Què significa cobrar el salari mínim interprofessional?

Imatge principal a portada: 
El salari mínim interprofessional es fixa anualment. Font: Canva.
Autor/a: 
Sandra Pulido i Eugenia Ifer
Resum: 

La recent pujada salarial provoca que moltes persones i organitzacions tinguin dubtes en referència a tot el que implica percebre el salari mínim interprofessional.

Amb l’aprovació del Reial decret 145/2024, de 6 de febrer, amb el qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2024, ha apujat el salari mínim interprofessional (SMI) un 5%, passant de 1.080 a 1.134 euros mensuals. Es tracta d’un canvi que afecta moltes persones i entitats sense ànim de lucre -que assessoren laboralment-, per això aquest recurs aplega les principals qüestions al voltant de l’SMI.

Imatges secundàries: 
El salari mínim interprofessional es fixa anualment. Font: Canva.
A l’Estat espanyol existeix un salari mínim des de 1963 per a certes professions. Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el salari mínim interprofessional?
Qui cobra l’SMI?
Com es paga l’SMI?
Com tributa l’SMI en l’IRPF?
Continguts: 

L’SMI és “la quantitat retributiva mínima” que ha de percebre un treballador o treballadora per una jornada legal de feina, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El salari mínim, tal com recull l’Estatut dels Treballadors, es fixa cada any i es consulta amb les principals organitzacions sindicals i empresarials. El 2024 s’ha fixat en 1.134 euros mensuals bruts en catorze pagues.

A l’Estat espanyol existeix un salari mínim des de 1963 per a certes professions i el 1967 es va publicar al Decret 2342/1967, sobre salari mínim interprofessional i base de cotització per a la Seguretat Social, la seva implantació per a tots els oficis. En aquest sentit, el text recollia una necessitat que avui dia continua existint: “El progrés social general no pot oblidar aquells treballadors que, tot i ser cada cop més reduïts en el seu nombre, no han obtingut les millores que pràcticament ha aconseguit la totalitat del cens laboral”.

L’SMI afecta totes les persones que treballen per compte d’altri, sigui quina sigui l’activitat econòmica, i que no disposen d'un salari superior a aquesta quantitat. Això inclou els treballadors/es a temps parcial, els contractes temporals i els treballadors/es que desenvolupen la seva activitat en el marc d'una economia submergida.

El salari mínim també afecta les persones autònomes que treballen com a ocupadores, ja que estan obligades a pagar, com a mínim, aquest sou a les seves treballadores.

A més, no té en compte la qualificació del personal treballador ni les característiques específiques del lloc de feina. Això significa que una persona amb una gran qualificació pot estar cobrant l’SMI igual que una altra sense experiència prèvia en el mateix lloc ni formació.

L’SMI de 1.134 euros s’estableix amb base a catorze pagues mensuals, però també es poden pagar els 15.876 euros bruts anuals en dotze, i és per la jornada completa. Això suposa que en cas de treballar menys hores el càlcul és proporcional.

Per a les persones que treballen com a empleades de la llar, el preu per hora ha de ser, com a mínim, de 8,87 euros. D’altra banda, per a les treballadores eventuals o temporeres (que no treballen més de cent vint-i-cinc dies amb una mateixa empresa en un any) el sou és de 53,71 euros al dia.

Cal tenir present que el salari mínim interprofessional s’ha de pagar en diners, és a dir, que aquest no pot ser compensat amb prestacions en serveis o espècies. Per exemple, encara que es descompti l’allotjament o la manutenció del sou d’una persona treballadora, ha de rebre (com a mínim) l’SMI en diners i els descomptes no poden suposar més del 30% del salari total.

D’altra banda, les hores extres que faci la persona treballadora s’han de pagar addicionalment al salari mínim.

El límit per aplicar la retenció per l’IRPF ha passat de 15.000 a 15.876 euros anuals. Així mateix, cal destacar que el límit per haver de presentar la declaració de la renda és de 22.000 euros anuals (si s’ha cobrat d’un únic lloc), per tant, les persones que durant el 2024 cobrin l’SMI d’una única organització no l'hauran de presentar en el 2025. En canvi, cal tenir present que si s’ha cobrat de més d’un lloc, el límit és 12.000 euros a l’any.

Una altra afectació de l’augment del salari mínim interprofessional es produeix en les indemnitzacions del Fons de Garantia Salarial O. A. (FOGASA), ja que la indemnització màxima no podrà ser superior a 32.043,35 euros a l’any, és a dir, que no pot estar per sobre del doble de l’SMI.

Les entitats que estiguin afectades o tinguin dubtes en referència al salari mínim interprofessional poden contactar de forma gratuïta amb el servei d’assessorament.

field_vote: 

Com funciona l’eina Pre303?

Imatge principal a portada: 
El Model 303 de l'IVA consisteix en la liquidació d’aquest impost. Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

L’Agència Tributària ha desenvolupat una eina per facilitar l’emplenament del model 303.

Pre303 és una eina que ajuda a liquidar i presentar el model 303 a totes aquelles persones físiques o jurídiques contribuents que hagin de declarar l'IVA amb aquest model.

Imatges secundàries: 
El Model 303 de l'IVA consisteix en la liquidació d’aquest impost. Font: Canva.
Els Llibres agregats (LLAA) donen a conèixer els imports que s'han de declarar al model 303. Font: Canva.
Subtitols: 
Què és l’eina Pre303?
Quines caselles incorpora automàticament a la liquidació el Pre303?
Altres funcionalitats i serveis
Continguts: 

Per tal de facilitar l’emplenament del model 303 l’Agència Tributària des de 2021 té en funcionament 'Pre303. Un servei per a tothom'.

El Pre303 consisteix en un servei d’ajuda al qual s’accedeix amb el certificat digital de l’entitat, que facilita la confecció del model 303 oferint determinades caselles ja emplenades, com per exemple la cartera de quotes a compensar a favor de l’entitat que s’hagin generat en liquidacions prèvies.

També permet consultar i actualitzar les dades censals que li constin a l’Agència Tributària en relació amb l’IVA, eliminant la possibilitat de discrepàncies que podrien originar demores en la tramitació d’una devolució o en l’inici d’un procediment de comprovació (el que s'entén habitualment per una inspecció) respecte d’aquest impost.

El servei està disponible tant pels models 303 que estiguin dins de termini de liquidació habitual com per aquelles declaracions extemporànies (fora de termini) que s’hagin de presentar, i també per a declaracions complementàries.

En cas que l’entitat estigui inclosa en l'SII (Subministrament Immediat d’Informació), on es porten els llibres de registre de l’IVA directament des de la seu electrònica d'Hisenda, també es podran consultar els imports que hi constin en els llibres agregats. Aquest sistema SII només és d’aplicació obligatòria per a les entitats que facturin més de 6.010.121,04 €, però s'hi pot optar de forma voluntària.

L’accés al servei Pre303 es fa directament des de l'opció de presentació del model 303 que hi ha a la web de l’Agència Tributària.

Sempre que l’Agència Tributària tingui a la seva disposició la informació necessària quedaran autocomplimentades les següents caselles:

  • Casella 110: en aquesta casella es trobarà l'import que l’entitat tingui pendent de compensació de períodes anteriors. Es pot consultar l'origen del saldo pendent desglossat per exercici i per període de generació. En cas que no s’estigui d’acord amb aquesta dada, l’entitat la pot modificar.
  • Casella 77: en aquest apartat es recull l'import de l’IVA diferit a la importació pendent d'ingrés que tingui l’entitat en el moment de l'accés al Pre303 per a aquell període i exercici, només en el cas que s’hagin fet operacions d’importació.
  • Codi IBAN: en aquest bloc sortirà el compte bancari on es realitzarà la devolució (només en el quart trimestre). Si el resultat surt a ingressar i s’indica la modalitat de domiciliació, apareixerà l'últim compte de domiciliació identificada per a l’entitat. Cal remarcar que aquest compte es podrà modificar sempre que es vulgui fer el pagament des d’un altre compte bancari.
  • Número justificant complementari: en cas que es tracti d’una declaració complementària, quan es marqui aquesta casella es complimentarà automàticament el número de justificant de l'autoliquidació que complementa.
  • Casella 70: aquesta casella, exclusiva per a declaracions complementàries, recull l'import de l'autoliquidació anteriorment presentada respecte de la nova que s’estigui confeccionant.

Altres funcionalitats, a més de les explicades en els apartats anteriors, són les que s’indiquen a continuació:

  • Identificació: al primer apartat del model es troben quasi totes les caselles emplenades, tret d'aquelles que hagi d'informar la persona contribuent en el moment de la presentació si fos necessari (per exemple, si ha rebut alguna factura en règim d’IVA de llibre de caixa, si es troba en situació de concurs de creditors, etc.).
  • Liquidació: aquest apartat només està disponible per a les persones contribuents de l'SII amb accés als llibres agregats. Aquí es troben les dades econòmiques de l'autoliquidació de l'impost, en la qual la persona contribuent veu els imports incorporats a totes les caselles.
  • Activitats realitzades a l'exercici: visualització de les activitats de l'última autoliquidació de l'exercici per a les persones contribuents exonerades de presentar el model 390 com, per exemple, les que només hagin emès factures en concepte d’arrendament.
  • Operacions realitzades a l'exercici: només disponible per a persones contribuents SII amb accés als llibres agregats i en l'última autoliquidació de l'exercici.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre el model 347?

Imatge principal a portada: 
El model 347 és una declaració informativa sobre les operacions realitzades amb terceres persones. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido i Eugenia Ifer
Resum: 

Es tracta d’una declaració informativa sobre les operacions realitzades amb terceres persones.

Cada mes de febrer és el moment perquè les entitats presentin el model 347. Es tracta d’una data que les persones responsables de la comptabilitat han de tenir en compte dins del calendari fiscal.

Imatges secundàries: 
Cada mes de febrer és el moment perquè les entitats presentin el model 347. Font: Freepik.
El model 347 és una declaració informativa sobre les operacions realitzades amb terceres persones. Font: Freepik.
Subtitols: 
Què és el model 347?
Qui té obligació de presentar aquesta declaració?
Quan i com s’ha de presentar?
Què cal incloure i què no?
Sancions per no presentar el model 347
Continguts: 

Aquest model és una declaració informativa que han de presentar les entitats a l'Agència Tributària per informar de les operacions (compres i vendes) que han dut a terme durant l’exercici fiscal amb terceres persones, entitats o empreses. L’objectiu d’aquesta declaració és que l’Agència Tributària pugui creuar dades sobre aquestes operacions i detectar possibles factures que no hagin estat declarades, entre altres irregularitats.

El model 347 inclou informació i dades personals, és a dir, amb transcendència tributària. Això significa que cal presentar obligatòriament aquesta informació a Hisenda perquè la pugui fer servir per configurar els esborranys de les declaracions de l'IRPF. En tractar-se d'una declaració tan important les sancions poden ser dures.

Cal que presentin aquest model totes les persones físiques i jurídiques, públiques i privades que hagin fet alguna venda de béns i/o prestació de serveis. Això suposa que estan obligades a presentar-lo les organitzacions sense ànim de lucre, establiments de caràcter social i comunitats de propietàries en règim de propietat horitzontal que hagin fet aquestes accions (venda de béns i/o prestació de serveis) al marge d'activitats empresarials o professionals.

Malgrat això, hi ha accions que no s'han d'incloure: el subministrament d’aigua, l'electricitat o els combustibles, o per les operacions d’assegurances.

Per tant, aquestes entitats obligades han de presentar la declaració sempre que hagin comprat a un mateix proveïdor/a o venut a un mateix client/a per una quantitat superior a 3.005,06 euros en conjunt durant tot l'any (IVA inclòs). Per exemple, si la quota d'una única persona sòcia supera els 3.005,06 euros sí que caldria declarar-la.

Les entitats del tercer sector també han d’incloure en la declaració les subvencions rebudes i atorgades que superin els 3.005,06 euros. És important tenir clar quina és l'entitat que atorga la subvenció, és a dir, el NIF, ja que un mateix ens subvencionador com la Generalitat pot atorgar subvencions des de diferents departaments o àrees (amb NIF diferent).

En cas que una entitat no hagi dut a terme cap de les operacions subjectes a declarar, no ha de presentar el model 347.

El període per presentar el model 347 és durant el mes de febrer de l’any següent al qual corresponen les dades a declarar. Enguany, la presentació de l’exercici del 2023 serà de l’1 al 29 de febrer de 2024. Aquestes dates poden canviar si el 29 de febrer cau en cap de setmana o festiu, perquè en aquest cas el termini finalitzaria el dilluns següent.

D’altra banda, actualment la presentació s’ha de fer obligatòriament de forma telemàtica. En aquest cas, cal disposar d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat, de representant de persona jurídica. També hi ha la possibilitat d’emprar el certificat d’un gestor/a amb capacitat per fer tràmits amb Hisenda.

Les compres i les vendes que s'hagin de declarar s'inclouen en el trimestre en el qual s'hagi comptat a la declaració de l'IVA de l'organització. No obstant això, si l'entitat no presenta declaracions d'IVA, aquestes operacions s'han d'incloure en el trimestre corresponent, segons la data de factura.

Tal com estableix la normativa, hi ha operacions que les organitzacions del tercer sector no cal que incloguin: les que ja s’han informat en altres models o les vendes que estan exemptes d’IVA (perquè apliquen l’exempció relativa al caràcter social de l’entitat).

La facturació exempta d’IVA per altres motius fora del caràcter social que sigui superior a 3.005,06 euros sí que s’ha de declarar, així com les que estan subjectes a IVA.

De les operacions que cal incloure s’han de posar les dades de la persona declarant (l’entitat que presenta la declaració) i de la declarada (persona tercera amb la qual s’ha treballat).

En aquesta graella s'indiquen les vendes i ingressos més habituals per a les entitats no lucratives que s'han d'incloure o no:

Operacions vendes i ingressos Es declaren
Donacions de persones o empreses No
Quota de soci/a > 3.005,06 € per soci/a
Facturació exempta d'IVA de caràcter social No
Facturació exempta d'IVA per qualsevol altre motiu > 3.005,06 €
Facturació subjecta a IVA > 3.005,06 €
Lloguer cobrat per l’entitat subjecte a retenció No
Subvencions cobrades d’organismes oficials > 3.005,06 €
Subvencions per a l’activitat cobrades d’altres organismes >3.005,06 €

En aquest cas, es mostren les compres i despeses:

Operació compres i despeses Es declaren
Compres a proveïdors/es en general, sense IRPF > 3.005,06 €
Compres a proveïdors/es d’aigua, electricitat, combustibles i assegurances > 3.005,06 € (entitats de caràcter social) No
Compres a proveïdors/es d’aigua, electricitat, combustibles i assegurances > 3.005,06 € (entitats sense caràcter social)
Compres a proveïdors/es en general, lloguers, amb IRPF > 3.005,06 € No
Nòmines i assegurances socials No
Subvencions i ajuts atorgats > 3.005,06 €

Si no es presenta el model 347 durant el període establert (indicat anteriorment), l’entitat obligada a declarar-lo pot rebre una sanció en funció del temps que hagi passat des del moment en què havia de fer-ho.

Si es presenta fora de termini, però abans de rebre el requeriment d'Hisenda, la sanció és de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000. En cas que es faci l'abonament de la sanció en període voluntari, sense haver sol·licitat cap ajornament o fraccionament del pagament, o sense haver interposat cap recurs o reclamació s'aplica una reducció del 40%.

D'altra banda, si la presentació es fa després d'haver rebut un requeriment, la sanció és del doble. Això suposa 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000. Si no es presenta cap recurs o reclamació també s'hi aplica la reducció.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Quins models fiscals cal presentar durant el gener?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Al gener les entitats, en funció del seu cas particular, poden haver de presentar una sèrie de documents a l’Agència Tributària. Per aquesta raó, cal que tinguin en compte les dates dels terminis establerts per a cada model.

Segons el calendari fiscal de l’Agència Tributària, durant el mes de gener s’han de presentar les declaracions anuals i trimestrals de l'Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF) i de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Declaracions trimestrals de retencions de l’IRPF
Declaracions anuals d’IRPF
Declaracions d’IVA
Continguts: 

Entre l’1 i el 20 de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), s’han de presentar els models trimestrals de l’IRPF:

  • Model 111: declaració trimestral de les retencions i ingressos fets en l’IRPF.
  • Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans.
  • Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, l'Impost sobre Societats (IS) i l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRR).
  • Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals.

A més a més, entre l'1 i el 20 de gener també cal presentar el model 993. En aquest cas, hi estan obligades les entitats que tenen la finalitat de fomentar la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics; de fomentar la llengua catalana, o les associacions i fundacions inscrites en el Registre d'Entitats de Medi Ambient, que hagin rebut donatius procedents de persones físiques residents a Catalunya. Aquest model, a diferència de tota la resta, es presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, i no a l’estatal.

Entre l’1 i el 31 de gener s’han de presentar els resums anuals, és a dir, les declaracions informatives on es recullen totes les declaracions trimestrals que s’han fet al llarg de l’any:

  • Model 190: resum anual de les retencions de rendiments de treball o d’activitats professionals, entre d’altres, que s’han produït al llarg de l’any. La presentació d’aquest model s’ha de realitzar, en cas que l’entitat hagi presentat algun model 111 durant l’exercici.
  • Model 180: resum anual de les retencions i ingressos dels arrendaments d’immobles urbans. En aquest cas, sempre que s’hagi presentat algun model 115 durant l’exercici.
  • Model 193: resum anual de les retencions i ingressos dels rendiments sobre el capital mobiliari. Cal haver presentat algun model 123 en l’exercici.
  • Model 296: resum anual de les retencions per l’IRPF o entitats considerades com a no residents a l’Estat espanyol pel que fa a la fiscalitat. Aquest document, per tant, és necessari quan s’hagi presentat algun model 216 en l’exercici.

Així mateix, també cal tenir present el model 182 que es presenta anualment, encara que no és un resum d’un altre model presentat:

  • Model 182: declaració informativa dels donatius, donacions i aportacions rebudes, que donen dret a una deducció. Aquest model s’ha de presentar entre l’1 i el 31 de gener.

En relació amb l’últim trimestre de l’any, entre l’1 i el 30 de gener, les organitzacions han de presentar els següents models pel que fa a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA):

  • Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
  • Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda.
  • Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el calendari fiscal del 2024

Imatge principal a portada: 
Les entitats hauran de presentar els models pertinents dins dels períodes assignats per tal de complir amb el calendari fiscal.  Font: Canva.
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats han de tenir present el calendari de l’Agència Tributària per tal de complir amb les obligacions fiscals.

Quan comença l’any és important que les organitzacions del tercer sector utilitzin el calendari fiscal, ja que és una eina eficaç que permet tenir presents els terminis de presentació de les pertinents declaracions fiscals que les pertoqui presentar, segons el seu volum econòmic i la tipologia d’operacions que realitzin.

En aquest recurs es parla del calendari fiscal del 2024 per explicar els models que pot haver de declarar una entitat sense ànim de lucre durant l’any.

Imatges secundàries: 
Les entitats hauran de presentar els models pertinents dins dels períodes assignats per tal de complir amb el calendari fiscal.  Font: Canva.
El calendari fiscal ajuda a les entitats a complir amb les seves obligacions fiscals, ja que recull les dates d’inici i finalització de la presentació dels diferents models.  Font: Canva.
Subtitols: 
Declaracions trimestrals de retencions de l’IRPF
Declaracions anuals d’IRPF
Declaracions d’IVA
Continguts: 

Durant l’1 i el 20 dels mesos de gener (referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre s’han de presentar els models trimestrals de retencions de l’IRPF.

  • Model 111: declaració trimestral de les retencions en concepte de l’IRPF, quan s’han fet pagaments a persones físiques.
  • Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes o rendiments procedents d’arrendaments o sotsarrendament d’immobles urbans, quan l’entitat té algun local llogat.
  • Model 123: declaració trimestral per presentar les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents, quan s’han pagat interessos de préstecs no bancaris i d’altres rendiments de capital.
  • Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats considerades no residents a Espanya a efectes fiscals, quan s’han abonat retribucions a persones físiques o jurídiques, no residents, que hagin fet treballs per a l’entitat dins de territori espanyol.

Entre l’1 i el 31 de gener s’han de presentar els resums anuals, és a dir, les declaracions informatives on es recull les dades agregades de totes les declaracions trimestrals de retencions que s’han fet al llarg de l’any.

  • Model 190: resum anual de les retencions de rendiments de treball o d’activitats professionals, entre d’altres que s’han produït al llarg de l’any. La presentació d’aquest model s’ha de realitzar, en cas que l’entitat hagi presentat algun model 111 durant l’exercici.
  • Model 180: resum anual de les retencions i ingressos dels arrendaments d’immobles urbans. En aquest cas, sempre que s’hagi presentat algun model 115 durant l’exercici.
  • Model 193: resum anual de les retencions i ingressos dels rendiments sobre el capital mobiliari. Cal haver presentat algun model 123 en l’exercici.
  • Model 296: resum anual de les retencions per l’impost sobre la renda de persones, entitats considerades com a no residents a l’Estat espanyol pel que fa a la fiscalitat. Aquest document, per tant, és necessari quan s’hagi presentat algun model 216 en l’exercici.

Així mateix, també cal tenir presents altres models informatius que es presenten anualment, encara que no són resums de models ja presentats:

  • Model 182: declaració informativa dels donatius, donacions i aportacions rebudes, que donen dret a una deducció. Aquest model s’ha de presentar entre l’1 i el 31 de gener, per part de les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública.
  • Model 347: declaració informativa sobre les operacions (compres,vendes o subvencions cobrades) amb terceres persones, entitats, empreses o Administracions públiques superiors a 3.005,06 euros (IVA inclòs) durant l’any natural corresponent. Aquest model s’ha de presentar entre l’1 i el 29 de febrer.

Pel que fa a l’impost sobre el valor afegit (IVA), les organitzacions hauran de presentar aquests models entre l’1 i el 30 de gener i l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre.

  • Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA.
  • Model 349: declaració informativa de les operacions (compra o venda) de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda (ROI).
  • Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. Només s’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Els pagaments a persones professionals i de col·laboracions

Imatge principal a portada: 
És important distingir entre les persones professionals autònomes i les col·laboracions esporàdiques. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

L’entitat és l’encarregada de fer i declarar correctament les retencions de l’IRPF.

Les retribucions a persones físiques normalment estan subjectes a retenció de l'IRPF. Aquest és un impost que grava a les persones, no a l'entitat. Però l’organització, com a pagadora, està obligada a deixar de pagar una part a la persona (la retenció) i a liquidar-la (ingressar-la) a Hisenda, perquè aquella persona tingui un pagament a compte de l’IRPF. L’entitat és la responsable de fer i de declarar correctament les retencions, i això, no sempre és fàcil.

Imatges secundàries: 
És important distingir entre les persones professionals autònomes i les col·laboracions esporàdiques. Font: Canva.
No sempre és fàcil fer correctament les declaracions de les retencions de l’IRPF.  Font: Canva.
Subtitols: 
Tipus de retribució més habituals
Diferència entre professional autònoma i persona col·laboradora
Documentació i fiscalitat de les retribucions
Com declarar correctament les retribucions i retencions
Continguts: 

Les retribucions a persones físiques més habituals que paga una entitat no lucrativa són dels següents tipus:

  • Treballadores en nòmina, amb un contracte laboral i alta en la Seguretat Social a càrrec de l’entitat.
  • Persones professionals autònomes.
  • Col·laboracions esporàdiques en determinats tipus de feina com cursos, tallers, elaboració d’escrits i documents, o similars.

El primer tipus no comporta gaire dificultats, però la distinció entre els altres dos tipus de retribució sovint planteja dubtes.

En moltes ocasions, l’entitat contracta puntualment una persona per fer una determinada feina. El més habitual és que aquesta persona estigui donada d’alta com a professional autònoma a la Seguretat Social. Però es pot donar el cas que la persona que hagi de fer la feina sigui algú que no estigui donada d’alta en aquest règim de cotització i que, per tant, no tingui aquesta condició de professional pel que fa els efectes fiscals.

La diferència principal entre les dues figures és qui organitza la feina o servei a prestar, i si es tracta d’una prestació puntual o si es fa de forma habitual o continuada.

Si la persona intervé com a organitzadora del servei o participa en els resultats que es derivin de l’activitat, necessàriament ha de ser una persona amb la consideració de professional, i haurà d’estar cotitzant com a autònoma. Les retribucions que perceben aquestes persones tenen la consideració de rendiments de l’activitat professional, als efectes de l’IRPF.

En canvi, si la persona només es limita a fer la feina, però tota l’organització de l’activitat recau en l’entitat i, a més, té una retribució fixa independent del resultat obtingut, i no es dona la condició de que sigui una feina habitual, aquesta retribució es considera com a rendiments del treball en l’IRPF d’aquesta persona.

Un exemple d’aquesta diferenciació seria el següent: l’entitat vol fer una formació i contracta una persona que s’ocupa d’organitzar tots els continguts del curs i del material, defineix o acorda horaris i espais i tot allò necessari per a dur a terme l’activitat. Aquest seria el cas d’una professional autònoma.

Si és l’entitat la que fa tota la preparació, defineix continguts, proporciona materials, i tot allò que calgui, i la persona només s’ocupa d’impartir la sessió formativa i, a més, és una acció esporàdica i puntual (és a dir, no la fa de recurrentment i continuada en el temps) es tractarà d’una persona col·laboradora i no caldrà que estigui donada d’alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social.

La figura de la persona col·laboradora només es pot utilitzar per a les tasques derivades d’impartir conferències, col·loquis, seminaris o similars. No serviria, per exemple, per pagar a una persona que s’ocupi de l’administració de l’entitat, ni per fer de professora de formació de forma continuada. Sempre s’ha de donar aquesta situació de no recurrència en el temps, i entendre que aquesta feina no és el mitjà de vida de la persona.

Una altra possibilitat de fer pagaments a persones que tinguin la consideració de rendiments del treball serien les retribucions per l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, però amb la condició de que les autores cedeixin el dret a l’explotació, i sempre i quan, l’activitat no es pugui entendre com a una activitat econòmica o empresarial.

Si la perceptora és una professional autònoma, caldrà que emeti una factura oficial per la feina realitzada. Sempre que aquesta persona estigui donada d’alta a Hisenda en un epígraf d’activitat del tipus professional o artístic, la factura indicarà una retenció. Pot ser del 15% o bé del 7%, aquesta segona en cas que la professional estigui en l’any d’inici de la seva activitat o els dos immediatament posteriors.

Respecte de l’IVA, la factura haurà de portar-ne o no en funció del tipus de servei que estigui facturant. Si es tracta d’un servei d’educació i formació, dels descrits a l’article 20.1.9é de la Llei 37/1992, de l’IVA, el servei estarà exempt i no carregarà cap import en aquest concepte.

Si es tracta d’un servei artístic prestat per una persona física autònoma, comportarà un IVA del 21%, excepte que l’entitat destinatària del servei es pugui considerar l’organitzadora de l’obra teatral o musical, és a dir que sigui l’encarregada de que aquell espectacle es representi, organitzant tots els mitjans necessaris per a dur-lo a terme. En aquest cas, l’IVA que incorporaria seria del 10%. En cas que s’apliqui alguna exempció, és imprescindible que figuri a la factura l’article i apartat exacte de la llei de l’IVA que empara l’exempció.

Si la retribució correspon a una col·laboració o per l’elaboració d’una obra i la persona no és autònoma, el pagament no es pot documentar amb una factura, ja que és un document de caire mercantil. En aquest cas, la retribució és per un rendiment del treball i no d’activitat professional. Per aquest mateix motiu, mai s’inclourà cap import en concepte d’IVA, ja que la causa d’aquest impost és la venda de béns i/o serveis fets per empresaris, i la persona perceptora no actua com a tal.

El document correcte seria un rebut, minuta o liquidació, on han de figurar les dades personals (nom complert, DNI i adreça) de la col·laboradora, la data de realització i descripció de la feina, l’import de la retribució, una retenció del 15% que se li ha de restar, i l’import net a pagar.

És convenient també, perquè quedi clara la naturalesa de la retribució, incloure una frase similar a la següent: activitat no subjecta a IVA per tractar-se de retribució puntual de rendiments del treball, segons l'art. 17.2.c de la Llei 35/2006, de l'IRPF. El rebut el pot fer la perceptora, però és habitual que ho prepari l’entitat que farà el pagament. En qualsevol dels dos casos, cal que la perceptora ho signi per tal que tingui validesa legal.

Les retencions que es facin per ambdós tipus de retribucions s’han d’ingressar trimestralment mitjançant la presentació del model 111. En el cas de les retribucions per col·laboracions, es declararan com a rendiments dineraris a l’apartat ‘I. Rendiments del treball’. En cas que la persona sigui professional autònoma, es declararan a l’apartat ‘II. Rendiments d’activitats econòmiques’.

Al resum anual, que s’ha de fer amb el model 190, ja que és la declaració informativa que es presenta durant el mes de gener de l’any immediatament posterior al de l’objecte de declaració, caldrà indicar les dades personals de les persones perceptores i diferenciar els tipus de retribució que se les ha fet, amb la indicació de determinades claus i subclaus de percepció.

Per a les persones professionals autònomes, les claus d’activitats professionals més habituals són la G.01 per a les retencions de tipus general del 15% i la G.03 per a les retencions de tipus reduït del 7% per estar en l’any d’inici d’activitat o els dos següents. També, com a novetat de 2023, existeix la clau G.04 especial per a determinades professions artístiques, quan no s’arribi a un cert volum i percentatge d’ingressos, als quals s’aplica també el 7% de retenció.

Per a les retribucions per cursos, conferències i similars, la clau a indicar és el F.02 i la retenció d’un 15%. Si es tracta d’un premi literari, artístic o científic, que tingui la consideració de rendiment del treball, la clau és la F.01 i també comporta un 15% de retenció. Per l’elaboració d’obres artístiques, literàries o científiques, amb cessió de drets d’explotació, la clau a indicar és la F.03, amb un 15% de retenció, però si els rendiments generats per la persona en aquest concepte durant l’any anterior no van supera els 15.000 euros i l’import no supera el 75% del volum total d’ingressos de rendiments del treball en l’esmentat període, llavors la retenció serà del 7% i la clau a indicar serà la F.04.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre les factures

Imatge principal a portada: 
Existeixen dos tipus de factura, la simplificada i la completa. Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

És important que les entitats coneguin els diferents tipus de factures que hi ha i quins continguts han de tenir.

El Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre és la normativa encarregada de legislar les obligacions de facturació. Les organitzacions han de saber els tipus de factures que poden expedir i quins continguts han de tenir. Així mateix, han de poder verificar que les factures que reben, tenen els continguts necessaris per poder ser considerades vàlides davant l’Agència Tributària.

Imatges secundàries: 
Existeixen dos tipus de factura, la simplificada i la completa. Font: Canva.
Perquè una factura sigui valia, ha de tenir un contingut determinat. Font: Canva.
Subtitols: 
Tipus de factures
Contingut mínim de la factura simplificada
Contingut mínim de la factura completa
Novetats legals
Termini de l’expedició i remissió de factures
Mitjans per expedir les factures
Continguts: 

Pel que fa a les factures, existeixen dos tipus, la simplificada i la completa.

La factura simplificada substitueix el que abans es coneixia com a tiquet, i es pot expedir en els següents supòsits:

  • Quan l'import total IVA inclòs no excedeixi els 400 euros.
  • Quan sigui una factura rectificativa que modifica una altra factura simplificada.
  • Quan l’import no excedeixi els 3.000 euros (IVA inclòs), per a tots aquells serveis pels quals, fins a final de 2012, es podien emetre tiquets, és a dir: vendes al detall (quan la persona destinatària sigui un consumidor/a final i no un empresari/ària o professional), vendes o serveis en ambulància, vendes o serveis al domicili de la persona consumidora, transports de persones o els seus equipatges, serveis d'hostaleria i restauració (inclòs subministraments de begudes i menjars per ser consumits a l'acte), utilització d'instal·lacions esportives, revelat de fotografies i altres serveis prestats per estudis fotogràfics, aparcament de vehicles, lloguer de pel·lícules, serveis de tintoreria i bugaderia, utilització d'autopistes de peatge i altres que pugui autoritzar l'Agència Tributària.

No es podran emetre factures simplificades per a determinades operacions intracomunitàries ni per a operacions realitzades fora de la Comunitat Europea (CE). En tota la resta de casos, caldrà fer una factura completa.

Les factures simplificades han de contenir, com a mínim, les següents dades:

  • Número i, si s'escau, sèrie. La numeració de les factures dintre de cada sèrie ha de ser correlativa. Serà obligatori tenir una sèrie diferenciada per a les factures rectificatives i en alguns altres casos molt específics i no gaire habituals.
  • La data de l'expedició.
  • La data en què s'hagin efectuat les operacions que es documenten o bé la què, si és el cas, s'hagi rebut el pagament avançat, sempre que la data sigui diferent de la d'expedició de la factura.
  • Número d'identificació fiscal així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de qui expedeix la factura.
  • Identificació del tipus de béns lliurats o dels serveis prestats.
  • Tipus impositiu aplicat i, opcionalment, també l’expressió, IVA inclòs.
  • Si a la factura inclou operacions subjectes a diferents tipus impositius o bé operacions exemptes, caldrà indicar les bases imposables de cadascuna de les operacions per separat.
  • Contraprestació total.
  • Si la factura està exempta, s’ha d’indicar del motiu de l'exempció (fent esment a la normativa concreta o disposició que faci que l’operació sigui exempta).
  • Si es tracta d’una factura rectificativa, referència expressa i inequívoca de quina és la factura rectificada i quina part d’aquesta es modifica.
  • Si és el cas, menció expressa de què es tracta d'una facturació per al destinatari/ària o d'una factura per inversió del subjecte passiu.
  • Si és el cas, menció expressa de què s'aplica algun dels règims especials de l'IVA, com per exemple el règim especial de les agències de viatges o el règim especial dels béns usats, entre d'altres.

Quan la persona destinatària de les operacions sigui subjecte passiu de l'IVA i així ho sol·liciti, o bé quan el destinatari de la venda no sigui un empresari, però igualment demani factura, caldrà afegir les dades següents:

  • Número d'identificació fiscal i domicili de la persona destinatària de les operacions.
  • La quota d'IVA que, si és el cas, es repercuteixi, s'haurà d'indicar per separat.

Les factures completes han de contenir, com a mínim, les següents dades:

  • Número i, si s'escau, sèrie. La numeració de les factures dintre de cada sèrie ha de ser correlativa a la data. És obligatori, en tot cas, disposar de sèries específiques per a les factures rectificatives i en alguns altres casos poc habituals.
  • La data de l'expedició.
  • Nom i cognoms, raó o denominació social completa, tant de qui expedeix la factura com del destinatari/ària de les operacions.
  • Número d'identificació fiscal de qui expedeix la factura. El de la persona destinatària s'haurà d'incloure si és un lliurament de béns destinats a altre estat membre de la CE i l'operació està exempta d'acord amb l'article 25 de la Llei de l'IVA, si el destinatari/ària és un subjecte passiu de l'IVA, si són operacions que es realitzen en el territori d'aplicació de l'IVA i la persona empresària que emet la factura estigui establerta en el territori.
  • Domicili, tant de l'expenedor/a com de la persona destinatària de la factura.
  • Descripció detallada de les operacions, incloent-hi el preu unitari sense IVA de les operacions, així com qualsevol descompte o rebaixa no inclosa en el preu unitari.
  • El o els tipus impositius d’IVA (el percentatge) aplicats a les operacions.
  • La quota d'IVA que, si és el cas, es repercuteixi. L’import s'ha d'indicar per separat.
  • La data amb la qual s'hagin efectuat les operacions que es documenten o bé la què, si escau, s'hagi rebut el pagament avançat, sempre que aquella data sigui diferent de la d'expedició de la factura.
  • Si la factura està exempta d’IVA, ja sigui totalment o parcialment, s’ha d’indicar del motiu de l'exempció (fent esment a la normativa concreta o disposició que faci que l’operació sigui exempta).
  • Si és el cas, menció expressa de què es tracta d'una facturació per al destinatari/ària o d'una factura per inversió del subjecte passiu.
  • Si és el cas, menció expressa de què s'aplica algun dels règims especials de l'IVA, com per exemple el règim especial de les agències de viatges o el règim especial dels béns usats, entre d'altres.
  • En alguns casos, per exemple, en l’adquisició de vehicles nous, caldrà incloure altres dades complementàries.

Si a la factura hi ha operacions exemptes i altres no exemptes, o bé s'inclouen operacions subjectes a diferents tipus impositius, caldrà indicar les bases imposables de cadascuna de les operacions per separat.

Quan les factures s’hagin emès utilitzant els sistemes informàtics esmentats a l’article 7 del RD 1007/2023, de 5 de desembre, mitjançant el qual s’aproven els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aquestes inclouran:

  • La representació gràfica del contingut parcial de la factura mitjançant un codi QR o, en què la factura sigui electrònica, la substitució del codi pel contingut que aquest representi,
  • La frase 'Factura verificable a la seu electrònica de la'AEAT' o 'VERI*FACTU', en aquells casos en que el sistema informàtic transmeti totes les dades de la factura directament a la seu de l’Agència Tributària.

D’altra banda, quan la destinatària de les operacions facturades estigui actuant en qualitat d'entitat o professional, les factures s'hauran d'expedir com a màxim abans del dia setze del mes immediatament posterior a aquell en el qual s'hagi produït la meritació de l'impost corresponent a aquella operació.

Aquest mateix termini serà el que s’haurà d’acomplir per a la seva tramesa a les destinatàries de les operacions.

Les factures es poden expedir en format paper o electrònic.

El format electrònic ha de permetre garantir a la persona emissora de la factura l’autenticitat, origen, integritat del contingut i que es pugui llegir sense problemes, des de la data de l’expedició i durant tot el període de conservació, que serà de quatre anys.

Es pot garantir mitjançant els controls de gestió usuals en l'activitat empresarial de l'emissor/a de la factura, que permetin crear una pista d'auditoria fiable que estableixi la connexió entre la factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que la documenten.

Aquesta autenticitat s’entendrà acreditada sempre que s’utilitzin els sistemes o programes informàtics indicats a l’apartat de novetats vigents des del 7 de desembre de 2023 inclòs en aquest recurs.

És important destacar que el reglament permet expedir factures per via electrònica sense necessitat d'utilitzar tecnologies determinades, però que aquesta expedició actualment queda condicionada al fet que la persona destinatària hagi atorgat el consentiment previ.

Finalment, cal fer esment que la propera aprovació del reglament que regularà i desenvoluparà alguns aspectes de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, prevista per a finals de 2023 o primers de 2024, generarà l'obligació tant d’emetre com de rebre les factures en format electrònic, i donarà un termini d’entre un i dos anys (depenent del volum de facturació de l’entitat), per tal de poder-s’hi adaptar.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què és el balanç social?

Imatge principal a portada: 
L’objectiu principal del balanç social és analitzar i avaluar des de la perspectiva social. Font: Canva.
Autor/a: 
Maribel Poyo i Eugenia Ifer.
Resum: 

Les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública han de fer públic el balanç social.

Tal com estipula la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública, el balanç social és una eina de transparència que les organitzacions declarades d'utilitat pública han de tenir. A continuació, s'expliquen les principals qüestions a tenir en compte.

Imatges secundàries: 
L’objectiu principal del balanç social és analitzar i avaluar des de la perspectiva social. Font: Canva.
El balanç social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern. Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el balanç social?
Qui l'ha de fer públic?
Com fer públic el balanç social?
Conseqüències de no fer públic el balanç social
Continguts: 

L’article 2.1 de l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, defineix el balanç social com "instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiàries i les benefactores, en què s’exposen les activitats dutes a terme i la seva repercussió social amb la finalitat de justificar l’adequat compliment de les funcions de l’entitat i de difondre’n l’activitat”. Per tant, el balanç social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern de les organitzacions.

L'objectiu principal és poder analitzar i avaluar des de la perspectiva social, els impactes de la gestió de l'activitat en la societat. D'aquesta manera, permet tenir dades dels estàndards ètics de l'organització. Els principals aspectes que pretén analitzar són la creació d'ocupació, els conflictes socials, la igualtat de gènere i la contaminació ambiental, entre d'altres.

Segons els articles 8, 9 i 10 de l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, estan obligades a publicar el balanç social totes aquelles fundacions i associacions declarades d'utilitat pública de reduïda, mitjana o gran dimensió, que rebin fons públics segons els termes que s’estableix a l’article 2.1 (lletra i) de la normativa:

  • Entitats en què almenys el 40% dels ingressos provinguin de les administracions públiques per subvencions, contractes públics, convenis o qualsevol contracte de prestació de serveis.
  • Aquelles organitzacions que hagin rebut ingressos de qualsevol Administració pública per un valor superior a 60.000 € en el conjunt de l'exercici.

El balanç social, a diferència dels comptes anuals i les memòries econòmiques i d'activitats, no s'ha de presentar ni al protectorat de fundacions ni al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però sí que s'ha de fer públic. Per aquesta raó, ha de ser fàcilment localitzable en el web de l'entitat i en altres mitjans accessibles a la ciutadania, als grups d'interès i a les administracions. El balanç social s'ha de confeccionar anualment i una vegada publicat, s'ha de mantenir com a mínim durant sis anys.

En cas de no confeccionar o fer públic el balanç social es consideraria una infracció greu per l'incompliment total o parcial del deure de transparència. A continuació, s'expliquen les sancions que es poden imposar per una infracció greu:

  • Una multa d'entre 1.000 i 4.000 euros.
  • La impossibilitat d’obtenir ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya durant un any.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general?

Imatge principal a portada: 
Els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general estan regulats per l'article 25 de la Llei 49/2002 del mecenatge. Font:  Font: Canva.
Autor/a: 
Cristina Ros i Eugenia Ifer
Resum: 

Les entitats que volen col·laborar i participar en activitats d’interès general ho fan majoritàriament a través del mecenatge.

Existeixen bàsicament tres tipus d'aportacions privades de mecenatge per a les entitats no lucratives beneficiàries de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Estan els donatius, donacions i aportacions irrevocables, els convenis de col·laboració i el patrocini.

Imatges secundàries: 
Els convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general estan regulats per l'article 25 de la Llei 49/2002 del mecenatge. Font:  Font: Canva.
Existeixen diferents aportacions privades de mecenatge per a les entitats no lucratives beneficiàries.  Font: Canva.
Subtitols: 
Definició de conveni de col·laboració empresarial
Qui pot realitzar un conveni de col·laboració?
Fiscalitat dels convenis de col·laboració empresarial
Característiques principals dels convenis de col·laboració empresarial
Continguts: 

El conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general és aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en les activitats esmentades.

En aquest compromís per escrit entre entitat receptora i col·laborador/a haurien de constar, com a mínim, els aspectes següents:

  • El consentiment d'ambdues parts.
  • L'Import de l’ajut econòmic.
  • Les condicions i mitjans a través dels quals s'efectuarà la difusió de la col·laboració.
  • La destinació de l’aportació.

Els convenis de col·laboració empresarial podran ser realitzats per les entitats beneficiàries del mecenatge. Segons la Llei 49/2002 es consideren entitats beneficiàries del mecenatge:

  • Les entitats sense finalitats lucratives com les fundacions, les associacions declarades d'utilitat pública, les organitzacions no governamentals de desenvolupament segons la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament, les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d'àmbit autonòmic, el Comitè Olímpic Espanyol i el Comitè Paralímpic Espanyol.
  • L'Estat, les Comunitats Autònomes i les entitats locals.
  • Les universitats públiques i col·legis majors adscrits.
  • Institut Cervantes, Institut Ramon Llull i les institucions amb fins anàlegs de les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia.
  • Els organismes públics d'investigació dependents de l'Administració General de l'Estat.

La difusió de la col·laboració no constitueix una prestació de serveis, d'acord amb el que estableix l'article 25 de la Llei 49/2002 i, per tant, l'operació no està subjecta a IVA, consulta vinculant núm. V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció General de Tributs (DGT).

Les quantitats aportades o les despeses realitzades tindran la consideració de despeses deduïbles en la base imposable de l‘Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, segons els casos, d’acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 49/2002 del mecenatge.

Quan l'ajuda sigui a través de béns o serveis, en principi existirà implicació en termes d'IVA per al col·laborador/a, ja que segons la Llei sobre l'Impost sobre el Valor Afegit es produeix un autoconsum.

Cal fer esment que, darrerament, la Direcció General de Tributs (DGT) està aplicant un criteri diferent pel que fa a la prestació de servei pro-bo, consulta vinculant núm. V0920-16 del 10/03/2016 de DGT.

  • Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats per entitats no lucratives que no estiguin acollides a la Llei 49/2002 del mecenatge.
  • L’objectiu que persegueix el col·laborador/a amb el conveni és la participació en les activitats d’interès general de l'entitat no lucrativa perceptora de l’ajuda econòmica.
  • L'ajuda econòmica pot instrumentalitzar-se a través de diners, béns i de prestació de serveis.
  • No cal emetre cap certificat que acrediti l’aportació.
  • L'ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats desenvolupen en compliment de les finalitats d’interès general.
  • La difusió de la col·laboració únicament la pot fer l'entitat beneficiària del mecenatge.
  • El benefici fiscal dels convenis de col·laboració és incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002 del mecenatge. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.

Per resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre el model 216?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva.
Autor/a: 
Dolors Martínez i Cristina Costa Siles
Resum: 

El model 216 és el model de liquidació de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar les retencions de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).

Totes aquelles persones jurídiques (entitats i empreses) i persones físiques que paguin per treballs realitzats dins del territori espanyol a persones no residents a l'estat espanyol, han de presentar el model 216, de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).

Imatges secundàries: 
 Font: Canva.
 Font: Canva.
Subtitols: 
Què és el model 216?
Qui té obligació de presentar el model 216?
Quan i com s'ha de presentar el model 216?
Què cal incloure i què no?
Quan s’han d'aplicar retencions?
Sancions per no presentar el model 216
Continguts: 

El model 216 és un document oficial de l'Agència Tributària que s'utilitza per declarar, per part de l’entitat pagadora, les retribucions abonades que estiguin subjectes a l'IRNR. Aquest impost grava les rendes obtingudes a Espanya per persones jurídiques (entitats o grans empreses) i físiques que no tinguin residència fiscal a l'estat espanyol.

L'Ordre EHA/3290/2008, de 6 de novembre recull dos models de declaració de retribucions a persones no residents: el model 216 i el model 296. Mentre que el model 216 es presenta trimestralment per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts que hi puguin haver, el model 296 representa un resum anual de les retribucions declarades en els models 216 presentats al llarg de l’any.

D'acord amb l’article 31 de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents, aprovada pel Reial decret 5/2004, de 5 de març, cal que presentin el model 216 totes aquelles entitats i persones físiques en l’exercici d’una activitat econòmica que paguin a altres persones físiques o jurídiques que no tinguin un establiment permanent a l'estat espanyol, en relació amb les següents categories d'ingressos:

  • Rendiments de treball.
  • Rendiments de capital mobiliari o patrimonials.
  • Rendiments d'activitats econòmiques.
  • Rendiments de capital immobiliari.
  • Rendiments de transmissió de béns immobles.

Dins d'aquests apartats s'inclouen els sous, les pensions, els dividends, els interessos, els rendiments d'accions o els lloguers de locals i habitatges, així com la prestació de serveis realitzada dins de l’Estat espanyol.

És important tenir en compte que aquesta obligació s'aplica només als pagaments efectuats a les persones residents a l’estranger, ja que les retribucions a persones residents a Espanya, independentment de la seva nacionalitat, s’han de declarar mitjançant altres declaracions tributàries.

D'acord amb l’Ordre EHA/3290/2008, mitjançant la qual s’aproven els models 216 i 296, de retencions i ingressos a compte de l'Impost sobre la Renda de no Residents, la presentació del model 216 ha de realitzar-se entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre. Per tant, la declaració s'ha d'efectuar cada mes d'abril, juliol, octubre i gener, sempre i quan s’hagin abonat algun d’aquests tipus de retribucions.

En cas que no se satisfaci cap renda d’aquest tipus en un determinat trimestre, no procedeix la seva presentació. Si la declaració surt a ingressar i s'opta per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia quinze.

En el cas del model 296, cal remarcar que es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes. Per tant, si els imports s’han abonat durant l'any 2023, la seva presentació s'efectuarà el gener de 2024.

Ambdós models s’han de presentar de forma obligatòria en la modalitat telemàtica i, per tant, caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.

Durant la presentació del model 216 és necessari que s'inclogui la següent informació:

  • Dades identificatives de la persona o entitat declarant: nom complert o raó social, i el NIF, DNI o NIE.
  • Any i període al qual pertany la liquidació.
  • Nombre de rendes subjectes a retenció. Es compta cadascuna de les rendes de forma individual, és a dir, si a una mateixa empresa o persona no resident se li han pagat tres factures en aquell trimestre, es compten tres rendes.
  • Suma de les factures sotmeses a retenció.
  • Suma de les retencions practicades.
  • Nombre de rendes exemptes de retenció: es compten amb el mateix criteri que en el cas de les sotmeses, una renda per cada factura o pagament efectuat.
  • Suma de les factures exemptes de retenció.
  • Suma total de l’import a ingressar, o marca a la casella de 'declaració negativa' en cas que totes les rendes abonades estiguin exemptes de retenció.

No s'ha d'incloure en el model 216 la informació relativa a les retencions o ingressos a compte ja declarats en els altres tipus de declaracions de retencions de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), com ara els models 111, 115 o 123.

També és important remarcar que no és necessari presentar cap alta o baixa en el cens de l’Agència tributària, mitjançant declaració censal (model 036), en relació a aquest model tributari.

En el model 296, de resum anual, s’indicarà la informació específica per a cadascuna de les rendes abonades (identificació de la persona perceptora, tipologia de renda, motiu de l’exempció de la retenció, país de residència, etc.)

D’entrada, totes les rendes pagades a persones no residents estan sotmeses a retenció. El tipus general és del 24%.

Ara bé, si la persona perceptora presenta a l’entitat pagadora un certificat de la seva residència fiscal en un país determinat, caldrà mirar si aquell país té vigent un conveni per evitar la doble imposició amb l’estat espanyol.

En aquest cas, és possible que la renda pagada quedi exempta de retenció, o que se li hagi d’aplicar un percentatge de retenció diferent.

En qualsevol dels casos, tant els pagaments als quals se’ls ha efectuat una retenció com aquells que han sortit exempts s’han de declarar en els models 216 i 296.

Si una entitat ha emès pagaments a persones no residents i no presenta el model 216 durant el període establert, tindrà una sanció que serà variable en funció de si la declaració ha sortit a pagar o no, i de si la presentació fora de termini es fa amb o sense requeriment previ per part de l’administració tributària.

En cas de tractar-se d’una declaració a pagar sense requeriment previ, s'efectuarà un recàrrec d’un 1% acumulatiu per cada mes que hagi passat del termini establert de presentació. Si hi ha requeriment, aquesta sanció serà d’entre un 50 i un 200% sobre l’import deixat d’ingressar, en funció de la gravetat que determini l’Agència Tributària.

Si la declaració és negativa, la sanció seria fixa, de 200 euros en cas de requeriment previ, i de 100 euros en cas que no n’hi hagi hagut requeriment.

Respecte del model 296, la sanció seria de vint euros per cada declarat, amb un mínim de quinze declarats, excepte en cas que no hi hagi requeriment previ, que llavors serien deu euros per declarat, amb el mateix nombre mínim.

Per complir amb la normativa, és necessari que les entitats del tercer sector tinguin en compte les obligacions tributàries. Per resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: