Nous models 770 i 771 per la regularització voluntària de la situació tributària

Imatge principal a portada: 
es podrà aportar documentació addicional per recolzar les dades de les diferents partides que es continguin tant en el model 770 com en el model 771. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Els models s’han de presentar de forma obligatòria per via electrònica a través d’Internet.

El 16 de juny de 2020 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'Ordre HAC / 530/2020, de 3 de juny.

Imatges secundàries: 
es podrà aportar documentació addicional per recolzar les dades de les diferents partides que es continguin tant en el model 770 com en el model 771. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Es pot aplicar la reducció del 25% en l'import a ingressar pels recàrrecs que es regularitzin. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Objectiu
Qui ho pot presentar?
Quina reducció se li pot aplicar?
Model 770
Model 771
Continguts: 

Es pretén que les persones contribuents puguin regularitzar de forma voluntària la seva situació tributària amb referència als tributs que han de ser objecte d'autoliquidació. Per aquest motiu, Hisenda ha aprovat dos models tributaris.

Per un costat, el 770 dona resposta a l'autoliquidació d'interessos de demora i recàrrecs per a la regularització voluntària, mentre que el 771 es refereix a l'autoliquidació de quotes de conceptes i exercicis sense model disponible a la seu electrònica de l'AEAT per a la regularització voluntària.

Poden presentar aquest document totes les persones obligades tributàries que procedeixin al complet reconeixement i pagament del deute tributari. Aquest pagament s’ha de realitzar abans que se li hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovació o investigació tendents a la determinació del deute tributari objecte de la regularització.

Si aquestes actuacions no s'han efectuat, el pagament s’haurà de fer abans que el Ministeri Fiscal, l'Advocat de l'Estat o el representant processal de l'Administració autonòmica, foral o local interposi querella o denúncia contra la persona dirigida. També pot ser abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d'instrucció duguin a terme actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències, conforme l'article 252 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre.

D'aquesta manera, si no s’ha rebut cap notificació al respecte, es poden presentar els models telemàticament a la seu electrònica i aplicar la reducció del 25% en l'import a ingressar pels recàrrecs que es regularitzin, d’acord amb l’article 27.5 de la Llei General Tributària.

El model 770 s'utilitza per a l'autoliquidació i ingrés dels interessos de demora i dels recàrrecs objecte de regularització. El document requereix informar al mateix de la quota ingressada que dona lloc a aquests conceptes, així com el número de justificant de l'autoliquidació o les autoliquidacions, a través de les quals s'hagi declarat i ingressat la quota.

Per aquest motiu, abans de presentar el model s'ha de realitzar l'autoliquidació i l’ingrés de la quota tributària a regularitzar voluntàriament. D’aquesta manera, si el model està disponible a la seu electrònica de l'Agència Tributària per tal tribut i període de declaració s'utilitzarà el model 770. En cas de no estar a la seu electrònica, s’haurà de presentar el model 771.

Si es tracta d'un concepte impositiu amb períodes de liquidació trimestrals o mensuals, es presentaran tants models de declaració com períodes de liquidació s’hagin regulat respecte l'exercici corresponent.

Només s’utilitzarà el model 771 en cas de no existir cap model disponible per a aquest tribut i període de declaració. En aquest cas, només es presentarà un únic model 771 per autoliquidar la quota tributària anual que es vol regularitzar, desglossant l'import de la mateixa per a cada un dels períodes de liquidació de l'exercici corresponent.

field_vote: 

Com sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital?

Imatge principal a portada: 
Al juny, l'ingrés pot arribar a 100.000 llars. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs explica detalladament quins passos s’han de seguir per poder sol·licitar l’ajuda econòmica.

L’Ingrés Mínim Vital (IMV) és una renda mínima d’inserció destinada a les llars que ingressen menys de 462 euros al mes. Es calcula que la prestació arribarà a unes 284.000 persones a tota Catalunya.

Per optar a l’ajuda es tenen en compte els ingressos declarats el 2019 o s’estableix una mitjana dels mesos del 2020, per no excloure les persones sol·licitants que han perdut la feina arran de la crisi de la Covid-19. Per poder accedir a aquest, s’han de complir una sèrie de requisits i compromisos.

Imatges secundàries: 
Al juny, l'ingrés pot arribar a 100.000 llars. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La prestació es pot demanar tant individualment com per unitat familiar. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és el IMV?
Qui la pot sol·licitar?
Requisits necessaris
Com es sol·licita i documentació necessària
Quant i quan es cobra?
Complements autonòmics
Es pot treballar i rebre l’ingrés?
Com saber si puc accedir a l’IMV?
Continguts: 

Segons el govern, l’Ingrés Mínim Vital és una prestació que te l’objectiu de “prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones que viuen solen o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques”.

Amb aquesta prestació es pretén garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries, amb incentius a l’ocupació. Cal aclarir que l’ajuda no és compatible amb altres prestacions de pensions per baixa mèdica permanent.

Només podran accedir a l’ajuda aquelles persones amb residència legal i efectiva a l’Estat espanyol d’almenys un any ininterromput. Excepcionalment, es podrà sol·licitar en casos de víctimes de violència de gènere, tràfic amb finalitats d’explotació sexual i víctimes d’explotació sexual, a banda de la situació administrativa.

La prestació distingeix entre la prestació individual i la prestació per la llar. Pel que fa a la individual, es podran acollir persones d’entre 23 i 65 anys que visquin soles i ho hagin fet durant almenys tres anys abans, o que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci, o que estiguin en supòsits anteriors i en aquest cas, només cal ser major d’edat.

Pel que fa a l’ajuda col·lectiva, la poden cobrar un màxim de dues persones per unitat de convivència, és a dir, de la mateixa llar, d’entre 23 i 65 anys, o major d’edat si té fills al seu càrrec. Aquestes hauran de tenir uns ingressos totals inferiors a 5.538 euros per persona adulta o a 12.184 euros si hi ha més de tres fills/es o hi ha diverses persones adultes grans al càrrec, ja sigui per consanguinitat o afinitat.

Per demanar la prestació s’exigeix tenir la residència a l’Estat espanyol com a mínim un any abans i estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Això vol dir:

  • No tenir patrimoni superior a tres vegades la renda garantida anual. És a dir, 16.614 euros de manera individual. L’habitatge habitual queda exclòs del patrimoni. Hi ha un seguit de regles per realitzar el còmput.
  • Si no es treballa, estar inscrit com a demandant d’ocupació. En el moment en que es trobi feina, s’exclourà part del salari del càlcul de la prestació.
  • Si es treballa, però no s’arriba al mínim vital, es buscarà que pugui fer més hores o accedir a una feina millor.

Qualsevol persona que la vulgui demanar s’ha de dirigir a la seu electrònica de la Seguretat Social, o bé fer-ho a través de l’Ajuntament.

Durant el mes de juny, el Govern actuarà d’ofici per a unes 100.000 llars. A partir del 15 de juny, amb efecte retroactiu a l’1 de juny, es podrà sol·licitar a la web de la Seguretat Social. També es podrà enviar la documentació per correu ordinari, o realitzar el tràmit a través dels ajuntaments.

Per accedir a l’ingrés mínim, s’hauran de presentar documents relacionats amb la identitat, el domicili i la situació econòmica.

  • Identitat: DNI, llibre de família si hi ha menors o passaport i acreditació de resident.
  • Domicili: certificat d’empadronament de tots els i les membres de la unitat familiar.
  • Situació econòmica: caldrà autoritzar l’Administració que investigui les dades econòmiques tributàries i de la Seguretat Social, però preferiblement, incloure el carnet d’atur.

La quantitat que es cobrarà dependrà de la situació familiar de la persona sol·licitant i de si s’està cobrant un salari, amb un seguit de regles per al còmput dels ingressos.

La base mínima de les persones sense cap ingrés ni patrimoni ni familiars a càrrec serà de 461,53 euros mensuals. La prestació màxima anirà destinada a les persones en la mateixa situació respecte als ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar, amb 1.015,37 euros mensuals. En total hi ha 14 categories per definir les particularitats de cada cas.

Si la persona sol·licitant té altres ingressos, la renda mínima s’ajustarà, respectant els mínims establerts. Per exemple, si una persona ingressa 150 euros en un mes, l’Estat aportarà 312 euros per arribar als 461,53 euros mensuals.

L’ajuda es cobra cada mes, en un total de 12 pagues. S’espera que a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud ja es pugui cobrar, a través d’una transferència bancària. En cap cas podrà ser embargat ni ser objecte de descompte o de retenció.

Les comunitats autònomes podran complementar aquest ingrés amb fons propis gràcies a una descentralització de la prestació. En el cas de Catalunya, la Generalitat està barallant com articular la renda garantida de ciutadania amb el nou ingrés mínim vital.

L’IMV és compatible amb una feina. A més, contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por de deixar de percebre part de la prestació.

La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda, sinó que, si la persona beneficiària cobra 200 euros més no se li descomptaran 200 euros de l’ajuda, sinó un percentatge menor que el Govern ha d’establir.

La Seguretat Social ha desenvolupat un simulador en el qual, després de respondre a diverses preguntes, es pot comprovar si es compleix amb els requisits per sol·licitar la prestació i quin import correspondria.

El simulador no efectua el tràmit de petició de la renda mínima. Aquest s’ha de sol·licitar mitjançant la seu electrònica de la Seguretat Social o de l’ajuntament.

field_vote: 

Assessorament econòmic gratuït per a entitats del tercer sector

Imatge principal a portada: 
El servei de Xarxanet d'assessorament econòmic es va reprendre l'1 de maig. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) ofereix a totes les organitzacions no lucratives un servei de consultes en línia.

Les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre que tinguin dubtes referents a la gestió econòmica de les seves organitzacions, poden beneficiar-se des de l’1 de maig d’aquest servei públic, finançat per la DGACC, de la Generalitat, i gestionat per Suport Tercer Sector, el departament de

Imatges secundàries: 
El servei de Xarxanet d'assessorament econòmic es va reprendre l'1 de maig. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Servei eficient i de qualitat
Tipus de consultes freqüents
Com utilitzar el servei d’assessorament econòmic?
Recursos
Notícies
Continguts: 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

El servei d’assessorament en matèria econòmica ofereix suport en matèries molt diverses. Les més freqüents són les següents:

  • Gestió econòmica i comptabilitat: definir el pla comptable, fer balanços i tancaments, elaborar el quadre d’amortitzacions, dur a terme la gestió del pressupost, de la tresoreria, comptes anuals, memòries fiscals, etc.
  • Auditories i justificació de comptes: preparar-se per fer una auditoria, conèixer la documentació que cal aportar, etc.
  • Fiscalitat: beneficis fiscals i mecenatge, obligacions fiscals (IVA, Impost de societats, IRPF, IAE, declaració 347, operacions intracomunitàries, declaració censal, etc), les exempcions aplicables, la preparació de models tributaris; ajornaments i moratòries; tributar i comptabilitzar les fonts de finançament, les subvencions, els patrocinis, declaració d’utilitat pública,etc.
  • Comptabilitat informatitzada: crear el pla de comptes, introduir assentaments, tancar l’exercici, fer extractes bancaris, etc.
  • Obligacions derivades de l’aplicació de la normativa de transparència
  • Certificat digital: com aconseguir-lo, renovació, utilització envers les administracions públiques,...

Alhora, a través d’aquest servei es vol fer un especial esforç per ajudar les organitzacions en el coneixement, comprensió i compliment de les obligacions derivades de novetats legislatives, fiscals i econòmiques recents que incideixen directament en la gestió associativa.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes econòmics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari. Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

A banda del servei d’assessorament, l’equip econòmic, juntament amb l’àrea de comunicació de Suport Tercer Sector, s’encarrega de nodrir de continguts el portal de recursos de Xarxanet.

Al portal de recursos econòmics es poden trobar continguts didàctics i molt pràctics per al dia a dia d’una associació, fundació o cooperativa sense ànim de lucre. Com es declaren les factures d’IVA? Com s’ajornen els deutes tributaris? Com omplim i presentem el model 190? Com comencem una comptabilitat oficial? Aquests són només alguns exemples de les temàtiques que aborda el portal de recursos econòmics de Xarxanet.

Xarxanet també té un apartat dedicat a notícies econòmiques per al tercer sector. Al portal de notícies econòmiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió comptable i fiscal de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats quant a campanyes de micromecenatge, reculls de bones pràctiques cooperatives, llistats de propostes fiscals plantejades per entitats del tercer sector...

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘La renda bàsica de quarantena, la lluita d’una plataforma ciutadana’, ‘7 campanyes de micromecenatge contra la covid-19’, ‘La Taula del Tercer Sector obre noves licitacions’.

field_vote: 

S’aixeca la suspensió de la tramitació de la COSPE 2019-2020

Imatge principal a portada: 
L’objectiu d’aquest decret llei és adoptar mesures en l’àmbit subvencional. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies possibilita la flexibilització de les actuacions subvencionades per a l‘anualitat 2020, mentre estigui vigent l’estat d’alarma.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la resolució per la qual s’aixeca la suspensió de la tramitació dels expedients derivats de la

Imatges secundàries: 
L’objectiu d’aquest decret llei és adoptar mesures en l’àmbit subvencional. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Cal tenir en compte que l’aixecament de la suspensió s’aplicarà com a excepció en alguns procediments i només si hi ha un acord entre l’òrgan concedent i les persones interessades. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Finalitat
Aspectes clau
Ajornar terminis
S’activen les bestretes de les subvencions 2020 sense revisar els justificants 2019
Finançar les despeses
Adaptar la finalitat de les actuacions subvencionades
Possibles actuacions d’adaptació de les subvencions atorgades per l’anualitat 2020
Continguts: 

L’objectiu d’aquest decret llei és adoptar mesures en l’àmbit subvencional, ja que les actuacions de foment s’han vist greument afectades per la crisi de la Covid-19, i així es podran pal·liar els efectes desfavorables provocats tant a les persones beneficiàries com a les perceptores que es poden veure perjudicades. La situació és especialment rellevant en l’àmbit cultural i social, degut a la dràstica reduïda de la consecució dels seus objectius i actuacions.

Cal tenir en compte que l’aixecament de la suspensió s’aplicarà com a excepció en alguns procediments i només si hi ha un acord entre l’òrgan concedent i les persones interessades. S’entendrà que la persona interessada està conforme amb la no aplicació de la suspensió en el cas que es presentin els comptes justificatius d’acord amb el que estableixin les bases reguladores, convocatòria o acte de concessió.

Respecte les entitats que no presentin la declaració d’acceptació de l’aixecament de la suspensió, o no estiguin conformes, els terminis administratius continuen suspesos, i un cop es restableixin hauran de dur a terme l’activitat o renunciar a la subvenció.

La resolució permet, d’una banda, que l’entitat pugui sol·licitar que el seu expedient es tramiti perquè el Departament revisi la seva justificació i, d’altra banda, que l’entitat pugui continuar amb el termini de presentació de justificants suspès a l’espera que s’aixequi la suspensió general dels terminis administratius.

Amb aquesta mesura es vol evitar que la suspensió de terminis administratius perjudiqui els drets i interessos de les entitats.

Aquesta disposició només s’aplicarà a les entitats que manifestin expressament la voluntat que se les aixequi la suspensió de terminis i que a més, declarin responsablement que no han tramitat ni tramitaran cap expedient de regulació d’ocupació en relació amb els llocs de treball vinculats a les subvencions, amb l’excepció dels expedients temporals d’ocupació.

Amb aquesta mesura es vol avançar els pagaments de les subvencions 2020 per tal que les entitats puguin disposar dels recursos com més aviat millor.

L’Administració Pública finançarà les despeses del 2020 realitzades per les persones beneficiàries encara que no s’hagi assolit totalment o parcialment la finalitat de la subvenció o l’ajut, a causa de la situació actual d’emergència sanitària.

Amb aquesta mesura s’obre la possibilitat d’admetre, verificar i finalment pagar les despeses que les entitats hagin tingut l’any 2020 per tirar endavant els seus projectes malgrat les dificultats per completar-los o executar-los i encara que no s’hagin assolit els objectius que s’hi havien plantejat quan es van presentar al Departament per optar a l’ajut.

Es permet a les entitats beneficiàries poder adaptar l’objecte, finalitat o modificar les actuacions subvencionades que siguin necessàries per fer front a la situació de l’estat d’alarma.

Caldrà que les entitats sol·licitin i expliquin els canvis i adaptacions i que el Departament les accepti i validi sempre abans de la justificació de la resolució. S’haurà d’incorporar un annex amb un llistat de les possibles situacions d’adaptació que recullen els diferents supòsits per permetre a les entitats plantejar al Departament un canvi o variació del projecte inicialment presentat.

En la modificació es tindran en compte les despeses efectivament realitzades per la persona beneficiària, i s’adaptaran les que no s’hagin assolit total o parcialment.

Modificacions de projectes

El decret proposa modificacions de projectes perquè algunes activitats es puguin centrar en l’atenció de necessitats noves sorgides a causa de la pandèmia, així com adaptar les actuacions durant el període d’estat d’alarma i durant el període de desconfinament gradual, per atendre telemàticament quan no es pugui de forma presencial.

Imputar despeses

Es pretén imputar despeses de l’exercici 2021 sempre que aquestes no siguin recurrents , es justifiqui la necessitat a la sol·licitud de modificació del projecte, i ho accepti la unitat gestora, a més d’imputar despeses fixes de manteniment i d’estructura en el període que l’entitat hagi aturat l’activitat ordinària i que siguin imputables al projecte subvencionat.

Es vol adaptar l’atenció i les activitats en grups reduïts o individualitzats, mantenint la despesa dels i les professionals i locals i transformar les actuacions presencials del projecte en actuacions per teletreball amb objectius similars.

Seguiment personalitzat

També es pretén efectuar seguiment personalitzat de les persones usuàries del programa, a través de trucades, videoconferències, correus electrònics i/o visites si és possible, així com actuacions d’assessorament a entitats de segon nivell, si és el cas.

Despeses sanitàries i de prevenció

Pel que fa a les despeses, es volen efectuar en material sanitari o de protecció individual, de subministrament d’espais o llocs diferents i altres despeses i activitats addicionals relacionades amb l’atenció a les necessitats socials derivades de l’emergència, prioritzant aquelles accions que poden aportar mesures i solucions a les persones afectades per la situació d’excepcionalitat.

Projectes innovadors

També proposen substituir per projectes innovadors part de les actuacions que no es puguin realitzar amb motiu de l’estat d’alarma, realitzar canvis en el lloc d’execució i seguir abonant d’acord amb els mòduls establerts les places que hagin quedat vacants o els serveis que hagin estat tancats temporalment.

field_vote: 

Com ajornar deutes tributaris

Imatge principal a portada: 
Les entitats que ho poden sol·licitar han de tenir una facturació anual a 2019 inferior als  6.010.121,04 €. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Els ajornaments podran tenir un termini màxim de fins a 6 mesos, sense cap interès en els 3 primers.

Degut a la situació atípica provocada per la Covid-19, actualment es permet ajornar deutes que normalment són inajornables, com ara els pagaments a compte de l’Impost sobre Societats o els derivats de les retencions de l’IRPF efectuades a terceres persones.

Imatges secundàries: 
Les entitats que ho poden sol·licitar han de tenir una facturació anual a 2019 inferior als  6.010.121,04 €. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L’import màxim d’ajornament d’impostos serà de 30.000€. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què es pot ajornar?
Qui ho pot sol·licitar?
Instruccions a seguir
Què passa si no volem pagar interessos?
Continguts: 

Els deutes que es podran ajornar s’indiquen a continuació:

  • IVA.
  • IRPF de treballadors/es, professionals, lloguers o interessos de préstecs.
  • Impost sobre la Renda de No Residents.
  • Pagaments a compte de l’Impost de Societats.

Les entitats que ho poden sol·licitar han de tenir una facturació anual a 2019 inferior als 6.010.121,04 €. A més, han de complir amb un mínim de requisits.

Per començar, les declaracions que es poden ajornar han de tenir el termini de presentació del 13 de març fins al 30 de maig (les que pertanyen al primer trimestre de 2020) i hauran de fer un únic pagament pel total més interessos, si escau, però en la data que s’indiqui a la sol·licitud. És a dir, no es poden ajornar per anar pagant en terminis.

L’import màxim d’ajornament d’impostos serà de 30.000€ i d’entrada, s’haurà d’indicar que és de 6 mesos. Hisenda no cobrarà interessos de demora durant els tres primers mesos, però sí del temps que sobrepassi aquests límit, i fins els 6 mesos, al 3,75 % anual.

La sol·licitud s’ha de gestionar en el moment de la presentació, i és molt important que es segueixin els passos i les instruccions següents:

1. Gestionar el model 111 com és habitual, i quan s’arribi a la forma de pagament, marcar l’opció: ‘Reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

2. Quan es cliqui a ‘presentar’, es genera una presentació normal en arxiu pdf amb número de referència i de justificant. Automàticament, hauria de derivar a la pàgina de sol·licitud d’ajornament. En cas que no ho faci, s’ha d’accedir amb aquest enllaç i tenir a mà la declaració presentada per si es demana alguna dada com el número de justificant o l’import.

3. Omplir els camps de la sol·licitud. Per acollir-se a aquesta modalitat d’ajornament és imprescindible marcar ‘SÍ’ a la casella ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’. En marcar la casella, en l’apartat de la Proposta de pagament apareixerà el següent missatge: ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’.

Si es marca ‘NO’ a aquesta casella, la sol·licitud es tramitarà com una sol·licitud d’ajornament o fraccionament ‘normal’ i no serà admesa en les condicions del RDL amb independència del que es pugui indicar a posteriori en la motivació de la sol·licitud. Per tant, podria ser rebutjada.

  • En els camps referits a identificació de l’obligat tributari, deutes a ajornar i dades de domiciliació bancària, no hi ha cap peculiaritat. Els dos primers camps s’omplen automàticament perquè els agafa de la presentació i només cal indicar l’IBAN del compte bancari on es farà el càrrec al venciment.
  • Al camp ‘Tipus de garanties ofertes s’ha de marcar l’opció ‘Exempció’.
  • Al camp ‘Proposta de terminis; núm. de terminis’ ha d’indicar ‘1’, tot i que ho hauria de fer per defecte.
  • Al camp ‘Periodicitat’ s’ha de marcar l’opció ‘no procedeix’.
  • Al camp ‘Data primer termini’ s’ha d’incorporar la data corresponent a comptar un període de 6 mesos des de la data final de termini ordinari de presentació de l’autoliquidació, havent de finalitzar el termini dia 05 o 20. Per exemple, l’autoliquidació trimestral d’IVA MOD 303 del primer trimestre venç el 20 d’abril, de manera que la data màxima a incloure seria el 20-10-2020.

És molt important que addicionalment, en el camp ‘Motiu de la sol·licitud’ s’inclogui l’expressió ‘Ajornament RDL’.

S’ha de tenir en compte que en l’apartat ‘Proposta de pagament’ surti el missatge que està remarcat en vermell:

 Font: Font: AEAT.

4. Presentar la sol·licitud, clicant a ‘Firmar i enviar’.

Ha d’aparèixer el missatge: ‘La seva sol·licitud d’ajornament ha estat donada d’alta correctament en el sistema el dia X a les X hores, havent seleccionat l’opció de ‘Sol·licitud acollida al Reial Decret llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesurades urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19’’.

Haurà d’aparèixer la següent pantalla:

 Font: Font: AEAT.

5. La sol·licitud d’ajornament ja estarà feta i caldrà esperar la resolució d’acceptació. En uns dies, s’enviarà a la bústia electrònica de l’entitat, que haurà d’estar preparada per recollir-la i, per tant, caldrà que disposi d’un certificat digital de representant de persona jurídica vigent o que hagi caducat fa poc.

El formulari de l’Agència Tributària (AEAT) no permet indicar una data de venciment inferior als 6 mesos. Si només es vol ajornar durant tres mesos hi ha una alternativa.

Si es vol pagar abans, s’ha de gestionar l’ajornament en els sis mesos que marca el RDL, i quan s’arribi als 3 mesos (20/07/2020), generar la carta de pagament i liquidar el deute. Així no es generarà cap import en interessos.

Si es paga als 4 mesos només es suportaran els interessos d’un mes, i si es paga als 5 mesos, els dos. I així fins al venciment.

L’AEAT posa un exemple a la seva web que simula el cost de l’ajornament en funció dels mesos de deute:

  • Amb RD-llei 7/2020: L’import a ingressar serà de 25.000 euros si s’ingressa dins dels tres primers mesos.
  • Sense RD-llei 7/2020. L’import a ingressar era de 25.233,09 euros si ingressa als tres mesos.
  • Amb RD-llei 7/2020: Si ingressa als quatre mesos, l’import serà de 25.078,13 euros.
  • Sense RD-llei 7/2020. L’import a ingressar era de 25.312,50 euros si ingressa als quatre mesos.
  • Amb RD-llei 7/2020: Si ingressa als cinc mesos, l’import serà de 25.156,25 euros.
  • Sense RD-llei 7/2020. L’import a ingressar era de 25.391,91 euros si ingressa als cinc mesos.
  • Amb RD-llei 7/2020: Si ingressa al venciment de l’ajornament, sis mesos, l’import serà de 25.234,38 euros.
  • Sense RD-llei 7/2020: L’import a ingressar era de 25.468,75 euros si ingressa als sis mesos.

field_vote: 

Com es declaren les factures d’IVA NIF (N) i les factures d'IVA NIF (W)?

Imatge principal a portada: 
Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Alejandra Cariñanos
Resum: 

El número d'identificació fiscal de les entitats estrangeres comença per N i per als establiments permanents d'entitats no residents en territori espanyol per W.

Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu i no pas les factures de les entitats amb NIF (W). La Inversió del Subjecte Passiu (ISP) o reverse charge (en termes anglosaxons) en l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és una figura que suposa el traspàs de la qualitat de subjecte passiu de l'IVA de qui realitza l'operació subjecta a l'impost (emissor de la factura) cap al destinatari de l'operació (pagador de la factura).

Imatges secundàries: 
Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
NIF (W): Establiment permanent d'entitat no resident
Com es declaren les factures d’IVA NIF (W) en el model 303?
NIF (N): Entitats estrangeres
Com es declaren les factures d’IVA amb inversió del subjecte passiu (NIF N) en el model 303?
Continguts: 

Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent en territori espanyol a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns.

El Reglament 282/2011, CE, d'execució de la directiva assenyala que haurà d'entendre's per establiment permanent "qualsevol establiment, diferent de la seu de l'activitat econòmica (...) que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de mitjans humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d'aquest establiment".

L'article 84 de la Llei de l'IVA, dota un concepte més actiu d'establiment permanent. Es tracta del criteri de la 'intervenció' en la realització de l'operació. D'aquesta forma, una operació s'entendrà realitzada des d'un determinat establiment permanent si aquest establiment ha intervingut realment en la realització de l'operació. Si no ha estat així, l'entitat tindrà la consideració de no establerta, almenys per a aquesta determinada operació.

Les factures dels proveïdors amb NIF (W) reflectiran l'IVA corresponent a les quotes que estiguin subjectes als béns o serveis. Les entitats sense afany de lucre que hagin de presentar declaracions d'IVA ho reflectiran com a qualsevol altra operació interior corrent.

En el model 303, a l'IVA deduible del règim general, a la casella 28 'per quotes suportades en operacions interiors corrents' (la base imposable) i a la casella 29 (la quota corresponent).

Als lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats per un no resident sense establiment permanent, és a dir, una entitat estrangera amb NIF (N) s'aplica la regla d'inversió del subjecte passiu, per la qual cosa és la persona adquirent/receptora la que ha de procedir a autorrepercutir-se l'IVA i deduir-l'hi. Aquestes entitats amb NIF (N) no tenen residència fiscal a Espanya, però operen en territori espanyol i tributen per les vendes i prestacions de serveis realitzats aquí.

L'article 164, apartat 1, de la Llei 37/1992, estableix que els subjectes passius de l'impost (entitat emissora de la factura) estaran obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament a:

  • 2n. Sol·licitar de l'administració el número d'identificació fiscal i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s'estableixin.
  • 3r. Expedir i lliurar factura de totes les seves operacions, ajustada al que es determini reglamentàriament.

La factura haurà de recollir que hi ha inversió de subjecte passiu o reverse charge.

Cal tenir en compte com a consideracions que:

  • S'aplica la inversió del subjecte passiu només en operacions entre persones empresàries.
  • La regla general és que els béns i serveis tributin en territori de la persona destinatària per aquesta inversió del subjecte passiu.

Les factures del proveïdor amb NIF (N) no portaran IVA, només tindran els preus dels béns o serveis. No obstant això, les entitats sense afany de lucre que hagin de presentar els models 303, d'autoliquidació d'IVA, tenen l'obligació de reflectir simultàneament l'IVA espanyol que li correspongui a aquest bé o servei, com a IVA suportat i com a IVA repercutit.

En el model 303, a l'IVA reportat, a la casella 12 "altres operacions amb inversió del subjecte passiu" (la base imposable) i a la casella 13 (la quota corresponent).

En el model 303, a l'IVA deduible, a la casella 28 "per quotes suportades en operacions interiors corrents" (la base imposable) i a la casella 29 (la quota corresponent).

No s'haurà de presentar la declaració del model 349.

field_vote: 

Com omplir i presentar el model 190?

Imatge principal a portada: 
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Alejandra Cariñanos
Resum: 

El model 190 és la declaració informativa on s’indiquen les retencions i ingressos a compte que s’han realitzat durant l’exercici.

El model 190 és el resum anual de retencions de rendiments de treball, rendiments d’activitats professionals, premis i altres guanys patrimonials, per aquelles entitats que han presentat un o més

Imatges secundàries: 
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Qui està obligat a presentar el model?
Quan i com s’ha de presentar?
Informació del declarant (I)
Informació del declarat (II)
Informació del declarat (III)
Obtenció dels certificats
Continguts: 

Qualsevol entitat sense afany de lucre que durant algun trimestre de l’any hagi retingut imports corresponents a nòmines de personal assalariat, factures a professionals, rebuts o minutes a persones col·laboradores i altres casos menys comuns, com els premis de jocs i concursos, i els drets d’imatge. Les entitats que hagin realitzat retencions per algun o diversos d'aquests conceptes, han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any.

El model 190 fa referència a les quantitats retingudes durant l’any natural anterior i es presenta entre l’1 i el 31 de gener de cada any. És a dir, el model 190 de l’any 2019 es presentarà entre l’1 i el 31 de gener de 2020.

Les entitats no lucratives hauran de presentar en línia la declaració mitjançant formulari web a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària amb el certificat electrònic de representant de persona jurídica o també la podrà presentar una tercera persona que actuï en el seu nom, ja sigui un/a col·laborador/a social o un apoderat/da a fer el tràmit.

A la primera finestra del formulari web es troben les dades del 'declarant i resum de la declaració'. És necessari emplenar les caselles marcades amb asterisc, ja que són obligatòries.

Les dades del declarant són:

  • NIF de l'entitat
  • Raó social de l'entitat
  • Dades de la persona amb qui relacionar-se (telèfon, nom i cognoms, i adreça electrònica)

Les caselles dels camps 'resum de la declaració' s'autoemplenen amb les dades introduïdes en l'apartat 'perceptors'.

Després de complimentar les dades del declarant, des de la pestanya 'Apartats', s'ha d'accedir als perceptors.

En l'apartat 'Perceptors' es troba una opció on es pot donar d'alta, baixa i navegar entre ells. Per donar d'alta una persona perceptora cal prémer la icona 'Nou registre', identificat per un full en blanc amb el signe '+' en verd.

Cal emplenar les dades de cada persona perceptora, que són les següents:

  • NIF del perceptor/a
  • Cognoms i nom o denominació del preceptor/a
  • Codi de província
  • Clau (tipus de retribució) i subclau (en cas necessari)
  • Import de les percepcions
  • Import de les retencions practicades

Els camps marcats amb asteriscs són obligatoris.

Cal revisar i comprovar si s'han d'afegir més dades a la pestanya 'dades addicionals'. Això s'ha de fer en algunes de les claus, com ara la relativa a rendiments del treball per contractes laborals.

Una vegada complimentats els camps corresponents, des d'aquesta mateixa finestra es poden donar d'alta més perceptors/es, esborrar el registre i moure'ls entre ells o tornar a la llista de perceptors/es des del botó 'tornar a la llista de perceptors'.

En la llista de perceptors/es hi ha habilitada la columna 'estat' on es podran comprovar els registres correctes i incorrectes per la icona que es mostra.

A continuació es detallen les claus i subclaus més comunes per a les entitats:

Clau A. Es consignaran sota aquesta clau els rendiments de treball per compte d'altre, és a dir, les retribucions incloses a les nòmines.
Clau F. Retribucions per realitzar conferències, seminaris, cursos i elaboració d'obres científiques o literàries.

  • Subclau 01. Quan les percepcions corresponguin a un premi literari, científic o artístic no exempt de l'impost.
  • Subclau 02. Aquelles percepcions de la clau F que no hagin d'incloure's en la subclau 01.

Clau G. Rendiments per activitats professionals, el cas més comú.

  • Subclau 01. Cas general. Actualment, del 15%.
  • Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.1 del Reglament de l'Impost, actualment del 7%.

Clau H. Rendiments d'activitats professionals agrícoles, ramaderes i forestals en règim d'estimació objectiva.

Clau I. Rendiments de les següents activitats econòmiques: explotació de la propietat intel·lectual, drets d'imatge, assistència tècnica, arrendament de béns mobles i mines entre altres.

  • Subclau 01. Cessió drets d'imatge
  • Subclau 02. Resta de casos

Clau K. Premis i guanys patrimonials de la comunitat veïnal derivades dels aprofitaments forestals en muntanyes públiques.

  • Subclau 01. Premis que, per a la seva participació, impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.
  • Subclau 02. Resta de casos.
  • Subclau 03. Premis que, per a la seva participació, no impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.

Des de la llista de perceptors/es és possible emetre certificats individuals o col·lectius, sempre que la declaració no contingui errors.

Per comprovar si hi ha errors en la declaració s'ha de prémer el botó 'validar'. Si conté errors o avisos s'habilitarà la pestanya 'errors' amb la descripció de l'error o l'avís, i el botó 'anar a l'error' o 'anar a l'avís', per tal de modificar o complimentar, segons correspongui.

Si es desitja seleccionar tots els perceptors s'ha de clicar en el signe '+', (es podrà desmarcar la selecció amb la icona del signe '-'). Una vegada s'hagin assenyalat, s'ha de prémer 'emetre certificats' en la part superior. Per obtenir més informació, es pot consultar l'ajuda tècnica: 'com emetre certificats del model 190'.

Es recomana generar els certificats just abans de presentar la declaració, ja que un cop presentada, no serà possible generar-los sense recuperar prèviament el fitxer presentat.

field_vote: 

Com començar una comptabilitat oficial?

Imatge principal a portada: 
Diners en equilibri Font: Font:pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Quan una entitat decideix fer el pas de deixar de controlar els seus comptes amb un full de càlcul i començar a fer-ho pel sistema de doble partida, cal saber per on començar.

El recurs dona a conéixer per què s'ha de portar una comptabilitat oficial i aspectes claus com l'assentament d'obertura, quins imports han d'anar al deure i a l'haver i com quadrar l'assentament d'obertura.

Imatges secundàries: 
Documents comptables i bolígrafs Font: Font:pixabay
Calculadora i documents comptables Font: Font:Pixabay
Subtitols: 
Per què portar una comptabilitat oficial?
L'assentament d'obertura: el punt de partida
Quins imports han d'anar al deure?
Quins imports han d'anar a l'haver?
Com quadrar l'assentament d'obertura?
Enllaços relacionats
Continguts: 

Segons la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les associacions i fundacions han de portar una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, que la reflecteixi fidelment i que les permeti fer el seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals.

Han de portar un llibre diari, un llibre d'inventaris i comptes anuals, excepte les associacions que no estiguin obligades a presentar la declaració de l'impost de societats, que poden portar, a canvi, un llibre de caixa en el qual detallin els ingressos i les despeses.

Per tant, una gran part de les entitats no lucratives estan obligades a portar una comptabilitat oficial, pel mètode de doble partida, simplement per obligació legal.

Tot i així, encara que l'entitat no estigués obligada, portar la comptabilitat per aquest sistema comporta un millor control i reflecteix molt millor com va la seva economia del que ho pot fer un llibre de caixa. Al sistema de caixa, el criteri de registre dels moviments té a veure amb el moment en el qual es produeix l'entrada o sortida dels diners.

En canvi, en una comptabilitat oficial, el registre es fa aplicant el criteri de meritació (quan es produeix efectivament l'ingrés o la despesa, independentment de si s'ha cobrat o pagat, respectivament), que s'ajusta molt més a la realitat.

Tota comptabilitat ha de partir d'un punt inicial, que ha de coincidir amb el tancament de l'any anterior, però quan una comptabilitat oficial s'inicia a partir d'altres sistemes i criteris de registre, sovint és complex saber quins són els saldos que reflecteixen de forma correcta la realitat.

Si s'aconsegueix, es tindrà una bona base per començar el registre oficial.

L'assentament d'obertura s'haurà de construir a partir de la informació de què disposem, però també d'un petit procés de reflexió. L'entitat haurà de plantejar-se quina era la seva situació a la data inicial de l'exercici. En les entitats que funcionen amb any natural (en alguns casos caldrà consultar els estatuts per estar-ne segurs) aquesta data és l'1 de gener de l'any en què van començar la comptabilitat oficial. Caldrà que faci un inventari de tot allò que té, i de tot allò que deu.

En el sistema de comptabilitat de doble partida, les partides considerades com a actius de l'entitat es registren en el deure de cada assentament.

Per tant, l'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus actius a la data d'obertura. Correspon a aquesta definició tot allò que l'entitat té, i també tot allò que representi un dret, com ara tots els deutes que tingui pendents de cobrar. Les partides més habituals que representen actius són les següents:

  • Elements que corresponguin a immobilitzats (mobiliaris, equips informàtics, vehicles, maquinària, locals...). El valor, serà el del cost de compra, i s'haurà de tenir en compte el temps que hagi passat des d'aquella compra i calcular i registrar també (en negatiu) la correcció de valor que representi l'amortització que pertoqui a cada element.
  • Inversions financeres, com ara inversions a termini o accions.
  • Existències que es tinguin inventariades, normalment només en el cas que l'entitat faci venda de productes.
  • Deutes pendents de cobrar, procedents d'exercicis anteriors: part de subvencions o factures emeses pendents de cobrar, quotes de persones sòcies o usuàries, avançaments o bestretes que s'hagin fet a proveïdors/es per factures i serveis a rebre a l'exercici que s'inicia, diners que s'hagin deixat a alguna persona o entitat...
  • Saldos de tresoreria que l'entitat tingui en bancs i entitats financeres, o en efectiu.
  • Despeses que s'hagin avançat en exercicis anteriors, però que siguin per activitats que s'hagin de dur a terme a l'exercici que s'inicia.

Les partides considerades com a passius i les de patrimoni net de l'entitat es registren a l'haver de cada assentament.

L'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus passius i partides de patrimoni a la data d'obertura. Són passius tots els deutes que l'entitat tingui pendent de pagar, els avançaments que hagi rebut a compte de futures facturacions i els ingressos avançats. Les principals partides de patrimoni net són els resultats d'anys anteriors i les subvencions concedides en exercicis anteriors per la part que no hagi imputat encara a resultats.

Les partides més habituals que s'han de registrar a l'haver són les següents:

  • Capital pendent de retornar per préstecs obtinguts de terceres persones (bancs o qualsevol altra persona o entitat que hagi deixat diners a l'entitat), separant la part que s'hagi de retornar dins de l'any que s'inicia i la que s'hagi de retornar en anys successius.
  • Deutes amb proveïdors/es i altres creditors/es, generats en anys anteriors i que no s'havien liquidat a la data d'inici de l'exercici (per compres, per Seguretat Social, IRPF, IVA o altres impostos, per beques o ajuts a abonar, nòmines de personal...)
  • Imports cobrats per avançat de quotes o d'altres deutors/es, principalment, facturacions.
  • Ingressos avançats: són els que, estant facturats en exercicis anteriors, corresponguin imputar a ingressos de l'exercici que s'inicia.
  • Resultat de l'exercici anterior (ingressos menys despeses), normalment el que hagi estat aprovat per l'assemblea de l'entitat, si aquesta ja s'ha celebrat.
  • Subvencions de capital i/o pluriannuals, per la part de l'import atorgat que encara no s'hagi considerat ingrés d'exercicis anteriors.
  • Fons dotacionals o capital que figuri en escriptures. Normalment, només es dona el cas en la forma jurídica de fundació. En les associacions no és habitual.

En una comptabilitat de doble partida, el total dels moviments del deure i de l'haver de cada assentament ha de quadrar; és a dir, ha de sumar el mateix import.

Un cop l'entitat hagi valorat i registrat a l'assentament d'obertura tots els saldos de què disposi a la data d'inici d'actiu, passiu i patrimoni net, molt probablement es trobarà amb que deure i haver no quadrin.

Això succeeix perquè s'ha deixat una partida important: el fons social o romanent que l'entitat hagi pogut generar des de la seva creació.

Aquest fons o romanent es va generant a causa d'una de les principals característiques de les associacions, i que no és altra que la seva manca d'afany de lucre. Com que les entitats van generant petits excedents en la seva activitat i aquests no es poden repartir entre les persones sòcies, es van acumulant de mica en mica per dotar-les de solidesa econòmica i permetre-les anar creixent.

Si no es sap amb certesa quin és aquest romanent o fons social, aquest es calcularà per diferències: total del deure menys total de l'haver, i es colocarà al l'haver.

Habitualment, tindrà signe positiu, però també pot donar-se que hi hagi pèrdues acumulades en exercicis anteriors, i s'hagi de registrar amb signe negatiu.

A partir de l'assentament d'obertura ja quadrat, es podrà iniciar el registre de tots els moviments econòmics conforme es vagi produint. D'aquesta manera s'inicia així el cicle comptable que s'haurà de mantenir en endavant.

field_vote: 

L'activitat de bingo en les associacions

Imatge principal a portada: 
Bingo Font: Font:Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

És habitual que les entitats organitzin sorteigs i rifes per captar recursos. En el cas dels bingos, al febrer de 2019 s'ha publicat per part de la Generalitat una instrucció que canvia les regles del joc.

La instrucció 1/2019 de la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya respon al compliment d'una resolució del mes de gener del Parlament de Catalunya, que instava la Generalitat a regular la pràcti

Imatges secundàries: 
Bingo Font: Font:Pixabay
Bingo Font: Font:Pixabay
Subtitols: 
Què cal fer si l'entitat vol organitzar una rifa o una tómbola?
Modalitats de tómboles
S'ha de tributar per aquesta activitat?
Si el que es vol organitzar és un bingo, estem en el mateix cas?
Quines condicions s'han de complir?
Continguts: 

En general, les rifes i jocs d'apostes les ha de controlar i autoritzar la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat. Per poder celebrar-ne una, caldria comunicar-ho a aquest organisme.

S'entèn com a rifa la modalitat de joc que consisteix a sortejar un bé o servei, o diversos béns o serveis, prèviament determinats, i mai en metàl·lic, entre diverses persones que han adquirit un bitllet o una participació d'import únic i cert. Els bitllets han de seguir una numeració correlativa o un sistema d'ordenació o de diferenciació de qualsevol altra mena.

En el cas de les tómboles, es sortegen de forma simultània diversos béns mobles que estan exposats al públic. Per tant, el premi tampoc pot ser mai en metàl·lic. Amb un bitllet o papereta d'import únic, existeix la possibilitat d'adquirir qualsevol dels objectes sortejats.

En ambdos casos, el valor del total de les participacions o els bitllets emesos ha de cobrir, com a mínim, el preu o valor dels objectes, béns o serveis sortejats.

Les rifes i tómboles amb premis que no superin, en el seu conjunt, els 3.000€, no requereixen autorització administrativa, però sí que se n'ha d'informar a l'administració, mitjançant una comunicació abans de la celebració.

Si superen aquest import, s'ha de sol·licitar una autorització un mes abans de posar a la venda els bitllets de participació. A més del document de sol·licitud, caldrà adjuntar una declaració del responsable que inclogui:

La sol·licitud comportarà una taxa de 59,10€ en concepte de gestió de l'examen de l'expedient d'autorització de tómboles.

Hi ha diverses modalitats de tòmboles:

  • Benèfiques: són les organitzades per institucions públiques o privades, ens locals o altres corporacions o entitats, en les quals l'import dels beneficis obtinguts es destina a satisfer necessitats primàries d'establiments benèfics.
  • D'utilitat pública: són les organitzades per les institucions, ens i corporacions citats en l'apartat anterior, en les quals l'import dels beneficis obtinguts es destina a finalitats de reconeguda utilitat pública.
  • Tómboles que se celebren amb motiu de fires o festes locals: s'han d'ajustar al que estableix la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

L'autorització per celebrar les tòmboles que es celebren amb motiu de fires o de festes locals les han de concedir diversos organismes, en funció del territori que abastin:

  • En les que es celebrin dins de l'àmbit territorial competència d'una delegació del govern de la Generalitat, la persona titular de l'esmentada delegació.
  • En les que es celebrin superant l'àmbit territorial d'una delegació territorial del govern, per la persona titular de la direcció general competent en matèria de joc i apostes.
  • En les que es celebrin amb motiu de fires o festes locals, l'alcalde o alcaldessa del municipi on es celebren.

Les rifes i tómboles que requereixin autorització comportaran el pagament d'una taxa. La base imposable la composará l'import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts. A falta de suport físic, serà l'import total dels ingressos obtinguts.

Si el que s'ha de celebrar és l'organització de rifes, tómboles i combinacions aleatòries que es facin en l'àmbit autonòmic i que tinguin finalitats publicitàries, la base de tributació serà el valor dels premis oferts.

El tipus de tributació es fixa anualment a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, i actualment és de:

  1. Rifes i tómboles:
    • Tipus general: 20%.
    • Tipus corresponents a rifes i tòmboles declarades d'utilitat pública o benèfica: 7%.
  2. Combinacions aleatòries: 10%.

La quota a pagar s'obté multiplicant la base pel tipus de gravament.

L'ingrés del tribut s'ha de fer mitjançant la presentació d'una autoliquidació, el model 040.

En el cas de la pràctica de joc de bingo que es fa als casals de persones grans, llars de jubilats, centres de dia i residències geriàtriques i centres de dia i residències de persones discapacitades, la instrucció 1/2019 conclou que, quan s'acompleixen determinades condicions, no estarien subjectes a cap tributació ni caldria comunicar la seva pràctica a cap òrgan administratiu.

El motiu és que la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc, exclou de forma expressa del seu àmbit d'aplicació aquelles activitats de joc "de lleure i esbarjo constitutius d'usos socials de caràcter tradicional o familiar en els casos en què no es produeixen transferències econòmiques entre els jugadors o quan aquestes són d'escassa importància, sempre que els jugadors o les persones alienes a aquests no en facin objecte d'explotació lucrativa".

Les condicions que s'han de complir són les que, objectivament, es considera que compleixen amb la definició de jocs d'esbarjo en els esmentats tipus de centre, amb una finalitat lúdica, de relació social i d'entreteniment.

Els que s'han fixat com a tals són:

  • Les persones participants han de ser usuàries d'aquests centres.
  • L'activitat s'ha de desenvolupar en l'àmbit de lleure i esbarjo.
  • L'import de les transferències econòmiques entre jugadors han de ser d'escassa importància (aposta màxima per jugador i partida no superior a 0,20€ i total de l'import jugat a la partida no superior a 20€).
  • Que la pràctica del joc no suposi una explotació econòmica lucrativa.

Per tant, sempre que es compleixi amb les condicions objectives necessàries, la pràctica del joc de bingo es podrà dur a terme sense cap requisit, i no podrà ser objecte de sanció segons la normativa reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

field_vote: 

Nou format dels Llibres Registre de l'IVA

Imatge principal a portada: 
L'Agència Tributària permet presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

L'AEAT estableix un nou format de presentació dels Llibres Registre de l'IVA.

L'Agència Tributària (AEAT) ha creat un nou model del Llibre Registre de l'IVA en format electrònic, en el qual es podran presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla i clara.

Imatges secundàries: 
L'Agència Tributària permet presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Els objetius del nou Llibre són homegenitzar el format i agilitzar la tramitació de les comprovacions. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Per a qui és obligatori?
Format electrònic dels Llibres Registre de l'IVA (I)
Format electrònic dels Llibres Registre de l'IVA (II)
Principals modificacions (Disseny Registres)
Llibre Registre de Factures Expedides
Llibre Registre de Factures Rebudes
Continguts: 

Aquest nou format de presentació electrònica és obligatori per tots aquells subjectes passius de l'IVA que no tinguin l'obligació de portar els seus Llibres Registre de l'IVA a través de la seu electrònica de l'AEAT, mitjançant el Subministrament Immediat d'Informació de l'IVA (SII).

Per tant, afecta a totes aquelles entitats sense afany de lucre que no estiguin inscrites en el Registre de Devolució Mensual de l'IVA (REDEME) o que no tinguin una facturació superior a 6.010.121,04€ durant l'any.

L'AEAT pot reclamar els Llibres Registre de l'IVA en els processos de comprovació de l'IVA i requerirà que aquests s'aportin electrònicament. Es podran presentar en qualsevol dels següents formats:

  • XLS.
  • CSV. Els valors han d'estar separats per punt i coma.
  • Format SII.

Cada Llibre Registre de l'IVA es podrà presentar en un fitxer diferent, el nom del qual ha d'estar format per la concatenació dels següents camps i en el següent ordre:

1) Exercici
2) NIF
3) Tipus del Llibre Registre de l'IVA que conté el fitxer, mitjançant un dels següents valors:
E: Factures Emeses
R: Factures Rebudes
4) Nom o Raó social
5) Tipus de fitxer XLS, CSV o SII segons el format emprat per a la seva confecció

També es podran presentar els Llibres Registre de l'IVA en un sol fitxer Excel (XLS), en aquest cas, en la posició del tipus de llibre s'haurà de consignar el valor C, corresponent a la presentació conjunta de tots dos llibres. Caldrà incloure les factures expedides en una pestanya denominada Expedides i les factures rebudes en una altra pestanya denominada Rebudes.

En el format CSV s'hauran d'incloure les capçaleres amb el nom que apareix en els dissenys de registre; és a dir, cal indicar el mateix nom del fitxer CSV.

En el format Excel no s'han d'incloure fórmules ni es poden fer combinacions de cel·les.

Per poder atendre el requeriment s'han d'annexar tots els fitxers a la contestació que es presenti a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.

Cal indicar que ja existien unes pautes mínimes per a la confecció dels Llibres Registre de l'IVA en format excel. Les novetats del nou format són:

• Es reordenen diverses columnes per facilitar la seva revisió visual, tant en els llibres de factures expedides, com en els llibres de factures rebudes:

  • Tipus i Codi País, del 'NIF destinatari' i del 'NIF expedidor'.
  • Clau Operació.
  • Total Factura.

• Es creen les columnes ‘Tipus de Recàrrec Eq.’ i ‘Quota Recàrrec Eq.’ en el llibre de registre de factures rebudes.
• Es canvia l'ús del guió (-) per la diagonal (/) com a separador en els camps de data, perquè quedi d'aquesta manera: (dd/mm/*yyyy).
• Es combinen les columnes ‘Sèrie’ i ’Número’ del grup ‘Identificació Factura de l'Expedidor’ del llibre de factures rebudes per a evitar el problema que li planteja a la persona destinatària d'una factura quan ha de registrar-la sense conèixer l'estructura de numeració que utilitza l'expedidor/a de la factura.
• S'afegeixen les columnes ‘Número Final’ per a facilitar el resum global, tant de les factures expedides com les rebudes.
• S'afegeix la columna ‘Factura Substitutiva’ perquè aquells obligats/des que vinguin emetent factures en substitució de factures simplificades puguin anotar-les fent un càlcul correcte de l'IVA meritat i no hagin de fer una anotació negativa.

Format factures rebudes

field_vote: