L'ajornament dels deutes tributaris

Imatge principal a portada: 
Pagament impostos Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

La situació econòmica global que hi ha a l'actualitat ha portat a que moltes entitats tinguin problemes de tresoreria que els fan difícil poder complir amb els seus deutes tributaris.

La Llei General Tributària preveu la possibilitat d'ajornar i fraccionar aquests deutes, sota uns determinats procediments i requisits.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Requisits i terminis per poder ajornar un deute tributari
Deutes que es poden ajornar sense aportar garanties
Procediment per la sol·licitud d'ajornament presencial
Procediment per la sol·licitud d'ajornament telemàtica
Termini per resoldre la sol·licitud
Continguts: 

Els deutes tributaris què es poden ajornar o fraccionar, a sol·licitud de l'entitat, són aquells què es troben dins del període voluntari o de l'executiu, és a dir, en el cas de les liquidacions d'impostos (trimestrals o anuals), quan estiguin dins dels terminis de presentació establerts per a cadascun dels models (període voluntari) o bé quan finalitzen aquests terminis sense que s'hagin liquidat els deutes, i fins al moment en què l'administració faci el requeriment perquè el o els tributs siguin efectivament liquidats (període executiu).

Es podrà sol·licitar aquest ajornament o fraccionament quan la situació econòmico-financera de l'entitat li impedeixi, de manera transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts.

Hi ha alguns deutes, com ara aquells que corresponguin a retencions a tercers en concepte de IRPF (models 115, 111 o 123, principalment) o els ingressos a compte d'impost de Societats (model 202) què, en principi, no es poden ajornar, llevat d'aquells casos excepcionals en els quals el fet de fer l'ingrés del deute pogués comprometre la capacitat de continuïtat de l'entitat per causes econòmiques o bé quan el pagament pogués suposar greus perjudicis pels interessos de la Hisenda Pública. Aquesta situació, fins fa poc temps, havia de ser àmpliament justificada per part de les entitats perquè pogués ser acceptada, però el context econòmic actual ha provocat que cada cop més sol·licituds d'ajornament i/o fraccionament d'aquest tipus de deute siguin admeses sense gaire problemes.

Els deutes que es poden ajornar i/o fraccionar sense aportar cap tipus de garantia, a partir de l'1 de maig de 2009, són aquells que no superen els 18.000 euros. Fins a aquella data, el límit era de 6.000 euros.

Els 18.000 euros s'hauran de determinar tenint en compte què, en el moment de la sol·licitud, s'acumularan tant els deutes als quals es refereix la pròpia sol·licitud, com a aquelles de la mateixa entitat deutora per les quals s'hagi sol·licitat i no resolt l'ajornament o fraccionament, a més dels imports dels venciments pendents d'ingrés dels deutes ajornats o fraccionats ja resolts, llevat d'aquelles per les quals sí que s'hagin aportat garanties.

Per tant, si l'entitat demana ajornar, per exemple, 6.000 € i ja tenia sol·licitat (sense rebre contestació per part de l'Agència Tributària, per altres tributs, un import de 12.001 €, o bé tingués pendents de pagar imports per altres ajornaments ferms, i l'import total supera els 18.000 €, haurà d'aportar garanties per poder demanar l'ajornament, és a dir, s'admetrà un deute total acumulat sense garantir només en el cas que no es superi aquest límit.

Si el deute que es vol ajornar supera els 18.000 €, llavors l'entitat haurà d'aportar prou garanties per tal d'assegurar que podrà fer efectiu el pagament en el termini proposat a la sol·licitud. Aquestes garanties podran ser en forma d'aval bancari o d'hipoteca d'un bé, entre d'altres.

En el cas que el fet d'haver d'aportar garanties suposi un problema greu per l'entitat, aquesta tindria una altra opció: liquidar el deute parcialment, fins a deixar la sol·licitud per un import inferior als 18.000 € esmentats, moment en el qual ja no hauria d'aportar les garanties.

Quan l'entitat no disposi de certificat digital, haurà de fer el tràmit de sol·licitud de l'ajornament i/o fraccionament del pagament tributari de forma presencial. En el cas dels deutes que no hagin de ser garantits, haurà d'omplir un formulari que, amb aquesta finalitat, hi ha disponible a la pàgina web de l'Agència Tributària. En ell, caldrà indicar:

  • Les dades fiscals identificatives de l'entitat.
  • El número de liquidació i dades del model de l'impost que es vol ajornar.
  • Número de compte corrent a on es voldran domiciliar els pagaments.
  • Els motius de la sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament.
  • Una proposta de pagament del deute (en quants terminis, amb quina periodicitat i a partir de quina data es vol començar a pagar).


En el cas dels ajornaments per imports superiors als 18.000 €, que com s'ha comentat anteriorment, caldrà garantir adequadament, s'haurà d'omplir un formulari diferent, i a més de les dades anteriorment esmentades:

  • Indicació de, si la garantia consisteix en un aval bancari, l'entitat financera avaladora.
  • En cas d'una garantia diferent, indicació del tipus de garantia.
  • Llistat de la documentació amb la qual s'acredita l'aportació de garanties suficients.
  • Llistat de la documentació amb la qual s'acredita la situació econòmico-financera de l'entitat.


Aquesta sol·licitud s'haurà d'acompanyar amb la documentació justificativa indicada a la sol·licitud, respecte a les garanties i respecte a la situació financera de l'entitat.

En qualsevol dels dos casos, la sol·licitud s'haurà de presentar de forma complementària a la liquidació de l'impost que origini el deute (model 303, 111, 115, etc.).

Si l'entitat disposa de signatura electrònica, la sol·licitud de l'ajornament es pot fer de forma simultània a la presentació del model d'impost que origini el deute.

El model s'omple directament des de l'opció "presentació i consulta de declaracions" de la Seu electrònica de l'Agència Tributària i, en el moment d'indicar la forma de pagament, s'ha de seleccionar la opció "sol·licitud d'ajornament o de fraccionament".

Pas 1 sol·licitud telemàtica

En fer-ho, s'obre una altra finestra, a on es demana si s'han d'aportar garanties (si és que no, cal indicar "dispensa total"), i en cas afirmatiu, la indicació del tipus de garantía:

Pas 2 presentació telemàtica sol·licitud

A continuació, caldrà indicar les dades bancàries de l'entitat per la domiciliació dels pagaments, la proposta de pagament i la causa de la sol·licitud d'ajornament:

Pas 3 sol·licitud ajornament presentació telemàtica

Un cop omplertes totes aquestes dades, caldrà signar electrònicament la sol·licitud, i el programa generarà uns números de referència, entre ells el NRR, i generarà un informe de la sol·licitud, que caldrà imprimir i guardar:

Resultat sol·licitud ajornament presentació telemàtica

Finalment, caldrà prémer la casella de "continuar amb la presentació" i el programa remetrà a la presentació original del model, incorporant automàticament el NRR generat:

Presentaicó liquidació amb NRR incorporat

Per acabar amb la presentació del model, només caldrà signar i enviar.

En cas que s'haguessin hagut d'aportar garanties, caldrà presentar també els documents justificatius de les garanties i de la situació econòmica de l'entitat, mitjançant el Registre de documents de la Seu Electrònica.

El termini per resoldre les sol·licituds és de sis mesos, dins dels quals, l'entitat rebrà una notificació amb la resolució del resultat de la seva sol·licitud d'ajornament i/o fraccionament. Les resolucions de les sol·licituds acceptades, contindran:

  • El número de compte corrent bancari amb titularitat de l'entitat a on es domiciliaran els terminis.
  • Els terminis de pagament i l'import de cadascun dels terminis.
  • Les condicions de l'acord.


Les resolucions podran assenyalar terminis i condicions diferents de les sol·licitades i, en general, portaran associat un recàrrec pels interessos generats per l'ajornament, en funció dels dies de retard respecte del termini normal de liquidació. Aquest interès es calcularà en funció del tipus d'interès oficial de demora tributària vigent en aquell moment, i que es determina anualment mitjançant la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per l'exercici 2012, estan fixats en un 5% anual.

field_vote: 

El procés de tancament de l'exercici comptable. Punts que hem de tenir en compte.

Imatge principal a portada: 
Calculadora Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Quan s'apropa la data de tancament de l'exercici de la majoria de les entitats, anem a veure quines són les comprovacions i operacions que s'han de fer per efectuar correctament el tancament de la nostra comptabilitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Primer pas: comprovar que la comptabilitat estigui quadrada
Segon pas: Revisar el llibre Major.
Tercer pas: fer altres moviments d'ajustament que modifiquen el resultat de l'exercici
Quart pas: calcular i comptabilitzar l'impost de societats
Procés final: Tancament de l'exercici
Continguts: 

Aquest primer pas normalment serà molt senzill si tenim la comptabilitat informatitzada, ja que habitualment els programes comptables se n'ocupen de que no hi hagi cap assentament desquadrat.

De tota manera, és possible que encara que existeixi algun mecanisme de control en el nostre programa, podria haver algun tipus de problema tècnic (per exemple, que ens hagi fallat la connexió elèctrica mentre estàvem treballant), que faci que pugui haver algun desquadrament.

Per assegurar-nos de que estigui tot bé, llistarem un balanç de comprovació de sumes i saldos, que ha de sortir quadrat.

El segon punt a comprovar serà el nostre llibre Major. En ell apreciarem, de manera clara, si hi ha alguna errada o omissió, i si haurem de fer alguna reclassificació.

El primer que farem serà llistar tots els comptes, i d'aquesta manera podrem comprovar:

  • Si falta alguna cosa per comptabilitzar: potser hi ha alguna factura antiga pendent de pagar, o un pagament que no tingui comptabilitzada la seva despesa corresponent, o potser veiem que ens falta el compte d'amortització d'algun element del immobilitzat, que hi hagi algun saldo bancari que no ens coincideixi amb el de l'extracte físic del banc, etc. Si detectem alguna errada, l'haurem de corregir.
  • Comprovarem si hem de presentar la declaració de compres o vendes per més de 3.005,06 ¿ que s'ha de presentar a hisenda durant el mes de març de l'exercici següent, i controlarem quins seran els declarats, per si els hem de demanar o confirmar alguna dada fiscal.
  • Comprovarem si s'han de fer algunes reclassificació de saldos: aplicació del resultat de l'exercici anterior, si hi ha algun préstec, la reclassificació del saldo de llarg a curt termini del import a retornar l'any que iniciarem, si hi ha alguna inversió que tingui venciment en aquell any, reclassificar-la també de llarg a curt termini, si tenim algun deute pendent de cobrar que considerem dubtós, per la oportuna reclassificació del compte deutor, comptabilització de la liquidació d'impostos trimestrals com ara l'IVA, i si s'han de fer reajustaments en l'import de la prorrata, reclassificació de saldo de comptes de crèdit bancari. Si ens trobem en algun d'aquests casos, o d'altres possibles, farem les oportunes reclassificacions.

Quan comptabilitzem, registrem els ingressos i les despeses i tots els altres moviments econòmics que es produeixen al llarg de l'exercici. Però, per tancar, també s'han de fer altres ajustaments, que ens permetran obtenir el nostre veritable resultat.

Els més habituals són:

  • Comptabilització de la variació d'existències de mercaderies, tenint en compte l'inventari d'aquestes a la data de tancament.
  • Dotacions per a les amortitzacions de l'immobilitzat, tant material com immaterial.
  • Dotacions per provisions, en cas que algun dels elements patrimonials de l'entitat hagi perdut valor respecte a la seva valoració en el balanç de situació, de manera reversible, en aplicació del principi de prudència.
  • Ajustaments per periodificació. Si s'ha produït alguna despesa en l'exercici però que aquesta no sigui totalment imputable a aquest (per exemple, una assegurança que tingui com a període de vigència del 1 de juny al 31 de maig de l'any següent), s'haurà de fer la oportuna reclassificació per posar la despesa de cada exercici a aquell en el qual s'hagi produït efectivament. Si hi ha algun ingrés en la mateixa situació (per exemple, si facturem un servei que no es realitzarà fins a l'any següent), haurem de reclassificar-ho també.
  • Ingressos a distribuir en diversos exercicis. Si hem rebut una subvenció o un donatiu per la compra d'un element de l'immobilitzat, l'haurem de anar traspassant a resultats al mateix ritme que l'amortització de l'element finançat. També es pot produir que rebem una subvenció per la gestió corrent de l'entitat que comprengui un període temporal superior a l'any (per exemple, una subvenció per un programa plurianual). En aquest cas, també aplicarem a resultats només la part imputable a l'exercici (com a criteri, podem fer servir un d'objectiu aplicant un cert percentatge, o bé es tindrà en compte la despesa real que s'hagi produït durant l'exercici subvencionada amb aquests diners), i la resta la deixarem pendent de distribució per exercicis posteriors.

Un cop fetes totes les correccions que calien al nostre resultat comptable, s'ha de calcular el nostre impost de societats, en cas que ho haguem de presentar, i comptabilitzar-ho abans de tancar.

  • Segons l'activitat econòmica que pugui fer i el règim fiscal al que estigui acollida l'entitat, aquesta tindrà o no obligació de presentar en el seu moment el Impost de Societats.
  • Calcularem si hi ha algun import a pagar, segons la normativa pròpia d'aquest impost, i comptabilitzarem la corresponent despesa i deute pendent de pagar o de cobrar, segons surti el resultat.
  • En cas que no haguem de presentar el Impost, s'haurà de regularitzar passant a despesa el saldo que tinguem en el compte de retencions i pagaments a compte (473), per deixar-ho a zero.

Un cop revisats, ajustats i comptabilitzats tots els moviments necessaris, ja podrem fer el procés definitiu de tancament de l'exercici.

El tancament pròpiament dit consisteix a fer els assentaments de regularització, tancament i obertura de l'exercici. La majoria dels programes informàtics de gestió comptable ho fan amb un procés automàtic, què haurem d'executar. Habitualment, abans de fer aquest pas, farem el procés de renumerar els assentaments de l'exercici.

Segons sigui el nostre programa (hi ha alguns que tanquen tots els saldos i llavors el balanç de comprovació ens surt a zero un cop fet el procés de tancament, i hi ha d'altres que treuen els llistats amb saldo independentment de si s'ha fet o no el procés), abans o després de fer el procés de tancament, haurem de treure els llistats que necessitem:

- Balanç de comprovació de sumes i saldos

- Balanç de Situació

- Compte d'Explotació

- Llistat del llibre Diari

- Llistat del llibre Major

Us aconsellem, per preveure qualsevol contingència, que abans de fer tot el procés feu una còpia de seguretat de les dades de la comptabilitat, per si per alguna raó ho voleu tirar enrere.

field_vote: 

Les declaracions informatives d'hisenda

Imatge principal a portada: 
papers apilats_kozumel_Flickr Font:
Autor/a: 
Suport Associatiu- Dolors Martínez i Montse Mateo
Resum: 

Durant el mes de gener s'ha de presentar la major part de les declaracions informatives d'Hisenda.

Aquestes són el resum de les declaracions trimestrals presentades durant l'any, i serveixen per aportar dades que l'Agència Tributària necessita per completar la informació fiscal que té dels declarats.

En aquest recurs es veurà quines són les declaracions més habituals i de quins mitjans es disposa per confeccionar-les, així com instruccions completes per la descàrrega i instal·lació del programa d'hisenda.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Quines són les declaracions informatives més habituals?
En quins terminis i a quin lloc s'han de presentar les declaracions?
Quina seria la sanció per una presentació fora d'aquest termini?
Quins són els formats vàlids de presentació?
La plataforma de les Declaracions Informatives
Continguts: 

Les declaracions informatives més habituals que s'han de presentar són:

  • Model 180: Resum anual de retencions d'arrendaments, per aquelles entitats que han presentat un o més models 115 durant l'exercici.
  • Model 190: Resum anual de retencions de rendiments de treball, rendiments d'activitats professionals i premis, entre d'altres, per aquelles entitats que han presentats un o més models 110 durant l'exercici.
  • Model 182: Declaració anual de donacions rebudes, per aquelles entitats que reben donacions que donen dret de deducció.
  • Model 347: Declaració d'operacions amb tercers, per aquelles entitats que han efectuat compres o vendes amb un mateix deutor o creditor per import superior a 3.005,06 € (en total) durant l'exercici.
  • Model 390: Resum anual d'IVA, per aquelles entitats que han presentat un o més models 303 durant l'exercici.

Les declaracions informatives i resums anuals tenen diferents terminis de presentació, segons el model de que es tracti.

En general, els terminis són els següents:

  • Pel model 390, entre l'1 i el 30 de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració (per exemple, gener de 2011 per les dades referides a l'exercici 2010)
  • Pels models 180 i 190 (i la resta dels resums anuals diversos que hi ha relatius a retencions), durant el mes de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració.
  • Pel model 182, durant el mes de gener de l'any posterior al què es refereix la declaració.
  • Pel model 347, durant el mes de febrer de l'any posterior al què es refereix la declaració.

La presentació de les declaracions que corresponguin a resums anuals s'ha de fer a l'entitat bancària a on es presenti la declaració trimestral corresponent al darrer trimestre de l'any, conjuntament amb aquesta. Si no es presenten conjuntament, cal presentar-la a l'administració de l'Agència Tributària que correspongui per domicili a l'entitat, o bé per correu administratiu dirigit a aquesta mateixa administració.

Les declaracions que corresponguin a declaracions informatives que no siguin resums anuals, s'han de presentar a l'administració de l'Agència Tributària que correspongui, o bé per correu administratiu dirigit a aquesta mateixa administració.

En qualsevol cas, si es disposa de signatura electrònica o bé si la presentació es fa mitjançant la signatura d'algun col·laborador social, les declaracions es podran presentar telemàticament (per internet), essent fins i tot obligarori utilitzar aquest mitjà si es supera determinat nombre de registres (per exemple, superiors a de 16 declarats en els models 180 i 190 o superiors a 100 declarats en el cas del model 182).

Cal tenir en compte que si les declaracions dels resums relatius a retencions (principalment, els models 180 i 190) es confeccionen mitjançant l'imprés que es pot comprar a les delegacions de l'Agència Tributària, i no amb la utilització del programa d'ajuda de confecció de les declaracions informatives, el termini de presentació serà més curt, únicament fins el dia 20 de gener i no durant tot el mes de gener.

Finalment, cal fer esment a que si un any la data límit del termini de presentació coincideix amb un festiu, dissabte o diumenge, aquesta data es traslladarà al dia hàbil immediatament següent. Per exemple, a 2011 la data límit de presentació del model 390 (el 30 de gener) és diumenge, per tant el termini s'allargarà fins el dia 31 de gener.

ACTUALITZACIÓ GENER DE 2015:

  • El termini de presentació del model 347, actualment, és durant el mes de febrer de l'any següent.
  • A partir de l'exercici 2014, les declaracions informatives només es poden presentar de forma telemàtica, i caldrà disposar de certificat o signatura digital de la pròpia entitat o bé d'un gestor autoritzat.

Segons s'indica a la Llei General Tributària (Llei 58/2003, de 17 de desembre) les sancions per la no presentació dins del termini establert dels resums anuals i declaracions informatives serien les següents:

  • Pels models a on es declaren dades relatives a retencions i a l'IRPF i d'altres que cal presentar per complir el deure de subministrament d'informació (180, 190, 182, 347 etc. ) hi haurà una multa fixa de 20 euros per cada declarat, amb un mínim de 300 euros i un`màxim de 20.000 euros.
  • Per a altres models de resum anual, com ara el model 390 de Resum Anual de l'IVA, la sanció fixa és de 200 euros.

Aquests imports es veuran reduïts en un 50% sempre que la presentació fora de termini es faci abans de rebre cap requeriment d'hisenda en aquest sentit. Per tant, si l'entitat per error no ha presentat una declaració a la qual estava obligada, cal que faci aquella presentació el més aviat possible, per tal de minimitzar la sanció per l'incompliment de les seves obligacions fiscals.

Hi ha tres possibilitats de presentació dels models.

  • En imprès adquirit a les oficines de l'Agència Tributària (cal recordar que amb aquesta modalitat, el termini de presentació és menor).
  • En paper, obtingut mitjançant la impressió de les dades introduïdes al programa de confecció de les Declaracions Informatives que subministra l'Agència Tributària.
  • Telemàticament, mitjançant el fitxer obtingut amb el programa de confecció de les Declaracions Informatives anteriorment esmentat, sempre que es disposi d'un certificat o signatura digital de l'entitat.

El programa d'ajuda per la confecció de les Declaracions Informatives el subministra l'Agència Tributària i es pot descarregar des de la seva pàgina web (www.aeat.es a l'apartat de "descàrrega de programes d'ajuda") o bé amb un CD que es pot obtenir directament a les seves oficines.

Hi ha dos programes disponibles, un per la confecció del resum anual de l'IVA (model 390) i un altre per tota la resta de models.

Aquest segon programa està fet de manera que hi ha una plataforma única (un únic programa) que serveix com a base per tots els models, i els mòduls de cadascun dels models. L'entitat haurà d'instal·lar al seu ordinador únicament la plataforma, més aquells models que hagi de presentar.

Per tal de veure pas per pas de quina manera s'ha de fer la instal·lació de la plataforma i com s'han d'afegir els models, heu d'anar a aquest enllaç.

field_vote: 

El Pla de Comptabilitat de les entitats sense fins lucratius d'àmbit estatal

Imatge principal a portada: 
Comptabilitat Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

El passat 24 de novembre va ser publicat en el BOE el Reial Decret 1491/2011, de 24 d'octubre, pel qual s'aproven les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i el model de pla d'actuació d'aquestes.

El RD introdueix modificacions en alguns aspectes fonamentals de la normativa comptable d'aquestes entitats.

En el període que ha anat des de l'entrada en vigor a 2008 del nou Pla de Comptabilitat i del PGC per a petites i mitjanes empreses (PYMES), recollits en els RD 1514/2007 i 1515/2007, respectivament, les entitats no lucratives que no estaven subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya havien hagut de combinar algun d'aquests dos plans amb l'adaptació sectorial comptable de les entitats no lucratives

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Principals canvis conceptuals
Canvis en els criteris simplificats de registre
Canvis en l'elaboració i models dels comptes anuals
L'aplicació per primer cop de la nova normativa
El pla d'actuació de les Fundacions amb competència estatal
Vincles de cooperació amb altres entitats sense fins lucratius
Continguts: 

De les cinc parts de que consten les normes d'adaptació, són obligatòries en la seva totalitat les tres primeres (marc conceptual de la comptabilitat, normes de registre i valoració i comptes anuals), mentre que les altres dues (quadre de comptes i definicions i relacions comptables) només ho són en la mesura que incloguin criteris de registre i valoració.

Pel que fa al criteri de reconeixement d'un actiu, no s'aplicarà el criteri del PGC d'empreses (la referència a la obtenció de beneficis o rendiments econòmics) sinó que es reconeixerà quan l'element generi rendiments aprofitables en la seva activitat futura. Cal remarcar que es considerarà complert el requisits en tots aquells casos en que el bé o el dret incorpori un potencial de servei pels usuaris o beneficiaris de l'activitat, fins i tot quan no es generi cap flux d'efectiu.

A les Normes de registre i valoració únicament s'han recollit les operacions específiques de les entitats no lucratives, que requereixen un criteri particular. Per tot allò no indicat expressament en aquest apartat, cal continuar aplicant les normes generals del PGC de les empreses.

La nova normativa considera microentitat a efectes de poder aplicar els criteris simplificats de registre a aquelles entitats que a la data de tancament de l'exercici compleixin almenys dos d'aquests requisits:

  • El total de partides de l'actiu ha de ser inferior a 150.000 euros.
  • L'import del volum total d'ingressos de l'activitat pròpia més, si n'hi ha, el de la xifra de negocis de la seva activitat mercantil, ha de ser inferior als 150.000 euros.
  • El nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no pot ser superior a 5.

Les operacions que poden registrar en funció d'aquests criteris simplificats són les mateixes que les definides per a les microempreses en el PGC, però en el Reial Decret aprovat s'amplien a d'altres tipus d'operacions específiques del sector no lucratiu, que són:

  • Operacions de cessió d'ús sense contraprestació
  • Préstecs concedits o rebuts a tipus d'interès zero o inferior al tipus d'interès del mercat
  • Ajuts pluriennals
  • Subvencions, donacions i llegats de serveis i actius no monetaris

Pel que fa als components dels comptes anuals de les entitats no lucratives, aquests continuaran essent el Balanç, el Compte de Resultats i la Memòria.

Però amb l'objectiu de reflectir millor la imatge fidel de la situació econòmica de les entitats, s'ha substituït el model de Compte de Resultats que existia fins ara per un altre que, a més de les dades que ja proporcionava aquest estat, inclou informacions que mostrin els augments i disminucions del patrimoni net de l'entitat originats en l'exercici, com a expressió del resultat total de l'entitat.

Aquests moviments en el patrimoni han d'incloure tan els comptabilitzats formant part de l'excedent de l'exercici com els inclosos directament en el patrimoni net a l'espera de la seva posterior reclassificació a l'excedent. El resultat total el completaran els ajustaments que sigui necessari comptabilitzar en reserves com a conseqüència de les errades i canvis de criteri.

Cal fer esment a que s'ha posat un especial èmfasi a la identificació dins del Compte de Resultats amb el nom de "excedent" al que fins ara s'identificava com a saldo o resultat de l'exercici en el model vigent fins a 2011. Aquest canvi de denominació és degut a que aquesta magnitud s'agafa com a referència en determinats aspectes de rellevància fiscal, i calia garantir que la modificació del model, feta amb la intenció d'obtenir una informació econòmica més rellevant, no suposés una disminució de la utilitat fiscal que fins ara proporcionava la informació comptable de les entitats.

Una altra novetat que introdueix aquesta normativa és la obligació d'incloure a la memòria econòmica una descripció detallada dels fluxos d'efectiu i del grau de compliment de les activitats de l'entitat, llevat d'aquells casos en que es pugui formular els comptes en model abreujat o bé s'hagi optat per aplicar les normes de registre i valoració del PGC de les pymes. En aquests casos, la informació sobre els fluxos d'efectiu no serà obligatòria.

Finalment, i atès que la informació que s'havia d'aportar respecte a l'aplicació dels elements patrimonials a fins propis, incloent-hi el "destí de rendes i ingressos" en forma de quadres numèrics que havia de figurar a la memòria econòmica havia generat nombrosos dubtes a les entitats, s'han inclòs diverses precisions aclarint la informació que sobre el destí de rendes i ingressos han de proporcionar les entitats.

Els models de Balanç i Compte de Resultat que inclou el Reial Decret publicat són els models normals i abreujats.

Pel que fa als models de memòria normal i abreujat, a la nova normativa s'especifica exclusivament la informació que es refereix a les característiques especials de les entitats no lucratives, havent de seguir, respectivament, els models normal o abreujat de memòria del PGC de les empreses en tot allò que no estigui especificat.

Si l'entitat aplica els criteris específics de les microentitats, la memòria es complimentarà segons el model simplificat que figura en el RD, però els models de Balanç i Compte de Resultats que s'hauran de complimentar seran els models abreujats.

A l'inici del primer exercici en que l'entitat apliqui l'adaptació, caldrà fer un Balanç d'obertura a on:

  • Es reclassificaran els elements patrimonials d'acord amb les normes de valoració de l'adaptació sectorial.
  • Es valoraran els elements patrimonials segons el seu valor en llibres
  • Es comprovarà el seu deteriorament de valor en aquella data.


Si cal fer ajustaments, es faran contra una partida de reserves.

Els Comptes Anuals corresponents al primer exercici que s'iniciï a partir de l'1 de gener de 2012 es podran presentar amb qualsevol d'aquestes dues opcions:

  • Incloent-hi informació comparativa sense adaptar als nous criteris, i llavors aquests comptes es qualificaran com a inicials als efectes del compliment dels principis comptables d'uniformitat i del requisit de comparabilitat.
  • Incloent-hi informació comparativa adaptada als nous criteris. En aquest cas, la data de primera aplicació serà la data de començament de l'exercici anterior a l'iniciat a partir de l'1 de gener de 2012.

A la memòria dels comptes anuals del primer exercici d'aplicació de la nova normativa, cal afegir un apartat denominat "Aspectes derivats de la transició a les noves normes comptables", en el que s'inclourà una explicació de les principals diferències entre els criteris aplicats en l'exercici anterior i el present, així com la quantificació de l'impacte que produeix aquesta variació de criteris comptables en el patrimoni net de l'entitat.

La Llei estatal de Fundacions (Llei 50/2002) i el reglament que la desenvolupa (RD 1337/2005) estableixen l'obligació a les fundacions de competència estatal de presentar anualment al Protectorat que li correspongui en funció de la seva qualificació un pla d'actuació que ha de contenir informació identificativa de cadascuna de les activitats pròpies i de les mercantils, de les despeses estimades per a cadascuna d'elles i dels ingressos i altres recursos previstos, així com qualsevol altre indicador que permeti comprovar a la memòria el grau de realització de cada activitat o el grau de compliment dels objectius.

El problema era que cadascun dels diferents Protectorats havien anat aprovant els seus propis models, amb informacions que no eren coincidents en tots els casos.

Per tal de donar més homogeneïtat a la informació a subministrar per part de les Fundacions, el que s'ha fet a la nova normativa és elaborar un model general de Pla d'actuació, que figura com Annex II del Reial Decret publicat

Si les entitats no lucratives estableixen vincles de cooperació amb altres entitats del mateix tipus, amb l'objecte de cooperar pel millor exercici de les seves funcions, s'entendrà que han creat una xarxa d'entitats.

Aquestes xarxes poden constituir grups de coordinació que no estan obligats a consolidar comptablement, però que si voluntàriament elaboressin comptes anuals agregats o combinats, haurien de fer-lo aplicant obligatòriament les normes de formulació de Comptes Anuals consolidats aprovats pel RD 1159/2010, de 17 de setembre, i s'hauran de dipositar en el Registre Mercantil.

field_vote: 

Problemes i solucions als reptes actuals de les entitats

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Equip de Suport Associatiu
Resum: 

La conjuntura econòmica actual fa que moltes entitats tinguin problemes per poder dur a terme els seus projectes i que, alhora, es vegin obligades a replantejar la manera d'afrontar el millor possible els reptes que se li presenten a la seva gestió.

A la I Trobada anual d'entitats del Club de Suport que es va celebrar el passat dia 5 d'octubre a Barcelona es va comptar amb un espai de participació de les entitats assistents que, dividides en grups, van reflexionar plegades sobre els principals reptes i dificultats relacionades amb la gestió associativa i de fundacions.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Impacte de la crisi a les entitats sense ànim de lucre
Reptes i preocupacions
Propostes per trobar solucions
Més informació
Continguts: 

En l'actual situació de crisi econòmica, el sector de les entitats no lucratives és un dels primers que en noten els efectes de manera directa.
Això succeeix per, principalment, dues raons:

  • Totes les entitats que treballen temes socials i de cooperació estan veient com s'incrementen les demandes de serveis i atenció per part dels beneficiaris de la seva acció social.
  • L'escàs marge de maniobra econòmic amb què habitualment treballen les entitats els impedeix fer-se cap "coixí" que pugui alleujar l'impacte que els suposa la disminució del finançament (quotes socials i donacions privades, Administració Pública tant en subvencions com en contractes, ingressos procedents d'empreses, per prestació directa de serveis, etc.) i l'augment de la demanda en el seu dia a dia.

La reducció del pressupost està comportant que les activitats de les entitats es concentrin en aquelles que estan directament relacionades amb la seva missió fundacional, per la qual cosa es disminueix la dedicació envers aquelles altres que no aporten aquest valor afegit.

Els principals reptes i preocupacions que es van detectar per part de les entitats en el transcurs de la Trobada van ser:

  • Disminució en general de les fonts de finançament que provoca una davallada dels ingressos totals de les entitats.
  • Necessitats de tresoreria i liquiditat causades per la disminució de les fonts de finançament, per la incertesa en les previsions de cobrament i per la dificultat per obtenir crèdit per part de les entitats bancàries.
  • Excés del grau de dependència financera que tenen les entitats de les Administracions Públiques que, en la situació actual, ha portat a moltes d'elles a pràcticament el col·lapse.
  • Preocupació per la dificultat que suposa complir amb totes les obligacions legals de les entitats relatives a la gestió econòmica (comptabilitat, fiscalitat, justificació de subvencions, rendició de comptes,...) i jurídica i laboral (protecció de dades, prevenció de riscos laborals, assegurances obligatòries, LISMI,...).
    En alguns casos, fins i tot costa convèncer els socis o membres dels òrgans de govern de l'entitat de la necessitat de destinar recursos a complir amb totes aquestes obligacions. Hi ha la percepció que no és fàcil saber exactament quines obligacions té l'entitat i, alhora, que es dóna un excés de rigidesa en la legislació, que no distingeix entre el Tercer Sector i el sector lucratiu.
  • Necessitat de professionalització del personal d'atenció directa i també del personal que s'ocupa de la gestió de l'entitat: costa molt "traduir" la informació que proporciona la comptabilitat per fer-la comprensible per a les persones que no tenen coneixements tècnics en aquesta matèria.
    A més, hi ha la sensació generalitzada entre els professionals del sector que es té un excés de càrrega de feina, derivada en la majoria dels casos de la manca de recursos per poder contractar més personal.
  • Necessitat de garantir l'estabilitat del projecte, atès que les necessitats que s'estan cobrint per part del Tercer Sector són permanents en el temps i les entitats necessiten estabilitat per poder respondre-hi.
  • Cerca i estímul del voluntariat i la base social. Es percep que cada cop hi ha un nombre menor de voluntaris i que, en general, la implicació d'aquests en el projecte és menor. Pel que fa als socis, en molts casos la crisi fa que es produeixin baixes entre aquest col·lectiu.
  • Necessitat de tenir un pla estratègic que permeti a l'entitat plantejar la seva missió i el seu futur en un mitjà o llarg termini. Dins d'aquesta mateixa línia, va sorgir la idea de la utilitat de tenir definit un quadre de comandament dins de l'entitat, i d'implementar sistemes de gestió amb qualitat que garanteixin que els processos que duu a terme l'entitat en el seu treball del dia a dia són els òptims. dins de les seves possibilitats.
  • Necessitat de tenir una estratègia de màrqueting i pla de comunicació per poder tenir eines que els permetin donar-se a conèixer, cercar nous socis, clients o suports, etc.
  • Baix nivell de participació en les xarxes d'entitats o entitats de segon nivell (com ara les federacions). En alguns casos, el treball en xarxa és percebut per les entitats com una certa "competència".
  • Necessitat de tenir proveïdors que treballin amb el Tercer Sector (a causa de la seva especialització) o bé que pertanyin a aquest mateix sector o si més no, que tinguin una certa coherència amb els nostres valors.

Tot i que, evidentment, no es van poder trobar solucions "màgiques" que permetin arreglar una situació que ve donada principalment per factors aliens a les entitats, aquestes varen ser capaces d'aportar algunes idees i propostes per poder tenir millors expectatives de futur pel sector.

Algunes d'aquestes idees i propostes van ser:

  • Per minimitzar l'impacte de la disminució dels ingressos, cal fer accions de contenció de la despesa. Fer una priorització del que realment és necessari gastar i restringir tot allò que sigui prescindible.
  • En la gestió de la tresoreria, cal fer una previsió i control de gestió que sigui ajustada a les possibilitats reals de les dates de cobrament. Cal aplicar un cert sentit de prudència en la previsió, i si es preveu un trencament de tresoreria (tenir un saldo negatiu en un moment donat), negociar amb temps amb les entitats bancàries per obtenir una línia de crèdit en les millors condicions possibles.
    També cal tenir una cura especial en les justificacions de les subvencions per evitar retards en els cobraments, i prioritzar a l'hora de fer els pagaments: negociar terminis tan llargs com sigui possible amb els proveïdors, etc.
  • Mirar de cercar noves fonts de finançament que permetin disminuir el grau de dependència de les Administracions Públiques. Com més diversificades estiguin aquestes fonts de finançament, millor.
  • Pel que fa a la interpretació de la informació comptable oficial, cal dissenyar sistemes per "traduir" les dades a un llenguatge comprensible per tothom de la forma més automàtica possible, ja que entendre aquesta informació és imprescindible per a la correcta presa de decisions. Probablement, a l'entitat li caldrà ajut extern per dissenyar i implantar el sistema.
  • Per poder garantir l'estabilitat dels projectes, cal mirar d'obtenir sempre que sigui possible convenis pluriennals amb les Administracions Públiques.
  • En l'àmbit de gestió de les persones, cal mantenir la coherència amb els valors de l'entitat en temps de dificultats econòmiques, quan aquesta es veu obligada a comunicar decisions complicades com ara acomiadaments, reduccions de sous, etc.
    Pel que fa als voluntaris, cal millorar la cerca de voluntariat i base social i treballar la seva vinculació amb el projecte, formar-los i fer-los sentir partícips per fidelitzar-los.
  • Es considera com a necessari integrar-se en les diverses xarxes existents en el sector per aprofitar millor els recursos i sinèrgies que es generin per solucionar problemes comuns a tots els àmbits, però en especial en l'àmbit de la gestió de l'entitat: serveis especialitzats mancomunats (a nivell jurídic, de gestió laboral o comptable i fiscal, assegurances, projectes, altres serveis professionals,...)
    També serà molt positiu fomentar i participar en trobades amb altres entitats d'un àmbit similar per posar en comú coneixements, estratègies i maneres de fer les coses.
  • En l'àmbit de gestió de la qualitat, cal fer veure a l'organització la necessitat d'implementar aquests sistemes, ja que sovint són vistos com a simple burocràcia, però no obstant sempre serveixen per millorar.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat.

field_vote: 

La comptabilitat de costos

Imatge principal a portada: 
Calculadora amb monedes. Font: Images_of_Money (Flickr)
Autor/a: 
Dolors Martinez Mendoza
Resum: 

Les entitats no lucratives sovint tenen la necessitat de poder quantificar el resultat concret d'un projecte, una secció o un departament dins de la comptabilitat general de l'entitat. La manera de poder fer-ho és portar una comptabilitat per centres de cost, en la qual es faci una correcta assignació de les despeses entre cadascun d'aquests centres. En aquest recurs es veurà de quina manera s'han de definir, quins criteris de distribució són els més habituals i com podem analitzar el resultat de cada centre de cost per separat.

Imatges secundàries: 
Càlcul dels costos
Subtitols: 
Definició dels centres de cost
Tipus de costos
Criteris de distribució dels costos
Anàlisi dels costos per centres
Continguts: 

Un centre de cost es pot definir com una "unitat" capaç per ella mateixa de generar uns ingressos i unes despeses. Aquests ingressos i despeses han de tenir una relació directa entre ells, i la seva comparació ha de ser especialment interessant per algun motiu.

Els exemples més comuns del que es definirà en la comptabilitat com un centre de cost són una activitat concreta, un projecte, un departament dins de l'entitat, etc.

El procés a seguir començaria per determinar quins són els centres de cost que li són útils segons les necessitats específiques de l'entitat: si hi ha una quantitat excessiva, la feina que comportarà haver de fer les imputacions a cadascun dels centres de tots els ingressos i despeses és possible que no compensi per la qualitat de la informació que proporcioni finalment la comptabilitat.

En altres paraules, l'entitat s'ha de plantejar si té la necessitat de saber el cost exacte d'un projecte o activitat concreta, o si en té prou amb conèixer, per exemple, el resultat d'un departament, perquè a més divisió, més recursos haurà d'emprar per obtenir la informació.

En funció de la seva vinculació al centre de cost, es pot distingir entre dos tipus de cost:

  • Costos directes: són els costos que sense cap mena de dubte es poden relacionar directament amb l'activitat, projecte o departament pel qual estigui definit un centre de cost.

    Un exemple seria el cost de l'assegurança per una activitat esportiva, o el cost d'un professor o conferenciant quan el centre de cost és d'una activitat de formació o divulgativa.
  • Costos indirectes: són els costos compartits amb altres activitats, projectes o departaments. La dificultat afegida que comporta aquest tipus de cost rau en decidir el criteri per poder assignar objectivament una part d'aquests costos a cadascun dels centres de cost de l'entitat.

    Un exemple seria el cost del lloguer d'un local quan aquest espai es fa servir per realitzar les assemblees de l'entitat, per fer una activitat formativa i per realitzar una activitat cultural. Un altre exemple seria el cost de la factura del telèfon de l'entitat, quan aquest mitjà de comunicació es fa servir per diferents activitats o seccions.

Una segona classificació dels costos en funció del seu grau de variabilitat és:

  • Costos fixos són aquells que són necessaris per dur a terme una activitat o per tenir un departament concret independentment del nombre d'usuaris o dels ingressos que s'obtinguin. Es mantenen més o menys constants només pel fet de tenir en funcionament un determinat centre de cost.

    Els exemples més habituals són lloguers, impostos fixos, sou i seguretat social de personal directiu o coordinador, amortització dels immobilitzats que s'utilitzin en cada activitat, etc.

  • Costos variables són aquells que tenen relació directament proporcional amb el volum de producció de béns o serveis de l'entitat (nombre d'usuaris de l'activitat o d'unitats de producte produïdes).

    Exemples de costos d'aquest tipus serien el personal directe, material fungible de l'activitat, primes d'assegurances quan aquestes es relacionen amb el nombre d'usuaris, etc.

Un cop definits els centres de cost que han de ser útils per a l'entitat, el que s'ha de fer és un llistat de les despeses habituals d'aquesta, i classificar-les en costos directes o indirectes, per a cadascun dels centres de cost.

Podria ser que un mateix tipus de despesa fos alhora directe i indirecte. Un exemple seria el cost dels serveis bancaris: les comissions per domiciliació de rebuts serien costos directes per a cadascuna de les seccions de les quals s'estiguin domiciliant els cobraments, i les comissions de manteniment o similars serien costos indirectes perquè no estan directament relacionades amb un únic centre de cost.

A continuació, s'aniran repartint els diferents costos entre els centres definits:

  • En primer lloc, els costos directes, que són els més fàcils, perquè s'han d'assignar íntegrament a un únic centre de cost.
  • En segon lloc, els costos indirectes, que s'hauran de repartir entre els diferents centres, en funció del criteri que estableixi l'entitat. Aquest criteri de distribució només el pot determinar l'entitat, perquè dependrà del tipus de despesa, i del funcionament i activitat que faci l'entitat. No existeix un criteri estàndard ni concret per a cada cost, sinó que serà el que el més objectivament possible decideixi l'entitat.

Algunes possibilitats de criteris objectius serien:

  • Lloguer de sales: en funció del temps que ocupa cada activitat o en funció dels metres quadrats ocupats per cada departament.
  • Despeses de personal: en funció de les hores dedicades a cada activitat o bé proporcional als ingressos que aporta cada centre de cost.
  • Despeses de material d'oficina: en funció del volum de facturació que origina cada centre.
  • Subministraments: segons el consum realitzat per cada centre. Si no es disposa d'aquesta informació, es pot fer sobre la mitjana d'usuaris de cada activitat.

Un cop assignats tots els ingressos i les despeses als diferents centres de cost, es podrà analitzar el resultat de cadascun d'ells per separat.

Una primera anàlisi consistirà en comparar la suma dels costos amb l'import del finançaments rebut per cada centre individualment, per saber si el centre (ja sigui una activitat, un projecte o un departament) és rendible o no.

Serà rendible si la diferència entre ingressos i costos dóna un resultat positiu. En cas contrari, tindrà un excés de costos o bé un problema de manca d'ingressos, i serà deficitari.

Una segona anàlisi permetrà a l'entitat esbrinar la xifra d'ingressos que cada centre haurà d'assolir per no tenir ni pèrdues ni guanys. És el que es coneix com "llindar de la rendibilitat". Es calcula amb la fórmula:

X= CFixos totals / (preu unitari servei - CVariable unitari)

Aquesta fórmula dona com a resultat el nombre d'usuaris dels serveis o d'unitats de producte venudes que s'han de fer perquè els ingressos igualin les despeses. Però si es canvien els termes de l'equació, també permetrà obtenir la quota o el preu que cal cobrar com a mínim per no tenir pèrdues en l'activitat concreta (tenint en compte un nombre determinat d'usuaris):

Per exemple, una entitat de lleure organitza una activitat esportiva. Calcula que tindrà 80 usuaris i que els costos fixos tindran un import de 3.200 euros i els variables seran de 120 euros per usuari. Si s'apliquen aquestes dades a la fórmula, es tindrà:

80 = 3200 / ( Y - 120)
80Y = 3200 + 9600
Y = 12800 / 80 = 160

Del càlcul es desprèn que l'entitat, si no vol tenir pèrdues en l'activitat, haurà de facturar com a mínim 160 euros a cadascun dels 80 usuaris.

field_vote: 

La rendició dels comptes en les Fundacions d'àmbit català

Imatge principal a portada: 
Departament de Justícia- Generalitat de Catalunya Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les fundacions d'àmbit català estan obligades segons la legislació autonòmica a rendir comptes dins dels 30 dies següents a l'aprovació dels seus comptes anuals per part dels respectius patronats. En aquest recurs veurem quin és el procediment a seguir per acomplir amb aquesta obligació.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
El document de sol·licitud i pagament de les taxes
El formulari dels balanços i la memòria econòmica
Requisits de seguretat: la signatura digital
Presentació i finalització del tràmit
Continguts: 

El primer que cal fer és omplir el document de sol·licitud que es pot obtenir en aquest enllaç.

Caldrà que premem al botó a on s'indica "activar sol·licitud" i que en el moment d'anar a omplir el model, es faci en un ordinador connectat a Internet. El formulari comprovarà automàticament que s'està utilitzant la darrera versió del mateix, i activarà els camps que s'han d'emplenar.

En el formulari caldrà consignar les dades personals i el càrrec del representant de l'entitat que va a fer el tràmit, les dades de contacte i registrals de l'entitat (nom, adreça a efectes de notificacions, adreça de l'entitat, nom i NIF, número de registre, etc.) i el tipus d'entitat (en un principi, és el mateix formulari per tràmits d'associacions, fundacions, col·legis professionals, etc.). En aquest cas, es marcarà "Fundació".

Després, apareixerà una pantalla a on es demanarà quin tipus de tramit es vol fer. Serà el moment de marcar la opció "revisió de comptes anuals" o "revisió de comptes anuals en línia (correu-e)" en funció de si la presentació es farà de forma presencial o telemàtica.

Quan es marqui alguna d'aquestes dues opcions, caldrà indicar l'any objecte de la rendició dels comptes (al qual es refereixen les dades econòmiques) i la localitat.

Perquè es generi el document de pagament, caldrà anar a la primera pàgina del document, i prèmer el botó blau a on s'indica "imprimir sol·licitud". El programa es connectarà amb la Generalitat i generarà un document de pagament amb un número a la part superior dreta del full. Aquest document, un cop imprés, serà amb el que la Fundació haurà d'anar a qualsevol oficina de "La Caixa" o un terminal "Servicaixa" per tal d'abonar les taxes.

També és possible fer tot aquest tràmit on-line, des d'aquest enllaç, però caldrà que hi hagi el corresponent certificat digital de l'entitat instal·lat en l'ordinador per poder fer-ho en aquesta modalitat.

El següent pas serà omplir els formularis dels balanços. Perquè funcioni el formulari, serà imprescindible disposar d'una versió 8.2 o superior del programa Acrobat Reader, que es pot obtenir gratuïtament.

A continuació, caldrà comprovar la versió del formulari, prement el botó "comprovar versió" i indicar-hi quina modalitat de balanços es vol presentar (simplificat, abreujat o normal), en funció del volum d'ingressos, la xifra total d'actiu i el nombre mitjà de treballadors contractats.

Un cop activat el model adient de formulari, caldrà omplir les dades de la Fundació (nom i número de registre) i indicar l'any objecte de rendició dels comptes. En concret, s'ha d'informar de les dades del balanç de situació, compte d'explotació, estat de canvis en el patrimoni net, i en el cas del model normal, l'estat de fluxos d'efectiu.

En tots aquests models, caldrà indicar dades de l'exercici del qual s'està tramitant la presentació dels comptes, i de l'exercici immediatament anterior, així com els punts de la memòria econòmica a que es refereix cadascuna de les xifres que apareixen en els balanços, a la columna "notes a la memòria".

També caldrà indicar una sèrie de dades estadístiques a la darrera plana del formulari (nombre de treballadors contractats, de voluntaris, de persones a les quals ha arribat l'activitat de la fundació, centres gestionats, subvencions rebudes de la Generalitat i d'altres organismes públics, de donatius rebuts, inversions realitzades, etc.). Aquestes dades són obligatòries, si la Fundació no en té, cal que indiqui un zero.

Finalment, caldrà annexar la memòria econòmica i l'informe d'auditoria i l'informe sobre el grau de compliment del codi de conducta de les ESAL per a la realització d'inversions financeres temporals, si s'escau, i de forma voluntària, la memòria d'activitats de la Fundació corresponent a l'any en qüestió. Aquests documents es poden incorporar al formulari prement el botó "annexar" que apareix a la primera pàgina del document.

A continuació, caldrà validar el formulari, prement també el botó que hi ha amb aquest nom a la primera pàgina del document, perquè l'aplicatiu comprovi que no hi ha cap informació incoherent, i un cop validat, ja estarà preparat per signar-lo digitalment. Cal fer esment a que, un cop validat, el document no podrà ser modificat, per la qual cosa és convenient guardar una primera versió de l'arxiu abans de validar, per si calgués fer cap rectificació.

Segons s'estableix al llibre tercer del codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, els comptes anuals de les Fundacions s'han de presentar garantits amb les corresponents signatures electròniques reconegudes.

En l’àmbit de l’administració pública catalana, l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) és l’entitat responsable de la classificació dels mecanismes d’identificació i serveis relacionats dels prestadors de serveis de certificació, mitjançant el Protocol de classificació. Segons aquest protocol el Nivell 4 de seguretat és el corresponent a signatura reconeguda.
Per tant, en els comptes anuals s'ha d'incorporar una signatura electrònica amb el Nivell 4 de seguretat. Aquesta signatura pot pertànyer al president o secretari de la Fundació (en el cas del secretari, a més hauria de ser necessàriament un patró) o bé pot ser d'un professional col·legiat autoritzat que tingui certificat de col·laborador atorgat per una de les entitats certificadores autoritzades, que es poden consultar a aquest enllaç.
Igualment, en el mateix enllaç, es poden consultar quines són les entitats certificadores autoritzades (amb indicació del procediment concret i la documentació necessària per obtenir la signatura en cadascuna de les entitats), i amb quins col·legis professionals la Generalitat ha signat convenis perquè els seus col·legiats puguin considerar-se professionals autoritzats.
La signatura s'incorpora al final del document, clicant a l'espai indicat a tal efecte. El mateix formulari, en el procés de signatura, oferirà la possibilitat de guardar el model omplert i signat amb un altre nom del fitxer. També caldrà indicar el número que s'ha generat a la sol·licitud de pagament de les taxes esmentada en el primer punt del recurs, i que estarà associada a la presentació dels comptes.

Quan ja estigui el formulari validat i signat, només resta fer la presentació dels comptes.

Per fer-ho, caldrà prèmer el botó "Enviar" que apareix al primer full del document.

El formulari es connectarà amb el servidor del Protectorat de Fundacions de la Generalitat i s'efectuarà la presentació telemàtica. Un cop efectuat aquest tràmit, ja no es podrà modificar cap dada.

El programa generarà una referència de presentació, i un primer full a on apareixerà aquesta referència i la data i hora efectiva de la presentació. És convenient guardar aquest fitxer retornat, i a més imprimir aquest primer full, com a justificant de que s'ha efectuat la presentació, concluent el tràmit de presentació dels comptes.

field_vote: 

L'impost de societats en les entitats no lucratives

Imatge principal a portada: 
Modelo-200_0 Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Les associacions i fundacions, com qualsevol persona jurídica, estan sotmeses a l'Impost de Societats. Això no vol dir que totes les entitats ho hagin de presentar ni molt menys, pagar.

En aquest recurs es veurà quines particularitats tenen les ENL en relació a aquest impost.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és l'Impost de Societats?
El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes
El règim fiscal de la llei 49/2002
Quan s'està obligat a presentar la declaració per l'IS?
Amb quin model i quan s'ha de presentar declaració per aquest impost?
Continguts: 

L'Impost de Societats és un impost que grava les rendes obtingudes per les entitats jurídiques, com ho són les associacions i fundacions. En concret, el que tributa per aquest impost són els beneficis obtinguts per les empreses o entitats.

A grans trets, l'entitat haurà de declarar tots els seus ingressos i totes les despeses. De la diferència entre aquests, obtindrà el resultat comptable, que pot ser un benefici o una pèrdua.

A aquest resultat, se li haurà de fer una sèrie d'ajustaments (que poden ser permanents o temporals) i el resultat serà la base imposable, a la qual (en cas que sigui positiva) s'aplicarà el tipus impositiu, que variarà en funció del règim fiscal que tingui l'empresa o entitat que hagi de presentar l'impost, i s'obtindrà la quota que sortirà a pagar.

En concret, les entitats no lucratives tenen dos règims fiscals possibles, el règim de les entitats parcialment exemptes i el règim fiscal de la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. El càlcul de l'impost diferirà si l'entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Per tant, el primer que li caldrà a l'entitat abans de començar a calcular el seu impost serà saber quin dels dos règims fiscals li és d'aplicació.

Fins i tot, i segons quin sigui el seu el règim fiscal i les seves circumstàncies concretes, podria ser que no estigués obligada a la presentació de cap liquidació en concepte d'aquest impost.

El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes l'estableix la mateixa llei que regula aquest tribut, la Llei 27/2014, de 28 de novembre, de l'Impost sobre Societats. En concret, al capítol XIV, i als articles 109, 110 i 111.

Aquest règim és aplicable a:

En aquest règim, s'estableixen que estan exemptes aquelles rendes (ingressos) que procedeixin de la realització d'activitats que constitueixin el seu objectiu social o finalitat específica, i també les que s'obtinguin a causa de transmissions de béns afectes a la realització d'aquesta finalitat social, sempre i quan aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Però l'exempció mencionada en el paràgraf anterior no es podrà aplicar si els ingressos provenen d'una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l'entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

Tampoc es consideraran exempts els rendiments obtinguts pel patrimoni de l'entitat (lloguers, interessos de comptes bancaris) ni les rendes obtingudes de transmissions que no es reinverteixin com s'ha comentar anteriorment.

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

Així doncs, totes aquelles entitats que estiguin sotmeses a aquest règim fiscal i facin activitat econòmica (producció, distribució, venda i/o prestació de béns i/o serveis), hauran de tributar pels beneficis obtinguts per aquella activitat, així com pels rendiments de capital que puguin obtenir.

El règim fiscal especial establert per la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge és aplicable bàsicament a:

  • Les fundacions
  • Les associacions Declarades d'Utilitat Pública
  • Les ONG's de desenvolupament inscrites en el registre corresponent.

Aquests tipus d'entitats, per poder gaudir d'aquest règim, hauràn de fer necessàriament el tràmit d'exercir la opció pel mateix, mitjançant la presentació de un model 036 de declaració censal. A més, caldrà que acompleixin els requisits fixats a l'article 3 de la llei 49/2002. En cas que no ho facin, el règim fiscal a aplicar per defecte serà el de les entitats parcialment exemptes.

Els avantatges d'aquest règim fiscal especial respecte del de les entitats parcialment exempts són, entre d'altres, que gaudeixen d'un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes. També gaudeixen de una relació molt més concreta de quines són les seves rendes exemptes àmplia, definida i detallada, així com l'exempció expresa de determinades rendes (detallades a l'article 7 de la llei) que procedeixen de la realització d'activitats econòmiques.

Cal tenir en compte, però, que si bé aquest règim especial ofereix més avantatges fiscals, com a contrapartida també té un nivell molt més exigent pel que fa a les obligacions de l'entitat en aquest àmbit, com ara la obligació de confeccionar i en la majoria dels casos presentar, una memòria econòmica a on es detalli l'orígen de les rendes i l'aplicació de les despeses, segons els requisits establerts en el reglament que desenvolupa la llei, el RD 1270/2003.

La obligació de presentació de l'impost de societats també variarà en funció del règim fiscal que li sigui d'aplicació a l'entitat.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casos la declaració per l'impost de societats.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de les entitats parcialment exemptes no hauran de presentar declaració si acompleixen tots i cadascun dels requisits establerts a l'article 124 de la llei de l'impost de societats, i que sòn:

  • Que el total dels seus ingressos no superi l'import de 75.000 euros anuals*.
  • Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció (com ara els interessos bancaris) no superin els 2.000 euros anuals.
  • Que totes les rendes no exemptes que obtingui estiguin sotmeses a retenció.

Això vol dir a la pràctica que qualsevol entitat parcialment exempta que n'obtingui rendes procedents d'activitats econòmiques o rendiments procedents de capital com serien els interessos o les procedents de lloguers, per exemple (classificades com no exemptes) i que aquestes superin els 2.000 euros anuals o bé que no estiguin sotmeses a retenció, hauran de presentar declaració per aquest impost.

* Nota: fins a 2014, el límit era de 100.000 euros.

La declaració de l'impost de societats és una declaració anual. Aquesta es fa mitjançant el model 200.

Es presenta en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors al tancament de l'exercici. Per tant, per una entitat que tingui un exercici econòmic que coincideixi amb l'any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), caldrà que presenti la declaració entre els dies 1 i 25 del mes de juliol de l'any següent al de l'exercici objecte de la declaració (a juliol de 2011 es presentarien les declaracions corresponents a l'exercici 2010).

Cal esmentar que les entitats, per defecte, finalitzen els seus exercicis econòmics amb data 31 de desembre. Si l'entitat té definida en els seus estatuts una data de finalització de l'exercici econòmic diferent d'aquesta, cal que verifiqui si en el moment de donar d'alta l'entitat a hisenda o en un moment posterior, es va comunicar aquesta particularitat mitjançant la declaració censal model 036, per tal de no tenir problemes en el futur amb requeriments de l'Agència Tributària relatius als terminis de presentació del model.

Per la confecció del model 200, que és actualitzat amb petites variacions cada any, l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents un programa d'ajuda, similar al programa PADRE que facilita per la confecció de la Declaració de la Renda a les persones físiques. El programa acostuma a estar disponible els darrers dies del mes de juny o a molt tardar, el dia 1 de juliol. La presentació es realitzarà de forma telemàtica, per la qual cosa caldrà disposar d'un certificat digital.

En el cas que la declaració surti a pagar i es vulgui domiciliar el càrrer, el termini de presentació s'escurçaria en cinc díes.

Igualment, cal tenir present que si la declaració de l'impost de societats de l'entitat surt positiva, fins que torni a haver de presentar una nova declaració a l'any següent, l'entitat haurà de fer tres pagaments a compte de properes declaracions, en els 20 primers dies dels mesos d'octubre, desembre i abril següents, mitjançant el model 202.

field_vote: 

Les auditories en les entitats no lucratives

Imatge principal a portada: 
calculadora amb monedes_Images_of_Money_Flickr
Autor/a: 
Dolors Martinez
Resum: 

De vegades, les entitats sense afany de lucre estan obligades o bé opten voluntàriament per fer una auditoria econòmica de la seva entitat. En aquest recus veurem en què consisteixen.

Imatges secundàries: 
calculadora amb monedes_Images_of_Money_Flickr
Subtitols: 
Tipus d'auditoria
Què és l'auditoria econòmica
Quins són els resultats possibles d'una auditoria
Quines són les tasques que pot fer un auditor
Qui està obligat a auditar els seus comptes anuals
Continguts: 

Quan en una entitat es parla de "auditoria", el significat concret d'aquest terme ens vindrà donat pel "cognom" que l'acompanyi, que ens indicarà a quina parcel·la o àmbit d'actuació es referirà:

  • Auditoria financera, econòmica o comptable
  • Auditoria administrativa
  • Auditoria operativa o del grau d'acompliment dels objectius
  • Auditoria social
  • Auditoria interna
  • Auditoria medi-ambiental

Una auditoria no és ni més ni menys que un procés dut a terme conforme a unes normes determinades, mitjançant el qual els documents comptables de l'entitat es veuen sotmesos a l'examen o verificació d'uns experts en la matèria qualificats i independents, amb l'objectiu d'emetre una opinió sobre la fiabilitat que els mereix la informació econòmica-financera continguda en els registres comptables de l'entitat.

Aquesta opinió es comunica mitjançant un informe que emetran els auditors.

Els diferents tipus d'opinió que l'auditor pot donar respecte de la comptabilitat de l'entitat són:

  • Favorable: quan l'auditor certifica que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és totalment fiable.
  • Amb salvetats: quan l'auditor certifica que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és fiable però que hi ha algun punt en el qual no pot, per alguna causa determinada, garantir al 100% la seva fiabilitat.
  • Desfavorable: quan l'auditor no pot certificar que la informació proporcionada per la comptabilitat de l'entitat és fiable.
  • Denegada: quan l'auditor no pot donar cap opinió, ja sigui perquè l'entitat no disposa del suport documental precís, o per alguna altra causa determinada.

A més de les auditories, els auditors també són personal qualificat per fer altres tasques de revisió i verificació d'estats o documents comptables de l'entitat:

  • Informes especials sobre determinats aspectes d'algunes operaciones econòmiques
  • Revisions limitades de la comptabilitat, per exemple, d'una subvenció determinada.
  • Altres tasques com a expert en processos de concurs de creditors en cas de fallides o impagaments.
  • Treballs com a experts independents pel Registre Mercantil, en aquells casos en els quals la llei exigeixi la seva intervenció.

En el supòsit general, estan obligades a auditar els seus comptes anuals totes les empreses o entitats que no puguin formular els seus balanços en format abreujat o simplificat, és a dir, les que estiguin obligades a presentar els balanços segons el model normal, o les que tinguin algunes altres circumstàncies determinades, com ara rebre subvencions amb càrrec a fons públics per imports superiors als 600.000 €.

En el cas de les entitats no lucratives d'àmbit estatal, el RD 776/1998, d'adaptació del pla de comptabilitat a les entitats no lucratives (que conviu en tot allò que no ho contradigui amb el pla de comptabilitat per empreses, mentre no es publiqui la nova adaptació sectorial prevista) obliga a auditar a aquelles entitats que a la data de tancament superin aquests dos límits:

  • Que el total de l'Actiu superi els 2.850.000 €
  • Que l'import net del seu volum anual d'ingressos sigui superior a 5.700.000 €
  • Que el nombre mitjà de treballadors emprat durant l'exercici hagi estat superior a 50.

Les fundacions privades d'àmbit català, a les quals és d'aplicació el pla de comptabilitat regulat al Decret 259/2008, tenen un altres límits (també referits a acomplir dues de les tres condicions) establerts en la llei 4/2008, el Llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques:

  • Que l'import total de l'Actiu superi els 6.000.000 €
  • Que l'import total del seu volum anual d'ingressos sigui superior a 3.000.000 €
  • Que el nombre mitjà de treballadors emprat durant l'exercici hagi estat superior a 50.

A banda d'aquests volums, les entitats que rebin subvencions o ajuts de l'Estat i resta d'organismes públics per import superior a 600.000 € o bé que realitzin obres, prestacions de serves o subministrin béns a l'Estat per aquest mateix import, també estaran obligades a auditar els seus comptes, encara que no arribin als límits esmentats.

field_vote: 

L'impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (3). La Prorrata de l'IVA

Imatge principal a portada: 
Declaració trimestral model 303 Font:
Autor/a: 
Dolors Martínez
Resum: 

Quan una entitat fa alhora facturació exempta i no exempta de IVA, el dret de deduir el IVA de les seves compres no ho pot exercir en la seva totalitat. Per dir-ho d'una manera fàcil, si no genera IVA en el 100% de les seves vendes, no pot recuperar el 100% de l'IVA suportat en les compres.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és la prorrata de l'IVA
La prorrata general
La prorrata especial
Com es liquida cada trimestre l'impost quan s'aplica prorrata
Continguts: 

La llei de l'IVA estableix que els subjectes passius d'aquest impost només es podran deduir l'IVA suportat a les compres de béns i serveis quan aquests s'utilitzin en vendes en les quals s'hi repercutirà l'IVA.

La prorrata de l'IVA és una restricció en el dret de deducció de l'IVA suportat que s'aplica quan una entitat repercuteix l'IVA només en una part dels béns i serveis que lliuren. La quantificació de la part d'IVA que podrà deduïr vindrà donada pel que s'anomena "regla de prorrata".

L'IVA suportat no deduïble per l'aplicació de la regla de prorrata serà més despesa per a l'entitat.

Existeixen dos tipus de prorrata:

  • Prorrata general
  • Prorrata especial

La prorrata general és la que s'aplica per defecte a les entitats que facturen amb i sense IVA en un mateix exercici.

Es calcula aplicant un percentatge (prorrata) sobre el total de l'IVA suportat en totes les compres (sempre que es compleixin els requisits formals de les factures per poder aplicar la deducció), sense tenir en compte si les compres s'utilitzaran en operacions en les quals posteriorment es repercutirà IVA, o no.

Per calcular-la, s'haurà de fer una fracció a on es posarà:

  • Al numerador (part de dalt), la base imposable de totes les operacions que donen dret a deducció, és a dir, de les factures que l'entitat emeti subjectes a IVA
  • Al denominador (part de baix), la base imposable de totes les operacions, tan les subjectes (que s'han posat ja al numerador) com les exemptes (per exemple, quotes i altres ingressos exempts). A partir de l'any 2006, les subvencions rebudes que fins llavors s'havien de tenir en compte també al numerador, ja no s'han d'incloure a aquest import.

El percentatge que resulti del càlcul s'arrodonirà sempre cap a la unitat superior (encara que els decimals no arribin a 5 dècimes): per exemple, si surt 62,27 %, s'haurà de considerar una prorrata del 63%.

Un cop es tingui el percentatge a aplicar, s'haurà de multiplicar pel total de quotes d'IVA suportades, per saber quin import es podrà finalment incloure com a deduïble en les liquidacions.

Lògicament, fins que no finalitza l'exercici no es podrà saber quines quantitats d'ingressos s'han generat durant l'exercici per poder fer el càlcul. Per això, el primer any que la prorrata sigui d'aplicació, caldrà proposar a hisenda, mitjançant una declaració censal (model 036) quin percentatge es creu que s'ha d'aplicar de forma provisional, per poder preparar les liquidacions segons el procediment que es veurà més endavant.

Aquest percentatge provisional caldrà regularitzar-lo, tan si finalment el càlcul és a favor de l'entitat (s'ha deduït provisionament menys IVA del que finalment ha recultat) o bé a favor d'hisenda (s'ha anat aplicant un percentatge més gran del que finalment ha resultat).

A la prorrata especial l'IVA suportat deduïble es calcula tenint en compte el destí de les compres de béns i serveis en les quals s'ha suportat. Només es podrà deduïr aquest IVA de les compres que s'utilitzin en les operacions que donin dret a deduir (les subjectes).

Es podrà deduir:

  • La totalitat de l'IVA suportat en les compres de béns i serveis que s'hagin de fer servir en operacions subjectes.
  • No es podrà deduir cap import de l'IVA suportat en les compres de béns i serveis destinades a les operacions exemptes.
  • Addicionalment, es podrà deduir seguint les regles de la prorrata general, l'IVA suportat en les compres de béns i serveis que es faran servir, simultàniament, en operacions subjectes i exemptes.

La prorrata especial és optativa, i si es vol optar, s'ha de comunicar a hisenda mitjançant una declaració censal (model 036) a l'inici de l'activitat o bé durant el mes de desembre anterior a l'any en el quan es vol començar a aplicar.

A més, serà obligatòria quan l'aplicació de la prorrata general representi un 20% més de deducció de la que resultaria si s'apliqués la prorrata especial.

Quan una entitat aplica prorrata general, ha de calcular l'IVA deduïble de les seves liquidacions trimestrals de la següent manera:

  • En cadascuna de les quatre declaracions trimestrals del model 303, caldrà que apliqui, sobre el total de l'IVA suportat en les compres del trimestre, o bé el percentatge que ha proposat a hisenda si es tracta del primer any d'aplicació de la prorrata, o bé el percentatge definitiu que va sortir de l'exercici anterior. Aquest serà l'import que haurà d'indicar com a IVA deduïble.
  • A la quarta declaració trimestral, com que ja es disposarà dels import definitius d'ingressos de facturació subjecta i exempta, es calcularà el percentatge definitiu de l'any. Si hi ha diferència respecte al percentatge provisional aplicat en la resta de models 303 de l'exercici, s'aplicarà al total de l'IVA suportat durant l'exercici (no del ja deduït, sinó del total de l'IVA suportat en les compres) la diferència que hi hagi entre tots dos percentatges: si per exemple, s'havia aplicat provisionalment un 30% i de resultes del càlcul definitiu surt un percentatge deduïble del 45%, caldrà aplicar un 15% (el diferencial) al total de quotes d'IVA suportat. L'import que resulti d'aquest càlcul, el posarem a la casella que hi ha destinada a tal efecte en el model 303, a l'apartat de l'IVA suportat deduïble (ja s'indica que és la regularització de prorrata, només al 4t trimestre). Aquest import pot ser tan possitiu (com a l'exemple) com negatiu (en cas que el percentatge definitiu sigui menor al provisional).

D'aquesta manera, al final la suma de tot l'IVA suportat deduïble ha de quadrar amb l'import que resulti de multiplicar el percentatge definitiu de IVA deduïble de l'exercici pel total de les quotes d'IVA suportades.

És molt recomanable fer aquesta comprovació per quadrar les quotes declarades en el resum anual, model 390. En aquest model també s'hauran d'indicar les xifres que hem utilitzat per calcular la prorrata definitiva, i s'haurà d'indicar si la entitat està aplicant la prorrata general o la especial.

field_vote: