Econòmic

Començar a emetre factures: què cal fer i quines implicacions comporta

Submitted by Suport Tercer S... on Dv, 06/08/2010 - 12:52

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Dolors Martínez Mendoza - Suport Associatiu

Resum:

En els darrers temps ha augmentat el nombre d'entitats que es veuen en la necessitat de començar a emetre factures, ja sigui perquè signen un contracte o conveni de prestació de serveis amb alguna administració pública, ja sigui perquè comencen a fer activitat econòmica.
En aquest recurs veurem què significa emetre factures, quin és el procediment per poder començar a facturar, quines conseqüències i implicacions comportarà aquest fet i quins són els requisits formals mínims per emetre una factura.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Què vol dir començar a emetre factures

Passos a fer per poder començar a facturar

Implicacions fiscals

Requisits formals de les factures

Continguts:

L'emissió de factures vé regulada pel RD 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el reglament pel que es regulen les obligacions de facturació. Si la nostra entitat comença a fer activitat econòmica, tan si està o no exempta de IVA, i el receptor dels seus serveis o vendes de béns és un empresari a efectes de IVA (és a dir, que sigui una persona física o jurídica que participi d'alguna activitat econòmica de venda de béns i/o distribució de serveis), caldrà que la nostra entitat li emeti una factura amb els requisits que es mencionen en aquest reglament de facturació.

Però abans de facturar, caldrà fer una sèrie de passos, i conèixer les conseqüencies fiscals que implica iniciar aquesta activitat. En els punts següents veurem quins són aquests.

Abans de començar a facturar, cal que fem una sèrie de passos, per tal d'informar a l'Agència Tributària de la variació en la nostra situació a nivell d'obligacions fiscals.
Caldra que dins dels 30 dies immediatament anteriors a la data d'emissió de la primera factura presentem un model 036 o Declaració Censal comunicant aquesta alta en l'activitat que anem a facturar.
Si anteriorment no estavem donats d'alta en cap epígraf o clau de IAE (Impost d'activitats econòmiques), en el mateix model 036 caldrà que indiquem en quin epígraf, segons el tipus d'activitat, ens volem donar d'alta. La llista d'activitats la podem trobar en el RDL 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció del Impost d'Activitats Econòmiques.
Si la nostra entitat està exempta de IVA i el servei que va a facturar està dins de la seva exempció, no s'ha de donar d'alta en la obligació de presentar IVA.
En canvi, si el que va a facturar no queda dins de les exempcions possibles o l'entitat no té concedida cap exempció, cal que en el mateix model 036 es doni d'alta en la obligació de presentar els models relacionats amb l'IVA. En aquest punt cal anar amb compte perquè segons el que marquem en el model podrem recuperar o no l'IVA suportat en les compres prèvies de béns o serveis destinats a les activitats que començarem a facturar. Si hem fet alguna d'aquestes compres i les volem desgravar, en la pàgina 5 del model 036 cal marcar la opció "comunicació d'inici d'activitat. Lliurament de béns i prestacions de serveis posterior a adquisició de béns o serveis".
Un cop haguem realitzat aquest tràmit, ja podem començar a emetre factures.

Les implicacions fiscals que suposa començar a emetre factures tenen a veure principalment amb tres impostos:

- L'IAE (Impost d'activitats econòmiques). Tot i que formalment s'està obligat a fer l'alta en aquest impost, que podeu consultar en l'apartat anterior, aquesta habitualment no representarà una despesa per la nostra entitat, ja que la normativa actual d'aquest impost, determina que no s'ha d'abonar cap quota en els dos primers anys d'activitat, i posteriorment, fins que no s'arribi a 1 milió d'euros de facturació. A més, estableix altres exempcions per entitats que hagin optat pel règim fiscal de la llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incencius al mecenatge.

- L'IVA (Impost sobre el valor afegit). Com s'ha comentat en el punt anterior, si la nostra entitat està exempta de IVA i l'activitat que començarà a facturar queda recollida dins de les exempcions que pot aplicar, no caldrà fer cap declaració al respecte, només estar segurs que en el model 036 que presentem per l'alta d'activitat no ens donin d'alta en la obligació de presentar IVA.
En cas que l'activitat per la qual començarem a emetre factures no estigui dins de les exemptes, caldrà que comencem a presentar els models relacionats amb l'IVA: el model trimestral 303 (abans del dia 20 dels mesos d'abril, juliol i octubre i del dia 30 de gener, per la declaració del 4t trimestre). A més caldrà presentar el model 390 de resum anual de l'IVA, abans del dia 30 de gener de l'any següent.
Finalment, si a més hem efectuat operacions no exemptes amb un mateix client o proveïdor que l'import conjunt de les operacions (base més IVA) del total de l'any hagi superat l'import de 3.005,06 euros caldrà que presentem (amb algunes excepcions) una declaració informativa d'aquestes operacions que es diu model 347, durant el mes de març de l'any següent.

- Impost de Societats: En el moment que comencem a fer activitat econòmica, i sempre que emetem factures serà així, restarem obligats a presentar impost de societats, independentment de quin sigui el nostre volum de facturació. Aquest impost es pagarà o no en base al benefici obtingut en les activitats econòmiques que fem, però en tot cas cal presentar-lo. Per les entitats que finalitzin el seu exercici econòmic en data 31 de desembre, el termini de presentació és de l'1 al 25 de juliol de l'any següent. Per poder fer aquest impost, caldrà que la nostra entitat porti una comptabilitat oficial, és a dir, no ens servirà un llibre de caixa amb el registre dels moviments econòmics.

Per finalitzar aquest recurs, us fem un recull dels continguts mínims que ha d'incloure una factura:

- Nombre, i en el seu cas sèrie. La numeració haurà de ser correlativa, i es podran fer sèries separades quan existeixin raons que ho justifiquin, i obligatòriament en el cas de les factures rectificatiques i d'altres casos més específics.
- La data d'emissió de la factura.
- Nom i cognoms, raó o denominació social complerta, tan de qui emet la factura com del destinatari d'aquesta.
- Nombre d'identificació fiscal (CIF o NIF) de qui emet la factura, i del destinatari, sempre que aquest sigui subjecte passiu de IVA o si es tracta d'una operació intracomunitària exempta segons la normativa de l'impost.
- Domicili, tan de qui emet la factura com del destinatari de les operacions, sempre que aquest darrer no sigui subjecte passiu de l'IVA.
- Descripció de les operacions, amb l'import de la base imposable i qualsevol rebaixa o descompte que no estigui inclosa en el preu indicat.
- El tipus o tipus impositius aplicats a les operacions (el % d'IVA)
- La quota tributària que es carregui, resultant de multiplicar el tipus o tipus impositius per la base imposable.
- La data en que s'hagin efectuat les operacions facturades o si s'ha rebut cap cobrament anticipat, sempre que aquesta data sigui diferent a la d'expedició de la factura

Etiquetes:

Impostos

obligacions fiscals

facturació

tresoreria i comptabilitat

field_vote:

Read more about Començar a emetre factures: què cal fer i quines implicacions comporta

Comptabilitat: Els Comptes Anuals de les Associacions i Fundacions

Submitted by Suport Tercer S... on Dc, 04/08/2010 - 11:10

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Dolors Martinez Mendoza

Resum:

El canvi de la normativa reguladora de les Associacions i Fundacions que desenvolupen les seves activitats principalment a Catalunya, amb la publicació de la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, estableix noves obligacions en matèria d’elaboració dels comptes i de transparència.

En concret, s’estableix que totes les associacions que rebin periòdicament subvencions o altres ajuts econòmics de les administracions públiques i les que recorrin a la captació pública de fons com a mitjà de finançament de llurs activitats han d’elaborar en tots els casos el comptes anuals i fer-los accessibles al públic, tot i que només estan obligades a presentar aquests comptes anuals al Registre d’Associacions o al Protectorat les Associacions declarades d’utilitat pública i les Fundacions, respectivament.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Com podem saber amb quin model dels tres continguts en el Decret 259/2008 (simplificat, abreujat o normal) hem d’elaborar els nostres comptes anuals?

Quina informació s’ha d’incloure en els nostres comptes anuals?

En cas de ser Associació declarada d’utilitat pública o Fundació, quin és el termini de presentació de la rendició de comptes?

Continguts:

L’article 3 del decret estableix una classificació de tipologia de les entitats en entitats de dimensió gran, mitjana o reduïda, sempre que durant dos exercicis consecutius compleixin, en la data de tancament de cadascun d’ells, dues de les tres condicions següents:

a) De dimensió gran:

1a. Que el total de les partides de l’actiu superi els 2.850.000 euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris superi els 5.700.000 euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a cinquanta.

b) De dimensió mitjana:

1a. Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2.850.000 euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris no superi els 5.700.000 euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.

c) De dimensió reduïda

1a. Que el total de les partides de l’actiu no superi el milió d’euros.

2a. Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris no superi els 2 milions d’euros.

3a. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a deu.

Les entitats de dimensió reduïda en base a aquests paràmetres, hauran d’utilitzar el model simplificat per formular els comptes, però voluntàriament també podran utilitzar els models abreujat o normal.

Les entitats de dimensió mitjana hauran d’utilitzar el model abreujat, però voluntàriament, també podran utilitzar el model normal.

Les entitats considerades de dimensió gran hauran de formular els comptes anuals en tots els casos amb el model normal.

Cal tenir en compte, però que si l’entitat forma part d’un grup d’entitats que formuli, o hauria d’haver formulat comptes anuals consolidats, no podrà ser considerada entitat de dimensió reduïda ni mitjana, independentment de les seves xifres d’actiu, ingressos i de treballadors, i per tant haurà d’utilitzar el models normals de comptes.

Els documents que integren els comptes anuals són el balanç de situació, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria, tot i que l’estat de fluxos d’efectiu és de presentació voluntària per les entitats de dimensió reduïda i mitjana.

Aquests elements formen una unitat, i han de redactar-se conforme la normativa vigent en matèria de fundacions i associacions i el pla de comptabilitat mencionats en el primer apartat d’aquest recurs, amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

Els comptes anuals s’han de formular amb una periodicitat de dotze mesos, llevat en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici o dissolució de l’entitat, i els seus valors s’han d’expressar en euros.

Els estats comptables que acompanyen la memòria s’han d’elaborar tenint en compte les regles següents:

- En cada partida, a més de les xifres corresponents a l’exercici al qual corresponen els estats, cal incloure les corresponents a l’exercici immediatament anterior. Si per alguna raó aquestes dues xifres no fossin comparables, caldria adaptar les de l’exercici precedent per tal que ho puguin ser, i informar d’aquesta circumstància detalladament a la memòria.

- No cal que figurin les partides a les quals no correspongui cap import en l’exercici ni en el precedent.

- No es pot modificar l’estructura d’un exercici a un altre, llevat de casos excepcionals que cal explicar en la memòria.

- Es poden afegir partides noves a les previstes en els models oficials, sempre que el seu contingut no estigui previst en les ja existents.

- Es pot fer una subdivisió més detallada de les partides que apareixen en els diferents models dels comptes anuals.

- Es poden agrupar les partides precedides de números àrabs (no dels números romans) en el balanç i en l’estat de canvis de patrimoni net, o de lletres en el compte de resultats i en l’estat de fluxos d’efectiu, però només si representen un import irrellevant per a mostrar la imatge fidel.

- Quan pertoqui, cada partida ha de contenir una referència creuada a la informació corresponent dintre de la memòria, és a dir, cal fer referència en les partides de balanç (quan s’escaigui) als punts de la memòria a on s’aclareixen els respectius imports. Els models incorporen una columna a tal efecte (“notes a la memòria”).

- Els crèdits o deutes amb entitats del grup i associades, així com els seus ingressos i despeses derivats, cal que estiguin diferenciats dels que no corresponguin a entitats del grup o associades, respectivament. En qualsevol cas, en les partides relatives a entitats associades també s’inclouen les relacions amb entitats multigrup.

- Les entitats que participin en un o més negocis conjunts que no tinguin personalitat jurídica (per exemple, unions temporals d’empreses o comunitats de béns) han d’integrar en cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en què participen, però informar del desglossament d’aquestes en la memòria.

La informació que ha de contenir la memòria, donada la seva complexitat, és tractada en altre recurs.

Les associacions declarades d’utilitat pública han d’elaborar i presentar els seus comptes anuals al Registra d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat (o al Ministeri de l’Interior, si l’àmbit de l’associació és estatal) dintre dels sis primers mesos posteriors al tancament del seu exercici econòmic, és a dir, per les entitats que funcionen amb any natural i acaben exercici el 31 de desembre, el termini de presentació s’exhaureix el 30 de juny de l’any següent. A la documentació esmentada en l’apartat anterior caldria afegir un certificat d’aprovació dels comptes i una memòria d’activitats. Podeu trobar més informació sobre el tràmit i els models de tota aquesta documentació en aquest enllaç.

Per les Fundacions, el termini varia. Hi ha igualment sis mesos des de la data de tancament de l’exercici per elaborar i aprovar en reunió del patronat els comptes, però després cal presentar aquests comptes al Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya en el termini de 30 dies a partir de l’aprovació dels comptes, independentment de si han passat o no sis mesos des del tancament.

Els comptes s’han de presentar elaborats en els formularis proporcionats a tal efecte per la Direcció General d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i han d’anar signats digitalment per un membre del Patronat de la Fundació (que ha de ser necessàriament secretari o president) o bé per un professional autoritzat. Podeu trobar més informació sobre el tràmit i els models de tota aquesta documentació en aquest enllaç.

Etiquetes:

comptabilitat

tresoreria i comptabilitat

legislació econòmica

fundacions

pla general comptable

field_vote:

Read more about Comptabilitat: Els Comptes Anuals de les Associacions i Fundacions

Les parts vinculades en el nou pla de Comptablitat

Submitted by Suport Tercer S... on Dc, 30/06/2010 - 22:46

Imatge principal a portada:

Lupa i bitllets d'euro. Font: Images_of_Money (Flickr) Font:

Autor/a:

Dolors Martinez Mendoza - Suport Associatiu

Resum:

La nova normativa comptable regulada per les associacions i fundacions que tenen el seu àmbit principal d'actuació a Catalunya, el Decret de259/2008, de 23 de desembre, posa un émfasi especial en que els comptes anuals de les entitats puguin mostrar el major grau de transparència possible. Amb aquest objectiu, els models oficials de memòria econòmica inclouen la descripció i valoració de les operacions entre entitats del grup, que depenent del seu grau de vinculació, es denominaran de diferents formes.
Les entitats vinculades podran ser considerades del grup, associades, multigrup o altres parts vinculades.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Quan s'entén que s'és una entitat del grup

Quan s'entén que s'és una part associada

Quan s'entén que s'és una entitat multigrup

Quan s'entén que s'és altra part vinculada

Continguts:

A la tercera part del Pla de Comptabilitat (Decret 259/2008), epígraf I, es defineixen les normes d'elaboració dels comptes anuals. En el punt 12é d'aquest epígraf és a on s'explica la definició d'entitat del grup.
Tindran consideració d'entitats del grup quan aquelles entitats en que ambdues parts estiguin vinculades per una relació de control, directa o indirecta, conceptualment equivalent a la prevista en l'article 42 del Codi de Comerç per als grups de societats mercantils, o bé quan les entitats estiguin controlades per qualsevol mitjà per una o vàries persones físiques o jurídiques, que actuïn conjuntament o es trobin sota direcció única per acords o clàusules estatutàries. L'entitat o persona que té el poder de control sobre l'altra o altres rep el nom de dominant.

Una entitat serà part associada d'una altra quan, sense que es tracti d'una entitat del grup segons la definició del punt anterior, l'entitat o alguna de les entitats del grup (si n'hi ha), incloses les dominants, exerceixin sobre aquesta entitat una influència significativa per tenir una participació en ella que, tot creant amb aquesta una vinculació duradora, estigui destinada a contribuir a la seva activitat.
S'entendrà que existeix aquesta influència significativa en la gestió d'una altra entitat quan es compleixin els dos requisits següents:

L'entitat o una o vàries entitats del grup, incloses les dominants, participen en l'entitat
Es tingui el poder d'intervenir en les decisions de la política financera i d'explotació de la participada, però sense arribar a tenir-ne el control.

Aquesta influència significativa es pot considerar que existeix quan es doni una d'aquestes circumstàncies:

Representació en el consell d'administració o òrgan equivalent de direcció de l'entitat participada
Participació en els processos de fixació de polítiques.
Transaccions d'importància relativa amb la participada
Intercanvi de personal directiu
Subministrament d'informació tècnica essencial.

També serà considerat que existeix aquesta influència significativa quan l'entitat posseeixi, almenys, el 20 per cent dels drets de vot d'una altra entitat.

Una entitat multigrup serà aquella que estigui gestionada conjuntament per l'entitat o una o vàries de les entitats del grup (si n'hi ha), incloses les entitats o persones dominants, i un o varis tercers aliens al grup d'entitats.
Per tant, cal que la gestió de l'entitat multigrup sigui participada per una o vàries entitats del grup més un o varis tercers aliens a aquest grup.

La definició de les parts vinculades està regulada en la norma 14a. de la tercera part del pla de comptabilitat. Segons aquesta norma, una part es considera vinculada a una altra quan una d'elles o un conjunt que actua en concert, exerceix o té la possibilitat d'exercir de forma directa o indirecta o en virtut de pactes o acords, el control sobre una altra o una influència significativa en la presa de decisions financeres o d'explotació de l'altra.
En qualsevol cas es consideraran parts vinculades:

les que es puguin definir com del grup, multigrup o associades, en el sentit indicat en els punts anteriors.
Les persones físiques que posseeixin directament o indirecta alguna participació en els drets de vot de l'entitat, o en l'entitat dominant de la materia, exercint una influència significativa.
El personal clau de l'entitat o de la seva dominant, entés com les persones físiques amb autoritat i responsabilitat directa o indirecta sobre la planificació, direcció i control de les estivitats de l'entitat, inclosos els familiars propers d'aquestes persones físiques.
Les entitats sobre les quals qualsevol de les persones mencionades en els dos punts anteriors puguin exercir una influència significativa.
Les entitats que comparteixen algun membre de l'òrgan de govern o directiu amb l'entitat, llevat que aquest no exerceixi una influència significativa en les polítiques financeres o d'explotació d'ambdues.
Les persones que tinguin consideració de familiars propers del representant d'un òrgan de govern de l'entitat, quan aquest membre sigui persona jurídica, segons queden definides en la mateixa norma (cònjuge o anàleg, ascendents, descendents, germans, i els seus respectius descendents, o les persones al seu càrrec o a càrrec del cònjuge).

Etiquetes:

comptabilitat

tresoreria i comptabilitat

pla general comptable

field_vote:

Read more about Les parts vinculades en el nou pla de Comptablitat

Captació de Fons: què és el Teaming?

Submitted by Suport Tercer S... on Dv, 30/04/2010 - 13:23

Imatge principal a portada:

Autor/a:

Víctor García

Resum:

El Teaming és una eina que tenim les entitats per aconseguir finançament a través d’iniciatives solidàries que reuneixen microdonacions que individualment no són viables.

No és cap ONG, ni cap Fundació ni tampoc cap empresa. Simplement és una idea, la de poder fer microdonacions en equip. És una paraula que prové de l’anglès que significa equip i que porta aquesta idea del treball en equip al camp de la solidaritat.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Què és?

Com va sorgir el Teaming?

Per què serveix el Teaming?

Com funciona el Teaming?

Continguts:

El Teaming és una iniciativa solidària per reunir microdonacions que individualment no són viables. És una paraula que prové de l’anglès que significa equip i que porta aquesta idea del treball en equip al camp de la solidaritat.

Una forma de fer Teaming a l’empresa és aportant 1 euro de la nòmina de cada treballador que ho desitgi. La empresa canalitza la donació i pot afegir-hi una aportació a l’esforç d’equip.

Entre tots escullen a quina fundació o causa destinen la suma de cada mes i sense haver de preocupar-se més que d’escollir el destí de la seva ajuda.

El resultat com equip de persones que participem de l’idea és que aconseguim que una quantitat simbòlica (com pot ser un euro) i voluntària, poc significativa per a totes les butxaques, es transformi en una valuosa ajuda permanent.

Des de la banda de l’empresa, comporta una millora de la seva reputació social pel fet d’implicar-se en el destí de la seva ajuda, i també ajuda a crear un bon clima laboral al voltant d’una bona causa per fer equip.

El Teaming no és una fundació ni una ONG, ja n’hi ha moltes per qui fer Teaming. Tampoc és una empresa i no té número de comte bancari ni rep diners. Teaming és només és una idea.

Aquí podeu veure uns vídeos de l’autor de la idea Jil Van Eyle:

A una entrevista a l’agència EFE, Jil Van Eyle va explicar que si totes les persones amb nòmina en Espanya cedissin un euro al mes, comptaríem amb vint-i-cinc milions d’euros mensuals per a projectes solidaris de tot tipus, i aquesta és la filosofia del Teaming.

Jil Van Eyle, va ser assistent personal del entrenador del FC Barcelona, Frank Rijkaard. La seva vida va canviar quan, l'any 1998, va néixer la seva filla, la Mònica, sense gaires possibilitats de sobreviure més d’uns mesos per causa d’una hidrocefàlia. La malaltia de la Mònica va portar a Van Eyle a tractar amb moltes fundacions que poguessin prestar ajuda a la Mònica i es va trobar amb moltes complicacions i dificultats a les quals han de fer front les institucions per portar a terme els seus projectes. "En ese momento cambiaron mis planes vitales. Es triste que tengamos que sufrir experiencias vitales dramáticas para ser solidarios, pero así es la vida", explica Van Eyle, que deixa clar que el seu projecte és simplement una idea, res a veure amb una ONG o amb una empresa, ja que es limita a promocionar el concepte de "teaming" allà on pot sense rebre res a canvi "aunque haya quien no se lo crea".

"Si el teaming funciona aquí, lo puede hacer en cualquier parte", afirma Van Eyle que està convençut que "los sueños pueden hacerse realidad", y que ha aconseguit que la seva idea s’apliqui en algunes empreses com a "termómetro del ambiente de trabajo" que respiren els seus treballadors.

Van Eyle afegeix que "si una empresa no es capaz de hacer teaming difícilmente conseguirá otros objetivos mayores". "La insatisfacción de los empleados, las barreras de comunicación interna y un ambiente tenso entre los superiores y sus subordinados van en contra de cualquier proyecto solidario, pero también en contra de los intereses de la empresa", afirma l’holandès.

Consulteu aquest vídeo per conèixer a la Mònica.

Per canalitzar una ajuda que costa molt poc esforç i aconsegueix grans resultats.

No solem disposar de gaire temps ni diners per ajudar. Ara, si tens 1 euro i un correu electrònic només necessites formar equip amb qui compartir les teves inquietuds. Teaming serveix per a la causa que vulguis que serveixi.

A qui ajudar? Teaming només és una iniciativa solidària per unir microdonacions a qualsevol causa benèfica. Per tant, no podem donar una llista de fundacions o ONG. La llista és infinita. Cada persona, cada grup, cada empresa té el seu sentiment amb una causa.

Per ampliar aquesta informació podeu també veure una entrevista que li van fer al Jil Van Eyle a TV3.

Podeu ampliar la informació amb aquest vídeo de La Nit al Dia de TV3 on podeu valorar experiències com les del Grupo Intercom o Atrápalo.com.

També podeu consultar aquesta notícia relacionada amb Novartis i el programa 'Cuida'm' del Hospital Sant Joan de Déu

Només s’han de seguir 6 passos lògics:

1. Informar als teus companys i companyes. Comparteix les teves inquietuds solidàries i forma un equip de persones a qui sembli bé aquesta idea. Podeu consultar un model de document.

2. Firmar un document d’acceptació. S’ha de reflectir per escrit (pot ser un correu electrònic) l’acceptació de donació d’1 euro i que se’t descompti del teu salari i dels membres de l’equip. Podeu consultar un model de document.

3. Escollir una causa de la donació. Pregunta als teus companys i companyes si tenen familiars o amics afectats per quelcom en concret. Vosaltres mateixos heu de decidir a quina fundació benefica aportar els diners. Una votació podria funcionar.

4. Informar a l’empresa. La direcció ha de saber que hi ha un equip disposat a donar 1 euros de la seva nòmina cada mes perquè apadrini el projecte i s’encarregui de recaptar els diners per transferir-los. Podeu consultar un model de document.

5. La gestió de l’empresa. La empresa comptarà amb un benefici fiscal que pot compensar amb recursos propis per participar amb l’equip. Les nòmines poden deixar-se igual ja que els participants no reclamaran l’euro de menys del seu salari.

Etiquetes:

teaming

Donacions

captació de fons

field_vote:

Read more about Captació de Fons: què és el Teaming?

L'impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (2). Les exempcions.

Submitted by F Pere Tarrés on Dll, 05/10/2009 - 10:12

Imatge principal a portada:

Monument a l'euro. Font: saikofish (Flickr)

Resum:

El recurs anterior relatiu a l'IVA fa esment a que les entitats sense afany de lucre poden, en determinades circumstàncies, estar exemptes de IVA. Anem a veure en quins casos pot passar això.

Imatges secundàries:

Subtitols:

Exempcions que operen pel simple exercici (en determinades condicions) de l'activitat exempta.

El reconeixement del caràcter social de l'entitat

Exempcions que poden aplicar les entitats que tenen reconegut el seu caràcter social.

L'exempció per als serveis prestats als socis.

Continguts:

Hi ha alguns serveis que, per la seva naturalesa, estan exempts de l'Impost sobre el Valor Afegit.
Els més habituals d'aquests són:

- Els serveis mèdics i sanitaris (art.20.1.2n. Llei IVA). Prestació de serveis d'hospitalització o assistència sanitària i altres relacionats directament amb aquests realitzada per entitats de Dret Públic o per entitats privades en règim de preus autoritzats o comunicats.
- Els serveis relacionats amb l'ensenyament (art. 20.1.9é Llei IVA). Comprenen l'educació de la infància i la joventut, la guarda i custòdia d'infants, l'ensenyament universitari i de postgraduats, l'ensenyament d'idiomes i la formació i reciclatge professional, realitzats per entitats de dret públic i entitats privades autorizades per a l'exercici de les esmentades activitats, és a dir, per aquells centres educatius que tinguin reconeguda o autoritzada la seva activitat per l'Estat, les CCAA o altres Ens Públics competents en la matèria.

Serà necessari, per gaudir d'aquesta exempció, que les activitats del centre siguin única o principalment ensenyaments inclosos en algun pla d'estudis que hagi estat objecte del mencionat reconeixement o autorització per part d'algun dels Organismes anteriorment esmentats. D'altra banda, un centre educatiu només tindrà aquesta consideració quan es tracti d'una unitat econòmica composada per un conjunt de mitjans materials i humans ordenats amb caràcter permanent, amb la finalitat de prestar de manera continuada serveis d'ensenyament.
Per tant, si una entitat no és titular d'un centre educatiu segons els criteris exposats o no imparteix la formació a través d'un d'aquests, no podria aplicar l'exempció d'IVA corresponent a aquest article.

Les exempcions relacionades amb els serveis d'assistència social, cultural i esportius, fins a final de 2012 requerien que, prèviament, l'entitathaguès estat reconeguda per l'administració com a entitat de caràcter social. A partir de 2013, l'entitat tindrà de forma automàtica aquest reconeixement si compleis amb els següents requisits:

No haurà de tenir finalitat lucrativa; si obté beneficis, caldrà que els reinverteixi en les mateixes finalitats socials.
Els càrrecs de la junta directiva o patronat hauran de ser gratuïts, no tenint interès en els resultats econòmics.
Els socis, els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclòs, no podran ser els destinataris principals de les activitats (aquest requisit, però, no s'exigeix en tots els casos, només en el dels serveis culturals).

En cas que es vulgui obtenir el reconeixement exprès d'aquesta condició, la documentació que caldrà presentar a l'Administració Tributària per aconseguir-ho és la següent (original i fotocòpia):

Targeta del CIF
Estatuts
Certificat de la inscripció de l'entitat al Registre d'Associacions del departament de Justícia de la Generalitat, o del Registre que li pertoqui.
Certificació del secretari de l'associació on s'acrediti que l'associació compleix tots els requisits exigits esmentats anteriorment.

L'entitat mantindrà aquesta condició de Caràcter Social mentre no deixi d'acomplir aquests requisits.

Les exempcions exemptes un cop l'entitat compleix amb els requisits necessaris per ser considereda de caràcter Social, són bàsicament tres:

Serveis d'assistència social prestats per entitats de caràcter social (art. 20.1.8è Llei IVA). En aquest article es relacionen una sèrie de serveis d'assistència social, com ara la protecció a la infància i la joventut (a l'article es citen les activitats concretes que tindrien aquesta consideració), l'assistència a la tercera edat, l'educació especial i assistència a persones amb minusvàlues, l'assistència a minories ètniques, a refugiats i asilats, a transeünts, a persones amb càrregues familiars no compartides, l'acció social comunitària i familiar, l'assistència a ex-reclusos, la reinserció social i prevenció de la delinqüència, l'assistència a alcohòlics i toxicòmans i la cooperació al desenvolupament.
Serveis relacionats amb l'esport prestats per entitats de caràcter social (art. 20.1.13è Llei IVA). Estaran exempts els serveis prestats a persones físiques que practiquen l'esport o l'educació física, independentment de quí sigui el destinatari de la factura (persona física o jurídica), sempre que els serveis estiguin directament relacionats amb aquestes pràctiques. L'exempció no inclou els espectacles esportius.
Serveis culturals prestats per entitats de caràcter social (art. 20.1.14è Llei IVA). Dins d'aquesta exempció s'inclouen tots aquells serveis culturals relacionats amb les activitats de biblioteca i arxius, visites a museus, galeries d'art, pinacoteques, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals, representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques, i finalment a les exposicions i similars.

Recordem que aquestes exempcions estan supeditades a que l'entitat compleixi amb els requisits per ser considerada de caràcter social, i que a partir de gener de 2013 no és necessari obtenir el reconeixement previ per part de l'Agència Tributària d'aquesta condició.

Les entitats sense afany de lucre que tinguin objectius polític, sindical, religiós, filantròpic, patriòtic o cívic, d'acord amb l'article 20.1.12è de la Llei de l'IVA, podran demanar a l'administració tributària l'exempció per les prestacions de serveis i lliuraments de béns accessoris fetes directament als seus membres.
Per gaudir de l'exempció, aquestes operacions hauran de ser realitzades per aconseguir els seus objectius fundacionals o socials, i sense que existeixi cap altra contraprestació que no sigui la seva quota de soci, fixada als estatuts.

L'exempció regulada en aquest article, fins a final de 2012, s'havia de demanar explícitament a la delegació corresponent de l'administració tributària. A partir de 2012, s'aplica de forma automàtica.

Cal tenir en compte que només afectarà a l'IVA de la quota de soci, i no a tots els altres lliuraments de béns i serveis que puguin fer les associacions.

Etiquetes:

Impostos

IVA

fiscalitat

field_vote:

Read more about L'impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (2). Les exempcions.

L'impost del valor afegit (IVA) a les entitats sense afany de lucre (1)

Submitted by F Pere Tarrés on Dv, 02/10/2009 - 17:54

Imatge principal a portada:

Resum:

L'IVA és un impost general sobre el consum que s'aplica a tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis fets pels empresaris en el desenvolupament de les seves activitats.
Això vol dir que quan una entitat sense afany de lucre faci alguna d'aquestes operacions (lliuraments de béns i prestacions de serveis, sempre que s'acompleixin certes condicions com per exemple que aquests lliuraments es facin de manera habitual) serà empresari a efectes de IVA, i per tant estarà subjecte a la normativa d'aquest impost.

Subtitols:

Com afecta l'IVA a l'entitat?

Quines operacions estan subjectes?

Quan s'ha de repercutir (cobrar) i quan no s'ha de fer?

Com i quan es liquida l'impost?

Dret a deduït de l'IVA suportat a les compres de l'entitat

Continguts:

Aquest impost grava el simple lliurament de béns i serveis, no el benefici que se'n pugui obtenir o l'ànim de lucre amb què pugui fer-se.
Per tant sempre que la nostra entitat ordeni mitjans materials i/o humans propis i/o aliens, amb la finalitat de llliurar béns o prestar serveis de forma habitual serà considerada empresa a efectes de IVA.
Les obligacions que això implica consisteixen en:
- L'entitat, quan faci un lliurament de béns o serveis, haurà de cobrar l'impost.
- L'entitat, en els terminis establerts, haurà de ingressar a hisenda aquest import, descomptant l'IVA suportat a les seves compres sempre que aquest IVA acompleixi les condicions per ser considerat deduïble.
Així doncs, l'entitat serà la recaptadora del impost, però els que realment paguen l'IVA són els destinataris dels béns i serveis.

La llei del IVA defineix aquestes operacions de la següent manera:

- Lliurament de béns: Transmissió del poder de disposició dels béns corporals.
- Prestació de serveis: Qualsevol operació de les empreses que no sigui lliurament de béns. Per exemple, es considerarien prestació de serveis l'exercici independent d'una professió, art o ofici, el lloguer de béns o d'indústria, els transports, els serveis d`'hostaleria, el dret a utilitzar instal.lacions esportives o recreatives, etc.

Per tant, quan una associació o fundació participi en alguna d'aquestes operacions, estaràn obligades a repercutir (cobrar) l'IVA en el preu dels béns i serveis que venguin.

Lògicament, quan comprin béns i/o serveis, també hauran de suportar (pagar)l'IVA en el preu dels béns i/o serveis que comprin, tot i que això també ho hauran de fer encara que no facin cap venda amb IVA, ja que en les seves compres actuaran com a consumidors finals, que són en definitiva els qui, com hem comentat anteriorment, acaben pagant aquest impost.

Normalment, les entitats hauran de repercutir (cobrar) l'IVA en el moment d'emetre la factura corresponent a la operació de lliurament de béns o de prestació de serveis.

Però la normativa de l'IVA també estableix algunes exempcions de l'impost per a determinades operacions, que en tenir l'exempció ja no resultaran gravades, i per tant l'entitat no haurà de cobrar cap import en aquest concepte.

Les exempcions en cap cas s'aplicaran a les compres i despeses que pugui fer l'entitat (evidentment, amb l'excepció de que també es tracti de béns i serveis exempts) i per tant, el fet que una entitat facturi operacions que entrin dins d'una de les exempcions previstes, només suposarà que no haurà de afegir cap import en concepte de IVA en aquella facturació.

Les exempcions previstes, per la seva complexitat i extensió, seran tractades en una nova càpsula.

Aquest impost es liquida normalment mitjançant el model 300 de hisenda, i el seu resum anual model 390.

Les dates límit de presentació del model són els dies 20 d'abril, 20 de juliol, 20 d'octubre i 30 de gener de l'any següent per les declaracions de les operacions efectuades, respectivament, dins del primer, segon, tercer i quart trimestre de l'any.
El resum anual es presentarà també com molt tard el 30 de gener de l'any següent, normalment de manera conjunta amb la declaració del quart trimestre.

La quantitat a ingressar serà la diferència entre l'IVA carregat o repercutit a les vendes de l'entitat, i l'IVA suportat o pagat a les compres, sempre que aquest tingui la condició de deduïble.

Existeixen diversos percentatges a carregar a les factures de l'entitat, que vindran determinats segons el tipus de bé que es lliuri o del serveis que es presti. Aquests tipus són:
- General: 16%
- Reduït: 7%
- Superreduït: 4%
Per tant, abans de començar a carregar IVA a les factures, l'entitat haurà d'esbrinar quin tipus impositiu (%) haurà d'aplicar en cada cas.

L'entitat només es podrà deduïr l'IVA suportat a les seves compres quan acompleixi les condicions següents:
- Ha d'haver estat suportat en la compra de béns i serveis relacionats directa i exclusivament amb aquells béns i serveis sobre els quals l'associació repercutirà l'IVA en les seves vendes.
- S'ha de tenir la factura de compra completa, és a dir, que inclogui la següent informació:

- Número de factura.
- Dades fiscals de qui emet i de qui rep la factura.
- Descripció de l'operació i contraprestació total.
- Lloc i data d'emissió.
- En cas que sigui una operació subjecta a IVA també haurà d'incloure separadament la Base Imposable, el tipus tributari, la quota repercutida i l'import total de l'operació.

Qualsevol altre document (com ara rebuts, tiquets de caixa, factures a on s'expressi ""IVA inclòs, ...) no dóna dret a deducció.

A més a més, si l'entitat no factura IVA a totes les seves vendes (per tant, fa operacions exemptes i no exemptes), com que no acomplirà la primera de les condicions, haurà d'aplicar a les seves liquidacions el que s'anomena regla de prorrata. Bàsicament, això voldrà dir que l'entitat podrà deduïr l'IVA de les seves compres en la mateixa proporció que generi IVA en les seves vendes.

Al igual que en el cas de les exempcions, per la seva complexitat i extensió, aquest tema serà objecte de tractament en una nova càpsula.

Etiquetes:

Impostos

IVA

fiscalitat

field_vote: