Tot el que cal saber sobre les auditories de subvencions

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Quan es rep una subvenció s'ha de seguir i respectar les seves bases reguladores.

És molt freqüent que les Administracions públiques (autonòmiques, estatals o internacionals) concedeixin subvencions a les organitzacions. Així doncs, aquestes ajudes comporten una sèrie de requisits, i un d'ells és exigir a les entitats beneficiades un informe emès per un auditor/a de comptes que certifiqui la correcta implementació de la subvenció rebuda.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Què és una subvenció?
Quan s’ha de realitzar l’auditoria de subvencions?
Què ha d’incloure?
Continguts: 

L'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions defineix subvenció com; “tota disposició dinerària realitzada per les administracions públiques, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els següents requisits”:

  • Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris/es.
  • Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzat o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, devent el beneficiari/a complir les obligacions materials i formals que s'haguessin establert.
  • Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

Segons estableix la normativa vigent, en qüestions relatives a la revisió de comptes justificativa de subvencions, les organitzacions que es beneficiïn d'una subvenció pública hauran de presentar un informe elaborat per un auditor/a de comptes. L'article 74 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei de Subvencions estableix que si el beneficiari/a està obligat a auditar els seus comptes anuals, la revisió del compte justificatiu es durà a terme pel mateix auditor, excepte que les bases reguladores prevegin el nomenament d'un altre auditor/a.

Quan el beneficiari/a no estigui obligat a auditar els seus comptes, la designació de l'auditor/a de comptes serà realitzada per ell/ella, en cas que les bases reguladores de la subvenció prevegin el seu nomenament per l'òrgan.

En la majoria dels casos la despesa d'auditoria té la condició de despesa subvencionable quan així ho estableixin les bases reguladores de la subvenció i fins al límit que en elles estigui fixat.

Pel que respecta a l'abast i profunditat de l'auditoria del compte justificatiu, aquesta haurà d'atenir-se al que fixin les bases reguladores de la subvenció. A més, haurà d'estar subjecte a les normes d'actuació i supervisió indicades per l'òrgan competent per al control financer de subvencions.

El compte justificatiu de la subvenció ha d'incloure una memòria econòmica abreujada amb els costos del projecte. En la memòria ha de quedar clar la correlació entre la despesa i la descripció del treball efectuat.

Per una correcta realització d'un informe d'auditoria, l'entitat haurà de posar a la disposició de l'auditor/a tota la documentació que aquest pugui requerir per a la realització del seu treball. En els supòsits en els quals l'auditor no se li faciliti tota la documentació necessària, aquest podrà incloure una limitació a l'abast en el seu informe d'auditoria, indicant el motiu i la causa d'aquesta.

A més, els documents, llibres i registres utilitzats en l'execució de l'auditoria hauran de ser conservats per si fos necessari aplicar les comprovacions i controls previstos per la legislació.

La memòria econòmica abreujada inclourà, com es detalla en les bases reguladores de la subvenció, un contingut mínim amb un estat representatiu de les despeses incorregudes en la realització de l'activitat o activitats subvencionades. Tals despeses hauran d'anar degudament agrupades, i, en el cas que fos pertinent, amb anotació de les quantitats inicialment pressupostades i les desviacions esdevingudes.

field_vote: 

Factura electrònica: què cal saber?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Una factura electrònica té els mateixos efectes legals que una factura en paper.

El 29 de setembre de 2022 es va publicar al BOE la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses. Amb aquesta nova llei s’obliga totes les organitzacions i professionals a expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres entitats i professionals. Així mateix, aquesta llei també obliga a proporcionar informació sobre l’estat de les factures.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Què és una factura electrònica?
Quan entra en vigor la normativa?
Accés a les factures electròniques
Sancions per no emetre les factures electròniques o no permetre el seu accés
Continguts: 

Segons el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, “una factura electrònica té els mateixos efectes legals que una factura en paper. Aquest document és un justificant de l’entrega de béns o serveis”. Existeixen dos tipus de factures electròniques:

  • Factures en format estructurat. Les factures en aquesta modalitat poden ser generades de forma automàtica a partir dels sistemes informàtics de l’emissor/a de la factura. Així mateix, el receptor/a pot tramitar les factures de forma automàtica amb els seus programes de pagaments i comptables.
  • Factures en format no estructurat. Aquestes factures solen ser papers escanejats o fitxers en PDF, formats que obliguen a introduir les dades de forma manual o amb un procediment costós que no arriba a ser del tot automàtic.

