Les inversions financeres en les entitats sense ànim de lucre

Imatge principal a portada: 
Les entitats sense ànim de lucre tenen la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions. Font: Pixabay.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Tot i que obtenir beneficis no és l’objectiu principal, hi ha la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions.

L’activitat principal de les entitats sense ànim de lucre té unes finalitats d’interès general en un o diversos àmbits establertes als estatuts d’aquestes.

Imatges secundàries: 
Les entitats sense ànim de lucre tenen la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions. Font: Pixabay.
Subtitols: 
En què pot invertir una entitat?
Com seleccionar les inversions?
Què cal per fer aquestes inversions?
L’informe anual
Continguts: 

El nou Codi de conducta relatiu a les inversions financeres de les entitats sense afany de lucre estableix que aquestes entitats poden realitzar “qualsevol inversió [financera temporal] en algun dels instruments financers regulats a la Llei del Mercat de Valors”. És a dir, instruments monetaris, accions, fons d’inversió...

Malgrat tot, cal tenir en compte les excepcions que regulen aquest article. En primer lloc, cal tenir present el que estableix el títol fundacional, els estatuts de l’entitat o la normativa d’aplicació en referència a les possibles restriccions per fer inversions.

A més, es consideren excepcions per a la inversió la part del patrimoni que l’entitat hagi obtingut a través d’aportacions “efectuades pel fundador, donats o associats amb subjecció a requisits de no disposició o amb vocació de permanència”.

Per últim, també queden fora “les inversions financeres afectes a la cobertura de provisions tècniques de les mútues asseguradores i mutualitats de previsió social” per tal de garantir el compliment de les obligacions futures i per evitar que els recursos aportats pels assegurats puguin quedar dilapidats per una inversió incorrecta.

En primer terme, cal que l’entitat estableixi les característiques de la inversió (objectius, riscos, tipus d’actiu...). A l’hora de seleccionar la inversió cal analitzar tres punts: la seguretat, la liquiditat i la rendibilitat. En aquest sentit, s’ha de buscar l’equilibri entre aquests tres aspectes i sempre tenir present els objectius i regulació de l’entitat.

En tot cas, és important remarcar que es tracta d’entitats sense ànim de lucre, per tant, amb les inversions l’objectiu no hauria d’anar adreçat a l’obtenció de beneficis a curt termini, per exemple amb la venda. En cas que es faci aquesta operació, caldrà justificar-la adequadament

En cas que una entitat decideixi dur a terme inversions financeres, cal que tingui en compte els mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar aquest objectiu, així com els sistemes per gestionar les inversions en instruments financers “adequats i proporcionats al volum i naturalesa de les inversions realitzades o a realitzar”.

Per tal que les inversions siguin tan adequades com sigui possible seguint la regulació de l’entitat i els seus objectius, cal que el personal amb capacitat de decisió tingui suficients coneixements i experiència en aquest àmbit, ja que comporta certa complexitat. En cas contrari, l’entitat podrà comptar amb assessorament professional, sempre que això no comporti conflictes d’interès.

Si els instruments financers són superiors als 10 milions d’euros, l’entitat haurà de tenir en compte algunes especificacions. En aquest cas és recomanable la constitució d’una comissió d’inversions, integrada “per un mínim de tres membres, dos d’ells o elles amb coneixements i experiència suficients, que s’hauria de reunir regularment com a mínim quatre vegades l’any”, amb control intern i amb suficient autoritat i independència.

La realització d’inversions per part de les entitats comporta responsabilitats a l’hora de fer públiques les operacions i les dades. S’haurà de presentar un informe del grau de compliment del Codi de conducta on s’indiqui clarament “aquelles operacions que s’han separat de les recomanacions contingudes en el Codi de conducta i les raons per les que no s’han seguit”.

El primer informe, a més, haurà de reflectir els acords adoptats pels òrgans de govern, ja que serà la guia a l’hora de prendre les mesures tenint en compte els principis i recomanacions que s’hagin acordat.

Aquest informe anual s’entregarà al protectorat, si escau, i es posarà a disposició dels associats i associades o participants. De fet, haurà de ser un document públic que hauria d’estar al portal web de l’entitat.

field_vote: 

Com obtenir el codi d’identificació per tramitar els programes europeus

Imatge principal a portada: 
El codi d’identificació PIC és necessari per tramitar els programes europeus. Font: Freepik.
Resum: 

Per optar a les convocatòries de la Comissió Europea i fer altres gestions amb aquest organisme cal registrar l'entitat.

El Participant Identification Code (PIC) és un codi d’identificació necessari per tramitar bona part de les convocatòries dels programes europeus. En el moment en què una entitat formalitzi un primer contacte amb la Comissió Europea, haurà de validar el PIC provisional.

Imatges secundàries: 
El codi d’identificació PIC és necessari per tramitar els programes europeus. Font: Freepik.
Subtitols: 
Crear un compte a l’EU Login
Accedir al registre de participants
Proveir la informació requerida
Continguts: 

El portal EU Login correspon a l’antic Servei d'Autenticació de la Comissió Europea (ECAS). Cal tenir en compte que en cas que ja es tingui un compte de l’ECAS, no s’ha de fer res perquè les credencials són vàlides per poder accedir al nou sistema.

L'EU Login és el primer pas que donarà accés als tràmits posteriors en els portals de la Comissió Europea. Per donar-se d’alta a l’EU Login cal el correu electrònic i la contrasenya, encara que per accedir també es pot fer a través de les xarxes socials (tot i que no és el més recomanat).

Cal accedir al portal Funding & Tenders de la Comissió Europea per tal de comprovar si l’organització ja estava registrada prèviament (encara que fos un altre departament de l'entitat). Aquest registre inclou totes les entitats (i persones físiques) que hagin participat en algun moment en els programes de la Unió Europea. Si es verifica l’existència prèvia, no caldrà fer el registre de nou.

Un cop feta la comprovació, caldrà connectar-se per registrar l’entitat. El registre es pot fer en diferents vegades, però cal tenir cura de guardar els continguts i no perdre la informació emplenada.

Un cop es disposa de l’accés, s’hauran d’emplenar les dades administratives i legals bàsiques requerides al portal (nom legal de l’entitat, número de registre, web, tipus d’entitat legal...). També és important posar correctament les dades de contacte, perquè el Servei Central de Validació es posarà en contacte amb la persona que va registrar l'organització. És útil tenir a mà els documents pertinents quan es completi el registre. Un cop completada la informació sortirà un missatge de confirmació amb el número PIC (9 dígits).

En el moment en què ja es disposa d’aquest PIC, que inicialment és provisional, es podran fer diferents tràmits, com ara participar en les convocatòries europees.

field_vote: 

Consells per accedir als fons europeus

Imatge principal a portada: 
Els fons europeus es basen en el cofinançament i el partenariat. Font: Pexels
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Per accedir a les convocatòries de la Comissió Europea cal conèixer diferents aspectes que ajudaran l'entitat en el desenvolupament del projecte.

Optar als fons europeus implica una sèrie de beneficis per al desenvolupament de projectes i també unes obligacions que l’entitat ha de tenir molt present abans d’iniciar els tràmits, ja que suposen una inversió important de temps i recursos. Conèixer el funcionament dels fons ajudarà l’entitat a l’hora de presentar el projecte, per aquest motiu, es recomanen alguns consells.

Imatges secundàries: 
Els fons europeus es basen en el cofinançament i el partenariat. Font: Pexels
Subtitols: 
Ser realista amb les capacitats de l’entitat
Identificar la convocatòria adient
Determinar quin rol es vol tenir dins del projecte
Tenir en compte tots els aspectes per elaborar una bona proposta
Tenir paciència i estar al dia de les dates
Continguts: 

Abans d’iniciar el procés per optar als fons europeus, cal tenir en compte les característiques. En aquest sentit, els projectes reben un cofinançament (mai retroactiu), és a dir, que l’entitat que rep fons també ha de finançar part del projecte. A més, generalment les convocatòries requereixen un partenariat entre entitats de diferents països i naturalesa.

Per evitar perdre temps i recursos, inicialment cal tenir ben definits els següents aspectes: Quins són els meus objectius? Quin valor afegit pot aportar la meva entitat? Tinc els recursos necessaris per dur a terme el projecte? Una anàlisi DAFO, per exemple, pot ser útil per tenir una radiografia de l’entitat.

Per tirar endavant un projecte és important disposar de recursos humans suficients i qualificats, per exemple, tenir personal amb experiència en la redacció de propostes per a organismes europeus i coneixements d’anglès. No s’han d’oblidar els recursos financers, imprescindibles per cofinançar el projecte i pagar els viatges o subcontractacions, entre altres despeses. Per tant, cal una estructura prèvia suficientment sòlida.

Un cop decidit que es vol accedir als fons europeus, cal buscar entre els programes existents la convocatòria que més s’adeqüi al projecte de l’entitat. En aquest punt, el Departament d'Acció Exterior i Transparència, també ofereix recursos.

Hi ha una gran quantitat de programes i convocatòries, però no tots encaixen amb l’entitat i el seu projecte. Per avaluar la pertinència d’una convocatòria cal comprovar els següents punts:

  • Els objectius de la proposta de l’entitat estan alineats amb els de la convocatòria.
  • Es compleixen els requisits establerts. Per evitar iniciar un tràmit que no tindrà bons resultats.
  • Les activitats que es financen són pertinents per a l’entitat.
  • El pressupost estimat que es pot rebre encaixa amb el previst.
  • Els terminis són assequibles.

En aquest moment, també es pot tornar a valorar si realment l’entitat pot (i vol) continuar endavant. En cas que una convocatòria no s’adeqüi al projecte previst, millor no optar a ella.

Els projectes que es presenten s’han de fer amb un partenariat format per l’entitat coordinadora, les associades, les sòcies i les subcontractades (si és necessari), figures amb funcions diferents. Per aquest motiu, és imprescindible escollir el rol segons les capacitats de l’entitat i sense voler acaparar més del possible.

  • Participar en el projecte com a entitat coordinadora

Aquesta figura té la principal responsabilitat en el projecte i es comunica directament amb el programa europeu, per això, cal que sigui una entitat amb experiència prèvia en aquest àmbit i amb prou solidesa econòmica.

També s’encarrega d’escollir la resta de membres del partenariat, per tant, ha d’avaluar l’experiència, el que pot aportar, la reputació, el compromís en el projecte... de cada entitat sòcia i/o associada.

Per crear el partenariat és recomanable buscar primer en la xarxa de contactes més propera i, a partir d’aquí, a les federacions europees o nacionals, associacions, bases de dades de programes europeus (Erasmus Platform, European Social Fund o CORDIS EU Projects), infodays o sessions formatives dels programes europeus, xarxes socials...

  • Participar com a entitat sòcia

Es pot recórrer al networking i crear una targeta de visita, on presentar l’entitat, els objectius i el valor afegit, per donar-se a conèixer en els entorns adequats (indicats a l’anterior apartat) i contactar amb altres entitats.

Com a entitat sòcia s’han de fer una sèrie de tràmits administratius, com ara l’obtenció del codi d'identificació PIC (Participant Identification Code), i col·laborar en l’elaboració de la proposta, encara que és coordinació l’encarregada de redactar-la.

  • Participar amb un altre rol

Es pot participar com a entitat associada, això implica un paper limitat on només es desenvolupa una activitat concreta i es rep el reemborsament de les despeses d’allotjament i viatge vinculades a l’activitat.

També es contempla la subcontractació, que no forma part del partenariat i es selecciona amb un procés competitiu perquè faci una tasca molt determinada. És important tenir en compte aquesta figura fins i tot per a la redacció del projecte, ja que hi ha empreses especialitzades.

La proposta del projecte és responsabilitat de l’entitat coordinadora, però les sòcies també han de col·laborar. Consta de dues parts: d’una banda, la memòria tècnica, que ocupa entre 70 i 100 pàgines. Inclou els objectius (justificant que estan en línia amb les polítiques de la UE); la metodologia; el col·lectiu que es beneficiarà del projecte; i el programa de treball amb les activitats que es duran a terme en cada moment.

De l’altra, el pressupost, on es defineixen les despeses de personal, equips/material, despeses associades (internet, electricitat...), viatges i allotjament i subcontractacions. A més a més, poden aparèixer altres despeses en infraestructures i en la preparació inicial del projecte.

És important revisar les dates de les convocatòries i consultar els canals de comunicació per veure els canvis i les noves convocatòries.

També cal conèixer el cronograma aproximat de les diferents fases, perquè fins a la implementació del projecte pot passar gairebé un any. Des de la publicació de la convocatòria fins al termini del lliurament poden passar entre 2 i 3 mesos, temps necessari per fer la proposta del projecte. Des de la presentació de la proposta fins a la publicació dels resultats poden passar uns altres 4 o 6 mesos. En cas que el projecte sigui seleccionat, la signatura del contracte es pot demorar fins a 4 mesos.

En cas que no se seleccioni el projecte, es rebrà una valoració que pot ser útil per fer una nova presentació. A més, tot aquest procés haurà suposat nou coneixement per a l’entitat, més visibilitat internacional i reputació i la creació de noves aliances amb altres entitats, entre altres beneficis.

Més informació:

field_vote: 

On trobar les diferents convocatòries de la Comissió Europea

Imatge principal a portada: 
Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits d'actuació.

Des de la Comissió Europea hi ha diferents portals per accedir als diversos programes europeus i a les seves respectives convocatòries. És recomanable investigar i buscar en aquests portals per tal de trobar aquella convocatòria que més s'adeqüi al projecte o objectiu de l'entitat.

Imatges secundàries: 
Hi ha diversos portals on es presenten els programes europeus en diferents àmbits. Font: Freepik.
Subtitols: 
Educació i cultura
Treball i empresa
Interregional
Migració i ciutadania
Canvi climàtic
Continguts: 

El portal web del programa Erasmus + inclou tots els projectes i la informació relativa a educació, formació, joventut i esport a Europa. Aquest lloc web inclou una base de dades que ofereix l'accés, els resultats i la informació de contacte de tots els projectes finançats amb el programa Erasmus +. Consultar projectes anteriors pot ser una bona manera d'obtenir noves idees.

Pel que fa a l’àmbit cultural, hi ha el programa Creative Europe. En concret aquest programa es divideix en dos subprogrames: cultura i sector audiovisual. Inclou també una branca transversal que té com a objectiu facilitar l'accés al finançament de les petites i mitjanes empreses (PIME) i organitzacions dels sectors culturals. Tot tenint en compte la cooperació entre els diferents territoris per al desenvolupament dels projectes.

El Programa Europeu de Treball i Innovació Social (EaSi) tracta qüestions relatives a la feina i innovació social, i té com a objectiu promoure la feina de qualitat i sostenibilitat pensant especialment en els grups vulnerables, promoure la igualtat entre homes i dones, combatre la discriminació i l’atur de llarga durada...

El Programa Europeu per a Petites i Mitjanes Empreses (COSME) està pensat per facilitar l'accés de les PIMEs al finançament europeu (avals, préstecs i capital propi) al llarg de tot el seu cicle de vida. Aquest programa també ajuda aquest tipus d'empreses a trobar socis comercials i tecnològics i en tot el relatiu a la legislació europea. Entre altres accions, també dona suport als emprenedors i emprenedores, en especial als grups que poden tenir més dificultats, com ara joves, dones i empresaris o empresàries sèniors.

El portal Keep.eu ofereix tots els projectes que formen part de l’Interreg, és a dir, els que impliquen programes de cooperació interregionals, transnacionals i a través de les fronteres. Alhora, però, aquest tipus de programes es poden dividir per temàtica (aquí s’inclouen els que afecten el territori català).

  • Interreg Sudoe: aquest programa s’encarrega de subvencionar projectes transnacionals que afecten de forma comuna a les regions del sud-est europeu (França, Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal).
  • Interreg POCTEFA (Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra): es basa en el foment del desenvolupament del territori fronterer entre França, Espanya i Andorra.
  • Interreg Euro-MED: treballa a la zona del Mediterrani amb reptes com l'augment de l'economia de baixa emissió de carboni, la protecció dels recursos naturals i culturals i el reforç de la innovació.
  • Interreg NextMED: treballa en les àrees de negoci, transformació tecnològica i innovació, gestió de residus i professionalització de joves i dones.
  • Interreg Europe: fomenta l’entorn i les oportunitats per a compartir solucions i aprenentatge de polítiques.

El programa del Fons d'Asil, Migració i Integració (AMIF) fa referència a la gestió dels moviments migratoris. En concret treballa per desenvolupar el sistema europeu comú d'asil, donar suport a la migració legal, millorar les estratègies de retorn i combatre la migració irregular, i donar suport als estats de la Unió Europea més afectats pels fluxos migratoris. Entre les diverses entitats que es poden beneficiar d'aquest fons hi ha les organitzacions no governamentals, les organitzacions humanitàries i les organitzacions d’educació i investigació.

En aquesta línia, també hi ha el programa de Drets, Igualtat i Ciutadania (REC), que treballa per promoure i garantir els drets de les persones, promovent la no discriminació, els drets de les persones amb discapacitat o de la infància. També combat el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i altres formes d'intolerància. Tot això a través d'activitats, suport als principals agents o la cooperació entre entitats implicades.

Per últim, cal mencionar el programa Horizon Europe, que inclou tot el que fa referència al canvi climàtic i al desenvolupament sostenible. Aquest programa està estructurat en cinc objectius específics:

  • Adaptació al canvi climàtic, inclosa la transformació social: es refereix a l'ajustament al clima real o esperat i als seus efectes. Aquesta àrea dona especial importància a la investigació i la innovació.
  • Oceans, mars, aigües costaneres i interiors saludables: aquesta temàtica vol conscienciar la ciutadania de la importància de l'aigua i la necessitat que sigui saludable, no contaminada, i vol ajudar a desenvolupar solucions al voltant d'aquesta qüestió.
  • Càncer: lluita per realitzar les actuacions necessàries que ajudin a disminuir el nombre de persones diagnosticades de càncer, una xifra que cada cop és més elevada.
  • Salut i alimentació del sòl: partint de la importància que té el sòl en la biodiversitat, l'objectiu d'aquesta àrea és conscienciar la ciutadania de la importància de la protecció del sòl i desenvolupar solucions per restaurar la seva salut.
  • Ciutats intel·ligents i neutres pel clima: aquesta àrea posa la mirada en el futur i en com un canvi de pensament sobre les ciutats pot ajudar a assolir els acords internacionals en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
field_vote: 

Particularitats fiscals de les entitats religioses

Imatge principal a portada: 
Les entitats religioses tenen particularitats en els aspectes fiscals. Font: Freepik.
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

L'activitat confessional d'aquestes agrupacions està regida per una normativa específica.

Les entitats religioses són entitats no lucratives, però que tenen la particularitat de poder gaudir de determinats beneficis i incentius fiscals que no són possibles per a altres tipus d’entitats.

Imatges secundàries: 
Les entitats religioses tenen particularitats en els aspectes fiscals. Font: Freepik.
Subtitols: 
Quines entitats es consideren com a religioses a nivell fiscal?
Religions amb conveni amb la Hisenda espanyola
Gestió de l’impost d’activitats econòmiques
Afectacions específiques en l’IVA
Continguts: 

Es consideren entitats religioses les que dins de les seves finalitats socials tenen determinat un component religiós, amb l’únic límit de què han de garantir en l’exercici de la seva confessió la protecció del dret de la resta de persones a l’exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals, salvaguardant la seguretat, la salut i la moralitat pública i dins de l’àmbit d’una societat democràtica.

Aquestes entitats s’han d’inscriure al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (RER) i l'Agència Tributària les assignarà un número de NIF que comença per la lletra R.

Les entitats que poden inscriure’s com a religioses són:

  • Esglésies, confessions i comunitats religioses.
  • Ordes, congregacions i instituts religiosos.
  • Entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l'Ordenament de les Esglésies i les Confessions.
  • Les seves respectives federacions.
  • Fundacions canòniques.

En el cas d’algunes confessions concretes, aquelles que l’Estat espanyol considera que han assolit un notori arrelament a la societat, s’han realitzat convenis mitjançant els quals s'atorguen certs beneficis fiscals.

Aquestes confessions actualment són:

En el cas de l'Església catòlica, el tractat amb el Vaticà estableix dues categories d'entitat que tindran diferent tractament fiscal en alguns dels impostos:

  1. La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, ordres i congregacions religioses i Instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases.
  2. Associacions i entitats religioses no incloses al punt anterior i que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social.

L’impost d’activitats econòmiques (IAE) afecta les entitats que facin activitats que es puguin entendre com de venda de béns i/ o producció i venda de serveis.

La major part de les entitats no lucratives no tributen per aquest impost, però això no vol dir que no hagin de comunicar a Hisenda quan inicien una activitat, o si es produeixen variacions en aquesta o si hi ha un cessament. En tots aquests casos, s’haurà de fer la presentació d’una declaració censal, el model 036, a Hisenda.

Les entitats religioses tenen dues formes d’estar exemptes de pagar l’IAE:

  1. D'acord amb la Llei d’Hisendes locals, no pagaran res l’any en què comuniquin l’alta i en els dos següents i, posteriorment, mentre no arribin a facturar més d’un milió d’euros. Aquesta exempció s'aplica de forma automàtica. A més, si l’entitat es dedica a activitats d’ensenyament, assistència i acció social, entre d’altres, també pot continuar exempta encara que passi d’aquest volum d’ingressos. En aquest cas, sí caldrà fer la sol·licitud a l’Ajuntament al qual pertanyi l’entitat.
  2. D'acord amb la Llei 49/2002, les entitats de les religions amb conveni amb Hisenda esmentades a l’apartat anterior, i que hagin comunicat la seva opció per aquest règim fiscal conegut com el de mecenatge, estaran exemptes de pagar l’IAE de totes les activitats indicades a l’article 7 d’aquesta llei, que són les que majoritàriament pot desenvolupar una entitat religiosa. Aquesta exempció s’ha de comunicar a l’Ajuntament al qual pertanyi l’entitat per poder gaudir-ne.

El funcionament de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) en una entitat religiosa és similar al de la resta d’entitats no lucratives.

L’IVA és un impost que grava les vendes de béns i/ o serveis. Moltes de les activitats i serveis que presten les entitats no lucratives (d’acció social, serveis esportius i serveis culturals) estan exemptes. Això vol dir que no s’haurà de carregar l’IVA a les factures i rebuts que cobri l’entitat a les persones per participar de les seves activitats. Són els tipus de serveis de caràcter social. No es requereix cap autorització prèvia per aplicar-les, però s’han de complir els requisits del caràcter social esmentats a l’article 20.3 de la Llei de l’IVA:

  • No tenir finalitat lucrativa.
  • Les persones amb càrrecs als òrgans de govern de les entitats no poden cobrar per l’exercici del seu càrrec.
  • Només per als serveis culturals, les persones sòcies, cònjuges i parents fins a segon grau no poden ser les principals destinatàries de les activitats.

Aquests requisits, en general, són acomplerts per les entitats religioses.

A banda de les esmentades, hi ha una exempció específica per a aquest tipus d’entitats: la de l’article 20.1, 11è de la Llei de l’IVA. Es tracta de les cessions de personal realitzades en compliment de les finalitats socials per al desenvolupament de les següents activitats:

  • Hospitalització, assistència sanitària i altres activitats directament relacionades.
  • Activitats d'assistència social de les relacionades a l'article 20.1.8 de la Llei de l'IVA.
  • Activitats d'educació, ensenyaments, formació i reciclatge professional.

Quan facturin per una cessió de personal d’aquestes característiques a un tercer, les entitats religioses no hauran d’incloure IVA a la factura.

Respecte de les compres que faci una entitat religiosa, en general portaran IVA. Únicament no serà així, si la persona o empresa proveïdora pot aplicar alguna de les exempcions previstes a l’article 20.1 de la Llei de l’IVA, i sempre caldrà informar de quin punt exacte de l’article s’està utilitzant per considerar exempta aquella venda.

Si les entitats fan factures o vendes per serveis diferents dels esmentats, en general, hauran de carregar aquest impost a les seves factures i liquidar-lo posteriorment. Únicament en cas que l’entitat religiosa generi IVA en alguna venda, podrà recuperar de forma parcial l’IVA que suporti a les compres. Per calcular en quina mesura ho podrà fer, caldrà aplicar el que es coneix com a regla de la prorrata de l’IVA.

field_vote: 

La X solidària de la declaració de la renda

Imatge principal a portada: 
La X solidària és una casella de la declaració de la renda que permet destinar una part dels imposts a ONG. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La casella d’activitats d’interès social permet que les persones contribuents destinin un 0,7% dels seus impostos a ONG.

La campanya X solidària afecta totes les persones contribuents de l’Estat i és molt senzill participar-hi. Només cal marcar una casella en el moment de presentar la declaració de la renda

Imatges secundàries: 
La X solidària és una casella de la declaració de la renda que permet destinar una part dels imposts a ONG. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és la X solidària?
On es troba la casella i com la puc marcar?
On es destinen els diners?
Més informació
Continguts: 

La X solidària és una casella del formulari de la declaració de la renda que permet destinar una part dels impostos a projectes socials. També s’anomena casella d’activitats d’interès social. De fet, és aquest nom el que apareix al document de la declaració de la renda, que s’ha d’emplenar i enviar a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.

L’assignació de quantitats a activitats d’interès general considerades d’interès social està establerta al Reial Decret Llei 7/2013 de 28 de juny. La normativa estableix que es destinarà a subvencionar activitats d’interès general i social el 0,7% de la quota íntegra de l’impost de les persones contribuents que explícitament manifestin la seva voluntat en aquest sentit.

Aquesta assignació es destinarà a ONG d’acció social i de cooperació al desenvolupament per a la realització de programes socials. Les persones que no marquen aquesta casella, aquest 0,7% s’imputarà als Pressupostos Generals de l’Estat amb finalitats generals.

Cal destacar que marcar la X solidària no modifica en cap cas el resultat a pagar o a retornar de cada contribuent. És a dir, no suposa cap cost econòmic per a la persona que la marca. D’altra banda, l’assignació de quantitats a finalitats socials és independent a l’assignació tributària a l’Església Catòlica. És a dir, les dues caselles són compatibles.

Primer de tot, cal saber si s’està obligat/da a fer la declaració de la renda. En cas d’estar-hi o de no estar-hi però voler-la presentar igualment, cal anar a la seu electrònica de l’Agència Tributària, clicar a Renda 2020 i a Servei de tramitació esborrany/declaració (renda web). Des d’allà s’han de seguir tots els passos que indica la web per confeccionar l’esborrany de la declaració de la renda.

El formulari que s’obre obliga a identificar-se amb el certificat o DNI digital o, en cas de no tenir-ne, amb el DNI i els cinc últims dígits de l’IBAN de la persona contribuent. Amb aquestes dades es podrà accedir a un codi de referència personal que s’utilitzarà per emplenar la declaració. A banda d’aquest codi, caldrà afegir també alguna dada més, com ara l’adreça, correu electrònic i telèfon.

Amb aquesta informació, el sistema genera automàticament la declaració de la renda de la persona en qüestió amb el resultat final, que pot ser positiu (voldrà dir que toca ingressar aquella quantitat a l’organisme tributari) o negatiu (que significa que la persona contribuent haurà de rebre aquell import de les arques públiques).

Per trobar la X solidària cal anar a buscar-la. Un cop ja es té el resultat, cal utilitzar l’índex de la declaració, buscar la casella 106 d’activitats d’interès social i marcar-la. Per tenir una referència, és la casella que va just després de la casella 105, que es marca per destinar una altra part dels impostos al sosteniment econòmic de l’església catòlica.

Un cop es marca la casella 106, es guarda i ja es pot procedir a la tramitació de la declaració de la renda.

El 2020, per exemple, es van recaptar 360,8 milions d’euros per a activitats d’interès social. Un 77% d’aquesta quantitat es va dirigir a ONG d’acció social, un 19% es va destinar a ONG de cooperació al desenvolupament, i un 2,85% a entitats no lucratives que treballen per al medi ambient.

Segons dades oficials del projecte X Solidària del 2020, els programes finançats mitjançant la casella 106 es van dirigir principalment a projectes de la infància, famílies, joventut, gent gran, persones amb discapacitat i persones en situació de pobresa o vulnerabilitat.

La quantitat recaptada i el nombre de persones que marquen la X solidària ha anat en augment ens els últims 10 anys. El 2010, per exemple, un total de 9,4 milions de persones contribuents van marcar la casella. El 2020, la xifra ha crescut en més de 2 milions i ja hi ha més de 21 milions de persones que opten per destinar part dels seus impostos a ONG socials.

La campanya X solidària està coordinada per la Plataforma d’ONG d’Acció Social i compta amb el suport de la Plataforma del Tercer Sector, la Plataforma del Voluntariat d’Espanya, la Xarxa Europa de la Pobresa i la Lluita contra l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN), el Comitè Espanyol de Representats de Persones amb Discapacitat (COCARMI), la Plataforma d’Organitzacions de la Infància i la Coordinadora d’ONG per al desenvolupament.

Per a més informació, es pot consultar la web de X solidària, que inclou un apartat de preguntes freqüents, reportatges i material de sensibilització.

field_vote: 

La nova guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals

Imatge principal a portada: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs va destinat a les fundacions i les associacions d'utilitat pública que tenen afectat el seu patrimoni i rendiments a la realització d'activitats d'interès general o que disposen d’activitats destinades a fomentar-lo.

Amb l’objectiu de donar suport a les fundacions i les associacions d'utilitat pública a l'hora d'elaborar els càlculs que determinen el compliment d'aquest requisit normatiu, el Departament de Justícia ha publicat la Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge.

Imatges secundàries: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les despeses destinades al compliment directe són les que s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Context i objectius
Marc normatiu
Definicions i conceptes
Metodologia i procediment de càlcul
Continguts: 

Amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'activitat que desenvolupen les fundacions i les associacions d'utilitat pública en benefici de l'interès general i tenint en compte l'absència d'afany de lucre, aquestes organitzacions disposen de determinats beneficis fiscals, a la vegada que gaudeixen d'un règim fiscal que fomenta l'activitat de mecenatge.

Així mateix, un marc fiscal més favorable comporta el compliment d'un seguit de requisits, com per exemple, destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. I el compliment d'aquest requisit s'haurà d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera, els objectius principals seran establir un seguit de criteris i bones pràctiques que permetin assolir una homogeneïtat metodològica, reduir els requeriments administratius i les càrregues administratives de les entitats i incentivar les entitats a revisar la seva tipologia de despeses.

La normativa relativa a la destinació del 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives detalla que les fundacions han d'aplicar almenys aquest 70% de les rendes i dels altres ingressos nets anuals que obtenen al compliment de les finalitats fundacionals, mentre que la resta s'ha d'aplicar al compliment diferit d'aquestes finalitats o a l'increment dels fons propis de la fundació. Així mateix, el patronat ha d'aprovar les formes d'aplicació d'aquest romanent.

D’altra banda, el producte obtingut amb l’alienació dels béns de la fundació que el patronat ha acordat de reinvertir i els donatius i els altres recursos obtinguts que es destinen a incrementar la dotació no entren en el percentatge establert. També s’haurà d'aplicar un mínim del 70% dels ingressos al compliment de les finalitats fundacionals, fent-se efectiva en el termini de quatre exercicis a comptar de l'inici del següent al de l'acreditació comptable.

Els ingressos i les despeses s’han de registrar i presentar comptablement en els estats financers. Amb l’objectiu de calcular l’aplicació obligatòria del percentatge legalment establert a les finalitats fundacionals, les despeses s’han de considerar de manera diferent, d’acord amb la seva finalitat i la seva funció. D’aquesta manera, les despeses es classifiquen entre:

  • Despeses destinades al compliment directe de les finalitats fundacionals: les que efectivament s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional.
  • Despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals: imprescindibles per a la marxa de l’entitat, però que no són estrictament destinades al compliment directe de la finalitat fundacional.

En la memòria dels comptes anuals s’ha d’incloure un seguit d’informació mitjançant l’elaboració dels quadres previstos en els annexos 1 i 2, incloent els ajustaments pertinents i la informació que l’entitat consideri necessària per aclarir els càlculs realitzats.

Per començar, l’entitat ha d’emplenar els quadres inclosos a l’annex 1. A continuació, s’hauran d’emplenar quatre tipus de càlculs:

  • Quadre d’ingressos ajustats de l’exercici: és el sumatori de tots els comptes d’ingressos que l’entitat ha meritat.
  • Quadre de despeses ajustades de l’exercici: inclou les despeses directes i indirectes destinades al compliment de les finalitats fundacionals
  • Quadre del càlcul de l’exercici: per calcular els ingressos nets ajustats.
  • Quadre de càlcul de l’evolució de l’exercici actual i els quatre exercicis precedents: aquest quadre inclou els càlculs realitzats en el quadre de l’annex 1 per un període temporal de cinc exercicis.
field_vote: 

Tot el que has de saber sobre l’ajornament de les declaracions del primer trimestre de 2021

Imatge principal a portada: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Durant els quatre primers mesos de moratòria, d’abril a agost, no caldrà pagar interessos extra.

Les entitats sense ànim de lucre obligades a presentar les declaracions fiscals del primer trimestre de 2021 poden demanar un ajornament per pagar el deute d’aquí a sis mesos. A més, els primers quatre mesos estan exempts d’interessos.

Imatges secundàries: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Quins deutes es poden ajornar i en quin termini?
Es pot pagar el deute abans dels sis mesos?
Quines condicions cal complir per demanar l’ajornament?
Continguts: 

Segons el decret llei 5/2021, i tal com s'informa al web de l'Agència Tributària, es podran ajornar les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que tinguin un termini de presentació i ingrés des de l’1 fins al 30 d’abril d’aquest any, ambdós inclosos. És a dir, les liquidacions periòdiques del mes de març i dels primers tres mesos de l’any 2021.

Els impostos ajornables son les retencions i ingressos a compte (models 111, 115, 123, 216, l’IVA (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de Societats (models 202 i 222).

Tal com s’estableix a la disposició addicional del decret mencionat anteriorment, la sol·licitud d’ajornament s’ha de presentar com a molt tard el dia 30 d’abril del 2021. En el cas dels deutes vinculats a declaracions, liquidacions o autoliquidacions presentades fora de termini, només s’entendrà que la sol·licitud d’ajornament es presenta en període voluntari quan la sol·licitud es presenti amb l’autoliquidació extemporània.

Els sis mesos es calculen des de l’últim dia del termini de presentació de l’autoliquidació, sempre acabant en dia 5 o 20. Per exemple, si es sol·licita l’ajornament d’una autoliquidació del primer trimestre del 2021, el termini del qual acaba el 20 d’abril, l’ajornament es concedirà al 20 d’octubre.

Sí, la normativa regula un ajornament de sis mesos i estableix que no s’aplicaran interessos de demora durant els primers quatre mesos. Per tant, l’entitat que sol·licita l’ajornament podrà pagar els deutes fins als sis mesos següents al termini establert. Sempre podrà ingressar els diners de forma voluntària abans dels quatre mesos, per així estalviar-se les despeses derivades dels interessos.

Tot i això, el formulari que s’ha d’omplir per sol·licitar aquesta modalitat d’ajornament només permet l’opció de l’ajornament d’un únic pagament en sis mesos. Si es vol pagar abans, es podrà fer el mateix que en qualsevol altre tipus d’ajornament o fraccionament ordinari: obtenir carta de pagament i pagar.

Un dels requisits per concedir l’ajornament previst al decret llei 5/2021 és que l’import total dels deutes pendents no superi els 30.000 euros.

Per tant, cal sumar:

  • L’import pendent de totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament pendents de resoldre (inclosa la que es presenta).
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament concedits amb exempció, dispensa total i sense garantia.
  • L’import pendent de tot els acords amb dispensa parcial per l’import dels venciments pendents de pagament que no es trobin garantits.
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament o fraccionament concedits amb garantia però sense formalitzar o en el estat de caducada, donada de baixa, retirada, no acceptada o no conforme.

Un exemple: si l’autoliquidació trimestral de l’IVA resulta a ingressar 33.000 euros, no es podria sol·licitar un ajornament per un import superior a 30.000 euros. Tot i això, es podrien ingressar 3.000 euros i sol·licitar l’ajornament dels 30.000 restants. Per fer això, al presentar l’autoliquidació caldrà posar que és a ingressar per ‘Altres modalitats de pagament’ i concretament per ‘Ingrés parcial i reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

field_vote: 

Què és un model fiscal?

Imatge principal a portada: 
Els models fiscals més habituals tenen a veure amb l'IVA, l'IRPF i l'Impost de Societats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La gestió econòmica d’una entitat comporta en molts casos la presentació de declaracions tributàries.

Aquest recurs ofereix una visió introductòria al voltant dels models fiscals, una eina bàsica per a la gestió comptable i tributària de les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
Els models fiscals més habituals tenen a veure amb l'IVA, l'IRPF i l'Impost de Societats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Definició
Diversitat de models fiscals
Qui presenta models?
Continguts: 

Un model fiscal és un formulari que serveix per comprendre la política fiscal que afecta a una persona, empresa o entitat i que permet la presentació d’un impost determinat. En definitiva, són documents que les entitats i empreses han d’emplenar i enviar a Hisenda amb informació vinculada a les factures rebudes i emeses, entre d’altres.

El model fiscal reflecteix els efectes de les lleis fiscals del país. Així, serveix per avaluar el compliment de les normes tributàries. Els governs també utilitzen els models fiscals que reben de les entitats per conèixer els efectes financers dels canvis proposats en una política fiscal i per fer comparatives històriques o amb sistemes fiscals d’altres països.

En total, existeixen més de 200 models tributaris, cadascun dels quals té un objectiu diferent. D’entre aquests, els més habituals són els que tenen a veure amb les tres figures tributàries bàsiques de l’Estat espanyol. És a dir, amb l’IVA, l’IRPF i l’Impost sobre Societats.

Tots els models fiscals es poden trobar a la web de l’Agència Tributària i, en concret a la seva seu electrònica. Aquesta web permet accedir als seus serveis durant les 24 hores dels 365 dies de l’any.

Cada model té un objectiu diferent. Per exemple, un dels més habituals és el model 347. És la declaració informativa d’operacions amb terceres persones. Així, informa de les vendes o compres superiors a 3.005,06 euros que s’hagin fet durant l’any o exercici fiscal.

El model 303, en canvi, és una declaració centrada en l’IVA. Les entitats emplenen i envien aquest model per fer una autoliquidació de l’IVA cada tres mesos. Les entitats que presenten el model 303 també han de lliurar el 390, que és el resum de tot el que han declarat d’IVA durant l’any.

D’altra banda, existeix el model 130, centrat en l’autoliquidació del pagament fraccionat de l’IRPF. Vinculat a l’IRPF, també és molt conegut el model 211, que es presenta de forma trimestral per declarar les retencions d’IRPF de les nòmines dels treballadors/es.

Les entitats, igual que les empreses, es veuen obligades a preparar models fiscals quan tenen activitat econòmica. En funció dels ingressos i les operacions que faci cada entitat caldrà presentar un model o un altre. L’obligació de presentar els models fiscals es troba en les normatives tributàries estatals.

Una bona recomanació per a les entitats és que estiguin al dia del calendari fiscal. D’aquesta manera poden planificar les tasques que suposa cada tràmit i asseguren que compleixen amb tots els terminis i obligacions tributàries.

Les entitats que han de presentar models a Hisenda solen fer el tràmit a través d’alguna persona membre de l’entitat o, pel contrari, a través d’una entitat especialista en gestió fiscal i comptable. Les persones que tinguin dubtes sobre quins models han de presentar o com han de fer-ho, poden dirigir-se al servei d’assessorament econòmic de Xarxanet, gratuït i obert a totes les entitats sense ànim de lucre de Catalunya.

field_vote: 

Com obtenir el certificat digital pas a pas

Imatge principal a portada: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives que han d'efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, tenen la possibilitat de disposar d'aquesta eina, cada vegada més imprescindible.

Fins a juny de 2016, el certificat a utilitzar havia de ser el de persona jurídica.

Però a partir de l'1 de juliol de 2016, l'entrada en vigor de la totalitat del Reglament de la Unió Europea que regula, entre d'altres, les identificacions electròniques, ha fet que aquest tipus de certificat ja no es pugui obtenir. Per aquest motiu, s'ha substituït per l'anomenat certificat de representant de persona jurídica.

Imatges secundàries: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Consideracions prèvies i configurar el navegador
Documentació necessària
Alta de la sol·licitud
Acreditació de la identitat de la persona representant
Descàrrega del certificat
Còpia de seguretat i exportació a altres suports
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

  • No es pot formatejar l'ordinador entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
  • El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre aquest no finalitzi.
  • És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
  • Previ a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta aquest servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que tinguem. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre.

A través d'aquest enllaç es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si es sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

La documentació que es necessita per poder obtenir el certificat és la següent:

  • Relativa a l'entitat: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat (d'Associacions, Protectorat de Fundacions, de la Secretaria General d'Esports, del Departament de Treball, del Ministerio del Interior...) on constin les dades relatives a la seva constitució. És a dir, un certificat de les dades registrals de l'entitat.
  • Relativa a la persona representant: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat on consti el nomenament i vigència del seu càrrec. A més, haurà d'aportar en el moment de l'acreditació presencial la seva documentació personal:
    • Si té nacionalitat espanyola: el seu DNI, passaport o permís de conduir.
    • Si és una persona ciutadana de la UE/EEE: targeta d'identificació d'estrangers, o certificat de ciutadà o ciutadana de la Unió juntament amb el passaport o DNI del país d'orígen, o NIE junt amb el passaport o DNI del país d'origen.
    • Si és una persona estrangera: Targeta d'identificació d'estrangers o el NIE junt amb el passaport.

Ambdues informacions (dades registrals i dades de l'Òrgan de Govern i vigència dels càrrecs) es poden agrupar en un únic certificat emès pel registre que correspongui.

De tota aquesta documentació caldrà aportar original, còpia autoritzada o document compulsat.

El certificat emès pel registre no podrà tenir una data d'expedició que sigui anterior en més de 15 dies a la data de sol·licitud del certificat digital (el pas següent), sense comptar dissabtes, diumenges ni festius. Per aquest motiu, és convenient no fer la sol·licitud fins que no disposeu del document.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot fer la sol·licitud del certificat. Cal entrar a l'apartat "Sol·licitar certificat" del menú , i apareixerà aquesta pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF de l'entitat i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte.

En aquesta pantalla apareix el primer avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de 14 euros+IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que aquesta tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura d'aquest servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24/48 hores. El pagament es fa en el moment de la descàrrega del certificat, al final del procés.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a "enviar petició".

El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

El següent pas a fer és que la persona representant acrediti la seva identitat de forma presencial a qualsevol oficina de registre de l'Agència Tributària.

Per fer aquest tràmit, caldrà demanar cita prèvia. Al formulari, s'haurà d'indicar el NIF de l'entitat:

Aquesta acreditació també és possible a les oficines de la Comunitat Foral de Navarra o a les de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

A la compareixença, la persona representant ha de portar tota la documentació necessària, juntament amb el codi de sol·licitud obtingut al pas anterior.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella "Descarregar Certificat" i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés.

A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

Quan ja es té descarregat el certificat, és molt convenient fer una còpia en un suport extern (disc dur extraïble, llapis de memòria, targeta criptogràfica...) per assegurar que, si li passa res a l'ordinador, no es deixi de tenir accés al document.

Aquest procés d'exportació es fa des del navegador que es tingui instal·lat a l'ordinador, i és diferent en funció del que s'utilitzi. En algun d'aquests, fins i tot és possible establir una contrasenya que limiti el seu ús.

En aquest enllaç es troben les instruccions sobre com fer l'exportació i/o importació en els navegadors més habituals.

field_vote: