Econòmic

Segons l'Agència Tributària estan obligats a presentar aquest model tots els subjectes passius de l'IVA que hagin presentat autoliquidacions periòdiques d'aquest impost de forma trimestral, és a dir, que hagin presentat algun model 303 al llarg de l’exercici.

En canvi, no estan obligades a fer la declaració informativa de l'IVA aquelles entitats que hagin presentat el model 303 mensualment, ja sigui perquè s’hagin inscrit al règim de devolució mensual de l’IVA (REDONI'M) o perquè estiguin dins del sistema de subministrament immediat d’informació (SII).

També estan exonerades aquelles entitats que presentin declaracions d’IVA exclusivament amb motiu de la facturació per arrendaments o subarrendaments de propietats. A canvi, han de complimentar de manera més extensa el model 303 del quart trimestre.

La declaració anual de l’IVA, model 390, ha de presentar-se entre l'1 i 30 del mes de gener següent a l'any de la declaració corresponent. En cas que l’últim dia d’aquest període sigui festiu o cap de setmana, el termini es trasllada al primer dia hàbil següent.

La presentació del model 390 només es pot fer telemàticament des del portal de l’Agència Tributària. Per omplir el formulari web, cal disposar de certificat electrònic de l’entitat, en la modalitat de representant de persona jurídica.

Abans de presentar el model 390, cal comprovar que les dades que s’inclouen coincideixen amb la suma dels imports indicats en les quatre declaracions trimestrals del model 303 presentades al llarg de l’any, així com amb les dels models 349, si s’han fet operacions intracomunitàries al llarg de l’exercici.

El formulari web del model disposa d’un sistema de comprovacions que pot ajudar l’entitat, ja que detecta si els imports consignats en els diferents apartats no quadren amb els totals declarats.

És important indicar correctament la dada del volum total de vendes exemptes i no exemptes a l’apartat 10 del model, perquè aquesta dada, posteriorment, serà comparada amb la qual es declari com a volum de vendes en l’impost de societats (model 200) que es presentarà referent al mateix exercici.

Per tal de resoldre dubtes sobre aquest model o altres qüestions referents a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

En aquest punt, cal assegurar-se que es tenen registrades totes les despeses i ingressos el període de meritació dels quals correspon amb l’exercici que s’està tancant.

Els més habituals poden ser les següents:

• Recompte i registre de variacions a la valoració de les existències de mercaderies, tenint-ne en compte l’inventari en la data de tancament.
• Dotacions per a les amortitzacions anuals dels immobilitzats materials i intangibles que hi hagi a l’entitat. S'ha de revisar també si cal donar de baixa algun element de l’immobilitzat, en cas que ja no estigui en ús o no pertanyi a l’entitat.
• Aplicació als ingressos de la part proporcional a l’amortització de les subvencions o donacions que s'hagin concedit a l’entitat per a l'adquisició dels immobilitzats.
• Dotació de possibles provisions, en cas que algun element patrimonial de l’organització hagi perdut valor respecte de la valoració que figuri en el registre comptable i sempre que aquesta pèrdua de valor pugui ser reversible.
• Ajustaments per periodificació. Si alguna despesa no és totalment imputable a l’exercici (per exemple, una assegurança pel període de l’1 de juny al 31 de maig de l’any següent), s’haurà de fraccionar amb base a aquesta temporalitat i, la part que correspongui a l’any següent, caldrà deixar-la en un compte de despeses avançades. S'ha de fer el mateix amb els ingressos. Potser s’ha emès una factura amb data de l’exercici que s’està tancant, però una part de la feina es farà durant l’exercici següent, o una subvenció registrada en aquest exercici s’ha d’executar en part a l’exercici següent. Per fer aquests ajustaments s’utilitzen els comptes 480 per a despeses avançades i els comptes 485 i 132. En cas que aquests comptes tinguin saldos que provinguin de l’obertura, s'ha de revisar si cal aplicar a la despesa o a l'ingrés de l’exercici que s’està tancant, respectivament, els saldos que es van deixar a l’any anterior.

El pas final per tancar definitivament l'exercici és executar el procés de tancament que el programa de comptabilitat té incorporat.

En primer lloc, i sempre que no s’hagi emprat aquesta dada per a l’arxiu dels documents comptables, s’executa el procés de tornar a fer la numeració automàtica dels assentaments, perquè tinguin una numeració correlativa a les dates de registre.

A continuació, s’executa el procés de tancament i obertura de l’exercici següent. En aquest procés, el programa comptable fa l'assentament de regularització: deixa a zero tots els saldos dels grups sis (despeses) i set (ingressos), contra el compte 129 de l’excedent de l’exercici.

Seguidament, fa l'assentament de tancament: deixa a zero tots els saldos dels grups de l'u al cinc del pla general de comptabilitat. Finalment, fa l’assentament d’obertura de l’any següent, recuperant els mateixos saldos dels grups de l'u al cinc i deixant-los preparats per començar el registre comptable del nou exercici.

La darrera tasca a fer és l'obtenció dels llistats de balanços que serveixen per preparar l’assemblea on es presentaran els comptes. Habitualment són els següents:

• Balanç de situació
• Compte d’explotació o de resultats (també anomenat de pèrdues i guanys)
• Balanç de comprovació de sumes i saldos
• Llibre diari
• Llibre major

Per resoldre dubtes sobre el tancament comptable i altres qüestions relatives a la gestió econòmica de les entitats sense ànim de lucre es pot consultar a través dels serveis d'assessorament.

Des del programa de comptabilitat que faci servir l’entitat s’han de llistar tots els comptes comptables i revisar-los atentament per veure si es troba alguna errada o omissió en les operacions a registrar, i detectar si cal fer alguna de les operacions de reclassificació o tancament que s’indiquen als següents punts.

Les incidències més habituals a revisar i corregir que s’acostumen a trobar en el balanç són aquestes:

• Factures o despeses amb una certa antiguitat que no figuren com a pagades (les pot haver pagat algú de l’entitat, es poden haver registrat els pagaments com a despesa, poden estar duplicades, pot haver-hi algun error en el proveïdor indicat en el pagament, o, simplement, poden estar pendents).
• El mateix que en el punt anterior, amb factures emeses pendents de cobrar.
• Que no estigui feta l’aplicació del resultat de l’exercici anterior: el compte 129 ha d’estar amb saldo zero abans de fer-se el tancament.
• Que els comptes de la tresoreria no estiguin quadrats: cal assegurar-se que els comptes de caixa efectiva i de tots els bancs tinguin el saldo real que es correspongui amb el recompte o arqueig de la caixa en data de tancament, i amb els extractes bancaris a la mateixa data, respectivament.
• Que tots els comptes corrents amb persones de l’organització (551, 552, 553 o 464) que tinguin el saldo correcte a favor o en contra de l’entitat. Aquests comptes s’utilitzen quan persones vinculades a l’entitat paguen o cobren per compte d’aquesta. Per exemple, si s’avancen diners per fer una activitat i aquella persona va pagant, cal assegurar-se que es liquiden les despeses d’aquella activitat i que retorna la diferència dels diners de l’avançament, o que se li paga la resta o se li reconeix el deute a pagar, si la despesa ha estat superior als diners avançats.
• Si es tenen registres en comptes del grup 56 (dipòsits i garanties rebudes i dipositades), s’ha de verificar que en tinguin el saldo correcte en la data de tancament. Si, per exemple, s’ha registrat en un compte del grup 561 la distribució de participacions de loteria, s’hauria de fer el traspàs a ingressos per la part que correspongui a donacions dels diners que s’hagin recaptat i deixar el saldo a zero en la data de tancament.
• Si l’entitat presenta declaracions per l’IVA, cal verificar que no s’hagin registrat les liquidacions trimestrals dels models 303 i/o que no s’hagi registrat l’ajustament per canvi de prorrata en l’IVA deduïble, si fos el cas. En cas de produir-se aquest canvi de prorrata, cal canviar també a la sèrie de les factures rebudes de l’any entrant el percentatge provisional deduïble a aplicar durant aquest nou exercici. Un cop registrades les liquidacions, els comptes 472, d’IVA suportat, i 477, d’IVA meritat, han de quedar a zero i el saldo a favor de l’organització del darrer model 303 hauria de coincidir amb el del compte 4700 o, si fos a pagar, amb el del compte 4750 a 31 de desembre.
• Si es té personal contractat i/o s’han fet pagaments a persones professionals autònomes o conferenciants, o bé si s’han fet retencions per altres tipus de despeses, com ara el lloguer d’un local; s’ha de verificar que els saldos dels sous a pagar (compte 465), Seguretat Social creditora (compte 476) i Hisenda creditora per retencions de l’IRPF (compte 4751) tinguin els saldos correctes. En el cas del compte 465, tindrà un saldo a pagar, si queden salaris nets a pagar en la data de tancament. El compte 476 ha de tenir un saldo a pagar pel total de la liquidació de Seguretat Social del mes de desembre, que es paga al gener. El compte 4751 ha de tenir el saldo que coincideixi amb la liquidació dels models 111 o 115 del quart trimestre de l’any que s’estigui tancant, que es paga també al gener.

En la revisió anterior, també s’haurà detectat si hi ha saldos que calgui reclassificar de compte perquè els balanços reflecteixin les partides correctes.

Les reclassificacions més habituals són les següents:

• Si l’entitat té algun préstec, cal reclassificar de llarg a curt termini l’import del capital a retornar durant els propers dotze mesos.
• Si es tenen inversions financeres amb data de venciment dins de l’exercici a iniciar, cal reclassificar-les de llarg a curt termini.
• Si es té algun deute pendent de cobrar que es consideri dubtós, cal reclassificar-lo al compte corresponent i dotar la provisió pel possible incobrable.
• Si es té una pòlissa o compte de crèdit que s’estigui registrant a un compte del grup 57 i que acabi amb saldo a favor de l’entitat bancària a 31 de desembre, cal reclassificar el saldo des del compte 572 al 5201. De la mateixa manera, si s’està registrant a un compte 5201 i el saldo final és positiu a favor de l’entitat, s’ha de reclassificar en un compte del grup 572.

Aquest recurs està complementat amb el contingut que recull els següents punts a revisar. Per resoldre dubtes comptables les entitats sense ànim de lucre poden accedir als serveis d'assessorament.

L’SMI és “la quantitat retributiva mínima” que ha de percebre un treballador o treballadora per una jornada legal de feina, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El salari mínim, tal com recull l’Estatut dels Treballadors, es fixa cada any i es consulta amb les principals organitzacions sindicals i empresarials. El 2023 s’ha fixat en 1.080 euros mensuals bruts en catorze pagues.

A l’Estat espanyol existeix un salari mínim des de 1963 per a certes professions i el 1967 es va publicar al Decret 2342/1967, sobre salari mínim interprofessional i base de cotització per a la Seguretat Social, la seva implantació per a tots els oficis. En aquest sentit, el text recollia una necessitat que avui dia continua existint: “El progrés social general no pot oblidar aquells treballadors que, tot i ser cada cop més reduïts en el seu nombre, no han obtingut les millores que pràcticament ha aconseguit la totalitat del cens laboral”.

L’SMI de 1.080 euros s’estableix amb base a catorze pagues mensuals, però també es poden pagar els 15.120 euros bruts anuals en dotze, i és per la jornada completa. Això suposa que en cas de treballar menys hores el càlcul és proporcional.

Per a les persones que treballen com a empleades de la llar, el preu per hora ha de ser, com a mínim, de 8,45 euros. D’altra banda, per a les treballadores eventuals o temporeres (que no treballen més de cent vint-i-cinc dies amb una mateixa empresa en un any) el sou és de 51,15 euros al dia.

Cal tenir present que el salari mínim interprofessional s’ha de pagar en diners, és a dir, que aquest no pot ser compensat amb prestacions en serveis o espècies. Per exemple, encara que es descompti l’allotjament o la manutenció del sou d’una persona treballadora, ha de rebre (com a mínim) l’SMI en diners i els descomptes no poden suposar més del 30% del salari total.

D’altra banda, les hores extres que faci la persona treballadora s’han de pagar addicionalment al salari mínim.

Nova pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) 2023#treball #ingressos #pagues pic.twitter.com/JjdODCEbJG

— Joventut (@joventutcat) February 7, 2023

L'obligació que tenen algunes entitats de retenir i d'ingressar posteriorment les retencions queda recollida a la llei de l'IRPF (Llei 35/2006) i al reglament de l'IRPF (Reial decret 439/2007). S’hi estableix que qualsevol persona jurídica (com són les associacions i fundacions) que satisfaci determinat tipus de rendes està obligada a fer la tasca de retenir, per compte d'Hisenda, un determinat import que representa un pagament a compte de l'IRPF de la persona que rep aquestes rendes.

Les rendes sotmeses a retenció es detallen a l’article 75 del reglament anteriorment esmentat. Aquest article conté tres apartats: en el primer i el segon es detallen les rendes subjectes a retenció i en el tercer apartat, les que hi resulten exemptes.

Per tant, per estar obligada a presentar el model 111, cal que l'entitat satisfaci rendiments en concepte de:

• Rendiments del treball: perquè tingui personal contractat laboralment o bé conferenciants que no siguin professionals autònoms/es.
• Rendiments d'activitats professionals: perquè algun professional autònom/a els hagi emès una factura.
• Beques o premis atorgats per un import superior als 300 euros.

Aquests són els més habituals per a les entitats no lucratives, però es pot consultar el detall complet de les rendes sotmeses a retenció al text de l'article 75 anteriorment esmentat.

Abans de presentar el primer model 111, l'entitat haurà de comunicar a Hisenda que comença a satisfer rendiments sotmesos a retenció. La comunicació es fa mitjançant la presentació del model 036 i el termini per fer-ho és d'un mes a partir del moment en què es genera l'obligació.

De la mateixa manera, en el moment en què es deixen de satisfer els rendiments, caldrà fer una nova declaració censal per comunicar la baixa en el cens de retenidors. El termini també serà d'un mes a partir del moment en què cessi l'obligació.

Al mes de gener de l'any següent, caldrà presentar una declaració informativa amb el detall de tots els imports satisfets i retinguts, especificant quins han estat els perceptors/es i en quin concepte s'han abonat les quantitats satisfetes, entre altres dades: és el model 190.

Finalment, l'entitat estarà obligada a emetre un certificat a cada perceptor/a amb el total de quantitats satisfetes al llarg de l'any i de les retencions que se li han practicat, perquè tingui les dades necessàries per confeccionar la seva declaració de la renda.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

A partir de l’acord arribat el gener de 2023, el salari mínim interprofessional passa de 1.000 a 1.080 euros bruts al mes. Cal assenyalar que l’SMI es calcula en catorze pagues, per tant, el sou brut anual se situa aquest any en 15.120 euros. No obstant això, en cas que les pagues extres s’abonin de forma prorratejada, és a dir en dotze pagues, el sou queda en 1.260 euros bruts al mes.

A més a més, l’SMI està calculat sobre una jornada completa. Amb la qual cosa, en cas de jornades inferiors s’ha de fer el càlcul proporcional.

Amb aquesta modificació es veuen beneficiades només aquelles persones treballadores per compte d’altri que cobren l’SMI. En cas que el salari vingui determinat per un conveni col·lectiu, aquest -a priori- preval. Malgrat això, cal tenir en compte que la normativa marca que els salaris establerts segons conveni col·lectiu no poden ser inferiors a l’SMI en el còmput anual.

També cal assenyalar que la pujada de 80 euros mensuals no afecta aquelles persones que anualment cobren per sobre del salari mínim interprofessional. Per tant, aquelles organitzacions que no paguen cap SMI no han de fer canvis en les nòmines a conseqüència d’aquesta aprovació.

Aquest model és una declaració informativa que han de presentar les entitats a l'Agència Tributària per informar de les operacions (compres i vendes) que han dut a terme durant l’exercici fiscal amb terceres persones, entitats o empreses. L’objectiu d’aquesta declaració és que l’Agència Tributària pugui creuar dades sobre aquestes operacions i detectar possibles factures que no hagin estat declarades, entre altres irregularitats.

El model 347 inclou informació i dades personals, és a dir, amb transcendència tributària. Això significa que cal presentar obligatòriament aquesta informació a Hisenda perquè la pugui fer servir per configurar els esborranys de les declaracions de l'IRPF. En tractar-se d'una declaració tan important les sancions poden ser dures.

El període per presentar el model 347 és durant el mes de febrer de l’any següent al qual corresponen les dades a declarar. Enguany, la presentació de l’exercici del 2022 serà de l’1 al 28 de febrer de 2023. Aquestes dates poden canviar si el 28 de febrer cau en cap de setmana o festiu, perquè en aquest cas el termini finalitzaria el dilluns següent.

D’altra banda, actualment la presentació s’ha de fer obligatòriament de forma telemàtica. En aquest cas, cal disposar d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat, de representant de persona jurídica. També hi ha la possibilitat d’emprar el certificat d’un gestor/a amb capacitat per fer tràmits amb Hisenda.

Si no es presenta el model 347 durant el període establert (indicat anteriorment), l’entitat obligada a declarar-lo pot rebre una sanció en funció del temps que hagi passat des del moment en què havia de fer-ho.

Si es presenta fora de termini, però abans de rebre el requeriment d'Hisenda, la sanció és de 10 euros per cada persona declarada, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 10.000. En cas que es faci l'abonament de la sanció en període voluntari, sense haver sol·licitat cap ajornament o fraccionament del pagament, o sense haver interposat cap recurs o reclamació s'aplica una reducció del 40%.

D'altra banda, si la presentació es fa després d'haver rebut un requeriment, la sanció és del doble. Això suposa 20 euros per cada declarat/da, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000. Si no es presenta cap recurs o reclamació també s'hi aplica la reducció.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Per tal de facilitar l’emplenament del model 303 l’Agència Tributària des de 2021 té en funcionament 'Pre303. Un servei per a tothom'.

El Pre303 consisteix en un servei d’ajuda al qual s’accedeix amb el certificat digital de l’entitat, que facilita la confecció del model 303 oferint determinades caselles ja emplenades, com per exemple la cartera de quotes a compensar a favor de l’entitat que s’hagin generat en liquidacions prèvies.

També permet consultar i actualitzar les dades censals que li constin a l’Agència Tributària en relació amb l’IVA, eliminant la possibilitat de discrepàncies que podrien originar demores en la tramitació d’una devolució o en l’inici d’un procediment de comprovació (el que s'entén habitualment per una inspecció) respecte d’aquest impost.

El servei està disponible tant pels models 303 que estiguin dins de termini de liquidació habitual com per aquelles declaracions extemporànies (fora de termini) que s’hagin de presentar, i també per a declaracions complementàries.

En cas que l’entitat estigui inclosa en l'SII (Subministrament Immediat d’Informació), on es porten els llibres de registre de l’IVA directament des de la seu electrònica d'Hisenda, també es podran consultar els imports que hi constin en els llibres agregats. Aquest sistema SII només és d’aplicació obligatòria per a les entitats que facturin més de 6.010.121,04 €, però s'hi pot optar de forma voluntària.

L’accés al servei Pre303 es fa directament des de l'opció de presentació del model 303 que hi ha a la web de l’Agència Tributària.

Altres funcionalitats, a més de les explicades en els apartats anteriors, són les que s’indiquen a continuació:

• Identificació: al primer apartat del model es troben quasi totes les caselles emplenades, tret d'aquelles que hagi d'informar la persona contribuent en el moment de la presentació si fos necessari (per exemple, si ha rebut alguna factura en règim d’IVA de llibre de caixa, si es troba en situació de concurs de creditors, etc.).
• Liquidació: aquest apartat només està disponible per a les persones contribuents de l'SII amb accés als llibres agregats. Aquí es troben les dades econòmiques de l'autoliquidació de l'impost, en la qual la persona contribuent veu els imports incorporats a totes les caselles.
• Activitats realitzades a l'exercici: visualització de les activitats de l'última autoliquidació de l'exercici per a les persones contribuents exonerades de presentar el model 390 com, per exemple, les que només hagin emès factures en concepte d’arrendament.
• Operacions realitzades a l'exercici: només disponible per a persones contribuents SII amb accés als llibres agregats i en l'última autoliquidació de l'exercici.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

El model 303 s’utilitza per realitzar la liquidació trimestral de l'IVA a l’Agència Tributària. El resultat d’aquesta declaració és la diferència entre l'IVA repercutit a les factures de vendes i l’IVA suportat deduïble a les factures de despeses.

Si l'activitat de l’entitat està subjecta a IVA, està obligada a realitzar la presentació del model 303. Aquesta presentació s’ha de realitzar independentment de si el resultat de la declaració és a ingressar, amb signe negatiu o a zero.

Per tal de facilitar l’elaboració i presentació d’aquest model, l’Agència Tributaria ha desenvolupat l’eina Pre303, que pot ajudar amb el tràmit.

El segon pas, és emplenar les caselles corresponents a l'IVA deduïble, referents a les compres realitzades per l’entitat. En aquest cas, a les caselles de la 'columna base' s’han de posar les diverses bases imposables que figurin a les factures de compres i que siguin deduïbles, i a les caselles de la 'columna quota' es consignan els imports que l’organització tingui dret de deduir, en funció del règim de deduccions que tingui l’entitat.

Si tots els ingressos de l’entitat estan generant IVA, es pot deduir la totalitat de l’IVA suportat a les compres, sempre que aquestes hagin estat necessàries per desenvolupar les activitats i estiguin documentades amb factura completa.

Però si es té una part de la facturació subjecta i una altra exempta, les factures de les compres només es podran deduir de forma parcial en funció de la modalitat de prorrata que estigui aplicant l’entitat.

Dins de l’apartat de l’IVA deduïble, cal separar les bases i quotes suportades segons si són operacions interiors, intracomunitàries o importacions, i també segons si es tracta d’operacions corrents o si són compres de béns d’inversió. Als efectes de l’IVA, només tenen aquesta consideració les compres d’immobilitzats que superin els 3.000 euros.

Si s’han produït compres amb inversió de subjecte passiu, la part deduïble no es declara de forma separada, com en l’apartat de l’IVA meritat, sinó que s’ha d’incloure dins dels apartats destinats a les quotes suportades en operacions interiors.

A la declaració del quart trimestre cal omplir la casella 43, en cas que calgui fer regularitzacions en les deduccions aplicades en anys anteriors en béns d’inversió i la casella 44, si hi ha diferències entre la prorrata que s’ha aplicat de forma provisional i la que ha resultat definitiva per l’exercici que s’està liquidant.

El resultat de la liquidació és la diferència entre les caselles 27 (quota meritada) i la 45 (total a deduir).

Aquelles organitzacions que facturin fora del territori nacional no han d'incloure la informació sobre l'import de les vendes i serveis oferts a les caselles ordinàries, ja que no reporten quotes d’aquest impost. Aquesta informació s’ha d’incloure en l'apartat d'informació addicional, un bloc merament informatiu on només s’han de reflectir les operacions facturades sense IVA, però que han originat dret a deducció. Principalment, són les vendes intracomunitàries i exportacions.