Econòmic

Una declaració complementària té per objectiu completar o modificar una declaració del mateix tipus i període presentada amb anterioritat en la qual s'ha produït una errada.

Però només es pot presentar quan l'error perjudica d'alguna manera a l'Agència Tributària.

Per exemple, es presentaria si:

• El resultat de la declaració original a ingressar és inferior al que resulta a ingressar un cop es té en compte la correcció de l'errada.
• El resultat de la correcció representa una quantitat a tornar o a compensar inferior a l'import resultant de l'autoliquidació anterior.

Si el resultat de la correcció fos a favor de l'entitat, és a dir, que resultés menys import a ingressar o més a retornar o compensar, no s'hauria de presentar una declaració complementària, sinó que el que caldria seria iniciar davant de l'Agència Tributària un procediment de rectificació de l'autoliquidació a on, si s'escau, es reclamarien els ingressos indeguts.

Cal fer esment que, en el cas de les declaracions informatives, el terme "complementària" s'utilitza en un altre sentit. S'ha de marcar aquesta opció en el cas que, després d'haver presentat la declaració original, es vulguin incorporar nous declarats que havien estat omesos completament, però conservant les dades anteriorment presentades.

Les declaracions substitutives són aquelles que es presenten per reemplaçar, en la seva totalitat, altres declaracions del mateix tipus i període que s'hagin presentat amb anterioritat en les quals s'hagin inclòs dades inexactes o errònies.

Per tant, la declaració anterior queda totalment invalidada i les dades que li constaran a l'Agència Tributària seran únicament les d'aquesta declaració substitutiva.

Aquesta opció només està disponible a les Declaracions Informatives, però no per la resta de liquidacions.

En cas d'haver de fer una substitutiva, cal marcar al programa de confecció de les declaracions, dins de la pestanya que conté les dades del declarant, la casella identificada com a "Declaració Substitutiva", i també consignar el número de justificant de 13 dígits de la declaració original.

Al igual que en el cas de les declaracions complementàries, es finalitzaria el procés generant el fitxer i realitzant una nova presentació del model.

L'IRPF és un impost directe, que grava els ingressos de les persones físiques, i progressiu, ja que qui cobra més, tributa per un percentatge més alt.

Tot i que es liquida de forma conjunta hi una part de l'impost que es determina per part del Govern Central, y una altra part que regulen les normes de cada Comunitat Autònoma.

La modificació que introdueix l'RDL 9/2015 afecta a la part estatal de l'impost, i als dos tipus de base de tributació: la base imposable general (rendiments del treball i d'activitats econòmiques) i a la base imposable de l'estalvi (increments patrimonials, dividends, interessos dels comptes bancaris...).

La tarifa de la base imposable general es redueix respecte al gravamen inicialment establert per a 2015 en un 0,5 pels tres primers trams de l'escala i un 1% en els dos darrers, quedant com es mostra a continuació:

La tarifa de la base imposable de l'estalvi es redueix en un 0,5 respecte al gravamen previst per a 2015, quedant d'aquesta manera:

Atès que durant tot el període que es porta de 2015 les entitats han anat fent les retencions conforme a l'escala anterior, i que la modificació té efectes des de l'inici d'aquest exercici, caldrà regularitzar les retencions dels treballadors per tal d'adaptar-les a la nova escala.

La regularització es farà en els primers rendiments del treball (nòmines) que es paguin a partir del 12 de juliol (o bé al mes d'agost si les entitats, per efecte dels seus respectius calendaris de pagament, optessin per aquesta data), d'acord amb l'escala que figura a l'apartat anterior.

Si la regularització es calcula mitjançant el servei online de càlcul de retencions de l'Agència Tributària esmentat a l'apartat anterior, caldrà indicar com a causa de regularització el codi 11:

Excepcionalment, no s'utilitzarà aquest codi en aquells casos en que hi hagi concurrència amb algun dels supòsits identificats amb les causes 9 i/o 10 (comunicació del dret o de la pèrdua del dret, respectivament, de minorar el tipus de retenció per pagaments de préstecs per adquisició d'habitatge habitual). En cas que es donés aquesta concurrència, caldria utilitzar les pròpies causes 9 o 10, i no la causa 11, per efectuar correctament la regularització corresponent a ambdós motius.

A Catalunya, les entitats no lucratives obligades a formular comptes anuals són:

• Entitats que tinguin la forma jurídica de fundació.
• Entitats que tinguin la forma jurídica de cooperativa.
• Entitats que tinguin la forma jurídica d'associació, i hagin obtingut el reconeixement de la condició d'entitat "declarada d'utilitat pública", o bé que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques, i les que recorrin a la captació pública de fons com a mitjà de finançament de les seves activitats.

De totes aquestes, en general només estàn obligades a presentar-les a algun organisme les fundacions, les cooperatives i les associacions declarades d'utilitat pública. És el tràmit que s'anomena "rendició de comptes".

La resta d'entitats, malgrat no haver de presentar-les, sí que estan obligades a tenir-les fetes i a ensenyar-les a tothom que li pugui demanar.

Els comptes anuals els ha de formular la junta directiva o el patronat de l'entitat, és a dir, l'òrgan de govern que tingui en funció de la seva forma jurídica.

Han d'estar redactats amb claredat. Tots els elements que els composen han de formar una unitat, i cal que reflecteixin la imatge fidel de la situació financera de l'entitat.

S'han de formular en el termini màxim de sis mesos immediatament posteriors a la data de tancament de l'exercici econòmic de l'entitat (per exemple, en aquelles entitats que funcionen segons l'any natural, que tanquen el seu exercici a 31 de desembre, s'haurien de formular abans del 30 de juny de l'any següent). S'elaboren amb una periodicitat de dotze mesos, llevat d'alguns casos excepcionals, com ara l'any de constitució, o en un procés d'escissió o de fusió, en què aquest període serà inferior.

Les dades comptables es poden analitzar des de dos punts de vista: estàtic i dinàmic.

El punt de vista estàtic analitza els estats comptables segons la visió que s'ofereix de les dades de l'entitat en un moment determinat, el moment en que està fent l'anàlisi.

El punt de vista dinàmic analitza l'evolució de l'anàlisi estàtica en diferents períodes consecutius, de forma que es pugui veure quina és la seva tendència, per tal de preveure quina serà l'orientació de la futura trajectòria de l'entitat en termes econòmics.

La recomanació és la de treballar des d'un punt de vista dinàmic, ja tan imporant com saber com es troba l'entitat en un moment determinat és el fet d'intentar fer previsions respecte a com s'espera que evolucioni en un futur.

L'anàlisi formal revisa fins a quin punt, i a partir de les dades analitzades, l'entitat compleix amb totes les normes legals i jurídiques que la regulen, en funció de quina sigui la seva forma jurídica.

D'una banda, s'analitzen els aspectes jurídics, per exemple, en el cas d'una fundació, si aquesta disposa o no de suficient fons dotacional per dur a terme les activitats que desenvolupa.

D'altra banda, s'analitzen els aspectes legals. Per exemple, si es compleixen totes les obligacions fiscals que se'n deriven de la seva activitat i del seu règim fiscal, si es gestionen de forma correcta els seus recursos humans, si s'utilitza el pla de comptabilitat que li correspon, si s'han aplicat correctament les normes de registre i valoració, etc.

Si l'entitat fa auditoria econòmica, en principi aquests aspectes haurien d'haver estat revisats per part dels auditors externs. En tot cas, la persona encarregada de l'anàlisi haurà de comprovar l'informe d'auditoria per tal d'assegurar-se que tot és correcte.

L'anàlisi econòmica estudia la rendibilitat dels recursos de l'entitat i el grau d'eficàcia que es mostra en el seu ús.

El que permet és estudiar quina capacitat té l'entitat per a generar fons propis (en forma de beneficis o excedents), i de fer més rendibles els recursos dels quals disposa.

Per a efectuar aquesta anàlisi caldrà utilitzar el compte de resultats i, ocasionalment, l'estat de canvis en el patrimoni net.

L'anàlisi dels estats financers d'una entitat és un instrument de treball, que ha de servir a les persones implicades a la seva direcció, i també a terceres persones relacionades.

Permet conèixer més profundament com funciona l'entitat a nivell econòmic, saber com controlar els costos o com es poden utilitzar els recursos de forma més eficient, de manera que amb els mateixos recursos es puguin oferir serveis amb major qualitat o que arribin a més beneficiaris... en definitiva, permet assolir un projecte sòlid i, sobretot, sostenible.

Qualsevol procediment d'anàlisi cal plantejar-ho seguint un ordre determinat. L'anàlisi dels estats financers, en concret, té tres fases diferenciades:

1. Comptabilitat: és el registre de tots i cadascun dels moviments econòmics de l'entitat, tots aquells que són reals i que es poden quantificar en una magnitud en diners. És la fase a on es genera la informació.
2. Diagnòstic: consta de dos sub-fases:
   1. Anàlisi: es fa la observació i anàlisi de les dades que proporciona la comptabilitat, mitjançant diverses tècniques i procediments.
   2. Interpretació: a partir dels resultats obtinguts a l'anàlisi, cal obtenir una sèrie de conclusions.
3. Planificació: quan ja es disposa del diagnòstic obtingut amb les conclusions provinents de la fase anterior, i a partir del seu estudi, cal planificar cap a on ha d'anar l'entitat i prendre les decisions oportunes en aquest sentit, per tal de mantenir o millorar els resultats que s'hagin obtingut.

A mesura que vagi passant el temps i es vagi repetint l'anàlisi en períodes successius, s'aniran obtenint dades i es podrà anar comprovant si l'entitat va en la direcció adequada.

Cal fer esment a que, per completar la informació aportada per la comptabilitat de l'entitat i poder fer una anàlisi més acurada de la seva situació financera, caldrà tenir en compte altres dades que poden tenir una certa influència:

• Informacions de tipus general: cal tenir en compte la situació econòmica general de l'entorn, que no són controlables per part de l'entitat: un canvi polític, la situació conjuntural de crisi o de períodes de més bonança...
• Informes sectorials: en funció de quin sigui el sector a on treballa l'entitat, caldria mirar de trobar dades comparatives amb altres entitats o empreses que fan una activitat similar, per veure la seva situació pròpia en comparació amb les del seu entorn.
• Informacions relacionades amb l'entitat: cal tenir en compte també dades de l'entitat que no figuren a la comptabilitat, com ara les que es refereixen a aspectes legals, generals, financers, comercials, dels recursos humans de que disposi... ja que aquestes podrien arribar a tenir influència en el futur a la seva situació financera.

L'actiu està composat pels béns, drets i altres recursos controlats per l'entitat, independentment de si són o no de la seva propietat.

Forma part de l'estat comptable balanç de situació.

Perquè un element pugui ser considerat actiu, cal que compleixi determinats requisits:

• L'entitat ho ha de controlar econòmicament, i ha de poder utilitzar-lo o bé treure'n algun profit. Per exemple, uns ordinadors que no estan en condició d'ús i estan emmagatzemats, no es podrien considerar actiu encara que fossin propietat de l'entitat.
• Cal que sigui resultat d'una operació feta en el passat, bé per haver estat comprat o per haver estat produït directament per part de l'entitat. Per exemple, una opció de compra, o un contracte de prestació serveis signats abans de què s'hagi generat el propi servei, no es consideraria actiu.
• Ha de tenir el potencial de produir beneficis econòmics, per exemple, convertir-se en efectiu o equivalent, o bé per intercanviar per un altre actiu o bé per cancel·lar un deute.
• Ha de ser probable que, bé a partir de la seva capacitat de produir beneficis econòmics, bé a partir del seu ús o explotació, produeixi per a l'entitat beneficis o rendiments econòmics o socials. Per exemple, si s'han dedicat recursos per recerca o investigació pels quals no s'espera que arribin a obtenir resultats vàlids, no es podran reconèixer com a actiu perquè no s'arribarà mai a generar beneficis a partir d'aquests recursos utilitzats.
• S'han de poder valorar en termes monetaris (en euros) amb fiabilitat.

El patrimoni net es defineix per diferència: és el que queda dels actius, un cop deduïts tots els passius que tingui l'entitat, és a dir, el que quedaria dels actius un cop s'haguessin liquidat tots el deutes.

Forma part de l'estat comptable balanç de situació.

S'identifica amb els fons propis de l'entitat, és a dir, el resultat acumulat al llarg de la seva existència. Pot tenir origen en:

• Les aportacions realitzades a la constitució de l'entitat (per exemple, els fons dotacionals que s'han d'aportar a la constitució de les fundacions).
• Els resultats que s'han anat generant en els diversos exercicis (pèrdues i guanys)
• Variacions de valor dels actius o dels passius que no formin part del resultat (ajustos patrimonials provinents de variacions de valor, per exemple).
• Subvencions o donacions de capital o plurianuals no reintegrables que encara no hagin passat a formar part del resultat de l'exercici.

Els models de comptes que han d'utilitzar les entitats esportives en la seva rendició de comptes són els mateixos que utilitzen la resta d'entitats no lucratives que tenen el seu àmbit principal d'actuació a Catalunya. Estan regulats en el Decret 259/2008, el Pla de Comptabilitat de les associacions i fundacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Existeixen tres tipus, en funció de la mida de l'entitat, quan, a la data de tancament de l'exercici, durant dos anys consecutius, es donin almenys dues de les circumstàncies següents:

• Simplificat (entitats de dimensió reduïda):
  • Total actiu inferior a 1 milió d'euros.
  • Import volum anual d'ingressos ordinaris inferior a 2 milions d'euros.
  • Nombre mitjà de treballadors durant l'exercici inferior a 10

• Abreujat (entitats de dimensió mitjana):
  • Total actiu inferior a 2,85 milions d'euros.
  • Import volum anual d'ingressos ordinaris inferior a 5,7 milions d'euros.
  • Nombre mitjà de treballadors durant l'exercici inferior a 50.

• Normal (entitats de dimensió gran):
  • Total actiu superior a 2,85 milions d'euros.
  • Import volum anual d'ingressos ordinaris superior a 5,7 milions d'euros.
  • Nombre mitjà de treballadors durant l'exercici superior a 50.

La documentació que ha d'integrar la rendició dels comptes a presentar al Consell Català de l'Esport (CCE), i que ha de ser original, és la següent:

• Acta de l'Assemblea General en que es van aprovar els comptes.
• Comptes anuals, integrats per:
  • Balanç de situació.
  • Compte de resultats.
  • Estat de canvis en el patrimoni net.
  • Memòria econòmica.
  • Estat de fluxos d'efectiu, si s'escau (només és obligatori en la modalitat de presentació en models normals)
• Liquidació del pressupost de l'exercici tancat, és a dir, desviació entre el pressupost inicial aprovat l'any anterior per l'Assemblea i el pressupost finalment realitzat.
• Pressupost per al següent exercici comptable, aprovat per l'Assemblea general.
• Acta en què es va aprovar el nomenament dels verificadors/auditors dels presents comptes.
• Informe de verificació, o bé d'auditoria comptable, signat amb el DNI, nom i cognoms dels verificadors en el primer cas, o bé del número de registre del ROAC de l'empresa auditora, en el segon cas.

En les entitats declarades d'utilitat pública, els documents de comptes anuals, liquidació del pressupost i pressupost per al següent exercici han d'anar signats per tots els membres de la Junta directiva a tots els fulls, o bé cal expedir un certificat de formulació dels comptes amb totes les signatures d'aquests al final de la documentació enquadernada i numerada consecutivament.

Per la resta d'entitats, els mateixos documents aniran signats pel president, secretari i tresorer de la Junta directiva a tots els fulls, o bé el certificat de formulació dels comptes esmentat anteriorment, signat per aquestes mateixes persones.

La rendició de comptes en una entitat esportiva, com en qualsevol altre tipus d'entitat no lucrativa, té dos objectius principals:

• El compliment de la legalitat en aquelles entitats obligades a realitzar la presentació.
• El fet d'aconseguir el necessari grau de transparència, que li permetrà atorgar seguretat davant dels seus socis i de totes aquelles persones i entitats que s'hi relacionen, al fer públiques les seves dades econòmiques .

En el cas de les entitats obligades a presentar comptes, mitjançant la seva rendició anual acreditaran el manteniment de les condicions que van permetre el reconeixement (en cas que ho tinguin) de la seva condició d'entitat "d'utilitat pública".

L'expedient administratiu que resulta del dipòsit de comptes, que es realitza al Consell Català de l'Esport (CCE), és públic, és a dir, pot ser consultat per qualsevol persona que acrediti un interès legítim.

Els procediments de control econòmic de les entitats esportives poden ser de diferent naturalesa.

Algunes entitats, ja sigui per estar obligades legalment o bé de forma voluntària, opten per l'auditoria dels seus comptes. La resta, excepte la UFEC i la UCEC, han de realitzar com a mínim un altre procediment, anomenat de verificació comptable.

L'auditoria consisteix en una revisió de l'adequació dels comptes de l'entitat a la legalitat en matèria econòmica i comptable, en la qual s'utilitzen determinats procediments de verificació de la veracitat de les dades que apareixen a la seva comptabilitat, establerts amb criteris tècnics. Només la poden realitzar Auditors o Censors jurats de comptes, que estiguin inscrits al registre oficial corresponent (el ROAC). Aquests auditors han de ser nomenats per l'Assemblea de l'entitat d'un exercici per a l'exercici següent.

El procediment de verificació comptable és un procés intern realitzat per persones que formen part de la pròpia entitat. Aquestes persones (els "verificadors") són 3 persones físiques, nomenades per l'Assemblea, d'entre els assembleistes, d'un exercici per a l'exercici següent. No poden formar part de la Junta directiva o altres òrgans de govern de l'entitat, com ara comissions o comitès, per exemple. Normalment, es recomana nomenar tres suplents, per cobrir possibles absències i eventualitats. La tasca dels verificadors és la de revisar els comptes que li presenten els encarregats de la gestió econòmica de l'entitat, i tenen la possibilitat de fer comprovació documental dels justificants de cadascun dels moviments, per tal d'assegurar la seva veracitat.

En qualsevol de les dues modalitats, la documentació econòmica de l'entitat ha d'estar a disposició de tots els assembleistes, des de la data de convocatòria de l'Assemblea.

Les factures són els documents legals que justifiquen el lliurament de béns o la prestació de serveis.

La factura electrònica és, primordialment, una factura. Com a tal, té els mateixos efectes legals que una factura convencional en paper. La diferència és que s'expedeix i es rep en format electrònic, però ha de complir amb els mateixos requisits que les factures físiques.

La seva expedició està condicionada a que el destinatari de la factura ho consenteixi, és a dir, ha d'estar d'acord en rebre-les en aquest format.

Segons determina el reglament que les regula, totes les factures tant si són en paper com si són en format electrònic, han de garantir tres requisits:

• La llegibilitat de la factura.
• L'autenticitat del seu origen, és a dir, garantir la identitat de l'emissor de la factura.
• I la integritat del seu contingut, és a dir, garantir que el seu contingut no ha estat modificat.

En les factures electròniques, la llegibilitat la donarà el programa informàtic que la crea o que la rep.

La seva autenticitat i la integritat caldrà garantir-les també. La forma més habitual de fer-ho serà mitjançant signatura electrònica, basada en un certificat digital reconegut.

Per tant, per poder emetre factures electròniques caldrà disposar d'una signatura electrònica de la qual sigui titular l'entitat.

Si bé la Llei 25/2013 obliga als proveïdors de les Administracions públiques a presentar les factures en format electrònic estructurat a partir del 15 de gener de 2015, aquesta obligació no és de caràcter universal, sinó per a determinats tipus de proveïdors, que són:

• Societats anònimes.
• Societats de responsabilitat limitada.
• Persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que no tinguin nacionalitat espanyola.
• Establiments permanents i sucursals d'entitats no residents a territori espanyol, segons les regles establertes a la normativa tributària.
• Unions temporals d'empreses.
• Agrupacions d'interès econòmic, i altres societats de Fons d'inversions.

A més, les Administracions públiques tindran la potestat d'excloure també d'aquesta obligació les factures que tinguin un import de fins a 5.000 euros.

Per tant, les associacions i fundacions que siguin proveïdores de contractes públics no estaran obligades legalment a presentar les seves factures en aquest format.

Ara bé, alguns d'aquests ens públics han enviat comunicacions en el sentit que a partir d'aquella data no admetran factures en format físic, sinó que ho faran exclusivament en format electrònic estructurat, i signades digitalment per l'emissor d'aquestes.

En aquests casos, caldrà comprovar si les condicions específiques del contracte fan que, tot i no estar dins dels supòsits legals, l'entitat sí que tingui aquesta obligació. En cas que no sigui així, caldrà intentar arribar a un acord amb els tècnics de l'organisme públic contractant per poder continuar presentant les factures físicament, o bé fer l'esforç per adaptar-se a facturar en aquesta modalitat electrònica, cosa que també comportaria certs avantatges.

Si l'entitat decideix utilitzar aquest sistema, el procediment de facturació a la seva Administració pública client seria el següent:

• Presentar la factura electrònica pels serveis prestats al Registre públic de l'Administració contractant (o a aquell punt general de presentació de factures al qual n'estigui adherida), en el termini de 30 dies des de la data efectiva de prestació del servei.
• L'Administració durà a terme el seu registre comptable, i li assignarà un codi d'identificació.
• L'Administració reconeixerà l'obligació de pagament de la factura per part de l'òrgan competent, i farà la seva tramitació comptable.

Durant tot el procés, el proveïdor podrà consultar l'estat de la tramitació.

El Pla General de Comptabilitat (PGC) estableix determinats comptes comptables que serveixen per registrar de forma correcta tots els apunts relacionats amb l'IVA.

Els codis que caldrà utilitzar pel registre són els següents:

Quan l'entitat no pot aplicar cap de les exempcions, i tota la seva facturació està subjecta a IVA, pot recuperar el 100% de l'IVA que suporti a les seves compres.

En aquest cas, l'ingrés per l'entitat serà la base de les factures que emeti (sense tenir en compte l'IVA meritat o repercutit) i la despesa en les compres serà només la base de les factures que rebi (també sense tenir en compte l'IVA suportat)

Exemple registre d'una venda: Una entitat que fa tota la seva activitat subjecta a IVA emet una factura a crèdit per la realització d'un estudi per un import de 1.000 € més el 21% de l'IVA (210 €), en total1.210 €.

El registre comptable de la venda serà:

1.210 € (4400) Deutors per l'activitat a Ingr.prestac.de serveis (7050) 1.000 €

a H.P. IVA meritat (4770) 210 €

Exemple registre d'una compra: Una entitat que fa tota la seva activitat subjecta a IVA fa una compra a crèdit de materials per a la seva activitat per un import de 500 € més el 21% de l'IVA (105 €), en total 605 €.

El registre comptable de la compra serà:

500 € (6020) Compres d'altres aprovisionaments

105 € (4720) H.P. Deutora IVA Suportat a Proveïdors (4000) 605 €

A final de cada trimestre, l'entitat que liquida IVA (totes les que carreguen total o parcialment aquest impost en les factures que emeten) ha de comprovar si ha carregat més o menys IVA en les seves factures que l'IVA deduïble que ha suportat a les compres realitzades d'aquell mateix període.

D'aquesta manera determinarà si ha d'ingressar a Hisenda la diferència entre ambdós imports, o si es genera un import al seu favor que podrà reclamar que li sigui retornat, o bé que podrà deixar a compensar per a properes declaracions, segons es determina a les regles de liquidació d'aquest impost.

Sigui quin sigui el resultat de la declaració, a nivell comptable l'entitat haurà de compensar els saldos que hi hagi al final de cada trimestre en els comptes 4720 (HP Deutora per IVA suportat) i 4770 (HP Creditora per IVA meritat), deixant a zero els saldos d'ambdós comptes, i registrant la diferència en un compte o un altre segons sigui el seu signe.

Si s'ha carregat més IVA del que s'ha suportat, la diferència generarà un import a pagar a l'Agència Tributària (saldo creditor).

Exemple: Una entitat ha carregat IVA a les seves factures durant el trimestre per un import total de 1.500 €, i ha suportat IVA deduïble per un import de 950 €. El registre comptable de la liquidació de l'IVA, a la data final del trimestre, seria el següent:

1.500 € (4770) HP Credit. IVA Meritat a HP IVA Suportat (4720) 950 €

a HP Credit. per IVA (4750) 550 €

Si té més IVA suportat deduïble del que ha carregat a les seves factures, es generarà un saldo a favor de l'entitat (saldo deutor).

Exemple: Una entitat ha carregat IVA a les seves factures durant el trimestre per un import total de 400 €, i ha suportat IVA deduïble per un import de 720 €. El registre comptable de la liquidació de l'IVA, a la data final del trimestre, seria el següent:

400 € (4770) HP Creditora per IVA Meritat

320 € (4700) HP Deutora per IVA a HP IVA Suportat (4720) 720 €