La rendició dels comptes en les Fundacions d'àmbit català

Imatge principal a portada: 
Departament de Justícia- Generalitat de Catalunya Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les fundacions d'àmbit català estan obligades segons la legislació autonòmica a rendir comptes dins dels 30 dies següents a l'aprovació dels seus comptes anuals per part dels respectius patronats. En aquest recurs veurem quin és el procediment a seguir per acomplir amb aquesta obligació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
El document de sol·licitud i pagament de les taxes
El formulari dels balanços i la memòria econòmica
Requisits de seguretat: la signatura digital
Presentació i finalització del tràmit
Continguts: 

El primer que cal fer és omplir el document de sol·licitud que es pot obtenir en aquest enllaç.

Caldrà que premem al botó a on s'indica "activar sol·licitud" i que en el moment d'anar a omplir el model, es faci en un ordinador connectat a Internet. El formulari comprovarà automàticament que s'està utilitzant la darrera versió del mateix, i activarà els camps que s'han d'emplenar.

En el formulari caldrà consignar les dades personals i el càrrec del representant de l'entitat que va a fer el tràmit, les dades de contacte i registrals de l'entitat (nom, adreça a efectes de notificacions, adreça de l'entitat, nom i NIF, número de registre, etc.) i el tipus d'entitat (en un principi, és el mateix formulari per tràmits d'associacions, fundacions, col·legis professionals, etc.). En aquest cas, es marcarà "Fundació".

Després, apareixerà una pantalla a on es demanarà quin tipus de tramit es vol fer. Serà el moment de marcar la opció "revisió de comptes anuals" o "revisió de comptes anuals en línia (correu-e)" en funció de si la presentació es farà de forma presencial o telemàtica.

Quan es marqui alguna d'aquestes dues opcions, caldrà indicar l'any objecte de la rendició dels comptes (al qual es refereixen les dades econòmiques) i la localitat.

Perquè es generi el document de pagament, caldrà anar a la primera pàgina del document, i prèmer el botó blau a on s'indica "imprimir sol·licitud". El programa es connectarà amb la Generalitat i generarà un document de pagament amb un número a la part superior dreta del full. Aquest document, un cop imprés, serà amb el que la Fundació haurà d'anar a qualsevol oficina de "La Caixa" o un terminal "Servicaixa" per tal d'abonar les taxes.

També és possible fer tot aquest tràmit on-line, des d'aquest enllaç, però caldrà que hi hagi el corresponent certificat digital de l'entitat instal·lat en l'ordinador per poder fer-ho en aquesta modalitat.

El següent pas serà omplir els formularis dels balanços. Perquè funcioni el formulari, serà imprescindible disposar d'una versió 8.2 o superior del programa Acrobat Reader, que es pot obtenir gratuïtament.

A continuació, caldrà comprovar la versió del formulari, prement el botó "comprovar versió" i indicar-hi quina modalitat de balanços es vol presentar (simplificat, abreujat o normal), en funció del volum d'ingressos, la xifra total d'actiu i el nombre mitjà de treballadors contractats.

Un cop activat el model adient de formulari, caldrà omplir les dades de la Fundació (nom i número de registre) i indicar l'any objecte de rendició dels comptes. En concret, s'ha d'informar de les dades del balanç de situació, compte d'explotació, estat de canvis en el patrimoni net, i en el cas del model normal, l'estat de fluxos d'efectiu.

En tots aquests models, caldrà indicar dades de l'exercici del qual s'està tramitant la presentació dels comptes, i de l'exercici immediatament anterior, així com els punts de la memòria econòmica a que es refereix cadascuna de les xifres que apareixen en els balanços, a la columna "notes a la memòria".

També caldrà indicar una sèrie de dades estadístiques a la darrera plana del formulari (nombre de treballadors contractats, de voluntaris, de persones a les quals ha arribat l'activitat de la fundació, centres gestionats, subvencions rebudes de la Generalitat i d'altres organismes públics, de donatius rebuts, inversions realitzades, etc.). Aquestes dades són obligatòries, si la Fundació no en té, cal que indiqui un zero.

Finalment, caldrà annexar la memòria econòmica i l'informe d'auditoria i l'informe sobre el grau de compliment del codi de conducta de les ESAL per a la realització d'inversions financeres temporals, si s'escau, i de forma voluntària, la memòria d'activitats de la Fundació corresponent a l'any en qüestió. Aquests documents es poden incorporar al formulari prement el botó "annexar" que apareix a la primera pàgina del document.

A continuació, caldrà validar el formulari, prement també el botó que hi ha amb aquest nom a la primera pàgina del document, perquè l'aplicatiu comprovi que no hi ha cap informació incoherent, i un cop validat, ja estarà preparat per signar-lo digitalment. Cal fer esment a que, un cop validat, el document no podrà ser modificat, per la qual cosa és convenient guardar una primera versió de l'arxiu abans de validar, per si calgués fer cap rectificació.

Segons s'estableix al llibre tercer del codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, els comptes anuals de les Fundacions s'han de presentar garantits amb les corresponents signatures electròniques reconegudes.

En l’àmbit de l’administració pública catalana, l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) és l’entitat responsable de la classificació dels mecanismes d’identificació i serveis relacionats dels prestadors de serveis de certificació, mitjançant el Protocol de classificació. Segons aquest protocol el Nivell 4 de seguretat és el corresponent a signatura reconeguda.
Per tant, en els comptes anuals s'ha d'incorporar una signatura electrònica amb el Nivell 4 de seguretat. Aquesta signatura pot pertànyer al president o secretari de la Fundació (en el cas del secretari, a més hauria de ser necessàriament un patró) o bé pot ser d'un professional col·legiat autoritzat que tingui certificat de col·laborador atorgat per una de les entitats certificadores autoritzades, que es poden consultar a aquest enllaç.
Igualment, en el mateix enllaç, es poden consultar quines són les entitats certificadores autoritzades (amb indicació del procediment concret i la documentació necessària per obtenir la signatura en cadascuna de les entitats), i amb quins col·legis professionals la Generalitat ha signat convenis perquè els seus col·legiats puguin considerar-se professionals autoritzats.
La signatura s'incorpora al final del document, clicant a l'espai indicat a tal efecte. El mateix formulari, en el procés de signatura, oferirà la possibilitat de guardar el model omplert i signat amb un altre nom del fitxer. També caldrà indicar el número que s'ha generat a la sol·licitud de pagament de les taxes esmentada en el primer punt del recurs, i que estarà associada a la presentació dels comptes.

Quan ja estigui el formulari validat i signat, només resta fer la presentació dels comptes.

Per fer-ho, caldrà prèmer el botó "Enviar" que apareix al primer full del document.

El formulari es connectarà amb el servidor del Protectorat de Fundacions de la Generalitat i s'efectuarà la presentació telemàtica. Un cop efectuat aquest tràmit, ja no es podrà modificar cap dada.

El programa generarà una referència de presentació, i un primer full a on apareixerà aquesta referència i la data i hora efectiva de la presentació. És convenient guardar aquest fitxer retornat, i a més imprimir aquest primer full, com a justificant de que s'ha efectuat la presentació, concluent el tràmit de presentació dels comptes.

field_vote: 

L'impost de societats en les entitats no lucratives

Imatge principal a portada: 
Modelo-200_0 Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les associacions i fundacions, com qualsevol persona jurídica, estan sotmeses a l'Impost de Societats. Això no vol dir que totes les entitats ho hagin de presentar ni molt menys, pagar.

En aquest recurs es veurà quines particularitats tenen les ENL en relació a aquest impost.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és l'Impost de Societats?
El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes
El règim fiscal de la llei 49/2002
Quan s'està obligat a presentar la declaració per l'IS?
Amb quin model i quan s'ha de presentar declaració per aquest impost?
Continguts: 

L'Impost de Societats és un impost que grava les rendes obtingudes per les entitats jurídiques, com ho són les associacions i fundacions. En concret, el que tributa per aquest impost són els beneficis obtinguts per les empreses o entitats.

A grans trets, l'entitat haurà de declarar tots els seus ingressos i totes les despeses. De la diferència entre aquests, obtindrà el resultat comptable, que pot ser un benefici o una pèrdua.

A aquest resultat, se li haurà de fer una sèrie d'ajustaments (que poden ser permanents o temporals) i el resultat serà la base imposable, a la qual (en cas que sigui positiva) s'aplicarà el tipus impositiu, que variarà en funció del règim fiscal que tingui l'empresa o entitat que hagi de presentar l'impost, i s'obtindrà la quota que sortirà a pagar.

En concret, les entitats no lucratives tenen dos règims fiscals possibles, el règim de les entitats parcialment exemptes i el règim fiscal de la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. El càlcul de l'impost diferirà si l'entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Per tant, el primer que li caldrà a l'entitat abans de començar a calcular el seu impost serà saber quin dels dos règims fiscals li és d'aplicació.

Fins i tot, i segons quin sigui el seu el règim fiscal i les seves circumstàncies concretes, podria ser que no estigués obligada a la presentació de cap liquidació en concepte d'aquest impost.

El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes l'estableix la mateixa llei que regula aquest tribut, la Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats. En concret, al capítol XIV, i als articles 109, 110 i 111.

Aquest règim és aplicable a:

En aquest règim, s'estableixen que estan exemptes aquelles rendes (ingressos) que procedeixin de la realització d'activitats que constitueixin el seu objectiu social o finalitat específica, i també les que s'obtinguin a causa de transmissions de béns afectes a la realització d'aquesta finalitat social, sempre i quan aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Però l'exempció mencionada en el paràgraf anterior no es podrà aplicar si els ingressos provenen d'una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l'entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

Tampoc es consideraran exempts els rendiments obtinguts pel patrimoni de l'entitat (lloguers, interessos de comptes bancaris) ni les rendes obtingudes de transmissions que no es reinverteixin com s'ha comentar anteriorment.

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

Així doncs, totes aquelles entitats que estiguin sotmeses a aquest règim fiscal i facin activitat econòmica (producció, distribució, venda i/o prestació de béns i/o serveis), hauran de tributar pels beneficis obtinguts per aquella activitat, així com pels rendiments de capital que puguin obtenir.

El règim fiscal especial establert per la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge és aplicable bàsicament a:

  • Les fundacions
  • Les associacions Declarades d'Utilitat Pública
  • Les ONG's de desenvolupament inscrites en el registre corresponent.

Aquests tipus d'entitats, per poder gaudir d'aquest règim, hauràn de fer necessàriament el tràmit d'exercir la opció pel mateix, mitjançant la presentació de un model 036 de declaració censal. A més, caldrà que acompleixin els requisits fixats a l'article 3 de la llei 49/2002. En cas que no ho facin, el règim fiscal a aplicar per defecte serà el de les entitats parcialment exemptes.

Els avantatges d'aquest règim fiscal especial respecte del de les entitats parcialment exempts són, entre d'altres, que gaudeixen d'un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes. També gaudeixen de una relació molt més concreta de quines són les seves rendes exemptes àmplia, definida i detallada, així com l'exempció expresa de determinades rendes (detallades a l'article 7 de la llei) que procedeixen de la realització d'activitats econòmiques.

Cal tenir en compte, però, que si bé aquest règim especial ofereix més avantatges fiscals, com a contrapartida també té un nivell molt més exigent pel que fa a les obligacions de l'entitat en aquest àmbit, com ara la obligació de confeccionar i en la majoria dels casos presentar, una memòria econòmica a on es detalli l'orígen de les rendes i l'aplicació de les despeses, segons els requisits establerts en el reglament que desenvolupa la llei, el RD 1270/2003.

La obligació de presentació de l'impost de societats també variarà en funció del règim fiscal que li sigui d'aplicació a l'entitat.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casos la declaració per l'impost de societats.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de les entitats parcialment exemptes no hauran de presentar declaració si acompleixen tots i cadascun dels requisits establerts a l'article 124 de la llei de l'impost de societats, i que sòn:

  • Que el total dels seus ingressos no superi l'import de 75.000 euros anuals*.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció (com ara els interessos bancaris) no superin els 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtingui estiguin sotmeses a retenció.

Això vol dir a la pràctica que qualsevol entitat parcialment exempta que n'obtingui rendes procedents d'activitats econòmiques o rendiments procedents de capital com serien els interessos o les procedents de lloguers, per exemple (classificades com no exemptes) i que aquestes superin els 2.000 euros anuals o bé que no estiguin sotmeses a retenció, hauran de presentar declaració per aquest impost.

* Nota: fins a 2014, el límit era de 100.000 euros.

La declaració de l'impost de societats és una declaració anual. Aquesta es fa mitjançant el model 200.

Es presenta en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors al tancament de l'exercici. Per tant, per una entitat que tingui un exercici econòmic que coincideixi amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), caldrà que presenti la declaració entre els dies 1 i 25 del mes de juliol de l'any següent al de l'exercici objecte de la declaració (a juliol de 2011 es presentarien les declaracions corresponents a l'exercici 2010).

Cal esmentar que les entitats, per defecte, finalitzen els seus exercicis econòmics amb data 31 de desembre. Si l'entitat té definida en els seus estatuts una data de finalització de l'exercici econòmic diferent d'aquesta, cal que verifiqui si en el moment de donar d'alta l'entitat a hisenda o en un moment posterior, es va comunicar aquesta particularitat mitjançant la declaració censal model 036, per tal de no tenir problemes en el futur amb requeriments de l'Agència Tributària relatius als terminis de presentació del model.

Per la confecció del model 200, que és actualitzat amb petites variacions cada any, l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents un programa d'ajuda, similar al programa PADRE que facilita per la confecció de la Declaració de la Renda a les persones físiques. El programa acostuma a estar disponible els darrers dies del mes de juny o a molt tardar, el dia 1 de juliol. La presentació es realitzarà de forma telemàtica, per la qual cosa caldrà disposar d'un certificat digital.

En el cas que la declaració surti a pagar i es vulgui domiciliar el càrrer, el termini de presentació s'escurçaria en cinc díes.

Igualment, cal tenir present que si la declaració de l'impost de societats de l'entitat surt positiva, fins que torni a haver de presentar una nova declaració a l'any següent, l'entitat haurà de fer tres pagaments a compte de properes declaracions, en els 20 primers dies dels mesos d'octubre, desembre i abril següents, mitjançant el model 202.

field_vote: 

Les auditories en les entitats no lucratives

Imatge principal a portada: 
calculadora amb monedes_Images_of_Money_Flickr
Autor/a: 
Dolors Martinez
Resum: 

De vegades, les entitats sense afany de lucre estan obligades o bé opten voluntàriament per fer una auditoria econòmica de la seva entitat. En aquest recus veurem en què consisteixen.

Imatges secundàries: 
calculadora amb monedes_Images_of_Money_Flickr
Subtitols: 
Tipus d'auditoria
Què és l'auditoria econòmica
Quins són els resultats possibles d'una auditoria
Quines són les tasques que pot fer un auditor
Qui està obligat a auditar els seus comptes anuals
Continguts: 

Quan en una entitat es parla de "auditoria", el significat concret d'aquest terme ens vindrà donat pel "cognom" que l'acompanyi, que ens indicarà a quina parcel·la o àmbit d'actuació es referirà:

  • Auditoria financera, econòmica o comptable
  • Auditoria administrativa
  • Auditoria operativa o del grau d'acompliment dels objectius
  • Auditoria social
  • Auditoria interna
  • Auditoria medi-ambiental

Una auditoria no és ni més ni menys que un procés dut a terme conforme a unes normes determinades, mitjançant el qual els documents comptables de l'entitat es veuen sotmesos a l'examen o verificació d'uns experts en la matèria qualificats i independents, amb l'objectiu d'emetre una opinió sobre la fiabilitat que els mereix la informació econòmica-financera continguda en els registres comptables de l'entitat.

Aquesta opinió es comunica mitjançant un informe que emetran els auditors.

Els diferents tipus d'opinió que l'auditor pot donar respecte de la comptabilitat de l'entitat són:

  • Favorable: quan l'auditor certifica que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és totalment fiable.
  • Amb salvetats: quan l'auditor certifica que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és fiable però que hi ha algun punt en el qual no pot, per alguna causa determinada, garantir al 100% la seva fiabilitat.
  • Desfavorable: quan l'auditor no pot certificar que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és fiable.
  • Denegada: quan l'auditor no pot donar cap opinió, ja sigui perquè l'entitat no disposa del suport documental precís, o per alguna altra causa determinada.

A més de les auditories, els auditors també són personal qualificat per fer altres tasques de revisió i verificació d'estats o documents comptables de l'entitat:

  • Informes especials sobre determinats aspectes d'algunes operaciones econòmiques
  • Revisions limitades de la comptabilitat, per exemple, d'una subvenció determinada.
  • Altres tasques com a expert en processos de concurs de creditors en cas de fallides o impagaments.
  • Treballs com a experts independents pel Registre Mercantil, en aquells casos en els quals la llei exigeixi la seva intervenció.

En el supòsit general, estan obligades a auditar els seus comptes anuals totes les empreses o entitats que no puguin formular els seus balanços en format abreujat o simplificat, és a dir, les que estiguin obligades a presentar els balanços segons el model normal, o les que tinguin algunes altres circumstàncies determinades, com ara rebre subvencions amb càrrec a fons públics per imports superiors als 600.000 €.

En el cas de les entitats no lucratives d'àmbit estatal, el RD 776/1998, d'adaptació del pla de comptabilitat a les entitats no lucratives (que conviu en tot allò que no ho contradigui amb el pla de comptabilitat per empreses, mentre no es publiqui la nova adaptació sectorial prevista) obliga a auditar a aquelles entitats que a la data de tancament superin aquests dos límits:

  • Que el total de l'Actiu superi els 2.850.000 €
  • Que l'import net del seu volum anual d'ingressos sigui superior a 5.700.000 €
  • Que el nombre mitjà de treballadors emprat durant l'exercici hagi estat superior a 50.

Les fundacions privades d'àmbit català, a les quals és d'aplicació el pla de comptabilitat regulat al Decret 259/2008, tenen un altres límits (també referits a acomplir dues de les tres condicions) establerts en la llei 4/2008, el Llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques:

  • Que l'import total de l'Actiu superi els 6.000.000 €
  • Que l'import total del seu volum anual d'ingressos sigui superior a 3.000.000 €
  • Que el nombre mitjà de treballadors emprat durant l'exercici hagi estat superior a 50.

A banda d'aquests volums, les entitats que rebin subvencions o ajuts de l'Estat i resta d'organismes públics per import superior a 600.000 € o bé que realitzin obres, prestacions de serves o subministrin béns a l'Estat per aquest mateix import, també estaran obligades a auditar els seus comptes, encara que no arribin als límits esmentats.

field_vote: 

L'impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (3). La Prorrata de l'IVA

Imatge principal a portada: 
Declaració trimestral model 303 Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

Quan una entitat fa alhora facturació exempta i no exempta de IVA, el dret de deduir el IVA de les seves compres no ho pot exercir en la seva totalitat. Per dir-ho d'una manera fàcil, si no genera IVA en el 100% de les seves vendes, no pot recuperar el 100% de l'IVA suportat en les compres.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és la prorrata de l'IVA
La prorrata general
La prorrata especial
Com es liquida cada trimestre l'impost quan s'aplica prorrata
Continguts: 

La llei de l'IVA estableix que els subjectes passius d'aquest impost només es podran deduir l'IVA suportat a les compres de béns i serveis quan aquests s'utilitzin en vendes en les quals s'hi repercutirà l'IVA.

La prorrata de l'IVA és una restricció en el dret de deducció de l'IVA suportat que s'aplica quan una entitat repercuteix l'IVA només en una part dels béns i serveis que lliuren. La quantificació de la part d'IVA que podrà deduïr vindrà donada pel que s'anomena "regla de prorrata".

L'IVA suportat no deduïble per l'aplicació de la regla de prorrata serà més despesa per a l'entitat.

Existeixen dos tipus de prorrata:

  • Prorrata general
  • Prorrata especial

La prorrata general és la que s'aplica per defecte a les entitats que facturen amb i sense IVA en un mateix exercici.

Es calcula aplicant un percentatge (prorrata) sobre el total de l'IVA suportat en totes les compres (sempre que es compleixin els requisits formals de les factures per poder aplicar la deducció), sense tenir en compte si les compres s'utilitzaran en operacions en les quals posteriorment es repercutirà IVA, o no.

Per calcular-la, s'haurà de fer una fracció a on es posarà:

  • Al numerador (part de dalt), la base imposable de totes les operacions que donen dret a deducció, és a dir, de les factures que l'entitat emeti subjectes a IVA
  • Al denominador (part de baix), la base imposable de totes les operacions, tan les subjectes (que s'han posat ja al numerador) com les exemptes (per exemple, quotes i altres ingressos exempts). A partir de l'any 2006, les subvencions rebudes que fins llavors s'havien de tenir en compte també al numerador, ja no s'han d'incloure a aquest import.

El percentatge que resulti del càlcul s'arrodonirà sempre cap a la unitat superior (encara que els decimals no arribin a 5 dècimes): per exemple, si surt 62,27 %, s'haurà de considerar una prorrata del 63%.

Un cop es tingui el percentatge a aplicar, s'haurà de multiplicar pel total de quotes d'IVA suportades, per saber quin import es podrà finalment incloure com a deduïble en les liquidacions.

Lògicament, fins que no finalitza l'exercici no es podrà saber quines quantitats d'ingressos s'han generat durant l'exercici per poder fer el càlcul. Per això, el primer any que la prorrata sigui d'aplicació, caldrà proposar a hisenda, mitjançant una declaració censal (model 036) quin percentatge es creu que s'ha d'aplicar de forma provisional, per poder preparar les liquidacions segons el procediment que es veurà més endavant.

Aquest percentatge provisional caldrà regularitzar-lo, tan si finalment el càlcul és a favor de l'entitat (s'ha deduït provisionament menys IVA del que finalment ha recultat) o bé a favor d'hisenda (s'ha anat aplicant un percentatge més gran del que finalment ha resultat).

A la prorrata especial l'IVA suportat deduïble es calcula tenint en compte el destí de les compres de béns i serveis en les quals s'ha suportat. Només es podrà deduïr aquest IVA de les compres que s'utilitzin en les operacions que donin dret a deduir (les subjectes).

Es podrà deduir:

  • La totalitat de l'IVA suportat en les compres de béns i serveis que s'hagin de fer servir en operacions subjectes.
  • No es podrà deduir cap import de l'IVA suportat en les compres de béns i serveis destinades a les operacions exemptes.
  • Addicionalment, es podrà deduir seguint les regles de la prorrata general, l'IVA suportat en les compres de béns i serveis que es faran servir, simultàniament, en operacions subjectes i exemptes.

La prorrata especial és optativa, i si es vol optar, s'ha de comunicar a hisenda mitjançant una declaració censal (model 036) a l'inici de l'activitat o bé durant el mes de desembre anterior a l'any en el quan es vol començar a aplicar.

A més, serà obligatòria quan l'aplicació de la prorrata general representi un 20% més de deducció de la que resultaria si s'apliqués la prorrata especial.

Quan una entitat aplica prorrata general, ha de calcular l'IVA deduïble de les seves liquidacions trimestrals de la següent manera:

  • En cadascuna de les quatre declaracions trimestrals del model 303, caldrà que apliqui, sobre el total de l'IVA suportat en les compres del trimestre, o bé el percentatge que ha proposat a hisenda si es tracta del primer any d'aplicació de la prorrata, o bé el percentatge definitiu que va sortir de l'exercici anterior. Aquest serà l'import que haurà d'indicar com a IVA deduïble.
  • A la quarta declaració trimestral, com que ja es disposarà dels import definitius d'ingressos de facturació subjecta i exempta, es calcularà el percentatge definitiu de l'any. Si hi ha diferència respecte al percentatge provisional aplicat en la resta de models 303 de l'exercici, s'aplicarà al total de l'IVA suportat durant l'exercici (no del ja deduït, sinó del total de l'IVA suportat en les compres) la diferència que hi hagi entre tots dos percentatges: si per exemple, s'havia aplicat provisionalment un 30% i de resultes del càlcul definitiu surt un percentatge deduïble del 45%, caldrà aplicar un 15% (el diferencial) al total de quotes d'IVA suportat. L'import que resulti d'aquest càlcul, el posarem a la casella que hi ha destinada a tal efecte en el model 303, a l'apartat de l'IVA suportat deduïble (ja s'indica que és la regularització de prorrata, només al 4t trimestre). Aquest import pot ser tan possitiu (com a l'exemple) com negatiu (en cas que el percentatge definitiu sigui menor al provisional).

D'aquesta manera, al final la suma de tot l'IVA suportat deduïble ha de quadrar amb l'import que resulti de multiplicar el percentatge definitiu de IVA deduïble de l'exercici pel total de les quotes d'IVA suportades.

És molt recomanable fer aquesta comprovació per quadrar les quotes declarades en el resum anual, model 390. En aquest model també s'hauran d'indicar les xifres que hem utilitzat per calcular la prorrata definitiva, i s'haurà d'indicar si la entitat està aplicant la prorrata general o la especial.

field_vote: 

Cicle comptable, les diferents fases

Imatge principal a portada: 
Full de comptabilitat.
Autor/a: 
Fudació Catalana de l'Esplai
Resum: 

Anomenem cicle comptable a les diferents passes que hem de seguir per tal d'elaborar de forma sistemàtica els comptes anuals de final d'exercici -balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria econòmica- partint del balanç de situació d'inici d'exercici.

Imatges secundàries: 
Full de comptabilitat.
Subtitols: 
Fase 1: L'assentament d'obertura Fase
Fase 2: Registre en el llibre Diari Fase
Fase 3: Regularització de comptes
Fase 4: Regularització de Pèrdues i Guanys Fase
Fase 5: Assentament de tancament
Continguts: 

Partint d'un balanç de situació inicial:

ACTIU PASSIU
Maquinària.........12020,24 Fons Social...........30050,61
Clients...............42070,85 Proveïdors............30050,61
Bancs..................6010,13
TOTAL...............60101,22 TOTAL..................60101,22


Iniciem el Llibre Diari amb l'assentament inicial altrament anomenat assentament d'obertura. Consisteix en reflexar els saldos inicials de tots els comptes que formen el Balanç de Situació inicial.

_________________________ 01/01/0x ___________________________
Comptes d'actiu a Comptes de Passiu
_________________________ ___________________________


En el nostre exemple, l'assentament d'obertura seria el següent:

___________________________ 01/01/0x ____________________________
12020,24 (223) Maquinària
42070,85 (430) Clients
6010,13 (572) Bancs a Fons Social (101) 30050,61
Proveïdors (400) 30050,61
___________________________ _____________________________

Registrarem en el llibre Diari les operacions realitzades durant l'exercici considerat.

Imaginem que en el transcurs del 200x s'han realitzat les següents operacions:

1. Vendes a crèdit que sumen un total de 18.030,36.
2. Hem cobrat de clients 15.025,30 que s'ingressem al banc.
3. Compres a crèdit de material per l'activitat que pugen 4.808,10.
4. Hem pagat als proveïdors factures per valor de 12.020,24 per banc.

En el nostre exemple, tindríem els següents assentaments:

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
18030,36 (430) Clients a Vendes (700) 18030,36
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
15025,30 (572) Bancs a Clients (430) 15025,30
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
4808,10 (600) Compra a Proveïdors (400) 4808,10
__________________________ ____________________________

__________________________ xx/xx/0x ____________________________
12020,24 (400) Proveïdors a Bancs (572) 12020,24
__________________________ _____________________________

En aquesta fase, analitzarem el saldo de cada un dels comptes patrimonials i ens preguntarem si la informació comptable que reflexen coincideix amb la realitat.

Per contestar aquesta pregunta farem una seguit de comprovacions.

Així, per exemple:
a) en el cas de caixa efectiva faríem un arqueig.
b) en el cas de bancs efectuaríem les conciliacions bancàries.
c) en el cas d'Efectes Comercials a Cobrar faríem un arqueig de la cartera dels efectes.
d) i així amb els altres comptes patrimonials.

En cas de trobar diferències hauríem d'introduir les corresponents correccions mitjançant assentaments de regularització.

També hem de repassar i analitzar el saldo i els moviments dels comptes d'ingressos i despeses. En aquesta fase també farem els ajustos corresponents a amortitzacions, provisions i ajustos per periodificació.

L'assentament de Regularització de Pèrdues i Guanys és un assentament en què tots els comptes d'ingressos i despeses que han aparegut en el transcurs de l'exercici es salden, traspassant els seus imports al compte de Pèrdues i Guanys.

A partir d'aquest moment, el saldo del compte de Pèrdues i Guanys (129) reflexarà el RESULTAT obtingut per l'entitat durant l¿exercici.

En el nostre exemple, els assentaments de regularització serien els següents:

_______________________ 31/12/0x _______________________________
18030,36 (700) Vendes a Pèrdues i Guanys (129) 18030.36
_______________________ _______________________________

______________________________ 31/12/0x ________________________
4808,10 (129) Pèrdues i Guanys a Compres (600) 4808.10
______________________________ _________________________

En el primer assentament, saldem tots els comptes amb saldo del grup 7 (vendes, ingressos i beneficis)

En el segon assentament, tots els comptes amb saldo del grup 6 (compres, despeses i pèrdues).

Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo creditor (l'haver més gran que el deure) l¿import del compte es posarà en el Deure de l¿assentament de tancament.

Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo deutor (el deure més gran que l'haver) l'import del compte es posarà en l'haver de l'assentament de tancament.

________________________ 31/12/0x _____________________________
Comptes Passiu
Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha benefici) a Comptes Actiu
a Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha pèrdua)
__________________________ ______________________________


En el nostre exemple, l'assentament de tancament seria el següent:

__________________________ 31/12/0x ____________________________
30050,61 (101) Fons Social
22838,47 (400) Proveïdors
13222,26 (129) Pèrdues i Guanys a Maquinària (223) 12020,24
Clients (430) 45075,91
Bancs (572) 9015,19

field_vote: 

Eines pel finançament de la tresoreria

Imatge principal a portada: 
Tresoreria
Autor/a: 
Dolors Martinez - Suport Associatiu
Resum: 

En moltes ocasions, les entitats han de fer front a les despeses d'un projecte o a comprar algun equip sense haver rebut els diners dels ajuts, subvencions o factures que finançaran els mateixos. En aquest recurs s'explicaran algunes de les diverses possibilitats per obtenir la liquiditat necessària per fer front als pagaments, en aquest interval fins que arriba el cobrament.

Imatges secundàries: 
Tresoreria
Subtitols: 
El compte de crèdit
El factoring
El confirming
El leasing i el renting
Continguts: 

El compte o línia de crèdit és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat financera a on es subscriu acorda amb l'entitat la possibilitat de disposar de diners, fins a un límit màxim d'endeutament prèviament acordat. D'aquesta manera, l'entitat podrà anar disposant d'aquests diners a mesura que ho vagi necessitant.
El funcionament d'un compte de crèdit és similar al d'un compte corrent, podent fer disposicions però també ingressos, i es pot utilitzar per fer tota mena de pagaments i cobraments.
En general, al contractar aquest tipus de finançament, s'acorden dos tipus d'interès: el primer, s'aplica als imports disposats, i l'altre, el que s'abonaria a l'entitat en el cas que el saldo sigui a favor de l'entitat, és a dir, positiu, com si es tractés d'un compte bancari ordinari.
Podria donar-se el cas que l'entitat, en algun moment, tingués un saldo negatiu per sobre del límit acordat. Això podria ser admès per l'entitat financera, però aquesta aplicaria a l'entitat un tipus de penalització molt superior als interessos acordats.
A banda dels interessos sobre el crèdit disposat i possibles penalitzacions per excedir el límit de disposició, aquests comptes tenen un altre cost, el de les comissions. En primer lloc, caldrà abonar la comissió d'obertura en el moment en que es constitueixi el compte de crèdit, i també cada cop que es renovi, normalment amb una periodicitat anual.
En segon lloc, caldrà abonar la comissió sobre l'import del crèdit no disposat, és a dir, si el límit del compte de crèdit acordat per l'entitat és de 75.000 euros, i només ha tingut necessitat de disposar de 25.000, haurà d'abonar la comissió de no disposició acordada sobre els 50.000 euros dels quals no ha disposat. És per aquesta raó que cal que l'entitat faci un esforç per ajustar el crèdit que demani a les seves necessitats reals.
A la data de venciment del crèdit, i en cas que aquest no es renovi, caldrà retornar a l'entitat financera tot el crèdit que es trobi disposat en aquella data.

El factoring és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat cedeix a una entitat financera els drets de cobrament a crèdit que pugui tenir respecte de les factures que emeti.
Aquesta cessió es pot fer de diferents maneres, en funció de les quals l'entitat podrà rebre o no diners avançats, assumirà o no el possible risc d'impagaments, etc.
Entre les diferents opcions, l'entitat pot trobar:

  • En funció si els crèdits es cedeixen per la seva gestió de cobrament o si es cedeixen en ferm: amb recurs, si davant un impagament d'algun dels deutors de l'entitat, el finançador no fa cap gestió de recobrament, i és l'entitat qui amb els seus mitjans ha de fer les oportunes reclamacions, o sense recurs, quan l'entitat financera assumeix la possible insolvència, la qual cosa suposa una cessió en ferm del crèdit comercial.
  • En funció de la capacitat d'avançar el cobrament dels crèdits: amb avançament de crèdits, si en funció de l'import dels crèdits cedits, se li pot sol·licitat a l'entitat financera que li avanci els diners a l'entitat, amb la qual cosa, s'obtindria una font de liquiditat, o sense avançament de crèdits, en cas que no es puguin obtenir aquests avançaments, i l'entitat hagi d'esperar al venciment dels respectius crèdits per poder fer-los efectius.
  • En funció de l'àmbit geogràfic: nacional, quan els crèdits cedits provenen de deutors de dins del territori espanyol, o internacional, quan són estrangers.

Els costos del factoring dependran de la tarifa acordada amb l'entitat financera per la seva gestió, a la qual se li aplicaran diverses variables, com per exemple si la modalitat contractada és amb o sense recurs, del volum anual dels crèdits cedits, del nombre de deutors i la seva distribució geogràfica, i del termini mitjà de cobrament dels crèdits. entre d'altres.
L'avantatge principal de subscriure un contracte de factoring, és la reducció de la càrrega administrativa que suposa el fet d'haver de fer les gestions de cobrament amb els mitjans propis de l'entitat i. en funció de la modalitat contractada, poder disposar dels crèdits en funció de les necessitats de l'entitat o eliminar el risc d'insolvència dels deutors de la mateixa, sense augmentar el rati d'endeutament del seu balanç.
Com a desavantatges, es troba que si la modalitat contractada és amb recurs, existeix el mateix risc d'insolvència que amb altres modalitats de descompte d'efectes, però més car. Un altre inconvenient por ser que, al no fer l'entitat la gestió de cobrament, si no s'informa adequadament als deutors, aquests poden interpretar que "s'han venut" els seus crèdits, o fins i tot pot semblar que l'entitat té una mala situació financera, quan és tot el contrari. Finalment, hi ha la dificultat de que aquest producte d'alguna manera "lliga" l'entitat amb l'entitat financera, ja que un cop es comença a treballar amb un finançador determinat, canviar a una altre pot ser dificultós tan per l'entitat com pels deutors acostumats a una determinada operativa.

El confirming és un servei financer ofereix la gestió dels pagaments als proveïdors o creditors d'una empresa o institució pública, i al mateix temps oferint a aquests mateixos proveïdors la possibilitat de cobrar les factures per avançat a la seva data de venciment acordada, i per tant proporcionant liquiditat al proveïdor.
L'avantatge pel creditor que s'adhereix al contracte de confirming del seu deutor, des del punt de vista de l'entitat que té pendent de cobrar diversos crèdits com ara factures o també subvencions, és que millora l'agilitat i rapidesa de la gestió dels cobraments. Mitjançant l'entitat financera, el creditor rep notificacions en les que es detalla l'estat de les seves factures o altres crèdits, i la data de pagament prevista, amb la qual cosa no necessita destinar recursos administratius a gestionar el seguiment i reclamació dels cobraments pendents.
A més, al estar confirmats els crèdits, desapareix el risc d'impagament, i l'entitat financera li ofereix la possibilitat de cobrar aquests crèdits al comptat segons les seves necessitats, sense esperar el seu venciment, previ descompte de les despeses financeres. D'aquesta manera, es millora la situació de liquiditat de l'entitat.

El leasing és una forma de finançament per la compra de actius (mobiliari, ordinadors, vehicles, etc.) exclusiva per a professionals, empreses i altres entitats, que estiguin donats d'alta en l'Impost d'Activitats econòmiques (IAE).
Amb aquesta modalitat, el bé a finançar el compra la companyia de leasing. Aquesta lloga a l'entitat el bé en qüestió (i en alguns casos, incloent en el preu altres serveis com ara el manteniment i l'assegurança del bé), a canvi d'una quota mensual durant un termini determinat, que no pot ser inferior als dos anys per als béns d'equipament, i de deu anys si es tracta de béns immobles (locals o similars).
En finalitzar aquest termini, l'entitat tindria la possibilitat d'adquirir la propietat del bé, exercint una opció a compra pel valor residual d'aquest.
El principal avantatge d'aquest sistema de finançament és que permet finançar al 100% el cost d'adquisició de l'element. També té altres avantatges fiscals, relatius al IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'IS (Impost de Societats) de l'adquirent.

El renting és similar al leasing, però amb la diferència de que més que una forma de finançament, en aquest cas es tracta purament del lloguer d'un bé d'equipament, que inclou el seu corresponent manteniment i assegurança, també durant un període concret, però sense la opció de compra final que inclou el leasing. D'aquesta manera, a la finalització del contracte, l'entitat no podria quedar-se amb la propietat del bé.
A nivell comptable i fiscal, les seves característiques també són diferents de les del leasing, per la qual cosa convé no confondre ambdues opcions.

field_vote: 

La Memòria econòmica del Pla de Comptabilitat de les Associacions i Fundacions catalanes (1)

Imatge principal a portada: 
Comptes anuals Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez - Suport Associatiu
Resum: 

La obligació de formular comptes anuals que fixa el llibre III del Codi Civil per totes les fundacions i per totes aquelles associacions que rebin subvencions públiques i en d’altres casos, fa que calgui saber què és la memòria econòmica, que forma part d'aquests comptes anuals. Aquest recurs servirà per situar les seves característiques més importants, i en recursos posteriors analitzarem quina haurà de ser la informació que caldrà incloure-hi.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és la memòria economica
En termes generals, quina informació ha d'incloure la memòria?
Quins tipus de memòria hi ha?
Qui ha de signar els comptes anuals?
Continguts: 
La memòria econòmica és un document que forma part, conjuntament amb el balanç, el compte de resultats, l'estat de canvis en el patrimoni net i l'estat de fluxos d'efectiu, dels comptes anuals de l'entitat.
Aquests documents formen part d'un conjunt, i cal que siguin redactats seguint les indicacions previstes en la normativa sobre fundacions i associacions, i en el Pla de comptabilitat d'entitats sense ànim de lucre.
L'objectiu dels comptes anuals és el de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'entitat. En definitiva, el que faran aquests comptes serà mostrar amb tota la transparència quina és la situació econòmica de l'entitat.
La normativa, a més, estableix que les entitats hauran de fer públics aquests documents, precisament per reforçar aquesta idea de transparència.

En termes generals, la memòria inclourà informació respecte de les activitats que ha fet l'entitat durant l'exercici, els criteris comptables que s'han aplicat per fer la comptabilització dels moviments econòmics de l'entitat, informació relativa a les operacions de finançament que s'hagin fet, tan pel que fa a deutors com a creditors, criteris en l'atorgament d'ajuts que hagi pogut fer l'entitat i informació dels seus destinataris, canvis en l'òrgan de govern de l'entitat, convenis de col·laboració signats i, en definitiva, totes aquelles operacions que facilitin la comprensió de les informacions contingudes en la resta d'estats comptables que completen els comptes anuals.
En general, la memòria inclourà la informació respecte de l'exercici del qual s'estiguin formulant els comptes, i de l'exercici immediatament anterior.

Segons el volum de l'actiu, dels ingressos ordinaris i del nombre mitjà de treballadors contractats durant l'exercici, les entitats podran formular els seus comptes anuals en un dels tres models possibles: el model normal, el model abreujat i el model simplificat.

Es podran formular comptes en model simplificat (i per tant, utilitzar el model simplificat de memòria) quan durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de l'exercici l'entitat no superi els límits de dos d'aquestes tres condicions:
- Que el total de partides de l'actiu no superi 1 milió d'euros.
- Que l'import total dels ingressos ordinaris no superi els 2 milions d'euros.
- Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior a 10.

Es podran formular comptes en model abreujat (i per tant, utilitzar el model abreujat de memòria) quan durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de l'exercici l'entitat no superi els límits de dos d'aquestes tres condicions:
- Que el total de partides de l'actiu no superi 2.850.000 euros.
- Que l'import total dels ingressos ordinaris no superi els 5.700.000 euros.
- Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior a 50.

S'hauran de formular comptes en model normal (i per tant, utilitzar el model normal de memòria) quan durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de l'exercici l'entitat es superin els límits de dues de les tres condicions esmentades en el paràgraf anterior.

Els comptes anuals s'elaboren normalment amb una periodicitat de 12 mesos i els han de formular (i per tant, signar) per l'òrgan competent en cada cas: pel Patronat, en el cas de les fundacions, i per la Junta directiva, en el cas de les associacions.
Els signants són responsables de la veracitat de les informacions que continguin, per la qual cosa, cal ser especialment acurat en la seva elaboració.

field_vote: 

La Planificació de la Tresoreria

Imatge principal a portada: 
Euro Note Currency - EnvironmentBlog - Flickr
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza - Suport Associatiu
Resum: 

En els darrers temps, la conjuntura econòmica pot haver causat un cert retard en el cobrament d'alguns dels ingressos que les associacions o les fundacions tenen pendents de cobrar. Això pot ser causa de situacions de tensió de la tresoreria de l'entitat, ja que en determinats moments pot quedar-se sense tenir prou liquiditat com per poder fer front a les seves obligacions de pagament.
Per evitar que això pugui arribar a ser un problema important, seria molt convenient que l'entitat tingui una bona planificació de la seva tresoreria. En aquest recurs us donarem algunes pautes per aconseguir tenir-ne una.

Imatges secundàries: 
Euro Note Currency - EnvironmentBlog - Flickr
Subtitols: 
Cal tenir un programa o eina informàtica específica per fer una planificació de tresoreria?
Quines informacions ha de contenir?
Quin és l'horitzó temporal que caldrà que tingui la previsió?
I un cop l'hem feta, com podem donar-li la màxima utilitat?
Continguts: 

Tot i que en el mercat existeixen diversos programes informàtics específics que poden ajudar les entitats en la tasca d'elaborar el seu pla o previsió de tresoreria, és bastant probable que el mateix software que es faci servir per la comptabilitat tingui alguna opció per poder controlar les previsions dels moviments de tresoreria de l'entitat.
Però fins i tot en cas que no sigui així, o que l'entitat no pugui o no vulgui portar el control per aquest mitjà, amb un simple full de càlcul tipus Excel també es pot fer perfectament, sense que calgui complicar-se gaire més.

El punt de partida del pla haurà de ser el saldo de tresoreria que tingui l'entitat, ja sia en un o diversos comptes bancaris, o bé en la caixa efectiva.
A partir d'aquest, caldrà afegir els cobraments previstos. D'aquests, caldrà tenir en compte totes les factures emeses habitualment per l'entitat, quotes que hagi de girar per un import i en una data fixada, que sabrem amb prou certesa els imports i quan es cobraran, i també caldrà tenir en compte els cobraments amb data estimada (per exemple, les subvencions, en especial les ja concedides, però també aquelles que l'entitat rep amb una certa habitualitat). Aquesta estimació la podem fer en base al pressupost anual d'ingressos, i si no ho tenim, analitzar la informació històrica de la comptabilitat de l'entitat. El més habitual és separar aquests ingressos per tipus (és a dir, fer diferents línies per cadascun dels conceptes: facturació, quotes, subvencions, patrocinis, donatius....)
El següent pas serà afegir amb signe negatiu els pagaments previstos. De nou, caldrà tenir en compte les informacions procedents de la comptabilitat de l'entitat (factures ja registrades i no pagades, impostos pendents de liquidar, etc.) i els pagaments previstos periòdics de l'entitat: subministraments, lloguers, import net de les nòmines, préstecs, impostos, seguretat social, assegurances, etc.). Si en el pressupost l'entitat té previst fer alguna inversió o despesa no habitual (per exemple, pensa comprar un ordinador, o bé té previst organitzar un congrés) caldrà tenir-les en compte també i afegir-les als pagaments. Al igual que en els ingressos, caldrà que l'entitat estudiï una mica el seu històric de pagaments per tal de preveure al màxim possible les sortides habituals, i que estructuri per categories i venciment els pagaments previstos.
Un cop fetes aquestes operacions de suma i resta, l'entitat ja tindrà una estimació del saldo disponible en cadascun dels períodes planificats, i podrà saber si en algun moment pot trobar-se amb possibles descoberts de saldo, o "números vermells".
Si es dona aquest cas, tindrà la informació necessària per poder re negociar deutes amb proveïdors, demanar un crèdit o un préstec, avançar cobraments (en la mesura del possible, etc.), i d'aquesta manera podrà gestionar de la millor forma les situacions "difícils" i aprofitar en forma d'inversió temporal les possibles puntes de tresoreria.

Un tema a tenir en compte: és important indicar d'alguna manera en cadascun dels cobraments i pagaments de la previsió quan es tracta de entrades i sortides "certes" i quan són estimades o previstes, per evitar situacions d'excés de confiança que puguin donar lloc a decisions incorrectes. De la mateixa manera, no s'ha de tenir recels en fer estimacions, ja que si no es facin, no es podria preveure quina pot ser la situació de liquiditat futura de l'entitat.

L'horitzó amb el que caldrà preparar el pla o pressupost de tresoreria dependrà de les circumstàncies i mida de l'entitat.
El més habitual és fer una estimació a curt termini, és a dir, amb una previsió d'entre dos i tres mesos, però també resulta de gran ajut tenir a més una estimació anual.
D'aquesta manera, l'entitat podrà treballar bé en el dia a dia sense haver de fer anar una gran quantitat de dades, i alhora tindrà una visió general que li permeti veure si podrà finançar amb comoditat les seves activitats, o si haurà de cercar alternatives.

Un cop l'entitat tingui ja feta la seva previsió, i perquè sigui realment una eina útil, caldrà que periòdicament es vagi actualitzant amb les informacions de que es vagi disposant: la concessió d'una subvenció, la necessitat d'utilitzar una pòlissa de crédit que generarà uns interessos, etc.: qualsevol circumstància que faci variar les previsions d'entrades i sortides de diners, caldrà que es reflecteixi en el document, perquè pot afectar en gran manera la presa de decisions.

field_vote: 

Fiscalitat: El IVA en les operacions intracomunitàries

Imatge principal a portada: 
Agencia Tributaria Font:
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

En el desenvolupament habitual de les activitats de la nostra entitat, és possible que ens trobem amb la necessitat de fer alguna compra en un altre país de la Comunitat Europea.
Però, com ens faran la factura? Ens carregaran el tipus d’IVA que determini la fiscalitat d’aquell país? Ens faran una factura sense IVA? La resposta a aquestes preguntes no és senzilla, i dependrà de diverses circumstàncies, que veurem a continuació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què passa en el cas que la nostra entitat estigui exempta i no facturi cap ingrés amb IVA?
I si la nostra entitat no està exempta i factura les seves vendes amb IVA?
Com podem obtenir la condició d’operador intracomunitari?
Quines altres obligacions ens pot generar fer operacions com a empresaris a efectes de l’IVA amb altres països comunitaris?
Continguts: 

Si la nostra entitat està exempta de IVA significa que no actua com a empresari a efectes d’aquest impost, i per tant, es considera consumidor final i és com si es fes la compra a títol individual. El venedor estranger farà la seva factura aplicant la taxa d’IVA del seu país d’origen.

Si la nostra entitat actua com a empresari a efectes de IVA, és a dir, factura activitats per les quals carrega aquest impost, la cosa canvia.

En aquest cas, la compra està exempta en origen (el país a on s’efectua la compra) i tributa en destí (Espanya). La nostra entitat hauria d’autorepercutir-se l’IVA al tipus espanyol que li correspongui segons el tipus de bé o servei que sigui objecte de la compra, i a la mateixa declaració, descomptar el mateix import d’IVA que hagués autorepercutit, amb la qual cosa la operació li resultaria totalment neutra a efectes econòmics, sempre i quan la nostra entitat no estigui aplicant cap prorrata en la seva liquidació d’IVA.

Però el venedor només podrà emetre una factura exempta en origen si la nostra entitat té la condició d’operador intracomunitari i si a més, li facilitem el nostre número de NIF intracomunitari o “VAT number”.

En cas contrari, ens haurà de carregar la operació amb l’IVA del país a on es faci la compra. Aquesta circumstància faria que la nostra entitat no pogués descomptar l’IVA suportat en la seva declaració, però sí que podria sol·licitar la devolució d’aquesta quota suportada a la Hisenda de l’Estat del proveïdor.

Per obtenir la condició d’operador intracomunitari (sempre que actuem com a empresari a efectes de IVA) cal presentar una declaració censal, model 036, a la nostra administració d’hisenda, sol·licitant la inscripció en el Registre d’Operadors Intracomunitaris.

L’alta en el registre l’han d’aprovar des de l’administració central, i triga entre deu dies i un mes. De vegades, l’administració demana que li presentem alguna documentació justificativa, i fins i tot pot arribar a personar-se a la seu de l’entitat, per fer comprovacions.

Un cop estiguem inscrits en el Registre, ens arribarà un certificat acreditatiu, i ja podrem treballar a tots els efectes com a operadors intracomunitaris.

El registre és públic, i pot ser consultat per Internet a la pàgina web de la Agència Tributària, indicant el NIF i el país de procedència de l’operador.

Si en un moment donat ens volem donar de baixa, caldrà fer una nova declaració censal, model 036, comunicant-lo a hisenda.

Si la nostra entitat en la seva condició de subjecte passiu de l’IVA fa alguna compra o venda de béns o serveis intracomunitaris, estarà obligada a presentar trimestralment una declaració informativa a hisenda, el model 349. Aquesta declaració es presentarà mensualment si el volum d’operacions trimestral supera els 50.000 euros.

Si, a més, es supera el límit de 250.000 euros en adquisicions o lliuraments durant l’any anterior o en l’any en curs, caldrà presentar a efectes estadístics una altra declaració, anomenada Intrastat.

Cal fer esment que en el moment que fem operacions de compra o venda amb països de la Unió Europea actuant com a empresaris a efectes de IVA, la nostra entitat ja queda obligada a presentar aquestes declaracions encara que no estiguem inscrits en el Registre d’Operadors Intracomunitaris.

field_vote: 

Començar a emetre factures: què cal fer i quines implicacions comporta

Imatge principal a portada: 
Logo Agència Tributària Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza - Suport Associatiu
Resum: 

En els darrers temps ha augmentat el nombre d'entitats que es veuen en la necessitat de començar a emetre factures, ja sigui perquè signen un contracte o conveni de prestació de serveis amb alguna administració pública, ja sigui perquè comencen a fer activitat econòmica.
En aquest recurs veurem què significa emetre factures, quin és el procediment per poder començar a facturar, quines conseqüències i implicacions comportarà aquest fet i quins són els requisits formals mínims per emetre una factura.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què vol dir començar a emetre factures
Passos a fer per poder començar a facturar
Implicacions fiscals
Requisits formals de les factures
Continguts: 

L'emissió de factures vé regulada pel RD 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el reglament pel que es regulen les obligacions de facturació. Si la nostra entitat comença a fer activitat econòmica, tan si està o no exempta de IVA, i el receptor dels seus serveis o vendes de béns és un empresari a efectes de IVA (és a dir, que sigui una persona física o jurídica que participi d'alguna activitat econòmica de venda de béns i/o distribució de serveis), caldrà que la nostra entitat li emeti una factura amb els requisits que es mencionen en aquest reglament de facturació.

Però abans de facturar, caldrà fer una sèrie de passos, i conèixer les conseqüencies fiscals que implica iniciar aquesta activitat. En els punts següents veurem quins són aquests.

Abans de començar a facturar, cal que fem una sèrie de passos, per tal d'informar a l'Agència Tributària de la variació en la nostra situació a nivell d'obligacions fiscals.
Caldra que dins dels 30 dies immediatament anteriors a la data d'emissió de la primera factura presentem un model 036 o Declaració Censal comunicant aquesta alta en l'activitat que anem a facturar.
Si anteriorment no estavem donats d'alta en cap epígraf o clau de IAE (Impost d'activitats econòmiques), en el mateix model 036 caldrà que indiquem en quin epígraf, segons el tipus d'activitat, ens volem donar d'alta. La llista d'activitats la podem trobar en el RDL 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció del Impost d'Activitats Econòmiques.
Si la nostra entitat està exempta de IVA i el servei que va a facturar està dins de la seva exempció, no s'ha de donar d'alta en la obligació de presentar IVA.
En canvi, si el que va a facturar no queda dins de les exempcions possibles o l'entitat no té concedida cap exempció, cal que en el mateix model 036 es doni d'alta en la obligació de presentar els models relacionats amb l'IVA. En aquest punt cal anar amb compte perquè segons el que marquem en el model podrem recuperar o no l'IVA suportat en les compres prèvies de béns o serveis destinats a les activitats que començarem a facturar. Si hem fet alguna d'aquestes compres i les volem desgravar, en la pàgina 5 del model 036 cal marcar la opció "comunicació d'inici d'activitat. Lliurament de béns i prestacions de serveis posterior a adquisició de béns o serveis".
Un cop haguem realitzat aquest tràmit, ja podem començar a emetre factures.

Les implicacions fiscals que suposa començar a emetre factures tenen a veure principalment amb tres impostos:

- L'IAE (Impost d'activitats econòmiques). Tot i que formalment s'està obligat a fer l'alta en aquest impost, que podeu consultar en l'apartat anterior, aquesta habitualment no representarà una despesa per la nostra entitat, ja que la normativa actual d'aquest impost, determina que no s'ha d'abonar cap quota en els dos primers anys d'activitat, i posteriorment, fins que no s'arribi a 1 milió d'euros de facturació. A més, estableix altres exempcions per entitats que hagin optat pel règim fiscal de la llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incencius al mecenatge.

- L'IVA (Impost sobre el valor afegit). Com s'ha comentat en el punt anterior, si la nostra entitat està exempta de IVA i l'activitat que començarà a facturar queda recollida dins de les exempcions que pot aplicar, no caldrà fer cap declaració al respecte, només estar segurs que en el model 036 que presentem per l'alta d'activitat no ens donin d'alta en la obligació de presentar IVA.
En cas que l'activitat per la qual començarem a emetre factures no estigui dins de les exemptes, caldrà que comencem a presentar els models relacionats amb l'IVA: el model trimestral 303 (abans del dia 20 dels mesos d'abril, juliol i octubre i del dia 30 de gener, per la declaració del 4t trimestre). A més caldrà presentar el model 390 de resum anual de l'IVA, abans del dia 30 de gener de l'any següent.
Finalment, si a més hem efectuat operacions no exemptes amb un mateix client o proveïdor que l'import conjunt de les operacions (base més IVA) del total de l'any hagi superat l'import de 3.005,06 euros caldrà que presentem (amb algunes excepcions) una declaració informativa d'aquestes operacions que es diu model 347, durant el mes de març de l'any següent.

- Impost de Societats: En el moment que comencem a fer activitat econòmica, i sempre que emetem factures serà així, restarem obligats a presentar impost de societats, independentment de quin sigui el nostre volum de facturació. Aquest impost es pagarà o no en base al benefici obtingut en les activitats econòmiques que fem, però en tot cas cal presentar-lo. Per les entitats que finalitzin el seu exercici econòmic en data 31 de desembre, el termini de presentació és de l'1 al 25 de juliol de l'any següent. Per poder fer aquest impost, caldrà que la nostra entitat porti una comptabilitat oficial, és a dir, no ens servirà un llibre de caixa amb el registre dels moviments econòmics.

Per finalitzar aquest recurs, us fem un recull dels continguts mínims que ha d'incloure una factura:

- Nombre, i en el seu cas sèrie. La numeració haurà de ser correlativa, i es podran fer sèries separades quan existeixin raons que ho justifiquin, i obligatòriament en el cas de les factures rectificatiques i d'altres casos més específics.
- La data d'emissió de la factura.
- Nom i cognoms, raó o denominació social complerta, tan de qui emet la factura com del destinatari d'aquesta.
- Nombre d'identificació fiscal (CIF o NIF) de qui emet la factura, i del destinatari, sempre que aquest sigui subjecte passiu de IVA o si es tracta d'una operació intracomunitària exempta segons la normativa de l'impost.
- Domicili, tan de qui emet la factura com del destinatari de les operacions, sempre que aquest darrer no sigui subjecte passiu de l'IVA.
- Descripció de les operacions, amb l'import de la base imposable i qualsevol rebaixa o descompte que no estigui inclosa en el preu indicat.
- El tipus o tipus impositius aplicats a les operacions (el % d'IVA)
- La quota tributària que es carregui, resultant de multiplicar el tipus o tipus impositius per la base imposable.
- La data en que s'hagin efectuat les operacions facturades o si s'ha rebut cap cobrament anticipat, sempre que aquesta data sigui diferent a la d'expedició de la factura

field_vote: