Econòmic

La comptabilitat “tradueix” els fets econòmics (qualsevol transacció econòmica que es produeixi en la qual tingui participació l’entitat, i que sigui quantificable en diners) en un “llenguatge propi” que permet comparar els estats financers de diverses entitats, ja que estaran elaborats amb els mateixos criteris.

El Pla General de Comptabilitat (PGC) és l’eina que permet registrar els moviments utilitzant tothom el mateix “idioma” i criteris.

Les entitats catalanes es regiran pel PGC de les associacions i fundacions, regulat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre.

Les entitats d'àmbit estatal i d’altres comunitats que no tenen legislació pròpia en aquesta matèria, es regiran per les normes d’adaptació del PGC a les entitats no lucratives regulades al Decret 1491/2011, de 24 d'octubre.

Tots dos plans s'estructuren en cinc parts:

• Marc conceptual (obligatori)
• Normes de registre i valoració (obligatori)
• Comptes anuals (obligatori)
• Quadre de comptes (opcional)
• Definicions i relacions comptables (opcional)

En tots aquests apartats es desenvolupen els diversos principis comptables que s'han d'aplicar en el registre i la valoració del moviments, així com els elements que componen els comptes anuals, els criteris del reconeixements dels elements dels comptes anuals, i els de valoració de les operacions.

Els comptes es situen, en el moment del seu registre comptable, a l'Haber o al Deure de la comptabilitat, en funció de la seva tipologia.

Si s'imaginés el moviment d'un compte comptable com si estigués sobre una gran lletra "T", a on a l'esquerra es situaria el Deure i a la dreta l'Haber, s'obtindria aquest esquema:

Si el compte és d'Actiu, es situarà de la següent manera:

Si els comptes són de Passiu o de Patrimoni net, tenen aquest funcionament:

Finalment, els comptes d'ingrés i de despesa tenen aquest funcionament:

Per tal de portar la comptabilitat, es pot utilitzar qualsevol dels programes de gestió comptable que troben en el mercat o de programari lliure, però tenint en compte que caldrà que el programa inclogui o es pugui adaptar al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives, ja sigui l’autonòmic o bé l’estatal, esmentats en apartats anteriors, i en funció de quin sigui l’àmbit territorial de l'entitat.

També caldrà tenir en compte que, per poder complir amb la obligació que marca la nova Llei de l'Impost de Societatsde fer el registre comptable de forma que es separin les rendes exemptes i no exemptes, el programa haurà d'incorporar una funcionalitat de control de costos,

El caràcter social a efectes d’IVA, regulat a l'article 20.3 de la Llei de l’IVA, ho tenen totes les entitats que compleixen els requisits següents:

• No tenir finalitat lucrativa i si hi ha beneficis, que es reinverteixin a la pròpia activitat exempta.
  
• Els membres dels òrgans de govern de l’entitat (junta o patronat) no poden cobrar per l’exercici del seu càrrec, ni tenir interès personal en el resultat de l’activitat que es factura.
  
• Els socis, cònjuges i parents fins a segon grau no poden ser els principals destinataris de les activitats ni poden gaudir-ne d’ells en condicions especials (aquest darrer punt només és d’aplicació pels serveis culturals).

Les entitats que compleixen aquests tres requisits, facturen sense aplicar IVA els serveis següents:

• Serveis d’acció social regulats a l’article 20.1.8é de la Llei de l’IVA.
  
• Serveis esportius adreçats a persones físiques regulats a l’article 20.1.13é de la Llei de l’IVA.
  
• Serveis culturals regulats a l’article 20.1.14é de la Llei de l’IVA.

Pel que fa a les operacions de despesa i compres, es declaren o no segons la taula següent:

Les entitats que disposin de comptabilitat de doble partida, obtindran les dades a partir d’aquesta, ja que la majoria de programes informàtics disposen de l’opció de generar el llistat de dades i, fins i tot, el fitxer per poder importar les dades al propi programa de l’Agència Tributària.

Les entitats que portin els seus comptes amb un registre d’entrades i sortides, o un llibre de caixa, hauran de treballar amb aquestes dades per recollir les informacions necessàries i saber què han de declarar.

A continuació, i com a suggeriment, s'indiquen les passes que caldria seguir per tal d’obtenir-les de la forma més senzilla possible.

• Primer, crear un fitxer en Excel o en qualsevol altre full de càlcul, que contingui els apartats indicats al punt anterior.
  
• A continuació, per obtenir les dades relatives a les subvencions, caldrà comprovar als comptes bancaris quines s’han cobrat, agrupar-les per NIF de l’organisme subvencionador. D'aquelles que superin l'import límit total de 3.005,06 € anuals, anar-les traslladant a les caselles corresponents a cadascun dels trimestres quins han estats els imports cobrats. Al final, es sumaran.
  

• En el cas dels proveïdors, l’entitat haurà de mirar amb quins proveïdors és possible que s’hagi treballat per un import total anual de més de 3.005,06 € ja sigui per operacions de l’activitat ordinària (per exemple, en una entitat cultural, el proveïdor d’autocars, els museus amb els quals s’hagin fet visites, si s’ha organitzat algun viatge, l’agència de viatges, l’hotel o la casa de colònies que s’hagi contractat, etc.), o bé si s’ha fet alguna compra important en béns d’inversió (ordinadors, mobiliari, vehicles…).

  A continuació, es buscaran les factures d’aquests proveïdors, i s‘aniran sumant, per veure si es supera l’import límit. En cas afirmatiu, es mirarà la data de les factures per anar-les posant a la columna corresponent al trimestre a on es trobin. I així, fins acabar amb tots els proveïdors.

  Si l’entitat disposa del registre dels moviments de compres en excel, s’inserirà una columna nova entre la data de factura i el concepte. En tots els proveïdors amb els quals sigui possible que es passi de l’import límit, s’anirà posant en aquesta columna el seu NIF, sense punts ni guionets, només lletra i números, fins acabar amb tots els proveïdors.

  A continuació, i utilitzant la funció de filtres o la de taules dinàmiques de l’Excel, s’aniran seleccionant de forma separada els proveïdors, i es comprovarà si l’import total de les factures passa del límit o no. En els casos afirmatius, per trimestre s’aniran posant els imports de les compres a l’apartat corresponent del fitxer de recollida de dades, fins a finalitzar amb tots els possibles declarats.

• Es recorda que, si es donés el cas d’haver fet operacions amb algun proveïdor que estigui adscrit al règim de llibre de Caixa de l’IVA, cal consignar les operacions per separat (la suma de totes les de l’any afectades per aquest règim). En aquest cas, caldrà afegir una nova columna a l’excel de recollida de dades.

• Finalment, s'uniran totes les informacions per conèixer el total de la declaració.

A finals de 2013 es va aprovar el Reial Decret 828/2013, de 25 d’octubre, a on es modificava la normativa que regula aquesta declaració informativa.

Aquesta modificació implica que, a partir de 2014, estan obligades a presentar declaració totes les entitats no lucratives o establiments de caràcter social, per les compres de béns i serveis que realitzin al marge d’activitats empresarials o professionals, excepte si són de subministraments d’aigua, electricitat o combustibles, i per les operacions d’assegurances.

També ho estaran les comunitats de propietaris en règim de propietat horitzontal per aquestes mateixes operacions de compres.

A més, s’ha eliminat el límit dels 3.005,06 € pel cas de les subvencions atorgades per les Administracions públiques. En conseqüència, aquestes les han de declarar sigui quin sigui el seu import.

L’eliminació d’aquest límit només afecta les pròpies AAPP i no a les entitats receptores de les subvencions, Per tant, les entitats només han de declarar les subvencions que superin l’import límit de 3.005,06 €.

Tot i que l’import límit del que s’ha de declarar o no té en consideració el volum d’operacions de tot l’any, i que es presenta una única declaració informativa per a cada any, la informació caldrà consignar-la indicant els imports trimestrals de les operacions realitzades. Així, s’haurà de separar les operacions que s’hagin produït en el primer, segon, tercer i quart trimestre, i informar-les de forma separada.

Cal tenir en compte que, sii algun dels proveïdors declarats està en el règim fiscal de l’IVA del llibre de caixa (ho ha d'indicar expressament a les seves factures), cal informar també de forma separada d’aquelles operacions.

Les consultes, les formulen i sol·liciten els obligats tributaris, mitjançant escrit dirigit a l'òrgan competent i s'han de formular abans de la finalització del termini de compliment de les obligacions fiscals o de la presentació de declaracions o autoliquidacions.

La presentació de l'escrit no comporta, en cap cas, la interrupció dels terminis establerts per al compliment de les obligacions tributàries.

La llei no especifica el contingut mínim que ha de constar a la consulta però lògicament caldrà identificar el consultant, explicar els antecedents i les circumstàncies concretes, indicar els dubtes que suscita la normativa tributària aplicable i adjuntar la documentació necessària per justificar les explicacions.

La Direcció General de Tributs posa a disposició dels usuaris un formulari electrònic per poder fer la consulta tributària.

Els passos a seguir per la presentació de consultes tributàries són els següents:

1. Descarregar el formulari específic: Model Consulta Tributària.
2. Omplir el formulari específic de consulta tributària segons instruccions del formulari.

Un cop rebuda la consulta, l'Administració comprovarà que compleix amb els requisits establerts a l'article 86.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i disposarà de 6 mesos per donar resposta per escrit.

La resposta a les consultes tributàries tindrà caràcter informatiu per al consultant, és a dir, pot seguir o no el criteri exposat per l'Administració.

La resolució d'aquestes consultes tindrà efectes vinculants per als òrgans i les entitats de l’Administració tributària encarregats de l’aplicació dels tributs.

La solvència financera es pot acreditar per un o diversos dels mitjans següents:

• Declaracions apropiades d'entitats financeres o, si s'escau, justificant de l'existència d'una assegurança d'indemnització per riscos professionals.
  • Exemple: certificat de bona conducta de l'entitat bancària amb la qual treballi l'entitat. Cada entitat financera acostuma a tenir un model propi.
• Els comptes anuals presentats en el Registre Mercantil o bé en el registre oficial que correspongui (el d'Associacions o el Protectorat de Fundacions). Si l'entitat no està obligada a presentar comptes, pot aportar, com a mitjà alternatiu d'acreditació, els llibres de comptabilitat degudament legalitzats.
  • Exemple: Comptes anuals de l'entitat (balanç de situació, compte de resultats, estat de canvis en el patrimoni net i memòria econòmica). Si estan auditats o estan registrats en alguna Administració pública, molt millor.
• Declaració sobre el volum global de negocis i, si s'escau, sobre el volum de negocis en l'àmbit d'activitats corresponent a l'objecte del contracte, referit com a màxim als tres últims exercicis disponibles en funció de la data de creació o d'inici de les activitats de l'empresari, en la mesura que es disposi de les referències del volum de negocis.
  • Exemple: Declaració de la xifra de negoci de l'entitat, signada pel representant de l'entitat.

Si, a causa d'una raó justificada, l'entitat no està en condicions de presentar les referències sol·licitades, se l'ha d'autoritzar a acreditar la seva solvència econòmica i financera per mitjà de qualsevol altre document que l'òrgan de contractació consideri apropiat.

Per l'acreditació de la solvència econòmica i financera es poden lliurar un o diversos mitjans. Si és possible, és molt millor presentar-los tots.

Els mitjans d'acreditació de la solvència tècnica o professional són:

• Relació dels principals serveis efectuats durant els darrers 3 anys, que incloguin l'import, dates i destinataris públics o privats, amb un mínim d'un servei de característiques similars a les de l'objecte del contracte al qual es vol licitar. Els serveis s'acreditaran mitjançant certificats expedits o visats per l'òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic. Quan el destinatari hagués estat un comprador privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o mitjançant una declaració de l'empresari.
  • Exemple: L'entitat pot fer un quadre amb els principals serveis realitzats en els darrers 3 anys, indicant tipus de treball, imports i beneficiaris. A aquest, cal adjuntar-li els certificats expedits per les Administracions Públiques o empreses que hagin estat clients de l'entitat. Si és molt complicat obtenir aquestes certificacions, normalment s'indiquen només els serveis realitzats a entitats públiques, ja que el contracte signat per la prestació d'aquell servei acostuma a ser suficient per a certificar la realització.
• Indicació del personal mínim que s'estableix en els plecs tècnics quan a personal tècnic o de les unitats tècniques integrades o no a l'entitat, participants en el contracte, especialment els encarregats de la coordinació.
  • Exemple: cal atendre al que diu el plec tècnic del contracte concret, però normalment es presenta una declaració del personal que ha de realitzar el servei, feta pel representant de l'entitat, a on figuri un text similar a aquest: "Que per a la l’execució del contracte que té per objecte el servei de.............................(copiar l’objecte del contracte i el núm. d’expedient, la ....................(empresa) es compromet a adscriure a l’execució del contracte els mitjans materials i personals necessaris i suficients, d’acord amb el s’estableix en la clàusula .....................del plec de prescripcions tècniques de l’esmentat contracte".
• Les titulacions acadèmiques i professionals del personal directiu de l'empresa i, en particular, del personal responsable de l'execució del contracte.
  • Exemple: titulació del personal directiu de l'entitat i dels currículums i còpies de les titulacions de cada treballador que hagi de participar en el servei. Podria ser que es demanés la compulsa de les titulacions, cal tenir-les disponibles.
• Declaració que indiqui la maquinària, material i equip tècnics de què es disposa per a l'execució dels treballs o prestacions, a la qual s'ha d'adjuntar la documentació acreditativa pertinent.
  • Exemple: declaració emesa per l'entitat a on figuri expressament els mitjans materials que s'utilitzaran al projecte. Es pot fer servir la mateixa declaració que s'utilitzarà per a acreditar el personal, ja que es fa menció també a aquest aspecte.

En l'acreditació de la solvència tècnica s'han de lliurar tots els documents que es demanen.

L’immobilitzat fa referència als béns o drets que formen part de manera permanent a l’entitat. Consta de les inversions fetes en béns que adquireix una entitat i que es preveu que la seva duració sigui superior a un any.

Com que els béns materials no duren tota la vida i tenen una depreciació, cada any s’haurà de comptabilitzar en aquest grup l’amortització dels béns.

El grup 4 grup fa referència a tot el que l’entitat té pendent de cobrament o de pagament.

Aquest grup per a una entitat sense ànim de lucre pot estar compost per:

• Proveïdor/es
• Creditor/es
• Client/es o socis/sòcies
• Deutor/es
• Personal
• Administracions públiques

El grup 6 fa referència a totes les despeses que s’han tingut durant l’exercici perquè l’entitat pugui portar a terme les seves activitats.

En el sistema tributari espanyol s'estableix que són els propis contribuents els que han de calcular quin és el resultat de la tributació dels impostos que els puguin afectar (IVA, Societats, IRPF...), i "auto liquidar-lo" a la Hisenda pública.

Derivat d'aquestes dades i càlculs, s'han de presentar determinats models de liquidació, són el que s'anomena autoliquidacions.

Atès que els contribuents, en aquest cas les entitats, poden cometre errors en la recollida de les dades, en l'aplicació de la normativa fiscal o en el càlcul de les autoliquidacions, i que aquests errors els poden perjudicar, el sistema estableix el dret dels contribuents a fer una sol·licitud de rectificació de les seves declaracions inicials.

Això es pot fer només en cas que l'errada comesa perjudiqui els seus propis interessos, és a dir, quan:

• La quantitat que s'ha ingressat en una declaració hauria d'haver estat inferior.
• La sol·licitud de devolució i/o compensació resultat d'una declaració hauria d'haver estat superior a la declarada.

Amb aquest procediment, el que es fa és:

• Demanar a la Administració tributària que es rectifiqui una declaració ja presentada
• Si s'escau, demanar la devolució dels ingressos indeguts o una major devolució o compensació que la quantitat inicialment declarada a favor de l'entitat, amb els corresponents interessos de demora, si el temps transcorregut hagués estat suficients com per generar-los.

El mateix procediment es podrà utilitzar també per corregir:

• Duplicitat en el pagament de declaracions del mateix tipus i període impositiu.
• Pagament d'un deute que ja estava prescrit.

No es podrà iniciar aquest procediment mentre Hisenda estigui fent un procediment de comprovació i/o inspecció respecte de la mateixa obligació tributària a on quedi inclosa la liquidació que es pretén rectificar.

De tota manera, mentre duri aquest procediment de comprovació, l'entitat podria presentar les al·legacions i documents que consideri adients per a defensa dels seus drets, i aquests hauran de ser tinguts en compte per l'òrgan que tramiti la inspecció, en la seva resolució.

El sol·licitant té dret a instar al cobrament de possibles interessos de demora.

Si la rectificació de la autoliquidació origina una devolució, i haguessin transcorregut més de sis mesos sense que s'hagués ordenat el pagament per causa imputable a l'Administració, aquesta abonarà els interessos de demora que corresponguin sobre l'import de la devolució, sense necessitat de reclamar-los.

Aquest termini de 6 mesos començarà en la data de finalització del termini normal de presentació de l'autoliquidació o bé, si aquesta fos posterior a aquell moment, al de presentació de la sol·licitud de rectificació.

Si la rectificació causa que hi hagi una devolució d'ingressos indeguts, Hisenda abonaria l'interès de demora pel termini que va des de la data en que s'hagués efectuat l'ingrés i la data de l'ordre de devolució.

L'Administració està obligada a emetre una resolució a tota sol·licitud de rectificació d'una autoliquidació.

El termini màxim per fer-ho serà de sis mesos. Si ha transcorregut aquest període sense rebre notificació expressa, s'entén que la sol·licitud ha estat desestimada.

Si en la resposta s'acorda acceptar la sol·licitud, i el contingut de la rectificació afecta al deute a liquidar per part de l'entitat, aquesta inclourà una proposta de liquidació.

Hisenda no podrà fer cap nova liquidació en relació amb aquell impost i període, llevat que en una inspecció posterior es descobreixin nous fets i circumstàncies diferents als detectats i revisats durant la fase d'instrucció de l'expedient.

El procediment finalitza amb la resolució en la que s'acordarà o no la rectificació de l'autoliquidació. Si aquesta es denega o s'estima però no en els mateixos termes que sol·licitava l'entitat, s'exposaran els motius.

Si es reconeix el dret a obtenir una devolució, es determinarà qui és el titular del dret i quin import, així com els interessos de demora que s'hagin d'abonar, si s'escauen.

Finalment, si no s'està d'acord amb una resolució que tingui un resultat diferent del sol·licitat, es podrà interposar un recurs de reposició en el termini d'un mes des de la notificació.

Per poder presentar una declaració complementària, és condició necessària que existeixi una declaració del mateix tipus i període presentada prèviament.

En el cas de les autoliquidacions (totes les declaracions, llevat de les Informatives) la informació que s'ha de posar en la declaració és la següent:

• S'ha d'omplir la declaració com si s'estigués fent per primer cop, és a dir, indicant les dades correctes en la seva totalitat (període pel qual es declara, les dades dels nous o modificats més les dades que es van incloure a la declaració inicial).
• Del resultat, i a la casella a on s'indica "a deduir, resultat de l'anterior o anteriors declaracions del mateix concepte, exercici i període", s'indicarà l'import que ja hagi estat ingressat a la declaració inicial, i que es restarà del resultat de la nova declaració..
• A l'apartat consignat a tal efecte, marcar una X a la casella de "declaració complementària" i indicar el número de justificant de la declaració anterior.

Si la complementària es presenta en relació amb una declaració a partir de la qual s'hagi obtingut una devolució que no era procedent, total o parcialment, s'haurà d'ingressar la quantitat indegudament obtinguda, més la quota que, en el seu cas, resulti de la declaració complementària.

Si la complementària correspon a una declaració informativa, la informació a incloure serà:

• Consignar només els declarats que havien estat omesos totalment a la declaració inicial
• Marcar la casella identificada com a "Declaració complementària per inclusió de dades", dins de la pestanya que conté les dades del declarant, i indicar el número de justificant de la declaració inicial.

Un cop es tingui omplert el model, cal generar el corresponent fitxer i fer una nova presentació a l'Agència Tributària.

Les declaracions complementàries i substitutives es poden presentar, sense cap tipus de penalització, dins del termini establert per a cadascun dels diferents models tributaris.

En cas que l'errada es detecti o no es pugui resoldre dins d'aquest termini establert, la declaració complementària o substitutiva s'haurà de presentar el més aviat possible, sempre que no hagi prescrit el dret de l'Administració per efectuar una liquidació paral·lela que determini el deute tributari.

Les presentacions fora de termini comportaran una sanció, que variarà en funció de si ha estat l'entitat la que ha fet la presentació de la correcció per iniciativa pròpia, o si ha estat requerida prèviament per part de l'Administració.

En funció d'aquestes noves tarifes, s'ha definit una nova escala de retencions, que seria d'aplicació amb efectes des de l'1 de gener de 2015.

La nova escala, que es mostra de forma comparativa entre el que es va aprovar inicialment per 2015 i els tipus de retenció que s'aplicaran a partir de 2016, quedaria tal es mostra a continuació:

Per tal de facilitar a les empreses i entitats fer de forma correcta les retencions als seus perceptors, l'Agència Tributària disposa d'un servei online de càlcul de les retencions, al qual es pot accedir des d'aquest enllaç.

A banda de les modificacions en les tarifes i els tipus de retenció dels salaris dels treballadors, hi ha altres tipus de rendiments que les entitats paguen, i que també estan sotmesos a retenció.

En aquest cas, el tipus de retenció a aplicar és fix, és a dir, no va en funció de l'import dels diners que es paguen, sinó en funció del tipus de rendiment que sigui. Els més habituals en entitats no lucratives són els pagaments a professionals autònoms, pagaments a conferenciants, lloguers de locals, interessos de préstecs que no siguin d'entitats bancàries, premis que superin els 300 euros...

Les retencions practicades es liquiden a l'Agència Tributària de forma trimestral, mitjançant els models 111, 123 i 115, segons sigui el tipus de rendiment.

Els tipus fixos de retenció a aplicar a partir del 12 de juliol de 2015 són els que es mostren a continuació:

En aquest cas, no caldrà fer cap tipus de regularització de les retencions ja practicades en dates anteriors a l'entrada en vigor de la nova normativa.