Econòmic

L’auditoria és l’activitat consistent en la revisió i verificació dels comptes anuals, així com d’altres estats financers o documents comptables, elaborats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que resulti d’aplicació.

L’auditoria ha der ser objectiva i analítica i té com a finalitat l’emissió d’un informe en el qual es doni una opinió tècnica sobre la fiabilitat de la informació.

Existeixen diferents tipus d’objectius, alguns són:

• Conèixer la situació actual i exacta de l'entitat
• Donar credibilitat i confiança davant tercers
• Detectar fraus i errors tècnics que s'estiguin cometent a l'entitat
• Comprovar la legalitat de tots els processos i actuacions
• Observar si el sistema de treball de l'entitat és eficaç i eficient
• Obtenir la màxima informació possible per poder prendre decisions

Durant la fase de planificació, la persona auditora realitza feines preliminars de coneixement de l’entitat auditada i del sector en el qual treballa. La primera auditoria implica un treball extra de coneixement de l’entitat i dels seus procediments. Per aquest motiu les reunions a mantenir amb la persona auditora seran més extenses, així com la documentació a proporcionar (escriptures de constitució i modificacions estatuàries, declaracions fiscals d’exercicis anteriors, descripció dels circuits operatius, organigrama, detall dels assessors legals, llibre d’actes...).

L’informe d’auditoria és un document mercantil en què es mostra el treball dut a terme per la persona auditora i la seva opinió sobre la situació econòmica de l’entitat.

Els tipus d'opinió d'un informe d'auditoria poden ser:

• Favorable
• Amb excepcions
• Desfavorable
• Denagada

Aquest document serveix per veure la salut econòmica i la viabilitat de l’entitat, i és per aquesta raó que és molt important per als òrgans de govern de les entitats, per a les entitats financeres, proveïdors i creditors, administracions públiques i per als treballadors i treballadores.

La Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats, een el capítol XIV i articles 109 i 110 estableix les rendes exemptes del règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Rendes exemptes:

• Els ingressos procedents de la realització de les activitats incloses en l’objecte social, sempre que no siguin activitats econòmiques:
  • Donacions i donatius, quantitats rebudes d'entitats no oficials o de particulars.
  • Quotes de socis, sempre que no donin dret a contraprestació.
  • Subvencions, quantitats rebudes de les administracions públiques. Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.
• Els ingressos de les transmissions oneroses de bens afectes al compliment de les activitats de l’objecte social, sempre que es reinverteixin en bens relacionats amb la finalitat de l’entitat. Un exemple, seria la venda del local on l’entitat porta a terme la seva activitat, és a dir, la venda de qualsevol bé relacionat directament a la seva activitat estatutària.

• Els ingressos procedents d’adquisicions o transmissions a títol lucratiu (herències o donacions) sempre que es realitzin en compliment de la finalitat de l’entitat.

La Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i d’incentius fiscals del mecenatge, estableix al seu article 6, les rendes exemptes de l’impost de societats:

• Donatius i donacions, incloses les aportacions en concepte de dotació patrimonials.
• Els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini
• Subvencions
• Quotes de les persones associades, col·laboradores i benefactores que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes
• Dividends, participacions en beneficis de societats, interessos, cànons i lloguers
• Rendes procedents de explotacions econòmiques exemptes segons l’art.7 de la Llei 49/2002

Activitats econòmiques exemptes (art.7):

• Explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social especificats a la llei
• Explotacions econòmiques de assistència sanitària
• Explotacions econòmiques d’investigació científica i desenvolupament tecnològic
• Explotacions econòmiques d’explotació de béns declarats d’interès cultura
• Explotacions econòmiques de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses
• Explotacions econòmiques de parcs i altres espais naturals protegits
• Explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació professional
• Explotacions econòmiques d’organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris
• Explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publicació i venda de llibres, fulletons, material audiovisual i material multimèdia
• Explotacions econòmiques de caràcter esportiu.
• Explotacions econòmiques de caràcter merament auxiliar
• Explotacions econòmiques d’escassa rellevància (inferiors en el seu conjunt a 20.000 €)

A l'hora de saber si una entitat està o no obligada a rendir comptes, cal saber dues coses:

• Quina és la seva forma jurídica.
• Quin és el seu àmbit d'actuació o, dit d'una altra manera, quin és el seu lloc d'inscripció.

