Les retribucions a persones físiques més habituals que paga una entitat no lucrativa són dels següents tipus:
- Treballadores en nòmina, amb un contracte laboral i alta en la Seguretat Social a càrrec de l’entitat.
- Persones professionals autònomes.
- Col·laboracions esporàdiques en determinats tipus de feina com cursos, tallers, elaboració d’escrits i documents, o similars.
El primer tipus no comporta gaire dificultats, però la distinció entre els altres dos tipus de retribució sovint planteja dubtes.
En moltes ocasions, l’entitat contracta puntualment una persona per fer una determinada feina. El més habitual és que aquesta persona estigui donada d’alta com a professional autònoma a la Seguretat Social. Però es pot donar el cas que la persona que hagi de fer la feina sigui algú que no estigui donada d’alta en aquest règim de cotització i que, per tant, no tingui aquesta condició de professional pel que fa els efectes fiscals.
La diferència principal entre les dues figures és qui organitza la feina o servei a prestar, i si es tracta d’una prestació puntual o si es fa de forma habitual o continuada.
Si la persona intervé com a organitzadora del servei o participa en els resultats que es derivin de l’activitat, necessàriament ha de ser una persona amb la consideració de professional, i haurà d’estar cotitzant com a autònoma. Les retribucions que perceben aquestes persones tenen la consideració de rendiments de l’activitat professional, als efectes de l’IRPF.
En canvi, si la persona només es limita a fer la feina, però tota l’organització de l’activitat recau en l’entitat i, a més, té una retribució fixa independent del resultat obtingut, i no es dona la condició de que sigui una feina habitual, aquesta retribució es considera com a rendiments del treball en l’IRPF d’aquesta persona.
Un exemple d’aquesta diferenciació seria el següent: l’entitat vol fer una formació i contracta una persona que s’ocupa d’organitzar tots els continguts del curs i del material, defineix o acorda horaris i espais i tot allò necessari per a dur a terme l’activitat. Aquest seria el cas d’una professional autònoma.
Si és l’entitat la que fa tota la preparació, defineix continguts, proporciona materials, i tot allò que calgui, i la persona només s’ocupa d’impartir la sessió formativa i, a més, és una acció esporàdica i puntual (és a dir, no la fa de recurrentment i continuada en el temps) es tractarà d’una persona col·laboradora i no caldrà que estigui donada d’alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social.
La figura de la persona col·laboradora només es pot utilitzar per a les tasques derivades d’impartir conferències, col·loquis, seminaris o similars. No serviria, per exemple, per pagar a una persona que s’ocupi de l’administració de l’entitat, ni per fer de professora de formació de forma continuada. Sempre s’ha de donar aquesta situació de no recurrència en el temps, i entendre que aquesta feina no és el mitjà de vida de la persona.
Una altra possibilitat de fer pagaments a persones que tinguin la consideració de rendiments del treball serien les retribucions per l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, però amb la condició de que les autores cedeixin el dret a l’explotació, i sempre i quan, l’activitat no es pugui entendre com a una activitat econòmica o empresarial.
Si la perceptora és una professional autònoma, caldrà que emeti una factura oficial per la feina realitzada. Sempre que aquesta persona estigui donada d’alta a Hisenda en un epígraf d’activitat del tipus professional o artístic, la factura indicarà una retenció. Pot ser del 15% o bé del 7%, aquesta segona en cas que la professional estigui en l’any d’inici de la seva activitat o els dos immediatament posteriors.
Respecte de l’IVA, la factura haurà de portar-ne o no en funció del tipus de servei que estigui facturant. Si es tracta d’un servei d’educació i formació, dels descrits a l’article 20.1.9é de la Llei 37/1992, de l’IVA, el servei estarà exempt i no carregarà cap import en aquest concepte.
Si es tracta d’un servei artístic prestat per una persona física autònoma, comportarà un IVA del 21%, excepte que l’entitat destinatària del servei es pugui considerar l’organitzadora de l’obra teatral o musical, és a dir que sigui l’encarregada de que aquell espectacle es representi, organitzant tots els mitjans necessaris per a dur-lo a terme. En aquest cas, l’IVA que incorporaria seria del 10%. En cas que s’apliqui alguna exempció, és imprescindible que figuri a la factura l’article i apartat exacte de la llei de l’IVA que empara l’exempció.
Si la retribució correspon a una col·laboració o per l’elaboració d’una obra i la persona no és autònoma, el pagament no es pot documentar amb una factura, ja que és un document de caire mercantil. En aquest cas, la retribució és per un rendiment del treball i no d’activitat professional. Per aquest mateix motiu, mai s’inclourà cap import en concepte d’IVA, ja que la causa d’aquest impost és la venda de béns i/o serveis fets per empresaris, i la persona perceptora no actua com a tal.
El document correcte seria un rebut, minuta o liquidació, on han de figurar les dades personals (nom complert, DNI i adreça) de la col·laboradora, la data de realització i descripció de la feina, l’import de la retribució, una retenció del 15% que se li ha de restar, i l’import net a pagar.
És convenient també, perquè quedi clara la naturalesa de la retribució, incloure una frase similar a la següent: activitat no subjecta a IVA per tractar-se de retribució puntual de rendiments del treball, segons l'art. 17.2.c de la Llei 35/2006, de l'IRPF. El rebut el pot fer la perceptora, però és habitual que ho prepari l’entitat que farà el pagament. En qualsevol dels dos casos, cal que la perceptora ho signi per tal que tingui validesa legal.
Les retencions que es facin per ambdós tipus de retribucions s’han d’ingressar trimestralment mitjançant la presentació del model 111. En el cas de les retribucions per col·laboracions, es declararan com a rendiments dineraris a l’apartat ‘I. Rendiments del treball’. En cas que la persona sigui professional autònoma, es declararan a l’apartat ‘II. Rendiments d’activitats econòmiques’.
Al resum anual, que s’ha de fer amb el model 190, ja que és la declaració informativa que es presenta durant el mes de gener de l’any immediatament posterior al de l’objecte de declaració, caldrà indicar les dades personals de les persones perceptores i diferenciar els tipus de retribució que se les ha fet, amb la indicació de determinades claus i subclaus de percepció.
Per a les persones professionals autònomes, les claus d’activitats professionals més habituals són la G.01 per a les retencions de tipus general del 15% i la G.03 per a les retencions de tipus reduït del 7% per estar en l’any d’inici d’activitat o els dos següents. També, com a novetat de 2023, existeix la clau G.04 especial per a determinades professions artístiques, quan no s’arribi a un cert volum i percentatge d’ingressos, als quals s’aplica també el 7% de retenció.
Per a les retribucions per cursos, conferències i similars, la clau a indicar és el F.02 i la retenció d’un 15%. Si es tracta d’un premi literari, artístic o científic, que tingui la consideració de rendiment del treball, la clau és la F.01 i també comporta un 15% de retenció. Per l’elaboració d’obres artístiques, literàries o científiques, amb cessió de drets d’explotació, la clau a indicar és la F.03, amb un 15% de retenció, però si els rendiments generats per la persona en aquest concepte durant l’any anterior no van supera els 15.000 euros i l’import no supera el 75% del volum total d’ingressos de rendiments del treball en l’esmentat període, llavors la retenció serà del 7% i la clau a indicar serà la F.04.
Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.
