Econòmic

L'impost d'Activitats Econòmiques (IAE) és un import que grava el fet d'efectuar activitats econòmiques, és a dir, estarien afectades totes les entitats que efectuïn lliurament de béns o prestació de serveis, encara que aquest siguin prestats en compliment de l'objectiu social de l'entitat.

D'acord amb la normativa d'aquest impost, s'entèn per activitat econòmica qualsevol activitat que impliqui l'ordenació de mitjans materials i/o humans, ja siguin propis o aliens, amb la finalitat de lliurar béns i prestar serveis.

Això és independent de si aquesta activitats es desenvolupa sense afany de lucre, de si es fa o no de forma habitual o de que no existeixi contraprestació econòmica.

Per tant, encara que moltes entitats no siguin conscients, la majoria d'aquestes fa efectivament activitat econòmica.

Per norma general, les entitats hauran de presentar una declaració censal, model 036, per gestionar la seva alta en IAE.

Caldrà indicar si l'activitat es desenvolupa dins o fora d'un local determinat, i la localitat a on aquesta s'exerceix principalment.

La declaració censal no s'haurà de tornar a fer mentre no es produeixin variacions, és a dir, mentre no es produeixi un canvi de local o de localitat de l'activitat, o mentre no es deixi d'exercir aquesta. Si es produeix alguna d'aquestes circumstàncies, caldrà comunicar-ho a Hisenda mitjançant una nova declaració censal a on es comuniquin la baixa o variacions, en el termini d'un mes a partir de què es produeixi aquesta.

Si, gaudint d'alguna de les exempcions possibles que s'indiquen en el següent apartat d'aquest recurs, es deixa de gaudir-ne, caldria fer la presentació d'un model 840 per comunicar la obligació de començar a tributar per aquest impost.

El NIF és el número que identifica les persones davant de l'Agència Tributària en totes les seves relacions amb naturalesa o transcendència tributària.
En les persones físiques coincideix amb el DNI, però les persones jurídiques, com ho són les associacions i les fundacions, cal que l'entitat, a la seva constitució, demani que li sigui assignat un número.

El NIF es regula en el RD 1065/2007, a on es recullen les regles d'assignació i revocació, la forma en que s'ha d'utilitzar i la seva composició, entre d'altres.
Per les associacions i fundacions, el número començarà per G, seguit per 8 dígits (els 7 primers són aleatoris, i el darrer, és un dígit de control).
Per les cooperatives, la lletra inicial serà la F, i les per les entitats i congregacions religioses, la R.

Per demanar un NIF, l'entitat haurà de presentar una declaració censal, model 036, acompanyada d'original i fotocòpia dels documents de constitució: estatuts i inscripció en el Registre al qual correspongui l'entitat en funció de la seva naturalesa (d'associacions, d'entitats religioses, d'entitats esportives, Protectorat de Fundacions,...).

Si l'entitat es troba en tràmit però no està encara inscrita, i necessita disposar del NIF, ho pot demanar igualment. Hisenda li atorgarà un número provisional. Aquest NIF provisional s'haurà de canviar pel definitiu en el termini de sis mesos, un cop definitivament constituida l'entitat. Per fer-ho, es tornarà a presentar una nova declaració censal amb la documentació definitiva.

El NIF serà necessari per l'entitat, entre d'altres, per:

• Servir com a identificació de l'entitat per aquelles obligacions fiscals que registri en el cens d'empresaris, professionals i retenidors i en la presentació dels diferents models fiscals al qual estigui obligada, en funció de la seva activitats o volum d'ingressos.
• Obrir comptes bancaris
• Servir com a identificació per tots els documents amb transcendència fiscal (factures de compra o de venda, etc.

El fet de demanar el NIF no implica en si mateix cap obligació fiscal, si la pròpia entitat no comunica a l'Agència Tributària expressament que té obligacions d'aquest tipus.

L'Impost Sobre el Valor Afegit (IVA) és un import que grava el consum. Qualsevol persona o entitat que participa per compte propi o aliè en la producció o en la distribució de béns i/o serveis, és un empresari a efectes de l'IVA, fins i tot quan aquests tipus d'operacions es facin en favor dels propis associats, membres o partíceps de les entitats.

En conseqüència, quan una entitat ofereix un servei a canvi d'una contraprestació, l'entitat serà considerada empresària a efectes d'IVA. Caldrà, doncs, que emeti factures per les seves vendes, i que repercuteixi en elles l'IVA corresponent. De la mateixa manera, l'entitat podrà desgravar l'IVA de les compres que faci i ingressarà o recuperarà la diferències entre l'IVA carregat i el suportat quan presenti les corresponents declaracions trimestrals, el model 303.

No obstant això, les entitats no lucratives tenen la possibilitat d'aplicar determinades exempcions. Les dues principals exempcions específiques de les entitats no lucratives són:

• la de l'article 20.1.12é de la Llei de l'IVA, que s'aplica a les quotes dels socis.
• la de l'article 20.3, que implica el reconeixement del caràcter social de l'entitat. Quan l'entitat gaudeix d'aquest reconeixement, pot aplicar l'exempció en els serveis que es regulen als articles 20.1.8é (serveis d'assistència social), 20.1.13é (serveis esportius destinats a persones físiques) i 20.1.14é (serveis culturals) de la Llei de l'IVA.

A més, hi ha determinats serveis que, per si mateixos, i independentment de qui els presti, estan exempts. Seria el cas, per exemple, dels serveis sanitaris o dels serveis d'ensenyament (si compleixen els requisits establerts a la normativa de l'IVA).

Quan l'entitat compleix amb les condicions per a aplicar l'exempció en l'IVA o presta exclusivament operacions exemptes, no ha de fer declaració per aquest impost, però tampoc pot recuperar cap IVA del que suporti a les seves compres. Mentre es mantingui l'acompliment dels requisits, no és possible renunciar a aplicar les exempcions, encara que, en ocasions, aquest fet pot perjudicar l'entitat perquè l'IVA suportat no recuperable li pot suposar un cost afegit.

Finalment, fer esment a que quan l'entitat fa alhora operacions exemptes i no exemptes (perquè fa operacions que queden fora de l'àmbit de les exempcions que té reconegudes), haurà de presentar declaracions d'IVA i, per determinar quin serà l'IVA suportat en les compres que pot recuperar, haurà d'aplicar la regla de prorrata de l'impost.

Estaran exempts de tributar per l'IBI tots els béns immobles propietat de l'Esglèsia Catòlica en els termes previstos a l'article IV de l'acord per assumptes econòmics amb la Santa Seu, és a dir:

• els temples i capelles dedicades al culte o a l'activitat pastoral.
• les residències de Bisbes, canonges i altres sacerdots.
• els locals destinats a oficines de la Curia diocesana i de les parròquies.
• els seminaris destinats a la formació dels clergues, diocesans i religiosos.
• les Universitats eclesiàstiques quan aquestes imparteixin ensenyaments propis de les disciplines eclesiàstiques.
• els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada.

Per poder aplicar aquesta exempció, les entitats indicades a l'article IV de l'acord no hauran de fer cap comunicació a l'ens local, i es podrà aplicar de forma automàtica.

Per a la resta d'entitats religioses no incloses a l'article IV i que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002, estan exempts d'IBI els immobles dels quals siguin titulars, amb excepció dels immobles afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost de Societats.

Aquesta exempció no s'estén als immobles arrendats ja que no es considera que aquest arrendament constitueixi una activitat relacionada directament amb les finalitats de l'entitat.

Per poder aplicar l'exempció caldrà que l'entitat comuniqui a l'Ajuntament corresponent que ha exercit l'opcíó per aquest règim fiscal i, en el mateix escrit, sol·licitar l'exempció d'aquest tribut.

Aquest impost està directament relacionat amb l'adquisició d'un immoble. La base imposable és qualsevol increment de valor que es pugui donar en els terrenys de naturalesa urbana, i que es posi de manifest com a conseqüència d'una transmissió a títol lucratiu o onerós de la propietats d'aquests, amb algunes excepcions.

• Si la transmissió és a títol lucratiu (gratuit) el subjecte passiu és l'adquirent del terreny.
• Si es transmet a títol onerós (pagant) el subjecte passiu és el transmetent del terreny.

Les entitats religioses poden trobar-se en qualsevol dels dos casos.

De la mateixa manera que en els anteriors tributs locals tractats, hi ha dues possibilitats d'exempció.

• La primera, regulada a la Llei d'Hisendes Locals, estableix que estaran exemptes les institucions que tinguin la qualitat de benèfiques o benèfico-docents, a més de les entitats a favor de les quals s'hagi reconegut l'exempció en Tractats o Convenis Internacionals, com és el cas de les entitats religioses catòliques de l'article IV, però únicament pels immobles que estan exempts d'IBI mencionats al punt corresponent a aquest impost.
• En canvi, les entitats que estiguin sota el règim fiscal de la Llei 49/2002 podran aplicar l'exempció que determina aquesta, i que serà d'aplicació només quan el subjecte passiu de l'impost sigui l'entitat acollida a aquest règim, i no en tots els casos. L'exempció s'aplicarà sempre que l'adquisició es produeixi a títol lucratiu (per donació o per transmissió gratuïta). En canvi, si l'adquisició és onerosa (per venda) només estarà exempta si els terrenys objecte de la transmissió compleixen els requisits establerts per aplicar l'exempció en l'IBI.

Taxes i preus públics:

Pel que fa a les taxes i preus públics municipals (per llicències d'obres, recollida de residus urbans, etc.), la Llei d'Hisendes Locals no preveu cap benefici fiscal, atès que es tracta de preus de serveis públics. Per tant, en la mesura que l'entitat religiosa sigui beneficiària d'algun servei públic, no hi haurà possibilitat de demanar cap exempció per les taxes o preus públics que n'estiguin relacionats.

Pel que fa al règim documental de les deduccions per donacions, i com a requisit general, per poder tenir dret a practicar les deduccions indicades als apartats anteriors d'aquest recurs, caldrà que el donant acrediti l'efectivitat de la donació realitzada.

Les donacions efectuades d'acord amb el que s'estableix a la Llei 49/2002 s'hauran d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'entitat beneficiària, que ha de complir uns determinats requisits establerts al Reglament que desenvolupa aquella Llei, el Reial Decret 1270/2003.

A més, les entitats beneficiàries receptores de donatius hauran de trametre a l'Agència Tributària durant el mes de gener de l'any següent al que s'hagi produït la donació, una relació de les persones físiques o jurídiques que han fet donatius durant aquell any, amb la indicació de les dades fiscals i província de residència del donant, les quantitats donades i indicació expressa de si la donació ha estat en efectiu o en espècie.

Aquesta relació es presenta mitjançant el model 182.

Cal fer esment a que els convenis de col·laboració empresarial no es declaren en el model 182, sinó que la informació respecte a aquests s'ha d'incloure a la memòria econòmica que l'entitat beneficiària ha de presentar a Hisenda, i que es menciona a l'apartat relatiu a l'Impost de Societats del recurs anterior.

Són entitats religioses aquelles que tenen entre les seves finalitats socials un component religiós, dins dels límits establerts a l'article 3 de la Llei Orgànica 7/1980, de Llibertat Religiosa.

Aquestes entitats s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (RER). Les entitats que poden fer-ho són:

• Esglésies, Confessions i Comunitats Religioses.
• Ordres, Congregacions i Instituts Religiosos.
• Entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l'Ordenament de les Esglésies i les Confessions.
• Les seves respectives Federacions.
• Fundacions Canòniques.

Existeixen diferents tractats de l'Estat Espanyol amb les confessions que han assolit un notori arrelament a la societat, que regulen les condicions especials per al tractament de la seva fiscalitat.

Aquestes confessions, actualment, són:

• Església Catòlica (Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics del 3 de gener de 1979).
• Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Llei 24/1992).
• Federació de Comunitats Israelites d'Espanya (Llei 25/1992).
• Comissió Islàmica d'Espanya (Llei 26/1992).

En el cas de l'Església Catòlica, el tractat amb el Vaticà estableix dues categories d'entitat que tindran diferent tractament fiscal:

• La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, Ordres i Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases.

• Associacions i Entitats religioses no incloses al punt anterior i que es dediquin a activitats religioses, benèfico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social.

En el cas de l'Impost de societats, les entitats religioses de les confessions que mantenen acords amb l'Estat espanyol, tenen la consideració d'assimilades a les fundacions i a d'altres entitats no lucratives beneficiàries de mecenatge.

És per aquest motiu que poden optar al règim fiscal de la Llei 49/2002, en les mateixes condicions que fundacions i associacions declarades d'utilitat pública. Per exercir l'opció, caldrà que l'entitat compleixi amb els requisits establerts, que són:

• Perseguir finalitats d'interès general.
• Destinar a la realització d'aquestes finalitats almenys un 70% del resultat de les explotacions econòmiques de l'entitat, i la resta, destinar-lo a incrementar la dotació patrimonial.
• Que la xifra neta de negocis de les explotacions econòmiques no exemptes que puguin realitzar no superi el 40% dels ingressos totals de l'entitat.
• Que els òrgans rectors siguin gratuïts.
• Que, en cas de dissolució, el patrimoni resultant es destini en la seva totalitat a alguna o a algunes entitats també beneficiàries de mecenatge.
• Que estiguin inscrites en el registre corresponent (en aquest cas, el RER).
• Que compleixin les obligacions comptables previstes en el Codi de Comerç.
• Que compleixin l'obligació de rendir comptes.
• Que compleixin l'obligació d'elaborar anualment una memòria econòmica detallada que hauran de presentar a l'Agència Tributària.

El règim fiscal de la Llei 49/2002 també eximeix de l'obligació d'efectuar retenció a les entitats als pagadors que satisfacin rendes normalment sotmeses a retenció, com ara els ingressos provinents de lloguers o d'interessos d'inversions financeres.

Per tal que els pagadors de l'entitat restin exonerats d'aquesta obligació, cal que l'entitat aporti un certificat de no-retenció que haurà d'emetre l'Agència Tributària a petició de l'entitat. El certificat serà diferent en funció de si l'entitat està compresa a l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, si ho està en l'article V, o si pertany a una de les altres religions amb conveni.

En el primer cas, el certificat haurà de ser sol·licitat a l'Agència Tributària mitjançant un escrit acompanyat de documentació per acreditar la personalitat i naturalesa de l'entitat, i que habitualment serà una certificació de la seva inscripció emesa pel RER, o bé una còpia compulsada davant notari de l'original del certificat d'inscripció registral. Aquest certificat tindrà vigència indefinida.

En el segon, el certificat s'haurà de sol·licitar mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'un model 01 de sol·licitud de certificat. L'Agència Triburària emetrà un certificat on consti que l'entitat ha exercit l'opció pel règim fiscal i que no hi ha renunciat, que tindrà vigència per un únic període impositiu, per la qual cosa caldrà tornar-ho a demanar i lliurar-lo al pagador anualment.

Els deutes tributaris què es poden ajornar o fraccionar, a sol·licitud de l'entitat, són aquells què es troben dins del període voluntari o de l'executiu, és a dir, en el cas de les liquidacions d'impostos (trimestrals o anuals), quan estiguin dins dels terminis de presentació establerts per a cadascun dels models (període voluntari) o bé quan finalitzen aquests terminis sense que s'hagin liquidat els deutes, i fins al moment en què l'administració faci el requeriment perquè el o els tributs siguin efectivament liquidats (període executiu).

Es podrà sol·licitar aquest ajornament o fraccionament quan la situació econòmico-financera de l'entitat li impedeixi, de manera transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts.

Hi ha alguns deutes, com ara aquells que corresponguin a retencions a tercers en concepte de IRPF (models 115, 111 o 123, principalment) o els ingressos a compte d'impost de Societats (model 202) què, en principi, no es poden ajornar, llevat d'aquells casos excepcionals en els quals el fet de fer l'ingrés del deute pogués comprometre la capacitat de continuïtat de l'entitat per causes econòmiques o bé quan el pagament pogués suposar greus perjudicis pels interessos de la Hisenda Pública. Aquesta situació, fins fa poc temps, havia de ser àmpliament justificada per part de les entitats perquè pogués ser acceptada, però el context econòmic actual ha provocat que cada cop més sol·licituds d'ajornament i/o fraccionament d'aquest tipus de deute siguin admeses sense gaire problemes.

Quan l'entitat no disposi de certificat digital, haurà de fer el tràmit de sol·licitud de l'ajornament i/o fraccionament del pagament tributari de forma presencial. En el cas dels deutes que no hagin de ser garantits, haurà d'omplir un formulari que, amb aquesta finalitat, hi ha disponible a la pàgina web de l'Agència Tributària. En ell, caldrà indicar:

• Les dades fiscals identificatives de l'entitat.
• El número de liquidació i dades del model de l'impost que es vol ajornar.
• Número de compte corrent a on es voldran domiciliar els pagaments.
• Els motius de la sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament.
• Una proposta de pagament del deute (en quants terminis, amb quina periodicitat i a partir de quina data es vol començar a pagar).

En el cas dels ajornaments per imports superiors als 18.000 €, que com s'ha comentat anteriorment, caldrà garantir adequadament, s'haurà d'omplir un formulari diferent, i a més de les dades anteriorment esmentades:

• Indicació de, si la garantia consisteix en un aval bancari, l'entitat financera avaladora.
• En cas d'una garantia diferent, indicació del tipus de garantia.
• Llistat de la documentació amb la qual s'acredita l'aportació de garanties suficients.
• Llistat de la documentació amb la qual s'acredita la situació econòmico-financera de l'entitat.

Aquesta sol·licitud s'haurà d'acompanyar amb la documentació justificativa indicada a la sol·licitud, respecte a les garanties i respecte a la situació financera de l'entitat.

En qualsevol dels dos casos, la sol·licitud s'haurà de presentar de forma complementària a la liquidació de l'impost que origini el deute (model 303, 111, 115, etc.).

El termini per resoldre les sol·licituds és de sis mesos, dins dels quals, l'entitat rebrà una notificació amb la resolució del resultat de la seva sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament. Les resolucions de les sol·licituds acceptades, contindran:

• El número de compte corrent bancari amb titularitat de l'entitat a on es domiciliaran els terminis.
• Els terminis de pagament i l'import de cadascun dels terminis.
• Les condicions de l'acord.

Les resolucions podran assenyalar terminis i condicions diferents de les sol·licitades i, en general, portaran associat un recàrrec pels interessos generats per l'ajornament, en funció dels dies de retard respecte del termini normal de liquidació. Aquest interès es calcularà en funció del tipus d'interès oficial de demora tributària vigent en aquell moment, i que es determina anualment mitjançant la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per l'exercici 2012, estan fixats en un 5% anual.

De les cinc parts de que consten les normes d'adaptació, són obligatòries en la seva totalitat les tres primeres (marc conceptual de la comptabilitat, normes de registre i valoració i comptes anuals), mentre que les altres dues (quadre de comptes i definicions i relacions comptables) només ho són en la mesura que incloguin criteris de registre i valoració.

Pel que fa al criteri de reconeixement d'un actiu, no s'aplicarà el criteri del PGC d'empreses (la referència a la obtenció de beneficis o rendiments econòmics) sinó que es reconeixerà quan l'element generi rendiments aprofitables en la seva activitat futura. Cal remarcar que es considerarà complert el requisits en tots aquells casos en que el bé o el dret incorpori un potencial de servei pels usuaris o beneficiaris de l'activitat, fins i tot quan no es generi cap flux d'efectiu.

A les Normes de registre i valoració únicament s'han recollit les operacions específiques de les entitats no lucratives, que requereixen un criteri particular. Per tot allò no indicat expressament en aquest apartat, cal continuar aplicant les normes generals del PGC de les empreses.

Pel que fa als components dels comptes anuals de les entitats no lucratives, aquests continuaran essent el Balanç, el Compte de Resultats i la Memòria.

Però amb l'objectiu de reflectir millor la imatge fidel de la situació econòmica de les entitats, s'ha substituït el model de Compte de Resultats que existia fins ara per un altre que, a més de les dades que ja proporcionava aquest estat, inclou informacions que mostrin els augments i disminucions del patrimoni net de l'entitat originats en l'exercici, com a expressió del resultat total de l'entitat.

Aquests moviments en el patrimoni han d'incloure tan els comptabilitzats formant part de l'excedent de l'exercici com els inclosos directament en el patrimoni net a l'espera de la seva posterior reclassificació a l'excedent. El resultat total el completaran els ajustaments que sigui necessari comptabilitzar en reserves com a conseqüència de les errades i canvis de criteri.

Cal fer esment a que s'ha posat un especial èmfasi a la identificació dins del Compte de Resultats amb el nom de "excedent" al que fins ara s'identificava com a saldo o resultat de l'exercici en el model vigent fins a 2011. Aquest canvi de denominació és degut a que aquesta magnitud s'agafa com a referència en determinats aspectes de rellevància fiscal, i calia garantir que la modificació del model, feta amb la intenció d'obtenir una informació econòmica més rellevant, no suposés una disminució de la utilitat fiscal que fins ara proporcionava la informació comptable de les entitats.

Una altra novetat que introdueix aquesta normativa és la obligació d'incloure a la memòria econòmica una descripció detallada dels fluxos d'efectiu i del grau de compliment de les activitats de l'entitat, llevat d'aquells casos en que es pugui formular els comptes en model abreujat o bé s'hagi optat per aplicar les normes de registre i valoració del PGC de les pymes. En aquests casos, la informació sobre els fluxos d'efectiu no serà obligatòria.

Finalment, i atès que la informació que s'havia d'aportar respecte a l'aplicació dels elements patrimonials a fins propis, incloent-hi el "destí de rendes i ingressos" en forma de quadres numèrics que havia de figurar a la memòria econòmica havia generat nombrosos dubtes a les entitats, s'han inclòs diverses precisions aclarint la informació que sobre el destí de rendes i ingressos han de proporcionar les entitats.

Els models de Balanç i Compte de Resultat que inclou el Reial Decret publicat són els models normals i abreujats.

Pel que fa als models de memòria normal i abreujat, a la nova normativa s'especifica exclusivament la informació que es refereix a les característiques especials de les entitats no lucratives, havent de seguir, respectivament, els models normal o abreujat de memòria del PGC de les empreses en tot allò que no estigui especificat.

Si l'entitat aplica els criteris específics de les microentitats, la memòria es complimentarà segons el model simplificat que figura en el RD, però els models de Balanç i Compte de Resultats que s'hauran de complimentar seran els models abreujats.

La Llei estatal de Fundacions (Llei 50/2002) i el reglament que la desenvolupa (RD 1337/2005) estableixen l'obligació a les fundacions de competència estatal de presentar anualment al Protectorat que li correspongui en funció de la seva qualificació un pla d'actuació que ha de contenir informació identificativa de cadascuna de les activitats pròpies i de les mercantils, de les despeses estimades per a cadascuna d'elles i dels ingressos i altres recursos previstos, així com qualsevol altre indicador que permeti comprovar a la memòria el grau de realització de cada activitat o el grau de compliment dels objectius.

El problema era que cadascun dels diferents Protectorats havien anat aprovant els seus propis models, amb informacions que no eren coincidents en tots els casos.

Per tal de donar més homogeneïtat a la informació a subministrar per part de les Fundacions, el que s'ha fet a la nova normativa és elaborar un model general de Pla d'actuació, que figura com Annex II del Reial Decret publicat