L’entrada en vigor de la norma està a l’espera de l’aprovació del desenvolupament del reglament.

A més a més, la llei està supeditada a l’obtenció de l’excepció comunitària segons l’article 218 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l'impost sobre el valor afegit que explica: “acceptaran com a factura qualsevol document o missatge en paper o en forma electrònica que compleixi les condicions establertes” i a l’article 232 es manifesta: “les factures expedides podran ser transmeses en paper o, a reserva de l'acceptació del destinatari, transmeses o subministrades per via electrònica”.

Una vegada superats aquests procediments, els terminis màxims d’aplicació seran els següents:

  • Per a les organitzacions i professionals amb una facturació anual superior a vuit milions d’euros, hauran d’implementar la factura electrònica com a màxim un any després d’aprovar-se el desenvolupament del reglament.
  • Per a la resta d’entitats i professionals, ho hauran de fer en un màxim de dos anys després d’aprovar-se el desenvolupament del reglament.

L’article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses modifica l’article 2 bis de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures de l’Impost de la Societat de la Informació. Així doncs, els destinataris d’una factura electrònica tenen un termini màxim de quatre anys des de l’emissió de la factura per sol·licitar la còpia de la mateixa sense costos addicionals.

A més a més, cal ressaltar que el receptor/a de la factura no podrà obligar el seu emissor/a a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat. Igualment, les organitzacions hauran de facilitar l’accés als programes necessaris perquè les persones usuàries puguin llegir, copiar, descarregar i imprimir les factures electròniques de manera gratuïta sense haver d'accedir a altres fonts per obtenir-les.

Les entitats i professionals obligades a emetre factures electròniques que no ofereixin a les persones usuàries la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin el seu accés, seran sancionades amb multes de fins a deu mil euros, que es determinarà i graduarà en funció dels criteris establers a l’article 19.2 de la Llei 6/2020, d'11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança:

  • El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.
  • La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
  • La naturalesa i quantia dels perjudicis causats.
  • La reincidència, per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.
  • El volum de facturació de la persona prestadora responsable.
  • El nombre de persones afectades per la infracció.
  • La gravetat del risc generat per la conducta.
  • Les accions realitzades per la persona prestadora encaminades a pal·liar els efectes o conseqüències de la infracció.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el model 349

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 349 és el document amb el qual es duu a terme la declaració informativa de les compres o vendes de béns o serveis realitzats a un altre estat membre de la Unió Europea.

La presentació del model 349 es pot realitzar de manera telemàtica, amb certificat electrònic o a través de l'Oficina Virtual de l'Agència Tributària.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Què és el model 349?
Quan s’ha de presentar?
Com s’ha d’emplenar?
Continguts: 

El model 349 és la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades a una empresa o professional d’un altre estat membre de la Unió Europea.

Segons l’article 79 del Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 desembre, les entitats han de presentar aquest model quan facin compres o vendes de béns o serveis a un altre país de la Unió Europea. Per realitzar aquestes operacions intracomunitàries és necessari que l’organització estigui inscrita en el Registre d’operadors intracomunitaris (ROI).

Fer operacions intracomunitàries obliga a presentar el model 349 de forma mensual o trimestral quan ni en el trimestre de referència ni en els quatre trimestres naturals anteriors l'import de lliuraments de béns i serveis intracomunitaris sigui superior a 50.000 € (sense IVA).

El model 349 trimestral es presenta entre els primers vint dies naturals d'abril, juliol i octubre, i l'últim trimestre, entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent. Així mateix, el model 349 mensual es presenta entre l'1 i el 20 del mes següent a la finalització del corresponent període de liquidació.

Per tal d’emplenar el model 349 s’han de seguir una sèrie de passos:

  • Identificació. En aquest apartat s’han d’indicar les dades de la persona declarant (noms i cognoms, NIF, dades de contacte).
  • Exercici. Indicar el període i tipus de presentació.
  • Resum de la declaració. Apartat on s'indica el nombre total d'operacions intracomunitàries, l'import d'aquestes, nombre total d'operadors intracomunitaris amb rectificacions i el seu import.
  • Data i signatura.

La relació d'operacions intracomunitàries i les rectificacions de períodes anteriors es realitza en els següents camps:

  • Codi del país.
  • NIF intracomunitari.
  • Cognoms i nom o raó social.
  • Clau tipus d'operació.
  • Base imposable de l'IVA de l'operació.

Les claus d'operacions depenen del tipus de transaccions:

  • A: compres i transferències de béns a proveïdors/es d'un altre estat membre.
  • E: vendes i transferències de béns a clients/es d'un altre estat membre.
  • T: vendes a clients/es d'un altre estat membre subsegüents a adquisicions intracomunitàries exemptes, efectuades en el marc d'una operació triangular.
  • S: prestacions de serveis intracomunitàries a clients/es d'un altre estat membre.
  • I: contractació de serveis a proveïdors/es d'un altre estat membre.
  • M: lliuraments intracomunitaris de béns posteriors a una importació exempta, d'acord amb l'article 27.12 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.
  • H: lliuraments intracomunitaris de béns efectuats per un/a representant fiscal després d'una importació exempta, segons el que es preveu a l'article 86.3 de la Llei 37/1992, 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Etiquetes: 
field_vote: 

Quins models cal presentar aquest octubre?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

A l’octubre s’han de presentar els impostos del tercer trimestre, on es liquidaran els mesos de juliol, agost i setembre.

Per tal de recordar les obligacions fiscals que té cada entitat s’ha de seguir el calendari fiscal de l’Agència Tributària on es recullen les dates d’inici i finalització dels pagaments dels diferents impostos. Al mes d’octubre aquests models s’hauran de presentar els primers vint dies naturals del mes.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Models 303 i 349
Model 111, 115, 123 i 216
Model 202
Continguts: 

El model 303 és el document amb el qual es duu a terme la declaració trimestral de l’impost sobre el valor afegit (IVA). Les entitats són les encarregades de recaptar l’IVA de les compres de productes o serveis que realitzin les persones consumidores a l'organització. Posteriorment, l’entitat amb el model 303 presentarà l’IVA recaptat i haurà de realitzar l'ingrés corresponent, la diferència entre l'IVA suportat (el que es paga) i l'IVA repercuit (el que es cobra).

Model 349: És la declaració informativa amb la qual les entitats recullen i detallen les seves operacions intracomunitàries, és a dir, aquelles compravendes de béns o serveis realitzades a una empresa o professional d’altre estat membre de la Unió Europea. Ho presenten exclusivament les entitats que estan inscrites en el ROI (Registre d’operadors intracomunitaris) i que hagin fet alguna operació d’aquest tipus durant el trimestre.

El model 111 és el formulari amb el quual es realitza l' ingrés de retencions de l’IRPF efectuats sobre pagaments fets en concepte de sous, retribucions a col·laboradors, conferenciants i professionals autònoms o premis.

El model 115 és el document amb el qual es declaren les retencions i ingressos a compte per les rendes o rendiments procedents de l’arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans. Això significa que, si una entitat treballa en un local llogat, habitualment té l’obligació de declarar a l’Agència Tributària unes retencions que ha de practicar en la factura del lloguer.

El model 123 és un document amb el qual es presentaran les retencions i els ingressos a compte de l’IRPF, Impost sobre Societats i l'impost sobre la renda de no residents. Aquest model es presenta si s’han fet retencions relatives a pagament d’interessos i préstecs de tercers, que no siguin préstecs bancaris.

Així mateix, el model 216 és el document amb el qual es duu a terme les retencions sobre pagament d'imports a determinades entitats considerades No Residents a Espanya a efectes fiscals.

El model 202 és el formulari amb el qual es durà a terme el pagament per avançat de l’Impost de Societats en cas que s’hi estigui obligat. Quan el resultat a tributar en l’impost de societats menys les retencions surt positiu, es genera una nova obligació: fer pagaments a compte de la pròxima liquidació de l’IS. Aquests acomptes es realitzen mitjançant el model 202.

Segons l’Agència Tributària, en el cas de les entitats no lucratives, cal presentar aquest model quan han tingut, a la darrera declaració del model 200 presentada, una quota a tributar que surti positiva un cop minorada per les retencions que li hagin pogut fer.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el model 200

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 200 és la declaració o liquidació de l'Impost de Societats (IS).

L’Impost de Societats és el tribut amb el qual es graven els beneficis de les organitzacions empresarials. Aquest impost es declara mitjançant els models 200 i 202.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Què és el model 200
Qui ha de presentar el model 200
Com es calcula el model 200
Novetats en l’exercici 2021
Continguts: 

El model 200 és el formulari amb el qual es porta a terme la declaració o liquidació anual de l’Impost de Societats.

No existeix un termini específic per presentar aquest formulari, ja que dependrà de quan finalitzi l’exercici econòmic de l’organització. Per saber quan s’ha de presentar el model 200, s’ha de calcular sis mesos des del tancament del període impositiu. Per exemple, si l’exercici econòmic de l’organització correspon amb l’any natural, s’haurà de presentar de forma telemàtica abans del 25 de juliol de l’any següent.

És important ressaltar que el model sempre es presentarà quan les entitats estiguin amb al règim de la llei 49/2002, ja que és una de les condicions per estar en el règim.

S'haurà de verificar quin tipus d’exercici figura en els estatuts de l’entitat, i comprovar que concordi amb el que figura al cens de l’Agència Tributària.

Segons l’Agència Tributària estan obligades a presentar aquest model aquelles entitats amb residència al territori espanyol i que tinguin personalitat jurídica pròpia. Totes aquelles organitzacions que hagin de pagar l’Impost de Societats necessiten presentar aquest formulari, exceptuant aquelles que estiguin declarades exemptes totalment o parcialment.

Les entitats que hagin d'aplicar el Règim fiscal de la Llei 49/2002 tenen l'obligació de presentar l'impost de societats i estaran obligades a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes, tal i com estableix l'article 13 d'aquesta llei. Així mateix, cal resaltar que les entitats parcialment exemptes només ho haurien de presentar si no compleixen els tres requisits que les eximirien de la obligació de presentació:

  • No superar els 75000 € de global d’ingressos anuals.
  • En cas d'obtenir rendes no exemptes, no superin els 2.000€.
  • Que totes les rendes no exemptes estiguin sotmeses a retenció.

Per fer el càlcul, s’ha d’obtenir el resultat del tancament comptable, que és la base de l’Impost de Societats. Això es fa restant les despeses als ingressos generats durant el període que s’està declarant. Al resultat comptable (ingressos menys despeses), es sumen les despeses no deduïbles (columna augments de les pàgines 12 i 13 del model) i es resten els ingressos exempts, que no tributen (columna disminucions de les mateixes pàgines) i, si n’hi ha, d’altres ajustaments temporals.

Això dona el resultat fiscal o base impositiva de l’IS, que és sobre la qual s’haurà d’aplicar el tipus de tributació establert:

  • 10% per a les entitats en el règim 49/2002
  • 25% per a les entitats parcialment exemptes.

El resultat d’aquesta multiplicació donarà la quota a tributar.

Per saber el resultat a pagar o a retornar, cal agafar el resultat de la quota a tributar i restar aquelles retencions que els diversos tercers hagin pogut fer a l’entitat, i els acomptes realitzats amb el model 202. I llavors, sortirà la quota a pagar o a retornar a favor de l’entitat.

La principal novetat a l’exercici 2021 és el nivell de detall que s’ha de donar per a les donacions efectuades a entitats no lucratives que donin dret de deducció.

Caldrà diferenciar entre donacions amb caràcter general, i aquelles que siguin destinades a activitats prioritàries de mecenatge. A més, dins de cadascun d’aquests dos apartats, es farà el desglossament entre aquelles donacions recurrents (les que s’hagin realitzat a una mateixa entitat en els dos anys anteriors i que, cadascuna d’elles respecte de l’any anterior, hagi estat d’un import igual o superior) i aquelles no recurrents.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Model 202: què és?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

El model 202 és el formulari amb el qual es realitzen pagaments a compte de l’Impost de Societats que, posteriorment, es liquida amb el model 200.

L’Impost de Societats (IS) és el tribut amb el qual es graven els beneficis empresarials; aquest impost es declara amb els models 200.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Qui ha de presentar el model 202
Com emplenar el model 202
Com calcular el model 202
Continguts: 

Segons l’Agència Tributària, en el cas de les entitats no lucratives, cal presentar aquest model quan han tingut, a la darrera declaració del model 200 presentada, una quota a tributar que surti positiva un cop minorada per les retencions que li hagin pogut fer. En altres paraules, quan la casella 599 del model 200 mostri una magnitud amb signe positiu.

La presentació del model 202 es farà en els tres períodes de presentació immediatament posteriors al model 200 que hagi tingut aquest resultats (si aquest s’ha presentat al juliol, els models 202 es faran a l’octubre, desembre i abril immediatament posteriors), i es continuaran presentant o no segons resulti la següent liquidació del model 200.

Aquest model s’ha de presentar, necessàriament, de forma telemàtica i, si es vol optar par la modalitat de pagament de domiciliació, el termini que finalitza normalment el dia 20 dels mesos de liquidació s’escurçarà en cinc dies.

  • Indicar el NIF, nom i cognom o la raó social de l’entitat.
  • Assenyalar quin és el període de meritació i l’exercici que s’està declarant, així com la data d’inici d’aquest. El primer període correspondrà a l’abril, el segon a l’octubre i el tercer al desembre
  • Escriure el codi de 'Classificació Nacional d’Activitat Econòmica' (CNAE), un codi de quatre caràcters en funció de l’activitat econòmica de l’organització. En principi, hauria de coincidir amb el declarat al darrer model 200 presentat.
  • Marcar la casella corresponent a la tipologia d’entitat. Normalment, en les entitats parcialment exemptes no es marca res, però si és una cooperativa o d’altres tipus d’entitat, si.
  • Escriure el tipus de gravamen que s’ha d’aplicar.

Per calcular el formulari 202 existeixen dues modalitats de càlcul dels pagaments a compte de l’IS. El primer actua per defecte, i consisteix en indicar com a base del pagament fraccionat l’import de la casella 599 del darrer model 200 presentat a la casella 01 del model 202. L’aplicació web calcularà de forma automàtica l’import a pagar, que sortirà a la casella 03, i que representa un 18% de la base del pagament (casella 01). Durant els tres períodes posteriors a aquell model 200 positiu, s’haurà de consignar la mateixa quantitat.

La segona forma de calcular l’acompte, que és voluntària excepte per a aquelles organitzacions que tinguin un volum d’ingressos superior als 6.010.121,04 euros, requereix que, prèviament i dins del mes de novembre de l’any immediatament anterior, es faci una comunicació de la opció per a aquesta modalitat de càlcul mitjançant la presentació d’una declaració censal (model 036).

En aquesta modalitat la base de l’acompte no és el resultat de la declaració anterior, sinó que serà el resultat ajustat de la comptabilitat que es produeixi al tancament a 31 de març per al (1P), a 30 de setembre (2P) i a 30 de novembre (3P). Això vol dir que cal calcular com sortiria l’Impost de Societats teòric en aquestes tres dates a partir del resultat comptable amb tots els ajustaments temporals i permanents que estableix la normativa d’aquest impost. I, en base a aquells imports, pagar un 18%. Aquesta modalitat, per la seva complexitat, no és massa habitual en les entitats no lucratives.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com avaluar la comunicació interna d’una entitat

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

Dur a terme una anàlisi de la comunicació interna permet ajustar les metes i calibrar els recursos destinats per complir els objectius plantejats.

La comunicació interna d’una entitat està dirigida al públic intern de l’organització, és a dir, els seus treballadors i treballadores que són els i les principals prescriptores.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Per què és important l’avaluació
Com realitzar l’avaluació
Indicadors de la comunicació efectiva
Continguts: 

Iniciar una avaluació és fonamental per tal de saber si els propòsits plantejats s’estan aconseguint o no. Així mateix, per assolir l’optimització dels recursos és crucial conèixer si els mitjans i el temps destinats estan sent els adequats.

Els indicadors permeten corregir o modificar l’estratègia i optimitzar les accions de manera contínua i afavoreixen una resposta ràpida. Aquesta eina estalvia temps i augmenta l’eficàcia i, per tant, dona rendibilitat.

Així mateix, és fonamental avaluar la comunicació interna, ja que té relació directa amb el compromís dels treballadors i treballadores de l’entitat, qüestió essencial per assolir els objectius de l’organització.

Les entitats utilitzen el pla de comunicació interna com una eina estratègica per establir de quina manera es durà a terme la comunicació interna de l’organització. En aquest pla s’estableixen objectius, estratègies i accions. En el moment de dissenyar aquest pla és molt important tenir present que aquests objectius han de ser intel·ligents o START, acrònim en anglès (específics, mesurables, assolibles, rellevants i temporals) per tal de tenir una comunicació estratègica i eficaç.

Una vegada està en marxa el pla de comunicació interna s’ha d’establir uns KPIs (Key Performance Indicator), és a dir, Indicadors Claus de Desenvolupament, que serviran per determinar els indicadors o valors quantitatius que es faran servir per mesurar, comparar i monitorar cada acció amb la intenció d’assegurar-se que els objectius plantejats s’estan complint.

A l’hora d’avaluar la comunicació interna d’una entitat és fonamental utilitzar les dades que es tenen a disposició. En primer lloc, es poden avaluar indicadors més generals que poden mostrar la situació general del personal. Aquests poden ser, l’índex d’absentisme, la rotació dels llocs de treball o la taxa d’assistència als esdeveniments, entre altres.

