Tractament fiscal dels premis

Imatge principal a portada: 
Medalla reconeixement de premi. Font:image.feepik.com Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Una entitat no lucrativa pot rebre algun premi per la seva tasca o convocar ella mateixa un concurs. En ambdós casos, pot haver-hi implicacions fiscals que cal conèixer.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Premis convocats per l'entitat, què cal tenir en compte?
Si el premiat o premiada és persona física professional autònom
Si el premiat o premiada és persona física no professional
Si el premiat o premiada és persona jurídica
Premis rebuts per l'entitat
Premis exempts de l'obligació de retenir
Continguts: 

Quan una entitat fa una convocatòria de premis, cal que analitzi de quina manera les persones que en resultin guanyadores poden quedar afectades pel fet de rebre aquest reconeixement.

En funció de diverses variables (l'objecte del premi, el seu import monetari, si porta implícita o no una cessió de drets de propietat intel·lectual, si el guanyador o guanyadora és una persona professional autònoma, o si no ho és, o si es tracta d'una persona jurídica...) , l'entitat podria estar obligada a fer una retenció de l'IRPF, o d'un altre tipus.

Tot això hauria de quedar previst de forma adequada a les bases de la convocatòria del premi.

També cal pensar com es documentarà a nivell comptable i fiscal l'atorgament del premi. Normalment, a aquests efectes és suficient l'acta del jurat.

Però també caldrà que les persones perceptores, els guanyadors i les guanyadores del concurs, signin un document on figurin les seves dades personals, l'import del premi i de la seva retenció, si s'escau, i una menció al tipus de tributació al qual queden afectes. S'haurà de valorar la possibilitat d'incloure una ratificació de l'acceptació de les bases de la convocatòria i, en el seu cas, de la cessió dels drets d'utilització del producte resultant del premi (que pot ser una app, un llibre, un poema, material gràfic i audiovisual, etc.).

Si la persona premiada és un o una professional autònom o autònoma, cal analitzar l'objecte del premi i si hi ha o no cessió de drets d'autor. En el cas de les persones professionals autònomes, normalment no es dona aquesta cessió. Si es donés, caldria tractar-la de la mateixa manera que quan el premi es dona a una persona particular.

Com que l'habitual en aquests casos és que no es tracti d'un premi d'atzar sinó d'un premi concedit a una obra, un projecte, o una trajectòria determinada, l'import a percebre no es pot considerar com a guany patrimonial, sinó com a un rendiment més de la seva activitat professional.

La tributació i obligació de retenció serà anàloga a la de la resta de rendiments o ingressos que la persona professional obtingui a partir de la seva activitat econòmica.

Si està donada d'alta en un epígraf de l'Impost sobre activitats econòmiques (IAE) que impliqui que se li hagi de fer retenció (activitats considerades de professionals independents), se li haurà de practicar una retencíó del 15%, o del 7% en cas que estigui en l'any d'inici d'activitat o dels dos següents.

Si està donada d'alta en un IAE de tipus empresarial, que normalment no comporta retencions (per exemple, la persona titular d'un restaurant que participa i guanya un premi en un concurs gastronòmic organitzat per l'Associació de Comerciants de la seva ciutat), no tindrà cap tipus de retenció, perquè la seva activitat professional habitual tampoc no en té.

Si el premiat o premiada és una persona particular, no professional autònom i que no realitza activitats econòmiques, es poden donar dues situacions:

  • Que el premi comporti la cessió d'algun dret d'explotació o ús.
  • Que el premi no doni dret a l'ús de la creació per a l'entitat convocant.

En el primer cas, es consideraria un rendiment del treball derivat de l'elaboració d'obres en les quals es cedeixi el dret a la seva explotació. La retenció de l'IRPF que l'entitat donant hauria de fer seria del 15%, segons l'establert a l'article 80.1.4t del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial Decret 439/2007.

Com que no es consideraria que hi hagués activitat econòmica, ni que la persona premiada estigués actuant com a empresari/a o professional, es pot interpretar que el premi no estaria subjecte a IVA.

En el segon dels casos, on la possible explotació dels drets d'explotació quedaria per a la persona premiada, caldria valorar si es compleixen els condicionants perquè el premi pugui estar dins de la categoria de premis literaris, artístics o científics rellevants que preveu l'article 7.l de la Llei de l'IRPF, i que estarien exempts de tributació i de retenció.

Si no es compleixen, que és el més habitual, al no haver cessió d'ús, el premi no es podria considerar com a rendiments del treball. Aquest fet ha generat diverses interpretacions respecte a la seva qualificació per part de la Direcció General de Tributs. En general, el criteri ha estat considerar-los com a rendiment irregular derivat d'activitats econòmiques, i estaria subjecte a una retenció del 15%, o bé del 7% en cas que la persona es donés d'alta en l'Impost sobre Activitats econòmiques.

Respecte de l'IVA, l'administració tributària podria entendre que es tracta d'una operació subjecta i no exempta, i podria suposar que la persona premiada hagués de començar a presentar liquidacions per aquest impost.

Quan el perceptor o perceptora del premi és una entitat o persona jurídica, el que estableix l'article 60.1.b del Reglament de l'Impost sobre societats, és que estan subjectes a retenció aquells premis que tinguin una base de retenció que superi els 300 euros, i que es derivin de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l'oferta, promoció o venda de determinats béns, productes o serveis. En aquest tipus de premis, la retenció a aplicar seria del 19%.

Si l'objecte del premi no té aquestes característiques, no té aquesta consideració de premi segons el que es descriu en aquest article.

En aquest cas, el que estableix la doctrina de la Direcció General de Tributs és que, en la mesura que les entitats participants realitzin explotacions econòmiques, i que els ingressos obtinguts per la participació a la convocatòria del premi derivin directa o indirectament en l'exercici d'aquestes explotacions, no s'haurà de fer retenció. El motiu és que el premi es consideraria una contraprestació més de l'exercici de l'explotació i que, per tant, tributaria o no en Impost de societats en funció del règim fiscal en què estigui l'entitat guanyadora del premi.

No hi ha cap import límit per sota del qual el premi quedi exempt de tributació.

Si el premi és rebut per l'entitat, en tant que persona jurídica, es trobarà en el punt de vista invers al que s'explica a l'apartat destinat a les persones jurídiques, i haurà d'analitzar si aquest tributa o no en el seu l'impost sobre societats.

Cal tenir en compte que es considerarà renda exempta en la majoria dels casos en què l'entitat estigui en el règim fiscal de la llei 49/2002 (fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, majoritàriament). Es considerarà també renda exempta en el règim d'entitats parcialment exemptes en la mesura que es pugui considerar un rendiment derivat del seu objecte social, i que no es pugui considerar una prestació de serveis.

L'article 3 del Reglament de l'IRPF estableix les condicions per les quals determinats premis literaris, artístics o científics rellevants puguin ser considerats exempts de tributació i de retenció.

Els condicionants són els següents:

  • La persona concedent del premi no podrà realitzar o estar interessada en l'explotació econòmica de l'obra o obres premiades, ni limitar de cap manera els drets de propietat respecte aquestes. S'exceptua d'aquesta limitació la mera divulgació pública de l'obra sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a sis mesos.
  • El premi s'haurà de de concedir respecte d'obres executades o activitats desenvolupades amb anterioritat a la seva convocatòria.
  • La convocatòria haurà de reunir els següents requisits:
    • Tenir caràcter nacional o internacional.
    • No establir cap limitació respecte a les persones concursants per raons alienes a la pròpia essència del premi.
    • Que el seu anunci es faci públic el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) o de la Comunitat Autònoma i en, almenys, un diari de gran circulació nacional.
  • L'exempció haurà de ser declarada per l'òrgan competent de l'Administració tributària, d'acord amb el procediment que aprovi el Ministerio de Economia y Hacienda. Aquesta declaració s'ha de sol·licitar amb caràcter previ a la concessió del premi, i amb aportació de la documentació que pertoqui, per part de:
    • Amb caràcter general, la persona o entitat convocant del premi.
    • La persona premiada, quan es tracti de premis convocats a l'estranger o per organitzacions internacionals.

El termini màxim per resoldre el procediment és de sis mesos. Un cop transcorregut aquest termini, si no s'ha rebut la notificació de la resolució expressa, s'entendrà com a desestimada.

La declaració d'exempció tindrà validesa per a successives convocatòries del premi, sempre que aquestes no modifiquin els terminis que haguessin estat presos en consideració als efectes de concedir l'exempció.

Finalment, quan l'administració tributària hagi declarat l'exempció del premi, l'entitat convocant estarà obligada a comunicar-li, dins del mes següent a la concessió, la data del premi, l'import concedit i les dades identificatives de les persones que n'hagin resultat beneficiàries.

field_vote: 

Apoderaments per tràmits telemàtics amb l'Agència Tributària

Imatge principal a portada: 
Persones lliurant documents. Font: RTVE.es Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Des del 2 d'octubre de 2016 totes les entitats han de rebre i presentar obligatòriament totes les comunicacions amb l'Agència Tributària de forma telemàtica.

Per poder fer aquesta gestió, és necessari que l'entitat disposi d'un certificat digital de representant de persona jurídica. Però també hi ha la possibilitat d'apoderar algú perquè pugui rebre i presentar aquestes comunicacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
El Registre d'apoderaments
Qui pot apoderar i per quins tràmits?
Apoderament per internet
Apoderament per compareixença personal
Apoderament per document públic o privat amb firma legitimada
Revocació de l'apoderament
Renúncia a l'apoderament
Continguts: 

És habitual que les entitats que han de fer alguns tràmits periòdics amb l'Agència Tributària, com ara presentar declaracions d'impostos, autoritzin de forma tàcita al gestor o gestora que li prepara les liquidacions a que les presenti en el seu nom a aquest organisme. I ho poden fer perquè disposen d'un certificat digital dels reservats pels anomenats col·laborador o col·laboradora social.

Però quan es tracta d'obtenir informació per part d'aquest organisme, la persona col·laboradora no ho pot fer, a no ser que a l'Agència Tributària li consti de forma expresa que està autoritzada per fer-ho. Amb el canvi de normativa i l'obligació de comunicar-se de forma telemàtica, caldrà que totes les entitats que no disposin d'un certificat propi, o bé que si que ho tinguin, però que prefereixin delegar en algú altre, registrin el corresponent apoderament.

Aquest pot ser amb caràcter general, per a tota mena d'actuacions davant l'Agència Tributària, o bé pot ser només per a alguns tràmits en concret, a escollir per la persona que atorgui l'apoderament. Malgrat això, en ocasions hi haurà tràmits que, per la seva rellevància, serà necessari sempre apoderar de forma expresa. Quan passi això, hisenda ho mencionarà especificament a la fitxa del tràmit.

Al Registre d'apoderaments quedaran inscrites les dades següents:

  • Nom i cognoms, denominació o raó social i NIF de qui atorga l'apoderament, i de qui ho accepta (apoderat).
  • Tràmits i actuacions objecte de l'apoderament.
  • Data de vigència de l'apoderament, en la qual es donarà de baixa en el Registre llevat que es prorrogui abans de la data esmentada.
  • Número de referència de l'alta i data de l'alta en el Registre.

Poden atorgar apoderaments, entre d'altres, totes les persones jurídiques, com ho són les associacions i fundacions.

Aquest apoderament pot ser atorgat a una o a diverses persones, llevat el cas de l'apoderament per a la recepció telemàtica de comunicacions i notificacions, que únicament pot ser atorgat a una única persona, que ho ha d'acceptar expresament.

Cal resaltar que el fet de rebre les comunicacions no suposa un increment en la responsabilitat que pugui tenir l'apoderat per aquest tràmit. Aquesta continua essent de la pròpia entitat.

És possible comunicar a l'Agència Tributària un o més adreces de correu electrònic per tal de rebre un avís quan hi hagi disponible alguna comunicació nova. És molt convenient utilitzar aquest servei de notificacions perquè, si no es va entrant de forma periòdica, pot passar que l'entitat no sàpiga a temps que ha de fer algun tràmit o respondre a un requeriment. Les notificacions es consideren rebudes a tots els efectes en el moment en què s'obren per primer cop, o bé als deu dies naturals de la seva posada a disposició de l'entitat a la seva bústia electrònica. Per tant, convé estar informat de seguida quan es produeix una nova notificació.

Per tal d'atorgar o d'acceptar els apoderaments, hi ha diverses vies.

Per poder apoderar per internet, cal disposar d'un certificat digital de representant de persona jurídica.

L'entitat que atorgui el poder entrarà des de l'ordinador a on tingui instal·lat el seu certificat a la pàgina web de l'Agència Tributària, a l'opció corresponent a l'alta de poders per a tràmits tributaris específics, o bé a l'alta de poder general per a tràmits tributaris, i omplirà el formulari que aparegui en cada cas, i indicant les dades de la persona a qui atorgui l'apoderament.

La modalitat d'apoderament mitjançant compareixença personal funciona de forma que la persona representant de l'entitat, normalment el president o la presidenta, han d'anar personalment a la Delegació o Administració de l'Agència Tributària que li correspongui per domicili, i allà lliurar omplert el formulari que existeix a tal efecte. Es necessitarà haver demanat cita prèvia.

Caldrà que, a més, la persona representant de l'entitat acrediti la seva identitat (presentant el seu DNI o NIE) i aporti documentació relativa al el seu poder de representació i a la seva capacitat d'atorgar l'apoderament. Això s'aconsegueix, normalment, amb la presentació del certificat d'inscripció de la junta directiva o patronat de l'entitat, a on es vegi que el càrrec està en vigor, i amb la dels estatuts de l'entitat, a on s'atorgui al càrrec directiu aquesta capacitat d'atorgar apoderaments.

Finalment, es pot apoderar mitjançant un document públic o un document privat, amb signatura legitimada notarialment, que caldrà presentar davant l'Agència Tributària. La presentació la pot fer qualsevol persona, no necessàriament la persona representant de l'entitat.

El document en qüestió haurà d'ajustar-se al contingut del formulari esmentat a l'apartat de compareixença personal.

En aquest cas, serà el notari qui comprovarà i acreditarà la capacitat de representació i d'atorgar apoderament, per la qual cosa quan la persona representant legal vagi a fer a la notaria el tràmit de legitimar la signatura, caldrà aportar també el document d'inscripció de l'òrgan de govern vigent i els estatuts de l'entitat.

En qualsevol moment, l'entitat pot revocar total o parcialment els apoderaments qui tingui atorgats.

Els efectes de la revocació seran des del moment en què l'Agència Tributària hagi rebut la comunicació d'aquest tràmit de forma fefaent.

Es podrà fer per les mateixes vies possibles pels atorgaments, esmentades en els punts anteriors:

  • Per via telemàtica, entrant a l'opció correponent de la pàgina web de l'Agència Tributària.
  • Mitjançant compareixença personal del o la representant legal, que acreditarà aquesta representació, i lliurarà omplert i signat el formulari de revocació.
  • Mitjançant document públic o privat amb signatura notarial legitimada, i presentant-lo davant de l'Agència Tributària. En aquest cas, caldrà que el contingut del document s'ajusti a les dades contingudes al formulari de revocació.

De la mateixa manera que l'entitat pot revocar els poders atorgats, la persona apoderada pot renunciar en qualsevol moment a aquest apoderament.

Per fer-ho, ha d'acreditar davant l'Agència Tributària que aquesta renúncia s'ha comunicat de forma fefaent a l'entitat que fins llavors havia representat.

A partir d'aquell moment, serà quan es produeixi la seva baixa al Registre.

La renúncia s'ha de fer, exclusivament, a través d'Internet, a la seu electrònica de l'Agència Tributària, adjuntant un fitxer amb format PDF amb la còpia escanejada del burofax que envia l'apoderat a l'entitat informant-li de la renúncia a l'apoderament inscrit al Registre.

field_vote: 

Terminis de conservació dels documents econòmics

Imatge principal a portada: 
Mà en un arxivador. Font:www.abcbank.net Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Moltes entitats tenen problemes d'espai que dificulten la conservació dels documents relacionats amb la seva gestió, però hi ha diverses normes legals que obliguen a guardar-los durant un cert temps.

Aquests terminis no són iguals en tots els casos ni per a tots els tipus de documents. En aquest recurs s'expliquen els més habituals.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Documentació comptable
Documentació fiscal i tributària
Documentació relacionada amb subvencions
Documentació general de l'entitat
Continguts: 

La documentació comptable de l'entitat la componen tots els llibres obligatoris relatius a la comptabilitat que s'esmenten a la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relativa a les persones jurídiques, és a dir, el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals.

A aquests, cal afegir-hi tots els informes que se'n derivin:

  • Comptes anuals
  • Informes d'auditoria
  • Informes interns dels òrgans de govern de l'entitat

I també es considera documentació comptable tota aquella que serveixi per justificar els registres i informacions que figurin en els llibres i informes anteriorment esmentats: factures emeses i rebudes, resolucions relatives a contractes públics i subvencions, extractes bancaris i de caixa efectiva, justificants de despesa de personal, liquidacions d'impostos, etc.

Tota aquesta documentació s'assimila a la documentació comptable d'una empresa mercantil. La normativa que regula la conservació és el Codi de Comerç, i al seu article 30 diu que cal que es conservi durant un mínim de 6 anys a partir del darrer moviment realitzat als llibres o bé a partir de la seva dissolució i liquidació.

El termini de conservació de la documentació que tingui impacte fiscal el regula la Llei General Tributària. En aquesta llei, s'estableix un termini general per a la prescripció de les obligacions tributàries de 4 anys, que compten a partir del dia en el qual finalitza el termini de presentació voluntari de l'impost.

Per tant, cal conservar tots els documents que justifiquin una liquidació d'impostos (factures, contractes, rebuts...) i totes les declaracions fiscals presentades durant un termini de, com a mínim, 4 anys més l'any en curs.

Si hi ha hagut alguna actuació per part de la inspecció d'Hisenda (com ara una inspecció, una revisió limitada) o per la pròpia entitat (una declaració complementària o rectificativa, o un recurs) que hagi fet que s'interrompi el termini de prescripció, començarà un nou termini de 4 anys des de la data de l'actuació i caldrà guardar la documentació també durant aquest temps.

Hi ha, però, algun impost que per la seva pròpia normativa té un termini de prescripció diferent. És el cas, per exemple, de l'Impost sobre societats, sobre el qual l'actuació inspectora pot ser de fins a 10 anys per a la comprovació de bases negatives que es vulguin compensar. Per tant, caldrà guardar la documentacío que afecti aquest impost durant almenys aquest termini, comptant sempre des de la data límit del termini de presentació de la liquidació, que és de 6 mesos i 25 dies posterior a la data del tancament comptable de l'exercici.

Els justificants de les compres de béns d'inversió que encara s'estiguin amortitzant es conservaran durant tot el termini d'amortització, sigui quin sigui aquest, ja que són justificants de despesa fiscal.

La Llei General de Subvencions estableix que documentació que serveixi per justificar i acreditar l'aplicació dels fons rebuts en concepte d'una subvenció, inclosos els documents electrònics, s'ha de conservar durant tot el termini en què pugui ser objecte de les actuacions de comprovació i control.

Per tant, caldrà anar a la convocatòria concreta de cada subvenció, o bé a les ordenances i regulacions pròpies de l'administració subvencionadora, per saber si aquesta estableix un període determinat.

Normalment, aquest es fixa en un mínim de 6 i un màxim de 10 anys a comptar des de la data en què conclogui el termini de justificació de la subvenció.

La documentació genèrica de l'entitat, com ara:

  • Estatuts i modificacions posteriors
  • Llibres d'actes i acords de junta
  • Llibres de socis i sòcies
  • Declaracions censals
  • Targeta acreditativa del NIF
  • Documents presentats al Registre on estigui inscrita.

És recomanable conservar-la al llarg de tota la seva vida, des de la constitució i fins a sis anys després de la seva dissolució i liquidació.

La resta de documentació jurídica cal conservar-la un mínim de 4 anys, llevat que l'entitat hagi implementat la Llei de protecció de dades i s'hagi obligat a conservar-la per un termini superior.

De tota manera, és molt recomanable conservar, en la mesura que sigui possible, tota la documentació de tots els apartats analitzats anteriorment durant un termini de 10 anys, ja que queda afectada per altres normatives, com ara el Codi Penal, que estableix aquest termini de prescripció per als delictes, o la Llei de prevenció del blanqueig de capital i del finançament del terrorisme, que estableix l'obligació de conservació durant aquest temps dels documents en què es formalitzi el compliment de les obligacions establertes per aquesta.

field_vote: 

L'iva en la venda de productes de segona mà

Imatge principal a portada: 
iva segona mà Font:
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

Hi ha entitats no lucratives que pel seu compliment fundacional porten a terme la venda de productes de segona mà rebuts de donacions o adquirits a persones que no tenen la condició de professionals ni d'empresaris o empresàries.

La venda de béns usats pot plantejar diverses qüestions com ara, si són operacions gravades a efectes d'IVA o a càrrec de qui han d'anar aquestes operacions de venda.

El lliurament de béns de segona mà realitzat per empresaris, empresàries i professionals, ja sigui amb caràcter habitual o ocasional es considera una operació subjecta a l'impost sobre el valor afegit.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Quan l'entitat no lucrativa tindrà la condició d'empresari a efectes d'IVA
Règim especial dels béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció (REBU)
Definició béns usats
Càlcul de la base imposable i de l'IVA en el règim especial de béns usats ( REBU)
Facturació
Continguts: 

Les persones o entitats que realitzin activitats empresarials o professionals, tindran la condició d'empresari/a a efectes d'IVA.

És una activitat empresarial o professional l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d'un d'aquests, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.

Per tant, segons tot l'exposat anteriorment, les entitats sense afany de lucre tindran la consideració d'empresaris a efectes de l'IVA quan efectuïn l'entrega de béns usats a canvi d'una contraprestació econòmica. Aquestes entregues estaran subjectes a l'impost sobre el valor afegit.

A banda del règim general de l'IVA, la Llei estableix uns règims especials, amb la finalitat de simplificar les obligacions materials i formals i adequar les normes generals a les característiques pròpies de determinades activitats econòmiques per evitar duplicitats impositives. Un d'aquests règims especials és el dels béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció (REBU).

Aquest règim és d'aplicació voluntària.

Es poden acollir a aquest règim especial REBU (art. 135 de la Llei de l’IVA) els subjectes passius revenedors de béns usats quan, aquests hagin estat adquirits a :

  • Particulars que no actuïn com a empresaris, empresàries o professionals
  • Empresaris/es o professionals d'altres estats membres que tributin en règim de franquícia (Aquest règim no existeix en la normativa espanyola però sí s'aplica en altres estats membres a petites empreses. Consisteix en un règim amb exempció de l'IVA sense dret a la deducció de les quotes suportades).
  • Empresaris/es o professionals que lliurin el bé en virtut d'una operació exempta per haver estat utilitzat pel transmitent en operacions exemptes sense dret a deducció o bé per haver estat adquisicions que no van donar dret a deduir les quotes suportades.
  • Altres revenedors que hagin aplicat aquest mateix règim.

Les entitats no lucratives que facin venda de béns usats donats per particulars o adquirits a persones que no tinguin la condició de professionals, empresàries o empresaris i no hagin estat utilitzats, renovats o transformats per aquestes entitats, podran aplicar el REBU.

Segons l'article 136 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, es consideren béns usats, els béns mobles corporals susceptibles d'un ús durador i que havent estat utilitzats prèviament per un tercer, siguin susceptibles de reutilització per als seus fins específics.

Els materials de recuperació, els envasos, els embalatges, l'or, el platí , les pedres precioses i els béns que hagin estat transformats o renovats pel transmitent, no tenen la consideració de béns usats.

El REBU es caracteritza per la forma especial de determinar la base imposable a efectes d'IVA.

L'article 137 de la Llei 37/1992 estableix dos mètodes per determinar les bases imposables de les factures que ha d'emetre el subjecte passiu (revenedor). Aquests mètodes s'aplicaran en funció dels béns revenuts.

  • Base imposable de cada venda.

En aquest sistema, el subjecte passiu revenedor pot aplicar a les seves vendes:

  • El règim especial

En les transmissions es repercutirà l'IVA, aplicant el tipus impositiu corresponent al bé lliurat. La base imposable es determinarà pel marge de benefici de cada operació aplicat pel subjecte passiu revenedor, minorat en la quota d'IVA que li correspon.

Marge de benefici = Preu de venda (IVA inclòs) - Preu de compra, (IVA inclòs)

BI= Marge de benefici x 100 ÷ (100 + tipus impositiu aplicable)

Les quotes d'IVA suportat derivades de les adquisicions dels béns revenuts no són deduïbles.

  • El règim general d'IVA

En les transmissions es repercutirà l'IVA sobre la totalitat de la contraprestació.

Les quotes d'IVA suportat derivades de l'adquisició dels béns revenuts són deduïbles, però no es podrà aplicar la deducció d'aquestes fins que no es facin les entregues dels béns revenuts.

  • Base imposable global:

S'aplica a determinats béns prèvia opció del subjecte passiu en presentar la declaració d'inici de l'activitat (model 036-037) o al mes de desembre anterior a l'any en què es vol aplicar. La renúncia no es pot fer fins a la finalització de l'any natural següent.

Només podrà aplicar-se als següents béns:

  • Segells, efectes timbrats, bitllets i monedes d'interès filatèlic o numismàtic.
  • Discos, cintes magnètiques i altres suports sonors o d'imatge.
  • Llibres, revistes i altres publicacions.
  • Béns autoritzats pel Departament de Gestió Tributària de l'AEAT amb prèvia sol.licitud de l'interessat.

La base imposable està constituïda pel marge de benefici global per a cada període minorat en la quota d'IVA que li correspon.

Marge de benefici global= Preu de venda (IVA inclòs), de les entregues de béns del període de liquidació - Preu de compra, (IVA inclòs), dels béns adquirits en aquest mateix període.


BI= Marge de benefici global x 100 ÷ (100 + tipus impositiu aplicable)

Si aquest marge és negatiu, la base imposable serà zero i el marge s'afegirà a l'import de les compres del període següent.

En el cas de rebre béns usats a partir de donacions el seu preu de compra a efectes de determinar la base imposable, serà 0.

En les factures que han d'expedir els subjectes passius revenedors per les entregues sotmeses al règim especial no es pot consignar separadament la quota d'IVA repercutit.

Són operacions IVA inclòs, per tan s'entén que la quota d'IVA queda compresa en el preu total de l'operació (Article138 de la Llei 37/1992) i s'ha de fer constar que s'aplica el règim especial.

Pel que fa a les compres de béns usats a persones que no tinguin la condició d'empresaris, empresàries o professionals, el Real Decret 1619/2012, de 30 de novembre en el seu article 16 apartat 2. estableix que el revenedor haurà d'expedir un document de compra que haurà de ser signat pel transmitent.

field_vote: 

El càlcul i registre de les amortitzacions

Imatge principal a portada: 
Calculadora amb llapis. Font:www.contasconnosco.pt Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

En arribar al final de l'exercici, i abans de tancar la comptabilitat de l'entitat, cal registrar la pèrdua de valor que han patit els seus immobilitzats. És el que s'anomena amortització.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Concepte d'amortització
A quins elements afecta?
Normes comptables que la regulen
Com es calcula?
Com es registra comptablement?
Continguts: 

Quan es compra un bé o s'obté un dret que ha de romandre a l'entitat i ser utilitzat per un període superior a un any, a la comptabilitat no es registra com a despesa, sinó com a inversió.

Això vol dir que el cost d'aquell element s'ha de dividir entre el temps que s'hagi d'utilitzar. Aquesta periodificació de la despesa o desgast del bé, la seva distribució entre tots els anys de vida útil d l'element, és l'amortització.

Així, cada any, una part del cost es trasllada a un compte comptable de despesa, i es va rebaixant el valor de la inversió, fins que aquesta ja no té cap valor comptable, un cop acabada d'amortitzar.

En general, s'amortitzen totes les inversions no financeres. Aquestes s'anomenen "immobilitzats" i es distingeix entre els immobilitzats materials i els intangibles.

Els immobilitzats materials són tots aquells que es poden "tocar" i que es pot disposar d'ells d'una forma tangible: ordinadors, mobiliari, equpaments, locals, vehicles...

Els immobilitzats intangibles són aquells que l'entitat té el seu dret d'ús i explotació, però que no tenen una forma física: concessions administratives, drets sobre béns cedits en ús, aplicacions informàtiques,...

Són susceptibles d'amortització totes les inversions en immobilitzat que realitzi l'entitat, Però hi ha algunes excepcions.

Per exemple, es considera que no té desgast i que, per tant, no s'ha d'amortitzar el valor del sól en les construccions o les compres de terrenys.

Tampoc s'amortitzen les obres d'art o béns d'interès històric, com ara els quadres de valor o els fons documentals de les biblioteques.

Com succeeix amb totes les operacions comptables, els criteris de registre i valoració de les amortitzacions es regulen als diferents PGC (Pla General de Comptabilitat). Segons si l'entitat és d'àmbit català o d'ambit estatal o d'alguna altra autonomia que no tingui regulació normativa pròpia, haurà d'aplicar un o un altre PGC.

També caldrà tenir en compte la dimensió en termes econòmics de l'entitat, ja que en els PGC hi ha algunes normes i criteris de valoració que són per entitats de mida considerada gran, i una de diferent per a entitats de mida mitjana o reduïda. És el cas de les normes de valoració que afecten els immobilitzats.

En el cas del PGC de les associacions i fundacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, la norma de valoració que diu com s'han de registrar les adquisicions d'immobilitzat i la seva correcció valorativa (l'amortització i/o possibles pèrdues de valor) està a la segona part, apartat A (entitats de dimensió gran), norma 2a. Es concreta encara més a la norma 3a., amb les criteris específics per a l'immobilitzat material i la norma 5a. amb els dels intangibles.

Pel que fa a les entitats de dimensió mitjana i reduïda, la norma de registre es troba a l'apartat B, a les normes 2a, 3a. i 5a.

Si l'entitat ha d'aplicar el PGC estatal de les Entitats sense fins lucratius de mida mitjana o reduïda, les normes de registre i valoració es troben a la segona part, normes 2a., 3a. i 5a.

La norma comptable diu que la inversió s'ha d'amortitzar segons la durada de la seva vida útil, establint criteris concrets quan aquesta no és senzilla de definir (per exemple, en alguns intangibles).

Per tant, l'entitat ha de estimar durant quants anys podrà utilitzar a ple rendiment l'actiu. No sempre serà la mateixa vida per a un mateix tipus d'actiu.

En una entitat que treballi amb tecnologia perquè es dediqui a la recerca, potser un ordinador estarà plenament operatiu per les seves necessitats durant un màxim de dos anys. Però per a una altra entitat, a on el mateix ordinador s'utilitza per fer tasques d'oficina, la vida útil pot ser estimada en sis o més anys. En aquests casos, l'amortització s'hauria de fer, en dos i sis o més anys, respectivament.

Però existeix un altre condicionant. La Llei de l'Impost sobre Societats, estableix uns coeficients o percentatges màxims d'amortització fiscal. Això vol dir que, si l'entitat utilitza uns criteris d'amortització diferents a aquests, haurà de fer uns ajustaments temporals en el càlcul del seu impost de societats, i complicarà una mica la gestió d'aquest..

Per tant, i per no tenir aquestes diferències entre la comptabilitat i la fiscalitat, la majoria d'entitats utilitza els coeficients fiscals màxims. Els més habituals són:

Coeficients fiscals d'amortització més habituals
Element %
Construccions 2%
Mobiliari 10%
Equips informàtics 25%
Instal·lacions i maquinària 12%
Elements de transport (vehicles) 16%
Aplicacions i programes informàtics 33%

Un cop es tingujin calculats els imports a amortitzar, cal registrar la despesa comptablement.

Com que amb aquest registre no es genera cap deute, sinó que es reflecteix la pèrdua de valor d'un d'actiu, cal utilitzar un compte comptable també de l'actiu, però que actuï com a corrector, amb signe negatiu.

Els comptes comptables que s'utilitzen per registrar la despesa s'amortització són:

680. Dotació amortització immobilitzat intangible

681. Dotació amortització immobilitzat material


Els comptes comptables que s'utilitzen per registrar la disminució de valor de l'actiu

280. Amortització acumulada immobilitzat intangible

281. Amortització acumulada immobilitzat material.


En els comptes d'amortització acumulada, pot haver un quart dígit, relacionat amb el compte comptable de registre inicial de l'immobilitzat. que indiqui la naturalesa del bé amortitzat. Per exemple:

2806. Amortització acumulada aplicacions informàtiques

2815. Amortització acumulada mobiliari

2817. Amortització acumulada elements de transport


A l'assentament comptable, el compte de despesa es situarà al Deure, i el d'amortització acumulada, a l'Haver.


field_vote: 

Com consultar l'estat dels deutes pendents amb la Generalitat

Imatge principal a portada: 
Persones acordant termini de pagament. Font:Google Plus Font:
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

La Generalitat de Catalunya disposa d'una eina informàtica que conté informació sobre determinats pagaments que els diferents departaments o organismes de la Generalitat han d'executar.

Els deutes poden provenir tant de convenis, com de subvencions, com de contractes públics amb l'Administració autonòmica.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Informació que ofereix l'eina de consulta
Modalitats d'accés a la informació
Cerca de documents
Resultats de la cerca i terminis de cobrament
Continguts: 

L'aplicació conté informació sobre determinats pagaments que els diferents departament o organismes de la Generalitat tenen compromesos: factures, certificacions d'obres i/o subvencions.

Aporta la mateixa informació que facilitaria el telèfon 012 si la consulta es fes per aquest altre mitjà.

Qualsevol variació en la informació relativa a la data de programació dels pagaments, que habitualment es fa els últims dies de cada mes, s’introdueix de manera immediata a la plataforma de consulta.

Amb motiu de l'adhesió de la Generalitat de Catalunya al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un mecanisme que ha creat l’Estat per proporcionar liquiditat a les autonomies, l'ordre de prioritat dels pagaments ha de ser l'establert a les condicions d'aquest mecanisme, que és el següent:

  1. Venciments del deute públic.
  2. Deutes i sancions tributàries i cotitzacions de la Seguretat Social.
  3. Pagaments a proveïdors i/o subvencions.

El Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat manifesta a la seva web que no pot fer una previsió exacta de la data en què s'abonaran els pagaments compromesos, si bé garanteix que els farà efectius tan aviat com això sigui possible.

La informació respecte a l'estat dels pagaments es pot obtenir per dos mitjans:

  • Per Internet.
  • Per telèfon, trucant al número d'informació telefònica 012.

Per fer la consulta directa per internet és necessari disposar de certificat digital de representant de persona jurídica.

Si no es té aquest certificat, i tant per internet com per telèfon, la consulta es pot realitzar aportant algunes dades identificatives de l'entitat:

  • El Número d'Identificació Fiscal (NIF).
  • Els cinc últims dígits del número del compte corrent en què s'ha de fer el pagament.

En el cas que cap de les opcions aporti la informació sobre els pagaments requerida, l'entitat pot adreçar una consulta a la bústia de contacte.

El tràmit, en qualsevol de les opcions, és totalment gratuït, ja que no hi ha cap taxa que n'estigui associada.

Quan s'entra en el formulari de consulta, el primer que s'ha de fer és introduir una sèrie de dades:

Pantalla autenticació dades entitats. Font:Gencat.cat

  1. Dades relatives a l'autenticació: s'ha d'escollir si l'entitat es vol identificar amb el certificat digital o si es vol identificar amb el NIF i els cinc darrers dígits del compte bancari de l'entitat a on s'ha de rebre el pagament.
  2. Dades relatives a l'entitat: cal escollir alguna de les opcions disponibles en les següents llistes desplegables que inclou el formulari:
    • Tipus d'entitat d'on té pendent el cobrament l'entitat (Departament/Organisme/Òrgan superior/Altres entitats/Tots els tipus d'entitat)
    • Entitat: si s'ha seleccionat "Departament" o "Organisme" permet escollir tots els departaments o tots els organismes de la llista desplegable. Si s'ha marcat en el punt anterior "Òrgan superior" "Altres entitats", s'hauran de seleccionar de forma individual.
  3. Dades relatives al document: s'ha d'escollir una opció:
    • Documents pendents de pagament.
    • Documents pagats.

En ambdòs casos es podran informar els camps:

  • Referència del document.
  • Interval de dates del document.
  • Interval de dates previstes de pagament/Interval de dates de pagament.

En cas d'informar d'algun d'aquests intervals, la data "Fins a" ha de ser posterior a la data "Des de".

Finalment, per obtenir el resultat, caldrà prémer el botó "Cerca".

Els estats que poden aparèixer en fer la cerca són:

  • Pendent: vol dir que l'òrganisme que deu diners a l'entitat encara no ha passat al Departament de Vicepresidència d'Economia i Hisenda el vistiplau perquè procedeixi a la programació del pagament.Si s'han superat els terminis acordats o previstos, el més adeqüat és contactar amb el deutor per verificar que no hi hagi cap problema ni retard que calgui solventar.
  • Programat: apareixerà la data prevista de pagament.
  • Pagat: el deute consta com a liquidat.

Des que es paga una factura fins que es rep l'ingrés, poden passar fins a quatre dies hàbils. A més, des de la data del pagament d'una factura fins que es rep la informació o el detall sobre els pagaments rebuts poden passar fins a set dies hàbils.

El resultat de la cerca dels documents pagats, mostra un resultat com el d'aquest exemple:

Pantalla resultat de la cerca de subvencions cobrades. Font:gencat.cat

Si es prem sobre qualsevol de les línies, apareix el detall de a quin concepte correspon aquell cobrament. Aquesta opció és força útil quan es reben en el compte bancari cobraments agrupats procedents de la Generalitat que no estan suficientment identificats.

El resultat de la cerca es pot exportar a un document Excel prement a la casella "Exporta".

field_vote: 

Els certificats tributaris (II). Gestió i expedició

Imatge principal a portada: 
Signatura a ordinador.Font:cemerida.es Font:
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

Hi ha diversos tipus de certificats tributaris, i diverses formes de demanar-ne la seva expedició. També és important saber quin és el seu efecte i la seva validesa.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Certificats que poden ser sol·licitats per internet
Sol·licitud de forma presencial: el model 01
Termini d'expedició i tramesa dels certificats
Efectes i validesa dels certificats
Un cas especial: les certificacions per contractistes i subcontractistes
Continguts: 

La sol·licitud de certificats tributaris a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària es realitzarà en la següent ruta:

Tot i que les persones físiques tenen la possiblitat d'obtenir certificats tributaris utilitzant altres sistemes d'identificació, les entitats no lucratives ho han de fer identificant-se mitjançant un certificat digital de representant de persona jurídica.

En el cas que el certificat demanat amb signatura digital tingui com a resultat "positiu" aquest es podrà descarregar de forma immediata.

Si es volen recuperar certificats ja expedits, s'ha d'utilitzar l'opció "Consulta de certificacions expedides".

Alguns tipus de certificat no requereixen de signatura digital per a la seva obtenció. En el cas de les entitats són els següents:

Per fer la sol·licitud del certificat, cal introduir les dades que es demanen en cada cas concret.

En cas que l'entitat no disposi encara de certificat digital propi, la sol·licitud dels certificats tributaris per Internet a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària, es podrà realitzar mitjançant la intervenció d'un gestor o col·laborador social que estigui autoritzat per fer el tràmit. Si no s'ha realitzat davant de l'Agència Tributària de forma expresa aquest apoderament, el gestor ho podrà demanar però no recollir, i el document arribarà per correu postal directament a l'entitat,

Si no es disposa de certificat digital, i utilitzant el servei de cita prèvia, les entitats poden sol·licitar els certificats tributaris que li calguin directament de forma presencial a l'Administració o Delegació de l'Agència Tributària que correspongui al seu domicili fiscal.

Aquest tràmit, per a la majoria de tipus de certificats, es realitza mitjançant la presentació d'un model 01- “Sol·licitud de Certificats",

En el cas de necessitar un certificat de contractistes i subcontractistes, s'ha d'utilitzar el model 01C- "Sol·licitud de Certificat de Contractistes i Subcontractistes"

L'Agència Tributària, un cop rebuda la sol·licitud, haurà d'expedir el certificat en el termini màxim de 20 dies, llevat que a la normativa reguladora del certificat tributari hi hagi algun cas en què s'hagi fixat un termini diferent. Per exemple, en el cas de certificats de contractistes i subcontractistes el termini és de 3 a 5 dies hàbils.

El certificat tributari s'enviarà al sol·licitant, per aquest ordre:

  • En el cas de sol·licituds presencials realitzades a una Administració de l'Agència Tributària, al domicili assenyalat a aquest efecte en la sol·licitud.
  • Si l'entitat tè habilitat el servei de notificacions electròniques de l'Agència Tributària, es rebrà a l'adreça electrònica habilitada.
  • Al domicili consignat a l'efecte de notificacions en el model 036.
  • Al domicili fiscal.

En el cas de les sol·licituds realitzades per Internet amb signatura electrònica, la certificació s'obtindrà directament en la Seu electrònica de l'Agència Tributària.

Els certificats tributaris tenen caràcter informatiu i no es pot interposar cap recurs contra ells.

Malgrat això, si no s'està d'acord amb qualsevol de les dades que formen part del seu contingut, hi ha un termini de deu dies en el qual es pot presentar un escrit dirigit a l'Òrgan que l'hagi expedit en el qual es sol·licitarà la modificació de la certificació. A aquest escrit s'han d'adjuntar els elements de prova que s'estimi convenient per acreditar la demanda.

Llevat que la normativa especifica del tipus de certificat tributari obtingut estableixi un altra cosa, quan aquest es refereix a obligacions periòdiques, té una validesa de 12 mesos a partir de la data de la seva expedició. Aquesta validesa està supeditada a que no es produeixin modificacions de les circumstàncies determinants del seu contingut.

Quan es refereixi a obligacions no periòdiques, la validesa del certificat serà de tres mesos.

Si hi ha un termini diferent de validesa com, per exemple, en els certificats d'estar al corrent d'obligacions per a obtenir subvencions o per licitar a un contracte públic, que tenen una validesa de sis mesos, aquesta s'indica al propi certificat.

L'article 43.1.f) de la Llei General Tributària estableix que les persones que contractin o subcontractin l'execució d'obres o la prestació de serveis corresponents a la seva activitat econòmica principal, seran responsables subsidiaris del deute derivat de les obligacions tributàries relatives a tributs que hagin de repercutir-se o quantitats que hagin de retenir-se a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que correspongui a les obres o serveis objecte de la contractació o subcontractació.

Per tant, les entitats que no executin directament una part de la seva activitat i ho facin mitjançant altres empreses, seran responsables en part dels deutes que aquestes empeses puguin tenir en relació a les retencions de l'IRPF dels seus treballadors, professionals o d'altres.

L'única forma de que aquesta responsabilitat no se li pugui exigir és l'obtenció de l'anomenat "Certificat de contractistes i subcontractistes ", conforme l'empresa subcontractada es troba al corrent de les seves obligacions tributàries, i que emet a aquests efectes l'Agència Tributària.

Aquest té efectes pels dotze mesos anteriors al pagament de cada factura corresponent a la contractació o subcontractació.

Per tant, el certificat (positiu) eximeix de responsabilitat a l'entitat contractant. Malgrat això, aquest document no el podrà obtenir directament, sinó que l'haurà de demanar la persona o entitat amb què contracti o subcontracti obres o serveis, que és qui haurà de fer la sol·licitud. Aquesta, al seu torn, haurà de lliurar-ho a l'entitat contractant, un cop el rebi de l'Agència Tributària.

Aquest tipus de certificat, com s'ha esmentat en apartats anteriors, es pot obtenir sense necessitat que l'empresa subcontractada disposi de certificat digital. En aquest cas, haurà d'emplenar el NIF del sol·licitant i l'import de la casella 84 de la seva declaració-resum anual d'IVA (model 390) o de la casella 03 de la seva declaració-resum anual de retencions (model 190). També s'ha d'informar del NIF de l'entitat contractant per a què se sol·licita el certificat. Per aquest motiu, haurà d'efectuar-se una sol·licitud per a cada contractant.

field_vote: 

Tractament comptable de la formació bonificada

Imatge principal a portada: 
Logotip Fundación Tripartita.Font web Fundación Tripartita Font:
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

Totes les entitats que tenen personal contractat laboralment disposen d'un crèdit que permet que aquest pugui formar-se adequadament. Però el registre comptable d'aquesta operació s'ha de fer d'una forma determinada.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és la formació bonificada per la Fundació Tripartita?
Com funciona la bonificació
Registre comptable de la despesa de la formació
Registre comptable de la bonificació de la Seguretat Social
Informació comptable a aportar en cas de requeriment
Continguts: 

El sistema de formació bonificada establert per l'estat Espanyol i que gestiona la Fundación Tripartita té per objectiu garantir que totes les empreses i entitats que cotitzen a la Seguretat Social en concepte de formació professional disposin d'un crèdit amb el qual puguin desenvolupar accions formatives per als seus treballadors i treballadores, de forma que aquesta formació no suposi un cost afegit per a l'entitat.

D'aquesta manera, l'estat proporciona ajuts a les entitats per millorar la seva competitivitat i productivitat, al desenvolupar les competències i qualificació del seu personal.

Així, totes les empreses i entitats amb persones treballadores contractades disposen d'una subvenció en forma de crèdit anual per a la Formació Contínua que poden utilitzat al llarg de l'any, i que recuperen mitjançant una bonificació en la liquidació i pagament de la Seguretat Social.

L'entitat pot decidir quina formació necessita, de quina manera i en quin moment la realitza. La pot organitzar per ella mateixa o bé agrupant-se amb d'altres, delegant tota la tramitació a una empresa o entitat organitzadora externa.

El crèdit inclou els Permisos Individuals de Formació (PIF) en els quals l'empresa autoritza un treballador o treballadora per cursar estudis amb acreditació oficial, inclosos els títols i certificats de professionalitat.

L'import dels ajuts depèn de la quantitat ingressada per l'entitat en concepte de quota de formació professional durant l'any anterior, amb un mínim de 420 € anuals per a entitats d'entre 1 i 5 persones contractades.

La Fundación Tripartita posa a disposició de tothom un calculador de crèdit disponible on es pot comprovar el que li correspon a l'entitat.

Si un any no es gasta el crèdit, no podrà acumular-se per a l'any següent i es perdrà, per tant cal fer tot el possible per gastar-lo dins de l'any.

Un cop l'entitat ha decidit quina acció formativa fer, ha de seguir les passes establertes per la Fundación Tripartita per poder descomptar el cost de la formació del pagament a la Seguretat Social del TC que correspongui al mes en què s'ha fet la gestió.

En cas que l'entitat tingui la gestió de les nòmines externalitzada, haurà de comunicar-ho a la gestoria que li fa aquest tràmit per tal de poder aplicar la bonificació.

Les despeses generades a causa de la formació bonificada s'han de registrar de forma diferenciada, en subcomptes comptables específicament destinats a aquest tipus de formació. En el títol del subcompte caldrà indicar clarament el concepte "formació bonificada" o "formació contínua".

Seguint aquesta premisa, la despesa es registrarà en el compte del grup 6 (Compres i despeses) del PGC de les entitats no lucratives que li correspongui segons la seva naturalesa:

  • Si ha estat un cost intern perquè l'acció s'ha realitzat amb persones formadores que estan contractades laboralment per la pròpia empresa, el salari brut i el cost d'empresa de la Seguretat Social proporcional al temps de dedicació al curs s'ha de registrar, respectivament, en un compte del grup 640 (Sous i Salaris) i del grup 642 (Seguretat social a càrrec de l'entitat).
  • Si ha estat un cost extern perquè s'ha realitzat a través d'una empresa de formació, caldrà registrar la factura de la despesa en un compte del grup 649 (Altres despeses socials).

El reemborsament de les despeses efectuades per la formació bonificada es consideren comptablement com a ingressos de subvencions a l'explotació.

A l'igual que en el cas de les despeses, caldrà registrar-ho en un subcompte comptable de forma separada a la resta de subvencions, i identificar clarament en el concepte del subcompte "formació bonificada" o "formació contínua".

En aquest cas, l'import bonificat es registrarà al Haver de la comptabilitat de l'entitat en un compte del grup 724 (Subvencions oficials de l'activitat) o del grup 740 (amb el mateix títol, en el cas que l'entitat tingui un àmbit estatal i utilitzi l'adaptació del PGC regulada al RD 1491/2011).

La contrapartida que s'haur'a d'indicar al Deure de la comptabilitat serà un compte del grup 476 (Organismes de la Seguretat Social creditors), atès que es rebaixarà la quantitat a liquidar a aquest organisme.

En cas de rebre un requeriment d'inspecció de la formació, l'entitat haurà d'aportar a l'òrgan de control la documentació que acrediti el registre comptable (segons l'indicat en els dos apartats anteriors) de la despesa realitzada i de la bonificació de la formació. Serà suficient, a tals efectes, la presentació dels extractes del Llibre major de la comptabilitat on figurin els moviments relacionats amb la operació, inclosos els dels comptes des d'on s'hagin fet els pagaments i descompte de les bonificacions.

Caldrà aportar també la documentació que acrediti l'ingrés, el pagament i la despesa:

  • Document de liquidació TC a on figuri la bonificació, i resguard del seu pagament.
  • Factura de la formació, si s'ha realitzat de forma externa, i resguard del seu pagament
  • Nòmina i liquidació a la seguretat social de la persona formadora, i resguards dels respectius pagaments, acompanyat del control detallat del temps dedicat a la formació que permeti acreditar la correció de la despesa.
field_vote: 

Els certificats tributaris (I). Qüestions generals

Imatge principal a portada: 
Persones segellant un document. Font:www.sinergiatecticos.com Font:
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

Hi ha ocasions en què les entitats no lucratives es troben que han d'aportar algun document oficial que acrediti la seva situació fiscal. Aquest document és el certificat tributari.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és un certificat tributari i què acredita?
Dades que es certifiquen
Contingut del certificat
Resultat del certificat
Validesa de les còpies i procediment de comprovació
A on es pot trobar el CSV (Codi Segur de verificació)?
Continguts: 

Una certificació o certificat tributari és el document expedit per l'Administració tributària que acredita fets relatius a la situació tributària d'un obligat tributari o contribuent.

Els certificats tributaris poden acreditar, entre altres circumstàncies, la presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades o punts concrets que continguin, la situació censal, el compliment d'obligacions tributàries i l'existència o inexistència de deutes o sancions pendents de pagament que constin a les bases de dades de l'Administració tributària.

Els fets o dades que se certifiquin es referiran exclusivament a l'entitat a la que es refereix el certificat tributari, sense que puguin incloure ni referir-se a dades relatives a terceres persones.

No se certificaran dades relatives a obligacions tributàries pel que fa a les quals hagi prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació.

Tampoc no s'expedirà certificat sobre el compliment d'obligacions tributàries en tant no hagi vençut el termini voluntari per al seu compliment.

Els certificats tributaris contindran, al menys, els següents dades i circumstàncies:

  • Nom i cognoms o raó social o denominació completa, número d'identificació fiscal i domicili fiscal del obligat tributari.
  • Les circumstàncies, obligacions o requisits que hagin de ser certificats.
  • La inexistència de la informació que se sol·licita en les bases de dades de l'Administració tributària o la improcedència de subministrar aquesta informació, quan aquesta no es pugui certificar.
  • Lloc, data i firma del òrgan competent per a la seva expedició i el Codi Segur de Verificació (CSV).

En general, quan es tracti de certificats d'estar al corrent d'obligacions tributàries o de contractistes i subcontractistes, el resultat dels certificats tributaris serà algun dels següents:

  • Positiu de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries.
  • Es denega el certificat per deutes del sol·licitant.
  • Es denega el certificat per manca de presentació de declaracions del sol·licitant.
  • Es denega el certificat pels dos motius anteriors.

El contingut, autenticitat i validesa del certificat tributari es podrà comprovar en la Seu electrònica de l'Agència Tributària, en la següent ruta:

Seu electrònica⇒Utilitats⇒Confrontació de documents mitjançant Codi Segur de Verificació (CSV)

S'haurà d'indicar el Codi Segur de Verificació (CSV) que figuri en el certificat.

Les còpies dels certificats tindran la mateixa validesa i produiran idèntics efectes als certificats, al poder comprovar-se el contingut, autenticitat i validesa de les còpies mitjançant el Codi Segur de Verificació (CSV).

El Codi Segur de Verificació garanteix, mitjançant el comparació en la Seu electrònica de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, la integritat del document (Article 18.1.b de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics).

El Codi Segur de Verificació ha de ser tractat amb la deguda cautela pel destinatari del document; la seva comunicació a terceres persones els permetria accedir al contingut del document, així com realitzar, en relació amb la notificació rebuda, certs tràmits electrònics.

Aquest codi s'imprimeix en el peu de pàgina de la primera fulla de cada document.

Codi segur de verificació (CSV) en un certificat tributari

field_vote: 

Convenis de col·laboració empresarial en activitats d'interès general

Imatge principal a portada: 
Signatura conveni. Font: Pixabay Font:
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

Les entitats o empreses que volen col·laborar i participar en activitats d’interès general ho fan majoritàriament a través del mecenatge.

Existeixen bàsicament tres tipus d'aportacions privades de mecenatge per a les entitats no lucratives beneficiàries de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge ( en endavant, Llei 49/2002 del mecentatge):

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Definició de conveni de col·laboració empresarial
Qui pot realitzar un conveni de col·laboració
Fiscalitat dels convenis de col·laboració empresarial
Característiques principals dels convenis de col·laboració empresarial
Continguts: 

El conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general és aquell pel qual les entitats beneficiàries del mecenatge, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment del seu objecte o finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació de l'entitat col·laboradora en les activitats esmentades.

En aquest compromís per escrit entre entitat receptora i col·laborador/a haurien de constar, com a mínim, els aspectes següents:

  1. El consentiment d'ambdues parts
  2. L'Import de l’ajut econòmic
  3. Les condicions i mitjans a través dels quals s'efectuarà la difusió de la col·laboració.
  4. La destinació de l’aportació

Els convenis de col·laboració empresarial podran ser realitzats per les entitats beneficiàries del mecenatge.

Segons el títol III de la Llei 49/2002 del mecenatge al seu capítol I, article16, es consideren entitats beneficiàries del mecenatge:

  • Les entitat sense finalitats lucratives com les fundacions, les associacions declarades d'utilitat pública, les organitzacions no governamentals de desenvolupament a què es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament, les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d' àmbit autonòmic, el Comitè Olímpic Espanyol i el Comitè Paralímpic Espanyol.
  • L'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals
  • Les universitats públiques i col·legis majors adscrits
  • Institut Cervantes, Institut Ramon Llull i les institucions amb fins anàlegs de les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia
  • Els organismes públics d'investigació dependents de l'Administració General de l'Estat.

La difusió d’aquesta col·laboració no constitueix una prestació de serveis, d'acord al que estableix l'article 25 de la Llei 49/2002 del mecentage i, per tant, aquesta operació no està subjecta a IVA, consulta vinculant nº V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció General de Tributs (DGT).

Les quantitats aportades o les despeses realitzades tindran la consideració de despeses deduïbles en la base imposable de l‘Impost de Societats o de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, segons els casos, d’acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 49/2002 del mecenatge.

Quan l'ajuda sigui a través de béns o serveis, en principi existirà implicació en termes d'IVA per al col·laborador o col·laboradora, ja que segons la Llei d'IVA es produeix un autoconsum.

Cal fer esment que, darrerament, la DGT està aplicant un criteri diferent pel que fa a la prestació de servei pro-bono, consulta vinculant nº V0920-16 del 10/03/2016 de DGT.

  • Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats per entitats no lucratives que no estiguin acollides a la Llei 49/2002 del mecenatge.
  • L’objectiu que persegueix el col·laborador o col·laboradora amb aquest conveni és la participació en les activitats d’interès general de l' entitat no lucrativa perceptora de l’ajuda econòmica.
  • Aquesta ajuda econòmica pot instrumentalitzar-se a través de diners, béns i de prestació de serveis.
  • No cal emetre cap certificat que acrediti l’aportació.
  • Aquesta ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats desenvolupen en compliment de les seves finalitats d’interès general.
  • La difusió de la col·laboració únicament la pot fer l'entitat beneficiària del mecenatge.
  • El benefici fiscal dels convenis de col·laboració és incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002 del mecenatge. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.
field_vote: