Econòmic

El factoring és un contracte mercantil mitjançant el qual l'entitat cedeix a una entitat financera els drets de cobrament a crèdit que pugui tenir respecte de les factures que emeti.
Aquesta cessió es pot fer de diferents maneres, en funció de les quals l'entitat podrà rebre o no diners avançats, assumirà o no el possible risc d'impagaments, etc.
Entre les diferents opcions, l'entitat pot trobar:

• En funció si els crèdits es cedeixen per la seva gestió de cobrament o si es cedeixen en ferm: amb recurs, si davant un impagament d'algun dels deutors de l'entitat, el finançador no fa cap gestió de recobrament, i és l'entitat qui amb els seus mitjans ha de fer les oportunes reclamacions, o sense recurs, quan l'entitat financera assumeix la possible insolvència, la qual cosa suposa una cessió en ferm del crèdit comercial.
• En funció de la capacitat d'avançar el cobrament dels crèdits: amb avançament de crèdits, si en funció de l'import dels crèdits cedits, se li pot sol·licitat a l'entitat financera que li avanci els diners a l'entitat, amb la qual cosa, s'obtindria una font de liquiditat, o sense avançament de crèdits, en cas que no es puguin obtenir aquests avançaments, i l'entitat hagi d'esperar al venciment dels respectius crèdits per poder fer-los efectius.
• En funció de l'àmbit geogràfic: nacional, quan els crèdits cedits provenen de deutors de dins del territori espanyol, o internacional, quan són estrangers.

Els costos del factoring dependran de la tarifa acordada amb l'entitat financera per la seva gestió, a la qual se li aplicaran diverses variables, com per exemple si la modalitat contractada és amb o sense recurs, del volum anual dels crèdits cedits, del nombre de deutors i la seva distribució geogràfica, i del termini mitjà de cobrament dels crèdits. entre d'altres.
L'avantatge principal de subscriure un contracte de factoring, és la reducció de la càrrega administrativa que suposa el fet d'haver de fer les gestions de cobrament amb els mitjans propis de l'entitat i. en funció de la modalitat contractada, poder disposar dels crèdits en funció de les necessitats de l'entitat o eliminar el risc d'insolvència dels deutors de la mateixa, sense augmentar el rati d'endeutament del seu balanç.
Com a desavantatges, es troba que si la modalitat contractada és amb recurs, existeix el mateix risc d'insolvència que amb altres modalitats de descompte d'efectes, però més car. Un altre inconvenient por ser que, al no fer l'entitat la gestió de cobrament, si no s'informa adequadament als deutors, aquests poden interpretar que "s'han venut" els seus crèdits, o fins i tot pot semblar que l'entitat té una mala situació financera, quan és tot el contrari. Finalment, hi ha la dificultat de que aquest producte d'alguna manera "lliga" l'entitat amb l'entitat financera, ja que un cop es comença a treballar amb un finançador determinat, canviar a una altre pot ser dificultós tan per l'entitat com pels deutors acostumats a una determinada operativa.

El leasing és una forma de finançament per la compra de actius (mobiliari, ordinadors, vehicles, etc.) exclusiva per a professionals, empreses i altres entitats, que estiguin donats d'alta en l'Impost d'Activitats econòmiques (IAE).
Amb aquesta modalitat, el bé a finançar el compra la companyia de leasing. Aquesta lloga a l'entitat el bé en qüestió (i en alguns casos, incloent en el preu altres serveis com ara el manteniment i l'assegurança del bé), a canvi d'una quota mensual durant un termini determinat, que no pot ser inferior als dos anys per als béns d'equipament, i de deu anys si es tracta de béns immobles (locals o similars).
En finalitzar aquest termini, l'entitat tindria la possibilitat d'adquirir la propietat del bé, exercint una opció a compra pel valor residual d'aquest.
El principal avantatge d'aquest sistema de finançament és que permet finançar al 100% el cost d'adquisició de l'element. També té altres avantatges fiscals, relatius al IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'IS (Impost de Societats) de l'adquirent.

El renting és similar al leasing, però amb la diferència de que més que una forma de finançament, en aquest cas es tracta purament del lloguer d'un bé d'equipament, que inclou el seu corresponent manteniment i assegurança, també durant un període concret, però sense la opció de compra final que inclou el leasing. D'aquesta manera, a la finalització del contracte, l'entitat no podria quedar-se amb la propietat del bé.
A nivell comptable i fiscal, les seves característiques també són diferents de les del leasing, per la qual cosa convé no confondre ambdues opcions.

El punt de partida del pla haurà de ser el saldo de tresoreria que tingui l'entitat, ja sia en un o diversos comptes bancaris, o bé en la caixa efectiva.
A partir d'aquest, caldrà afegir els cobraments previstos. D'aquests, caldrà tenir en compte totes les factures emeses habitualment per l'entitat, quotes que hagi de girar per un import i en una data fixada, que sabrem amb prou certesa els imports i quan es cobraran, i també caldrà tenir en compte els cobraments amb data estimada (per exemple, les subvencions, en especial les ja concedides, però també aquelles que l'entitat rep amb una certa habitualitat). Aquesta estimació la podem fer en base al pressupost anual d'ingressos, i si no ho tenim, analitzar la informació històrica de la comptabilitat de l'entitat. El més habitual és separar aquests ingressos per tipus (és a dir, fer diferents línies per cadascun dels conceptes: facturació, quotes, subvencions, patrocinis, donatius....)
El següent pas serà afegir amb signe negatiu els pagaments previstos. De nou, caldrà tenir en compte les informacions procedents de la comptabilitat de l'entitat (factures ja registrades i no pagades, impostos pendents de liquidar, etc.) i els pagaments previstos periòdics de l'entitat: subministraments, lloguers, import net de les nòmines, préstecs, impostos, seguretat social, assegurances, etc.). Si en el pressupost l'entitat té previst fer alguna inversió o despesa no habitual (per exemple, pensa comprar un ordinador, o bé té previst organitzar un congrés) caldrà tenir-les en compte també i afegir-les als pagaments. Al igual que en els ingressos, caldrà que l'entitat estudiï una mica el seu històric de pagaments per tal de preveure al màxim possible les sortides habituals, i que estructuri per categories i venciment els pagaments previstos.
Un cop fetes aquestes operacions de suma i resta, l'entitat ja tindrà una estimació del saldo disponible en cadascun dels períodes planificats, i podrà saber si en algun moment pot trobar-se amb possibles descoberts de saldo, o "números vermells".
Si es dona aquest cas, tindrà la informació necessària per poder re negociar deutes amb proveïdors, demanar un crèdit o un préstec, avançar cobraments (en la mesura del possible, etc.), i d'aquesta manera podrà gestionar de la millor forma les situacions "difícils" i aprofitar en forma d'inversió temporal les possibles puntes de tresoreria.

Un tema a tenir en compte: és important indicar d'alguna manera en cadascun dels cobraments i pagaments de la previsió quan es tracta de entrades i sortides "certes" i quan són estimades o previstes, per evitar situacions d'excés de confiança que puguin donar lloc a decisions incorrectes. De la mateixa manera, no s'ha de tenir recels en fer estimacions, ja que si no es facin, no es podria preveure quina pot ser la situació de liquiditat futura de l'entitat.

Un cop l'entitat tingui ja feta la seva previsió, i perquè sigui realment una eina útil, caldrà que periòdicament es vagi actualitzant amb les informacions de que es vagi disposant: la concessió d'una subvenció, la necessitat d'utilitzar una pòlissa de crédit que generarà uns interessos, etc.: qualsevol circumstància que faci variar les previsions d'entrades i sortides de diners, caldrà que es reflecteixi en el document, perquè pot afectar en gran manera la presa de decisions.

Si la nostra entitat actua com a empresari a efectes de IVA, és a dir, factura activitats per les quals carrega aquest impost, la cosa canvia.

En aquest cas, la compra està exempta en origen (el país a on s’efectua la compra) i tributa en destí (Espanya). La nostra entitat hauria d’autorepercutir-se l’IVA al tipus espanyol que li correspongui segons el tipus de bé o servei que sigui objecte de la compra, i a la mateixa declaració, descomptar el mateix import d’IVA que hagués autorepercutit, amb la qual cosa la operació li resultaria totalment neutra a efectes econòmics, sempre i quan la nostra entitat no estigui aplicant cap prorrata en la seva liquidació d’IVA.

Però el venedor només podrà emetre una factura exempta en origen si la nostra entitat té la condició d’operador intracomunitari i si a més, li facilitem el nostre número de NIF intracomunitari o “VAT number”.

En cas contrari, ens haurà de carregar la operació amb l’IVA del país a on es faci la compra. Aquesta circumstància faria que la nostra entitat no pogués descomptar l’IVA suportat en la seva declaració, però sí que podria sol·licitar la devolució d’aquesta quota suportada a la Hisenda de l’Estat del proveïdor.

Si la nostra entitat en la seva condició de subjecte passiu de l’IVA fa alguna compra o venda de béns o serveis intracomunitaris, estarà obligada a presentar trimestralment una declaració informativa a hisenda, el model 349. Aquesta declaració es presentarà mensualment si el volum d’operacions trimestral supera els 50.000 euros.

Si, a més, es supera el límit de 250.000 euros en adquisicions o lliuraments durant l’any anterior o en l’any en curs, caldrà presentar a efectes estadístics una altra declaració, anomenada Intrastat.

Cal fer esment que en el moment que fem operacions de compra o venda amb països de la Unió Europea actuant com a empresaris a efectes de IVA, la nostra entitat ja queda obligada a presentar aquestes declaracions encara que no estiguem inscrits en el Registre d’Operadors Intracomunitaris.

Abans de començar a facturar, cal que fem una sèrie de passos, per tal d'informar a l'Agència Tributària de la variació en la nostra situació a nivell d'obligacions fiscals.
Caldra que dins dels 30 dies immediatament anteriors a la data d'emissió de la primera factura presentem un model 036 o Declaració Censal comunicant aquesta alta en l'activitat que anem a facturar.
Si anteriorment no estavem donats d'alta en cap epígraf o clau de IAE (Impost d'activitats econòmiques), en el mateix model 036 caldrà que indiquem en quin epígraf, segons el tipus d'activitat, ens volem donar d'alta. La llista d'activitats la podem trobar en el RDL 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció del Impost d'Activitats Econòmiques.
Si la nostra entitat està exempta de IVA i el servei que va a facturar està dins de la seva exempció, no s'ha de donar d'alta en la obligació de presentar IVA.
En canvi, si el que va a facturar no queda dins de les exempcions possibles o l'entitat no té concedida cap exempció, cal que en el mateix model 036 es doni d'alta en la obligació de presentar els models relacionats amb l'IVA. En aquest punt cal anar amb compte perquè segons el que marquem en el model podrem recuperar o no l'IVA suportat en les compres prèvies de béns o serveis destinats a les activitats que començarem a facturar. Si hem fet alguna d'aquestes compres i les volem desgravar, en la pàgina 5 del model 036 cal marcar la opció "comunicació d'inici d'activitat. Lliurament de béns i prestacions de serveis posterior a adquisició de béns o serveis".
Un cop haguem realitzat aquest tràmit, ja podem començar a emetre factures.

Per finalitzar aquest recurs, us fem un recull dels continguts mínims que ha d'incloure una factura:

- Nombre, i en el seu cas sèrie. La numeració haurà de ser correlativa, i es podran fer sèries separades quan existeixin raons que ho justifiquin, i obligatòriament en el cas de les factures rectificatiques i d'altres casos més específics.
- La data d'emissió de la factura.
- Nom i cognoms, raó o denominació social complerta, tan de qui emet la factura com del destinatari d'aquesta.
- Nombre d'identificació fiscal (CIF o NIF) de qui emet la factura, i del destinatari, sempre que aquest sigui subjecte passiu de IVA o si es tracta d'una operació intracomunitària exempta segons la normativa de l'impost.
- Domicili, tan de qui emet la factura com del destinatari de les operacions, sempre que aquest darrer no sigui subjecte passiu de l'IVA.
- Descripció de les operacions, amb l'import de la base imposable i qualsevol rebaixa o descompte que no estigui inclosa en el preu indicat.
- El tipus o tipus impositius aplicats a les operacions (el % d'IVA)
- La quota tributària que es carregui, resultant de multiplicar el tipus o tipus impositius per la base imposable.
- La data en que s'hagin efectuat les operacions facturades o si s'ha rebut cap cobrament anticipat, sempre que aquesta data sigui diferent a la d'expedició de la factura

Una entitat serà part associada d'una altra quan, sense que es tracti d'una entitat del grup segons la definició del punt anterior, l'entitat o alguna de les entitats del grup (si n'hi ha), incloses les dominants, exerceixin sobre aquesta entitat una influència significativa per tenir una participació en ella que, tot creant amb aquesta una vinculació duradora, estigui destinada a contribuir a la seva activitat.
S'entendrà que existeix aquesta influència significativa en la gestió d'una altra entitat quan es compleixin els dos requisits següents:

• L'entitat o una o vàries entitats del grup, incloses les dominants, participen en l'entitat
  
• Es tingui el poder d'intervenir en les decisions de la política financera i d'explotació de la participada, però sense arribar a tenir-ne el control.

Aquesta influència significativa es pot considerar que existeix quan es doni una d'aquestes circumstàncies:

1. Representació en el consell d'administració o òrgan equivalent de direcció de l'entitat participada
2. Participació en els processos de fixació de polítiques.
3. Transaccions d'importància relativa amb la participada
4. Intercanvi de personal directiu
5. Subministrament d'informació tècnica essencial.

També serà considerat que existeix aquesta influència significativa quan l'entitat posseeixi, almenys, el 20 per cent dels drets de vot d'una altra entitat.

La definició de les parts vinculades està regulada en la norma 14a. de la tercera part del pla de comptabilitat. Segons aquesta norma, una part es considera vinculada a una altra quan una d'elles o un conjunt que actua en concert, exerceix o té la possibilitat d'exercir de forma directa o indirecta o en virtut de pactes o acords, el control sobre una altra o una influència significativa en la presa de decisions financeres o d'explotació de l'altra.
En qualsevol cas es consideraran parts vinculades:

• les que es puguin definir com del grup, multigrup o associades, en el sentit indicat en els punts anteriors.
• Les persones físiques que posseeixin directament o indirecta alguna participació en els drets de vot de l'entitat, o en l'entitat dominant de la materia, exercint una influència significativa.
• El personal clau de l'entitat o de la seva dominant, entés com les persones físiques amb autoritat i responsabilitat directa o indirecta sobre la planificació, direcció i control de les estivitats de l'entitat, inclosos els familiars propers d'aquestes persones físiques.
• Les entitats sobre les quals qualsevol de les persones mencionades en els dos punts anteriors puguin exercir una influència significativa.
• Les entitats que comparteixen algun membre de l'òrgan de govern o directiu amb l'entitat, llevat que aquest no exerceixi una influència significativa en les polítiques financeres o d'explotació d'ambdues.
• Les persones que tinguin consideració de familiars propers del representant d'un òrgan de govern de l'entitat, quan aquest membre sigui persona jurídica, segons queden definides en la mateixa norma (cònjuge o anàleg, ascendents, descendents, germans, i els seus respectius descendents, o les persones al seu càrrec o a càrrec del cònjuge).

Les exempcions relacionades amb els serveis d'assistència social, cultural i esportius, fins a final de 2012 requerien que, prèviament, l'entitathaguès estat reconeguda per l'administració com a entitat de caràcter social. A partir de 2013, l'entitat tindrà de forma automàtica aquest reconeixement si compleis amb els següents requisits:

• No haurà de tenir finalitat lucrativa; si obté beneficis, caldrà que els reinverteixi en les mateixes finalitats socials.
• Els càrrecs de la junta directiva o patronat hauran de ser gratuïts, no tenint interès en els resultats econòmics.
• Els socis, els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclòs, no podran ser els destinataris principals de les activitats (aquest requisit, però, no s'exigeix en tots els casos, només en el dels serveis culturals).

En cas que es vulgui obtenir el reconeixement exprès d'aquesta condició, la documentació que caldrà presentar a l'Administració Tributària per aconseguir-ho és la següent (original i fotocòpia):

• Targeta del CIF
• Estatuts
• Certificat de la inscripció de l'entitat al Registre d'Associacions del departament de Justícia de la Generalitat, o del Registre que li pertoqui.
• Certificació del secretari de l'associació on s'acrediti que l'associació compleix tots els requisits exigits esmentats anteriorment.

L'entitat mantindrà aquesta condició de Caràcter Social mentre no deixi d'acomplir aquests requisits.

Les entitats sense afany de lucre que tinguin objectius polític, sindical, religiós, filantròpic, patriòtic o cívic, d'acord amb l'article 20.1.12è de la Llei de l'IVA, podran demanar a l'administració tributària l'exempció per les prestacions de serveis i lliuraments de béns accessoris fetes directament als seus membres.
Per gaudir de l'exempció, aquestes operacions hauran de ser realitzades per aconseguir els seus objectius fundacionals o socials, i sense que existeixi cap altra contraprestació que no sigui la seva quota de soci, fixada als estatuts.

L'exempció regulada en aquest article, fins a final de 2012, s'havia de demanar explícitament a la delegació corresponent de l'administració tributària. A partir de 2012, s'aplica de forma automàtica.

Cal tenir en compte que només afectarà a l'IVA de la quota de soci, i no a tots els altres lliuraments de béns i serveis que puguin fer les associacions.