Econòmic

Dintre de les declaracions d'Hisenda que no tenen una data concreta de presentació, la més habitual és la Declaració Censal (model 036).
Aquesta declaracio s'ha de presentar quan calgui donar d'alta, modificar o donar de baixa alguna de les obligacions fiscals o qualsevol altra dada rellevant que pugui tenir implicacions fiscals.
Tot i que no existeix una data concreta de presentació, sí que existeix un termini per presentar aquesta declaració, que és:

• Les declaracions d'alta s'han de fer dins dels deu dies previs a la circumstància que s'estigui donant d'alta: per exemple, quan es vol començar a facturar o es vol donar d'alta una activitat nova.
• Les declaracions de modificació s'han de presentar en el mes següent a què es produeixi la variació.
• Les declaracions de baixa s'ha de presentar també dins del mes següent a quà es produeixi la baixa en el model a presentar.

Existeixen altres impostos que es liquiden només quan es produeix el fet concret que causa la tributació. Un exemple seria la liquidació de l'impost de transmissions patrimonials, que es generaria en la compravenda d'un vehicle usat, que caldria liquidar en el moment en què es fa la transmissió, és a dir, en el moment del canvi de titularitat del vehicle.

De totes les declaracions trimestrals, excepte del model model 349, cal fer la presentació d'un resum anual que agrupi la informació declarada en el transcurs de l'any i que aporti altres dades a l'Administració tributària. Malgrat que només s'hagi presentat una declaració trimestral al llarg de l'any, és obligatori presentar igualment el resum anual que li pertoqui.

Els models de resum anual més habituals vigents actualment són:

• Model 390 per al resum anual de l'IVA (models 303 presentats)
• Model 190 per al resum anual de retencions sobre rendiments de treball, activitats professionals i altres (models 111 presentats)
• Model 180 per al resum anual de retencions sobre rendiments d'arrendaments o lloguers (models 115 presentats)
• Model 193 per al resum anual de retencions sobre interessos de préstecs i similars (models 123 presentats)
• Model 296 per al resum anual de retencions o altres retribucions a No Residents (models 216 presentats)

Els terminis de presentació d'aquests models són:

• Per al model 390, entre els dies 1 i 30 de gener de l'any següent a l'any al qual correspon el resum (per exemple, el resum de 2017 es presentarà el gener de 2018).
• Per a la resta de models, el termini serà de tot el mes de gener de l'any següent.

Tots aquests models de declaracions de resum anual s'han de presentar necessàriament en la modalitat de presentació telemàtica.

Finalment, hi ha un model que, tot i haver-se de presentar en unes dates determinades, aquestes no coincideixen totalment amb les dates de la resta de declaracions trimestrals.
El model en qüestió és el model 202, que s'ha de presentar només en el cas que l'entitat hagi presentat Impost de Societats, i que a més aquest hagi sortit positiu (llevat d'algunes excepcions).
El model s'ha de presentar de forma telemàtica entre els dies 1 i 20 dels mesos d'abril (1P), octubre (2P) i desembre (3P). Si els pagaments es volen domiciliar, el termini s'escurçarà fins el dia 15 dels respectius mesos.
Aquests pagaments seran descomptats en l'import a pagar en les successives declaracions d'Impost de Societats que faci l'entitat, o en el seu cas, l'hi seran retornats demanant la devolució a la pròpia declaració, si surt negativa.

La socialització o reutilització de llibres té per objectiu promoure un consum racional i sostenible, afavorir l’estalvi de recursos i el reciclatge i la reutilització de materials en els centres educatius. Aquest projecte s'inspira en els valors de cooperació, solidaritat i responsabilitat, per intentar incorporar-los a la cultura escolar.

En aquest model, el centre educatiu via AMPA disposa d'un banc de llibres. La revisió dels llibres la fa l'AMPA i, en alguns casos, el professorat i l'alumnat de cicle superior també ajuden a la revisió dels llibres retornats.

L'alumnat que fa ús de la socialització de llibres generalment paga una quota anual per la utilització dels exemplars. Aquesta quota anual pot estar gestionada pel centre educatiu o per l'AMPA.

En el cas que l'AMPA s'encarregui del cobrament d'aquestes quotes anuals, així com de la compra dels llibres nous i dels malmesos, aquesta estaria fent una prestació de servei subjecta a IVA. Aquest fet suposarà que l'AMPA haurà d’acomplir amb un seguit d’obligacions tributàries i comptables, tant formals com materials.

Una pòlissa de crèdit és un préstec de diners que el banc concedeix amb un venciment determinat. En sol·licitar una pòlissa no es reben els diners concedits, sinó que s'obté una línia de fiançament. La pòlissa permet disposar i amortitzar el crèdit en funció de les necessitats diàries de les entitats.

Els elements que té una pòlissa de crèdit són:

Capital disponible: És la quantitat màxima de diner de la qual podem disposar.

Venciment: Temps que tenen les entitats per disposar i tornar els diners. Les pòlisses de crèdit tenen una durada determinada que normalment és a un any. Cal dir que poden tenir una durada més llarga en funció de les condicions pactades.

Comissions i interessos: Les pòlisses de crèdit tenen un ampli lot de comissions i interessos. Els costos més habituals solen ser:

• Comissió d'obertura: és un percentatge que s'aplica al total del crèdit sol·licitat.
• Comissió de revisió anual: només s'aplica en el cas que es renovi la pòlissa de crèdit, i el cost sol ser el mateix que el de la comissió d'obertura.
• Comissió de disponibilitat: és un percentatge dels diners que podem disposar en el moment de la liquidació d'interessos.
• Interès per saldo disposat: Són els interessos que es paguen pel saldo mitjà disposat.
• Interès excedit: Són els interessos que es paguen en el cas d'excedir la quantitat acordada. S'ha de pagar per la part excedida.
• Interès per saldo no disposat: Són els interessos que es paguen per les quantitats de crèdit que no s'han fet servir durant el període de liquidació d'interessos.

El cost econòmic d'una pòlissa de crèdit és gran, atès que són molts els paràmetres que s'han de tenir en compte per liquidar l'operació en cada període.

A més d'aquestes comissions, hi ha una altra sèrie de despeses com la comissió d'estudi o la comissió per cancel·lació anticipada que depenen de l'entitat bancària.

La pòlissa de crèdit no s'ha de fer servei mai per:

1. Adquisició d'actius fixes, per exemple la compra d'equips informàtics, de maquinària o d'un vehicle, entre d'altres.
2. Necessitats permanents de tresoreria
3. Impagament d'usuaris

​L'ús de la pòlissa de crèdit no es recomana per fer front a despeses fixes o periòdiques ja que pot provocar un endeutament no sostenible per a les entitats.

El pressupost és la traducció dels objectius de l'entitat expressats en clau monetària i per un període determinat. És una previsió de despeses i ingressos. No només ajuda a la previsió del futur de l'entitat, sinó que també ha de servir per controlar i avaluar la gestió de l'entitat, i per prendre les mesures correctores pertinents que en millorin els resultats. És el reflex del projecte, de les prioritats i del nivell d'implantació i de la capacitat econòmica de l'entitat. Els pressupostos solen elaborar-se amb una validesa anual i amb el detall dels dotze mesos i han de ser complerts, flexibles, prudents i realistes.

Primer s'ha de definir i planificar el pla d'acció a realitzar per l'entitat durant l'any per poder establir els objectius que s'han d'assolir en termes econòmics. En segon lloc, el procés de confecció del pressupost de les entitats sense afany de lucre parteix de l'estimació dels costos per dur a terme els objectius i definir de forma precisa els ingressos que es poden aconseguir.

Pressupost d'ingressos: Es tracta d'estimar el volum d'ingressos anuals, tenint en compte les principals fonts de finançament de les entitats sense afany de lucre, que són: les quotes de les persones sòcies i usuàries, les subvencions i les donacions.

Pressupost de costos: Es tracta d'estimar el costos necessaris per al funcionament de l'entitat, dividits en tres blocs: costos de manteniment de l'activitat, d'estructura i de noves actuacions.

Qualsevol entitat que faci venda de béns o prestació de serveis és un subjecte passiu de l'IVA.

Aquest impost grava el consum, i qui ho paga és sempre la figura del consumidor final, és a dir, aquella persona, empresa o entitat que no emet factures amb IVA.

El seu fet imposable és la venda, ja sigui de béns o de serveis. En el moment en que una entitat ven, passa a ser automàticament empresària als efectes de l'IVA.

Això no vol dir, però, que hagi de carregar sempre aquest impost a les seves factures, ni que hagi de presentar declaracions. El que significa és que ha de revisar, per a cadascun dels diferents serveis i vendes de béns que faci, si pot aplicar alguna de les exempcions que preveu l'article 20 de la Llei 37/1992, de l'IVA, que és la que regula aquest impost.

En cas que hi hagi alguna venda que no es pugui incloure entre les operacions exemptes, l'entitat haurà de carregar l'IVA a la corresponent factura, i haurà de liquidar aquest impost a la Hisenda Pública.

Quan l'entitat fa facturació no exempta de l'IVA, els seus números es veuen afectats en dos sentits.

• Pel que fa a les vendes, s'ha de tenir clar que l'import total de la venda no és l'ingrés que tindrà l'entitat. A la comptabilitat, es computaran com a ingressos només la base de les vendes, ja que l'IVA que s'inclou a la factura és un import que es cobra per compte d'Hisenda, no seria un ingrés propi.

Per tant, quan s'acordi un preu de venda o es formalitzi un contracte de prestació de serveis, és convenient fer-ho pel preu base més l'IVA que s'hagi de carregar.

• Pel que fa a les compres, en una entitat que no factura carregant IVA, com que resultará ser la consumidora final, hauria d'assumir l'IVA suportat a les seves compres com una despesa més. Per tant, hauria de comptabilitzar com a cost l'import total de la factura de compra (base més IVA).

En canvi, si l'entitat factura amb IVA, podrà recuperar total o parcialment aquest IVA suportat a les compres que faci. En aquest cas, el que hauria de comptabilitzar com a despesa seria únicament la base més aquell IVA suportat que, segons les regles de deducció establertes a la Llei de l'IVA, no pugui recuperar mitjançant l'autoliquidació.

Les entitats que fan tota la seva facturació aplicant alguna de les exempcions previstes, no presenten cap declaració en relació de l'IVA,

Però si han de facturar alguna venda que no pugui aplicar-ne cap d'elles, cal que facin una sèrie de tràmits per tal de no tenir cap problema amb Hisenda.

En primer lloc, han de gestionar l'alta censal com a obligats a declarar IVA. Es fa amb la presentació de un model de declaració censal 036, a on s'haura de donar d'alta, si no s'ha fet prèviament, l'activitat a la pàgina 4 i el règim d'IVA que sigui més adient a la pàgina 5. Normalment, serà el Règim General de l'IVA. En aquest moment serà a on s'informi també de la modalitat de prorrata que es vulgui aplicar, i altres dades que es demanen a la mateixa pàgina 5 del model de declaració censal.

A partir d'estar donada d'alta en IVA, l'entitat haurà de presentar trimestralment el model 303, a on declararà les autoliquidacions que hagi preparat per les operacions realitzades en el període.

Finalment, al mes de gener, haurà de presentar un resum anual de totes les autoliquidacions presentades durant l'any, el model 390. Per fer aquest model, l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents un programa d'ajuda que es pot descarregar des de la seva web.

Si l'entitat deixa de fer durant un període relativament llarg operacions de venda subjectes a IVA, pot gestionar la baixa en el cens d'obligats a liquidar aquest impost presentant un nou model 036.

A banda de les declaracions a presentar, l'entitat estarà obligada a portar tres llibres registre de les operacions:

• Llibre registre de factures emeses.
• Llibre registre de factures rebudes.
• Llibre registre de factures de compres de béns d'inversió.

Finalment, l'entitat estarà obligada a emetre factures oficials per a cadascuna de les operacions de venda que faci, amb tota la informació que es requereix al Reglament de facturació esmentat en punts anteriors.

El procediment inspector es pot iniciar, simplement, en el moment en que es rep a la seu de l'entitat la visita d'un funcionari o d'una funcionària de la Hisenda pública. Per què aquesta persona tingui dret a accedir-hi, cal que mostri una ordre judicial o autorització de l'Òrgan administratiu competent, segons els casos, amb el permís per fer-ho i a on s'informi de l'abast de la inspecció. En cas que no disposi d'aquesta ordre també podrà entrar si l'entitat li dona permís per fer-ho, però prèviament haurà d'informar-la sobre els termes de la inspecció i el seu abast. L'entitat té dret a estar present en totes les comprovacions que es facin durant la inspecció. Sempre és aconsellable permetre aquesta entrada, ja que una resistència a aportar o mostrar informació podria ser interpretada de forma negativa per part de l'òrgan inspector.

Però el més habitual és que un procediment de requeriment d'informació, d'inspecció o de comprovació limitada, s'iniciï en rebre una notificació procedent de l'Agència Tributària.

Fins a l'octubre de 2016, les entitats rebien les notificacions per correu postal, llevat que s'haguessin inscrit de forma voluntària al Registre de notificacions electròniques del Govern espanyol.

Però a partir d'aquella data, totes les persones jurídiques (incloses associacions i fundacions) estan obligades a rebre les notificacions per mitjans electrònics, i en l'actualitat la Agència Tributària les esta donant d'alta d'ofici en aquest Registre de forma gradual, de manera que, en breu, les entitats no rebran cap requeriment ni comunicació que no sigui de forma telemàtica. Per poder recollir-les, caldrà disposar d'un certificat digital de representant de l'entitat, o bé apoderar expressament algú perquè ho faci en el seu nom.

Els requeriments i les notificacions s'han de respondre en el termini que s'indica en el propi document. Normalment, el termini és de 10 dies hàbils (no s'inclouen dissabtes, diumenges ni festius locals, autonòmics i nacionals), que es compten partir del dia següent a la data de notificació.

Si l'entitat necessita més temps, pot demanar una ampliació d'aquest termini sempre i quan:

• Ho demani almenys abans dels tres dies previs a la finalització del termini inicial.
• Justifiqui les raons per les quals sol·licita l'ajornament.
• Que l'ajornament sol·licitat no suposi cap perjudici a tercers.

En cas de resposta afirmativa a la sol·licitud, el termini s'ampliaria en el 50% del termini inicial, és a dir, es disposaria de 15 dies hàbils, en total, per respondre.

Cal estar atent a les notificacions, perquè si l'entitat està ja inscrita al Registre de notificacions electròniques ipassen deu díes des de que Hisenda posa la notificació a disposició de l'entitat sense que aquesta entri a obrir-la, es considera com a notificada igualment i començarien a comptar tots els terminis. Per evitar que pugui passar això, és aconsellable comunicar una adreça de correu electrònic a on es pugui rebre un avís de que hi ha alguna cosa pendent d'obrir a la bústia electrònica de l'entitat.

En un procediment normal de liquidació d'impostos com ara l'IRPF, l'IVA o l'Impost sobre Societats, és l'entitat qui fa el càlcul de l'impost en qüestió i presenta el model adient a aquell impost, que és des d'on fa la seva autoliquidació.

No obstant això, en ocasions l'Agència Tributària, basant-se en dades que disposa procedents d'informacions aportades per altres empreses i/o entitats que es relacionen d'alguna manera amb l'entitat o procedent d'altres fonts, no està d'acord amb la autoliquidació que s'ha presentat.

Quan passa això, l'habitual és que s'iniciï un procediment de comprovació limitada, a on Hisenda demana a l'entitat que acrediti la correcció dels seus números. Per exemple, si és amb motiu de les declaracions corresponents a l'IVA, demanarà els llibres registre de factures emeses, rebudes i de béns d'inversió, i potser alguna altra documentació o explicacions.

Aquest procediment de comprovació limitada pot ser més o menys profund i durador. Després dels llibres, potser es sol·licitaran més aclariments, còpies de les factures incloses a les declaracions, poden demanar contrastar dades als proveïdors o clients de l'entitat, etc.

I arribarà el moment en el qual Hisenda consideri que té les dades necessàries per poder ser ella qui faci la liquidació de l'impost, i dictarà una proposta de liquidació, i donarà uns dies a l'entitat perquè faci les alegacions que consideri oportunes i/o aporti més proves en contrari.

Passat aquest termini, es dictarà una resolució definitiva en el sentit que sigui, a favor o en contra de l'entitat, desestimant o estimant total o parcialment les alegacions, i es tancarà el procediment de comprovació.

També pot passar que doni per bona la autoliquidació presentada per l'entitat, i que igualment es doni per tancat el procediment.

El Pla General de comptabilitat (PGC) és una norma que serveix com a eina per a les persones que fan la comptabilitat en les empreses i en les entitats per assegurar que tothom fa aquesta tasca seguint els mateixos criteris de registre i normes de valoració. També regula de quina manera es presenta la informació, un cop confeccionada la comptabilitat.

El PGC s’estructura en cinc parts diferenciades:

• Marc conceptual de la comptabilitat.
• Normes de registre i valoració.
• Comptes anuals.
• Quadre de comptes.
• Definicions i relacions comptables.

En qualsevol dels dos PGC, no totes les parts són d’ús obligatori. Les obligatòries són únicament les següents:

• El Marc conceptual: serveix per garantir que tothom faci el registre de la mateixa manera. Inclou diverses parts:
  • El concepte d’imatge fidel de la situació econòmica i financera i dels resultats que han de donar els comptes.
  • Els requisits de la informació a incloure en els comptes anuals.
  • Els principis comptables que han de regir el registre: entitat en funcionament, meritament, uniformitat, prudència, no compensació i importància relativa.
  • Els elements dels comptes anuals: definició d’actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses.
  • Els criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals.
  • Els criteris de valoració de les operacions.
  • Els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
    
• Les normes de registre i valoració: serveixen per indicar, en funció de la mida de l’entitat, com valorar cadascuna de les operacions segons la naturalesa que tingui i el moment en el temps en què es produeixi.
  
• Els comptes anuals: aquest apartat inclou la descripció dels documents que les integren, qui i com les han de formular, quina és la seva estructura, continguts i models de balanços i memòries econòmiques que s’han d’utilitzar.

Són d’aplicació voluntària les parts quarta i cinquena, és a dir, la numeració dels comptes i les definicions i relacions comptables.

Si bé en condicions normals l'Agència Tributària no té perquè pronunciar-se respecte a quins comptes comptables utilitza l'entitat per al seu registre, el fet de no utilitzar els que es determinen al PGC pot tenir un impacte negatiu en cas d'inspecció fiscal.

L'article 200.1.b) de la Llei 58/2003, General Tributària (LGT) estableix que es considerarà infracció l'incompliment de les obligacions comptables i de registre relacionades amb la utilització de comptes amb un significat diferent dels que els correspongui, segons la seva naturalesa, que dificulti la comprovació de la situació tributària de l'entitat.

Si la persona que fa la inspecció considera que es produeix aquesta dificultat a les seves comprovacions a causa de la utilització d'una codificació que no sigui l'establerta al PGC, podria imposar una sanció de les qualificades com a greus, amb una multa de, com a mínim, 150 euros, però que podria arribar a ser d'un màxim de 6.000 euros.

Per tal d'evitar aquest risc, el millor que pot fer l'entitat és utilitzar sempre que sigui possible la codificació indicada a la part quarta del PGC.

Quan una entitat fa una convocatòria de premis, cal que analitzi de quina manera les persones que en resultin guanyadores poden quedar afectades pel fet de rebre aquest reconeixement.

En funció de diverses variables (l'objecte del premi, el seu import monetari, si porta implícita o no una cessió de drets de propietat intel·lectual, si el guanyador o guanyadora és una persona professional autònoma, o si no ho és, o si es tracta d'una persona jurídica...) , l'entitat podria estar obligada a fer una retenció de l'IRPF, o d'un altre tipus.

Tot això hauria de quedar previst de forma adequada a les bases de la convocatòria del premi.

També cal pensar com es documentarà a nivell comptable i fiscal l'atorgament del premi. Normalment, a aquests efectes és suficient l'acta del jurat.

Però també caldrà que les persones perceptores, els guanyadors i les guanyadores del concurs, signin un document on figurin les seves dades personals, l'import del premi i de la seva retenció, si s'escau, i una menció al tipus de tributació al qual queden afectes. S'haurà de valorar la possibilitat d'incloure una ratificació de l'acceptació de les bases de la convocatòria i, en el seu cas, de la cessió dels drets d'utilització del producte resultant del premi (que pot ser una app, un llibre, un poema, material gràfic i audiovisual, etc.).

Si el premiat o premiada és una persona particular, no professional autònom i que no realitza activitats econòmiques, es poden donar dues situacions:

• Que el premi comporti la cessió d'algun dret d'explotació o ús.
• Que el premi no doni dret a l'ús de la creació per a l'entitat convocant.

En el primer cas, es consideraria un rendiment del treball derivat de l'elaboració d'obres en les quals es cedeixi el dret a la seva explotació. La retenció de l'IRPF que l'entitat donant hauria de fer seria del 15%, segons l'establert a l'article 80.1.4t del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial Decret 439/2007.

Com que no es consideraria que hi hagués activitat econòmica, ni que la persona premiada estigués actuant com a empresari/a o professional, es pot interpretar que el premi no estaria subjecte a IVA.

En el segon dels casos, on la possible explotació dels drets d'explotació quedaria per a la persona premiada, caldria valorar si es compleixen els condicionants perquè el premi pugui estar dins de la categoria de premis literaris, artístics o científics rellevants que preveu l'article 7.l de la Llei de l'IRPF, i que estarien exempts de tributació i de retenció.

Si no es compleixen, que és el més habitual, al no haver cessió d'ús, el premi no es podria considerar com a rendiments del treball. Aquest fet ha generat diverses interpretacions respecte a la seva qualificació per part de la Direcció General de Tributs. En general, el criteri ha estat considerar-los com a rendiment irregular derivat d'activitats econòmiques, i estaria subjecte a una retenció del 15%, o bé del 7% en cas que la persona es donés d'alta en l'Impost sobre Activitats econòmiques.

Respecte de l'IVA, l'administració tributària podria entendre que es tracta d'una operació subjecta i no exempta, i podria suposar que la persona premiada hagués de començar a presentar liquidacions per aquest impost.

Si el premi és rebut per l'entitat, en tant que persona jurídica, es trobarà en el punt de vista invers al que s'explica a l'apartat destinat a les persones jurídiques, i haurà d'analitzar si aquest tributa o no en el seu l'impost sobre societats.

Cal tenir en compte que es considerarà renda exempta en la majoria dels casos en què l'entitat estigui en el règim fiscal de la llei 49/2002 (fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, majoritàriament). Es considerarà també renda exempta en el règim d'entitats parcialment exemptes en la mesura que es pugui considerar un rendiment derivat del seu objecte social, i que no es pugui considerar una prestació de serveis.

És habitual que les entitats que han de fer alguns tràmits periòdics amb l'Agència Tributària, com ara presentar declaracions d'impostos, autoritzin de forma tàcita al gestor o gestora que li prepara les liquidacions a que les presenti en el seu nom a aquest organisme. I ho poden fer perquè disposen d'un certificat digital dels reservats pels anomenats col·laborador o col·laboradora social.

Però quan es tracta d'obtenir informació per part d'aquest organisme, la persona col·laboradora no ho pot fer, a no ser que a l'Agència Tributària li consti de forma expresa que està autoritzada per fer-ho. Amb el canvi de normativa i l'obligació de comunicar-se de forma telemàtica, caldrà que totes les entitats que no disposin d'un certificat propi, o bé que si que ho tinguin, però que prefereixin delegar en algú altre, registrin el corresponent apoderament.

Aquest pot ser amb caràcter general, per a tota mena d'actuacions davant l'Agència Tributària, o bé pot ser només per a alguns tràmits en concret, a escollir per la persona que atorgui l'apoderament. Malgrat això, en ocasions hi haurà tràmits que, per la seva rellevància, serà necessari sempre apoderar de forma expresa. Quan passi això, hisenda ho mencionarà especificament a la fitxa del tràmit.

Al Registre d'apoderaments quedaran inscrites les dades següents:

• Nom i cognoms, denominació o raó social i NIF de qui atorga l'apoderament, i de qui ho accepta (apoderat).
• Tràmits i actuacions objecte de l'apoderament.
• Data de vigència de l'apoderament, en la qual es donarà de baixa en el Registre llevat que es prorrogui abans de la data esmentada.
• Número de referència de l'alta i data de l'alta en el Registre.

Per poder apoderar per internet, cal disposar d'un certificat digital de representant de persona jurídica.

L'entitat que atorgui el poder entrarà des de l'ordinador a on tingui instal·lat el seu certificat a la pàgina web de l'Agència Tributària, a l'opció corresponent a l'alta de poders per a tràmits tributaris específics, o bé a l'alta de poder general per a tràmits tributaris, i omplirà el formulari que aparegui en cada cas, i indicant les dades de la persona a qui atorgui l'apoderament.

Finalment, es pot apoderar mitjançant un document públic o un document privat, amb signatura legitimada notarialment, que caldrà presentar davant l'Agència Tributària. La presentació la pot fer qualsevol persona, no necessàriament la persona representant de l'entitat.

El document en qüestió haurà d'ajustar-se al contingut del formulari esmentat a l'apartat de compareixença personal.

En aquest cas, serà el notari qui comprovarà i acreditarà la capacitat de representació i d'atorgar apoderament, per la qual cosa quan la persona representant legal vagi a fer a la notaria el tràmit de legitimar la signatura, caldrà aportar també el document d'inscripció de l'òrgan de govern vigent i els estatuts de l'entitat.

De la mateixa manera que l'entitat pot revocar els poders atorgats, la persona apoderada pot renunciar en qualsevol moment a aquest apoderament.

Per fer-ho, ha d'acreditar davant l'Agència Tributària que aquesta renúncia s'ha comunicat de forma fefaent a l'entitat que fins llavors havia representat.

A partir d'aquell moment, serà quan es produeixi la seva baixa al Registre.

La renúncia s'ha de fer, exclusivament, a través d'Internet, a la seu electrònica de l'Agència Tributària, adjuntant un fitxer amb format PDF amb la còpia escanejada del burofax que envia l'apoderat a l'entitat informant-li de la renúncia a l'apoderament inscrit al Registre.