Econòmic

El reglament ja publicat entra en vigor a partir de l'1 de juliol de 2025, data en què passarà a ser obligatòria la utilització del sistema Veri*Factu. Així doncs, s’obliga les proveïdores de tecnologia a ser compatibles amb l’esmentat sistema.

S'espera que durant el setembre de 2024 quedi aprovada una Ordre ministerial que acabi de perfilar els detalls. Per tant, se sabran amb certesa els requisits tècnics que les organitzacions de programari hauran de desenvolupar. L’Administració pública ha anunciat que desenvoluparà, al seu torn, una eina simple de facturació per emetre factures en format Veri*Factu.

Les entitats subministradores del programari de facturació hauran de garantir que els seus programes compleixin amb els requisits tècnics, però les organitzacions que utilitzin programari que no estigui homologat també tindran la seva responsabilitat, ja que s’estableixen importants sancions tant per qui fabriqui com qui utilitzi aquells programes que no tinguin les característiques tècniques necessàries.

El sistema inclourà elements de seguretat per assegurar que els registres no puguin ser modificats sense deixar un rastre. El reglament Veri*factu preveu l'enviament dels registres de facturació a la seu electrònica de l'Agència Tributària en el moment de la seva producció i, posteriorment, un cop validats, ja es podrien enviar a les respectives clientes.

A més de combatre el frau fiscal, el sistema Veri*factu permetrà avançar en la digitalització de les entitats i millorar els serveis d'assistència per a les persones contribuents. Les contribuents podran descarregar operacions i facilitar la confecció dels llibres registre fiscals i els models tributaris.

El reglament Veri*factu és compatible amb el projecte de reglament de factura electrònica entre organitzacions, actualment en tramitació. Per tant, els sistemes informàtics s'hauran d'adaptar integralment a ambdues normatives. L’adaptació utilitzarà un model de dades únic basat en les mencions obligatòries de factura i els mitjans i terminis de pagament. D’aquesta manera, es garantirà la coherència i la facilitat en la gestió de la facturació electrònica tant a escala nacional com entre organitzacions.

El projecte s’enfoca en l’obligatorietat de la factura electrònica entre empreses, amb l'objectiu de millorar l'eficiència mercantil i reduir la morositat. Això implica que, a més de complir amb Veri*factu, els sistemes informàtics han de poder emetre, transmetre i rebre factures electròniques en format estàndard entre organitzacions. Els sistemes informàtics necessitaran una adaptació integral que garanteixi:

• Un model de dades únic: totes les dades requerides per Veri*factu i la factura electrònica entre entitats seran harmonitzades en un únic model de dades.
• Mencions obligatòries de factura: inclourà camps obligatoris com NIF, número de factura, data d'expedició, base imposable, tipus d'IVA, import total, etc.
• Mitjans i terminis de pagament: registre dels detalls del pagament per assegurar transparència i traçabilitat.

Per tal de resoldre dubtes amb referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió econòmica de les entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Els elements que s’inclouen en els comptes anuals són els següents:

• Balanç de situació: on figuren els saldos segons la data d’elaboració dels comptes actius, passius i el patrimoni net.
• Compte de resultats: reflecteix els ingressos i les despeses que s’hagin generat durant l’exercici, independentment de si s’han cobrat o pagat, respectivament.
• Estat de canvis en el patrimoni net.
• Estat de fluxos d’efectiu (només és obligatori per a les entitats de dimensió gran).
• Memòria econòmica.
• Annex: memòria explicativa de les activitats fetes.

Cadascun d’aquests apartats ha d’estar ben identificat, incloent-hi també la denominació de l’entitat i l’exercici al qual corresponen.

Els comptes anuals s’han d’elaborar, per norma general, cada dotze mesos, excepte en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici o dissolució. I s’han de tancar en la data que indiquen els estatuts o el 31 de desembre si als estatuts no indica res concret.

Els ha d’elaborar l’òrgan de govern, en el cas de les fundacions seria el patronat i en les associacions, la junta directiva. Totes les persones membres d’aquests òrgans són responsables de la seva elaboració i contingut.

El patronat, en el cas de les fundacions, i l’Assemblea, en el de les associacions, ha d’aprovar els comptes anuals dins dels sis mesos immediatament posteriors a la data de tancament de l’exercici, o en la data màxima que estableixin els seus estatuts, si aquesta és inferior.

Les entitats sense ànim de lucre poden fer accions de captació de recursos, però aquestes no sempre es podran considerar una donació. Si l’organització té una paradeta i el que ofereix són productes a canvi d’un donatiu de diners o d’un preu simbòlic, no hi hauria d’haver problemes, sempre que s’especifiqui clarament que la donació és voluntària i no un intercanvi de béns.

És de molta utilitat per poder justificar a Hisenda en cas d’inspecció, tenir una capsa separada per les donacions obtingudes i un altre per als ingressos procedents de la venda ordinària, si n’hi hagués.

En canvi, si es tracta d’un bar, la situació és molt diferent, ja que seran difícilment justificables com a donatius les vendes de menjar o beguda.

De la mateixa manera, l’entrada a espectacles organitzats per l’entitat, tampoc es podran considerar com a donatius. Excepte que es permeti també l’entrada lliure, sense fer cap aportació, o bé que s’utilitzi el que es coneix com a taquilla inversa, és a dir, que les persones assistents paguin l’import que elles mateixes decideixin a la sortida de l’espectacle.

En cas d’entendre els cobraments com a donació, si l’entitat proporciona un tiquet o document justificatiu de la compra de l’entrada, cal especificar-hi que es tracta d’una aportació voluntària.

Segons la tipologia d’activitat que hagi dut a terme l’organització, durant la festa major, haurà de presentar uns models o uns altres a l’Agència Tributària.

• Model 303: model per fer la liquidació trimestral de l’Impost sobre el Valor Afegit (lVA).
• Model 390: declaració informativa per realitzar el resum anual de l’IVA. Recull les dades presentades amb el model 303 trimestralment.
• Model 200: declaració per l’Impost de Societats (IS), ja que les vendes són ingressos no exempts i generen l’obligació de presentar declaració a les entitats en règim fiscal de parcialment exemptes.
• Model 182: model per declarar els donatius, donacions i aportacions que l’entitat hagi rebut durant l’any anterior, i sempre que hagin donat dret de deducció (només entitats en el règim fiscal de la llei 49/2002).

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit econòmic o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Com funciona l'eina #Pre303?

L'Agència Tributaria ha desenvolupat una eina per facilitar l'emplenament del model 303https://t.co/3Fe434c5Lc pic.twitter.com/RJWgBf7esH

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) April 16, 2024

Les dades censals que ha de tenir Hisenda sobre una entitat inclouen, la identificació fiscal (NIF), raó social, adreça, activitat econòmica, persona que la representa, declaracions d'impostos, i altres dades rellevants per a la fiscalitat.

L'objectiu és centralitzar la informació fiscal de l’organització, assegurar el correcte compliment de les obligacions tributàries, prevenir el frau fiscal i facilitar la supervisió i control de les activitats econòmiques. En alguns casos, la plataforma de l’Agència Tributària ofereix resums fiscals que poden ser d’utilitat per a l’entitat amb relació a l'IVA, a l'Impost sobre Societats, l'IRPF o de l'Impost Sobre la Renda de No Residents, entre d’altres. Finalment, aquestes dades també són essencials per a l'elaboració d'estadístiques i informes econòmics.

La consulta del cens és el primer pas per assegurar la correcció de les dades que l’entitat té comunicades. En cas que alguna de les que figurin siguin incorrectes, caldrà fer la modificació tan aviat com sigui possible.

Quan s’accedeix a la plataforma, automàticament identificarà la situació actual de l’entitat. A més de les dades identificatives, s’habilitaran les següents opcions de tràmits:

• Canvi de domicili fiscal: es poden modificar les dades del domicili discal que està al cens. Un cop fet, es genera un justificant del tràmit amb la data i l’hora.
• Alta o modificació del domicili de notificacions: permet afegir una adreça postal o un apartat de correus. Aquesta opció actualment està força en desús, ja que totes les notificacions es realitzen per mitjans telemàtics de forma obligatòria.
• Resum de les obligacions tributàries de l’entitat: règims i prorrates d'IVA, de l'Impost sobre Societats, de l'IRPF o de l'Impost Sobre la Renda de No Residents, entre d’altres.
• Representants de l’organització.
• Model 036: enllaça amb el model censal per comunicar qualsevol alta, baixa o variació en les dades que calgui comunicar a Hisenda.

A més de les opcions esmentades, en cas que l’entitat tingui activitats econòmiques es desplegaren la següent opció:

• Activitats econòmiques: mosta tota la informació de les activitats econòmiques i espais de l’organització que s’hagin comunicat, amb tot l’històric d’altes i baixes.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Segons la classe de cooperativa, es poden gaudir de diversos beneficis fiscals que les ajuden a complir amb els seus objectius socials i econòmics. Una de les afectacions més significatives és en l'Impost sobre Societats (IS), on moltes cooperatives poden beneficiar-se d'una base imposable reduïda. Això significa que els beneficis procedents de les activitats cooperatives poden gaudir d’importants bonificacions i reduccions que minoren la base de tributació d'aquest impost, sempre que compleixin certs requisits com ara, entre d’altres, reinvertir els excedents en la mateixa cooperativa o en activitats socials.

A més, les cooperatives protegides estan exemptes de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) en operacions com la constitució de la cooperativa, les aportacions inicials o les operacions de reestructuració o de constitució o cancel·lació de préstecs, així com per a les adquisicions de béns que formin part del fons d’educació i promoció. Les cooperatives especialment protegides, addicionalment, estan exemptes d’aquest impost en l’adquisició de béns que es destinin al compliment de les finalitats socials. Aquestes exempcions afavoreixen la creació i el creixement de cooperatives, minimitzant els costos inicials i operatius.

Claus sobre les persones sòcies de les cooperatives

Aquest recurs recull els tipus de persones sòcies de les cooperatives i les claus de la seva admissió, baixa, obligacions i dretshttps://t.co/nDcotJlWQE

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) May 11, 2024

Les cooperatives, com qualsevol altra entitat, estan subjectes a diverses obligacions fiscals i han de presentar una sèrie de models fiscals davant l'Agència Tributària, en funció de la seva situació particular. A continuació, es detallen els models més habituals que han de presentar les cooperatives:

• Model 200: declaració anual de l'Impost sobre Societats. Les cooperatives han de presentar aquest model per informar sobre els beneficis obtinguts durant l'exercici fiscal i calcular la quota tributària corresponent, i de quin règim fiscal gaudeixen.
• Model 202: pagament fraccionat de l'Impost sobre Societats.
• Model 303: declaració trimestral de l'IVA. Les cooperatives han de declarar l'IVA repercutit i suportat en les seves operacions cada trimestre.
• Model 390: resum anual de l'IVA. Recull tota la informació declarada en els models 303 al llarg de l'any i ofereix una visió global de la situació de l'IVA de la cooperativa.
• Model 111: declaració trimestral de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del treball i activitats econòmiques. Aquest model inclou les retencions practicades a persones treballadores, professionals i altres perceptores de rendes.
• Model 115: declaració trimestral de retencions sobre lloguers d'immobles urbans. Les cooperatives que lloguin locals per a la seva activitat han de declarar les retencions aplicades en els pagaments dels lloguers.
• Model 123: declaració trimestral de retencions sobre rendiments de capital mobiliari i determinats rendiments d'activitats econòmiques, si paguen interessos per préstecs no bancaris.
• Model 347: declaració anual d'operacions amb terceres persones i empreses. Les cooperatives han d'informar sobre operacions amb altres organitzacions o persones que hagin superat els 3.005,06 euros durant l'any.

Pel que fa a les factures existeixen dos formats:

• Estructurat (factura electrònica): és una factura electrònica que es genera amb un codi informàtic que permet l’emissió i recepció automàtica sempre que les dues parts facin servir programes informàtics adaptats. A més, permet a la part receptora pagar la factura automàticament.
• No estructurat (factura tradicional): és una imatge o fotografia digital que no permet la tramitació automatitzada. Pot ser digital o en paper.

Un exemple de factura estructurada és la que utilitza el llenguatge XML, que es fa servir al portal públic Factura-e per emetre factures electròniques a l’Administració pública. D’aquesta manera, l’administració receptora la registra automàticament sense cap acció manual i fa que sigui més ràpida la seva tramitació, incloent-hi el cobrament.

En canvi, el format no estructurat podria ser una factura en PDF, Word o Excel. En aquest cas, quan arriba el moment de la comptabilitat, s’han d’introduir les dades manualment o usar altres mecanismes de registre, com ara un sistema de Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR).

Les factures no estructurades són les més utilitzades en l’actualitat. No obstant això, amb la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses en un futur no seran eliminades en totes les transaccions entre entitats i professionals autònomes, ja que serà obligatori operar amb els formats estructurats. Si bé encara no hi ha una data concreta, és oportú que les entitats sense ànim de lucre vagin treballant per adaptar-se a aquesta situació.

Bona nit!

Tot el que cal saber sobre les factures

És important que les entitats coneguin els diferents tipus de factures que hi ha i quins continguts han de tenirhttps://t.co/oJ4z99x3ag

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) May 5, 2024

La nova obligació d’operar mitjançant factures electròniques pot donar lloc a confusió en alguns aspectes. A continuació, es poden consultar els principals dubtes:

• Les factures no estructurades es podran continuar utilitzant, però només en els casos en els quals la persona destinatària sigui particular. També es podran usar amb d’operacions intracomunitàries (amb proveïdores o clientes d'altres països de la Unió Europea).
• Les factures digitals i electròniques no són el mateix: una factura electrònica és automatitzada i una digital podria ser en format PDF, Word o Excel que s’envia electrònicament.
• Tot i que la normativa que regula l'obligació ja és publicada, encara es desconeix en quina data exacta entrarà en vigor l’obligatorietat de les factures electròniques estructurades. El tret de sortida que marcarà la data definitiva es donarà amb la publicació del reglament que proposa la Llei 18/2022, la qual es refereix a la factura electrònica entre organitzacions i professionals, que s’espera en els pròxims mesos.

Per tal de resoldre dubtes amb referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió econòmica de les entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El domicili social d'una entitat és on radica l’administració i direcció de l’organització i també el principal centre d'activitats. Ha de figurar en els estatuts de l'entitat. El més habitual és que, en el moment de la seva constitució, s'indiqui el domicili particular d'una de les persones sòcies fundadores de l’organització. Normalment, coincideix amb el domicili fiscal. Només en aquelles situacions en què no s’hirealitzin activitats socials, els dos domicilis seran diferents.

Quan es demani per primer cop el NIF de l'entitat a l'Agència Tributària, el domicili social serà el que figuri a la targeta identificativa que emet l’organisme. Per poder canviar-lo, ja sigui perquè l'organització ha passat a disposar d'un local, o perquè disposant ja d'un, es trasllada a un altre, el primer que cal fer és modificar-ho als estatuts de l'organització. Quan la modificació estigui inscrita al registre, caldrà comunicar-ho a l'Agència Tributària per tal d'obtenir una nova targeta de NIF amb les dades correctes.

La notificació a Hisenda es farà mitjançant la presentació d'una declaració censal o model 036, on es marcarà l’opció de ‘canvi de domicili social’, a la casella 123, i s'omplirà l'apartat corresponent a la pàgina 2B. S'ha de presentar en un termini màxim d'un mes a partir de rebre la resolució de la inscripció registral de la modificació dels estatuts, de la documentació acreditativa d'aquesta inscripció en el registre. El més habitual, el Registre d'Associacions.

Com demanar el NIF per primer cop

Demanar el Número d'Identificació Fiscal (#NIF) a l'Administració tributària és un dels primers tràmits que cal fer quan es constitueix una entitat no lucrativa (sigui associació o fundació)https://t.co/Z4N6xMkdmg

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) April 8, 2024

Els locals afectes a l'activitat són tots els que, sense ser el domicili social ni fiscal de l'entitat, s'utilitzen per dur a terme el desenvolupament de les seves activitats.

Per exemple, si una organització disposa de diversos locals on fa de manera estable i continuada tallers o té alguna botiga, magatzem o delegacions tots aquests seran locals afectes a les activitats. No han de figurar en estatuts ni en el NIF de l'entitat, però és important comunicar-lo a l'Agència Tributària perquè en cas que l'organització faci en ells alguna de les activitats que no estan exemptes de tributació en l'Impost de Societats, podrà deduir les despeses que li originin els locals esmentats.

La comunicació dels locals a l'Agència Tributària, que està directament relacionada amb les altes, baixes i modificacions de l'Impost sobre Activitats econòmiques (IAE), s’ha de fer mitjançant la presentació d'una declaració censal o model 036, marcant la casella 127, pàgina 4 del model.

La principal diferència, en el sentit més estricte de la paraula, és que la donació és quelcom que es fa de forma voluntària, sense contrapartida, i la venda és un intercanvi de béns. És important puntualitzar això, donat que es poden donar situacions en les quals es venguin roses o llibres i es puguin declarar com a donacions a l’entitat o associació.

Aleshores, cal deixar clar què és venda i què és donació. D’aquesta manera, les persones compradores ho tenen més fàcil. Una opció és fer servir una capsa o guardiola amb la qual separar els diners de vendes dels de donació, però també s’haurà de justificar l’ingrés d’aquests diners.

Hi ha diferents modalitats en funció de com estigui registrada l’entitat i de com s’hagi gestionat la venda o captació de fons amb les roses i els llibres. Segons si es fa una venda o una donació, es podrien haver de presentar els següents models:

• Model 303: és un model amb el qual, trimestralment, es fa la liquidació de l’IVA.
• Model 390: és una declaració informativa on es fa el resum anual de l’IVA, recollint les dades que s’han pogut recollir amb el model 303 durant l’any.
• Model 182: amb aquest model, es declaren els donatius, donacions i aportacions que una entitat ha rebut i donen dret a deducció. Per tant, el presentarien només aquelles entitats que estiguin en el règim fiscal de la Llei 49/2002.

El Número d'Identificació Fiscal (NIF) és el codi que l'Agència Tributària assigna a totes les persones jurídiques que així ho sol·licitin i serveix com a identificació en les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària.

En cas que una entitat no el sol·liciti, Hisenda podria procedir d'ofici a donar-la d'alta en el Cens d'obligats tributaris i assignar-li el NIF que correspongui. Cal remarcar que el fet de demanar aquest número no implica que s'hagin de començar a presentar declaracions trimestrals.

El NIF té la següent estructura:

• Una lletra, que informa sobre la forma jurídica de l'entitat. En el cas de les organitzacions no lucratives, la lletra identificador que correspon és la G.
• Un número aleatori de set dígits.
• Un caràcter de control, que pot ser un altre número o una lletra.

Les entitats hauran d'incloure el NIF a totes les declaracions, autoliquidacions, comunicacions o escrits que presentin davant l'Administració Tributària, i en els documents amb transcendència tributària que expedeixin a conseqüència de la seva activitat (per exemple, factures). També ho hauran d'incloure en les operacions amb entitats de crèdit (els bancs).

Per tal que l’organització pugui acreditar el seu NIF, l'Agència tributària li proporcionarà en un màxim de 10 dies una targeta amb el número i les seves dades fiscals, i amb uns codis de verificació que permeten acreditar l’autenticitat a la pàgina web de l’Agència Tributària.

En la pàgina 1 s'indica la causa o causes que motiven la presentació del model 036. Per demanar per primer cop del NIF, s'haurà d'emplenar:

• Casella 102: s’ha d’indicar el nom de la nova entitat, tal com figura als seus estatuts com a denominació social.
• Casella 110: simplement s’ha de seleccionar.

A l'apartat B (modificacions) no caldrà marcar cap casella.

Finalment, cal emplenar també el lloc, data i nom de la persona que sigui representant legal de l'entitat (normalment, el o la presidenta).

A la pàgina 3 cal indicar les dades de les persones representants de l'organització. Caldrà emplenar les caselles següents:

• Casella 300: cal marcar-la, ja que indica l’alta de la persona representant.
• Casella 303: s'ha d'indicar la data d'alta de la de constitució de l'entitat.
• Caselles 304 a 328: s'han d'omplir amb les dades personals de la presidenta de l’organització.
• Casella 330: s’ha d’indicar que la causa de la representació és legal.
• Casella 331: cal seleccionar la clau que indica la causa de la representació, en aquest cas 02 (persones jurídiques residents o constituïdes a Espanya).
• Casella 333: cal marcar si la representació és individual (08), mancomunada (09) o solidària (10), en funció de com s’hagi determinat en els estatuts de l'organització.
• Casella 334: cal indicar la clau corresponent al títol o document on consta la representació, que normalment serà la de document públic (quan existeixi una escriptura), la inscripció en el registre corresponent o el document privat (amb o sense signatura legitimada notarialment).

Si hi hagués més d'una persona representant, es repetiria el procediment a les caselles de la 350 a la 384.

Quan ja es tinguin totes les dades emplenades, cal validar el model, clicant la casella ‘Validar’.

Si hi ha cap dada que falti o que l'Agència Tributària consideri incongruent, sortirà un missatge indicant quines caselles causen conflicte i caldrà corregir-les.

Quan ja no surti cap missatge d'error, en validar de nou la pàgina es connectarà amb el servidor d’Hisenda. Caldrà clicar la tecla ‘Enviar’, i es generarà un document PDF amb totes les dades, que caldrà signar i portar a l'oficina de l'Agència Tributària que correspongui a l'entitat per domicili. Aquest document té un termini màxim de validesa d'un mes.

Caldrà acompanyar la presentació dels documents següents:

• Original i fotocòpia de l'acta fundacional, en document públic o privat, que inclourà l'acord de constitució i els estatuts de l'entitat.
• Certificat de la presentació o de la inscripció d'aquests documents en el registre corresponent.
• Fotocòpia del NIF de la persona que signi la declaració censal, que ha de ser representant de l'associació (normalment, el o la presidenta).
• Original i fotocòpia del document que acrediti la capacitat de representació de qui signa la declaració censal (no serà necessari si figura com a tal a l'escriptura de constitució o en els estatuts).

Si l'entitat encara no té la inscripció definitiva, se li atorgarà un NIF provisional, que caldrà canviar pel definitiu (amb el mateix número) quan sigui ferma la inscripció en el registre corresponent.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió econòmica de les entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

L’SMI és “la quantitat retributiva mínima” que ha de percebre un treballador o treballadora per una jornada legal de feina, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El salari mínim, tal com recull l’Estatut dels Treballadors, es fixa cada any i es consulta amb les principals organitzacions sindicals i empresarials. El 2024 s’ha fixat en 1.134 euros mensuals bruts en catorze pagues.

A l’Estat espanyol existeix un salari mínim des de 1963 per a certes professions i el 1967 es va publicar al Decret 2342/1967, sobre salari mínim interprofessional i base de cotització per a la Seguretat Social, la seva implantació per a tots els oficis. En aquest sentit, el text recollia una necessitat que avui dia continua existint: “El progrés social general no pot oblidar aquells treballadors que, tot i ser cada cop més reduïts en el seu nombre, no han obtingut les millores que pràcticament ha aconseguit la totalitat del cens laboral”.

L’SMI de 1.134 euros s’estableix amb base a catorze pagues mensuals, però també es poden pagar els 15.876 euros bruts anuals en dotze, i és per la jornada completa. Això suposa que en cas de treballar menys hores el càlcul és proporcional.

Per a les persones que treballen com a empleades de la llar, el preu per hora ha de ser, com a mínim, de 8,87 euros. D’altra banda, per a les treballadores eventuals o temporeres (que no treballen més de cent vint-i-cinc dies amb una mateixa empresa en un any) el sou és de 53,71 euros al dia.

Cal tenir present que el salari mínim interprofessional s’ha de pagar en diners, és a dir, que aquest no pot ser compensat amb prestacions en serveis o espècies. Per exemple, encara que es descompti l’allotjament o la manutenció del sou d’una persona treballadora, ha de rebre (com a mínim) l’SMI en diners i els descomptes no poden suposar més del 30% del salari total.

D’altra banda, les hores extres que faci la persona treballadora s’han de pagar addicionalment al salari mínim.