La nova guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals

Imatge principal a portada: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs va destinat a les fundacions i les associacions d'utilitat pública que tenen afectat el seu patrimoni i rendiments a la realització d'activitats d'interès general o que disposen d’activitats destinades a fomentar-lo.

Amb l’objectiu de donar suport a les fundacions i les associacions d'utilitat pública a l'hora d'elaborar els càlculs que determinen el compliment d'aquest requisit normatiu, el Departament de Justícia ha publicat la Guia sobre l’aplicació d’ingressos a les finalitats fundacionals. Metodologia per al càlcul del percentatge.

Imatges secundàries: 
Les despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals són les imprescindibles per a la marxa de l’entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les despeses destinades al compliment directe són les que s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Context i objectius
Marc normatiu
Definicions i conceptes
Metodologia i procediment de càlcul
Continguts: 

Amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'activitat que desenvolupen les fundacions i les associacions d'utilitat pública en benefici de l'interès general i tenint en compte l'absència d'afany de lucre, aquestes organitzacions disposen de determinats beneficis fiscals, a la vegada que gaudeixen d'un règim fiscal que fomenta l'activitat de mecenatge.

Així mateix, un marc fiscal més favorable comporta el compliment d'un seguit de requisits, com per exemple, destinar almenys el 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives. I el compliment d'aquest requisit s'haurà d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera, els objectius principals seran establir un seguit de criteris i bones pràctiques que permetin assolir una homogeneïtat metodològica, reduir els requeriments administratius i les càrregues administratives de les entitats i incentivar les entitats a revisar la seva tipologia de despeses.

La normativa relativa a la destinació del 70 % dels ingressos nets al compliment de les finalitats fundacionals i associatives detalla que les fundacions han d'aplicar almenys aquest 70% de les rendes i dels altres ingressos nets anuals que obtenen al compliment de les finalitats fundacionals, mentre que la resta s'ha d'aplicar al compliment diferit d'aquestes finalitats o a l'increment dels fons propis de la fundació. Així mateix, el patronat ha d'aprovar les formes d'aplicació d'aquest romanent.

D’altra banda, el producte obtingut amb l’alienació dels béns de la fundació que el patronat ha acordat de reinvertir i els donatius i els altres recursos obtinguts que es destinen a incrementar la dotació no entren en el percentatge establert. També s’haurà d'aplicar un mínim del 70% dels ingressos al compliment de les finalitats fundacionals, fent-se efectiva en el termini de quatre exercicis a comptar de l'inici del següent al de l'acreditació comptable.

Els ingressos i les despeses s’han de registrar i presentar comptablement en els estats financers. Amb l’objectiu de calcular l’aplicació obligatòria del percentatge legalment establert a les finalitats fundacionals, les despeses s’han de considerar de manera diferent, d’acord amb la seva finalitat i la seva funció. D’aquesta manera, les despeses es classifiquen entre:

  • Despeses destinades al compliment directe de les finalitats fundacionals: les que efectivament s’han produït en relació amb la realització de la finalitat fundacional.
  • Despeses destinades al compliment indirecte de les finalitats fundacionals: imprescindibles per a la marxa de l’entitat, però que no són estrictament destinades al compliment directe de la finalitat fundacional.

En la memòria dels comptes anuals s’ha d’incloure un seguit d’informació mitjançant l’elaboració dels quadres previstos en els annexos 1 i 2, incloent els ajustaments pertinents i la informació que l’entitat consideri necessària per aclarir els càlculs realitzats.

Per començar, l’entitat ha d’emplenar els quadres inclosos a l’annex 1. A continuació, s’hauran d’emplenar quatre tipus de càlculs:

  • Quadre d’ingressos ajustats de l’exercici: és el sumatori de tots els comptes d’ingressos que l’entitat ha meritat.
  • Quadre de despeses ajustades de l’exercici: inclou les despeses directes i indirectes destinades al compliment de les finalitats fundacionals
  • Quadre del càlcul de l’exercici: per calcular els ingressos nets ajustats.
  • Quadre de càlcul de l’evolució de l’exercici actual i els quatre exercicis precedents: aquest quadre inclou els càlculs realitzats en el quadre de l’annex 1 per un període temporal de cinc exercicis.
field_vote: 

Tot el que has de saber sobre l’ajornament de les declaracions del primer trimestre de 2021

Imatge principal a portada: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Durant els quatre primers mesos de moratòria, d’abril a agost, no caldrà pagar interessos extra.

Les entitats sense ànim de lucre obligades a presentar les declaracions fiscals del primer trimestre de 2021 poden demanar un ajornament per pagar el deute d’aquí a sis mesos. A més, els primers quatre mesos estan exempts d’interessos.

Imatges secundàries: 
Les declaracions del primer trimestre de 2021 es poden ajornar 6 mesos. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Quins deutes es poden ajornar i en quin termini?
Es pot pagar el deute abans dels sis mesos?
Quines condicions cal complir per demanar l’ajornament?
Continguts: 

Segons el decret llei 5/2021, i tal com s'informa al web de l'Agència Tributària, es podran ajornar les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que tinguin un termini de presentació i ingrés des de l’1 fins al 30 d’abril d’aquest any, ambdós inclosos. És a dir, les liquidacions periòdiques del mes de març i dels primers tres mesos de l’any 2021.

Els impostos ajornables son les retencions i ingressos a compte (models 111, 115, 123, 216, l’IVA (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de Societats (models 202 i 222).

Tal com s’estableix a la disposició addicional del decret mencionat anteriorment, la sol·licitud d’ajornament s’ha de presentar com a molt tard el dia 30 d’abril del 2021. En el cas dels deutes vinculats a declaracions, liquidacions o autoliquidacions presentades fora de termini, només s’entendrà que la sol·licitud d’ajornament es presenta en període voluntari quan la sol·licitud es presenti amb l’autoliquidació extemporània.

Els sis mesos es calculen des de l’últim dia del termini de presentació de l’autoliquidació, sempre acabant en dia 5 o 20. Per exemple, si es sol·licita l’ajornament d’una autoliquidació del primer trimestre del 2021, el termini del qual acaba el 20 d’abril, l’ajornament es concedirà al 20 d’octubre.

Sí, la normativa regula un ajornament de sis mesos i estableix que no s’aplicaran interessos de demora durant els primers quatre mesos. Per tant, l’entitat que sol·licita l’ajornament podrà pagar els deutes fins als sis mesos següents al termini establert. Sempre podrà ingressar els diners de forma voluntària abans dels quatre mesos, per així estalviar-se les despeses derivades dels interessos.

Tot i això, el formulari que s’ha d’omplir per sol·licitar aquesta modalitat d’ajornament només permet l’opció de l’ajornament d’un únic pagament en sis mesos. Si es vol pagar abans, es podrà fer el mateix que en qualsevol altre tipus d’ajornament o fraccionament ordinari: obtenir carta de pagament i pagar.

Un dels requisits per concedir l’ajornament previst al decret llei 5/2021 és que l’import total dels deutes pendents no superi els 30.000 euros.

Per tant, cal sumar:

  • L’import pendent de totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament pendents de resoldre (inclosa la que es presenta).
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament concedits amb exempció, dispensa total i sense garantia.
  • L’import pendent de tot els acords amb dispensa parcial per l’import dels venciments pendents de pagament que no es trobin garantits.
  • L’import pendent de tots els acords d’ajornament o fraccionament concedits amb garantia però sense formalitzar o en el estat de caducada, donada de baixa, retirada, no acceptada o no conforme.

Un exemple: si l’autoliquidació trimestral de l’IVA resulta a ingressar 33.000 euros, no es podria sol·licitar un ajornament per un import superior a 30.000 euros. Tot i això, es podrien ingressar 3.000 euros i sol·licitar l’ajornament dels 30.000 restants. Per fer això, al presentar l’autoliquidació caldrà posar que és a ingressar per ‘Altres modalitats de pagament’ i concretament per ‘Ingrés parcial i reconeixement de deute amb sol·licitud d’ajornament’.

field_vote: 

Què és un model fiscal?

Imatge principal a portada: 
Els models fiscals més habituals tenen a veure amb l'IVA, l'IRPF i l'Impost de Societats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La gestió econòmica d’una entitat comporta en molts casos la presentació de declaracions tributàries.

Aquest recurs ofereix una visió introductòria al voltant dels models fiscals, una eina bàsica per a la gestió comptable i tributària de les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre.

Imatges secundàries: 
Els models fiscals més habituals tenen a veure amb l'IVA, l'IRPF i l'Impost de Societats. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Definició
Diversitat de models fiscals
Qui presenta models?
Continguts: 

Un model fiscal és un formulari que serveix per comprendre la política fiscal que afecta a una persona, empresa o entitat i que permet la presentació d’un impost determinat. En definitiva, són documents que les entitats i empreses han d’emplenar i enviar a Hisenda amb informació vinculada a les factures rebudes i emeses, entre d’altres.

El model fiscal reflecteix els efectes de les lleis fiscals del país. Així, serveix per avaluar el compliment de les normes tributàries. Els governs també utilitzen els models fiscals que reben de les entitats per conèixer els efectes financers dels canvis proposats en una política fiscal i per fer comparatives històriques o amb sistemes fiscals d’altres països.

En total, existeixen més de 200 models tributaris, cadascun dels quals té un objectiu diferent. D’entre aquests, els més habituals són els que tenen a veure amb les tres figures tributàries bàsiques de l’Estat espanyol. És a dir, amb l’IVA, l’IRPF i l’Impost sobre Societats.

Tots els models fiscals es poden trobar a la web de l’Agència Tributària i, en concret a la seva seu electrònica. Aquesta web permet accedir als seus serveis durant les 24 hores dels 365 dies de l’any.

Cada model té un objectiu diferent. Per exemple, un dels més habituals és el model 347. És la declaració informativa d’operacions amb terceres persones. Així, informa de les vendes o compres superiors a 3.005,06 euros que s’hagin fet durant l’any o exercici fiscal.

El model 303, en canvi, és una declaració centrada en l’IVA. Les entitats emplenen i envien aquest model per fer una autoliquidació de l’IVA cada tres mesos. Les entitats que presenten el model 303 també han de lliurar el 390, que és el resum de tot el que han declarat d’IVA durant l’any.

D’altra banda, existeix el model 130, centrat en l’autoliquidació del pagament fraccionat de l’IRPF. Vinculat a l’IRPF, també és molt conegut el model 211, que es presenta de forma trimestral per declarar les retencions d’IRPF de les nòmines dels treballadors/es.

Les entitats, igual que les empreses, es veuen obligades a preparar models fiscals quan tenen activitat econòmica. En funció dels ingressos i les operacions que faci cada entitat caldrà presentar un model o un altre. L’obligació de presentar els models fiscals es troba en les normatives tributàries estatals.

Una bona recomanació per a les entitats és que estiguin al dia del calendari fiscal. D’aquesta manera poden planificar les tasques que suposa cada tràmit i asseguren que compleixen amb tots els terminis i obligacions tributàries.

Les entitats que han de presentar models a Hisenda solen fer el tràmit a través d’alguna persona membre de l’entitat o, pel contrari, a través d’una entitat especialista en gestió fiscal i comptable. Les persones que tinguin dubtes sobre quins models han de presentar o com han de fer-ho, poden dirigir-se al servei d’assessorament econòmic de Xarxanet, gratuït i obert a totes les entitats sense ànim de lucre de Catalunya.

field_vote: 

Com obtenir el certificat digital pas a pas

Imatge principal a portada: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives que han d'efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, tenen la possibilitat de disposar d'aquesta eina, cada vegada més imprescindible.

Fins a juny de 2016, el certificat a utilitzar havia de ser el de persona jurídica.

Però a partir de l'1 de juliol de 2016, l'entrada en vigor de la totalitat del Reglament de la Unió Europea que regula, entre d'altres, les identificacions electròniques, ha fet que aquest tipus de certificat ja no es pugui obtenir. Per aquest motiu, s'ha substituït per l'anomenat certificat de representant de persona jurídica.

Imatges secundàries: 
El certificat digital és una eina imprescindible per a totes les entitats que han de comunicar-se amb les administracions públiques. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Consideracions prèvies i configurar el navegador
Documentació necessària
Alta de la sol·licitud
Acreditació de la identitat de la persona representant
Descàrrega del certificat
Còpia de seguretat i exportació a altres suports
Continguts: 

En primer lloc, cal tenir en compte alguns aspectes imprescindibles que poden afectar el procés d'obtenció i instal·lació del certificat:

  • No es pot formatejar l'ordinador entre l'inici del procés de sol·licitud del certificat i la seva descàrrega.
  • El procés complet s'ha de realitzar des del mateix ordinador, usuari i navegador, i no es podran realitzar actualitzacions a l'equip mentre aquest no finalitzi.
  • És possible que, durant el procés, s'hagi de desactivar l'antivirus.
  • Previ a la sol·licitud del certificat, cal llegir i acceptar la Declaració de Pràctiques de Certificació, on s'explica sota quines condicions CERES presta aquest servei.

Tot i que abans només es podia fer amb els navegadors Internet Explorer i Mozilla Firefox, ara ja es pot fer el tràmit des de qualsevol plataforma (Safari, Google Chrome...).

A continuació, caldrà configurar l'ordinador en funció del sistema operatiu que tinguem. Aquest pas s'ha de fer descarregant el configurador automàtic de la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre.

A través d'aquest enllaç es pot veure quin dels configuradors cal descarregar-se, depenent de si es sistema operatiu de l'ordinador amb el qual es vol obtenir el certificat digital és Windows, Mac o Linux.

La documentació que es necessita per poder obtenir el certificat és la següent:

  • Relativa a l'entitat: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat (d'Associacions, Protectorat de Fundacions, de la Secretaria General d'Esports, del Departament de Treball, del Ministerio del Interior...) on constin les dades relatives a la seva constitució. És a dir, un certificat de les dades registrals de l'entitat.
  • Relativa a la persona representant: certificat del registre públic on estigui inscrita l'entitat on consti el nomenament i vigència del seu càrrec. A més, haurà d'aportar en el moment de l'acreditació presencial la seva documentació personal:
    • Si té nacionalitat espanyola: el seu DNI, passaport o permís de conduir.
    • Si és una persona ciutadana de la UE/EEE: targeta d'identificació d'estrangers, o certificat de ciutadà o ciutadana de la Unió juntament amb el passaport o DNI del país d'orígen, o NIE junt amb el passaport o DNI del país d'origen.
    • Si és una persona estrangera: Targeta d'identificació d'estrangers o el NIE junt amb el passaport.

Ambdues informacions (dades registrals i dades de l'Òrgan de Govern i vigència dels càrrecs) es poden agrupar en un únic certificat emès pel registre que correspongui.

De tota aquesta documentació caldrà aportar original, còpia autoritzada o document compulsat.

El certificat emès pel registre no podrà tenir una data d'expedició que sigui anterior en més de 15 dies a la data de sol·licitud del certificat digital (el pas següent), sense comptar dissabtes, diumenges ni festius. Per aquest motiu, és convenient no fer la sol·licitud fins que no disposeu del document.

Un cop es té l'ordinador i la documentació preparats, ja es pot fer la sol·licitud del certificat. Cal entrar a l'apartat "Sol·licitar certificat" del menú , i apareixerà aquesta pantalla:

S'ha d'omplir el formulari de sol·licitud amb el NIF de l'entitat i un correu electrònic de contacte, que s'haurà d'escriure dos cops per confirmar que sigui correcte.

En aquesta pantalla apareix el primer avís del cost del certificat, que en la modalitat anterior era gratuït. Actualment, l'obtenció del certificat té un cost de 14 euros+IVA que s'hauran d'abonar mitjançant una targeta Visa o Mastercard. No és necessari que aquesta tingui com a titular l'entitat, pot ser de qualsevol persona particular. La factura d'aquest servei serà enviada posteriorment al correu electrònic indicat a la sol·licitud, en un termini de 24/48 hores. El pagament es fa en el moment de la descàrrega del certificat, al final del procés.

Finalment, caldrà clicar l'enllaç a la consulta i a acceptació de condicions d'expedició del certificat, marcar la casella de verificació que hi ha al final de l'escrit, i prémer a "enviar petició".

El sistema generarà un codi de sol·licitud que s'haurà de guardar.

El següent pas a fer és que la persona representant acrediti la seva identitat de forma presencial a qualsevol oficina de registre de l'Agència Tributària.

Per fer aquest tràmit, caldrà demanar cita prèvia. Al formulari, s'haurà d'indicar el NIF de l'entitat:

Aquesta acreditació també és possible a les oficines de la Comunitat Foral de Navarra o a les de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

A la compareixença, la persona representant ha de portar tota la documentació necessària, juntament amb el codi de sol·licitud obtingut al pas anterior.

Un cop completat el procés d'acreditació de la identitat de la persona representant, el darrer pas serà la descàrrega del certificat.

Caldrà indicar en el formulari el NIF de l'entitat i el codi de sol·licitud, desplegar i acceptar les condicions d'ús del certificat.

És en aquest pas on caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit.

Finalment, cal prémer a la casella "Descarregar Certificat" i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l'ordinador. Es completarà així el procés.

A partir d'aquest moment, el certificat ja estarà disponible per al seu ús.

Quan ja es té descarregat el certificat, és molt convenient fer una còpia en un suport extern (disc dur extraïble, llapis de memòria, targeta criptogràfica...) per assegurar que, si li passa res a l'ordinador, no es deixi de tenir accés al document.

Aquest procés d'exportació es fa des del navegador que es tingui instal·lat a l'ordinador, i és diferent en funció del que s'utilitzi. En algun d'aquests, fins i tot és possible establir una contrasenya que limiti el seu ús.

En aquest enllaç es troben les instruccions sobre com fer l'exportació i/o importació en els navegadors més habituals.

field_vote: 

Next generation: per un futur més inclusiu, resilient i sostenible

Imatge principal a portada: 
La Generalitat ha donat llum verda al decret llei pel qual s'aproven mesures urgents amb l’objectiu de garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El govern ha escollit de forma provisional 27 projectes catalans per optar als recursos dels fons europeus.

La Generalitat ha donat llum verda al decret llei pel qual s'aproven mesures urgents amb l’objectiu de garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus Next Generation EU, un instrument aprovat pel Consell Europeu al juliol de 2020 per fer front als danys causats per la

Imatges secundàries: 
La Generalitat ha donat llum verda al decret llei pel qual s'aproven mesures urgents amb l’objectiu de garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Next Generation són uns fons atorgats per la Unió Europea amb un pressupost total de 750.000 milions d'euros. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és Next Generation?
Característiques generals
27 propostes catalanes
Criteris de priorització
Continguts: 

Next Generation són uns fons atorgats per la Unió Europea amb un pressupost total de 750.000 milions d'euros. Amb aquesta dotació és pretén impulsar iniciatives que s’orientin a transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible, a la vegada que es fa front a les conseqüències provocades per la crisi de la Covid-19.

Tomàs Ruiz, responsable financer de la Fundació Viver de Bell-lloc, assegura que és una oportunitat pel tercer sector i aquelles propostes que s’adapten a les característiques que es demanen a la subvenció. “La dotació que hi ha enguany és inèdita, mai hi havia hagut una dotació tan gran, de fet és la primera vegada que la Unió Europea s'endeuta per fer una injecció d'aquestes característiques, en aquest cas per la recuperació de l'economia”.

“Fins ara el que havia fet era recaptar i repartir. Aquests fons estan orientats a millorar la competitivitat de la UE, així que és recomanable que el tercer sector ho aprofiti, faci una reflexió, i faci aliances no només amb els seus stakeholders sinó també, fins i tot, amb els seus competidors”, afegeix Ruiz.

La norma estableix noves mesures de simplificació i agilitació de procediments administratius en quatre àmbits. Per començar, en la contractació pública es redueixen els terminis i es simplifiquen els tràmits. Pel que fa a la gestió pressupostària, els crèdits pressupostaris finançats hauran d'estar identificats amb un codi de fons de finançament específic.

D’altra banda, s'estableix la possibilitat de publicar de manera simultània les bases reguladores i les convocatòries de les subvencions i els ajuts. Aquest canvi permetrà escurçar terminis. Respecte els convenis i consorcis, es facilita la cooperació interadministrativa i amb el sector privat en la gestió dels fons europeus.

El Govern de la Generalitat ha analitzat l'informe ‘Next Generation Catalonia, el document lliurat per la comissió per a l'elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO).

‘Next Generation Catalonia’ conté la proposta provisional de 27 projectes catalans candidats a obtenir la subvenció. Aquets han estat seleccionats d'entre les 542 iniciatives presentades per administracions, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector.

Les iniciatives estan emmarcades en cinc categories diferents: economia per a la vida, transició ecològica, transformació digital, societat del coneixement i vectors transversals. Pel que fa a l’inici dels projectes, es preveu que, en cas d’accedir a la subvenció, es podrien començar a executar-se en el decurs d’aquest any.

La selecció dels projectes s’ha fet d’acord amb 10 criteris específics:

  • Singularitat: cal impulsar la recuperació recolzant-se en aquells àmbits particulars de Catalunya
  • Grau de maduresa: els projectes han d’estar prou madurs per poder ser executats en el període que fixa la Unió Europea.
  • Import del projecte: les iniciatives de major import tenen més dificultats d’encaix en el pressupost ordinari de la Generalitat i, per aquest motiu, els fons NGEU suposen una oportunitat única per a portar a terme els projectes.
  • Potencial de comercialització: a fi de treure la màxima rendibilitat dels recursos públics és fonamental que els projectes tinguin una elevada capacitat de presentar productes al mercat i de comercialitzar-se arreu del món.
  • Inversió en tendències de futur: els recursos europeus han de servir per impulsar sectors que potencialment seran punters i estratègics en les properes dècades.
  • Lideratge fort: per tal de maximitzar les probabilitats d’èxit d’una iniciativa s’ha de comptar amb la col·laboració i/o lideratge d’una persona líder empresarial o institucional consolidada.
  • Contribució a la reindustrialització: el model productiu postpandèmia ha d’impulsar la reindustrialització de Catalunya.
  • Foment de l’equilibri territorial: els projectes han de contribuir a distribuir l’activitat econòmica de forma equilibrada arreu del territori.
  • Contribució a la lluita contra el canvi climàtic: els projectes han d'ajudar a assolir els objectius de neutralitat climàtica, així com a la conservació dels serveis ecosistèmics i a la millora de la qualitat ambiental.
  • Contribució al benestar i el progrés social: els projectes han de millorar o incentivar el benestar i la cohesió social.
field_vote: 

Què és i com es crea una cooperativa d’habitatge?

Imatge principal a portada: 
El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Aquest recurs explica els objectius i el funcionament d'un model alternatiu d’accés a un habitatge digne, assequible i comunitari.

El cohabitatge és una alternativa al model d’habitatge tradicional i una solució davant de l’augment dels preus de lloguer. Quins són els requisits per formar part d’una cooperativa d’habitatge? Quines opcions de cohabitatge hi ha a Catalunya?

Imatges secundàries: 
El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Definició
Objectius del cohabitatge
Com funciona?
Com sumar-se al cohabitatge?
Cohabitatge a Catalunya
Continguts: 

Tal com descriuen a Lacol, una cooperativa d’arquitectes situada al barri de Sants de Barcelona, les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús fan possible un model no especulatiu que ofereix habitatge assequible amb estabilitat i flexibilitat. A més, genera comunitat i optimitza serveis amb la creació d’espais comuns. També suposa un baix impacte ambiental pel disseny i l’ús sostenible de l’edifici.

Per tant, totes les cooperatives d’habitatge tenen en comú l’objectiu d’oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge.

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat, tal com s’explica a l’apartat d’Habitatge de l’Ajuntament Barcelona.

L’objectiu principal del cohabitatge és garantir l’accés digne i assequible a un habitatge, mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície, impedir l’especulació amb la vivenda, afavorir una estabilitat àmplia amb terminis d’entre 50 i 100 anys, i fomentar la gestió comunitària dels immobles.

En definitiva, les claus del cohabitatge són el preu assequible per sota del preu del mercat, l’estabilitat del contracte, ja que les persones sòcies poden habitar la vivenda durant tota la seva vida, generalment durant com a mínim 75 anys, i amb la possibilitat de renovar-lo, i la gestió comunitària de l’habitatge i dels espais comuns. Les persones sòcies que viuen en un règim de cohabitatge estan en una espècie de lloguer indefinit.

Les cooperatives d’habitatge, al ser entitats sense ànim de lucre, entenen l’habitatge com un bé d’ús i no pas com un bé d’inversió del qual lucrar-se. A més, fomenten el treball en xarxa entre ciutadania i institucions públiques i afavoreixen l’arrelament al barri a través de la gestió comunitària dels veïns i veïnes de l’immoble.

El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús per part d’un propietari i o una propietària privada o per part d’una institució pública. Les persones sòcies de la cooperativa han de dipositar una entrada i han de pagar mensualment una quota per l’ús de l’habitatge que es construirà a la finca.

Les cessions d’ús per part d’ajuntaments es materialitzen a través de concursos públics de solars municipals. Aquests concursos els convoquen institucions públiques com ajuntaments. Les bases dels concursos estableixen que només s’hi poden presentar cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicional. En aquests casos de sòls cedits per ajuntaments, els solars mai deixen de ser públics. Aquí es pot consultar un model de bases del concurs.

Primer cal apuntar-se a una cooperativa d’habitatge o impulsar-ne una des de zero amb un grup de persones que tinguin les mateixes inquietuds. Després caldrà redactar un projecte, que ha d’incloure aspectes arquitectònics, econòmics, comunitaris i mediambientals vinculats amb la futura vivenda. També és obligatori que contempli espais comuns.

El tercer pas és informar-se dels solars públics disponibles. Cal, doncs, consultar els concursos públics convocats per les institucions públiques per a la cessió de sòls destinats a cohabitatge. En el cas que les persones sòcies de la cooperativa ja tinguin un solar propi, no caldrà presentar-se a cap concurs públic.

Finalment, un cop guanyat el concurs i, per tant, aconseguit el solar, la cooperativa ja pot construir o rehabilitar l’immoble. Quan estigui construït, les persones ja poden gaudir dels seus habitatges.

El cohabitatge a Barcelona és una opció, tot i que molt minoritària, des de 2016, quan l’Ajuntament de Barcelona va publicar la primera licitació per ajudicar solars per a cooperatives d’habitatge. En total, s’ha posat a disposició del moviment cooperatiu de Barcelona 10 solars per fer uns 250 habitatges. “Amb aquest model, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge”, apunten des de l’Ajuntament, a través del seu web.

Alguns exemples de cooperatives d’habitatge catalanes són La Borda, Sostre Cívic, Celobert, Envall Cooperativa, La Titaranya o la Cooperativa Obrera de Vivendes. Una de les més noves que s’ha creat és Coobert, centrada en la gestió d’habitatges cooperatius a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.

field_vote: 

Per què cal diversificar les fonts de finançament?

Imatge principal a portada: 
La captació de fons permet d’una banda recol·lectar diners per a l’entitat i, de l’altra, crear aliances amb altres organitzacions. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

El motiu principal és evitar dependre de les subvencions i de les entitats bancàries.

Existeixen múltiples fórmules per captar fons i posar en marxa un projecte sense ànim de lucre. La continuïtat de les iniciatives depenen en gran part de l’elecció de les fonts de finançament. En aquest sentit, un dels consells més populars del món de l’economia és l’aposta per la diversificació de les fonts.

Aquest recurs recull un seguit de motius pels quals les entitats sense ànim de lucre han de complir amb aquesta premissa.

Imatges secundàries: 
La captació de fons permet d’una banda recol·lectar diners per a l’entitat i, de l’altra, crear aliances amb altres organitzacions. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Millora la solvència
Acaba amb la dependència a les subvencions públiques
Permet triar les fonts més adequades
S’amplien les oportunitats i les sinergies
Disminueix la dependència amb els bancs
Continguts: 

La conveniència de la política de diversificar les fonts de finançament s’explica a través del perill que suposa obtenir tots els recursos a través d’una única font. Si aquella font proveïdora falla, com ja ha passat en anteriors casos amb fallides de bancs, l’entitat es quedarà sense diners i li serà impossible continuar amb el seu projecte.

En canvi, si els diners es col·loquen en diferents llocs, l’entitat podrà continuar amb la seva activitat encara que no rebi diners d’un dels seus proveïdors/es. En definitiva, la diversificació ajuda les organitzacions a tenir un sistema de finançament més sòlid i a millorar la seva solvència, que no es veurà afectada si alguna de les vies de finançament els falla. Així s’explica a l’estudi Noves formes de finançament associatiu, publicat per Torre Jussana.

Les entitats, si solen dependre d’alguna font de finançament, és de la pública. Tomàs Ruiz, responsable financer de la Fundació Viver de Bell Lloc, considera que encara hi ha massa entitats que depenen de subvencions. “Les subvencions no cobreixen les despeses d’administració i estructura d’una entitat, per tant, cal que hi hagi uns fons propis, ja sigui dels socis i sòcies, a través de donacions de la ciutadania o d’ingressos derivats d’activitats econòmiques de l’entitat”, proposa Ruiz.

Ruiz diferencia els formats de finançament públic en funció de si són a fons perdut o si són a canvi d’una prestació d’un servei públic. Si és a fons perdut, la subvenció pot estar garantida durant uns anys i un cop s’esgota el període, l’entitat ha de tornar a sol·licitar la subvenció si és que es torna a convocar. Si, en canvi, els diners es reben com a contraprestació d’un servei públic, l’entitat ha de guanyar la licitació presentant el seu projecte a un concurs.

“En l’ordre de priorització de les fonts de finançament, posaria en l’últim lloc les subvencions. Moltes entitats, però, ho posen en primer lloc perquè és una de les fonts més accessibles. El problema és que les subvencions poden cobrir despeses durant un any o una mica més, i després tornes a estar en el punt inicial”, apunta Ruiz, que considera que les subvencions haurien de ser complementàries.

Un altre dels motius a favor de la diversificació és que permet a les entitats escollir les fonts que més s’adapten a les seves necessitats. L’entitat ha d’escollir la que més li convingui en cada moment, en funció del servei o l’activitat que impulsi i de les exigències de les fonts de finançament. La diversificació, per tant, també permet posar ordre i prioritzar les diferents fonts amb les quals es vol comptar.

Això sí, perquè la combinació funcioni, cal que l’entitat compti amb personal expert en finançament, capaç d’enfocar l’estratègia financera de la manera més adient per a cada entitat. És per això que les organitzacions cada vegada més aposten per la figura de l’expert o experta en captació de fons.

“Hi ha entitats que estan fent una aposta molt gran per ampliar el personal tant de captació de fons com de comunicació, i els hi està sortint molt bé”, assegura Ruiz, posant com a exemple l’associació Esclat, una entitat que treballa per la qualitat de vida de les persones amb paràlisis cerebral.

Com més es diversifiquen les fonts de finançament, més s’amplia el tipus de públic interessat a finançar les nostres activitats i el tipus d’ajuda que es pot rebre. És a dir, la varietat de fonts de finançament enriqueix l’entitat. Les campanyes de micromecenatge, per exemple, permeten arribar a persones que per cap altra via s’haurien involucrat en el finançament d’una entitat.

Per la seva banda, el voluntariat és una altra font de finançament. Encara que els voluntaris i voluntàries no aportin diners a l’entitat, hi col·laboren donant el seu temps, un aspecte igual de valuós per a l’execució de les activitats de les organitzacions.

La captació de fons permet d’una banda recol·lectar diners per a l’entitat i, de l’altra, crear i reforçar aliances amb altres organitzacions afins. “És una manera d’integrar-te dins la teva comunitat i d’impulsar projectes ‘win-win’ amb altres entitats, amb proveïdors/es, clients...”, explica Ruiz.

“Per això potenciar la comunicació de les entitats és bàsic perquè l’entitat sigui present i coneguda. Al final, tot està interrelacionat i està basat en relacions humanes i emocionals, igual que el voluntariat”, constata l’expert en finançament d’entitats no lucratives.

Segons un estudi publicat a la revista Nexe, el 67,2% de les empreses d’economia social treballen només amb un o dos bancs, dada que posa de manifest la dependència financera. Les entitats financeres no estan disposades a assumir riscos en projectes innovadors i en petites entitats per falta de garanties, així que un dels motius clau per diversificar les fonts de finançament és acabar amb la dependència amb els bancs.

La reestructuració del sistema financer, amb un panorama que cada vegada compta amb menys entitats bancàries, dificulta la diversificació financera per a les entitats. A això se li sumen els obstacles que tenen les entitats del tercer sector per rebre crèdits. Les organitzacions sense ànim de lucre son un sector de risc per als bancs i és per això que de vegades és complicat rebre finançament d’entitats bancàries.

Veient la dificultat que presenta aquesta via, les entitats han d’optar per potenciar-ne d’altres. Per exemple, la via de la captació de fons o la de les emissions de participació social, que permeten que les persones que vulguin invertir en els projectes d’una entitat hi aportin diners com si fossin una espècie d’accionistes.

field_vote: 

Calendari fiscal per a entitats: les dates anuals que cal marcar en vermell

Imatge principal a portada: 
Totes les declaracions trimestrals a domiciliar són fins el dia 15 del mes posterior a la finalització del trimestre. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dolors Martínez/ Dani Gallart
Resum: 

Abans del dia 20 s’han de presentar les declaracions del model 993, que correspon a les donacions amb dret de deducció a l’IRPF autonòmic per persones físiques, donants i residents a Catalunya.

Les obligacions de presentació de les declaracions d'impostos i models per a les entitats varien en funció de les seves activitats i característiques concretes, però hi ha unes dates comunes per a la presentació de les declaracions fiscals.

Imatges secundàries: 
Totes les declaracions trimestrals a domiciliar són fins el dia 15 del mes posterior a la finalització del trimestre. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Si és negativa o es paga pel banc es pot realitzar fins el dia 20 de cada mes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Les dates dels impostos d’aquest darrer trimestre i resums anuals de 2020 són:
Declaracions per donacions
Dates anuals
Altres dates importants
Continguts: 
  • Models 111, 115, 123, 216: a domiciliar màxim el 15 de gener de 2021. Si es paga per banc o és negatiu, es pot realitzar fins el 20 de gener de 2021.
  • Resums anuals de l’IRPF, models 190, 180, 193 i 296, així com declaracions informatives del model 182 (donatius). L’últim dia serà l’1 de febrer, ja que la data habitual, el 31 de gener, cau en dia no hàbil, i passa al primer laborable hàbil següent.
  • Model 303 (IVA). A domiciliar màxim el 26 de gener. Si es paga al banc i és negatiu, es pot fer fins l'1 de febrer.
  • Model 390 (Resum anual de l’IVA) i 349 (Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries). La data habitual és el 30 de gener, però passa a l’1 de febrer perquè el 30 és dissabte.
  • Model 347 (declaració d’operacions amb tercers/es). S’ha de fer al mes de febrer. Com que el 28 de febrer cau en diumenge, enguany passa a l’1 de març.

De l’Agència Tributària de Catalunya, abans del dia 20 de gener s’han de presentar les declaracions del model 993, que correspon a les donacions amb dret de deducció a l’IRPF autonòmic per les persones físiques, donants i residents a Catalunya.

Hi ha diferents tipus de donacions: a entitats que fomentin l'ús de la llengua catalana, a centres de recerca científica i desenvolupament i innovació tecnològics, a entitats ambientals i de conservació del patrimoni natural i custòdia del territori, a entitats beneficiàries del mecenatge, a entitats i institucions previstes en la Llei 49/2002 que es destinin a la realització i desenvolupament d'activitats i programes prioritaris de mecenatge i a altres entitats no incloses en l'àmbit de la Llei 49/2002.

De la resta de trimestres del calendari fiscal, en general, totes les declaracions trimestrals a domiciliar són fins al 15 del mes posterior a la finalització del trimestre, ja sigui abril, juliol o octubre, i si és negativa o es paga pel banc, fins al dia 20, sense distinció entre l’IRPF i l’IVA.

El termini del model 200 (IS) és de 25 dies a partir dels 6 mesos des de la data de tancament de l’exercici que figuri en els estatuts de l’entitat i que tingui Hisenda comunicada. Les que van amb any natural, entre l’1 i el 25 de juliol.

Enguany, el 25 de juliol cau en diumenge, així que passen al 26 de juliol les declaracions relatives a l’exercici del 2020. Per domiciliar, serà fins el 21 de juliol, tot i que normalment sigui fins el dia 20.

L’Agència tributària també posa a disposició de les entitats el calendari contribuent del 2021.

D’altra banda, també s’haurien de tenir en compte altres dates al llarg de l’any:

  • Rendició de comptes d’associacions Declarades d’Utilitat Pública (DUP): màxim aprovació i presentació fins el 30 de juny. Des d’aquest any, s’ha de fer telemàticament.
  • Rendició de comptes de fundacions d’àmbit català: aprovació del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social (CCAA) màxim fins el 30 de juny, però la presentació s’ha de fer màxim en 30 dies des de la data real d’aprovació dels comptes.
  • Rendició de comptes fundacions estatals: aprovació del CCAA màxim fins el 30 de juny, però la presentació s’ha de fer màxim en 10 dies des de la data real d’aprovació dels comptes.
  • Memòria d’hisenda d’entitats en règim fiscal Llei 49/2002 que sobrepassin 20.000€ d’ingressos en un any natural. S’haurà de presentar entre l’1 i el 31 de juliol.
field_vote: 

Les eines d’assistència virtual per facilitar la feina a les entitats en l’àmbit fiscal

Imatge principal a portada: 
El recurs de censos consisteix en un cercador que indica l’epígraf de les tarifes de l’Impost d’Activitats Econòmiques. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Hisenda posa a la disposició de les organitzacions sense ànim de lucre un seguit de recursos per complir amb les seves obligacions econòmiques.

A l’hora de complir amb les obligacions fiscals, les entitats han de tenir en compte molts factors, com les dates límit de pagaments determinats o dels interessos i ajornaments tributaris.

Imatges secundàries: 
El recurs de censos consisteix en un cercador que indica l’epígraf de les tarifes de l’Impost d’Activitats Econòmiques. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L’eina de recaptació permet calcular els terminis de pagament i el càlcul d’interessos i ajornaments. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Eina de Censos
Eina de Recaptació
Eines d’IVA
Eines de Subministrament Immediat d’Informació de l’IVA (SII)
A tenir en compte
Continguts: 

El recurs de censos consisteix en un cercador que indica l’epígraf de les tarifes de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i el codi d’activitat equivalent de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE), aplicables a una determinada activitat, així com informació d’interès en relació amb la classificació seleccionada.

L'eina que ofereix l'epígraf o els epígrafs de les tarifes d'IAE, parteix d'una descripció basada en una o diverses paraules significatives de l'activitat a realitzar. Per a cada activitat descrita, s'ofereixen un o diversos epígrafs. Per determinar el més adequat s'haurà de punxar en el detall de cada un d'ells. En el cas que es trobin molts resultats, s'haurà d'afegir una segona paraula al cercador per detectar l'àmbit de l'entitat i així indicar el correcte epígraf de les tarifes IAE.

L’eina de recaptació permet calcular dos aspectes rellevants per a qualsevol organització sense ànim de lucre: el càlcul dels terminis de pagament i el càlcul d’interessos i ajornaments.

El primer et permet conèixer la data límit personalitzada pel pagament de determinats deutes i es pot calcular a través del número de justificant que apareix a dalt a la dreta de la carta de pagament i la data de la notificació. L’objectiu és que amb aquesta eina les entitats evitin sancions per pagament fora de termini.

Respecte el càlcul d’interessos i ajornaments de deutes, es poden conèixer els interessos, legals i/o de demora que poden resultar aplicables als deutes, tributaris i/o no tributaris.

Aquests recursos majoritàriament van adreçats a persones autònomes i a determinats sectors, però també s'ofereixen eines molt versàtils per la majoria d’entitats, com la calculadora de prorrates, que dona a conèixer les prorrates generals i especials, a més d’altres regularitzacions, com l’anual de béns d’inversió al final de l’exercici i la regularització per transmissió de béns d’inversió.

També pot ser molt útil la calculadora de sectors diferenciats, que per a entitats que porten a terme més d’una activitat, permet determinar si constitueix sectors diferenciats a efectes d’IVA. D’aquesta manera, si constitueixen sectors diferenciats, les activitats tindran diferents règims de deducció.

A banda d’aquests dos recursos, les eines d’IVA també compten amb un/a assistent/a virtual a disposició de les entitats per resoldre dubtes, un localitzador de la prestació de serveis o entrega de béns, un nou servei d’ajuda a l'emplenament de l'autoliquidació del model 303, ajuda per a la confecció del model 303 per a persones llogateres i un quantificador immobiliari que indica la tributació d’operacions de compravenda i arrendament d’immobles per IVA o ITP.

També disposa d’una calculadora de terminis de modificació de la Base Imposable (BI) i altres rectificacions, ajuda amb el model 390 bàsic per a persones autònomes, vídeos i eines d’assistència virtual i una taula de sectors i activitats CNAE.

Aquestes eines només afecten a entitats molt grans com determinades fundacions o associacions declarades d'Utilitat Pública. En aquests casos, es compta amb un/a assistent/a virtual que resol dubtes sobre el subministrament immediat d’informació i una calculadora de terminis SII, que indica la data límit per remetre les dades d’una factura i període de registre.

També disposa d’un nou servei d'ajuda a l'emplenament de l'autoliquidació del model 303 i vídeos que expliquen com utilitzar l'assistent/a virtual per a qüestions tributàries del SII o com utilitzar la calculadora de terminis de l'assistent/a virtual del SII. Aquests vídeos també es poden trobar en anglès.

Altres aspectes que faciliten molt la gestió fiscal és el fet de disposar d’un certificat digital de representant de persona jurídica. Amb aquest es poden presentar totes les declaracions de forma telemàtica. A més, et permet obtenir al moment certificats d’estar al corrent o d’altres temes, consultar deutes i rebre notificacions tributàries en format electrònic.

D’altra banda, la seu electrònica permet informar d’un correu electrònic a on es rebi un avís cada cop que hisenda penja alguna notificació, sigui del tipus que sigui. L'Agència Tributària també posa a disposició de qualsevol entitat eines de recaptació per calcular terrminis de pagament i calcular interessos i ajornaments.

field_vote: 

Com afecta la tributació de les loteries a les entitats

Imatge principal a portada: 
Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció estan exempts de tributació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La venda de butlletes i participacions de loteries i altres rifes és una forma molt habitual de finançament en associacions i fundacions, però s’han de tenir en compte les obligacions formals i fiscals que pot comportar.

Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció (com ara els dècims) estan exempts de tributació. El percentatge de retenció es manté, com ara en anys anteriors, al 20% i s’aplica a la quantitat que sobrepassi els 40.000 euros. En cap cas, mai comptaran aquests primers 40.000 €.

Imatges secundàries: 
Tots els premis de la Loteria de Nadal fins a 40.000 euros per bitllet o fracció estan exempts de tributació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El percentatge de retenció es manté, com ara en anys anteriors,al 20%. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
És necessari una autorització per a vendre participacions?
Quina diferència hi ha entre recàrrec i donatiu?
Ingrés de les retencions i del gravamen sense retenció
A tenir en compte
Continguts: 

La normativa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) publica cada any una nota informativa destinada a les administracions de loteria i punts de venda autoritzats amb l’objectiu d’informar sobre el procediment per demanar autorització i vendre participacions de loteria per part d'entitats benèfiques, sense afany de lucre o declarades d'utilitat pública.

Aquesta autorització només s'emet a les entitats declarades benèfiques i que vulguin vendre amb un sobrepreu que mai podrà excedir del 20% del preu del bitllet. Aquesta autorització no es farà extensiva a cap altre tipus de participació habitual d'altres entitats o associacions, respecte de les quals, la SELAE no té competències.

Per aquest motiu, les entitats no lucratives no estaran obligades a demanar permís per distribuir participacions de loteria tot i que portin un recàrrec o donatiu associat a la participació.

Normalment, les entitats inclouen un sobrepreu a les participacions que es pot considerar un recàrrec o es pot assimilar com a donatiu, dos conceptes amb una transcendència fiscal diferent. Pel que fa al recàrrec, la doctrina tributària estableix que representa una comissió pel servei de venda de loteria, i aquella part estaria subjecte a IVA i també tributaria en Impost de Societats.

Respecte el donatiu, les entitats que ho reben no haurien de tributar per cap d'aquests dos impostos perquè el sobrepreu no correspon al pagament d'un servei que l'entitat realitza a la persona que el compra, sinó que aquest fa voluntàriament i sense cap contraprestació a canvi. D’altra banda, és important deixar clar a la butlleta la naturalesa d'aquest sobrepreu, indicant que es tracta d'una donació.

De tota manera, cal tenir molt clar que si es considera que el sobrepreu correspon a una donació caldria poder-ho argumentar bé en cas d’inspecció fiscal, perquè aquesta consideració podria ser posada en dubte per part d’Hisenda.

Les persones pagadores dels premis, normalment, les entitats financeres o les pròpies administracions de loteria o punts de venda autoritzats dels bitllets, són les obligades a fer la retenció. Però si el butlleta és compartida, la persona o entitat que vagi a cobrar-la haurà d'informar als i les retenidores de quines són les persones, empreses o entitats beneficiàries dels premis, per tal que la tributació i retenció siguin repartides proporcionalment entre totes les persones i entitats guanyadores del premi.

Per exemple, si un dècim de Loteria de Nadal, dividit en 10 participacions de 2 € cadascuna ha estat premiada amb 50.000 €, els 10.000 € que sobrepassen els 40.000 € estaran sotmesos a tributació i retenció. Cadascuna de les parts veurà el seu premi de 5.000 € retallat en el 20% sobre la seva part proporcional que sobrepassa els 40.000 €. O sigui, se li farà una tributació i retenció sobre els 1.000 € que sobrepassen, en cada participació, del límit exempt de tributació.

Si el premi provingués d'un ens de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, com que el pagador estranger no ho sotmetrà a retenció, caldrà que el beneficiari faci directament l'ingrés a Hisenda per la part que sobrepassi els 40.000 € exempts, mitjançant el model 136.

Les entitats que hagin distribuït participacions premiades amb un premi que superi els 40.000 € per bitllet o fracció hauran de tenir en compte la identificació de les persones premiades a l’hora de gestionar el cobrament global dels premis.

Abans d'anar a cobrar els dècims o bitllets, caldrà que l'entitat faci recopilació de les dades personals de totes les persones compradores de les participacions. D’aquesta forma, quan vagin a l'entitat financera o a l'administració de loteria a bescanviar els dècims podran declarar a cadascuna de les persones beneficiàries de forma individual. En cas contrari, qui figuraria com a beneficiària del premi seria la pròpia entitat, amb les implicacions fiscals abans esmentades.

D’altra banda, en ocasions, el fet d'obtenir aquestes dades pot ser força complicat. Per aquest motiu, abans del sorteig seria molt convenient pensar en el procediment que s’hauria de tenir preparat per poder recopilar les dades de la forma més fàcil possible.

També s’hauria d'incloure clarament a les butlletes que el sobrepreu correspon a una donació, així com un text que faci referència al prorrateig del gravamen del 20% de les quantitats que excedeixin a 40.000 € quan el premi obtingut per cada dècim que les suporta sigui superior a aquell import.

field_vote: