Obligacions fiscals de les entitats no lucratives (1)

Imatge principal a portada: 
Oficina Agència Tributària Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les associacions i fundacions, en funció de la seva activitat i del volum dels seus ingressos, poden tenir determinades obligacions fiscals.

En aquest recurs es fa un recull de les més habituals i significatives relatives al Número d'Identificació Fiscal (NIF), a l'Impost sobre Activitats (IAE) i a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
El número d'identificació fiscal (NIF)
L'Impost d'activitats econòmiques (IAE)
L'impost sobre el valor afegit (IVA)
Continguts: 

El NIF és el número que identifica les persones davant de l'Agència Tributària en totes les seves relacions amb naturalesa o transcendència tributària.
En les persones físiques coincideix amb el DNI, però les persones jurídiques, com ho són les associacions i les fundacions, cal que l'entitat, a la seva constitució, demani que li sigui assignat un número.

El NIF es regula en el RD 1065/2007, a on es recullen les regles d'assignació i revocació, la forma en que s'ha d'utilitzar i la seva composició, entre d'altres.
Per les associacions i fundacions, el número començarà per G, seguit per 8 dígits (els 7 primers són aleatoris, i el darrer, és un dígit de control).
Per les cooperatives, la lletra inicial serà la F, i les per les entitats i congregacions religioses, la R.

Per demanar un NIF, l'entitat haurà de presentar una declaració censal, model 036, acompanyada d'original i fotocòpia dels documents de constitució: estatuts i inscripció en el Registre al qual correspongui l'entitat en funció de la seva naturalesa (d'associacions, d'entitats religioses, d'entitats esportives, Protectorat de Fundacions,...).

Si l'entitat es troba en tràmit però no està encara inscrita, i necessita disposar del NIF, ho pot demanar igualment. Hisenda li atorgarà un número provisional. Aquest NIF provisional s'haurà de canviar pel definitiu en el termini de sis mesos, un cop definitivament constituida l'entitat. Per fer-ho, es tornarà a presentar una nova declaració censal amb la documentació definitiva.

El NIF serà necessari per l'entitat, entre d'altres, per:

  • Servir com a identificació de l'entitat per aquelles obligacions fiscals que registri en el cens d'empresaris, professionals i retenidors i en la presentació dels diferents models fiscals al qual estigui obligada, en funció de la seva activitats o volum d'ingressos.
  • Obrir comptes bancaris
  • Servir com a identificació per tots els documents amb transcendència fiscal (factures de compra o de venda, etc.


El fet de demanar el NIF no implica en si mateix cap obligació fiscal, si la pròpia entitat no comunica a l'Agència Tributària expressament que té obligacions d'aquest tipus.

L'impost d'activitats econòmiques (IAE) no acostuma a representar per si mateix cap despesa per l'entitat, ja que la majoria de les entitats poden aplicar alguna de les exempcions previstes al normativa que el regula, l'RDL 2/2004, de 5 de març, text refòs de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Les més habituals són:

  • Els dos primers anys d'activitat
  • Posteriorment, mentre no s'arribi a facturar més d'un milió d'euros.
  • Les entitats que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002 (fundacions i associacions declarades d'utilitat pública, principalment) en totes les activitats econòmiques que estiguin exemptes d'impost de societats en base a aquesta pròpia llei.


De tota manera, i encara que n'estigui exempta de tributació, l'entitat sí què està obligada a tramitar l'alta en l'impost quan ha de començar a fer activitat econòmica, és a dir, a emetre factures o a cobrar per vendre béns o pels serveis que presta. Aquesta alta es fa mitjançant la presentació d'una declaració censal, model 036. Si l'activitat es desenvolupa en un local determinat, caldrà indicar les dades del local en el moment de fer l'alta (referència cadastral, metres quadrats dedicats a l'activitat, adreça completa, entre d'altres).

En el moment de fer l'alta, que haurà de ser prèvia al moment de començar a facturar, s'indicarà el codi o epígraf que millor es correspongui amb l'activitat a desenvolupar, dels possibles oferts per l'Agència Tributària. Si es fa més d'una activitat, caldrà donar-se d'alta en tantes com calgui.

L'Impost Sobre el Valor Afegit (IVA) és un import que grava el consum. Qualsevol persona o entitat que participa per compte propi o aliè en la producció o en la distribució de béns i/o serveis, és un empresari a efectes de l'IVA, fins i tot quan aquests tipus d'operacions es facin en favor dels propis associats, membres o partíceps de les entitats.

En conseqüència, quan una entitat ofereix un servei a canvi d'una contraprestació, l'entitat serà considerada empresària a efectes d'IVA. Caldrà, doncs, que emeti factures per les seves vendes, i que repercuteixi en elles l'IVA corresponent. De la mateixa manera, l'entitat podrà desgravar l'IVA de les compres que faci i ingressarà o recuperarà la diferències entre l'IVA carregat i el suportat quan presenti les corresponents declaracions trimestrals, el model 303.

No obstant això, les entitats no lucratives tenen la possibilitat d'aplicar determinades exempcions. Les dues principals exempcions específiques de les entitats no lucratives són:

  • la de l'article 20.1.12é de la Llei de l'IVA, que s'aplica a les quotes dels socis.
  • la de l'article 20.3, que implica el reconeixement del caràcter social de l'entitat. Quan l'entitat gaudeix d'aquest reconeixement, pot aplicar l'exempció en els serveis que es regulen als articles 20.1.8é (serveis d'assistència social), 20.1.13é (serveis esportius destinats a persones físiques) i 20.1.14é (serveis culturals) de la Llei de l'IVA.

A més, hi ha determinats serveis que, per si mateixos, i independentment de qui els presti, estan exempts. Seria el cas, per exemple, dels serveis sanitaris o dels serveis d'ensenyament (si compleixen els requisits establerts a la normativa de l'IVA).

Quan l'entitat compleix amb les condicions per a aplicar l'exempció en l'IVA o presta exclusivament operacions exemptes, no ha de fer declaració per aquest impost, però tampoc pot recuperar cap IVA del que suporti a les seves compres. Mentre es mantingui l'acompliment dels requisits, no és possible renunciar a aplicar les exempcions, encara que, en ocasions, aquest fet pot perjudicar l'entitat perquè l'IVA suportat no recuperable li pot suposar un cost afegit.

Finalment, fer esment a que quan l'entitat fa alhora operacions exemptes i no exemptes (perquè fa operacions que queden fora de l'àmbit de les exempcions que té reconegudes), haurà de presentar declaracions d'IVA i, per determinar quin serà l'IVA suportat en les compres que pot recuperar, haurà d'aplicar la regla de prorrata de l'impost.

field_vote: 

Novetats fiscals que s'hauran d'aplicar a partir de l'1 de setembre de 2012

Imatge principal a portada: 
Roda de premsa posterior al Consell de Ministres_Font_ABC.es Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

El Govern central va aprovar el passat mes de juliol el Decret Llei 20/2012, de Mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. Aquestes mesures inclouen, entre d'altres, variacions de caire fiscal que entren en vigor el proper dia 1 de setembre.
En aquest recurs s'analitzen els principals canvis fiscals que afecten les entitats no lucratives.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Modificacions relatives a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Modificacions relatives a les retencions de l'IRPF
Modificacions relatives a l'Impost de Societats (IS)
Continguts: 

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) pateix dues modificacions molt importants:

  1. Variació en els tipus general i reduït, i en els respectius recàrrecs d'equivalència (R.E.) d'aquests dos mateixos tipus.
  2. Alguns dels béns i/o serveis als quals era d'aplicació el règim reduït i/o el superreduït ara se'ls haurà d'aplicar el tipus general.

Així doncs, els nous tipus queden de la següent manera:

Respecte les modificacions de tipus d'IVA a aplicar (que passen de tipus reduït o superreduït a tipus general), les més rellevants per a les entitats no lucratives tant pel que fa a la seva facturació com pel que fa a les despeses més habituals, són:

Els béns i serveis que figuren a la taula són els que pateixen els canvis més significatius, però es pot consultar la llista completa a la web de l'Agència Tributària.

Pel que fa al criteri d'aplicació temporal dels nous tipus, l'Agència Tributària ha publicat un document on es plantegen les diverses situacions possibles, que es resumeixen en els punts següents:

  • Data d'emissió de la factura en data posterior a la realització de l'operació de venda: s'aplicarà el tipus impositiu vigent a la data de la realització de l'operació, fent constar a la factura ambdues dates.
  • Pagaments avançats anteriors a l'1 de setembre de 2012: s'aplica el tipus vigent en el moment de l'abonament del pagament anticipat, fins i tot en el cas en què l'operació a què correspongui es realitzi a partir de l'1 de setembre.
  • Operacions de tracte successiu (lloguers, subministrament de llum, telèfon, etc.): s'aplica el tipus vigent en el moment en què sigui exigible la contraprestació, és a dir, en la data d'emissió de la factura.
  • Descomptes posteriors a la realització de l'operació i correcció d'errors: pels descomptes posteriors a la realització de l'operació caldrà emetre una factura rectificativa, a la qual s'aplicarà el tipus impositiu vigent en el moment d'emetre la factura original, és a dir, la correcció s'efectuarà amb el tipus original.
    Si el descompte és causat pel volum de vendes (ràpel) d'un determinat període que comprengui operacions amb el tipus anterior i el nou, caldrà fer el càlcul considerant la part de l'any a la qual corresponguin les operacions que donin dret al descompte, aplicant a cada període el tipus que estigués vigent en aquell moment.
  • Operacions amb Ens Públics: el tipus a aplicar serà el que estigui vigent en el moment de la realització de les operacions contractades, independentment del tipus que estigués vigent en el moment de formular la corresponent proposta econòmica pel contracte públic.

Els canvis relatius a l'IRPF que afecten les entitats no lucratives són els relacionats amb la variació dels tipus de retenció a aplicar en determinats rendiments del treball i d'activitats professionals.

En concret, varia el percentatge de retenció dels pagaments de rendiments del treball derivats de la impartició de cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l'elaboració d'obres literàries, artístiques o científiques, sempre que es cedeixi el dret a la seva explotació, que passarà de l'actual 15% al 21% (fins al 31 de desembre de 2013).

De la mateixa manera, varia el percentatge de retenció dels pagaments de rendiments derivats de l'activitat professional que realitzi l'entitat, que també passarà del 15% actual al 21% (fins al 31 de desembre de 2013). Per a aquells professionals als quals se'ls apliqui el tipus reduït de retenció, el percentatge passa del 7% actual fins al 9%.

Els nous percentatges seran d'aplicació des de l'1 de setembre de 2012 fins el 31 de desembre de 2013, i a partir de l'1 de gener de 2014, tornaran a canviar per passar a un percentatge del 19%, segons es mostra a la taula següent:

Pel que fa a l'Impost de Societats, els canvis no són gaire significatius per la majoria de les entitats no lucratives.

Les modificacions afecten principalment les grans empreses, amb volums de facturació superiors als 20 milions d'euros, a les quals es limita la compensació de possibles bases imposables negatives, exclusivament durant els exercicis 2012 i 2013.

També s'han produït canvis amb aquesta mateixa temporalitat en la deduïbilitat del fons de comerç generat en adquisicions de negocis i en el càlcul i l'import mínim dels pagaments fraccionats que han de fer les grans empreses.

Amb caràcter indefinit, s'introdueix un canvi que sí que podria ser que afectés alguna entitat no lucrativa, i que és la modificació en els límits de deduïbilitat de les despeses financeres, fent-la extensiva a totes les entitats que formen part d'un grup. Aquest límit ara serà d'un 30% del benefici operatiu, però sempre i quan es sobrepassi la xifra d'1 milió d'euros en despeses financeres, ja que fins a aquesta quantitat, el Decret Llei considera que seran plenament deduïbles.

field_vote: 

La fiscalitat de les entitats religioses (II)

Imatge principal a portada: 
Mesquita catedral de Còrdova. Imatge de fusky a flickr Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

En el recurs anterior s'ha pogut comprovar que les entitats religioses, com a entitats no lucratives, poden gaudir de determinats beneficis i incentius fiscals.

En aquesta segona part s'analitzarà quins poden ser aquests beneficis pel que fa a cadascun dels tributs locals més habituals, i les característiques de deducció en les aportacions rebudes per les entitats d'aquest caire.

Els principals impostos locals són l'Impost sobre béns immobles (IBI), l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i l'impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com plusvàlua. També tenen aquesta consideració les taxes i els preus públics.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Impost sobre béns immobles (IBI)
Impost d'activitats econòmiques (IAE)
Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua)
Deduïbilitat de les donacions efectuades a les entitats religioses
Règim documental de les deduccions per donacions
Continguts: 

Estaran exempts de tributar per l'IBI tots els béns immobles propietat de l'Esglèsia Catòlica en els termes previstos a l'article IV de l'acord per assumptes econòmics amb la Santa Seu, és a dir:

  • els temples i capelles dedicades al culte o a l'activitat pastoral.
  • les residències de Bisbes, canonges i altres sacerdots.
  • els locals destinats a oficines de la Curia diocesana i de les parròquies.
  • els seminaris destinats a la formació dels clergues, diocesans i religiosos.
  • les Universitats eclesiàstiques quan aquestes imparteixin ensenyaments propis de les disciplines eclesiàstiques.
  • els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada.


Per poder aplicar aquesta exempció, les entitats indicades a l'article IV de l'acord no hauran de fer cap comunicació a l'ens local, i es podrà aplicar de forma automàtica.

Per a la resta d'entitats religioses no incloses a l'article IV i que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002, estan exempts d'IBI els immobles dels quals siguin titulars, amb excepció dels immobles afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost de Societats.

Aquesta exempció no s'estén als immobles arrendats ja que no es considera que aquest arrendament constitueixi una activitat relacionada directament amb les finalitats de l'entitat.

Per poder aplicar l'exempció caldrà que l'entitat comuniqui a l'Ajuntament corresponent que ha exercit l'opcíó per aquest règim fiscal i, en el mateix escrit, sol·licitar l'exempció d'aquest tribut.

Aquest impost grava les activitats econòmiques, i és obligatori per a les entitats que efectuin aquest tipus d'activitat, entesa com l'ordenació de compte propi de mitjans materials o recursos humans, amb la finalitat d'intervenir en la producció i/o distribució de béns i/o serveis.

Les entitats religioses tenen dues possibilitats d'estar exemptes de tributar en l'IAE.

  1. En virtut de la Llei d'Hisendes Locals, si l'entitat es dedica a activitats d'ensenyament, d'assistència i acció social o de caràcter cièntífic, entre d'altres, pot demanar l'exempció. A més, les entitats que estiguin en els dos primers anys d'activitat o que, un cop passat aquest termini, no arribin a facturar per la seva activitat econòmica més d'un milió d'euros, estaran exemptes sense necessitat de tramitar cap sol·licitud.
  2. La segona possibilitat afecta les entitats que s'emparin en el règim fiscal del mecenatge (Llei 49/2002). En aquest règim, estaran exemptes les entitats que tinguin com a activitat econòmica alguna de les indicades a l'article 7 de la Llei. En aquest cas, tampoc és necessari tramitar cap sol·licitud.


En qualsevol dels casos, i encara que resultin exemptes del tribut, les entitats hauran de tramitar l'alta en el Cens de l'IAE, en el termini de 10 dies hàbils abans de l'inici de l'activitat, mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'una declaració censal, model 036.

En cas que es produeixin variacions o baixes en l'activitat, caldrà comunicar-les a l'Agència Tributària mitjançant el mateix model, en el termini d'un mes a partir del moment de la variació o baixa.

Aquest impost està directament relacionat amb l'adquisició d'un immoble. La base imposable és qualsevol increment de valor que es pugui donar en els terrenys de naturalesa urbana, i que es posi de manifest com a conseqüència d'una transmissió a títol lucratiu o onerós de la propietats d'aquests, amb algunes excepcions.

  • Si la transmissió és a títol lucratiu (gratuit) el subjecte passiu és l'adquirent del terreny.
  • Si es transmet a títol onerós (pagant) el subjecte passiu és el transmetent del terreny.


Les entitats religioses poden trobar-se en qualsevol dels dos casos.

De la mateixa manera que en els anteriors tributs locals tractats, hi ha dues possibilitats d'exempció.

  • La primera, regulada a la Llei d'Hisendes Locals, estableix que estaran exemptes les institucions que tinguin la qualitat de benèfiques o benèfico-docents, a més de les entitats a favor de les quals s'hagi reconegut l'exempció en Tractats o Convenis Internacionals, com és el cas de les entitats religioses catòliques de l'article IV, però únicament pels immobles que estan exempts d'IBI mencionats al punt corresponent a aquest impost.
  • En canvi, les entitats que estiguin sota el règim fiscal de la Llei 49/2002 podran aplicar l'exempció que determina aquesta, i que serà d'aplicació només quan el subjecte passiu de l'impost sigui l'entitat acollida a aquest règim, i no en tots els casos. L'exempció s'aplicarà sempre que l'adquisició es produeixi a títol lucratiu (per donació o per transmissió gratuïta). En canvi, si l'adquisició és onerosa (per venda) només estarà exempta si els terrenys objecte de la transmissió compleixen els requisits establerts per aplicar l'exempció en l'IBI.


Taxes i preus públics:

Pel que fa a les taxes i preus públics municipals (per llicències d'obres, recollida de residus urbans, etc.), la Llei d'Hisendes Locals no preveu cap benefici fiscal, atès que es tracta de preus de serveis públics. Per tant, en la mesura que l'entitat religiosa sigui beneficiària d'algun servei públic, no hi haurà possibilitat de demanar cap exempció per les taxes o preus públics que n'estiguin relacionats.

Els donatius que rebin les entitats amb convenis amb l'Estat donen dret de deducció en els mateixos termes que els rebuts per la resta d'entitats beneficiàries del mecenatge.

El percentatge dependrà del règim fiscal de l'entitat (si ha optat o no pel règim del mecenatge de la Llei 49/2002), i de si el donant és una persona física o jurídica:

  • Persones físiques:
    • Dret de deducció d'un 25% de la donació a la quota de l'IRPF del donant (persona física) si l'entitat que rep la donació compleix amb els requisits establerts a la llei 49/2002 i que hagin exercit la opció d'acollir-se als seus beneficis fiscals. La base de la deducció pel donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
    • Dret de deducció d'un 10% de la donació a la quota de l'IRPF del donant (persona física) si l'entitat no compleix els requisits de la llei 49/2002 i/o no ha exercit l'opció per aquest règim fiscal (article 68.3 de la Llei 35/2006 de l'IRPF). La base de la deducció pel donant no podrà superar el 10% de la seva base liquidable de l'exercici.
  • Persones jurídiques:

    Donen dret de deducció del 35% de la donació a la quota de l'Impost de Societats els donatius i aportacions realitzades per part de persones jurídiques a les entitats religioses que hagin exercit la seva opció pel règim fiscal de la Llei 49/2002.

    La base de la deducció té el límit del 10% de la base imposable de l'Impost de Societats del donant i, en cas de no poder aplicar la totalitat de la deducció, l'excés pendent es pot compensar en els 10 exercicis posteriors al quual es produeixi la donació.

Pel que fa al règim documental de les deduccions per donacions, i com a requisit general, per poder tenir dret a practicar les deduccions indicades als apartats anteriors d'aquest recurs, caldrà que el donant acrediti l'efectivitat de la donació realitzada.

Les donacions efectuades d'acord amb el que s'estableix a la Llei 49/2002 s'hauran d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'entitat beneficiària, que ha de complir uns determinats requisits establerts al Reglament que desenvolupa aquella Llei, el Reial Decret 1270/2003.

A més, les entitats beneficiàries receptores de donatius hauran de trametre a l'Agència Tributària durant el mes de gener de l'any següent al que s'hagi produït la donació, una relació de les persones físiques o jurídiques que han fet donatius durant aquell any, amb la indicació de les dades fiscals i província de residència del donant, les quantitats donades i indicació expressa de si la donació ha estat en efectiu o en espècie.

Aquesta relació es presenta mitjançant el model 182.

Cal fer esment a que els convenis de col·laboració empresarial no es declaren en el model 182, sinó que la informació respecte a aquests s'ha d'incloure a la memòria econòmica que l'entitat beneficiària ha de presentar a Hisenda, i que es menciona a l'apartat relatiu a l'Impost de Societats del recurs anterior.

field_vote: 

La fiscalitat de les entitats religioses (I)

Imatge principal a portada: 
Església de Sant Miquel del Fai, por nyë en flickr Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les entitats religioses poden gaudir de determinats beneficis i incentius fiscals. En aquest recurs es definirà què s'entén per entitat religiosa, i s'analitzarà quins poden ser aquests beneficis pel que fa a l'IVA i a l'Impost de Societats. En un segon recurs, analitzarem els impostos locals i el possible caràcter deduïble de les donacions rebudes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Quines entitats tenen la consideració d'entitat religiosa?
Fiscalitat relativa a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Primera part
Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Segona part
Fiscalitat relativa a l'Impost sobre Societats (IS). Tercera part
Continguts: 

Són entitats religioses aquelles que tenen entre les seves finalitats socials un component religiós, dins dels límits establerts a l'article 3 de la Llei Orgànica 7/1980, de Llibertat Religiosa.

Aquestes entitats s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (RER). Les entitats que poden fer-ho són:

  • Esglésies, Confessions i Comunitats Religioses.
  • Ordres, Congregacions i Instituts Religiosos.
  • Entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l'Ordenament de les Esglésies i les Confessions.
  • Les seves respectives Federacions.
  • Fundacions Canòniques.


Existeixen diferents tractats de l'Estat Espanyol amb les confessions que han assolit un notori arrelament a la societat, que regulen les condicions especials per al tractament de la seva fiscalitat.

Aquestes confessions, actualment, són:


En el cas de l'Església Catòlica, el tractat amb el Vaticà estableix dues categories d'entitat que tindran diferent tractament fiscal:

  • La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, Ordres i Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases.
  • Associacions i Entitats religioses no incloses al punt anterior i que es dediquin a activitats religioses, benèfico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social.

El funcionament de l'IVA a les entitats religioses és similar al de la resta d'entitats.

Seran subjectes passius d'IVA les entitats religioses que efectuïn lliuraments de béns i/o prestacions de serveis: les exempcions aplicables són les mateixes que en una entitat.

Hi ha, però, una exempció d'IVA (la de l'article 20.1.11 de la Llei de l'IVA) que només és d'aplicació a entitats religioses. Es tracta de les cessions de personal realitzades en compliment de les finalitats socials per al desenvolupament de les següents activitats:

  • Hospitalització, assistència sanitària i altres activitats directament relacionades.
  • Activitats d'assistència social de les relacionades a l'article 20.1.8 de la Llei de l'IVA.
  • Activitats d'educació, ensenyaments, formació i reciclatge professional.


Pel que fa a compres, estaran subjectes a IVA amb normalitat: estaran exemptes si qui emet la factura o el tipus de servei adquirit gaudeix d'alguna exempció.

Fins l'1 de gener de 2007, hi havia casos excepcionals en què gaudien d'una no-subjecció determinades adquisicions o importacions de béns immobles i d'altres objectes destinats al culte per part de les entitats recollides al punt IV de l'Acord amb la Santa Seu.

No obstant, això va ser derogat a conseqüència d'un expedient infractor iniciat per la Comissió Europea en relació amb el tractament de determinades operacions amb l'Església Catòlica. Per tant, les adquisicions posteriors a aquella data estan gravades amb IVA.

En el cas de l'Impost de societats, les entitats religioses de les confessions que mantenen acords amb l'Estat espanyol, tenen la consideració d'assimilades a les fundacions i a d'altres entitats no lucratives beneficiàries de mecenatge.

És per aquest motiu que poden optar al règim fiscal de la Llei 49/2002, en les mateixes condicions que fundacions i associacions declarades d'utilitat pública. Per exercir l'opció, caldrà que l'entitat compleixi amb els requisits establerts, que són:

  • Perseguir finalitats d'interès general.
  • Destinar a la realització d'aquestes finalitats almenys un 70% del resultat de les explotacions econòmiques de l'entitat, i la resta, destinar-lo a incrementar la dotació patrimonial.
  • Que la xifra neta de negocis de les explotacions econòmiques no exemptes que puguin realitzar no superi el 40% dels ingressos totals de l'entitat.
  • Que els òrgans rectors siguin gratuïts.
  • Que, en cas de dissolució, el patrimoni resultant es destini en la seva totalitat a alguna o a algunes entitats també beneficiàries de mecenatge.
  • Que estiguin inscrites en el registre corresponent (en aquest cas, el RER).
  • Que compleixin les obligacions comptables previstes en el Codi de Comerç.
  • Que compleixin l'obligació de rendir comptes.
  • Que compleixin l'obligació d'elaborar anualment una memòria econòmica detallada que hauran de presentar a l'Agència Tributària.

Les entitats religioses que optin pel règim fiscal de la Llei 49/2002 estaran exemptes de tributar per impost de societats en tots els ingressos que obtinguin i que tinguin la naturalesa que es detalla en els articles 6 i 7 de la Llei 49/2002, fins i tot quan procedeixin d'arrendaments d'immobles o quan tinguin la consideració d'activitat econòmica, com els mencionats a l'article 7 si aquests estan relacionats amb la seva finalitat social.

En el cas de les entitats regulades per l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, no s'haurà d'exercir l'opció pel règim expressament sinó que serà d'aplicació directa.

En el cas de les entitats regulades per l'article V de l'acord amb la Santa Seu i per les de la resta de religions amb acords vigents, caldrà exercir l'opció expressament per poder gaudir dels beneficis fiscals d'aquest règim.

L'opció, en aquest cas, s'ha d'efectuar mitjançant la presentació d'un model 036 de Declaració Censal, que tindrà efectes des de la data d'inici de l'exercici en el qual s'efectuï la presentació, i romandrà vigent fins que s'efectuï la renúncia voluntària, o bé es deixin de complir els requisits esmentats anteriorment.

El règim fiscal de la Llei 49/2002 també eximeix de l'obligació d'efectuar retenció a les entitats als pagadors que satisfacin rendes normalment sotmeses a retenció, com ara els ingressos provinents de lloguers o d'interessos d'inversions financeres.

Per tal que els pagadors de l'entitat restin exonerats d'aquesta obligació, cal que l'entitat aporti un certificat de no-retenció que haurà d'emetre l'Agència Tributària a petició de l'entitat. El certificat serà diferent en funció de si l'entitat està compresa a l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, si ho està en l'article V, o si pertany a una de les altres religions amb conveni.

En el primer cas, el certificat haurà de ser sol·licitat a l'Agència Tributària mitjançant un escrit acompanyat de documentació per acreditar la personalitat i naturalesa de l'entitat, i que habitualment serà una certificació de la seva inscripció emesa pel RER, o bé una còpia compulsada davant notari de l'original del certificat d'inscripció registral. Aquest certificat tindrà vigència indefinida.

En el segon, el certificat s'haurà de sol·licitar mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'un model 01 de sol·licitud de certificat. L'Agència Triburària emetrà un certificat on consti que l'entitat ha exercit l'opció pel règim fiscal i que no hi ha renunciat, que tindrà vigència per un únic període impositiu, per la qual cosa caldrà tornar-ho a demanar i lliurar-lo al pagador anualment.

field_vote: 

L'ajornament dels deutes tributaris

Imatge principal a portada: 
Pagament impostos Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

La situació econòmica global que hi ha a l'actualitat ha portat a que moltes entitats tinguin problemes de tresoreria que els fan difícil poder complir amb els seus deutes tributaris.

La Llei General Tributària preveu la possibilitat d'ajornar i fraccionar aquests deutes, sota uns determinats procediments i requisits.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Requisits i terminis per poder ajornar un deute tributari
Deutes que es poden ajornar sense aportar garanties
Procediment per la sol·licitud d'ajornament presencial
Procediment per la sol·licitud d'ajornament telemàtica
Termini per resoldre la sol·licitud
Continguts: 

Els deutes tributaris què es poden ajornar o fraccionar, a sol·licitud de l'entitat, són aquells què es troben dins del període voluntari o de l'executiu, és a dir, en el cas de les liquidacions d'impostos (trimestrals o anuals), quan estiguin dins dels terminis de presentació establerts per a cadascun dels models (període voluntari) o bé quan finalitzen aquests terminis sense que s'hagin liquidat els deutes, i fins al moment en què l'administració faci el requeriment perquè el o els tributs siguin efectivament liquidats (període executiu).

Es podrà sol·licitar aquest ajornament o fraccionament quan la situació econòmico-financera de l'entitat li impedeixi, de manera transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts.

Hi ha alguns deutes, com ara aquells que corresponguin a retencions a tercers en concepte de IRPF (models 115, 111 o 123, principalment) o els ingressos a compte d'impost de Societats (model 202) què, en principi, no es poden ajornar, llevat d'aquells casos excepcionals en els quals el fet de fer l'ingrés del deute pogués comprometre la capacitat de continuïtat de l'entitat per causes econòmiques o bé quan el pagament pogués suposar greus perjudicis pels interessos de la Hisenda Pública. Aquesta situació, fins fa poc temps, havia de ser àmpliament justificada per part de les entitats perquè pogués ser acceptada, però el context econòmic actual ha provocat que cada cop més sol·licituds d'ajornament i/o fraccionament d'aquest tipus de deute siguin admeses sense gaire problemes.

Els deutes que es poden ajornar i/o fraccionar sense aportar cap tipus de garantia, a partir de l'1 de maig de 2009, són aquells que no superen els 18.000 euros. Fins a aquella data, el límit era de 6.000 euros.

Els 18.000 euros s'hauran de determinar tenint en compte què, en el moment de la sol·licitud, s'acumularan tant els deutes als quals es refereix la pròpia sol·licitud, com a aquelles de la mateixa entitat deutora per les quals s'hagi sol·licitat i no resolt l'ajornament o fraccionament, a més dels imports dels venciments pendents d'ingrés dels deutes ajornats o fraccionats ja resolts, llevat d'aquelles per les quals sí que s'hagin aportat garanties.

Per tant, si l'entitat demana ajornar, per exemple, 6.000 € i ja tenia sol·licitat (sense rebre contestació per part de l'Agència Tributària, per altres tributs, un import de 12.001 €, o bé tingués pendents de pagar imports per altres ajornaments ferms, i l'import total supera els 18.000 €, haurà d'aportar garanties per poder demanar l'ajornament, és a dir, s'admetrà un deute total acumulat sense garantir només en el cas que no es superi aquest límit.

Si el deute que es vol ajornar supera els 18.000 €, llavors l'entitat haurà d'aportar prou garanties per tal d'assegurar que podrà fer efectiu el pagament en el termini proposat a la sol·licitud. Aquestes garanties podran ser en forma d'aval bancari o d'hipoteca d'un bé, entre d'altres.

En el cas que el fet d'haver d'aportar garanties suposi un problema greu per l'entitat, aquesta tindria una altra opció: liquidar el deute parcialment, fins a deixar la sol·licitud per un import inferior als 18.000 € esmentats, moment en el qual ja no hauria d'aportar les garanties.

Quan l'entitat no disposi de certificat digital, haurà de fer el tràmit de sol·licitud de l'ajornament i/o fraccionament del pagament tributari de forma presencial. En el cas dels deutes que no hagin de ser garantits, haurà d'omplir un formulari que, amb aquesta finalitat, hi ha disponible a la pàgina web de l'Agència Tributària. En ell, caldrà indicar:

  • Les dades fiscals identificatives de l'entitat.
  • El número de liquidació i dades del model de l'impost que es vol ajornar.
  • Número de compte corrent a on es voldran domiciliar els pagaments.
  • Els motius de la sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament.
  • Una proposta de pagament del deute (en quants terminis, amb quina periodicitat i a partir de quina data es vol començar a pagar).


En el cas dels ajornaments per imports superiors als 18.000 €, que com s'ha comentat anteriorment, caldrà garantir adequadament, s'haurà d'omplir un formulari diferent, i a més de les dades anteriorment esmentades:

  • Indicació de, si la garantia consisteix en un aval bancari, l'entitat financera avaladora.
  • En cas d'una garantia diferent, indicació del tipus de garantia.
  • Llistat de la documentació amb la qual s'acredita l'aportació de garanties suficients.
  • Llistat de la documentació amb la qual s'acredita la situació econòmico-financera de l'entitat.


Aquesta sol·licitud s'haurà d'acompanyar amb la documentació justificativa indicada a la sol·licitud, respecte a les garanties i respecte a la situació financera de l'entitat.

En qualsevol dels dos casos, la sol·licitud s'haurà de presentar de forma complementària a la liquidació de l'impost que origini el deute (model 303, 111, 115, etc.).

Si l'entitat disposa de signatura electrònica, la sol·licitud de l'ajornament es pot fer de forma simultània a la presentació del model d'impost que origini el deute.

El model s'omple directament des de l'opció "presentació i consulta de declaracions" de la Seu electrònica de l'Agència Tributària i, en el moment d'indicar la forma de pagament, s'ha de seleccionar la opció "sol·licitud d'ajornament o de fraccionament".

Pas 1 sol·licitud telemàtica

En fer-ho, s'obre una altra finestra, a on es demana si s'han d'aportar garanties (si és que no, cal indicar "dispensa total"), i en cas afirmatiu, la indicació del tipus de garantía:

Pas 2 presentació telemàtica sol·licitud

A continuació, caldrà indicar les dades bancàries de l'entitat per la domiciliació dels pagaments, la proposta de pagament i la causa de la sol·licitud d'ajornament:

Pas 3 sol·licitud ajornament presentació telemàtica

Un cop omplertes totes aquestes dades, caldrà signar electrònicament la sol·licitud, i el programa generarà uns números de referència, entre ells el NRR, i generarà un informe de la sol·licitud, que caldrà imprimir i guardar:

Resultat sol·licitud ajornament presentació telemàtica

Finalment, caldrà prémer la casella de "continuar amb la presentació" i el programa remetrà a la presentació original del model, incorporant automàticament el NRR generat:

Presentaicó liquidació amb NRR incorporat

Per acabar amb la presentació del model, només caldrà signar i enviar.

En cas que s'haguessin hagut d'aportar garanties, caldrà presentar també els documents justificatius de les garanties i de la situació econòmica de l'entitat, mitjançant el Registre de documents de la Seu Electrònica.

El termini per resoldre les sol·licituds és de sis mesos, dins dels quals, l'entitat rebrà una notificació amb la resolució del resultat de la seva sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament. Les resolucions de les sol·licituds acceptades, contindran:

  • El número de compte corrent bancari amb titularitat de l'entitat a on es domiciliaran els terminis.
  • Els terminis de pagament i l'import de cadascun dels terminis.
  • Les condicions de l'acord.


Les resolucions podran assenyalar terminis i condicions diferents de les sol·licitades i, en general, portaran associat un recàrrec pels interessos generats per l'ajornament, en funció dels dies de retard respecte del termini normal de liquidació. Aquest interès es calcularà en funció del tipus d'interès oficial de demora tributària vigent en aquell moment, i que es determina anualment mitjançant la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per l'exercici 2012, estan fixats en un 5% anual.

field_vote: 

El procés de tancament de l'exercici comptable. Punts que hem de tenir en compte.

Imatge principal a portada: 
Calculadora Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Quan s'apropa la data de tancament de l'exercici de la majoria de les entitats, anem a veure quines són les comprovacions i operacions que s'han de fer per efectuar correctament el tancament de la nostra comptabilitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Primer pas: comprovar que la comptabilitat estigui quadrada
Segon pas: Revisar el llibre Major.
Tercer pas: fer altres moviments d'ajustament que modifiquen el resultat de l'exercici
Quart pas: calcular i comptabilitzar l'impost de societats
Procés final: Tancament de l'exercici
Continguts: 

Aquest primer pas normalment serà molt senzill si tenim la comptabilitat informatitzada, ja que habitualment els programes comptables se n'ocupen de que no hi hagi cap assentament desquadrat.

De tota manera, és possible que encara que existeixi algun mecanisme de control en el nostre programa, podria haver algun tipus de problema tècnic (per exemple, que ens hagi fallat la connexió elèctrica mentre estàvem treballant), que faci que pugui haver algun desquadrament.

Per assegurar-nos de que estigui tot bé, llistarem un balanç de comprovació de sumes i saldos, que ha de sortir quadrat.

El segon punt a comprovar serà el nostre llibre Major. En ell apreciarem, de manera clara, si hi ha alguna errada o omissió, i si haurem de fer alguna reclassificació.

El primer que farem serà llistar tots els comptes, i d'aquesta manera podrem comprovar:

  • Si falta alguna cosa per comptabilitzar: potser hi ha alguna factura antiga pendent de pagar, o un pagament que no tingui comptabilitzada la seva despesa corresponent, o potser veiem que ens falta el compte d'amortització d'algun element del immobilitzat, que hi hagi algun saldo bancari que no ens coincideixi amb el de l'extracte físic del banc, etc. Si detectem alguna errada, l'haurem de corregir.
  • Comprovarem si hem de presentar la declaració de compres o vendes per més de 3.005,06 ¿ que s'ha de presentar a hisenda durant el mes de març de l'exercici següent, i controlarem quins seran els declarats, per si els hem de demanar o confirmar alguna dada fiscal.
  • Comprovarem si s'han de fer algunes reclassificació de saldos: aplicació del resultat de l'exercici anterior, si hi ha algun préstec, la reclassificació del saldo de llarg a curt termini del import a retornar l'any que iniciarem, si hi ha alguna inversió que tingui venciment en aquell any, reclassificar-la també de llarg a curt termini, si tenim algun deute pendent de cobrar que considerem dubtós, per la oportuna reclassificació del compte deutor, comptabilització de la liquidació d'impostos trimestrals com ara l'IVA, i si s'han de fer reajustaments en l'import de la prorrata, reclassificació de saldo de comptes de crèdit bancari. Si ens trobem en algun d'aquests casos, o d'altres possibles, farem les oportunes reclassificacions.

Quan comptabilitzem, registrem els ingressos i les despeses i tots els altres moviments econòmics que es produeixen al llarg de l'exercici. Però, per tancar, també s'han de fer altres ajustaments, que ens permetran obtenir el nostre veritable resultat.

Els més habituals són:

  • Comptabilització de la variació d'existències de mercaderies, tenint en compte l'inventari d'aquestes a la data de tancament.
  • Dotacions per a les amortitzacions de l'immobilitzat, tant material com immaterial.
  • Dotacions per provisions, en cas que algun dels elements patrimonials de l'entitat hagi perdut valor respecte a la seva valoració en el balanç de situació, de manera reversible, en aplicació del principi de prudència.
  • Ajustaments per periodificació. Si s'ha produït alguna despesa en l'exercici però que aquesta no sigui totalment imputable a aquest (per exemple, una assegurança que tingui com a període de vigència del 1 de juny al 31 de maig de l'any següent), s'haurà de fer la oportuna reclassificació per posar la despesa de cada exercici a aquell en el qual s'hagi produït efectivament. Si hi ha algun ingrés en la mateixa situació (per exemple, si facturem un servei que no es realitzarà fins a l'any següent), haurem de reclassificar-ho també.
  • Ingressos a distribuir en diversos exercicis. Si hem rebut una subvenció o un donatiu per la compra d'un element de l'immobilitzat, l'haurem de anar traspassant a resultats al mateix ritme que l'amortització de l'element finançat. També es pot produir que rebem una subvenció per la gestió corrent de l'entitat que comprengui un període temporal superior a l'any (per exemple, una subvenció per un programa plurianual). En aquest cas, també aplicarem a resultats només la part imputable a l'exercici (com a criteri, podem fer servir un d'objectiu aplicant un cert percentatge, o bé es tindrà en compte la despesa real que s'hagi produït durant l'exercici subvencionada amb aquests diners), i la resta la deixarem pendent de distribució per exercicis posteriors.

Un cop fetes totes les correccions que calien al nostre resultat comptable, s'ha de calcular el nostre impost de societats, en cas que ho haguem de presentar, i comptabilitzar-ho abans de tancar.

  • Segons l'activitat econòmica que pugui fer i el règim fiscal al que estigui acollida l'entitat, aquesta tindrà o no obligació de presentar en el seu moment el Impost de Societats.
  • Calcularem si hi ha algun import a pagar, segons la normativa pròpia d'aquest impost, i comptabilitzarem la corresponent despesa i deute pendent de pagar o de cobrar, segons surti el resultat.
  • En cas que no haguem de presentar el Impost, s'haurà de regularitzar passant a despesa el saldo que tinguem en el compte de retencions i pagaments a compte (473), per deixar-ho a zero.

Un cop revisats, ajustats i comptabilitzats tots els moviments necessaris, ja podrem fer el procés definitiu de tancament de l'exercici.

El tancament pròpiament dit consisteix a fer els assentaments de regularització, tancament i obertura de l'exercici. La majoria dels programes informàtics de gestió comptable ho fan amb un procés automàtic, què haurem d'executar. Habitualment, abans de fer aquest pas, farem el procés de renumerar els assentaments de l'exercici.

Segons sigui el nostre programa (hi ha alguns que tanquen tots els saldos i llavors el balanç de comprovació ens surt a zero un cop fet el procés de tancament, i hi ha d'altres que treuen els llistats amb saldo independentment de si s'ha fet o no el procés), abans o després de fer el procés de tancament, haurem de treure els llistats que necessitem:

- Balanç de comprovació de sumes i saldos

- Balanç de Situació

- Compte d'Explotació

- Llistat del llibre Diari

- Llistat del llibre Major

Us aconsellem, per preveure qualsevol contingència, que abans de fer tot el procés feu una còpia de seguretat de les dades de la comptabilitat, per si per alguna raó ho voleu tirar enrere.

field_vote: 

Les declaracions informatives d'hisenda

Imatge principal a portada: 
papers apilats_kozumel_Flickr Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu- Dolors Martínez i Montse Mateo
Resum: 

Durant el mes de gener s'ha de presentar la major part de les declaracions informatives d'Hisenda.

Aquestes són el resum de les declaracions trimestrals presentades durant l'any, i serveixen per aportar dades que l'Agència Tributària necessita per completar la informació fiscal que té dels declarats.

En aquest recurs es veurà quines són les declaracions més habituals i de quins mitjans es disposa per confeccionar-les, així com instruccions completes per la descàrrega i instal·lació del programa d'hisenda.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Quines són les declaracions informatives més habituals?
En quins terminis i a quin lloc s'han de presentar les declaracions?
Quina seria la sanció per una presentació fora d'aquest termini?
Quins són els formats vàlids de presentació?
La plataforma de les Declaracions Informatives
Continguts: 

Les declaracions informatives més habituals que s'han de presentar són:

  • Model 180: Resum anual de retencions d'arrendaments, per aquelles entitats que han presentat un o més models 115 durant l'exercici.
  • Model 190: Resum anual de retencions de rendiments de treball, rendiments d'activitats professionals i premis, entre d'altres, per aquelles entitats que han presentats un o més models 110 durant l'exercici.
  • Model 182: Declaració anual de donacions rebudes, per aquelles entitats que reben donacions que donen dret de deducció.
  • Model 347: Declaració d'operacions amb tercers, per aquelles entitats que han efectuat compres o vendes amb un mateix deutor o creditor per import superior a 3.005,06 € (en total) durant l'exercici.
  • Model 390: Resum anual d'IVA, per aquelles entitats que han presentat un o més models 303 durant l'exercici.

Les declaracions informatives i resums anuals tenen diferents terminis de presentació, segons el model de que es tracti.

En general, els terminis són els següents:

  • Pel model 390, entre l'1 i el 30 de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració (per exemple, gener de 2011 per les dades referides a l'exercici 2010)
  • Pels models 180 i 190 (i la resta dels resums anuals diversos que hi ha relatius a retencions), durant el mes de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració.
  • Pel model 182, durant el mes de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració.
  • Pel model 347, durant el mes de febrer de l'any posterior al què es refereix la declaració.

La presentació de les declaracions que corresponguin a resums anuals s'ha de fer a l'entitat bancària a on es presenti la declaració trimestral corresponent al darrer trimestre de l'any, conjuntament amb aquesta. Si no es presenten conjuntament, cal presentar-la a l'administració de l'Agència Tributària que correspongui per domicili a l'entitat, o bé per correu administratiu dirigit a aquesta mateixa administració.

Les declaracions que corresponguin a declaracions informatives que no siguin resums anuals, s'han de presentar a l'administració de l'Agència Tributària que correspongui, o bé per correu administratiu dirigit a aquesta mateixa administració.

En qualsevol cas, si es disposa de signatura electrònica o bé si la presentació es fa mitjançant la signatura d'algun col·laborador social, les declaracions es podran presentar telemàticament (per internet), essent fins i tot obligarori utilitzar aquest mitjà si es supera determinat nombre de registres (per exemple, superiors a de 16 declarats en els models 180 i 190 o superiors a 100 declarats en el cas del model 182).

Cal tenir en compte que si les declaracions dels resums relatius a retencions (principalment, els models 180 i 190) es confeccionen mitjançant l'imprés que es pot comprar a les delegacions de l'Agència Tributària, i no amb la utilització del programa d'ajuda de confecció de les declaracions informatives, el termini de presentació serà més curt, únicament fins el dia 20 de gener i no durant tot el mes de gener.

Finalment, cal fer esment a que si un any la data límit del termini de presentació coincideix amb un festiu, dissabte o diumenge, aquesta data es traslladarà al dia hàbil immediatament següent. Per exemple, a 2011 la data límit de presentació del model 390 (el 30 de gener) és diumenge, per tant el termini s'allargarà fins el dia 31 de gener.

ACTUALITZACIÓ GENER DE 2015:

  • El termini de presentació del model 347, actualment, és durant el mes de febrer de l'any següent.
  • A partir de l'exercici 2014, les declaracions informatives només es poden presentar de forma telemàtica, i caldrà disposar de certificat o signatura digital de la pròpia entitat o bé d'un gestor autoritzat.

Segons s'indica a la Llei General Tributària (Llei 58/2003, de 17 de desembre) les sancions per la no presentació dins del termini establert dels resums anuals i declaracions informatives serien les següents:

  • Pels models a on es declaren dades relatives a retencions i a l'IRPF i d'altres que cal presentar per complir el deure de subministrament d'informació (180, 190, 182, 347 etc. ) hi haurà una multa fixa de 20 euros per cada declarat, amb un mínim de 300 euros i un`màxim de 20.000 euros.
  • Per a altres models de resum anual, com ara el model 390 de Resum Anual de l'IVA, la sanció fixa és de 200 euros.

Aquests imports es veuran reduïts en un 50% sempre que la presentació fora de termini es faci abans de rebre cap requeriment d'hisenda en aquest sentit. Per tant, si l'entitat per error no ha presentat una declaració a la qual estava obligada, cal que faci aquella presentació el més aviat possible, per tal de minimitzar la sanció per l'incompliment de les seves obligacions fiscals.

Hi ha tres possibilitats de presentació dels models.

  • En imprès adquirit a les oficines de l'Agència Tributària (cal recordar que amb aquesta modalitat, el termini de presentació és menor).
  • En paper, obtingut mitjançant la impressió de les dades introduïdes al programa de confecció de les Declaracions Informatives que subministra l'Agència Tributària.
  • Telemàticament, mitjançant el fitxer obtingut amb el programa de confecció de les Declaracions Informatives anteriorment esmentat, sempre que es disposi d'un certificat o signatura digital de l'entitat.

El programa d'ajuda per la confecció de les Declaracions Informatives el subministra l'Agència Tributària i es pot descarregar des de la seva pàgina web (www.aeat.es a l'apartat de "descàrrega de programes d'ajuda") o bé amb un CD que es pot obtenir directament a les seves oficines.

Hi ha dos programes disponibles, un per la confecció del resum anual de l'IVA (model 390) i un altre per tota la resta de models.

Aquest segon programa està fet de manera que hi ha una plataforma única (un únic programa) que serveix com a base per tots els models, i els mòduls de cadascun dels models. L'entitat haurà d'instal·lar al seu ordinador únicament la plataforma, més aquells models que hagi de presentar.

Per tal de veure pas per pas de quina manera s'ha de fer la instal·lació de la plataforma i com s'han d'afegir els models, heu d'anar a aquest enllaç.

field_vote: 

El Pla de Comptabilitat de les entitats sense fins lucratius d'àmbit estatal

Imatge principal a portada: 
Comptabilitat Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

El passat 24 de novembre va ser publicat en el BOE el Reial Decret 1491/2011, de 24 d'octubre, pel qual s'aproven les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i el model de pla d'actuació d'aquestes.

El RD introdueix modificacions en alguns aspectes fonamentals de la normativa comptable d'aquestes entitats.

En el període que ha anat des de l'entrada en vigor a 2008 del nou Pla de Comptabilitat i del PGC per a petites i mitjanes empreses (PYMES), recollits en els RD 1514/2007 i 1515/2007, respectivament, les entitats no lucratives que no estaven subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya havien hagut de combinar algun d'aquests dos plans amb l'adaptació sectorial comptable de les entitats no lucratives

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Principals canvis conceptuals
Canvis en els criteris simplificats de registre
Canvis en l'elaboració i models dels comptes anuals
L'aplicació per primer cop de la nova normativa
El pla d'actuació de les Fundacions amb competència estatal
Vincles de cooperació amb altres entitats sense fins lucratius
Continguts: 

De les cinc parts de que consten les normes d'adaptació, són obligatòries en la seva totalitat les tres primeres (marc conceptual de la comptabilitat, normes de registre i valoració i comptes anuals), mentre que les altres dues (quadre de comptes i definicions i relacions comptables) només ho són en la mesura que incloguin criteris de registre i valoració.

Pel que fa al criteri de reconeixement d'un actiu, no s'aplicarà el criteri del PGC d'empreses (la referència a la obtenció de beneficis o rendiments econòmics) sinó que es reconeixerà quan l'element generi rendiments aprofitables en la seva activitat futura. Cal remarcar que es considerarà complert el requisits en tots aquells casos en que el bé o el dret incorpori un potencial de servei pels usuaris o beneficiaris de l'activitat, fins i tot quan no es generi cap flux d'efectiu.

A les Normes de registre i valoració únicament s'han recollit les operacions específiques de les entitats no lucratives, que requereixen un criteri particular. Per tot allò no indicat expressament en aquest apartat, cal continuar aplicant les normes generals del PGC de les empreses.

La nova normativa considera microentitat a efectes de poder aplicar els criteris simplificats de registre a aquelles entitats que a la data de tancament de l'exercici compleixin almenys dos d'aquests requisits:

  • El total de partides de l'actiu ha de ser inferior a 150.000 euros.
  • L'import del volum total d'ingressos de l'activitat pròpia més, si n'hi ha, el de la xifra de negocis de la seva activitat mercantil, ha de ser inferior als 150.000 euros.
  • El nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no pot ser superior a 5.

Les operacions que poden registrar en funció d'aquests criteris simplificats són les mateixes que les definides per a les microempreses en el PGC, però en el Reial Decret aprovat s'amplien a d'altres tipus d'operacions específiques del sector no lucratiu, que són:

  • Operacions de cessió d'ús sense contraprestació
  • Préstecs concedits o rebuts a tipus d'interès zero o inferior al tipus d'interès del mercat
  • Ajuts pluriennals
  • Subvencions, donacions i llegats de serveis i actius no monetaris

Pel que fa als components dels comptes anuals de les entitats no lucratives, aquests continuaran essent el Balanç, el Compte de Resultats i la Memòria.

Però amb l'objectiu de reflectir millor la imatge fidel de la situació econòmica de les entitats, s'ha substituït el model de Compte de Resultats que existia fins ara per un altre que, a més de les dades que ja proporcionava aquest estat, inclou informacions que mostrin els augments i disminucions del patrimoni net de l'entitat originats en l'exercici, com a expressió del resultat total de l'entitat.

Aquests moviments en el patrimoni han d'incloure tan els comptabilitzats formant part de l'excedent de l'exercici com els inclosos directament en el patrimoni net a l'espera de la seva posterior reclassificació a l'excedent. El resultat total el completaran els ajustaments que sigui necessari comptabilitzar en reserves com a conseqüència de les errades i canvis de criteri.

Cal fer esment a que s'ha posat un especial èmfasi a la identificació dins del Compte de Resultats amb el nom de "excedent" al que fins ara s'identificava com a saldo o resultat de l'exercici en el model vigent fins a 2011. Aquest canvi de denominació és degut a que aquesta magnitud s'agafa com a referència en determinats aspectes de rellevància fiscal, i calia garantir que la modificació del model, feta amb la intenció d'obtenir una informació econòmica més rellevant, no suposés una disminució de la utilitat fiscal que fins ara proporcionava la informació comptable de les entitats.

Una altra novetat que introdueix aquesta normativa és la obligació d'incloure a la memòria econòmica una descripció detallada dels fluxos d'efectiu i del grau de compliment de les activitats de l'entitat, llevat d'aquells casos en que es pugui formular els comptes en model abreujat o bé s'hagi optat per aplicar les normes de registre i valoració del PGC de les pymes. En aquests casos, la informació sobre els fluxos d'efectiu no serà obligatòria.

Finalment, i atès que la informació que s'havia d'aportar respecte a l'aplicació dels elements patrimonials a fins propis, incloent-hi el "destí de rendes i ingressos" en forma de quadres numèrics que havia de figurar a la memòria econòmica havia generat nombrosos dubtes a les entitats, s'han inclòs diverses precisions aclarint la informació que sobre el destí de rendes i ingressos han de proporcionar les entitats.

Els models de Balanç i Compte de Resultat que inclou el Reial Decret publicat són els models normals i abreujats.

Pel que fa als models de memòria normal i abreujat, a la nova normativa s'especifica exclusivament la informació que es refereix a les característiques especials de les entitats no lucratives, havent de seguir, respectivament, els models normal o abreujat de memòria del PGC de les empreses en tot allò que no estigui especificat.

Si l'entitat aplica els criteris específics de les microentitats, la memòria es complimentarà segons el model simplificat que figura en el RD, però els models de Balanç i Compte de Resultats que s'hauran de complimentar seran els models abreujats.

A l'inici del primer exercici en que l'entitat apliqui l'adaptació, caldrà fer un Balanç d'obertura a on:

  • Es reclassificaran els elements patrimonials d'acord amb les normes de valoració de l'adaptació sectorial.
  • Es valoraran els elements patrimonials segons el seu valor en llibres
  • Es comprovarà el seu deteriorament de valor en aquella data.


Si cal fer ajustaments, es faran contra una partida de reserves.

Els Comptes Anuals corresponents al primer exercici que s'iniciï a partir de l'1 de gener de 2012 es podran presentar amb qualsevol d'aquestes dues opcions:

  • Incloent-hi informació comparativa sense adaptar als nous criteris, i llavors aquests comptes es qualificaran com a inicials als efectes del compliment dels principis comptables d'uniformitat i del requisit de comparabilitat.
  • Incloent-hi informació comparativa adaptada als nous criteris. En aquest cas, la data de primera aplicació serà la data de començament de l'exercici anterior a l'iniciat a partir de l'1 de gener de 2012.

A la memòria dels comptes anuals del primer exercici d'aplicació de la nova normativa, cal afegir un apartat denominat "Aspectes derivats de la transició a les noves normes comptables", en el que s'inclourà una explicació de les principals diferències entre els criteris aplicats en l'exercici anterior i el present, així com la quantificació de l'impacte que produeix aquesta variació de criteris comptables en el patrimoni net de l'entitat.

La Llei estatal de Fundacions (Llei 50/2002) i el reglament que la desenvolupa (RD 1337/2005) estableixen l'obligació a les fundacions de competència estatal de presentar anualment al Protectorat que li correspongui en funció de la seva qualificació un pla d'actuació que ha de contenir informació identificativa de cadascuna de les activitats pròpies i de les mercantils, de les despeses estimades per a cadascuna d'elles i dels ingressos i altres recursos previstos, així com qualsevol altre indicador que permeti comprovar a la memòria el grau de realització de cada activitat o el grau de compliment dels objectius.

El problema era que cadascun dels diferents Protectorats havien anat aprovant els seus propis models, amb informacions que no eren coincidents en tots els casos.

Per tal de donar més homogeneïtat a la informació a subministrar per part de les Fundacions, el que s'ha fet a la nova normativa és elaborar un model general de Pla d'actuació, que figura com Annex II del Reial Decret publicat

Si les entitats no lucratives estableixen vincles de cooperació amb altres entitats del mateix tipus, amb l'objecte de cooperar pel millor exercici de les seves funcions, s'entendrà que han creat una xarxa d'entitats.

Aquestes xarxes poden constituir grups de coordinació que no estan obligats a consolidar comptablement, però que si voluntàriament elaboressin comptes anuals agregats o combinats, haurien de fer-lo aplicant obligatòriament les normes de formulació de Comptes Anuals consolidats aprovats pel RD 1159/2010, de 17 de setembre, i s'hauran de dipositar en el Registre Mercantil.

field_vote: 

Problemes i solucions als reptes actuals de les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Equip de Suport Associatiu
Resum: 

La conjuntura econòmica actual fa que moltes entitats tinguin problemes per poder dur a terme els seus projectes i que, alhora, es vegin obligades a replantejar la manera d'afrontar el millor possible els reptes que se li presenten a la seva gestió.

A la I Trobada anual d'entitats del Club de Suport que es va celebrar el passat dia 5 d'octubre a Barcelona es va comptar amb un espai de participació de les entitats assistents que, dividides en grups, van reflexionar plegades sobre els principals reptes i dificultats relacionades amb la gestió associativa i de fundacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Impacte de la crisi a les entitats sense ànim de lucre
Reptes i preocupacions
Propostes per trobar solucions
Més informació
Continguts: 

En l'actual situació de crisi econòmica, el sector de les entitats no lucratives és un dels primers que en noten els efectes de manera directa.
Això succeeix per, principalment, dues raons:

  • Totes les entitats que treballen temes socials i de cooperació estan veient com s'incrementen les demandes de serveis i atenció per part dels beneficiaris de la seva acció social.
  • L'escàs marge de maniobra econòmic amb què habitualment treballen les entitats els impedeix fer-se cap "coixí" que pugui alleujar l'impacte que els suposa la disminució del finançament (quotes socials i donacions privades, Administració Pública tant en subvencions com en contractes, ingressos procedents d'empreses, per prestació directa de serveis, etc.) i l'augment de la demanda en el seu dia a dia.

La reducció del pressupost està comportant que les activitats de les entitats es concentrin en aquelles que estan directament relacionades amb la seva missió fundacional, per la qual cosa es disminueix la dedicació envers aquelles altres que no aporten aquest valor afegit.

Els principals reptes i preocupacions que es van detectar per part de les entitats en el transcurs de la Trobada van ser:

  • Disminució en general de les fonts de finançament que provoca una davallada dels ingressos totals de les entitats.
  • Necessitats de tresoreria i liquiditat causades per la disminució de les fonts de finançament, per la incertesa en les previsions de cobrament i per la dificultat per obtenir crèdit per part de les entitats bancàries.
  • Excés del grau de dependència financera que tenen les entitats de les Administracions Públiques que, en la situació actual, ha portat a moltes d'elles a pràcticament el col·lapse.
  • Preocupació per la dificultat que suposa complir amb totes les obligacions legals de les entitats relatives a la gestió econòmica (comptabilitat, fiscalitat, justificació de subvencions, rendició de comptes,...) i jurídica i laboral (protecció de dades, prevenció de riscos laborals, assegurances obligatòries, LISMI,...).
    En alguns casos, fins i tot costa convèncer els socis o membres dels òrgans de govern de l'entitat de la necessitat de destinar recursos a complir amb totes aquestes obligacions. Hi ha la percepció que no és fàcil saber exactament quines obligacions té l'entitat i, alhora, que es dóna un excés de rigidesa en la legislació, que no distingeix entre el Tercer Sector i el sector lucratiu.
  • Necessitat de professionalització del personal d'atenció directa i també del personal que s'ocupa de la gestió de l'entitat: costa molt "traduir" la informació que proporciona la comptabilitat per fer-la comprensible per a les persones que no tenen coneixements tècnics en aquesta matèria.
    A més, hi ha la sensació generalitzada entre els professionals del sector que es té un excés de càrrega de feina, derivada en la majoria dels casos de la manca de recursos per poder contractar més personal.
  • Necessitat de garantir l'estabilitat del projecte, atès que les necessitats que s'estan cobrint per part del Tercer Sector són permanents en el temps i les entitats necessiten estabilitat per poder respondre-hi.
  • Cerca i estímul del voluntariat i la base social. Es percep que cada cop hi ha un nombre menor de voluntaris i que, en general, la implicació d'aquests en el projecte és menor. Pel que fa als socis, en molts casos la crisi fa que es produeixin baixes entre aquest col·lectiu.
  • Necessitat de tenir un pla estratègic que permeti a l'entitat plantejar la seva missió i el seu futur en un mitjà o llarg termini. Dins d'aquesta mateixa línia, va sorgir la idea de la utilitat de tenir definit un quadre de comandament dins de l'entitat, i d'implementar sistemes de gestió amb qualitat que garanteixin que els processos que duu a terme l'entitat en el seu treball del dia a dia són els òptims. dins de les seves possibilitats.
  • Necessitat de tenir una estratègia de màrqueting i pla de comunicació per poder tenir eines que els permetin donar-se a conèixer, cercar nous socis, clients o suports, etc.
  • Baix nivell de participació en les xarxes d'entitats o entitats de segon nivell (com ara les federacions). En alguns casos, el treball en xarxa és percebut per les entitats com una certa "competència".
  • Necessitat de tenir proveïdors que treballin amb el Tercer Sector (a causa de la seva especialització) o bé que pertanyin a aquest mateix sector o si més no, que tinguin una certa coherència amb els nostres valors.

Tot i que, evidentment, no es van poder trobar solucions "màgiques" que permetin arreglar una situació que ve donada principalment per factors aliens a les entitats, aquestes varen ser capaces d'aportar algunes idees i propostes per poder tenir millors expectatives de futur pel sector.

Algunes d'aquestes idees i propostes van ser:

  • Per minimitzar l'impacte de la disminució dels ingressos, cal fer accions de contenció de la despesa. Fer una priorització del que realment és necessari gastar i restringir tot allò que sigui prescindible.
  • En la gestió de la tresoreria, cal fer una previsió i control de gestió que sigui ajustada a les possibilitats reals de les dates de cobrament. Cal aplicar un cert sentit de prudència en la previsió, i si es preveu un trencament de tresoreria (tenir un saldo negatiu en un moment donat), negociar amb temps amb les entitats bancàries per obtenir una línia de crèdit en les millors condicions possibles.
    També cal tenir una cura especial en les justificacions de les subvencions per evitar retards en els cobraments, i prioritzar a l'hora de fer els pagaments: negociar terminis tan llargs com sigui possible amb els proveïdors, etc.
  • Mirar de cercar noves fonts de finançament que permetin disminuir el grau de dependència de les Administracions Públiques. Com més diversificades estiguin aquestes fonts de finançament, millor.
  • Pel que fa a la interpretació de la informació comptable oficial, cal dissenyar sistemes per "traduir" les dades a un llenguatge comprensible per tothom de la forma més automàtica possible, ja que entendre aquesta informació és imprescindible per a la correcta presa de decisions. Probablement, a l'entitat li caldrà ajut extern per dissenyar i implantar el sistema.
  • Per poder garantir l'estabilitat dels projectes, cal mirar d'obtenir sempre que sigui possible convenis pluriennals amb les Administracions Públiques.
  • En l'àmbit de gestió de les persones, cal mantenir la coherència amb els valors de l'entitat en temps de dificultats econòmiques, quan aquesta es veu obligada a comunicar decisions complicades com ara acomiadaments, reduccions de sous, etc.
    Pel que fa als voluntaris, cal millorar la cerca de voluntariat i base social i treballar la seva vinculació amb el projecte, formar-los i fer-los sentir partícips per fidelitzar-los.
  • Es considera com a necessari integrar-se en les diverses xarxes existents en el sector per aprofitar millor els recursos i sinèrgies que es generin per solucionar problemes comuns a tots els àmbits, però en especial en l'àmbit de la gestió de l'entitat: serveis especialitzats mancomunats (a nivell jurídic, de gestió laboral o comptable i fiscal, assegurances, projectes, altres serveis professionals,...)
    També serà molt positiu fomentar i participar en trobades amb altres entitats d'un àmbit similar per posar en comú coneixements, estratègies i maneres de fer les coses.
  • En l'àmbit de gestió de la qualitat, cal fer veure a l'organització la necessitat d'implementar aquests sistemes, ja que sovint són vistos com a simple burocràcia, però no obstant sempre serveixen per millorar.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat.

field_vote: 

La comptabilitat de costos

Imatge principal a portada: 
Calculadora amb monedes. Font: Images_of_Money (Flickr)
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives sovint tenen la necessitat de poder quantificar el resultat concret d'un projecte, una secció o un departament dins de la comptabilitat general de l'entitat. La manera de poder fer-ho és portar una comptabilitat per centres de cost, en la qual es faci una correcta assignació de les despeses entre cadascun d'aquests centres. En aquest recurs es veurà de quina manera s'han de definir, quins criteris de distribució són els més habituals i com podem analitzar el resultat de cada centre de cost per separat.

Imatges secundàries: 
Càlcul dels costos
Subtitols: 
Definició dels centres de cost
Tipus de costos
Criteris de distribució dels costos
Anàlisi dels costos per centres
Continguts: 

Un centre de cost es pot definir com una "unitat" capaç per ella mateixa de generar uns ingressos i unes despeses. Aquests ingressos i despeses han de tenir una relació directa entre ells, i la seva comparació ha de ser especialment interessant per algun motiu.

Els exemples més comuns del que es definirà en la comptabilitat com un centre de cost són una activitat concreta, un projecte, un departament dins de l'entitat, etc.

El procés a seguir començaria per determinar quins són els centres de cost que li són útils segons les necessitats específiques de l'entitat: si hi ha una quantitat excessiva, la feina que comportarà haver de fer les imputacions a cadascun dels centres de tots els ingressos i despeses és possible que no compensi per la qualitat de la informació que proporcioni finalment la comptabilitat.

En altres paraules, l'entitat s'ha de plantejar si té la necessitat de saber el cost exacte d'un projecte o activitat concreta, o si en té prou amb conèixer, per exemple, el resultat d'un departament, perquè a més divisió, més recursos haurà d'emprar per obtenir la informació.

En funció de la seva vinculació al centre de cost, es pot distingir entre dos tipus de cost:

  • Costos directes: són els costos que sense cap mena de dubte es poden relacionar directament amb l'activitat, projecte o departament pel qual estigui definit un centre de cost.

    Un exemple seria el cost de l'assegurança per una activitat esportiva, o el cost d'un professor o conferenciant quan el centre de cost és d'una activitat de formació o divulgativa.
  • Costos indirectes: són els costos compartits amb altres activitats, projectes o departaments. La dificultat afegida que comporta aquest tipus de cost rau en decidir el criteri per poder assignar objectivament una part d'aquests costos a cadascun dels centres de cost de l'entitat.

    Un exemple seria el cost del lloguer d'un local quan aquest espai es fa servir per realitzar les assemblees de l'entitat, per fer una activitat formativa i per realitzar una activitat cultural. Un altre exemple seria el cost de la factura del telèfon de l'entitat, quan aquest mitjà de comunicació es fa servir per diferents activitats o seccions.

Una segona classificació dels costos en funció del seu grau de variabilitat és:

  • Costos fixos són aquells que són necessaris per dur a terme una activitat o per tenir un departament concret independentment del nombre d'usuaris o dels ingressos que s'obtinguin. Es mantenen més o menys constants només pel fet de tenir en funcionament un determinat centre de cost.

    Els exemples més habituals són lloguers, impostos fixos, sou i seguretat social de personal directiu o coordinador, amortització dels immobilitzats que s'utilitzin en cada activitat, etc.

  • Costos variables són aquells que tenen relació directament proporcional amb el volum de producció de béns o serveis de l'entitat (nombre d'usuaris de l'activitat o d'unitats de producte produïdes).

    Exemples de costos d'aquest tipus serien el personal directe, material fungible de l'activitat, primes d'assegurances quan aquestes es relacionen amb el nombre d'usuaris, etc.

Un cop definits els centres de cost que han de ser útils per a l'entitat, el que s'ha de fer és un llistat de les despeses habituals d'aquesta, i classificar-les en costos directes o indirectes, per a cadascun dels centres de cost.

Podria ser que un mateix tipus de despesa fos alhora directe i indirecte. Un exemple seria el cost dels serveis bancaris: les comissions per domiciliació de rebuts serien costos directes per a cadascuna de les seccions de les quals s'estiguin domiciliant els cobraments, i les comissions de manteniment o similars serien costos indirectes perquè no estan directament relacionades amb un únic centre de cost.

A continuació, s'aniran repartint els diferents costos entre els centres definits:

  • En primer lloc, els costos directes, que són els més fàcils, perquè s'han d'assignar íntegrament a un únic centre de cost.
  • En segon lloc, els costos indirectes, que s'hauran de repartir entre els diferents centres, en funció del criteri que estableixi l'entitat. Aquest criteri de distribució només el pot determinar l'entitat, perquè dependrà del tipus de despesa, i del funcionament i activitat que faci l'entitat. No existeix un criteri estàndard ni concret per a cada cost, sinó que serà el que el més objectivament possible decideixi l'entitat.

Algunes possibilitats de criteris objectius serien:

  • Lloguer de sales: en funció del temps que ocupa cada activitat o en funció dels metres quadrats ocupats per cada departament.
  • Despeses de personal: en funció de les hores dedicades a cada activitat o bé proporcional als ingressos que aporta cada centre de cost.
  • Despeses de material d'oficina: en funció del volum de facturació que origina cada centre.
  • Subministraments: segons el consum realitzat per cada centre. Si no es disposa d'aquesta informació, es pot fer sobre la mitjana d'usuaris de cada activitat.

Un cop assignats tots els ingressos i les despeses als diferents centres de cost, es podrà analitzar el resultat de cadascun d'ells per separat.

Una primera anàlisi consistirà en comparar la suma dels costos amb l'import del finançaments rebut per cada centre individualment, per saber si el centre (ja sigui una activitat, un projecte o un departament) és rendible o no.

Serà rendible si la diferència entre ingressos i costos dóna un resultat positiu. En cas contrari, tindrà un excés de costos o bé un problema de manca d'ingressos, i serà deficitari.

Una segona anàlisi permetrà a l'entitat esbrinar la xifra d'ingressos que cada centre haurà d'assolir per no tenir ni pèrdues ni guanys. És el que es coneix com "llindar de la rendibilitat". Es calcula amb la fórmula:

X= CFixos totals / (preu unitari servei - CVariable unitari)

Aquesta fórmula dona com a resultat el nombre d'usuaris dels serveis o d'unitats de producte venudes que s'han de fer perquè els ingressos igualin les despeses. Però si es canvien els termes de l'equació, també permetrà obtenir la quota o el preu que cal cobrar com a mínim per no tenir pèrdues en l'activitat concreta (tenint en compte un nombre determinat d'usuaris):

Per exemple, una entitat de lleure organitza una activitat esportiva. Calcula que tindrà 80 usuaris i que els costos fixos tindran un import de 3.200 euros i els variables seran de 120 euros per usuari. Si s'apliquen aquestes dades a la fórmula, es tindrà:

80 = 3200 / ( Y - 120)
80Y = 3200 + 9600
Y = 12800 / 80 = 160

Del càlcul es desprèn que l'entitat, si no vol tenir pèrdues en l'activitat, haurà de facturar com a mínim 160 euros a cadascun dels 80 usuaris.

field_vote: