Claus per a detectar estafes que suplanten l'Agència Tributària

Imatge principal a portada: 
Sovint es fan enviaments que simulen ser l’Agència Tributària (AEAT) principalment per obtenir dades confidencials. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Sovint hi ha casos de 'phishing' que tenen com a objectiu aconseguir dades de les entitats o de les persones.

Les estafes a través del sistema 'phishing' són molt habituals, per això, cal recordar periòdicament la seva existència. En concret, sovint es fan enviaments que simulen ser l’Agència Tributària (AEAT) principalment per obtenir dades confidencials, ja sigui suplantant el lloc web de l’AEAT o indicant la descàrrega d’un fitxer que porta un virus.

Imatges secundàries: 
Sovint es fan enviaments que simulen ser l’Agència Tributària (AEAT) principalment per obtenir dades confidencials. Font: Freepik.
L’Agència Tributària va actualitzant els casos de phishing que es detecten. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com detectar casos de 'phishing'?
Tipus de comunicacions
Recomanacions
Continguts: 

Per a lluitar contra aquestes situacions recurrents, l’Agència Tributària ofereix al seu lloc web un apartat on es van actualitzant els casos de 'phishing' que es van detectant. En el moment en què una entitat rep una notificació sospitosa, hi ha l’opció de visitar aquesta pàgina per consultar si el missatge rebut coincideix amb alguna de les estafes (actuals o anteriors) o és similar.

Davant possibles sospites també es pot revisar el Twitter de l’Agència Tributària, d’aquesta manera es pot verificar si altres persones han rebut un missatge similar i com es recomana actuar en cada situació. És, a més, un bon lloc on plantejar dubtes si no es té clara la veracitat d'un missatge rebut per l'Agència Tributària.

Durant l’estiu del 2021 s’han detectat casos de 'phishing' a través d’una notificació d’expedient sancionador per infracció tributària. En aquest missatge s’indica que “es declara l'embargament preventiu dels seus béns i drets. Aquesta mesura serà efectiva de manera urgent, en un termini màxim de 2 setmanes” i s’afegeix un enllaç.

Entre les estafes recurrents també és habitual que s’enviïn SMS o correus electrònics indicant que al/a la contribuent li correspon un determinat reemborsament i per a poder rebre’l cal accedir a un enllaç. L’actualització d’impostos, errors en la declaració de la renda o, simplement, notificacions tributàries són alguns dels exemples que es produeixen sovint.

Davant d'aquestes situacions, l’Agència Tributària recomana “no obrir missatges d'usuaris desconeguts”. Aquests tampoc no s’han de respondre, no s’ha d’accedir als enllaços ni s’han de descarregar els fitxers.

En tot cas, l'AEAT insisteix que en cap cas l'ens “no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta”. Amb la qual cosa, cal actuar amb cautela i tenir presents els aspectes plantejats al primer punt.

A més a més, l’AEAT ofereix diversos canals per contactar i denunciar estafes a través de Twitter, pel xat del lloc web, per telèfon a través d’un formulari en línia.

field_vote: 

Quan presentar el model 111

Imatge principal a portada: 
El model 111 reflecteix les retencions i ingressos a compte de l'IRPF. Font: Wikipedia.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

L’inici de l’últim trimestre de l’any suposa el moment de passar comptes amb Hisenda i això implica algunes obligacions per a les entitats.

Entre els documents que cal presentar a l’octubre hi ha el model 111 que reflecteix les “retencions i ingressos a compte de l’IRPF”, segons la mateixa Agència Tributària.

Imatges secundàries: 
El model 111 reflecteix les retencions i ingressos a compte de l'IRPF. Font: Wikipedia.
El model 111 s'ha de presentar durant els 20 primers dies naturals. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com presentar el model 111
Obligació de comunicar l’alta i la baixa
Per què cal presentar la baixa
Continguts: 

L’autoliquidació trimestral d’aquest model es pot fer telemàticament durant els 20 primers dies naturals d’octubre (i és el mateix per a la presentació que s’ha de fer a l’abril, al juliol i al gener, quan es fa la declaració informativa). Encara que també es pot presentar de forma presencial a una seu de l’Agència Tributària.

El model 111 s’ha de presentar sempre que l’entitat tingui treballadors/es en plantilla, encara que no hi hagi retencions, o quan hagi contractat serveis amb una persona que treballa per compte propi. Però què succeeix si una organització no té cap professional de forma fixa que presenta factures amb retenció de l’IRPF?

Quan una entitat ha de declarar retencions o ingressos a compte de l’IRPF, per exemple, per pagament a un/a treballador/a autònom/a o un/a conferenciant, o per beneficiar-se d’algun premi; inicialment, ha de comunicar-ho a Hisenda.

Alhora, si durant un trimestre no s’han satisfet rendiments subjectes a retencions o ingressos, també és necessari comunicar a l’Agència tributària la baixa al cens de retenidors. En ambdós casos, aquesta comunicació es fa amb el model 036, que es pot obtenir al web de l’Agència Tributària.

És a dir, l’organització primer ha de presentar l’alta amb el model 036, posteriorment, ha de lliurar el model 111 i, en el moment que deixi de tenir els comptes amb retencions, haurà de presentar de nou el model 036 indicant la baixa. Aquest procediment s’haurà de repetir les vegades que sigui necessari, quan una entitat només tingui persones que treballen de forma interrompuda.

En la declaració censal de baixa, a més, és necessari que es concretin les causes. El cessament d’activitat professional és una causa habitual, per exemple, quan es deixa de necessitar un/a treballador/a autònom/a. No obstant això, hi poden haver altres raons acceptades.

Cal tenir en compte que, si no es presenta la baixa censal, es dona per fet que encara es manté la inscripció al cens. Per tant, durant aquest temps s’han d’anar presentant les declaracions o autoliquidacions periòdiques corresponents i l’Agència Tributària pot anar requerint la presentació del model 111.

Per tant, en el moment que una organització comença o deixa de tenir les obligacions de retencions o ingressos cal comunicar-ho a l’Agència Tributària. En cas que l’administració detecti que s’hauria d’haver presentat el model 111 i que ho notifiqui a l’entitat, imposarà una sanció que habitualment és de 200 euros (encara que pot reduir-se, si es paga en els terminis indicats en la notificació).

En cas que l’organització s’adoni abans de rebre la notificació, podrà presentar la documentació pertinent, encara que sigui fora de termini, amb un recàrrec segons el temps que hagi passat des del venciment.

field_vote: 

Noves quantificacions de les sancions per incompliments tributaris

Imatge principal a portada: 
Es redueix el que han de pagar les entitats, si presenten declaracions fora de termini. Font: Freepik.
Resum: 

Es redueix el que han de pagar les entitats, si presenten declaracions fora de termini.

Sigui per desconeixement o per altres circumstàncies, en ocasions les entitats no presenten alguna de les declaracions en el termini fixat o bé ho fan incorrectament. Això comporta que l'Agència Tributària pugui imposar alguna sanció a l’entitat.

Imatges secundàries: 
La nova regulació estableix un sistema més proporcional que el que hi havia fins ara. Font: Pixabay.
Es redueix el que han de pagar les entitats, si presenten declaracions fora de termini. Font: Freepik.
Subtitols: 
Presentació fora de termini de les declaracions trimestrals i l'Impost de Societats
Limitació en el pagament en efectiu
Reduccions per les sancions tributàries
Presentació incorrecta de les declaracions
Presentació fora de termini de les declaracions informatives
Presentació fora de termini de les declaracions censals
Continguts: 

La Llei 11/2021 modifica directament les sancions aplicables a aquest tipus de declaracions.

En primer lloc, cal tenir en compte que les declaracions trimestrals més habituals que presenten les entitats no lucratives són els models 303 (IVA), 111 (retencions d'IRPF de rendiments del treball, professionals i premis) i 115 (retencions d'IRPF d’arrendaments o lloguers).

L'Impost de Societats es declara mitjançant el model 200 (declaració anual) i el model 202 (pagaments a compte, si escau).

Totes aquestes declaracions poden sortir positives (a pagar), negatives (a retornar o a compensar) o a zero.

En cas de presentar fora de termini una d'aquestes declaracions, o una altra de característiques similars, la sanció variarà en funció del resultat de la declaració i de si aquesta presentació es fa abans o després d'haver rebut cap requeriment reclamant-la per part de l'Agència Tributària.

Amb les noves modificacions la quantificació de la sanció també depèn de quant es triga a esmenar els errors. En cas que no hi hagi requeriment de l’administració, el recàrrec serà de l’1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard, si el resultat és a ingressar.

Així doncs, si es presenta abans de complir el primer mes de retard, el recàrrec serà de l’1%; en cas que sigui entre un i dos mesos menys un dia serà del 2%; i així successivament fins els dotze mesos. A partir d’aquest període, el recàrrec serà del 15% més els corresponents interessos de demora.

Regularització Llei 11/2021 Llei anterior
Menys d’un mes 1% 5%
D’1 a 2 mesos menys un dia 2% 5%
De 2 a 3 mesos menys un dia 3% 5%
De 3 a 4 mesos menys un dia 4% 10%
De 4 a 5 mesos menys un dia 5% 10%
De 5 a 6 mesos menys un dia 6% 10%
De 6 a 7 mesos menys un dia 7% 15%
De 7 a 8 mesos menys un dia 8% 15%
De 8 a 9 mesos menys un dia 9% 15%
De 9 a 10 mesos menys un dia 10% 15%
De 10 a 11 mesos menys un dia 11% 15%
De 11 a 12 mesos menys un dia 12% 15%
Més de 12 mesos 15% + interessos 20%

Per tant, la nova regulació estableix un sistema més proporcional que el que hi havia fins ara, que establia només quatre percentatges diferents de recàrrec.

No obstant això, hi ha aspectes que la nova llei no recull i que, per tant, s’entén que es mantenen. En aquest sentit, si la declaració és negativa o queda a zero, la sanció és fixa, per un import de 100 euros, també sempre i quan no s'hagi rebut cap requeriment.

En cas que l’Administració Tributària hagi requerit la presentació del model en qüestió, la sanció habitual és de 200 euros, en el cas de les declaracions negatives o amb resultat zero.

En el cas de les declaracions positives que hagin estat requerides, l'Administració Tributària establirà la sanció entre el 50% i el 150% del resultat de la liquidació, segons el que estableixen els articles 191 i 192 de la Llei General Tributària.

Cal tenir present que els recàrrecs o sancions es poden reduir en un 25% o 40%, respectivament, en cas que l’ingrés es faci en els terminis indicats en la notificació amb la liquidació provisional rebuda i si no es recorre.

Per tant, sempre és molt recomanable que l'entitat presenti les declaracions a les quals estigui obligada abans de rebre la reclamació per part d'Hisenda. A més, haver presentat les declaracions en el termini establert no eximeix d’haver d’estar al cas de possible errors, per tal de fer les modificacions pertinents al més aviat possible. Com abans es liquidin aquests errors, menys s’haurà de pagar com a sanció.

També cal tenir en compte que entra en vigor una reducció de les quantitats a pagar en efectiu, una mesura que durant molt de temps s’ha posat sobre la taula però que no s’ha fet efectiva fins ara.

En aquest aspecte, la modificació de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, estableix una disminució general de pagament en efectiu, passant de 2.500 a 1.000 euros.

Es redueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de les persones físiques particulars amb domicili fiscal fora de l’Estat espanyol.

Les modificacions del 2021 canvien les sancions imposades que queden de la manera següent:

  • 65% de reducció si es tracta d'una acta d'inspecció que es tanca amb acord, segons el previst en l'article 155 de la Llei 11/2021. En la versió anterior era del 50%.
  • 30% en els casos d'actes de conformitat.

També varia el percentatge de reducció addicional que passa del 25 al 40%. Aquest s’afegeix un cop aplicada, si s’escau, alguna de les anteriors reduccions i sempre que es compleixi alguna de les circumstàncies següents:

  • es realitzi l'ingrés total de l'import restant de la sanció en període voluntari, sense haver presentat sol·licitud d'ajornament o fraccionament de pagament, o
  • que no s'interposi recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció.

Cal tenir present que no s’apliquen modificacions en el sistema de l'Agència Tributària per qualificar la gravetat de la infracció en lleu, greu i molt greu. Aquest sistema permet determinar les sancions que cal imposar. Tampoc canvien les sancions per la presentació fora de termini de les declaracions informatives i censals.

Quan l'entitat sí que ha presentat les declaracions a les quals està obligada, però ho ha fet malament (fora de termini amb requeriment o dades incorrectes), l'Agència Tributària ha de qualificar la gravetat de la infracció, que pot ser sancionada amb un import monetari, i també amb altres sancions no monetàries de caràcter accessori.

Es mantenen els tres graus de gravetat possibles, que són:

  • Lleu
  • Greu
  • Molt greu

Els graus es determinen en funció de l'import deixat d'ingressar i d'altres barems que es detallen en els articles del 191 al 206 de la Llei General Tributària.

Si del procediment es determina que s'ha produït obstrucció, documentació falsa, mala fe o ocultació de dades, sempre es qualificarà la sanció com a greu o molt greu.

En qualsevol cas, per determinar si efectivament la declaració és incorrecta, la mateixa Llei General Tributària estableix tot un procediment d'inspecció i de liquidacions practicades per Hisenda en paral·lel a la declaració presentada per l'entitat, segons les dades que constin a l'administració.

És possible que es requereixi informació a l'entitat i, posteriorment, se li doni la possibilitat de presentar al·legacions i tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

No es regeixen pels mateixos criteris descrits anteriorment les declaracions informatives que es presenten durant el mes de gener i que inclouen dades amb transcendència tributària que obligatòriament s'han d'aportar a Hisenda segons el que es recull a l'article 93 de la Llei General Tributària, per tal que aquesta pugui tenir tota la informació de les persones o empreses que es relacionen amb la entitat. En aquest cas, la Llei 11/2021 no aplica modificacions, per tant, es manté de la següent manera.

Aquestes declaracions (les més habituals, els models 190, 180, 182 (donatius), 390 i 347) inclouen informacions i dades personals que l'Administració Tributària requereix. Suposen un resum de la informació d’autoliquidacions presentades per part dels subjectes passius o informació de manera massiva (en el cas del 182 i 347).

D'aquesta manera, posteriorment l'Administració pot emetre els esborranys de les respectives declaracions d'IRPF, o pot contrastar el que cadascuna d'aquestes persones o empreses declara pel seu compte.

Per tant, per a Hisenda, la informació proporcionada en aquestes declaracions anuals és molt important i la falta de presentació es sanciona més durament.

Si la presentació fora de termini de la declaració es produeix abans de ser requerida per Hisenda, la sanció serà de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000 euros.

Si la presentació es fa després de rebre un requeriment per part de l'Agència Tributària, la sanció és del doble: 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Aquestes sancions queden regulades a l'article 198 de la Llei General Tributària. De nou, es constata que és millor presentar les declaracions extemporànies abans que siguin reclamades a l'entitat, atesa la reducció aplicable en l’import de les sancions que ara es farà segons les modificacions.

Les declaracions censals (model 036) tampoc varien respecte de la normativa anterior. Són també molt importants per a l'Agència Tributària, ja que mitjançant aquestes l'organisme obté la informació necessària per saber quins models de liquidacions ha de presentar l'entitat.

Per aquest motiu, també sanciona durament la manca de presentació o si aquesta es fa fora de termini.

En aquest cas, la sanció fixa és de 400 euros, si la presentació es fa després d'un requeriment per part de l'Agència Tributària, o de 200 euros, en cas que es faci espontàniament, és a dir, sense requeriment previ.

field_vote: 

Requisits i aspectes a tenir en compte a l'hora de domiciliar els rebuts d’una entitat

Imatge principal a portada: 
Per executar el càrrec directe SEPA s’ha d’obtenir prèviament el consentiment de la persona a qui se li cobrarà. Font: Pixabay.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Per executar el càrrec directe SEPA s’ha d’obtenir prèviament el consentiment de la persona a qui se li cobrarà.

Com ja es va explicar en el primer recurs, el càrrec directe SEPA té una sèrie de requisits per complir amb la normativa vigent per a domiciliar els rebuts. Un d’aquests requisits és tenir el consentiment de la persona a qui se li tramitarà el cobrament a través del compte proporcionat.

Imatges secundàries: 
El mandat ha d’estar subscrit per la persona que ha de pagar com a titular del compte. Font: Pixabay.
Per executar el càrrec directe SEPA s’ha d’obtenir prèviament el consentiment de la persona a qui se li cobrarà. Font: Pixabay.
Subtitols: 
Què és el mandat SEPA?
Quin format ha de tenir el mandat
Impossibilitat per rebre un cobrament
Continguts: 

El mandat o ordre de domiciliació és un document entre el creditor/a (l’entitat social) i el deutor/a o pagador/a, a través del qual la persona que ha de pagar autoritza i dona el seu consentiment al creditor/a per fer els cobraments i a la seva entitat financera a carregar-los.

El mandat ha d’estar subscrit per la persona que ha de pagar com a titular del compte on es farà la càrrega o persona en disposició de poder atorgar aquesta autorització.

Per exemple: una associació pot tenir un soci/sòcia, amb les seves dades, però la domiciliació es pot carregar en el compte d’una altra persona, com ara, del pare o mare. En aquest cas, també seran necessàries les dades i l’ordre de domiciliació de la persona a la qual se li farà el cobrament, que és diferent de la que consta com a sòcia.

Cal tenir en compte que l’entitat ha de guardar aquest document, signat, mentre estigui en vigor, durant el reemborsament i durant el temps que estableixi la llei de conservació de documents un cop cancel·lat.

Aquest document pot ser en paper o digital. Encara que es tingui en paper caldrà posteriorment digitalitzar les dades, però es recomana mantenir el paper com a prova d’autorització.

Aquest document d’autorització ha de seguir la normativa SEPA i, per tant, obligatòriament ha d’incloure les dades següents:

  • Encapçalament indicant que es tracta d’un mandat de càrrec directe SEPA.
  • Indicar si és bàsic (Core) o B2B.
  • Referència única del mandat: número que identifica el document de l’ordre de domiciliació.
  • Nom i domicili de la persona que ha de pagar.
  • IBAN de la persona que ha de pagar.
  • BIC de la persona que ha de pagar: el número d’identificació del banc.
  • Nom i identificador de l’entitat creditora.
  • Direcció de l’entitat (associació o fundació).
  • Tipus de pagament: recurrent o únic.
  • Data i lloc de la firma.
  • Firma de la persona que dona el consentiment.

Aquí es presenta un model de text per a incloure en l’ordre SEPA: "Mitjançant la signatura d'aquest formulari d'ordre de domiciliació, vostè (el deutor/a) autoritza a (A) (nom de l’entitat) a enviar ordres a la seva entitat financera per carregar al seu compte i (B) a l’entitat financera per carregar els imports corresponents al seu compte d'acord amb les instruccions del (nom del creditor/a).

Vostè té dret al reemborsament per la seva entitat financera d'acord amb els termes i condicions del contracte subscrit amb aquesta. La sol·licitud de reemborsament haurà de ser instada per part seva en el termini màxim de 8 setmanes a partir de la data en què es va fer el cobrament en el seu compte".

Un cop l’entitat emet la remesa de quotes a cobrar, els dies posteriors ha de vigilar com es desenvolupa aquest procés perquè hi poden haver rebuts impagats i això pot variar els càlculs de l’entitat.

Durant els cinc dies hàbils posteriors, el banc que ha emès els rebuts pot comunicar la impossibilitat de fer el cobrament, per exemple, si es tracta d’una sol·licitud errònia, si manca informació o no és correcta o si el compte de cobrament està cancel·lat. El banc de la persona que ha de pagar podrà fer la devolució, per exemple, per manca de fons suficients.

La persona a qui se li fa el cobrament pot retornar el rebut en un període de vuit setmanes pel motiu que sigui. Per últim, en cas que el soci/sòcia o persona a qui se li fa el cobrament detecti que no està autoritzat, perquè no hi ha l’ordre de domiciliació, ho haurà de comunicar a la seva entitat bancària en un termini màxim de 13 mesos. En aquest temps també es poden retornar els rebuts incorrectes.

En cas que la devolució sigui correcta, el banc serà l’encarregat de fer la devolució o indicar la manera per rebre els diners que s’hagin cobrat erròniament.

Pot succeir que una persona retorni el rebut, però que posteriorment comuniqui a l’entitat social la seva intenció de pagar la quota. En aquest cas, és recomanable proporcionar una via alternativa per pagar, per exemple, a través de transferència, perquè fer nous girs pot suposar un cost.

A més, és adient analitzar el nombre de rebuts retornats per tal d’extreure’n conclusions que ajudin a l’entitat a millorar aquest punt, per exemple, emetent la remesa en una altra data o permetent el pagament fraccionat.

En tot cas, és important complir amb la normativa per tal d’evitar problemes amb els cobraments, ja que això pot suposar un daltabaix per a l’entitat i pot minvar la credibilitat sobretot entre els associats/associades.

field_vote: 

Com domiciliar els rebuts d’una entitat: sistemes i terminis

Imatge principal a portada: 
La domiciliació bancària és una manera de poder girar els rebuts d’una entitat social. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

El càrrec directe SEPA és un sistema que permet fer cobraments periòdics de forma fàcil.

La domiciliació bancària és una manera de poder girar els rebuts d’una entitat social per tal de fer els cobraments periòdics de la quota, per exemple, als socis/sòcies. Es pot emprar el càrrec directe SEPA.

Aquesta forma de cobrament pot estalviar feina i temps a l’entitat i a la persona que ha de pagar. No obstant això, per poder seguir aquest procediment SEPA, cal que l’entitat del tercer sector s’adapti al procediment i compti amb una determinada informació.

Imatges secundàries: 
El càrrec directe SEPA permet fer un cobrament en el compte de la persona deutora. Font: Freepik.
La domiciliació bancària és una manera de poder girar els rebuts d’una entitat social. Font: Freepik.
Subtitols: 
Què és el càrrec directe SEPA?
Avantatges d’aquest sistema
Com habilitar la domiciliació bancària SEPA
Quina informació es necessita del pagador/a
Terminis a tenir en compte
Continguts: 

El càrrec directe SEPA (Zona Única de Pagaments en Euros, per les seves sigles en anglès) permet fer un càrrec/cobrament en el compte de la persona deutora (sigui física o jurídica). La persona deutora és la que ha de pagar. En aquest cas, es tracta de la domiciliació de rebuts als socis/es o participants de l’entitat per cobrar la quota periòdica.

Com que segueix la norma SEPA, aquesta domiciliació es pot realitzar en imports en euros entre els països que formen part d’aquesta zona.

Hi ha dos tipus de càrrecs:

  • Bàsic o Core: es poden fer cobraments a un deutor/a ja sigui consumidor/a, empresa o autònom/a. Com a entitat del tercer sector aquesta és la via per a poder girar els rebuts als socis/es o participants. En aquest recurs s’explica el càrrec bàsic.
  • B2B: es poden fer cobraments entre no consumidors/es, és a dir, empreses i/ o autònom/es. El període de devolució és reduït.

Gestionar els rebuts a través del càrrec directe SEPA comporta beneficis tant per a l’entitat com per a les persones que han de pagar. Per a l’entitat suposa un estalvi de temps sobretot quan s’han de fer cobraments amb una periodicitat superior a l’anual.

També és un sistema beneficiós per a aquelles entitats que hagin de fer el cobrament a un gran nombre de persones ja que suposa un cost i tramitar-ho a poques persones pot no ser rendible. A més, permet a l’entitat assegurar-se, dins del possible, que el soci/a farà el pagament cada vegada, tot i que ja s’explicarà en quins supòsits la persona pot rebutjar fer el pagament.

Per a la persona que ha de fer el pagament també és un sistema còmode, perquè un cop es comuniquen les dades a l’entitat ja es pot oblidar de fer altres gestions. Aquesta facilitat, a més, pot afavorir la permanència en l’entitat.

Malgrat tot això, s'ha de tenir en compte que no és un sistema de cobrament immediat, per tant, si es necessita liquiditat al moment, caldrà emprar altres vies.

Totes les entitats bancàries ofereixen la possibilitat de fer servir la domiciliació bancària. En tot cas, cal demanar-ho al banc de l’entitat social per tal que generi l’identificador de creditor/a. El creditor/a es refereix a l’entitat (o persona) que ha d’emetre el cobrament per rebre els diners

També és necessari passar una sèrie de gestions amb el propi banc, que es poden agilitzar si ja s’ha treballat prèviament amb aquesta entitat. Des de l’inici cal tenir clares les tarifes i condicions que ofereix el banc per fer aquesta gestió i, fins i tot, es poden negociar. En aquest moment caldrà saber el cost de girar els rebuts i altres despeses.

Un cop s’ha arribat a l’acord amb el banc, l’entitat ha de verificar que té la capacitat material i personal de complir els requisits per poder-se comunicar amb l’entitat bancària. La principal exigència és la creació d’arxius amb el format ISO20022XML, el format que poden executar els bancs. Per tant, l’entitat s’ha d’assegurar que els programes de comptabilitat compleixen els requisits SEPA i que hi ha alguna persona que ho sap gestionar.

Per poder domiciliar els rebuts l’entitat necessita tenir l’IBAN de les persones a qui ha de fer el cobrament. Es tracta d’un codi bancari que permet identificar cada compte i que consta de 24 caràcters.

Anteriorment, les domiciliacions es podien fer amb el número de compte, per tant, s’ha de comprovar que es tingui l’IBAN de les persones a cobrar. Aquest pot ser un bon moment per actualitzar la base de dades de l’entitat. De fet, una manera d’obtenir aquesta informació és trucar directament a les persones necessàries. Quan es contacti es pot aprofitar per actualitzar altres dades que manquin i verificar les que ja es tenen.

D’aquesta manera es podrà fer neteja dels contactes, sobretot si és una entitat amb llarga trajectòria i amb una base de dades poc actualitzada, i s’evitarà tenir un gran volum de rebuts impagats un cop passada la remesa.

Malgrat tot, fer la compilació de dades manualment pot suposar molta feina per a l’entitat, per això s’ha de tenir en compte que l’IBAN també es pot crear amb eines en línia a partir del número de compte. A més, el número BIC no és imprescindible perquè ja hi ha programes que el generen automàticament a partir de l’IBAN o es pot deduir amb alguns programes a través d’internet.

En els formularis d’inscripció o alta de soci/a a l’entitat (siguin digitals o en paper) s’hauria d’incloure un epígraf per l’IBAN i, fins i tot, es pot indicar amb caselles o espais el nombre de caràcters que s’han de posar, per evitar que la gent només posi el número de compte.

En aquesta comunicació per a la recepció de les dades bancàries també s’ha d’incloure el mandat SEPA, per tal de seguir la normativa per poder fer els càrrecs directes SEPA. És convenient guardar la versió en paper com a comprovant.

Cal tenir en compte el període per a la presentació d’un càrrec SEPA, és a dir, enviar la remesa a l’entitat bancària un determinat nombre de dies abans del cobrament. Aquest termini variarà segons diversos factors, per exemple, si es tracta del primer càrrec, amb la qual cosa caldrà tenir-lo clar.

La primera vegada que es gestiona amb el banc el cobrament de rebuts, s’ha d’enviar a l’entitat financera com a mínim amb antelació de cinc dies hàbils interbancaris, és a dir, els dies que els bancs realitzen operacions bancàries, normalment deixant fora els festius nacionals, en qualsevol cas és millor consultar-lo amb el banc. Posteriorment, només calen 2 dies d’antelació.

També cal tenir en compte les hores de tall, això significa que a partir d’una hora concreta l’operació pot comptar que és del dia següent, per tant, per assegurar els terminis es pot enviar l’ordre 6 dies abans en lloc de 5, o 3 en comptes de 2, per a gestions posteriors a la primera.

field_vote: 

Com fer els comptes anuals d'una fundació

Imatge principal a portada: 
La comptabilitat de les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública inscrites a Catalunya està regida pel Decret 259/2008, i el 125/2010, de modificació. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

En aquest recurs s'expliquen les principals qüestions a tenir presents a l'hora de fer la comptabilitat periòdica de les entitats.

La comptabilitat de les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública inscrites a Catalunya està regida pel Decret 259/2008, i el 125/2010, de modificació.

Imatges secundàries: 
La comptabilitat de les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública inscrites a Catalunya està regida pel Decret 259/2008, i el 125/2010, de modificació. Font: Freepik.
Els comptes anuals s’han de fer cada 12 mesos per part de l’òrgan competent de l’entitat. Font: Freepik.
Subtitols: 
Quines entitats han de fer auditoria de comptes?
Què inclouen els comptes anuals?
Com presentar els diferents apartats
Principis comptables
Continguts: 

Tot i que una auditoria pot suposar un mecanisme de transparència que algunes entitats socials realitzen voluntàriament, en altres casos (fundacions i associacions declarades d'utilitat pública) es tracta d’una qüestió obligatòria.

Segons el Decret 259/2008, “els comptes anuals s’han de redactar amb claredat, de manera que la informació subministrada sigui comprensible i útil [...] i han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat”. Per tant, s’ha d’incloure aquella informació que sigui rellevant, és a dir, necessària per prendre decisions econòmiques i que mostrin els riscos als quals s’enfronta l’entitat. La informació, a més, ha de ser fiable i ha de complir amb les qualitats de comparabilitat i claredat.

Per tant, cal sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa en cas que en els dos exercicis consecutius compleixin com a mínim dos de les següents situacions:

  • El total de l’actiu és superior a 6 milions d’euros.
  • L’import del volum anual d’ingressos ordinaris és superior a 3 milions d’euros.
  • El nombre mitjà de treballadors/es durant l’exercici és superior a 50.
  • Almenys un 40% dels ingressos totals prové de les administracions públiques (subvencions, convenis o contracte de prestació de serveis).
  • Haver rebut ingressos superiors als 60.000 euros en el conjunt de l’exercici de qualsevol administració pública.

Els comptes anuals són comptes públics, és a dir, que no es tracta de documentació interna, sinó que han de ser accessibles per a terceres persones, per tant, s'han de publicar al web de l'entitat, segons el que estableix la llei de transparència.

Els elements que s’inclouen en els comptes anuals són els següents:

  • Balanç: on es registren els actius, els passius i el patrimoni net.
  • Compte de resultats: on es posen els ingressos (que no vagin al fons dotacional o social o a compensar excedents negatius d’exercicis anteriors) i les depeses. Els ingressos i les despeses, però, també es poden incloure en el patrimoni net.
  • Estat de canvis en el patrimoni net.
  • Estat de fluxos d’efectiu (obligatori per a les entitats de dimensió gran).
  • Memòria.

Cadascun d’aquests apartats ha d’estar ben identificat, incloent-hi també la denominació de l’entitat i l’exercici corresponent.

Per a formular els apartats anteriorment esmentats cal tenir present els següents aspectes:

  • Incloure les xifres de l’exercici immediatament anterior amb el format que permeti la comparació amb les dades de l’exercici present.
  • Incloure només les partides amb imports a l’exercici present.
  • No es pot modificar l’estructura d’un exercici. Si, excepcionalment, s’ha de fer, caldrà indicar-ho a la memòria.
  • Es poden afegir noves partides, a més de les ja previstes, i es poden fer subdivisions més detallades.
  • Els crèdits i deutes amb entitats del grup i associades han de figurar en les partides corresponents, amb separació de les que no corresponguin a entitats del grup o associades, respectivament.
  • Les entitats que participin en un o diversos negocis conjunts que no tinguin personalitat jurídica han de presentar aquesta informació integrant en cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en què participen, i informant sobre el seu desglossament en la memòria.

En tot cas, si amb aquesta documentació no és suficient per mostrar una imatge fidel de l’estat comptable de la fundació, caldrà incloure les informacions complementàries a la memòria.

La comptabilitat de la fundació ha de seguir els següents principis comptables:

  • Entitats en funcionament: es considera que l’entitat continuarà, en cas contrari, però, s’hauran de seguir els criteris d’entitat en liquidació.
  • Meritació: cal incloure les transaccions o fets econòmics i s’han d’imputar a l’exercici al qual es refereixin els comptes anuals, independentment de quan es faci el pagament o cobrament.
  • Uniformitat: s’han de mantenir els criteris comptables i aplicar-los de forma uniforme.
  • Prudència: en les estimacions i valoracions davant de condicions d’incertesa. S’han de tenir en compte els beneficis obtinguts fins a la data, però també els riscos del mateix exercici o d'anteriors. Per tant, no s’han d’incloure els ingressos previstos.
  • No compensació: no es poden compensar les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos.
  • Importància relativa: permet no aplicar de forma estricta aquests principis quan es refereixin a assumptes de poca rellevància que no alteren la imatge de l’entitat.

S’han d’elaborar, per norma general, cada 12 mesos, excepte en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici o dissolució.; i s’han de tancar en la data que indiquen els estatuts o el 31 de desembre.

Els ha d’elaborar l’òrgan competent, en el cas de les fundacions seria el protectorat (a les fundacions la formulació i aprovació es fa pel mateix òrgan, amb la qual cosa, aquests dos procediments es poden realitzar alhora) i en les associacions, la junta directiva. El patronat ha d’aprovar els comptes anuals en els 6 mesos següents a la data de tancament de l’exercici. Els comptes s’han de lliurar al Protectorat en suport digital i per internet en el termini de 30 dies a comptar del dia en què s’aproven, per mitjà de documents garantits amb les corresponents signatures electròniques reconegudes.

A més, aquest òrgan ha de respondre de la seva veracitat. En aquest sentit, “l’entitat ha de fer una declaració explícita que els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat”, segons el Decret 259/2008.

field_vote: 

Com gaudir de les vacances minimitzant la petjada ecològica?

Imatge principal a portada: 
 Font: Pixabay
Autor/a: 
Cristina Muelas Guiu
Resum: 

Si estàs pensant en com planificar els teus dies lliures i t’agradaria gaudir-los reduint l’impacte que se’n pugui derivar de les decisions que prenguis... pren nota d’aquests consells!

S’apropa l’agost, el mes de les vacances per excel·lència, i molts i moltes ja teniu decidit què fer, on anar, com i amb qui. Ara bé, heu planificat els vostres dies lliures amb consciència sobre la petjada ecològica que deixem al planeta?

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
 Font: Pixabay
Subtitols: 
A on viatjo i amb quin mitjà de transport?
Turisme local i de proximitat
Comerç just i sostenible
Continguts: 

Decidir el lloc a visitar és la primera pedra al camí: no és el mateix triar com a destí un indret a milers i milers de kilòmetres de distància, que un que estigui més a prop del lloc on es resideix.

De fet, el professor, escriptor i investigador especialitzat en recerca sobre el turisme, la globalització i el canvi climàtic, Joan Buades, es pregunta si “és tan necessari marxar cada cop que tenim vacances”.

Triar el destí implica també decidir com hi vas. Tenint en compte que l’avió és el mitjà de transport que més contamina el planeta, tot plegat fa repensar en alternatives més sostenibles per viatjar com per exemple el tren, l’autobús o compartint cotxe. El viatge pot ser també part de l’aventura!

Així mateix, l’aspecte econòmic derivat de la decisió sobre el mitjà de transport triat és també clau al respecte: serà més barat viatjar en transport terrestre que no pas en avió.

Tenint en compte l’apartat anterior, el turisme i oci de proximitat s’erigeix com una de les millors opcions per gaudir de les vacances. De ben segur que encara hi ha llocs de la nostra regió que no coneixes. Sovint allò que tenim més a prop és el més desconegut.

Pot ser, per tant, un bon motiu per anar a visitar aquell poble que tant ens han recomanat els amics i amigues, o visitar aquella persona que fa tant de temps que no veiem i que viu a una altra província, per exemple.

Segons la investigadora de l’associació ALBA SUD, Carla Izcara, un dels aspectes més importants són les “propostes dirigides als mercats locals i les polítiques públiques orientades al turisme en clau local, pensades a partir de la figura del resident”.

Tan important és triar on viatges com decidir de quina manera et comportes a l’entorn. Per tal de seguir amb la línia de practicar unes vacances sostenibles i reduir l’impacte de la petjada ecològica, cal fer, en la mesura del possible, les compres desitjades als establiments locals.

D’aquesta manera estarem fomentant una economia social i solidària (ESS). Una proposta és, per exemple, consultar el mapa de l’economia solidària Pam a Pam, des d’on es poden agafar moltes idees d’allotjaments, restaurants i altres opcions per gaudir de la temporada d’estiu i enfortir el teixit de l’ESS.

field_vote: 

Com estalviar temps a l'hora de pagar les nòmines

Imatge principal a portada: 
Calculadora Font: Pixabay
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

La norma 34 permet automatitzar i fer de forma massiva transferències amb les entitats financeres.

Portar al dia la comptabilitat de la nostra entitat pot comportar molt de temps i recursos. En la línia de voler facilitar les gestions comptables, l’Associació Espanyola de Banca (AEB) estableix una sèrie de normes o quaderns bancaris que marquen les característiques dels fitxers informàtics que emeten o reben les entitats financeres.

Imatges secundàries: 
Calculadora Font: Pixabay
La norma 34 estableix les característiques que ha de tenir el fitxer per ser processat de manera automàtica. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què és la norma 34?
Per a què serveix aquesta norma?
Què ha d’incloure?
Continguts: 

Les diferents normes de l’AEB permeten el desenvolupament d’aplicacions o programes informàtics que fan possible automatitzar tasques relatives a la comptabilitat de l’entitat, ja que són capaços de processar de forma automàtica la informació dels documents que segueixen una estructura molt determinada. Entre aquests quaderns hi ha, per exemple, el 43, per a la recepció de moviments o extractes bancaris, i el 34, d’emissió de transferències.

La norma 34 és l’estàndard que estableix les característiques que ha de tenir el fitxer i, per tant, el programa per poder processar de manera automàtica un llistat d’ordres de pagament o transferències. Per tant, en aquest cas el document el genera l’entitat social cap a l’entitat financera.

Utilitzar aquest document permet a l’entitat fer operacions de transferències, això es tradueix en poder fer el pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores de forma massiva, i no de manera manual a cada persona. Això pot suposar un gran estalvi de temps en entitats amb un gran volum de treballadors i treballadores, i també pot ser una oportunitat a tenir en compte i implementar en el programa de comptabilitat en entitats que estiguin augmentant la seva estructura.

En aquest sentit, la norma 34 també es pot utilitzar a l’hora de fer el pagament de pensions i, en general, de les transferències ordinàries, per exemple, a proveïdors/es. A més, a través d’aquest procediment també es poden fer operacions amb xecs i aquestes es poden incloure en el mateix document on hi ha operacions de transferències.

En el fitxer s’haurà d’especificar, però, si es tracta de la transferència de nòmines, pensions, a proveïdors o altres pagaments. En el cas de les nòmines o pensions no es podran ordenar pagaments amb un import superior a 15.000 euros.

Per tant, el que ha de fer l’entitat és generar un arxiu seguint l’estructura de la norma 34 per passar a l’entitat financera i que aquesta el pugui processar i fer les operacions pertinents.

Per tal de fer aquesta automatització correctament, és imprescindible indicar la següent informació:

  • Compte de càrrega de l’ordenament.
  • Compte d’abonament beneficiari.

En ambdós casos cal que aquesta informació tingui el format de Codi Compte Client (CCC), és a dir, que cal indicar aquests codis formats per 20 dígits i que, de fet, hem d’utilitzar sovint. Per això, és important tenir el CCC dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que no es tracta només del número de compte del client/a, sinó que també incorpora el codi de l’entitat, el de l’oficina i els dígits de control.

A més a més, caldrà indicar altres dades com el NIF, direcció fiscal, data d’emissió de les ordres... També és important tenir en compte les possibles limitacions o condicions de l’entitat financera amb què es treballa, per exemple, en el nombre d’operacions que es poden incloure a la remesa. Això s’ha de tenir molt clar perquè, en cas contrari, el fitxer emès serà rebutjat per l’entitat.

Un cop s’ha fet el procediment a través del programa informàtic, es genera un arxiu amb unes característiques determinades que, en termes generals, inclou tres registres:

  • Registre de capçalera.
  • Registre de beneficiaris/beneficiàries
  • Registre de totals (resumen de fitxer).

En resum, és convenient que les entitats del tercer sector amb un volum important de treballadors i treballadores o d’empreses proveïdores a pagar tinguin present l’existència d’aquesta norma -i d’altres- i d’aquest procediment per poder estalviar temps en qüestions de comptabilitat.

field_vote: 

Les factures rectificatives

Imatge principal a portada: 
Una factura rectificativa és la factura que en substitueix una que té errors. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Es tracta d’una solució que permet modificar dades equivocades de la facturació d’una entitat.

En aquest recurs s’explica què és una factura rectificativa, en quins casos es pot emetre i quins requisits ha de complir perquè sigui vàlida.

Imatges secundàries: 
Una factura rectificativa és la factura que en substitueix una que té errors. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Les factures rectificatives sempre han d'incloure l'import de la rectificació. Font: Pixabay. Font: Pixabay
Subtitols: 
Què són?
Quan es pot emetre una factura rectificativa?
Requisits d’una factura rectificativa
Continguts: 

Les factures rectificatives, segons l’Agència Tributària, són factures que modifiquen alguna dada o càlcul d’una factura emesa anteriorment. També s’anomenen factures d’abonaments. Són la solució als errors que es poden cometre a l’hora d’emetre una factura. En definitiva, és un tipus de factura que en substitueix una que conté un error o que no inclou totes les dades que hauria de contenir.

Existeixen múltiples tipus de factures rectificatives. Per exemple, les factures que rectifiquen l’IVA o preu aplicat a un producte per a un client/a, o les que modifiquen algun contingut de la factura per complir amb els requisits legals de facturació, o les que es fan per recuperar l’IVA d’una factura impagada via la modificació de base imposable, entre d’altres.

Una factura rectificativa es pot emetre en casos d’errors en el tipus impositiu de l’impost o en el càlcul dels impostos. També en cas d’errors en alguna dada del contingut de la factura o quan falta incloure un descompte o cal aplicar-ne un fora de factura posteriorment. Per devolució de productes també es poden emetre factures rectificatives, per recuperar l’IVA de factures impagades i quan falta algun dels requisits que ha de complir qualsevol factura.

Altres errors freqüents que una factura rectificativa pot solucionar tenen a veure amb equivocar-se amb el nom del client o clienta a qui es factura, cometre algun error al concepte o ometre informació rellevant com ara la data de venciment, que pot ser interessant per poder calcular la facturació total.

Quan es produeixi alguna de les circumstàncies mencionades, l’entitat o persona a càrrec de la comptabilitat de l’entitat ha d’expedir la factura rectificativa. Es recomana fer-ne l’expedició el més aviat possible i sempre abans dels quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’IVA. El termini es redueix a 3 mesos des que es compleixen els requisits per emetre una factura rectificativa en el cas especial de l’IVA impagat.

Tota factura rectificativa ha d’informar del número de la factura que rectifica, ha de portar una sèrie de numeració diferent a la sèrie de facturació ordinària i ha de complir amb els altres requisits de la factura ordinària.

Cal també indicar que es tracta d’una factura rectificativa i el motiu de la rectificació. Només es podrà obviar el motiu quan es tracti d’una concessió d’un descompte o bonificació per volum d’operacions. En aquest cas la identificació dels motius és innecessària i és suficient indicar el període al qual fa referència, tal com s’explica al web d’assessoria Perez Sardà. Finalment, cal indicar l’import de la rectificació.

Cal tenir en compte que les factures que l’entitat rep com a despesa les fa una empresa o entitat proveïdora i si conté algun error, qui l’ha de canviar a través d’una factura rectificativa és el proveïdor/a en qüestió.

Una de les maneres més habituals d’emetre factures rectificatives és utilitzant programes informàtics de facturació com ara el que ofereix Quipu, Debitoor, Contasimple... També hi ha programes de facturació exclusius i adaptats a les entitats del tercer sector. Per exemple, el que ofereix Suport Tercer Sector – Fundesplai.

field_vote: 

Per què la teva entitat necessita tenir en compte el quadern 43?

Imatge principal a portada: 
La comunicació bancària permet conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint a l'entitat. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta norma estableix l'estàndard emès per l’entitat financera que recull els moviments d’un o diversos comptes corrents associats a un mateix banc o caixa d'estalvis.

La tresoreria és un apartat molt important per a les entitats sense ànim de lucre. Dins de les tasques que s’engloben en aquest àmbit, cal tenir present la comunicació bancària, és a dir, la comunicació entre l’entitat sense ànim de lucre i l’entitat financera, per tal de conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint i estar al dia de l’estat dels comptes bancaris.

Imatges secundàries: 
La comunicació bancària permet conèixer els cobraments i pagaments que s’estan produint a l'entitat. Font: Freepik.
La norma 43 de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) estableix la regulació per a la transmissió dels extractes dels comptes corrents. Font: Freepik.
Subtitols: 
Com demanar l’extracte bancari?
Per a què serveix aquest document?
Com treballar amb aquest arxiu?
Com és aquest document?
Continguts: 

El primer que cal tenir present és que totes les entitats financeres estan obligades a emetre informació mensual dels moviments bancaris del client/a de forma gratuïta. Cada banc o caixa d’estalvis pot tenir les seves particularitats, però, com a norma general, actualment es pot demanar a través del web de l’entitat corresponent. Per a poder fer aquest tràmit cal que sigui la persona titular o autoritzada qui ho demani.

L’habitual és que l’entitat bancària emeti aquest arxiu mensualment, però es pot demanar amb una altra freqüència, fins i tot, de manera diària. La freqüència amb què es demani es pot decidir en funció del volum de moviments de l’entitat, però, com a mínim, pot ser interessant disposar d’un extracte a l’any. Les entitats financeres poden emetre aquest document de forma immediata (en unes hores), l'endemà o de forma periòdica. Els bancs o caixes d’estalvi també poden emetre aquest extracte d’anys anteriors o de comptes cancel·lats, en aquests casos, però, pot suposar un cost i trigarà un temps.

Comprovar els extractes bancaris pot ser més o menys urgent depenent de les característiques de l’associació o fundació. En aquest sentit, en una petita entitat amb un únic compte centralitzat en una o dues persones no hauria de suposar grans complicacions tenir el control dels comptes, d’altra banda, si l’entitat té diversos comptes, seus o persones titulars i autoritzades es fa més necessari disposar d’aquest arxiu.

En qualsevol cas, es tracta d’una documentació important per detectar moviments no identificats, per exemple, les comissions o els possibles fraus. El quadern 43 també inclou els donatius que es rebin, per exemple, a través de bizum.

Principalment, la norma 43 AEB serveix per realitzar la conciliació bancària, és a dir, permet fer la comparació entre els apunts financers comptables que porta l’entitat sense ànim de lucre dels seus comptes bancaris i els ajustos que fa l’entitat financera en aquests comptes. Disposar d’aquest document és molt pràctic per fer la comprovació i estalviar temps. En aquest sentit, es pot crear un compte transitori on indicar els pagaments i els cobraments per, després, fer la comprovació amb l’extracte bancari i comprovar les possibles discrepàncies que hi puguin sorgir. En aquest punt, caldrà veure la raó d’aquesta diferència i mirar de resoldre-la per tal d’actualitzar correctament la tresoreria.

Actualment, el més habitual és poder descarregar aquesta informació a través del lloc web o rebre-la en format digital (tot i que poden haver-hi entitats financeres que encara l’enviïn per correu postal). En tot cas, cal tenir en compte el format de l’arxiu que proporciona l’entitat financera i, si és convenient, demanar i concretar directament amb l'entitat financera les especificitats d’aquest document i del seu enviament.

Existeixen diversos programes de comptabilitat amb què pot treballar una entitat sense ànim de lucre i és bo informar-se i conèixer la forma de treballar amb els arxius AEB 43. Però com a norma general, cal carregar el fitxer al programa de comptabilitat i a cada moviment s’indicarà la seva contrapartida de forma més o menys automàtica (segons el programa). A més, encara que no es disposi d’un programa específic, l’extracte és útil si es treballa de forma més manual o amb Excel, ja que permetrà fer una comprovació més ràpida dels moviments.

El quadern 43 és un fitxer que té una estructura normalitzada, si bé es pot presentar amb alguna lleu variació segons el banc o la caixa, i hi ha diverses modalitats. La primera inclou els moviments formalitzats a l’oficina de l’entitat de crèdit que manté el compte. La segona afegeix els moviments formalitzats a les diferents oficines de la mateixa entitat financera. I, per últim, la tercera modalitat facilita informació complementària.

La norma 43 s’estructura en diferents blocs:

  • Capçalera: inclou, principalment, la informació de l’entitat financera i les dates a què correspon l’extracte.
  • Blocs dels diferents comptes, si escau, amb els saldos inicials i també hi haurà els blocs amb els moviments (positius i negatius) i la informació d’identificació de cadascun. Aquí es poden incloure conceptes complementaris, si s’ha demanat específicament.
  • Final dels comptes: amb el número total d’haver-hi i deure i el saldo final, entre altres dades, com a resum de la informació del compte.
  • Final del fitxer: amb les dades de tancament del document.
field_vote: