudes, que integrin el tipus d'interès efectiu, així com els costos de transacció i qualsevol prima o descompte.

El valor comptable o en llibres és l'import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç un cop deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol altre correcció valorativa per deteriorament acumulada que s'hagi registrat.

Per tant, l'esquema seria el següent:

+ Cost d'adquisició (valor de compra o producció més les despeses incorregudes fins la seva posada en funcionament)

menys: Amortització acumulada

menys: Provisions per deteriorament

= Valor comptable o en llibres

Es podria dir que aquest concepte en realitat no és un criteri de valoració concret, sinó que més aviat és un terme que expressa el valor que se li ha donat a un element des d'un punt de vista comptable.

El cost de reposició d'un actiu és un concepte nou introduït per la normativa estatal, que no es dona en empreses, només afecta les entitats no lucratives.

Es quantifica com l'import actual que s'hauria de pagar si s'adquirís un actiu amb la mateixa capacitat o potencial de servei menys, si s'escau, l'amortització acumulada calculada sobre la base d'aquell cost. D'aquesta manera, reflectiria el funcionament, ús i gaudi ja efectuat de l'actiu, però tenint en compte també la obsolescència tècnica que pogués afectar-li.

En actius sotmesos a amortització, aquest cost es deprecia amb la finalitat de reflectir l'actiu en les seves condicions actuals i considerar, d'aquesta manera, el potencial de servei que ja hagi estat "consumit" de l'actiu.

L'actiu podrà ser reemplaçat mitjançant la seva reproducció o per la substitució del seu potencial de servei.

A l'hora de determinar el cost de reposició, es considerarà l'import més baix que resulti de entre les dues opcions anteriors menys, si s'escau, l'amortització acumulada que correspondria a aquell cost.

El Govern espanyol va aprovar fa uns dies el Reial Decret Llei 8/2013, de 28 de juny, de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers.

Aquest RDL estableix noves fonts de finançament perquè les Administracions Públiques puguin fer front a diverses obligacions contretes i pendents de pagament, vençudes, líquides i exigibles abans del 31 de maig de 2013, i altres d'específiques obligades abans del 31 de desembre de 2012.

La Generalitat de Catalunya, així com altres ens locals i altres Comunitats Autònomes, s'han adherit a aquest tipus de finançament. Com a resultat, determinats deutes pendents de pagament per part d'aquests organismes seran directament abonats pel Govern Central, en nom i per compte de cadascun dels organismes deutors.

La norma estableix dues fases d'execució, la primera ja amb dates establertes, i la segona, amb dates encara per determinar.

Els ens adherits ja han tramés, abans del 19 de juliol de 2013, al Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques la relació de les obligacions vençudes que els hi consten incloses a la primera fase d'execució, perquè puguin ser consultades, acceptades o reclamades en cas que hi hagi alguna que no hi consti, per part dels creditors amb cobraments pendents afectats.

Hi ha una sèrie de tràmits que han de fer necessàriament les entitats creditores per algun dels conceptes inclosos a la primera fase que vulguin accedir a aquest mecanisme de cobrament.

Els tràmits i terminis són els següents:

• Consulta per part del beneficiari de la relació de pagaments pendents que ha tramés la Comunitat Autònoma o Ens Local: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013
• Acceptació de la relació de deutes per part del beneficiari: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013
• Sol·licitud d'un certificat individual d'inclusió del deute per part del beneficiari perquè l'import pendent no s'ha trobat en la relació tramesa per l'administració deutora: del 25 de juliol fins al 6 de setembre de 2013

L'entitat beneficiària està obligada a acceptar el deute perquè el Ministeri la inclogui en el conjunt de factures o subvencions que ha de pagar. En el propi tràmit d'acceptació cal indicar un compte bancari (incloent-hi l'IBAN) on s'ha de fer efectiu el pagament.

Per poder fer qualsevol d'aquests tràmits és imprescindible que l'entitat tingui un certificat o signatura digital propi de l'entitat, emès per alguna de les autoritats de certificació admeses per l'Agència Tributària o per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

No és possible utilitzar un certificat digital propi de la persona representant de l'entitat, ni d'un gestor o persona col·laboradora de l'administració, ha de ser necessàriament un certificat de l'entitat com a persona jurídica. Per tant, aquelles entitats que no en disposin i vulguin accedir al mecanisme de cobrament ho hauran d'obtenir el més aviat possible, i sempre abans del termini de finalització dels tràmits, el 6 de setembre de 2013.

Els Ens Locals i les Comunitats Autònomes disposen fins al 20 de setembre per poder introduir al sistema els certificats individuals i, en aquests casos manifestar l'acceptació de les factures en nom de l'entitat beneficiària.

A data de l'elaboració d'aquest recurs, no hi ha encara un termini concret per a la liquidació dels pagaments afectats pel procediment extraordinari, però en reunions d'algunes entitats de segon nivell amb la Conselleria de Benestar Social i Família, s'està fent l'estimació de què es pugui fer efectiva el proper mes d'octubre.

El cost històric d'un actiu és el seu preu d'adquisició o cost de producció.

Dins del preu d'adquisició, s'inclouen:

• l'import de la compra pròpiament dita menys els descomptes o rebaixes en el preu que pugui haver
• els impostos indirectes (IVA, principalment) que no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública
• les despeses que estiguin directament relacionades amb la compra i efectuades fins a la posada en funcionament del bé (transports, assegurances, despeses d'instal·lació...)
• En cas que l'actiu necessiti un període de temps superior a un any per a estar en condicions d'ús, les despeses financeres que s'hagin generat abans de la posada en condicions de funcionament, que hagin estat girades pel proveïdor o que corresponguin a préstecs o a un altre tipus de finançament alié. Cal que aquest finançament sigui directament atribuïble a l'adquisició, fabricació o construcció del bé.
• Si l'actiu ha estat fabricat o construït per la mateixa entitat, el cost s'obté afegint al preu d'adquisició de les primeres matèries i altres materials consumibles, la resta de costos que els siguin directament imputables, i la part que raonablement corresongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti.

El valor actual és l'import del valor en el moment present d'uns imports que s'hauran de cobrar o pagar (en funció de si la valoració és d'un actiu o d'un passiu) en una data posterior i en el curs normal de l'activitat de l'entitat.

Això vol dir que quan un actiu o passiu s'ha de registrar a valor actual, cal fer una operació de matemàtiques financeres, la funció inversa al càlcul del valor final, per tal d'obtenir el valor en el moment del registre de l'element. Per obtenir-ho, es necessitarà tenir el coneixement o fer una estimació del tipus de descompte que s'utilitzarà per fer el càlcul, és a dir, quin percentatge es considera que s'haurà revaloritzat el diner en el futur, que serà quan s'hagin de fer efectius els cobraments o pagaments.

Els costos o despeses de venda són les despeses que es produeixen a causa de la venda d'un actiu,, i que no s'haurien produït si l'entitat no hagués decidit vendre.

En concret, el Pla comptable estableix què es consideren despeses de venda:

• despeses legals de transferència de la propietat de l'actiu (escriptures públiques, taxes d'inscripció en registres, etc.)
• comissions de venda
• altres

En canvi, per a aquesta mateixa normativa no són despeses de venda:

• despeses financeres produïdes per la venda (comissions, interessos negatius...)
• impostos sobre beneficis derivats de la venda
• despeses d'estudis i anàlisis previs sobre la venda
• altres

Els béns d'immobilitzat generadors de fluxos d'efectiu són aquells que es poseeixen amb la finalitat d'obtenir un benefici o generar un rendiment comercial mitjançant el lliurament de béns o la prestació de serveis, generalment amb caràcter lucratiu.

En les entitats no lucratives, la majoria de béns són no generadors de fluxos d'efectiu, ja que es poseeixen amb una finalitat diferent a la de generar un rendiment comercial, com ara poden ser els fluxos econòmics socials que beneficien a la comunitat, és a dir, el seu benefici social o potencial de servei.

A l'hora de comprovar si el valor d'aquests actius no generadors de fluxos d'efectiu ha sofert algun tipus de depreciació, cal tenir en compte què:

• Es considera deteriorament la pérdua del potencial de servei de l'actiu, diferent de la depreciació de valor que suposa l'amortització habitual. Per tant, ha d'haver una disminució de la utilitat que proporciona l'actiu a l'entitat.
• Cal registrar la pèrdua per deteriorament del valor quan el seu valor comptable superi el seu import recuperable, entés com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús. Aquest darrer, es determinarà fent-lo equivalent al seu cost de reposició.
• Si l'entitat ha de reconèixer una pèrdua per deteriorament d'aquest tipus d'actiu, ha de reduir el seu valor comptable fins al límit del més gran valor entre els següents:
  - valor raonable menys els costos de venda
  - cost de reposició
  - zero

Els crèdits per l'activitat pròpia són els drets de cobrament que tenen per origen el desenvolupament de l'activitat pròpia de l'entitat davant els beneficiaris, usuaris, patrocinadors, afiliats, etc. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels crèdits derivats de la concessió de préstecs per part de l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del tipus de mercat.

Els débits per l'activitat pròpia són les obligacions de pagament que tenen el seu origen en la concessió d'ajuts o altres asignacions als beneficiaris de l'entitat en compliment dels fins propis. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels deutes derivats de la concessió d'ajuts pluriennals.

Els crèdits o débits amb venciment inferior a un any (curt termini) es registraran pel seu valor nominal.

Els crèdits o débits amb venciment superior a un any (llarg termini) es registraran pel seu valor actual. La diferència entre el valor actual i el valor nominal es registrarà com un ingrés o despesa financera, en el compte de resultats, i seguint el criteri del cost amortitzat.

Els crèdits provinents de préstecs atorgats per l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del mercat, es comptabilitzaran pel seu valor raonable. La diferència entre el valor raonable i l'import lliurat es reconeixerà en el compte de resultats, inicialment, com a despesa, en funció de la seva naturalesa. Un cop es vagi produint la reversió del descompte practicat, causada per la devolució del préstec, s'anirà reconeixent com un ingrés financer al compte de resultats.

Els ajuts pluriennals, entesos com aquells que l'entitat es compromet a concedir a un determinat beneficiari al llarg de diversos anys, s'hauran de registrar pel valor actual de l'import compromés en ferm de forma irrevocable i incondicional.

Les subvencions, donacions i llegats es registraran com a passiu fins que no adquireixin la condició de no reintegrable. Es considera que ho han fet quan compleixin els requisits següents:

• Existeixi un acord individualitzat de concessió
• S'hagin complert les condicions establertes per la seva concesió i
• No existeixin dubtes raonables respecte a la seva recepció.

Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables, generalment es registraran directament en el patrimoni net de l'entitat (grup 13 o grup 9) i posteriorment, s'aniran reclassificant a l'excedent de l'exercici com a ingressos, de forma sistemàtica i racional i de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat. Si aquestes han estat atorgades sense asignació a una finalitat específica, es traspassen a l'excedent de l'exercici en el qual es reconeguin.

La valoració de les subvencions, donacions o llegats monetaris es farà segons el seu valor raonable.

Les que siguin no monetàries, també a valor raonable, sempre que aquest sigui fiable.

Si l'entitat fa una inversió financera amb els fons rebuts de forma transitòria a l'espera d'aplicar-los a la seva finalitat, el rendiment originat per la inversió també s'haurà d'aplicar a la finalitat per la qual va ser atorgat l'ajut.

Cal fer una menció especial a les cessions rebudes d'actiu no monetaris sense contraprestació. Seria el cas de la cessió d'ús d'un terreny i/o d'una construcció per un temps determinat, la cessió d'un immoble per un període d'un any prorrogable per períodes iguals o per un temps indefinits, o bé pels serveis rebuts sense contraprestació. En cadascun dels casos, el registre comptable es farà de forma diferent, però compartiran la característica de que en tots ells es registrarà una despesa, segons la naturalesa del servei rebut (amortització, lloguer, despeses per serveis professionals,...) i també s'haurà de registrar l'ingrés de la subvenció, donació o llegat no monetari correlacionat, tots ells en base a la millor estimació del valor raonable del servei rebut.

Cal precisar que no es poden qualificar com a prestació de serveis rebudes sense contraprestació les que presti el voluntariat (entesos com aquelles persones físiques que de forma altruista, col·laboren amb l'entitat desenvolupant un treball aliè a l'exercici de la seva activitat empresarial o professional).

La nova normativa preveu que no podran pagar-se en efectiu les operacions en les quals alguna de les dues parts intervinguin en qualitat d'empresari o professional (per exemple, una compra o una venda) amb un import superior a 2.500 € o el seu equivalent en moneda estrangera.

En cas que el pagador de l'operació sigui una persona física que justifiqui que no té la seva residència fiscal a Espanya i que no actuï en qualitat d'empresari o profesional, l'import límit serà de 15.000 € o el seu equivalent en moneda estrangera.

Per calcular aquestes quantitats, cal sumar els imports de totes les operacions o pagaments en els quals s'hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

La limitació no s'aplica a pagaments i ingressos realitzats en entitats de crédit.

La data d'entrada en vigor de la limitació va ser el passat 19 de novembre de 2012. L'aplicació d'aquesta s'esten a operacions concertades abans de l'entrada en vigor de la limitació, és a dir, si la operació de la qual es deriven aquests pagaments s'ha suscrit abans de la data esmentada.

Respecte de les operacions que, en aplicació de la limitació, no es puguin pagar en efectiu cal que tant comprador com venedor conservin els justificants de pagament durant el termini de cinc anys des de la data efectiva del pagament. Aquest termini coincideix amb el termini de prescripció de la falta administrativa que suposaria sobrepassar la limitació.

D'aquesta manera, ambdues parts podran acreditar que el pagament es va efectuar per algun mitjà diferent a l'efectiu.

A més, estaran obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l'Agència Tributària.

Les entitats que estan obligades a presentar declaracions d'IVA, han de presentar trimestralment el model 303.

En aquest model es detalla:

• Dades de l'entitat (NIF i nom) i indicació del periode i any al qual pertany la declaració
• Indicació de si l'entitat ha exercit o no la opció pel Registre Mensual de Devolució de l'IVA (REDME)
• Desglòs de l'IVA Repercutit (el cobrat a les factures emeses per l'entitat). Si hi ha compres intracomunitàries, cal indicar-les a les caselles 19 (base) i 20 (quota)
• Desglòs de l'IVA Suportat (el pagat a les compres efectuades per l'entitat). Cal desglossar l'IVA suportat de:

1. Operacions interiors corrents, que són les compres de consumibles efectuades dins del territori espanyol
2. Operacions interiors de béns d'inversió: són les compres efectuades dins del territori espanyol de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 €
3. Adquisicions intracomunitàries de béns corrents: compres de consumibles efectuades dins del territori de la UE, excepte Espanya
4. Adquisicions intracomunitàries de béns d'inversió: compres de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 € dins del territori de la UE, excepte Espanya
5. Importacions de béns corrents: compres de consumibles efectuades a l'estranger, excepte a països de la UE
6. Importacions de béns d'inversió: compres de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 €, efectuades a l'estranger, excepte a països de la UE.

En aquest apartat només indicarem total de bases i de quotes, però sense desglossar per tipus de quota (IVA general, reduït o superreduït).

• Ajustament de la prorrata (només 4T): quan l'entitat apliqui prorrata en l'IVA per efectuar conjuntament operacions exemptes i no exemptes, s'indicarà l'import de l'ajustament del 4t trimestre a la casella 36 del model, que pot ser positiva o negativa.
• Diferència entre total quota meritada i total IVA deduïble.
• Aplicable a l'Administració de l'Estat: 100% (si l'entitat no emet factures des de Navarra o País Basc)
• Quotes a compensar de periodes anteriors: Si la declaració del trimestre anterior ha sortit a favor de l'entitat (llevat que s'hagi demanat la devolució), cal indicar l'import per compensar, per anar acumulant l'import a favor o bé per descomptar-lo del resultat de la declaració actual, si aquest és possitiu.
• Entregues intracomunitàries: a la casella 42 s'indicaran les vendes exemptes intracomunitàries que s'hagin fet, a títol informatiu.
• Resultat de la declaració, indicant si és possitiu les dades bancàries a l'apartat "a ingressar", o bé indicant a l'apartat "a compensar" o "a retornar" en cas que la declaració sigui a favor de l'entitat.

Els terminis de presentació dels models trimestrals (303) són els següents:

• 1T: entre l'1 i el 20 d'abril
• 2T: entre l'1 i el 20 de juliol
• 3T: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4T: entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent. En aquest termini, si el resultat de la declaració és a favor de l'entitat, es podrà demanar la devolució d'aquell import.

Els models es presentaran telemàticament si l'entitat disposa de signatura digital, o bé presencialment en l'entitat bancària a la qual pertanyi el compte de càrrec (si la declaració és a pagar) o devolució (si es demana el retorn), o a l'Administració de l'Agència Tributària a la qual pertany l'entitat, en el cas que el resultat sigui negatiu a compensar.

Si es presenta telemàticament amb la opció de "domiciliació de l'import a ingressar", el termini s'escurça en 5 dies, és a dir, finalitzarà els dies 15 dels mesos d'abril, juliol i octubre, i el dia 25 de gener.

El model 390 (Resum anual) es presentarà entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent (el de 2012 es presentarà entre l'1 i el 30 de gener de 2013), conjuntament amb la declaració del quart trimestre si la presentació és presencial a l'entitat bancària, o bé a l'Agència Tribuària o mitjançant presentació telemàtica quan la presentació no es faci de forma conjunta amb el quart trimestre o bé quan aquesta declaració tingui signe negatiu.

L'impost d'Activitats Econòmiques (IAE) és un import que grava el fet d'efectuar activitats econòmiques, és a dir, estarien afectades totes les entitats que efectuïn lliurament de béns o prestació de serveis, encara que aquest siguin prestats en compliment de l'objectiu social de l'entitat.

D'acord amb la normativa d'aquest impost, s'entèn per activitat econòmica qualsevol activitat que impliqui l'ordenació de mitjans materials i/o humans, ja siguin propis o aliens, amb la finalitat de lliurar béns i prestar serveis.

Això és independent de si aquesta activitats es desenvolupa sense afany de lucre, de si es fa o no de forma habitual o de que no existeixi contraprestació econòmica.

Per tant, encara que moltes entitats no siguin conscients, la majoria d'aquestes fa efectivament activitat econòmica.

Per norma general, les entitats hauran de presentar una declaració censal, model 036, per gestionar la seva alta en IAE.

Caldrà indicar si l'activitat es desenvolupa dins o fora d'un local determinat, i la localitat a on aquesta s'exerceix principalment.

La declaració censal no s'haurà de tornar a fer mentre no es produeixin variacions, és a dir, mentre no es produeixi un canvi de local o de localitat de l'activitat, o mentre no es deixi d'exercir aquesta. Si es produeix alguna d'aquestes circumstàncies, caldrà comunicar-ho a Hisenda mitjançant una nova declaració censal a on es comuniquin la baixa o variacions, en el termini d'un mes a partir de què es produeixi aquesta.

Si, gaudint d'alguna de les exempcions possibles que s'indiquen en el següent apartat d'aquest recurs, es deixa de gaudir-ne, caldria fer la presentació d'un model 840 per comunicar la obligació de començar a tributar per aquest impost.