Les entitats no lucratives tenen, majoritàriament, les formes jurídiques de fundació o d'associació.

Les fundacions i associacions que tenen el seu àmbit d'actuació a Catalunya, i que estan inscrites en els seus respectius registres d'aquesta comunitat autònoma, estan regulades per la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Aquesta norma estableix que les fundacions estan sempre obligades a rendir comptes, i les associacions només en el cas que tinguin la condició de Declarada d'utilitat pública (DUP).

Igualment, les associacions que no tinguin aquesta condició, en cas que rebin de forma periòdica finançament públic, estan també obligades a elaborar comptes, malgrat que no estiguin obligades a presentar-los al Registre.

Les fundacions i associacions estatals estan regulades per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, i la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, respectivament. Les associacions estatals estan obligades a rendir comptes només en el cas de tenir la condició de DUP i les fundacions estatals ho estan en tots els casos.

Les associacions DUP d'àmbit estatal rendeixen comptes al Registro de Asociaciones del Ministerio del Interior.

El termini màxim per fer-ho és dins dels 6 mesos posteriors al tancament del seu exercici econòmic. En entitats que tinguin establert el seu exercici econòmic coincidint amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), aquest termini màxim finalitza el 30 de juny de l'any immediatament posterior a l'exercici objecte d'aquella rendició de comptes. Per exemple, els comptes de 2018 s'han de presentar com a màxim el 30 de juny de 2019.

És molt important acomplir amb aquest termini perquè la manca de presentació podria suposar la revocació automàtica de la condició de Associació declarada d'utilitat pública i, llevat que la causa de la no presentació en termini estigui molt i molt justificada, no serà possible presentar cap al·legació per evitar la pèrdua de la DUP.

La presentació es duu a terme per mitjans telemàtics, a la seu electrònica del Ministerio. Caldrà disposar d'un certificat o signatura digital per poder accedir-hi.

Al formulari, s'han d'omplir les dades identificatives de l'entitat, i annexar els documents en un màxim de 5 fitxers, amb una mida màxima de 2 MB per fitxer. El nom del fitxer no pot excedir de 65 caràcters, sense accents ni la lletra "ñ". Si cal, es poden comprimir diversos fitxers en un amb format .zip o format .rar.

Els documents que s'han d'incloure són:

• Instància de rendició de comptes.
• Certificat de l'acord de l'Assemblea general de socis que contingui l'aprovació dels CCAA.
• Comptes anuals (Balanç de situació, Compte de resultats, memòria econòmica i, si s'escau, Estat de fluxos d'efectiu).
• Memòria d'activitats, amb el format establert a l'Ordre INT/1089/2014.

El tràmit no té cap taxa associada.

Les fundacions d'àmbit estatal rendeixen comptes al Protectorado de Fundaciones del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que va assumir des de finals de 2016 la tasca de fer de Protectorado único de fundaciones de competencia estatal.

El termini d'aprovació dels comptes és de 6 mesos a partir de la data de tancament de l'exercici, i el de presentació d'aquests és de 10 dies hàbils a partir de la reunió d'aprovació d'aquests.

La informació a aportar en aquest tràmit s'ha de complimentar mitjançant un formulari interactiu. Per començar a aportar informació, caldrà prèviament demanar al Protectorado les claus d'accés, mitjançant un correu electrònic adjuntant una carta del/la secretari/ària o el/la president/a amb la corresponent sol·licitud.

Un cop s'entra al formulari, cal anar informant de totes les dades del balanç de situació i del compte de resultats, i de cada punt que s'ha d'incloure a la memòria econòmica, seguint les instruccions que proporciona el propi Ministerio.

A més de les dades del formulari, s'han d'adjuntar els documents següents:

• Certificació de l'acord d'aprovació dels comptes adoptat pel Patronat, signat pel/la secretari/ària amb el vistiplau del/la president/a.
• Full amb les signatures de tots els patrons i patrones assistents a la reunió d'aprovació dels comptes, legitimada notarialment.
• Informe d'auditoria en cas que l'entitat estigui obligada a fer-ne.
• Informe del grau de compliment dels codis de conducta en inversions temporals, en cas que l'entitat tingui operacions d'aquest tipus.

Els comptes han de ser signats en tots els fulls per la persona secretària del Patronat, amb el vistiplau del president o presidenta.

El tràmit no té cap taxa associada.

A més de la rendició de comptes, les fundacions estatals hauran de presentar al Protectorado, dins dels tres darrers mesos de cada exercici, un pla d'actuació en el que haurà de reflectir els objectiu i les activitats que tingui previst desenvolupar durant l'exercici següent. El pla d'actuació també s'haurà d'informar mitjançant formulari interactiu.

El pressupost de tresoreria és un document que ens permet controlar, seguir i portar una previsió dels diners disponibles i dels diferents cobraments i pagaments de la nostra entitat. En definitiva, saber quants diners entraran i sortiran de caixa i/o bancs. El pressupost de tresoreria permet evitar sorpreses i garantir que es disposarà dels diners necessaris per fer front als pagaments.

El primer que caldrà fer per elaborar un pla de tresoreria és definir el període de temps al qual volem que es refereixi. Podem fer-ho per a diferents períodes temporals, però es recomana fer-lo mensual. Posteriorment, i partint de la quantitat de diners que l'entitat té al compte bancari o a la caixa, s’han de reflectir tots aquells pagaments que hi haurà al llarg del període considerat (nòmines, subministraments, lloguers, assegurances...) i també incloure les entrades de diners (cobrament de quotes, subvencions, donacions, activitat, venda marxandatge,...). Això serveix per aconseguir preveure els diferents saldos de tresoreria.

En termes generals i independentment de quina sigui la seva nacionalitat, una persona física és resident en territori espanyol quan es dona qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Es comptaran inclosos en aquests dies les absències esporàdiques, llevat que la persona pugui acreditar la seva residència fiscal en un altre país durant les esmentades absències. En el supòsit de països o territoris dels qualificats com a paradís fiscal, l'Administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
• Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta. Seria el cas, per exemple, d'una persona contractada per una entitat espanyola però que desenvolupa la seva activitat habitualment fora del territori espanyol.
• Que resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills i filles menors d'edat que depenguin d'aquesta persona física. Aquest tercer supòsit admet prova en contrari.

Per tant, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es compleixi cap dels requisits anteriors.

L'Administració tributària espanyola té signats acords amb diversos països que tenen com a objectiu evitar la doble imposició de les empreses i persones professionals per les feines realitzades fora dels seus respectius països de residència. Si no existissin aquests acords, els proveïdors tributarien en el seu país, i també a Espanya.

Aquests acords es diuen convenis per evitar la doble imposició. És en base a aquests convenis que, en determinats casos i per a determinades feines, l'entitat pagadora no haurà de fer cap tipus de retenció.

Si l'entitat paga per un servei prestat o per qualsevol altre tipus de renda a una persona no resident, ha de declarar l'import que abona.

Les rendes que estiguin exemptes de retenció també s'han de declarar.

Els models que s'han d'utilitzar per declarar els pagaments satisfets a no residents són els següents:

• Model 216. Declaració trimestral per declarar totes les rendes i ingressar els imports retinguts, si n'hi ha.
• Model 296. Declaració informativa de resum anual de les rendes abonades a no residents. En aquest model es detallen renda per renda tots els imports safisfets, i és a on s'indiquen les dades particulars de cadascun dels perceptors.

El model 216 es presenta entre els dies 1 i 20 del mes posterior a la finalització de cada trimestre a on s'hagin abonat rendes a no residents (abril, juliol, octubre i gener), sense necessitat de presentar cap declaració censal (model 036) prèvia per comunicar aquesta circumstància. El trimestre en què no s'ha satisfet cap renda, no cal presentar cap declaració.

Si la declaració surt a ingressar i es vol optar per la modalitat de pagament de domiciliació bancària, el termini finalitzaria el dia 15.

El model 296 es presenta dins del mes de gener de l'any immediatament posterior al qual s'han abonat les rendes.

Ambdós models s'han de presentar, obligatòriament, en la modalitat telemàtica, i caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer el tràmit.

Dintre de les declaracions d'Hisenda que no tenen una data concreta de presentació, la més habitual és la Declaració Censal (model 036).
Aquesta declaracio s'ha de presentar quan calgui donar d'alta, modificar o donar de baixa alguna de les obligacions fiscals o qualsevol altra dada rellevant que pugui tenir implicacions fiscals.
Tot i que no existeix una data concreta de presentació, sí que existeix un termini per presentar aquesta declaració, que és:

• Les declaracions d'alta s'han de fer dins dels deu dies previs a la circumstància que s'estigui donant d'alta: per exemple, quan es vol començar a facturar o es vol donar d'alta una activitat nova.
• Les declaracions de modificació s'han de presentar en el mes següent a què es produeixi la variació.
• Les declaracions de baixa s'ha de presentar també dins del mes següent a quà es produeixi la baixa en el model a presentar.

Existeixen altres impostos que es liquiden només quan es produeix el fet concret que causa la tributació. Un exemple seria la liquidació de l'impost de transmissions patrimonials, que es generaria en la compravenda d'un vehicle usat, que caldria liquidar en el moment en què es fa la transmissió, és a dir, en el moment del canvi de titularitat del vehicle.

De totes les declaracions trimestrals, excepte del model model 349, cal fer la presentació d'un resum anual que agrupi la informació declarada en el transcurs de l'any i que aporti altres dades a l'Administració tributària. Malgrat que només s'hagi presentat una declaració trimestral al llarg de l'any, és obligatori presentar igualment el resum anual que li pertoqui.

Els models de resum anual més habituals vigents actualment són:

• Model 390 per al resum anual de l'IVA (models 303 presentats)
• Model 190 per al resum anual de retencions sobre rendiments de treball, activitats professionals i altres (models 111 presentats)
• Model 180 per al resum anual de retencions sobre rendiments d'arrendaments o lloguers (models 115 presentats)
• Model 193 per al resum anual de retencions sobre interessos de préstecs i similars (models 123 presentats)
• Model 296 per al resum anual de retencions o altres retribucions a No Residents (models 216 presentats)

Els terminis de presentació d'aquests models són:

• Per al model 390, entre els dies 1 i 30 de gener de l'any següent a l'any al qual correspon el resum (per exemple, el resum de 2017 es presentarà el gener de 2018).
• Per a la resta de models, el termini serà de tot el mes de gener de l'any següent.

Tots aquests models de declaracions de resum anual s'han de presentar necessàriament en la modalitat de presentació telemàtica.

Finalment, hi ha un model que, tot i haver-se de presentar en unes dates determinades, aquestes no coincideixen totalment amb les dates de la resta de declaracions trimestrals.
El model en qüestió és el model 202, que s'ha de presentar només en el cas que l'entitat hagi presentat Impost de Societats, i que a més aquest hagi sortit positiu (llevat d'algunes excepcions).
El model s'ha de presentar de forma telemàtica entre els dies 1 i 20 dels mesos d'abril (1P), octubre (2P) i desembre (3P). Si els pagaments es volen domiciliar, el termini s'escurçarà fins el dia 15 dels respectius mesos.
Aquests pagaments seran descomptats en l'import a pagar en les successives declaracions d'Impost de Societats que faci l'entitat, o en el seu cas, l'hi seran retornats demanant la devolució a la pròpia declaració, si surt negativa.

La socialització o reutilització de llibres té per objectiu promoure un consum racional i sostenible, afavorir l’estalvi de recursos i el reciclatge i la reutilització de materials en els centres educatius. Aquest projecte s'inspira en els valors de cooperació, solidaritat i responsabilitat, per intentar incorporar-los a la cultura escolar.

En aquest model, el centre educatiu via AMPA disposa d'un banc de llibres. La revisió dels llibres la fa l'AMPA i, en alguns casos, el professorat i l'alumnat de cicle superior també ajuden a la revisió dels llibres retornats.

L'alumnat que fa ús de la socialització de llibres generalment paga una quota anual per la utilització dels exemplars. Aquesta quota anual pot estar gestionada pel centre educatiu o per l'AMPA.

En el cas que l'AMPA s'encarregui del cobrament d'aquestes quotes anuals, així com de la compra dels llibres nous i dels malmesos, aquesta estaria fent una prestació de servei subjecta a IVA. Aquest fet suposarà que l'AMPA haurà d’acomplir amb un seguit d’obligacions tributàries i comptables, tant formals com materials.

Una pòlissa de crèdit és un préstec de diners que el banc concedeix amb un venciment determinat. En sol·licitar una pòlissa no es reben els diners concedits, sinó que s'obté una línia de fiançament. La pòlissa permet disposar i amortitzar el crèdit en funció de les necessitats diàries de les entitats.

Els elements que té una pòlissa de crèdit són:

Capital disponible: És la quantitat màxima de diner de la qual podem disposar.

Venciment: Temps que tenen les entitats per disposar i tornar els diners. Les pòlisses de crèdit tenen una durada determinada que normalment és a un any. Cal dir que poden tenir una durada més llarga en funció de les condicions pactades.

Comissions i interessos: Les pòlisses de crèdit tenen un ampli lot de comissions i interessos. Els costos més habituals solen ser:

• Comissió d'obertura: és un percentatge que s'aplica al total del crèdit sol·licitat.
• Comissió de revisió anual: només s'aplica en el cas que es renovi la pòlissa de crèdit, i el cost sol ser el mateix que el de la comissió d'obertura.
• Comissió de disponibilitat: és un percentatge dels diners que podem disposar en el moment de la liquidació d'interessos.
• Interès per saldo disposat: Són els interessos que es paguen pel saldo mitjà disposat.
• Interès excedit: Són els interessos que es paguen en el cas d'excedir la quantitat acordada. S'ha de pagar per la part excedida.
• Interès per saldo no disposat: Són els interessos que es paguen per les quantitats de crèdit que no s'han fet servir durant el període de liquidació d'interessos.

El cost econòmic d'una pòlissa de crèdit és gran, atès que són molts els paràmetres que s'han de tenir en compte per liquidar l'operació en cada període.

A més d'aquestes comissions, hi ha una altra sèrie de despeses com la comissió d'estudi o la comissió per cancel·lació anticipada que depenen de l'entitat bancària.

La pòlissa de crèdit no s'ha de fer servei mai per:

1. Adquisició d'actius fixes, per exemple la compra d'equips informàtics, de maquinària o d'un vehicle, entre d'altres.
2. Necessitats permanents de tresoreria
3. Impagament d'usuaris

​L'ús de la pòlissa de crèdit no es recomana per fer front a despeses fixes o periòdiques ja que pot provocar un endeutament no sostenible per a les entitats.

El pressupost és la traducció dels objectius de l'entitat expressats en clau monetària i per un període determinat. És una previsió de despeses i ingressos. No només ajuda a la previsió del futur de l'entitat, sinó que també ha de servir per controlar i avaluar la gestió de l'entitat, i per prendre les mesures correctores pertinents que en millorin els resultats. És el reflex del projecte, de les prioritats i del nivell d'implantació i de la capacitat econòmica de l'entitat. Els pressupostos solen elaborar-se amb una validesa anual i amb el detall dels dotze mesos i han de ser complerts, flexibles, prudents i realistes.

Primer s'ha de definir i planificar el pla d'acció a realitzar per l'entitat durant l'any per poder establir els objectius que s'han d'assolir en termes econòmics. En segon lloc, el procés de confecció del pressupost de les entitats sense afany de lucre parteix de l'estimació dels costos per dur a terme els objectius i definir de forma precisa els ingressos que es poden aconseguir.

Pressupost d'ingressos: Es tracta d'estimar el volum d'ingressos anuals, tenint en compte les principals fonts de finançament de les entitats sense afany de lucre, que són: les quotes de les persones sòcies i usuàries, les subvencions i les donacions.

Pressupost de costos: Es tracta d'estimar el costos necessaris per al funcionament de l'entitat, dividits en tres blocs: costos de manteniment de l'activitat, d'estructura i de noves actuacions.