Calendari fiscal del 2022

Imatge principal a portada: 
És important que les entitats sense ànim de lucre tinguin en compte el calendari fiscal. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

És important que les entitats tinguin en compte les dates en les quals han d’emplenar o presentar documents a l’Agència Tributària.

Cada inici d’any és pertinent que les organitzacions del tercer sector es marquin els terminis per a la presentació de les declaracions fiscals. D’aquesta manera podran fer una previsió del volum de feina per a les persones de l’àrea econòmica o de la documentació que hauran de passar a la persona encarregada, si tenen aquesta qüestió externalitzada.

Imatges secundàries: 
És important que les entitats sense ànim de lucre tinguin en compte el calendari fiscal. Font: Freepik.
La periodicitat per presentar la documentació varia segons el model. Font: Freepik.
Subtitols: 
Declaracions trimestrals d’IRPF
Declaracions anuals d’IRPF
Declaracions d’IVA
Continguts: 

Els models trimestrals de l’IRPF s’han de presentar entre l’1 i el 20 dels mesos de gener (en aquest cas, referent a l’últim trimestre de l’any natural anterior), abril, juliol i octubre:

  • Model 111: declaració trimestral de les retencions fetes en l’IRPF, per exemple, en els casos de nòmines, liquidacions, propietat intel·lectual, premis...
  • Model 115: declaració trimestral sobre les retencions i ingressos per rendes d’arrendaments d’immobles urbans.
  • Model 123: declaració trimestral de retencions de l’IRPF i Impost sobre Societats sobre pagaments d’interessos de préstecs o altres rendiments sobre el capital.
  • Model 216: declaració trimestral de les retencions de pagaments a persones físiques, empreses o entitats que fiscalment no resideixen a l’Estat espanyol.

La data límit per a domiciliar el pagament d’aquests models és el dia 15 del mes. Com a norma, la domiciliació es pot fer fins a cinc dies abans de la data límit de presentació.

Els resums anuals, és a dir, les declaracions informatives on es recullen totes les declaracions trimestrals que s’han fet al llarg de l’any s’han de presentar entre l’1 i el 31 de gener:

  • Model 190: resum anual de les retencions que s’han produït al llarg de l’any en els rendiments del treball o d’activitats professionals, entre d’altres. La presentació d’aquest model és necessària sempre que s’hagi presentat algun model 111 durant l’exercici.
  • Model 180: resum anual de les retencions dels arrendaments. En aquest cas, pertinent sempre que s’hagi presentat algun model 115 durant l’exercici.
  • Model 193: resum anual de les retencions per rendiments sobre el capital. Cal haver presentat algun model 123 en l’exercici.
  • Model 296: resum anual de les retencions per l’Impost sobre la Renda de persones, empreses o entitats considerades com a no residents a l’Estat espanyol pel que fa a la fiscalitat. Aquest document, per tant, és necessari quan s’hagi presentat algun model 216 en l’exercici.

En aquests casos la domiciliació es pot fer fins al dia 26 de gener, això és perquè són els cinc dies de diferència respecte de l'últim dia per a presentar els models (el 31 de gener de 2022, perquè el 30 és diumenge).

Hi ha altres models que es presenten anualment, encara que no són resums de models ja presentats:

  • Model 182: declaració informativa dels donatius, donacions i aportacions rebudes, que donen dret a una deducció. Aquest model s’ha de presentar entre l’1 i el 31 de gener.
  • Model 347: declaració informativa d’operacions amb terceres persones, entitats o empreses superiors a 3.005,06 euros durant l’any natural corresponent. Aquest model s’ha de presentar entre l’1 i el 28 de febrer.

Les entitats sense ànim de lucre també han de marcar al seu calendari fiscal les declaracions a presentar per qüestió d’IVA:

  • Model 303: declaració trimestral d’autoliquidació d’IVA. S’ha de realitzar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. Al mes de gener es presenta entre el dia 1 i el 30.
  • Model 390: resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l’exercici. L’han de presentar les entitats que hagin tramitat algun model 303. S’ha de presentar entre l’1 i el 30 de gener.
  • Model 349: declaració informativa de les operacions de compra o venda de béns o serveis duts a terme entre empreses o entitats subjectes a l’IVA, inscrites en el Registre d’Operadors Intracomunitaris d’Hisenda. En aquest cas, serà declaració trimestral a presentar entre l’1 i el 20 dels mesos d’abril, juliol i octubre. En l’últim trimestre s’haurà de presentar entre l’1 i el 30 de gener.

Cal tenir en compte que totes aquelles declaracions que s’hagin de presentar el 30 de gener, un diumenge, passen automàticament al dia 31 de gener de 2022.

A més a més, en aquest calendari fiscal del 2022 cal afegir el 6 d’abril com a data inici de la campanya de la renda 2021, des d’aquesta data estarà disponible el tràmit a través d’internet. El termini màxim per a la seva presentació és el 30 de juny.

field_vote: 

Desgravació de les donacions realitzades a associacions i fundacions

Imatge principal a portada: 
mà buida Font: bfcfranco_Flickr
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

Els incentius fiscals són una eina que permet fer aportacions i col·laboracions a organitzacions no lucratives, i incentivar les de particulars i empreses en l'assoliment de les finalitats d'aquestes entitats.

Hi ha deduccions i incentius d'àmbit estatal i altres d'àmbit autonòmic. En aquest recurs es tracten els de caràcter català i estatal.

Incentius i deduccions autonòmiques:

  • Donacions a entitats per al foment de la llengua catalana.
  • Donacions a entitats per al foment de la recerca científica i el desenvolupament i innovació tecnològics.
  • Donacions a entitats de medi ambient, conservació del patrimoni natural i custòdia del territori.

Incentius i deduccions estatals:

Imatges secundàries: 
Els incentius fiscals són d'interès per a organitzacions sense ànim de lucre. Font: Freepik.
Hi ha deduccions i incentius d'àmbit estatal i altres d'àmbit autonòmic.  Font: Freepik.
Existeixen quatre tipus de micromecenatges.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Incentius i deduccions autonòmiques
Donacions a entitats beneficiàries del mecenatge, en persones físiques
Donacions a entitats beneficiàries del mecenatge, en persones jurídiques
Donacions a entitats i institucions previstes en la Llei 49/2002 que es destinin a la realització i desenvolupament d'activitats i programes prioritaris de mecenatge
Donacions a altres entitats no incloses en l'àmbit de la Llei 49/2002
Acreditació de les donacions i aportacions
Continguts: 

Dins d'aquest àmbit hi ha tres tipus de donacions que gaudeixen de deduccions fiscals:

  • Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans i de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin inscrites en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
  • Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 25% de les quantitats donades per donatius a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i els promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
  • Les persones físiques amb residència habitual a Catalunya poden aplicar una deducció del 15% de les quantitats donades per donatius a favor de fundacions o associacions que figurin en el cens d'entitats ambientals vinculades a l'ecologia i a la protecció i millora del medi ambient del departament competent en aquesta matèria, amb el límit màxim del 5% de la quota íntegra autonòmica.

Per tenir dret a aquesta deducció és indispensable:

  1. Poder acreditar l'efectivitat de la donació realitzada mitjançant certificació expedida per l'entitat donatària.
  2. Que l'entitat que rep la donació compleixi amb els requisits establerts a la Llei 49/2002.

Les quantitats donades per persones físiques contribuents de l'IRPF tindran dret a deduir, de la quota íntegra, el resultat d'aplicar a la base de la deducció corresponent al conjunt de donatius i aportacions amb dret a deducció, l'escala següent:

Base de la deducció Percentatge de la deducció
Fins a 150 euros 80%
Resta base de deducció 35%

Cal tenir en compte que aquests percentatges han augmentat en un 5% des del 2020 respecte de la quantitat anterior.A més, si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat que excedeixi de 150 euros serà del 40%. La base de la deducció per al/la donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.

D'altra banda, les quantitats donades per part d'empreses mercantils o altres persones jurídiques donen dret a la deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats (art. 20 de la Llei 49/2002).

Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat serà del 40%.

La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del/la donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció per aquest motiu, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors als quals es produeixi la donació.

Si les aportacions que fan les persones jurídiques s'articulen mitjançant un Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general (art. 25 de la Llei 49/2002), les quantitats satisfetes o les despeses realitzades tenen la consideració de despeses deduïbles (en la seva totalitat, sense limitació) en la determinació de la base de l'Impost de Societats de la persona jurídica col·laboradora.

A aquests efectes, s'entén per Conveni de Col·laboració Empresarial en activitats d'interès general aquell conveni pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'un ajut econòmic per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de l'objecte o la finalitat de l'entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador/a a l'activitat esmentada. En aquests convenis, la difusió de la participació del col·laborador/a no constitueix cap prestació de serveis i, per tant, no està subjecta a IVA.

Les quantitats donades o satisfetes per persones físiques a les entitats i institucions previstes en la Llei 49/2002 que es destinin a la realització i desenvolupament d'activitats i programes prioritaris de mecenatge, que es publiquen a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, tindran dret a una deducció de:

  • En el cas de les persones físiques:
Base de la deducció Percentatge de la deducció
Fins a 150 euros 85%
Resta base de deducció 40%

A més, si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat que excedeixi de 150 euros serà del 45%. La base de la deducció d'aquests donatius no podrà excedir del 15% de la base liquidable.

En aquest cas també hi ha hagut un augment del 5% des del 2020.

  • La deducció per a les persones jurídiques quan les donacions efectuades tinguin com a destí aquest tipus d'activitats passarà a ser del 40%.

Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s'haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat per import igual o superior, a cadascun d'ells, al de l'exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquesta mateixa entitat serà del 45%.

La base de la deducció té el límit del 15% de la base imposable de l'Impost de Societats del/la donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció per aquest motiu, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors al qual es produeixi la donació.

A més de les activitats prioritàries de mecenatge, també hi ha esdeveniments d'excepcional interès públic que donen un dret de deducció de la quota íntegra de l’IRPF, de l’Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), d'un 15% de les despeses i inversions realitzades. Els beneficis fiscals d’aquests programes seran els màxims establerts en l’article 27.3 de la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Per últim, dins dels incentius i deduccions que es contemplen en l'àmbit estatal, també cal tenir en compte totes aquelles entitats que no estan incloses dins de l'àmbit de la Llei 49/2002.

En aquests casos, les quantitats donades per persones físiques a les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, que no hagin optat a la Llei 49/2002 o bé que no compleixin les condicions i requisits per poder estar compreses en aquesta llei, originen un dret a una deducció del 10%, sempre que es disposi de la justificació documental adequada.

La base de la deducció pel/per la donant, en aquest supòsit, no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.

Les donacions efectuades d'acord amb el que s'estableix a la Llei 49/2002 s'hauran d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'entitat beneficiària, que ha de complir uns determinats requisits establerts al reglament que desenvolupa la Llei 49/2002, el Reial Decret 1270/2003.

  • Deduccions IRPF estatal:

Les entitats beneficiàries hauran de trametre a l'Agència Tributària durant el mes de gener de l'any següent al qual s'hagi produït la donació, una relació de les persones físiques o jurídiques que han fet donatius durant aquell any, amb la indicació de les dades fiscals i província de residència del/la donant, les quantitats donades per cadascuna d'aquestes persones i indicació expressa de si la donació ha estat en efectiu o en espècie. Aquesta relació es presenta mitjançant el model 182, Declaració Informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes.

Cal fer esment que els convenis de col·laboració empresarial no es declaren al model 182, sinó que aquesta informació s'ha d'incloure a la memòria econòmica que l'entitat beneficiària ha de presentar a Hisenda.

  • Deduccions IRPF català:

Pel que fa a les deduccions d'àmbit català, les entitats beneficiàries dels donatius han de presentar una declaració informativa, el model 993 amb les dades de les persones donants i les quantitats donades a l'Agència Tributària de Catalunya, amb l'objectiu que aquesta pugui reflectir, en els respectius esborranys de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques dels/les donants, les deduccions corresponents a les donacions efectuades.

Cal emplenar el formulari seguint les instruccions que consten en el document en format .txt al qual s'accedeix des de la seva web (per a entitats ambientals, entitats de foment de la recerca científica i entitats de foment de la llengua), i enviar-lo telemàticament entre els dies 1 i 20 de gener. Per fer aquest tràmit caldrà disposar de certificat digital.

field_vote: 

Com afecta la tributació de les loteries a les entitats

Imatge principal a portada: 
Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció estan exempts de tributació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La venda de butlletes i participacions de loteries i altres rifes és una forma molt habitual de finançament en associacions i fundacions, però s’han de tenir en compte les obligacions formals i fiscals que pot comportar.

Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció (com ara els dècims) estan exempts de tributació. Això, s'aplica tant als jocs d'atzar estatals com als autonòmics, per tant, s'inclou la Grossa. El percentatge de retenció es manté, com ara en anys anteriors, al 20% i s’aplica a la quantitat que sobrepassi els 40.000 euros. En cap cas, mai comptaran aquests primers 40.000 €.

Imatges secundàries: 
Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció estan exempts de tributació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El percentatge de retenció es manté, com ara en anys anteriors,al 20%. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
És necessari una autorització per a vendre participacions?
Quina diferència hi ha entre recàrrec i donatiu?
Ingrés de les retencions i del gravamen sense retenció
A tenir en compte
Continguts: 

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any una nota informativa destinada a les administracions de loteria i punts de venda autoritzats amb l’objectiu d’informar sobre el procediment per demanar autorització i vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques i que vulguin vendre amb un sobrepreu que mai podrà excedir del 20% del preu del bitllet. Aquesta autorització no es farà extensiva a cap altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per aquest motiu, les entitats no lucratives no estaran obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria tot i que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

Normalment, les entitats inclouen un sobrepreu a les participacions que es pot considerar un recàrrec o es pot assimilar com a donatiu, dos conceptes amb una transcendència fiscal diferent. Pel que fa al recàrrec, la doctrina tributària estableix que representa una comissió pel servei de venda de loteria, i aquella part estaria subjecte a IVA i també tributaria en Impost de Societats.

Respecte del donatiu, les entitats que ho reben no haurien de tributar per cap d'aquests dos impostos perquè el sobrepreu no correspon al pagament d'un servei que l'entitat realitza a la persona que el compra, sinó que aquest fa voluntàriament i sense cap contraprestació a canvi. D’altra banda, és important deixar clar a la butlleta la naturalesa d'aquest sobrepreu, indicant que es tracta d'una donació.

De tota manera, cal tenir molt clar que si es considera que el sobrepreu correspon a una donació caldria poder-ho argumentar bé en cas d’inspecció fiscal, perquè aquesta consideració podria ser posada en dubte per part d’Hisenda.

Les persones pagadores dels premis, normalment, les entitats financeres o les mateixes administracions de loteria o punts de venda autoritzats dels bitllets, són les obligades a fer la retenció. Però si la butlleta és compartida, la persona o entitat que vagi a cobrar-la haurà d'informar els i les retenidores de quines són les persones, empreses o entitats beneficiàries dels premis, per tal que la tributació i retenció siguin repartides proporcionalment entre totes les persones i entitats guanyadores del premi.

Per exemple, si un dècim de Loteria de Nadal, dividit en 10 participacions de 2 € cadascuna ha estat premiada amb 50.000 €, els 10.000 € que sobrepassen els 40.000 € estaran sotmesos a tributació i retenció. Cadascuna de les parts veurà el seu premi de 5.000 € retallat en el 20% sobre la seva part proporcional que sobrepassa els 40.000 €. O sigui, se li farà una tributació i retenció sobre els 1.000 € que sobrepassen, en cada participació, del límit exempt de tributació.

Si el premi provingués d'un ens de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, com que el pagador estranger no ho sotmetrà a retenció, caldrà que el beneficiari faci directament l'ingrés a Hisenda per la part que sobrepassi els 40.000 € exempts, mitjançant el model 136.

Les entitats que hagin distribuït participacions premiades amb un premi que superi els 40.000 € per bitllet o fracció hauran de tenir en compte la identificació de les persones premiades a l’hora de gestionar el cobrament global dels premis.

Abans d'anar a cobrar els dècims o bitllets, caldrà que l'entitat faci recopilació de les dades personals de totes les persones compradores de les participacions. D’aquesta forma, quan vagin a l'entitat financera o a l'administració de loteria a bescanviar els dècims podran declarar a cadascuna de les persones beneficiàries de forma individual. En cas contrari, qui figuraria com a beneficiària del premi seria la pròpia entitat, amb les implicacions fiscals abans esmentades.

D’altra banda, en ocasions, el fet d'obtenir aquestes dades pot ser força complicat. Per aquest motiu, abans del sorteig seria molt convenient pensar en el procediment que s’hauria de tenir preparat per poder recopilar les dades de la forma més fàcil possible.

També s’hauria d'incloure clarament a les butlletes que el sobrepreu correspon a una donació, així com un text que faci referència al prorrateig del gravamen del 20% de les quantitats que excedeixin a 40.000 € quan el premi obtingut per cada dècim que les suporta sigui superior a aquell import.

field_vote: 

Botigues en línia per captar fons: què cal tenir en compte?

Imatge principal a portada: 
A través d'un estudi de mercat es pot analitzar la viabilitat econòmica d'una botiga en línia. Font: Pexels
Resum: 

El comerç electrònic pot ser l'opció més assequible per a una entitat, però és important tenir presents els reptes que suposa abans d'iniciar el projecte.

La venda de productes de marxandatge per part de les entitats és cada vegada més freqüent com a via de captació de fons. De vegades el disseny d’aquests productes el realitzen persones treballadores de la mateixa entitat, tot i que també existeixen plataformes web que ofereixen aquest servei, com ara Rocket Serigrafia.

Imatges secundàries: 
A través d'un estudi de mercat es pot analitzar la viabilitat econòmica d'una botiga en línia. Font: Pexels
És important preguntar-se quin sentit té la creació d'una botiga per part de la entitat. Font: Pexels
Subtitols: 
Per què pot servir una botiga en línia?
Els reptes que suposa
Consells per començar
Continguts: 

Cada organització ha d’escollir l’estratègia de captació de fons que sigui més coherent amb els seus valors. En aquest sentit, el primer que ha de preguntar-se una entitat que estigui pensant en constituir una botiga en línia és si realment la necessita i quin sentit té la seva creació.

Generalment, aquesta opció pot servir com a instrument de comunicació amb les persones col·laboradores, sobretot si s’utilitza un llenguatge proper en el procés de venda dels productes i si aquests transmeten idees relacionades amb la causa de l’organització.

També pot ser una bona via de captació de fons, però aquesta normalment ha de combinar-se amb altres, ja que pot no resultar tan útil com s’esperava i convertir-se en una inversió perduda.

Abans de res, l’entitat haurà de realitzar un estudi de mercat que li permeti analitzar la viabilitat econòmica de la botiga. És primordial considerar prèviament el pressupost de què es disposa, ja que d’aquest dependrà l’enfocament del projecte i la manera de treballar-hi.

Un altre repte és aconseguir una audiència suficient i fidel perquè la venda sigui rentable a llarg termini. Existeixen recursos que poden ajudar les organitzacions a saber si tindran un número adequat de persones col·laboradores. Es pot donar, per exemple, l'opció de fer precomandes dels productes.

Per últim, cal tenir en compte que la logística d’una botiga en línia (proveïment, gestió de l’estoc, empaquetatge, enviaments...) no sempre és fàcil, i que aquesta variarà segons les característiques de cada projecte.

  • Analitzar altres botigues del sector que funcionin pot servir com a full de ruta. També se les pot demanar consell i cooperació, sempre considerant que els seus principis no siguin contraris als de la pròpia entitat.
  • És igualment important tenir cura del disseny i de la qualitat dels productes a la venda. Aquests, a més a més, haurien d’identificar-se amb els valors de l’organització.
  • Invertir temps i recursos en la realització d’un pla de màrqueting és vital. Aquest servirà per definir cadascuna de les fases del procés de venda. Així mateix, contractar alguna persona experta en posicionament web pot marcar la diferència.
  • De vegades, les botigues físiques també es converteixen en espais que s’aprofiten per organitzar xerrades i exposicions. Les botigues virtuals poden associar-se a un blog en el que tractar temes d’interès o en el que s’expliqui el procés d’elaboració dels productes que es venen.
  • La fase de difusió aniria inclosa en el pla de màrqueting. Aquesta pot donar-se de forma híbrida: a través de les xarxes socials, el butlletí, el web i els mitjans de comunicació, però també amb el material imprès de l’organització, al barri i als esdeveniments en els que es participi.
field_vote: 

Com presentar un recurs de reposició a l'Agència Tributària

Imatge principal a portada: 
Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet recórrer una resolució. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Aquesta via permet impugnar una resolució davant la mateixa administració que ha emès l'acte.

De vegades, una entitat pot estar en desacord amb la resolució emesa per l’administració pública, per exemple, en resolucions o sancions d'Hisenda. Davant d'aquesta situació, l’organització o persona afectada pot tramitar un recurs potestatiu de reposició o recórrer directament a través de la via judicial.

Imatges secundàries: 
Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet recórrer una resolució. Font: Freepik.
No cal presentar el recurs per aquesta via per poder acudir als tribunals. Font: Freepik.
Subtitols: 
Què és un recurs de reposició
Com presentar el recurs
Fases del procediment
Continguts: 

Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet a la persona o entitat implicada recórrer una resolució que hagi fet l’administració pública perquè la considera contrària.

Que sigui potestatiu significa que l’entitat interessada no té l’obligació de presentar abans el recurs per aquesta via per poder acudir als tribunals. És a dir, que es podria anar directament per via judicial, però no es pot presentar el recurs alhora per les dues vies.

En aquest sentit, segons el que estableix l’article 123 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, si es decideix optar per un recurs de reposició no es podrà passar a la via judicial fins que no s’hagi resolt expressa o presumptament (és a dir, per silenci administratiu) el primer recurs.

A més a més, es tracta d’un procés administratiu, per tant, es realitza a través de la mateixa administració que ha emès la resolució i no és necessària la intervenció d’un advocat/da ni procurador/a.

No obstant això, l’entitat pot comptar amb el suport d’una persona especialitzada per dos motius. D’una banda, per revisar i tramitar el recurs que s’interposi. En segon terme, si es té clar que es vol arribar fins al final de la qüestió (i no es descarta recórrer a la via judicial), pot ser més efectiu comptar amb un advocat/da o procurador/a que conegui tot el procediment fet per l’entitat.

Un cop es pren la decisió de recórrer la resolució de l'Agència Tributària, per poder presentar aquest tipus de recurs la persona o entitat interessada ho podrà fer de forma telemàtica a través de l’Agència Tributària, o de forma presencial a les oficines de l’AEAT o de Correus. Per tant, per optar a la primera via cal que l’entitat tingui el certificat digital.

Per interposar el recurs de reposició l’entitat o persona interessada disposa d'un mes, si l'acte es fa notificar. Transcorregut aquest termini, només es podria interposar un recurs contenciós-administratiu. En cas que l'acte no es notifiqués expressament, el termini és d’un mes des de l’endemà que s’entengui desestimat.

En primer terme, cal redactar un escrit d’interposició on s’indiquin les al·legacions que es consideren oportunes, siguin qüestions de fet o de dret. En aquest document, a més, cal especificar que no s’ha impugnat el mateix acte de via economicoadministrativa.

Aquest document ha d’incloure la següent informació:

  • Dades d’identificació de qui recorre.
  • Identificació de l’acte que s’està recorrent i la raó de la impugnació.
  • Dades de contacte per a la notificació.
  • Lloc, data i signatura de qui recorre.
  • Dades d’identificació de l’òrgan al qual es dirigeix.

Juntament amb aquest redactat, s’han d’incloure “els documents que serveixen de base a la pretensió que s’exerciti”, tal com indica l’AEAT, és a dir, que siguin prova del que s’està impugnant.

A partir d’aquí, un cop tramitat el recurs de reposició, aquest és resolt per l’òrgan competent, que en aquest cas és l’Agència Tributària.

Finalment, l’entitat obtindrà una resolució en el termini màxim d’un mes amb l’estimació o desestimació del recurs interposat. En aquest sentit, la resolució pot ser expressa o per silenci administratiu (quan transcorregut un mes no hi ha cap notificació). A partir d’aquí l’entitat pot optar per recórrer-ho a través de la via judicial, ja que contra la resolució d'un recurs de reposició no es pot interposar un altre.

field_vote: 

Com realitzar un esdeveniment online per captar fons?

Imatge principal a portada: 
Els esdeveniments ajuden a les organitzacions a donar-se a conèixer. Font: Unsplash
Resum: 

Aquestes eines poden ajudar les entitats a rebre donacions quan organitzen actes virtuals, que poden ser de molts tipus segons l'àmbit d'actuació de cadascuna.

Existeixen diverses estratègies a través de les quals una entitat pot realitzar una captació de fons, com per exemple l’organització d’esdeveniments. Fins abans de la pandèmia, la gran majoria es celebraven de manera presencial. Tot i que ara comença a recuperar-se aquest format, moltes entitats segueixen fent actes virtuals, o bé híbrids, per tots els seus avantatges.

Imatges secundàries: 
Els esdeveniments ajuden a les organitzacions a guanyar visibilitat Font: Unsplash
El format online permet reduir costos en l’organització d’un acte.  Font: Unsplash
Subtitols: 
Els avantatges del format online
Quin tipus d’esdeveniments es poden fer?
Eines per realitzar la captació de fons digital
Continguts: 

En general, els esdeveniments ajuden les organitzacions a donar-se a conèixer i a guanyar visibilitat. Un acte online, a més, permet traspassar fronteres, ja que el públic pot seguir-lo des de qualsevol lloc. Així, l’entitat té la possibilitat de fer el salt de l’àmbit local al global i arribar a més persones interessades en la seva causa, encara que no visquin a prop d'on s’ubica la seva seu.

D’altra banda, els esdeveniments online tenen uns costos menors que els presencials, ja que aquests últims requereixen més recursos enfocats a la logística (personal, material...). També és important, però, tenir en compte que el format online no és totalment gratuït, i que pot ser interessant invertir en eines i plataformes digitals que facilitin la seva organització i desenvolupament.

En la majoria de casos, el tipus d’esdeveniment que s'organitzi dependrà de l’àmbit al qual pertanyi cada entitat. Aquests són alguns exemples:

Classes i tallers solidaris: ja siguin classes de ioga, cuina, ball o de qualsevol altra disciplina. També es poden fer esdeveniments esportius, animant els seguidors i seguidores a córrer, per exemple. La millor manera de captar fons en aquest cas és proposar un tarifa de registre per poder participar-hi.

Concerts virtuals o torneigs de videojocs: aquest tipus d’acte permeten recaptar fons de manera efectiva a través de la venda d’entrades. En el cas dels torneigs de videojocs, que cada vegada tenen més popularitat, també es pot utilitzar una tarifa de registre.

Webinar o conferència digital: pot ser interessant organitzar una jornada de conferències i xerrades online, ja sigui amb persones vinculades a l’entitat directament o bé amb experts/es en la matèria. Es pot cobrar una tarifa d’admissió o bé demanar donacions al final de l’acte.

Sorteig online: les rifes solidàries també poden servir per recaptar fons. A l'esdeveniment, es poden reunir les persones que hagin participat per escoltar en directe el nom dels guanyadors o guanyadores. La participació al sorteig pot estar supeditada a una petita donació.

Gala virtual: també es pot organitzar una gala benèfica online. Aquesta hauria de tenir un contingut interessant i entretingut, amb diferents intervencions, vídeos, jocs, música, sorpreses... i les donacions poden ser, o bé a través de la venda d’entrades, o bé voluntàries al final de l’acte.

Pàgina de donació: si el teu lloc web té una pàgina específica per rebre donacions, pots difondre-la al mateix esdeveniment. Si no, pots crear una nova pàgina de donacions i utilitzar-la per donar informació detallada sobre l’acte. Aquesta és l’opció més adient si sol·licites donacions voluntàries a les persones assistents al final de l’acte.

Venda d’entrades: si l’esdeveniment es tracta d’un concert o una gala, pots recórrer a aquesta modalitat per controlar l’assistència i per recaptar fons a través de plataformes com Eventbrite o Ticketmaster (Universe o Ticketpass són d’autogestió). Això sí, s'ha de pagar una petita comissió per cada entrada.

Xarxes socials: també existeix l’opció de retransmetre l’esdeveniment en directe a través de Facebook Live o Instagram Live, plataformes que permeten recaptar fons durant la retransmissió. Els espectadors i espectadores veuran una opció a la pantalla per fer la donació de forma directa.

Plataformes de pagament: si es proposa una tarifa de registre per accedir a l’esdeveniment, es pot utilitzar Paypal, per exemple. Aquesta plataforma té un servei específic per a organitzacions sense ànim de lucre amb una comissió reduïda i, a més, només cal indicar una adreça de correu electrònic perquè les persones facin la seva donació.

Crowdfunding: el crowdfunding és una xarxa de finançament col·lectiva online. Es pot fer servir a través de plataformes com iHelp, Mi Grano de Arena o Kukumiku (que també permet fer sortejos solidaris). De vegades s’utilitza per finançar projectes específics, però també pots utilitzar aquesta eina per recaptar fons i aprofitar un esdeveniment per fer l’anunci.

'Peer-to-peer': aquesta expressió anglesa significa "d’igual a igual". És un mètode que consisteix en què les persones vinculades a l’entitat recaptin fons per elles mateixes a través dels seus contactes propers, de manera que l’entitat pugui arribar a un públic més ampli. Si es vol aprofitar un esdeveniment per fer ús d’aquesta tècnica, les persones donants s'encarregarien de fer difusió de l’acte i, alhora, de sol·licitar les donacions.

field_vote: 

Com analitzar l’entorn d’una entitat a través del model PESTEL

Imatge principal a portada: 
El PESTEL ajuda les entitats a saber de quina manera els factors externs poden condicionar la seva estratègia. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Aquesta tècnica complementa el DAFO i permet avaluar els factors externs d’una organització.

L'anàlisi PESTEL se sol fer abans de posar en marxa projectes o organitzacions per avaluar fins a quin punt els factors externs poden beneficiar o perjudicar l'estratègia de l'entitat o de la iniciativa. En aquest recurs s'explica què és aquest model i com s'ha d'elaborar.

Imatges secundàries: 
L'anàlisi PESTEL analitza l'entorn d'una entitat i sol anar de la mà del DAFO. Font: Unsplash. Font: Unsplash
El PESTEL ajuda les entitats a saber de quina manera els factors externs poden condicionar la seva estratègia. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què és el model PESTEL?
Per què és important?
Què cal incloure dins de cada factor?
Continguts: 

L’anàlisi PESTEL és una tècnica d’avaluació de l’entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d’una organització. És una eina que normalment precedeix la creació d’un DAFO i que és especialment útil per a plans estratègics, de màrqueting o financers. L’objectiu del model és entendre els factors que delimiten el marc general de les organitzacions, tal com s’explica al Pla Estratègic del Tercer Sector d’Acció Social.

Un PESTEL analitza cinc factors de l’entorn, un per cada lletra de la paraula: el Polític, l’Econòmic, el Sociocultural, el Tecnològic, l’Ecològic i el Legal. Originàriament l’anàlisi es deia PEST, però amb l’increment de la complexitat de l’entorn, s’hi van afegir els factors legals i mediambientals.

Les organitzacions es mouen en un entorn canviant que influeix en el seu comportament. L’èxit d’una estratègia dependrà en més o menys mesura dels factors externs que l’entitat en qüestió no pot controlar.

Totes les organitzacions estan condicionades per l’entorn i, a la vegada, aquestes organitzacions influeixen en l’entorn, ja que la funció de les entitats és canviar l’statu quo amb el qual no estan d’acord. Per poder transformar l’entorn, doncs, cal tenir clares quines són les actuals regles de joc i les bases del sistema. És a dir: cal conèixer l’enemic per combatre’l.

És per això que és recomanable fer una anàlisi PESTEL abans de posar en marxa una organització o un gran projecte sense ànim de lucre. Aquesta tècnica donarà pistes sobre quina estratègia pot triomfar més o menys.

La Henley Business School, al Regne Unit, defineix els factors a analitzar d’aquesta manera:

  • Factors polítics (P): Aquí cal fer una recerca de la situació política que envolta l’entitat. Si és una entitat de Barcelona, per exemple, s’analitzarà qui governa a l’Estat espanyol, a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, i quines polítiques destaquen en l’àmbit laboral, fiscal o comercial, per exemple.
  • Factors econòmics (E): Inclouen el creixement econòmic del país, el PIB, la situació de les subvencions i ajudes públiques, els Pressupostos Generals de l’Estat...
  • Factors socials (S): S’hi analitzen els aspectes culturals, els canvis en la manera de consumir, en la forma de col·laborar amb associacions o captar fons. També s’hi ha d’incloure informació sobre el creixement de la població o el nivell d’educació.
  • Factors tecnològics (T): Inclouen els aspectes com la investigació o inversió en I+d, el ritme dels canvis tecnològics o l’automatització de les feines.
  • Factors ecològics (E): En aquest apartat s’han de buscar les normatives específiques sobre medi ambient en l’àmbit geogràfic on s’inscriu l’organització. També cal analitzar la consciència social sobre la sostenibilitat i les tendències que poden l’entitat.
  • Factors legals (L): Finalment, en aquesta secció cal enumerar les lleis principals que afecten l’activitat de l’organització analitzada.
field_vote: 

Com gestionar pagaments amb l’Agència Tributària a través de l’NRC

Imatge principal a portada: 
El Número de Referència Complet Serveix per identificar i justificar que s’ha fet el pagament. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Es tracta d’un codi que justifica que s’ha fet l’ingrés i és necessari a l’hora de presentar el model.

Les entitats sovint han de liquidar tributs que els hi han sortit positius, és a dir, que han de pagar a l’Agència Tributària (AET).

Imatges secundàries: 
El Número de Referència Complet Serveix per identificar i justificar que s’ha fet el pagament. Font: Freepik.
El període de presentació s'obre l'1 de juliol i es tanca el 25 del mateix mes Font: Basepymes
Subtitols: 
Què és l’NRC?
Com obtenir l’NRC a través de l’Agència Tributària
Com obtenir l’NRC a través d’una entitat bancària
Per a què serveix aquest número?
Continguts: 

El Número de Referència Complet és un codi que consta de 22 caràcters alfanumèrics. Aquest es genera automàticament per l’entitat bancària o la seu electrònica de l’Agència Tributària quan es realitza un pagament tributari i apareix juntament amb les dades de l’ingrés.

Serveix per identificar l’operació i per justificar que s’ha fet el pagament i és necessari per fer gestions amb l’AET.

Aquest número està format de manera xifrada a partir de la informació del NIF de la persona declarant, l’import, el model, l’exercici i el període. Per això, és tan important verificar que les dades que s’aporten quan es fa el pagament siguin totalment correctes.

Hi ha diferents maneres d’aconseguir el Número de Referència Complet. D’una banda, es pot obtenir a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària mitjançant la seva passarel·la de pagament a través del càrrec en compte o en targeta.

En ambdós casos, és necessari disposar del certificat, el DNI electrònic o tenir accés al sistema d’identificació a través de la ‘Cl@ve PIN’. També cal disposar d’un compte en alguna de les entitats bancàries col·laboradores de l’Agència Tributària i, en aquest sentit, bona part dels bancs comercials ho són.

Cal tenir en compte que actualment no es poden pagar impostos d’aquesta manera si es fa amb un compte amb dos o més titulars (mancomunat).

D’altra banda, si es fa el pagament per una altra persona, per obtenir l’NRC mitjançant l’Agència Tributària hauran de coincidir la persona titular del certificat i la del compte com a ordenant del pagament, encara que el NIF serà de la persona declarant o que tingui l’obligació tributària.

L’altra possible via per obtenir l’NRC consisteix a fer el pagament de l’import pertinent a través de l’entitat bancària col·laboradora, sigui per via telemàtica o presencialment.

Aquesta és una alternativa vàlida en cas que no es disposi del certificat digital, el DNI electrònic o la clau d’accés a la seu electrònica. En tot cas, es recomana a les entitats obtenir el certificat digital per agilitzar els seus tràmits amb l’administració pública.

Per poder fer al tràmit i obtenir l’NRC a través del banc, caldrà aportar les següents dades: model, exercici, període, NIF de la persona declarant, cognom i l’import exacte.

Un cop s’ha fet el pagament pertinent per les vies anteriorment explicades (si s’ha indicat el pagament de les autoliquidacions per domiciliació bancària no cal obtenir l’NRC), s’obté el Número de Referència Complet com a justificant i s’ha de comunicar a l’Agència Tributària per a la correcta recepció.

Cal tenir molt en compte que haver fet el pagament del deute i tenir el rebut amb l’NRC no vol dir que s’hagi presentat el model, per tant, fer l’ingrés no eximeix de l’obligació de presentar la liquidació o autoliquidació a través de l’Agència Tributària.

Quan es fa el pagament a través de la seu electrònica, aquest codi es pot imprimir i també es pot realitzar la declaració en el mateix moment. En cas de no haver-lo fet aleshores o haver fet el pagament a través de l’entitat bancària, caldrà accedir a l’Agència Tributària per presentar el model indicant l’NRC.

Malgrat això, en alguns casos quan es fa el pagament presencialment a través de l’entitat bancària això pot equivaldre a la seva presentació, és a dir, que amb el tràmit al banc l’Agència Tributària ja quedaria per notificada. Això, però, cada cop és menys habitual, amb la qual cosa cal assegurar-se que s’ha tramitat el model.

field_vote: 

Comerç just amb perspectiva feminista: l’exemple de 7 organitzacions

Imatge principal a portada: 
Resum del 'Quadern de comerç just' número 9 Font: Unsplash
Autor/a: 
Judit Vela
Resum: 

Un quadern recull les bones pràctiques de diferents entitats per encaminar-se cap a la igualtat de gènere en l'àmbit de les economies transformadores.

L’abril de l’any 2019, la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) va publicar, amb la col·laboració de LaCoordi, un quadern sobre models d’activitat comercial que apoderen les dones arreu del món.

Imatges secundàries: 
La CECJ i LaCoordi van publicat aquest quadern per tal de visibilitzar la feina de diferents organitzacions. Font: Unsplash
El quadern també exposa una sèrie de reptes per fer transversal la perspectiva de gènere. Font: Unsplash
Subtitols: 
Igualtat d’oportunitats en la contractació
Apoderament econòmic i emocional
Lideratge i presa de decisions
Reptes
Continguts: 

Machakos Cooperative Union (MCU), a Kenia, pretén influir en les polítiques públiques sobre gènere, però també treballa a nivell intern per apoderar les dones.

Són conscients de l’existència d’obstacles que impedeixen les dones participar en determinats espais, així que realitzen formacions, garanteixen la igualtat d’oportunitats en la contractació del personal, promocionen projectes que donen beneficis econòmics a dones, faciliten el seu accés al crèdit i intenten que l’entorn de treball sigui segur per a elles.

A Creative Handicrafts (Índia) es contracten dones desfavorides dels suburbis de Bombai durant tot l’any, oferint-les un fons de benestar social i un sou mensual d’acord amb el nombre de peces que confecciona cadascuna d’elles.

El comitè intern de l’organització s’encarrega de la lluita contra l’assetjament sexual i, a més, les dones poden formar part d’un grup d’estalvi i crèdit exclusiu per a treballadores.

El Grup de comerç just de Nepal està liderat per dones que s’han centrat en promoure l’educació, sensibilització, adquisició d’habilitats i apoderament econòmic de dones econòmicament marginades, així com de mares solteres, amb discapacitats i amb necessitats especials.

Chol Chol es centra en les necessitats de les dones rurals a través de quatre eixos: l’apoderament tècnic-productiu, la recuperació i enfortiment cultural, el comerç just i l’apoderament emocional.

Amb relació a aquest últim, treballen per recuperar l’autoestima de les dones, així com la seva manca d’eines i oportunitats. També intenten que les futures generacions es trobin motivades gràcies a la xarxa comunitària.

Gairebé tots els càrrecs importants i totes les persones contractades a les cooperatives que formen part del Fòrum Comerç Just Indonèsia són dones. Procuren que tant la seva estructura organitzativa com la seva activitat promogui el poder femení: des de la contractació fins el lideratge, passant per la formació i la participació en la presa de decisions.

L'organització Pekerti, per exemple, té en compte la concessió de baixes per maternitat, lactància materna i fins i tot menstruació.

A Sabahar, les dones exerceixen funcions de supervisió i gestió. Considerant que una feina fixa ajuda tant psicològicament com econòmicament les dones, ofereixen contractes a llarg termini. D’altra banda, treballen per a l’eliminació dels estereotips en els llocs de treball i per afrontar els prejudicis de gènere.

La Fundació Chankuap (Ecuador) obre línies de microcrèdit perquè les dones s’encarreguin d’activitats productives, ofereix formacions i les anima a prendre decisions i a formar col·lectius. A més a més, encoratja els homes a participar en activitats que sempre han estat considerades femenines.

Encara existeixen una sèrie de desafiaments i reptes derivats d’una insuficient sensibilització pel que fa a l’apoderament de la dona, de certes creences culturals i de la manca d’una integració sistemàtica i transversal que inclogui la perspectiva feminista en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de les activitats de l’organització.

Tot i així, les pràctiques esmentades anteriorment poden servir d’exemple a l’hora de treballar des d’una organització per assolir el principi número 6 del comerç just, que pretén, entre d’altres qüestions, que dones i homes accedeixin als seus beneficis en igualtat de condicions.

field_vote: 

Consells per planificar la captació de fons

Imatge principal a portada: 
La captació de fons és un pilar fonamental per a sustentar una entitat econòmicament. Font: Freepik.
Autor/a: 
Sandra Pulido
Resum: 

Les entitats necessiten temps i una estratègia per a establir les relacions amb els/les possibles donants.

La captació de fons és un pilar fonamental per a sustentar una entitat econòmicament. De vegades, però, no es té molt clar com s’ha de demanar als/les altres.

Silvia Bueso és conferenciant, formadora i ‘coach’, experta en ‘L’art de demanar’. En el seu dia a dia s’encarrega d’assessorar entitats i empreses perquè puguin assolir els seus objectius a l’hora de demanar sigui el que sigui.

Imatges secundàries: 
La captació de fons és un pilar fonamental per a sustentar una entitat econòmicament. Font: Freepik.
Les entitats necessiten temps i una estratègia per a establir les relacions amb els/les possibles donants. Font: Freepik.
Subtitols: 
Principals reptes que ha plantejat la Covid per a la captació de fons
Com entendre que demanar no és vergonyós?
Qui s’ha d’encarregar de la captació de fons a les entitats?
Com iniciar les relacions amb possibles donants o patrocinadors/es
La importància del llenguatge per a demanar
Com afrontar un ‘no’ quan es demana alguna cosa
Continguts: 

Silvia Bueso ha detectat diverses dificultats que han d’afrontar les entitats sense ànim de lucre arran de la pandèmia:

  • Diversificar les fonts de finançament: gairebé totes les vies de finançament han perdut estabilitat, sobretot, el finançament públic. Per aquest motiu, Bueso destaca la necessitat predominant per a moltes entitats de “buscar vies de finançament privades, siguin de particulars o d’empreses”.
  • Definir una estratègia: una nova situació i l’augment considerable de la demanda de serveis o de persones beneficiàries ha fet palès la manca d’una planificació de captació de fons: “moltes entitats no sabien per on començar”. Assenyala que en temps de canvi “cal una estratègia pivotant que es vagi adaptant a cada circumstància”, perquè “no sempre totes les causes són igual de sexis”. Malgrat això, “si tens una comunitat que està amb tu, no has de descartar la teva causa pel context”.
  • Crear un relat més atractiu: “hi ha molt més soroll quan demanes suport”, és a dir, que hi ha moltes entitats de caràcter divers (associacions, fundacions, universitats, projectes culturals...) demanant fons a les mateixes persones o empreses. “Això vol dir que no pots anar amb una proposta de valor que no destaqui la teva diferència o el que transformes amb la teva causa”, explica.
  • Potenciar les habilitats: de comunicació, de relació, de negociació, d’empatia i de resiliència, que són mancances habituals. És a dir, saber “demanar sense que sigui una vergonya”, tenir la capacitat de comunicar el valor diferenciador de la causa, entendre com iniciar una relació per guanyar-se la confiança de l’altra persona o tenir la capacitat de negociar són, per a Silvia Bueso, “habilitats suaus” que haurien de tenir totes les persones de l’entitat.

Un dels punts que caracteritza el discurs de Silvia Bueso és la seva defensa de què demanar no és dolent, de fet, té molts aspectes positius. Les entitats han de deixar de banda la idea que sovint tenim de demanar com una acció indigna, ingrata i una mostra de debilitat. Tampoc “no es tracta d’exigir ni de pidolar”.

Cal canviar la percepció i entendre que quan una entitat demana s’està posant al servei de l’altre/a i “li està donant el gust de sentir-se important i útil”. A més, “el fet de donar és mutu i la suma de molts actes de donar multiplica el propòsit”.

També és important tenir present que es poden demanar moltes coses més enllà de diners, per exemple: aportacions en espècie, aportacions probono (un proveïdor ofereix uns serveis gratuïtament), voluntariat o que parlin de la causa de l’entitat en espais rellevants.

Tenir un departament concret de captació de fons, sense dubte, és molt positiu per a les entitats i permet monitoritzar, professionalitzar i gestionar la relació amb els grups de donants o patrocinadors/es.

Tot i això, Bueso defensa que aquesta tasca implica totes les persones de l’entitat: la direcció, el patronat, el voluntariat, el personal treballador... El ‘fundraising’ es basa a fer d’altaveu i establir relacions. Això, per tant, ho pot fer tothom. Per a Silvia Bueso la captació de fons és més aviat una relació d’amistat: “jo parlo del ‘friendraising’, és a dir, generar gent que sigui amiga de la teva causa”.

L’experta assegura que cal temps per a establir les bases d’una relació sòlida amb els/les donants. Per adobar el terreny, cal tenir en compte tres aspectes:

  • Establir una relació genuïna amb l’empresa o persona donant: l’entitat ha de demostrar que el/la donant és important, més enllà dels diners o de la donació. “De vegades, veiem l’altre com un objecte per a assolir els nostres objectius”. Comenta que cal treballar la relació i guanyar-se la confiança a poc a poc i, en cap cas, no s’ha d’etzibar la demanda de cop i volta, perquè segurament generarà rebuig.
  • Buscar interessos comuns: de vegades les entitats fan peticions a empreses o persones que no tenen els mateixos objectius estratègics, el que resulta en una pèrdua de temps per a ambdues parts. Les entitats han de treballar per detectar aquells/es possibles donants que tinguin unes motivacions compartides.
  • Construir una solució conjunta: el/la donant també ha de formar part de la solució i ha de sentir que té veu i vot. És a dir, s’ha de crear una solució conjunta a través del diàleg, encara que es mantingui l’estratègia inicial.

Per a Silvia Bueso es tracta d’un procés lent i que s’ha de personalitzar des de l’inici, tenint clar qui i com és l’interlocutor/a. D’aquesta manera, quan s’hagi de fer el pas per a demanar, no hi haurà cap dificultat, perquè les dues parts tindran interessos compartits.

Per a Silvia Bueso el llenguatge sempre és molt important per a tenir més o menys èxit en la captació de fons:

  • Menys monòlegs i més diàlegs: les entitats han de dialogar amb el/la donant per fer entendre el propòsit de la seva causa i per transmetre la millora que també rebrà amb la col·laboració. També és pertinent interpel·lar l’interlocutor i demanar-li retorn del que es fa.
  • Democratitzar el llenguatge: cal posar-se a la pell de l’interlocutor/a per comunicar-se d’una manera entenedora, sobretot si l’altre/a no té expertesa en aquella qüestió, d’aquesta manera s’evita fer sentir malament.
  • Adaptar el discurs al canal: sobretot s’ha de ser breu quan es fa una comunicació en línia.

Les entitats rebran moltes vegades un ‘no’ per resposta, però això es pot minimitzar si se segueix una estratègia ben planificada. Malgrat tot, per a Bueso que un/a possible donant digui que no també és positiu, perquè deixa clara la relació i es tracta, a més, d’una acció molt honesta.

Més complicada és la situació quan es deixa en un ‘potser’, perquè no tenir clar el punt on es troba la relació amb el/la donant pot comportar molt de desgast per a les dues parts.

En qualsevol cas, que es tanqui una porta no vol dir que ho sigui per a sempre, ja que les circumstàncies poden canviar. Per això, és important continuar treballant la relació per aconseguir assolir el ‘sí’.

field_vote: