Econòmic

La sol·licitud de certificats tributaris a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària es realitzarà en la següent ruta:

• Seu electrònica⇒Tots els tràmits⇒Certificats tributaris

Tot i que les persones físiques tenen la possiblitat d'obtenir certificats tributaris utilitzant altres sistemes d'identificació, les entitats no lucratives ho han de fer identificant-se mitjançant un certificat digital de representant de persona jurídica.

En el cas que el certificat demanat amb signatura digital tingui com a resultat "positiu" aquest es podrà descarregar de forma immediata.

Si es volen recuperar certificats ja expedits, s'ha d'utilitzar l'opció "Consulta de certificacions expedides".

Alguns tipus de certificat no requereixen de signatura digital per a la seva obtenció. En el cas de les entitats són els següents:

• Contractistes i subcontractistes.
• Operador Intracomunitari.

Per fer la sol·licitud del certificat, cal introduir les dades que es demanen en cada cas concret.

En cas que l'entitat no disposi encara de certificat digital propi, la sol·licitud dels certificats tributaris per Internet a través de la Seu electrònica de l'Agència Tributària, es podrà realitzar mitjançant la intervenció d'un gestor o col·laborador social que estigui autoritzat per fer el tràmit. Si no s'ha realitzat davant de l'Agència Tributària de forma expresa aquest apoderament, el gestor ho podrà demanar però no recollir, i el document arribarà per correu postal directament a l'entitat,

L'Agència Tributària, un cop rebuda la sol·licitud, haurà d'expedir el certificat en el termini màxim de 20 dies, llevat que a la normativa reguladora del certificat tributari hi hagi algun cas en què s'hagi fixat un termini diferent. Per exemple, en el cas de certificats de contractistes i subcontractistes el termini és de 3 a 5 dies hàbils.

El certificat tributari s'enviarà al sol·licitant, per aquest ordre:

• En el cas de sol·licituds presencials realitzades a una Administració de l'Agència Tributària, al domicili assenyalat a aquest efecte en la sol·licitud.
• Si l'entitat tè habilitat el servei de notificacions electròniques de l'Agència Tributària, es rebrà a l'adreça electrònica habilitada.
• Al domicili consignat a l'efecte de notificacions en el model 036.
• Al domicili fiscal.

En el cas de les sol·licituds realitzades per Internet amb signatura electrònica, la certificació s'obtindrà directament en la Seu electrònica de l'Agència Tributària.

L'article 43.1.f) de la Llei General Tributària estableix que les persones que contractin o subcontractin l'execució d'obres o la prestació de serveis corresponents a la seva activitat econòmica principal, seran responsables subsidiaris del deute derivat de les obligacions tributàries relatives a tributs que hagin de repercutir-se o quantitats que hagin de retenir-se a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que correspongui a les obres o serveis objecte de la contractació o subcontractació.

Per tant, les entitats que no executin directament una part de la seva activitat i ho facin mitjançant altres empreses, seran responsables en part dels deutes que aquestes empeses puguin tenir en relació a les retencions de l'IRPF dels seus treballadors, professionals o d'altres.

L'única forma de que aquesta responsabilitat no se li pugui exigir és l'obtenció de l'anomenat "Certificat de contractistes i subcontractistes ", conforme l'empresa subcontractada es troba al corrent de les seves obligacions tributàries, i que emet a aquests efectes l'Agència Tributària.

Aquest té efectes pels dotze mesos anteriors al pagament de cada factura corresponent a la contractació o subcontractació.

Per tant, el certificat (positiu) eximeix de responsabilitat a l'entitat contractant. Malgrat això, aquest document no el podrà obtenir directament, sinó que l'haurà de demanar la persona o entitat amb què contracti o subcontracti obres o serveis, que és qui haurà de fer la sol·licitud. Aquesta, al seu torn, haurà de lliurar-ho a l'entitat contractant, un cop el rebi de l'Agència Tributària.

Aquest tipus de certificat, com s'ha esmentat en apartats anteriors, es pot obtenir sense necessitat que l'empresa subcontractada disposi de certificat digital. En aquest cas, haurà d'emplenar el NIF del sol·licitant i l'import de la casella 84 de la seva declaració-resum anual d'IVA (model 390) o de la casella 03 de la seva declaració-resum anual de retencions (model 190). També s'ha d'informar del NIF de l'entitat contractant per a què se sol·licita el certificat. Per aquest motiu, haurà d'efectuar-se una sol·licitud per a cada contractant.

El sistema de formació bonificada establert per l'estat Espanyol i que gestiona la Fundación Tripartita té per objectiu garantir que totes les empreses i entitats que cotitzen a la Seguretat Social en concepte de formació professional disposin d'un crèdit amb el qual puguin desenvolupar accions formatives per als seus treballadors i treballadores, de forma que aquesta formació no suposi un cost afegit per a l'entitat.

D'aquesta manera, l'estat proporciona ajuts a les entitats per millorar la seva competitivitat i productivitat, al desenvolupar les competències i qualificació del seu personal.

Així, totes les empreses i entitats amb persones treballadores contractades disposen d'una subvenció en forma de crèdit anual per a la Formació Contínua que poden utilitzat al llarg de l'any, i que recuperen mitjançant una bonificació en la liquidació i pagament de la Seguretat Social.

L'entitat pot decidir quina formació necessita, de quina manera i en quin moment la realitza. La pot organitzar per ella mateixa o bé agrupant-se amb d'altres, delegant tota la tramitació a una empresa o entitat organitzadora externa.

El crèdit inclou els Permisos Individuals de Formació (PIF) en els quals l'empresa autoritza un treballador o treballadora per cursar estudis amb acreditació oficial, inclosos els títols i certificats de professionalitat.

Les despeses generades a causa de la formació bonificada s'han de registrar de forma diferenciada, en subcomptes comptables específicament destinats a aquest tipus de formació. En el títol del subcompte caldrà indicar clarament el concepte "formació bonificada" o "formació contínua".

Seguint aquesta premisa, la despesa es registrarà en el compte del grup 6 (Compres i despeses) del PGC de les entitats no lucratives que li correspongui segons la seva naturalesa:

• Si ha estat un cost intern perquè l'acció s'ha realitzat amb persones formadores que estan contractades laboralment per la pròpia empresa, el salari brut i el cost d'empresa de la Seguretat Social proporcional al temps de dedicació al curs s'ha de registrar, respectivament, en un compte del grup 640 (Sous i Salaris) i del grup 642 (Seguretat social a càrrec de l'entitat).
• Si ha estat un cost extern perquè s'ha realitzat a través d'una empresa de formació, caldrà registrar la factura de la despesa en un compte del grup 649 (Altres despeses socials).

En cas de rebre un requeriment d'inspecció de la formació, l'entitat haurà d'aportar a l'òrgan de control la documentació que acrediti el registre comptable (segons l'indicat en els dos apartats anteriors) de la despesa realitzada i de la bonificació de la formació. Serà suficient, a tals efectes, la presentació dels extractes del Llibre major de la comptabilitat on figurin els moviments relacionats amb la operació, inclosos els dels comptes des d'on s'hagin fet els pagaments i descompte de les bonificacions.

Caldrà aportar també la documentació que acrediti l'ingrés, el pagament i la despesa:

• Document de liquidació TC a on figuri la bonificació, i resguard del seu pagament.
• Factura de la formació, si s'ha realitzat de forma externa, i resguard del seu pagament
• Nòmina i liquidació a la seguretat social de la persona formadora, i resguards dels respectius pagaments, acompanyat del control detallat del temps dedicat a la formació que permeti acreditar la correció de la despesa.

Una certificació o certificat tributari és el document expedit per l'Administració tributària que acredita fets relatius a la situació tributària d'un obligat tributari o contribuent.

Els certificats tributaris poden acreditar, entre altres circumstàncies, la presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades o punts concrets que continguin, la situació censal, el compliment d'obligacions tributàries i l'existència o inexistència de deutes o sancions pendents de pagament que constin a les bases de dades de l'Administració tributària.

Els certificats tributaris contindran, al menys, els següents dades i circumstàncies:

• Nom i cognoms o raó social o denominació completa, número d'identificació fiscal i domicili fiscal del obligat tributari.
• Les circumstàncies, obligacions o requisits que hagin de ser certificats.
• La inexistència de la informació que se sol·licita en les bases de dades de l'Administració tributària o la improcedència de subministrar aquesta informació, quan aquesta no es pugui certificar.
• Lloc, data i firma del òrgan competent per a la seva expedició i el Codi Segur de Verificació (CSV).

El contingut, autenticitat i validesa del certificat tributari es podrà comprovar en la Seu electrònica de l'Agència Tributària, en la següent ruta:

Seu electrònica⇒Utilitats⇒Confrontació de documents mitjançant Codi Segur de Verificació (CSV)

S'haurà d'indicar el Codi Segur de Verificació (CSV) que figuri en el certificat.

Les còpies dels certificats tindran la mateixa validesa i produiran idèntics efectes als certificats, al poder comprovar-se el contingut, autenticitat i validesa de les còpies mitjançant el Codi Segur de Verificació (CSV).

La comptabilitat de doble partida és un sistema de registre comptable en el qual cada apunt en el diari econòmic de l'entitat te una partida (per exemple, una despesa) i una contrapartida (per exemple, el deute amb un proveïdor si no es paga la factura al moment, o el pagament per banc o caixa efectiva).

Permet portar els comptes de l'entitat de forma que el criteri del registre de cada moviment és el de meritació (o "devengo"), és a dir, es registren quan es produeixen independentement de si estan o no pagats o cobrats.

Fruit d'aquest registre de los moviments, s'obtenen els balanços i estats comptables, i tota la informació necessària per després poder realitzar l'Impost de Societats, així com per a mostrar la situació real financera de l'entitat, i el seu resultat econòmic.

El pla defineix i codifica els comptes comptables segons la seva naturalesa, i els divideix en cinc tipus:

• Comptes d'actiu: són els béns i drets que té una entitat.
• Comptes de passiu: són els deutes que té una entitat.
• Comptes de patrimoni net: són els fons propis de l’entitat, és a dir, el resultat de l’exercici, més les reserves o resultats d’exercicis anteriors, acumulats al llarg de la vida de l’entitat.
• Comptes d'ingrés: són els imports generats a partir de l’activitat de l’entitat, procedents de vendes o prestacions de serveis, però també de subvencions, quotes, donatius...
• Comptes de despesa: són les compres o els consums de recursos necessaris per a dur a terme l’activitat de l’entitat: material, despeses de personal, serveis...

La mecànica comptable consisteix en el registre dels assentaments (o fets econòmics) en el llibre Diari.

Un assentament, com a mínim, ha d’incloure:

• Una data.
• Un mínim de dos comptes comptables (poden haver més).
• Una magnitud quantificable.
• Un concepte.
• Una anotació en el Deure i una altra en l’Haver.

Per fer un assentament, el comptable s'ha de plantejar i respondre a les preguntes següents:

• Quins comptes hi intervenen?
• Són compte d’actiu, de passiu o patrimoni net, d’ingrés o de despesa, és a dir, quina és la naturalesa de cadascun dels comptes?
• Aquests comptes, augmenten, o disminueixen?

Aquesta darrera pregunta ens servirà per situar si el moviment ha d’anar en el Deure o en l’Haver:

El Deure i l’Haver de l’assentament han de quadrar.

L'assentament quedaria d'aquesta forma:

En una comptabilitat que s’inicia a partir d’un llibre de caixa, l’entitat haurà de fer un inventari inicial de:

• Béns i drets de que disposa (actius)
• Deutes que té pendents de pagar
• Resultat que li consti de l’any anterior, a partir del llibre de caixa

Amb aquests saldos, es crearà l’assentament d’obertura de la comptabilitat de l'any, i la diferència fins a quadrar l'assentament (Deure=Haver) es posarà com a fons social:

La pròpia normativa del model 347 indica expressament algunes operacions que no s’han de declarar.

De les que afecten les entitats no lucratives, les més significatives són:

• Operacions que ja hagin estat informades en altres models, com les donacions rebudes i les sotmeses a retenció com els lloguers de locals i els professionals autònoms.
  
• Vendes exemptes d’IVA realitzades per les entitats no lucratives que apliquin l’exempció de l’article 20.3, relatiu al caràcter social de l’entitat.

Per tant, les factures de vendes efectuades per les entitats no lucratives de caràcter social per serveis exempts d’IVA, no s’han de declarar.

Si l’entitat factura per altres conceptes, sí que inclourà les factures de les vendes realitzades als seus clients, en cas que superin el límit establert.

A continuació s’indiquen les operacions més habituals de vendes i ingressos de les entitats que s’inclouen a la declaració i les que no s’inclouen:

A la declaració cal indicar dades de:

• Declarant: és l’entitat que presenta la declaració
  • NIF
  • Nom complert
  • Telèfon
  • Persona de contacte, que no cal que sigui ningú de la Junta.

• Declarats: són els tercers amb els quals ha treballat l’entitat, i que s’hagin de declarar
  • NIF
  • Nom complert
  • Província de residència fiscal
  • Clau de l’operació
    • A: per les compres a proveïdors (entitats no de caràcter social)
    • D: per les compres a proveïdors (entitats de caràcter social)
    • B: per factures emeses i ingressos per subvencions que s’hagin de declarar, segons llistat de l’apartat anterior
  • Imports a declarar separats per trimestres
  • Import de les operacions realitzades amb els proveïdors que estiguin en règim de llibre de caixa de l’IVA.

Estan obligats a presentar aquest model totes les persones físiques, jurídiques, públiques i privades que realitzin activitats empresarials o professionals, és a dir, que facin venda de béns i/o prestació de serveis.

Tots aquests obligats presentaran declaració sempre que tinguin compres realitzades a un mateix proveïdor o vendes realitzades a un mateix client que, al llarg de tot l’any, en el seu conjunt hagin superat la quantitat de 3.005,06 € (IVA inclòs).

Una altra operació que s’està obligat a incloure a la declaració són les subvencions rebudes i atorgades que superin aquell llindar.

Si no s’ha realitzat cap de les operacions a declarar (per exemple, no s’ha cobrat cap subvenció ni s’han fet compres a proveïdors que passin durant l’any de 3.005,06 €), no es presenta la declaració. Tampoc caldrà fer cap comunicació expressa a l’Agència Tributària en aquest sentit.

Aquesta declaració informativa es presentarà durant el mes de febrer de l’any següent al que corresponen les dades a declarar (per exemple, al febrer de 2015, es van presentar dades relatives a 2014).

ACTUALITZACIÓ: A partir de la declaració de l'exercici 2018, el termini de presentació de les declaracions d'avança al mes de gener (per exemple, la de 2018 es presentarà a gener de 2019).

Si el termini finalitza en cap de setmana o festiu, passa al primer dia hàbil següent. Així, al febrer de 2015, com que el dia 28 va caure en dissabte, el termini va finalitzar el 2 de març.

Per tots els obligats a presentar-la, excepte per les comunitats de propietaris en règim de propietat horitzontal (que poden validar la declaració per SMS), és obligatori presentar la declaració de forma telemàtica.

Per poder fer-ho, caldrà disposar d’un certificat o signatura digital a nom de l’entitat, com a persona jurídica.

També es podrà presentar, en cas que no es disposi de certificat digital propi, amb el certificat d’un gestor que pugui fer tràmits amb hisenda per encàrrec d’altres, el que es denomina “col·laborador social”.

Les compres i vendes que s’hagin de declarar s’inclouran al trimestre en el qual s’hagin comptat a la declaració de l’IVA que faci l’entitat que presenta la declaració.

En cas que no es presentin declaracions d’IVA, es posaran en el trimestre que correspongui segons la data de factura.

En el cas de les subvencions, el criteri d’inclusió és el de la data en la qual l’Administració emet l’ordre de pagament de la subvenció. En cas que es desconegui, es considerarà la data de cobrament de la mateixa.

La consulta tributària és la via per la qual l'Administració Tributària -a sol·licitud d'un interessat- interpreta les normes tributàries i dóna resposta a les consultes formulades en matèria tributària que afecta a qui ha realitzat la consulta. En definitiva, les consultes permeten conèixer l'opinió de l'Administració.

L'òrgan de resolució de les consultes tributàries és la Direcció General de Tributs.

La Direcció General de Tributs sovint, quan existeix un volum de consultes tributàries considerable i relatives a un mateix tema, adopta resolucions d'àmbit general per publicar al BOE els criteris d'interpretació fixats a les consultes. Aquestes són les consultes tributàries generals.

Existeix una base de dades de Consultes resoltes per la Direcció General de Tributs:

• Base de dades de Consultes tributàries generals.
• Base de dades de Consultes tributàries Vinculants.

Existeixen dues vies per fer la presentació de les consultes tributàries:

1. Via Registre Físic: imprimir el model de Consulta Tributària i presentar-lo en qualsevol dels Registres i Oficines de l'Agència Tributària.
2. Via Registre Electrònic: per a la presentació de consultes a través del registre telemàtic es requereix:

• Accés mitjançant un canal segur de comunicació.
• Disposar de DNI electrònic o d'un certificat X509.3 reconegut, ja sigui en un suport lògic (fitxer) o en suport físic (targeta criptogràfica).
• Omplir el formulari de presentació d'escrits de propòsit general per les consultes tributàries i adjuntar el formulari model de consulta tributària i tota la documentació que es vulgui aportar. Per a més informació, consulteu les instruccions específiques per omplir el formulari de presentació d'escrits.

La solvència, en termes econòmics, és la capacitat per fer front a tots els compromisos financers en el llarg termini.

Dit d'una altra manera, seria la capacitat d'una entitat per generar fons per atendre, en les condicions pactades, tots els compromisos adquirits amb tercers.

Per una Administració Pública que contracti un servei, és molt important poder garantir que l'entitat o empresa que hagi de fer la feina té prou capacitat financera i estabilitat en els seus comptes com per poder dur a terme la feina encomanada, ja que en molts casos, la forma de pagament no és immediata, i haurà de finançar amb els seus propis mitjans una part de l'activitat.

La solvència tècnica o professional és la capacitat demostrable de la empresa o entitat per dur a terme els treballs acordat amb les condicions pactades.

El sentit d'haver d'acreditar aquest terme és que cal garantir que, qui hagi de prestar el servei contractat, tingui suficients mitjans personals i materials per poder dur-ho a terme de forma correcta.

L'acreditació de la solvència tècnica o professional en ocasions pot ser un obstacle important per a poder licitar per un concurs públic, bé perquè l'entitat no disposi de suficient experiència, o perquè no disposi de determinats mitjans tècnics o humans.

Si es donés aquest cas, podria haver algunes solucions per tal de solucionar-lo:

• Constituir una Unió Temporal d'Empreses, amb altres empreses o entitats que tinguin els mitjans tècnics complementaris que li manquin, i que disposin al seu torn d'una solvència tècnica i professional que serveixi per a donar més força a la proposta de licitació que vol fer l'entitat.
• Completar les mancances de la solvència tècnica de l'entitat amb mitjans externs, sempre que es pugui demostrar que, efectivament, es comptarà amb aquests mitjans. L'exemple més habitual en aquest supòsit és la subcontractació d'altres empreses, que s'hauran d'identificar prèviament i amb les quals s'haurà d'establir algun tipus de compromís formal de què es comptarà amb elles en cas de ser finalment els adjudicataris del contracte. Aquest document s'haurà d'incloure a la proposta com a prova de solvència.

Els comptes d’aquest grup ens dóna la informació sobre el patrimoni d’una entitat, els resultats dels diferents exercicis i les subvencions no destinades a l’explotació.

El finançament bàsic per a una entitat sense ànim de lucre pot estar compost per:

• Fons propis: resultats acumulats dels diferents exercicis.
• Subvencions en capital: aquelles subvencions no destinades a l’explotació, sinó a finançar inversions.
• Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: préstecs o similars a retornar amb un termini superior a un any.

Les existències fan referència a les primeres matèries, productes en curs o productes acabats que l’entitat té en estoc per poder utilitzar, acabar o vendre més endavant.

Dins del grup 5 es troba la tresoreria que són els diners que l’entitat té disponible en qualsevol moment, sigui en entitats bancàries o en efectiu a la caixeta.

A més de la tresoreria aquest grup dóna la informació sobre els deutes a curt termini que té l’entitat, sigui amb grups de crèdit o altres institucions.

Dins del grup 7 es comptabilitzarà qualsevol tipus d’ingressos que ha obtingut l’entitat a l’exercici, ja sigui per prestacions de serveis, venda de material, quotes de socis o subvencions.

El procediment de rectificació de les declaracions s'inicia sempre a instàncies del propi interessat, és a dir, de l'entitat que es considera perjudicada. L'Administració Tributària no té potestat per fer-ho d'ofici.

El procediment es regula a l'article 120, apartat 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, i es detalla a un dels reglaments que desenvolupen aquesta llei, en concret el que regula la part relativa als procediments, el RD 1065/2007, de 27 de juliol.

Tot i que antigament estaven separats, en la actualitat el procediment de rectificació de les autoliquidacions i, si s'escau, el de reclamació de devolució d'ingressos indeguts es gestionen de forma conjunta.

Com és lògic, per poder presentar una sol·licitud de rectificació d'autoliquidació cal que, prèviament, s'hagi presentat una declaració inicial.

També és necessari que aquella autoliquidació no hagi estat comprovada per part de l'Administració Tributària, és a dir, que no hagi estat objecte d'inspecció ni de liquidació per part d'Hisenda, llevat que la liquidació practicada per l'Administració hagi estat causada per un motiu diferent del que argumenti el contribuent.

Per exemple, si Hisenda fa una inspecció de l'IVA de l'entitat i corregeix l'autoliquidació inicial perquè troba que hi ha algunes factures que no són deduïbles, l'entitat igualment podrà presentar una sol·licitud de rectificació de la declaració perquè no havia efectuat correctament el càlcul del percentatge deduïble de les factures suportades, la prorrata del seu IVA, i en en càlcul rectificat resulta que li surt un percentatge d'IVA recuperable superior a l'inicial.

El termini màxim per poder efectuar aquesta sol·licitud és el termini de prescripció que té Hisenda per poder determinar el deute tributari i el del contribuent per exercir els seus drets, és a dir, quatre anys des que es va fer l'ingrés indegut.

La sol·licitud de rectificació haurà d'incloure, com a mínim, les informacions següents:

• Identificació de l'entitat i del seu representant legal (normalment, el president).
• Identificació de l'autoliquidació objecte de sol·licitud de rectificació.
• Identificació del mitjà de pagament escollit per a la devolució, si s'escau (IBAN del compte bancari)
• Fonamentació de la sol·licitud: fets i causes que la motiven i demandes en les qualses es concreten.
• Identificació del domicili a efectes de notificacions.
• Òrgan de l'Administració al qual es dirigeix, normalment, el departament de Gestió Tributària.
• Lloc, data i signatura del sol·licitant.
• Documents justificatius de tots els punts anteriors.

L'Administració tributària rep la sol·licitud i la sotmet al mateix procediment que si es tractés d'una inspecció, examinant les circumstàncies que determinaran si la rectificació és procedent.

Haurà de comprovar la veracitat dels fets en els quals es fonamenta la reclamació, i podrà instar a l'entitat a aportar més dades o documentació.

Si es demana una devolució, comprovarà també que l'ingrés previ hagi estat efectivament efectuat, que l'entitat no hagi recuperat per altres mitjans la quantitat reclamada (per exemple, que l'IVA suportat d'una factura que es reclama no hagi estat utilitzat també per a justificar una subvenció).

Podrà també realitzar requeriments a la pròpia entitat que ha fet la sol·licitud, així com a terceres persones que li puguin aportar les informacions complementàries que consideri necessàries.

Finalment, durant la fase d'instrucció, l'Administració podrà demanar tot tipus d'informes, inclosos els que els òrgans de Gestió Tributària poden demanar a la Inspecció de Tributs.

Al finalitzar aquesta fase, el sol·licitant rebrà un escrit amb les conclusions a les quals l'Administració hagi arribat, argumentades, i farà una proposta de resolució a la qual (en cas que no s'estigui d'acord total o parcialment) es podran fer les al·legacions que es considerin oportunes en un termini de 15 dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de la proposta.