Així mateix, també es podran extraure dades de les plataformes digitals que s’utilitzin per a la comunicació interna:

  • Intranet. En cas de tenir una intranet, es podrà analitzar les estadístiques de les entrades publicades, determinant quins temes són els més llegits o vistos i quins interessen menys.
  • El butlletí intern. Avui dia els CRM (Customer Relationship Management) o gestió de relació amb els clientes, donen dades molt interessants com són les taxes d'obertura, les subscripcions, les baixes del butlletí, les taxes de contingut obert o les visites a la web a partir del butlletí, entre altres.
  • Valoracions en portals de feina. Molts portals de feina ofereixen l’opció que els treballadors i treballadores aportin la seva experiència prèvia en l’entitat, és una font d’informació útil per extraure vivències de la plantilla.

Una altra eina eficient és realitzar una enquesta interna, aquesta pot estar enfocada en extraure dades quantitatives i/o qualitatives. La recomanació és que sempre aquest tipus d’enquestes siguin anònimes, per aconseguir respostes honestes.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què són i per a què serveixen les consultes tributàries?

Imatge principal a portada: 
L’Agència Tributària té algunes obligacions d’informació vers les persones contribuents. Font: Agència Tributària.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

L’Agència Tributària té algunes obligacions d’informació vers les persones contribuents. Això també implica que la ciutadania i les entitats tenen el dret de formular consultes tributàries per resoldre qüestions referents als seus tràmits.

Hisenda posa a disposició de la ciutadania l’opció de poder realitzar consultes vinculants referents a qualsevol matèria tributària. Això significa que, en primer lloc, davant dubtes sobre un procés tributari es poden revisar les respostes ja formulades que apareixen a la base de dades de Consultes (compilades des de 1997) per conèixer més sobre un tema determinat. En cas de no obtenir la informació requerida, en segon terme, es pot presentar la consulta.

Imatges secundàries: 
L’Agència Tributària té algunes obligacions d’informació vers les persones contribuents. Font: Agència Tributària.
Hisenda posa a disposició de la ciutadania l’opció de poder realitzar consultes vinculants referents a qualsevol matèria tributària.  Font: Freepik.
Subtitols: 
Què són les consultes tributàries?
Com han de ser les consultes tributàries?
Com presentar la consulta?
Què implica la resposta emesa?
Com cercar les consultes?
Continguts: 

Les consultes tributàries són les preguntes, presentades per escrit, que poden fer les persones contribuents en referència a les seves obligacions o operacions tributàries. Això suposa que són qüestions que afecten el o la contribuent.

Estan regulades per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i rebre resposta a les qüestions plantejades és un dret que gaudeixen les persones contribuents, que va en la línia del deure d’Hisenda d’informació. Es tracta d’un mecanisme que dona més eines i, en part, més poder a la ciutadania en la seva relació amb Hisenda.

A banda de ser un dret que poden exercir les persones físiques; les associacions, fundacions i federacions també poden exercir-lo en cas que es tracti d’una mesura que afecta en general les persones membres o associades.

Un dels aspectes més rellevants és que l’administració té l’obligació d’emetre una resposta de forma motivada amb l’explicació pertinent de la resolució (sempre que la pregunta s’hagi plantejat en els termes adequats) i aquesta, en molts casos, serà vinculant.

Aquestes consultes, que es realitzen per escrit a l’òrgan competent a través del formulari corresponent, poden ser sobre “el règim, la classificació o la qualificació tributària”, segons concreta l’Article 88. En cas que no siguin pertinents, l’administració les haurà d’arxivar i les podrà deixar sense resposta.

Cal tenir present que les consultes no es poden formular en qualsevol moment, sinó que ha de ser abans “que finalitzi el termini establert per a l’exercici dels drets, la presentació de declaracions o autoliquidacions o el compliment d’altres obligacions tributàries”.

Un cop formulada la consulta a l’Administració tributària, aquesta té l’obligació de respondre-la per escrit en un termini de sis mesos des de la presentació.

Com ja s’ha indicat, la consulta s’ha de fer per escrit a través del formulari que s’ha de descarregar la persona interessada. Com succeeix sovint amb els tràmits amb l’administració, cal disposar d’un dispositius amb unes característiques concretes (Acrobat Reader 8.x o superior o compatible).

Al formulari cal indicar les dades de la persona interessada, la informació de la sol·licitud (algunes són dades que ja dona l’administració) i els documents annexos.

Un cop es tingui enllestit el formulari, s’ha d’accedir al Registre Electrònic identificant-se amb el Certificat Digital o la Cl@ve. Un cop dins ja es pot adjuntar el formulari, juntament amb la resta de fitxers i documents addicionals pertinents.

Un dels factors més importants de les consultes tributàries és l’efecte de les respostes emeses. En aquest punt, cal destacar que la resposta pot tenir efectes vinculants per a tots aquells òrgans i entitats de l’Administració tributària que s’encarreguin dels tributs als quals es fa referència a la consulta.

En altres paraules, hi ha respostes que estableixen un precedent i esdevenen d’obligada aplicació, “sempre que existeixi identitat entre els drets i circumstàncies de tal obligat i els que s’incloguin en la resposta a la consulta”.

A més a més, “les respostes tenen caràcter informatiu i la persona contribuent no pot establir cap recurs contra la resposta. Encara que sí que pot fer-ho contra l’acte administratiu que es dicti posteriorment”. Finalment, cal assenyalar que queden fora d’aquesta obligatorietat aquells procediments, recursos o reclamacions iniciats amb anterioritat a la resposta.

Abans d’emetre una consulta i per tal de resoldre preguntes tributàries amb més facilitat hi ha l’opció de revisar les consultes i respostes emeses des del 1997. Al portal web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública es pot trobar el cercador amb un formulari amb el qual es pot fer la cerca i filtració a través dels camps següents:

  • Número de consulta.
  • Data de sortida.
  • Normativa que s’ha emprat per a la donar una resolució.
  • Qüestió plantejada per la persona contribuent.
  • Descripció dels fets.
  • Text lliure.

En aquests tres últims apartats es pot consultar amb qualsevol paraula. El formulari també permet filtrar per consultes generals i/o vinculants i dona opció d’ordenar d’una manera determinada (número de consulta, òrgan i data i de sortida) les respostes obtingudes.

field_vote: 

Com solucionar errors del model 200

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Eugenia Ifer
Resum: 

La manera de corregir els errors del model 200 dependrà de qui pateixi el perjudici, si l’Agència Tributària o la persona declarant.

El model 200 és el formulari amb el qual es realitza la declaració o liquidació anual de l’Impost de Societats. Aquest tribut serveix per gravar els beneficis de les organitzacions empresarials. En cas de detectar que s’ha comès un error amb la presentació del model 200, l'Agència Tributària insta a seguir una sèrie de tràmits.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Quan l’error sigui en perjudici de l’Agència Tributària
Quan l’error sigui en perjudici de la persona declarant
Quan l'error no afecta el resultat de la liquidació
Continguts: 

En cas que l’error suposi un ingrés inferior o s’hagi produït una devolució incorrecta, s’ha de presentar un nou model 200. En aquest nou formulari s’ha de marcar la casella ‘declaració complementària’ i afegir el número justificant de la declaració que es vol corregir. Serà necessari omplir les dades tant de la declaració complementària com de la que es pretén rectificar.

També serà necessari incloure el resultat de l’anterior autoliquidació a la casella 1578 o 1584 de la pàgina 14 bis del model. Si el resultat va ser 'ingressar', s’ha d’omplir la casella 1578 i, en canvi, s’introduirà la quantia corresponent a la casella 1584 si el resultat va ser 'retornar'. A les dues situacions sempre es posarà la xifra en positiu.

Si la situació és la contrària, ja sigui perquè la persona declarant s’hagi oblidat d’aplicar alguna deducció, no s’hagi introduït un ajustament ‘extracomptable’ negatiu o perquè l’Agència Tributària hagi retornat una quantia inferior a la que corresponia, s’ha de sol·licitar la rectificació de la declaració ja presentada i la devolució de l’import corresponent.

La sol·licitud s’ha de tramitar presentant un escrit a la Delegació o Administració d’Hisenda. Per aquest tràmit, s’ha de fer constar el domicili social de l’organització, explicar clarament quins són els errors que s’han comès i adjuntar la documentació justificativa pertinent. La rectificació es pot presentar de forma telemàtica a la seu electrònica de l’Agència Tributària a l’apartat de 'rectificació d’autoliquidació'.

En cas que l'error comès s’hagi produït a una casella informativa, que el compte bancari introduït en el qual es va sol·licitar la devolució sigui incorrecte, o sigui altre error que no afecta el resultat de la liquidació, la persona declarant haurà de presentar una 'sol·licitud de rectificació de l'autoliquidació'.

Aquest escrit s’haurà de presentar abans que transcorrin quatre anys des del moment que va finalitzar el termini per presentar la referida autoliquidació. L’Agència Tributària disposa de sis mesos per donar una resolució. La persona declarant tindrà quinze dies per presentar les al·legacions pertinents en cas que no estigui d’acord amb la resposta a la sol·licitud presentada

field_vote: 

Com redactar la justificació d’un projecte

Imatge principal a portada: 
La justificació d’un projecte s’ha de començar a fer durant el desenvolupament del mateix.  Font: Unsplash
Autor/a: 
Àfrica Miró
Resum: 

La redacció d'aquest document pot servir per extreure diversos aprenentatges que ajudin l'entitat a millorar en el futur.

Sempre que finalitzem un projecte s’ha de redactar la seva justificació. Aquest document serveix tant per a la mateixa entitat com per a les persones finançadores, en cas que hi hagi, ja que permet saber que s’ha fet amb els diners, quines activitats s’han dut a terme, quines no, quin ha sigut l’impacte del projecte en la comunitat triada, etc.

Imatges secundàries: 
La justificació d’un projecte s’ha de començar a fer durant el desenvolupament del mateix.  Font: Unsplash
És molt important tenir en compte les dates d’entrega i complir els terminis per accedir als ajuts. Font: Pexels
Subtitols: 
Consells per a una millor justificació
Justificació econòmica
Els formularis
Altres qüestions a tenir en compte
Continguts: 

La justificació d’un projecte s’ha de començar a fer durant el desenvolupament del mateix projecte. Per poder bolcar tota la informació és molt recomanable la utilització de l’Excel, per això és important saber quina informació es vol recopilar i com fer-ho. Alguns dels resultats que es poden posar a l’Excel són:

  • Registrar quines incidències es produeixen.
  • Quin és el feedback de la comunitat a la qual es dirigeix.
  • Els recursos humans amb els quals es disposa (si són suficients o no).
  • Quin és el nivell de participació.
  • Veure si són suficients els recursos materials.
  • Comprovar si el temps és suficient.
  • Corroborar o no que les accions plantejades són les adients.
  • Quina ha estat la difusió del projecte.

Una manera efectiva de poder tenir fàcilment alguns punts d’aquesta informació és demanar a les persones participants que emplenin un qüestionari abans del desenvolupament del projecte i un altre un cop finalitzat.

El més important que s’ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar l’Excel és que aquest ha de permetre, fent una ullada, tenir una visió completa del desenvolupament del projecte.

En aquest punt, l’entitat justifica o bé la totalitat del projecte o bé la quantitat subvencionada mitjançant la presentació de factures. Aquí és important tenir en compte dues qüestions: en primer lloc, els terminis de les despeses que s’estipulen en les bases de la convocatòria, perquè en cas d’estar fora de termini, la factura no serà vàlida. I, en segon lloc, el marge de desviació que pot haver en cada partida.

A l’hora de demanar una factura, s’ha de fer constar la següent informació:

  • La persona emissora
  • La persona receptora
  • La data
  • El concepte
  • L’impost aplicat

Per a la redacció de la justificació, moltes de les institucions i entitats finançadores que estableixen les bases de la convocatòria sovint tenen un formulari de justificació de projectes.

Aquests formularis són una guia fàcil on només s’han d’anar emplenant les diferents dades que es demanen. Tot i així, en cas que es tingui algun dubte amb la justificació, es pot mirar si hi ha algun número de contacte.

Normalment, els formularis es guien pels següents punts:

  1. Nom de l’entitat
  2. Denominació del projecte
  3. Eixos d’actuació
  4. Descripció del programa
    1. Presentació del projecte
    2. Metodologia emprada
    3. Objectius del projecte
    4. Accions que s’han desenvolupat per arribar als objectius
    5. Quins indicadors s’han extret
    6. Conclusions

Per tenir una bona justificació, és convenient fer una recapitulació. Aquest és un exercici intern de gran utilitat per a l’entitat a través del qual es poden extreure millores, modificacions a futur, canvis i aprenentatges.

Les preguntes clau per aquest apartat són: Hem assolit el projecte tal com s’esperava? I com es podria millorar? Sigui una bona conclusió o sigui desfavorable, s’ha de tenir present el que s’ha après i no ha de saber greu perquè sempre es pot millorar.

Per últim, és molt important tenir les dates d’entrega en compte i complir els terminis, perquè no entregar els informes a temps o en la forma en què es demanen pot comportar no accedir a nous ajuts en un futur.

field_vote: