Econòmic

El cost històric d'un actiu és el seu preu d'adquisició o cost de producció.

Dins del preu d'adquisició, s'inclouen:

• l'import de la compra pròpiament dita menys els descomptes o rebaixes en el preu que pugui haver
• els impostos indirectes (IVA, principalment) que no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública
• les despeses que estiguin directament relacionades amb la compra i efectuades fins a la posada en funcionament del bé (transports, assegurances, despeses d'instal·lació...)
• En cas que l'actiu necessiti un període de temps superior a un any per a estar en condicions d'ús, les despeses financeres que s'hagin generat abans de la posada en condicions de funcionament, que hagin estat girades pel proveïdor o que corresponguin a préstecs o a un altre tipus de finançament alié. Cal que aquest finançament sigui directament atribuïble a l'adquisició, fabricació o construcció del bé.
• Si l'actiu ha estat fabricat o construït per la mateixa entitat, el cost s'obté afegint al preu d'adquisició de les primeres matèries i altres materials consumibles, la resta de costos que els siguin directament imputables, i la part que raonablement corresongui dels costos indirectament imputables als béns de què es tracti.

El valor actual és l'import del valor en el moment present d'uns imports que s'hauran de cobrar o pagar (en funció de si la valoració és d'un actiu o d'un passiu) en una data posterior i en el curs normal de l'activitat de l'entitat.

Això vol dir que quan un actiu o passiu s'ha de registrar a valor actual, cal fer una operació de matemàtiques financeres, la funció inversa al càlcul del valor final, per tal d'obtenir el valor en el moment del registre de l'element. Per obtenir-ho, es necessitarà tenir el coneixement o fer una estimació del tipus de descompte que s'utilitzarà per fer el càlcul, és a dir, quin percentatge es considera que s'haurà revaloritzat el diner en el futur, que serà quan s'hagin de fer efectius els cobraments o pagaments.

Els costos o despeses de venda són les despeses que es produeixen a causa de la venda d'un actiu,, i que no s'haurien produït si l'entitat no hagués decidit vendre.

En concret, el Pla comptable estableix què es consideren despeses de venda:

• despeses legals de transferència de la propietat de l'actiu (escriptures públiques, taxes d'inscripció en registres, etc.)
• comissions de venda
• altres

En canvi, per a aquesta mateixa normativa no són despeses de venda:

• despeses financeres produïdes per la venda (comissions, interessos negatius...)
• impostos sobre beneficis derivats de la venda
• despeses d'estudis i anàlisis previs sobre la venda
• altres

Els béns d'immobilitzat generadors de fluxos d'efectiu són aquells que es poseeixen amb la finalitat d'obtenir un benefici o generar un rendiment comercial mitjançant el lliurament de béns o la prestació de serveis, generalment amb caràcter lucratiu.

En les entitats no lucratives, la majoria de béns són no generadors de fluxos d'efectiu, ja que es poseeixen amb una finalitat diferent a la de generar un rendiment comercial, com ara poden ser els fluxos econòmics socials que beneficien a la comunitat, és a dir, el seu benefici social o potencial de servei.

A l'hora de comprovar si el valor d'aquests actius no generadors de fluxos d'efectiu ha sofert algun tipus de depreciació, cal tenir en compte què:

• Es considera deteriorament la pérdua del potencial de servei de l'actiu, diferent de la depreciació de valor que suposa l'amortització habitual. Per tant, ha d'haver una disminució de la utilitat que proporciona l'actiu a l'entitat.
• Cal registrar la pèrdua per deteriorament del valor quan el seu valor comptable superi el seu import recuperable, entés com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús. Aquest darrer, es determinarà fent-lo equivalent al seu cost de reposició.
• Si l'entitat ha de reconèixer una pèrdua per deteriorament d'aquest tipus d'actiu, ha de reduir el seu valor comptable fins al límit del més gran valor entre els següents:
  - valor raonable menys els costos de venda
  - cost de reposició
  - zero

Els crèdits per l'activitat pròpia són els drets de cobrament que tenen per origen el desenvolupament de l'activitat pròpia de l'entitat davant els beneficiaris, usuaris, patrocinadors, afiliats, etc. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels crèdits derivats de la concessió de préstecs per part de l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del tipus de mercat.

Els débits per l'activitat pròpia són les obligacions de pagament que tenen el seu origen en la concessió d'ajuts o altres asignacions als beneficiaris de l'entitat en compliment dels fins propis. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels deutes derivats de la concessió d'ajuts pluriennals.

Els crèdits o débits amb venciment inferior a un any (curt termini) es registraran pel seu valor nominal.

Els crèdits o débits amb venciment superior a un any (llarg termini) es registraran pel seu valor actual. La diferència entre el valor actual i el valor nominal es registrarà com un ingrés o despesa financera, en el compte de resultats, i seguint el criteri del cost amortitzat.

Els crèdits provinents de préstecs atorgats per l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del mercat, es comptabilitzaran pel seu valor raonable. La diferència entre el valor raonable i l'import lliurat es reconeixerà en el compte de resultats, inicialment, com a despesa, en funció de la seva naturalesa. Un cop es vagi produint la reversió del descompte practicat, causada per la devolució del préstec, s'anirà reconeixent com un ingrés financer al compte de resultats.

Els ajuts pluriennals, entesos com aquells que l'entitat es compromet a concedir a un determinat beneficiari al llarg de diversos anys, s'hauran de registrar pel valor actual de l'import compromés en ferm de forma irrevocable i incondicional.

Les subvencions, donacions i llegats es registraran com a passiu fins que no adquireixin la condició de no reintegrable. Es considera que ho han fet quan compleixin els requisits següents:

• Existeixi un acord individualitzat de concessió
• S'hagin complert les condicions establertes per la seva concesió i
• No existeixin dubtes raonables respecte a la seva recepció.

Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables, generalment es registraran directament en el patrimoni net de l'entitat (grup 13 o grup 9) i posteriorment, s'aniran reclassificant a l'excedent de l'exercici com a ingressos, de forma sistemàtica i racional i de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat. Si aquestes han estat atorgades sense asignació a una finalitat específica, es traspassen a l'excedent de l'exercici en el qual es reconeguin.

La valoració de les subvencions, donacions o llegats monetaris es farà segons el seu valor raonable.

Les que siguin no monetàries, també a valor raonable, sempre que aquest sigui fiable.

Si l'entitat fa una inversió financera amb els fons rebuts de forma transitòria a l'espera d'aplicar-los a la seva finalitat, el rendiment originat per la inversió també s'haurà d'aplicar a la finalitat per la qual va ser atorgat l'ajut.

Cal fer una menció especial a les cessions rebudes d'actiu no monetaris sense contraprestació. Seria el cas de la cessió d'ús d'un terreny i/o d'una construcció per un temps determinat, la cessió d'un immoble per un període d'un any prorrogable per períodes iguals o per un temps indefinits, o bé pels serveis rebuts sense contraprestació. En cadascun dels casos, el registre comptable es farà de forma diferent, però compartiran la característica de que en tots ells es registrarà una despesa, segons la naturalesa del servei rebut (amortització, lloguer, despeses per serveis professionals,...) i també s'haurà de registrar l'ingrés de la subvenció, donació o llegat no monetari correlacionat, tots ells en base a la millor estimació del valor raonable del servei rebut.

Cal precisar que no es poden qualificar com a prestació de serveis rebudes sense contraprestació les que presti el voluntariat (entesos com aquelles persones físiques que de forma altruista, col·laboren amb l'entitat desenvolupant un treball aliè a l'exercici de la seva activitat empresarial o professional).

La nova normativa preveu que no podran pagar-se en efectiu les operacions en les quals alguna de les dues parts intervinguin en qualitat d'empresari o professional (per exemple, una compra o una venda) amb un import superior a 2.500 € o el seu equivalent en moneda estrangera.

En cas que el pagador de l'operació sigui una persona física que justifiqui que no té la seva residència fiscal a Espanya i que no actuï en qualitat d'empresari o profesional, l'import límit serà de 15.000 € o el seu equivalent en moneda estrangera.

Per calcular aquestes quantitats, cal sumar els imports de totes les operacions o pagaments en els quals s'hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

La limitació no s'aplica a pagaments i ingressos realitzats en entitats de crédit.

La data d'entrada en vigor de la limitació va ser el passat 19 de novembre de 2012. L'aplicació d'aquesta s'esten a operacions concertades abans de l'entrada en vigor de la limitació, és a dir, si la operació de la qual es deriven aquests pagaments s'ha suscrit abans de la data esmentada.

Respecte de les operacions que, en aplicació de la limitació, no es puguin pagar en efectiu cal que tant comprador com venedor conservin els justificants de pagament durant el termini de cinc anys des de la data efectiva del pagament. Aquest termini coincideix amb el termini de prescripció de la falta administrativa que suposaria sobrepassar la limitació.

D'aquesta manera, ambdues parts podran acreditar que el pagament es va efectuar per algun mitjà diferent a l'efectiu.

A més, estaran obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l'Agència Tributària.

Les entitats que estan obligades a presentar declaracions d'IVA, han de presentar trimestralment el model 303.

En aquest model es detalla:

• Dades de l'entitat (NIF i nom) i indicació del periode i any al qual pertany la declaració
• Indicació de si l'entitat ha exercit o no la opció pel Registre Mensual de Devolució de l'IVA (REDME)
• Desglòs de l'IVA Repercutit (el cobrat a les factures emeses per l'entitat). Si hi ha compres intracomunitàries, cal indicar-les a les caselles 19 (base) i 20 (quota)
• Desglòs de l'IVA Suportat (el pagat a les compres efectuades per l'entitat). Cal desglossar l'IVA suportat de:

1. Operacions interiors corrents, que són les compres de consumibles efectuades dins del territori espanyol
2. Operacions interiors de béns d'inversió: són les compres efectuades dins del territori espanyol de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 €
3. Adquisicions intracomunitàries de béns corrents: compres de consumibles efectuades dins del territori de la UE, excepte Espanya
4. Adquisicions intracomunitàries de béns d'inversió: compres de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 € dins del territori de la UE, excepte Espanya
5. Importacions de béns corrents: compres de consumibles efectuades a l'estranger, excepte a països de la UE
6. Importacions de béns d'inversió: compres de béns d'immobilitzat que superin els 3.000 €, efectuades a l'estranger, excepte a països de la UE.

En aquest apartat només indicarem total de bases i de quotes, però sense desglossar per tipus de quota (IVA general, reduït o superreduït).

• Ajustament de la prorrata (només 4T): quan l'entitat apliqui prorrata en l'IVA per efectuar conjuntament operacions exemptes i no exemptes, s'indicarà l'import de l'ajustament del 4t trimestre a la casella 36 del model, que pot ser positiva o negativa.
• Diferència entre total quota meritada i total IVA deduïble.
• Aplicable a l'Administració de l'Estat: 100% (si l'entitat no emet factures des de Navarra o País Basc)
• Quotes a compensar de periodes anteriors: Si la declaració del trimestre anterior ha sortit a favor de l'entitat (llevat que s'hagi demanat la devolució), cal indicar l'import per compensar, per anar acumulant l'import a favor o bé per descomptar-lo del resultat de la declaració actual, si aquest és possitiu.
• Entregues intracomunitàries: a la casella 42 s'indicaran les vendes exemptes intracomunitàries que s'hagin fet, a títol informatiu.
• Resultat de la declaració, indicant si és possitiu les dades bancàries a l'apartat "a ingressar", o bé indicant a l'apartat "a compensar" o "a retornar" en cas que la declaració sigui a favor de l'entitat.

Els terminis de presentació dels models trimestrals (303) són els següents:

• 1T: entre l'1 i el 20 d'abril
• 2T: entre l'1 i el 20 de juliol
• 3T: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4T: entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent. En aquest termini, si el resultat de la declaració és a favor de l'entitat, es podrà demanar la devolució d'aquell import.

Els models es presentaran telemàticament si l'entitat disposa de signatura digital, o bé presencialment en l'entitat bancària a la qual pertanyi el compte de càrrec (si la declaració és a pagar) o devolució (si es demana el retorn), o a l'Administració de l'Agència Tributària a la qual pertany l'entitat, en el cas que el resultat sigui negatiu a compensar.

Si es presenta telemàticament amb la opció de "domiciliació de l'import a ingressar", el termini s'escurça en 5 dies, és a dir, finalitzarà els dies 15 dels mesos d'abril, juliol i octubre, i el dia 25 de gener.

El model 390 (Resum anual) es presentarà entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent (el de 2012 es presentarà entre l'1 i el 30 de gener de 2013), conjuntament amb la declaració del quart trimestre si la presentació és presencial a l'entitat bancària, o bé a l'Agència Tribuària o mitjançant presentació telemàtica quan la presentació no es faci de forma conjunta amb el quart trimestre o bé quan aquesta declaració tingui signe negatiu.

L'impost d'Activitats Econòmiques (IAE) és un import que grava el fet d'efectuar activitats econòmiques, és a dir, estarien afectades totes les entitats que efectuïn lliurament de béns o prestació de serveis, encara que aquest siguin prestats en compliment de l'objectiu social de l'entitat.

D'acord amb la normativa d'aquest impost, s'entèn per activitat econòmica qualsevol activitat que impliqui l'ordenació de mitjans materials i/o humans, ja siguin propis o aliens, amb la finalitat de lliurar béns i prestar serveis.

Això és independent de si aquesta activitats es desenvolupa sense afany de lucre, de si es fa o no de forma habitual o de que no existeixi contraprestació econòmica.

Per tant, encara que moltes entitats no siguin conscients, la majoria d'aquestes fa efectivament activitat econòmica.

Per norma general, les entitats hauran de presentar una declaració censal, model 036, per gestionar la seva alta en IAE.

Caldrà indicar si l'activitat es desenvolupa dins o fora d'un local determinat, i la localitat a on aquesta s'exerceix principalment.

La declaració censal no s'haurà de tornar a fer mentre no es produeixin variacions, és a dir, mentre no es produeixi un canvi de local o de localitat de l'activitat, o mentre no es deixi d'exercir aquesta. Si es produeix alguna d'aquestes circumstàncies, caldrà comunicar-ho a Hisenda mitjançant una nova declaració censal a on es comuniquin la baixa o variacions, en el termini d'un mes a partir de què es produeixi aquesta.

Si, gaudint d'alguna de les exempcions possibles que s'indiquen en el següent apartat d'aquest recurs, es deixa de gaudir-ne, caldria fer la presentació d'un model 840 per comunicar la obligació de començar a tributar per aquest impost.

El NIF és el número que identifica les persones davant de l'Agència Tributària en totes les seves relacions amb naturalesa o transcendència tributària.
En les persones físiques coincideix amb el DNI, però les persones jurídiques, com ho són les associacions i les fundacions, cal que l'entitat, a la seva constitució, demani que li sigui assignat un número.

El NIF es regula en el RD 1065/2007, a on es recullen les regles d'assignació i revocació, la forma en que s'ha d'utilitzar i la seva composició, entre d'altres.
Per les associacions i fundacions, el número començarà per G, seguit per 8 dígits (els 7 primers són aleatoris, i el darrer, és un dígit de control).
Per les cooperatives, la lletra inicial serà la F, i les per les entitats i congregacions religioses, la R.

Per demanar un NIF, l'entitat haurà de presentar una declaració censal, model 036, acompanyada d'original i fotocòpia dels documents de constitució: estatuts i inscripció en el Registre al qual correspongui l'entitat en funció de la seva naturalesa (d'associacions, d'entitats religioses, d'entitats esportives, Protectorat de Fundacions,...).

Si l'entitat es troba en tràmit però no està encara inscrita, i necessita disposar del NIF, ho pot demanar igualment. Hisenda li atorgarà un número provisional. Aquest NIF provisional s'haurà de canviar pel definitiu en el termini de sis mesos, un cop definitivament constituida l'entitat. Per fer-ho, es tornarà a presentar una nova declaració censal amb la documentació definitiva.

El NIF serà necessari per l'entitat, entre d'altres, per:

• Servir com a identificació de l'entitat per aquelles obligacions fiscals que registri en el cens d'empresaris, professionals i retenidors i en la presentació dels diferents models fiscals al qual estigui obligada, en funció de la seva activitats o volum d'ingressos.
• Obrir comptes bancaris
• Servir com a identificació per tots els documents amb transcendència fiscal (factures de compra o de venda, etc.

El fet de demanar el NIF no implica en si mateix cap obligació fiscal, si la pròpia entitat no comunica a l'Agència Tributària expressament que té obligacions d'aquest tipus.

L'Impost Sobre el Valor Afegit (IVA) és un import que grava el consum. Qualsevol persona o entitat que participa per compte propi o aliè en la producció o en la distribució de béns i/o serveis, és un empresari a efectes de l'IVA, fins i tot quan aquests tipus d'operacions es facin en favor dels propis associats, membres o partíceps de les entitats.

En conseqüència, quan una entitat ofereix un servei a canvi d'una contraprestació, l'entitat serà considerada empresària a efectes d'IVA. Caldrà, doncs, que emeti factures per les seves vendes, i que repercuteixi en elles l'IVA corresponent. De la mateixa manera, l'entitat podrà desgravar l'IVA de les compres que faci i ingressarà o recuperarà la diferències entre l'IVA carregat i el suportat quan presenti les corresponents declaracions trimestrals, el model 303.

No obstant això, les entitats no lucratives tenen la possibilitat d'aplicar determinades exempcions. Les dues principals exempcions específiques de les entitats no lucratives són:

• la de l'article 20.1.12é de la Llei de l'IVA, que s'aplica a les quotes dels socis.
• la de l'article 20.3, que implica el reconeixement del caràcter social de l'entitat. Quan l'entitat gaudeix d'aquest reconeixement, pot aplicar l'exempció en els serveis que es regulen als articles 20.1.8é (serveis d'assistència social), 20.1.13é (serveis esportius destinats a persones físiques) i 20.1.14é (serveis culturals) de la Llei de l'IVA.

A més, hi ha determinats serveis que, per si mateixos, i independentment de qui els presti, estan exempts. Seria el cas, per exemple, dels serveis sanitaris o dels serveis d'ensenyament (si compleixen els requisits establerts a la normativa de l'IVA).

Quan l'entitat compleix amb les condicions per a aplicar l'exempció en l'IVA o presta exclusivament operacions exemptes, no ha de fer declaració per aquest impost, però tampoc pot recuperar cap IVA del que suporti a les seves compres. Mentre es mantingui l'acompliment dels requisits, no és possible renunciar a aplicar les exempcions, encara que, en ocasions, aquest fet pot perjudicar l'entitat perquè l'IVA suportat no recuperable li pot suposar un cost afegit.

Finalment, fer esment a que quan l'entitat fa alhora operacions exemptes i no exemptes (perquè fa operacions que queden fora de l'àmbit de les exempcions que té reconegudes), haurà de presentar declaracions d'IVA i, per determinar quin serà l'IVA suportat en les compres que pot recuperar, haurà d'aplicar la regla de prorrata de l'impost.

Estaran exempts de tributar per l'IBI tots els béns immobles propietat de l'Esglèsia Catòlica en els termes previstos a l'article IV de l'acord per assumptes econòmics amb la Santa Seu, és a dir:

• els temples i capelles dedicades al culte o a l'activitat pastoral.
• les residències de Bisbes, canonges i altres sacerdots.
• els locals destinats a oficines de la Curia diocesana i de les parròquies.
• els seminaris destinats a la formació dels clergues, diocesans i religiosos.
• les Universitats eclesiàstiques quan aquestes imparteixin ensenyaments propis de les disciplines eclesiàstiques.
• els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada.

Per poder aplicar aquesta exempció, les entitats indicades a l'article IV de l'acord no hauran de fer cap comunicació a l'ens local, i es podrà aplicar de forma automàtica.

Per a la resta d'entitats religioses no incloses a l'article IV i que hagin optat pel règim fiscal de la Llei 49/2002, estan exempts d'IBI els immobles dels quals siguin titulars, amb excepció dels immobles afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost de Societats.

Aquesta exempció no s'estén als immobles arrendats ja que no es considera que aquest arrendament constitueixi una activitat relacionada directament amb les finalitats de l'entitat.

Per poder aplicar l'exempció caldrà que l'entitat comuniqui a l'Ajuntament corresponent que ha exercit l'opcíó per aquest règim fiscal i, en el mateix escrit, sol·licitar l'exempció d'aquest tribut.

Aquest impost està directament relacionat amb l'adquisició d'un immoble. La base imposable és qualsevol increment de valor que es pugui donar en els terrenys de naturalesa urbana, i que es posi de manifest com a conseqüència d'una transmissió a títol lucratiu o onerós de la propietats d'aquests, amb algunes excepcions.

• Si la transmissió és a títol lucratiu (gratuit) el subjecte passiu és l'adquirent del terreny.
• Si es transmet a títol onerós (pagant) el subjecte passiu és el transmetent del terreny.

Les entitats religioses poden trobar-se en qualsevol dels dos casos.

De la mateixa manera que en els anteriors tributs locals tractats, hi ha dues possibilitats d'exempció.

• La primera, regulada a la Llei d'Hisendes Locals, estableix que estaran exemptes les institucions que tinguin la qualitat de benèfiques o benèfico-docents, a més de les entitats a favor de les quals s'hagi reconegut l'exempció en Tractats o Convenis Internacionals, com és el cas de les entitats religioses catòliques de l'article IV, però únicament pels immobles que estan exempts d'IBI mencionats al punt corresponent a aquest impost.
• En canvi, les entitats que estiguin sota el règim fiscal de la Llei 49/2002 podran aplicar l'exempció que determina aquesta, i que serà d'aplicació només quan el subjecte passiu de l'impost sigui l'entitat acollida a aquest règim, i no en tots els casos. L'exempció s'aplicarà sempre que l'adquisició es produeixi a títol lucratiu (per donació o per transmissió gratuïta). En canvi, si l'adquisició és onerosa (per venda) només estarà exempta si els terrenys objecte de la transmissió compleixen els requisits establerts per aplicar l'exempció en l'IBI.

Taxes i preus públics:

Pel que fa a les taxes i preus públics municipals (per llicències d'obres, recollida de residus urbans, etc.), la Llei d'Hisendes Locals no preveu cap benefici fiscal, atès que es tracta de preus de serveis públics. Per tant, en la mesura que l'entitat religiosa sigui beneficiària d'algun servei públic, no hi haurà possibilitat de demanar cap exempció per les taxes o preus públics que n'estiguin relacionats.

Pel que fa al règim documental de les deduccions per donacions, i com a requisit general, per poder tenir dret a practicar les deduccions indicades als apartats anteriors d'aquest recurs, caldrà que el donant acrediti l'efectivitat de la donació realitzada.

Les donacions efectuades d'acord amb el que s'estableix a la Llei 49/2002 s'hauran d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'entitat beneficiària, que ha de complir uns determinats requisits establerts al Reglament que desenvolupa aquella Llei, el Reial Decret 1270/2003.

A més, les entitats beneficiàries receptores de donatius hauran de trametre a l'Agència Tributària durant el mes de gener de l'any següent al que s'hagi produït la donació, una relació de les persones físiques o jurídiques que han fet donatius durant aquell any, amb la indicació de les dades fiscals i província de residència del donant, les quantitats donades i indicació expressa de si la donació ha estat en efectiu o en espècie.

Aquesta relació es presenta mitjançant el model 182.

Cal fer esment a que els convenis de col·laboració empresarial no es declaren en el model 182, sinó que la informació respecte a aquests s'ha d'incloure a la memòria econòmica que l'entitat beneficiària ha de presentar a Hisenda, i que es menciona a l'apartat relatiu a l'Impost de Societats del recurs anterior.

Són entitats religioses aquelles que tenen entre les seves finalitats socials un component religiós, dins dels límits establerts a l'article 3 de la Llei Orgànica 7/1980, de Llibertat Religiosa.

Aquestes entitats s'han d'inscriure al Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (RER). Les entitats que poden fer-ho són:

• Esglésies, Confessions i Comunitats Religioses.
• Ordres, Congregacions i Instituts Religiosos.
• Entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l'Ordenament de les Esglésies i les Confessions.
• Les seves respectives Federacions.
• Fundacions Canòniques.

Existeixen diferents tractats de l'Estat Espanyol amb les confessions que han assolit un notori arrelament a la societat, que regulen les condicions especials per al tractament de la seva fiscalitat.

Aquestes confessions, actualment, són:

• Església Catòlica (Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics del 3 de gener de 1979).
• Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (Llei 24/1992).
• Federació de Comunitats Israelites d'Espanya (Llei 25/1992).
• Comissió Islàmica d'Espanya (Llei 26/1992).

En el cas de l'Església Catòlica, el tractat amb el Vaticà estableix dues categories d'entitat que tindran diferent tractament fiscal:

• La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, Ordres i Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada i les seves províncies i cases.

• Associacions i Entitats religioses no incloses al punt anterior i que es dediquin a activitats religioses, benèfico-docents, mèdiques o hospitalàries, o d'assistència social.

En el cas de l'Impost de societats, les entitats religioses de les confessions que mantenen acords amb l'Estat espanyol, tenen la consideració d'assimilades a les fundacions i a d'altres entitats no lucratives beneficiàries de mecenatge.

És per aquest motiu que poden optar al règim fiscal de la Llei 49/2002, en les mateixes condicions que fundacions i associacions declarades d'utilitat pública. Per exercir l'opció, caldrà que l'entitat compleixi amb els requisits establerts, que són:

• Perseguir finalitats d'interès general.
• Destinar a la realització d'aquestes finalitats almenys un 70% del resultat de les explotacions econòmiques de l'entitat, i la resta, destinar-lo a incrementar la dotació patrimonial.
• Que la xifra neta de negocis de les explotacions econòmiques no exemptes que puguin realitzar no superi el 40% dels ingressos totals de l'entitat.
• Que els òrgans rectors siguin gratuïts.
• Que, en cas de dissolució, el patrimoni resultant es destini en la seva totalitat a alguna o a algunes entitats també beneficiàries de mecenatge.
• Que estiguin inscrites en el registre corresponent (en aquest cas, el RER).
• Que compleixin les obligacions comptables previstes en el Codi de Comerç.
• Que compleixin l'obligació de rendir comptes.
• Que compleixin l'obligació d'elaborar anualment una memòria econòmica detallada que hauran de presentar a l'Agència Tributària.

El règim fiscal de la Llei 49/2002 també eximeix de l'obligació d'efectuar retenció a les entitats als pagadors que satisfacin rendes normalment sotmeses a retenció, com ara els ingressos provinents de lloguers o d'interessos d'inversions financeres.

Per tal que els pagadors de l'entitat restin exonerats d'aquesta obligació, cal que l'entitat aporti un certificat de no-retenció que haurà d'emetre l'Agència Tributària a petició de l'entitat. El certificat serà diferent en funció de si l'entitat està compresa a l'article IV de l'acord amb la Santa Seu, si ho està en l'article V, o si pertany a una de les altres religions amb conveni.

En el primer cas, el certificat haurà de ser sol·licitat a l'Agència Tributària mitjançant un escrit acompanyat de documentació per acreditar la personalitat i naturalesa de l'entitat, i que habitualment serà una certificació de la seva inscripció emesa pel RER, o bé una còpia compulsada davant notari de l'original del certificat d'inscripció registral. Aquest certificat tindrà vigència indefinida.

En el segon, el certificat s'haurà de sol·licitar mitjançant la presentació a l'Agència Tributària d'un model 01 de sol·licitud de certificat. L'Agència Triburària emetrà un certificat on consti que l'entitat ha exercit l'opció pel règim fiscal i que no hi ha renunciat, que tindrà vigència per un únic període impositiu, per la qual cosa caldrà tornar-ho a demanar i lliurar-lo al pagador anualment.