L'autoformació

Imatge principal a portada: 
Aula autoformació by bstboillojrb, flickr
Autor/a: 
Eva Ribera
Resum: 

La formació requereix una inversió de temps que a vegades és difícil de tenir al llarg de l'any perquè a més de l'activitat voluntària que es porta a terme el treball, les càrregues familiars,... dificulten disposar del temps i de la tranquil.litat per poder seguir una activitat formativa. L'autoformació pot ser una resposta a aquesta manca de temps durant l'any, perquè pot realitzar-se en temps de vacances, i dins de l'horari que més convingui.

Imatges secundàries: 
Home amb llibres damunt el cap. Font: Flickr
Subtitols: 
Què és l'autoformació?
Què cal tenir en compte en un procés d'autoformació?
Sobre què i quan ha de realitzar-se el procés d'autoformació
Com i de quina manera es pot dur a terme l'autoformació?
Continguts: 

L'autoformació és el procés mitjançant el qual una persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un formador que actua com a transmissor dels coneixements. Això no vol dir que necessàriament el procés d'autoformació no pugui ser guiat per una persona externa, però la característica principal és que la mateixa persona que vol aprendre és la que programa el temps d'estudi i, en molts casos, tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà.

L'autoformació va unida sovint a la formació on-line, però no sempre ha de ser així. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i aquest fet permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

El fet de que l'autoformació es pugui dur a terme en qualsevol moment, no vol dir que no requereixi d'uns mínims per a que sigui eficaç. Sigui quin sigui la manera i el recurs/os a través dels quals es realitzarà el procés d'autoformació (on-line, lectura de llibres...) cal pensar en uns aspectes previs que han de guiar el procés:

Sobre què ha de realitzar-se el procés d'autoformació (detectar les pròpies necessitats formatives per prioritzar els temes sobre els que formar-se).

  • Quan es realitzarà el procés: malgrat la flexibilitat del procés d¿autoformació és convenient establir un pla de treball que reculli horari i durada del procés.
  • Com: a través de quins recursos es realitzarà el procés d'autoformació.
  • On: L'espai on es durà a terme el procés.

A més d'aquests punts hi ha un aspecte clau sense el qual no funcionarà un procés d'autoformació: l'autodisciplina. Sempre és important per realitzar qualsevol activitat però en el cas de l'autoformació és especialment bàsica perquè d'això dependrà en gran mesura que el procés de formació tingui èxit.

Quan es vol iniciar un procés d'autoformació s'ha de pensar els temes que es volen tractar. És important saber detectar les mancances formatives que es tenen per poder planificar la formació que es necessita i quina priorització s'estableix a l'hora de formar-se.

Si no es defineixen els temes sobre els que es volen adquirir coneixements serà molt difícil buscar la informació, recursos... Conèixer les habilitats que té cada persona també pot ser útil a l'hora de decidir en quins temes es pot aconseguir més aprofitament sense tenir cap persona de referència a quin dirigir dubtes o dificultats.

També s'ha de pensar en quan es portarà a terme aquest procés. Encara que l'autoformació permet l'adequació a qualsevol horari i època de l'any, és útil que, un cop decidit que s'iniciarà aquest procés autoformatiu, es pensi en un horari més o menys estable per a dur-lo a terme, perquè permetrà establir una freqüència i durada de l'estona d'estudi que ajudarà a la constància i a l'aprofitament.

Quan ja s'ha detectat els temes sobre els quals es vol autoformar-se, s'han de cercar els recursos mitjançant els quals es portaran a terme: articles i bibliografia (pròpia de l'entitat, biblioteca,...), documents visuals (vídeos, DVD...), TIC (recerca de documentació a través d'internet, o realització de cursos on-line...).

És molt important l'ús de les noves tecnologies de la informació per estar al dia de tota la informació que ens pot ser útil en la nostra tasca. L'ús de les TIC però no ha de ser l'única manera a través de la qual s'hagi de realitzar el procés d'autoformació. Els recursos més tradicionals poden ser igualment útils i sovint poden ser l'única manera de seguir un procés perquè no necessiten d'uns requisits tècnics tan específics com es necessiten en el cas de les TIC, i permeten, a més una major mobilitat.

L'espai on es realitzi l'autoformació és important perquè ha de permetre la concentració de la persona, ha de ser un lloc on no hi hagi interrupcions o que aquestes siguin les mínimes durant l'estona que s'està realitzant el procés... Això és més fàcil d'aconseguir si s'utilitza un espai preparat especialment per això (per exemple una biblioteca), però si s'utilitzen espais particulars (domicili...) pot resultar més difícil.

Etiquetes: 
field_vote: 

Com s'ha de transmetre la formació inicial?

Imatge principal a portada: 
persona parlant en públic_New Media MK_Flickr Font:
Resum: 

Quan s'ha de donar la primera formació als voluntaris que s'incorporen a l'entitat, s'ha de tenir en compte que aquesta inclou aspectes més informatius, que han de conèixer per poder desenvolupar-se dins de l'entitat i aspectes més concrets necessaris per a desenvolupar la tasca voluntària amb qualitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què pretén la formació inicial?
Com podem transmetre la informació sobre l'entitat?
Informació relacionada amb l'activitat a realitzar
Formació inicial específica
Continguts: 

La formació inicial que rep el voluntari quan s'incorpora a l'entitat ha de permetre que aquest disposi de tota la informació necessària per conèixer l'entitat, el funcionament de la mateixa, els mecanismes de què disposa per dirigir-se a l'entitat, qui és la persona de referència...És possible que també necessiti tenir una formació directament relacionada amb l'activitat que ha de dur a terme dins de l'entitat: aquesta pot ser més o menys profunda en funció de la tasca a realitzar, el col.lectiu a qui va dirigida l'activitat i el perfil del voluntari.

En funció de quin sigui l'objectiu d'aquesta formació inicial, s'haurà de transmetre els continguts d'una o altra manera.

Quan el que s'ha de transmetre són continguts relacionats amb instruccions de funcionament de l'entitat, ideari, objectius... els continguts s'han de transmetre de manera clara, inequívoca, senzilla i de manera estructurada.

Aquests continguts s'han de conèixer per part de totes les persones de l'entitat i s'han de complir perquè són les normes internes de funcionament i perquè són la base sobre la que es realitzen els diferents programes, activitats, que es porten a terme des de l'entitat.

Donada la importància que té aquesta primera informació pel bon funcionament de l'entitat i l'acolliment dels nous voluntaris, s'ha de garantir que tothom hagi entès el que s'ha explicat. En aquest sentit l'observació dels que reben la informació, l'actitud que mostren al llarg de l¿explicació ha de permetre adaptar si cal la metodologia per tal d'arribar a tothom. És molt important acabar l'explicació amb un resum dels punts més importants i donar suport escrit d'aquells punts claus que no es poden oblidar.

És convenient poder donar un referent per qualsevol aclariment que requereixin els voluntaris que s'incorporen, en relació a l'entitat, si tenen dubtes en els inicis de la seva activitat.

De la mateixa manera que passa quan es dóna la informació en relació a l'entitat, quan es tracta d'explicar l'activitat a realitzar i tots els aspectes relacionats amb ella, és molt important que es faci de manera ordenada.

La descripció de la tasca ha d'incloure què fer (important establir els límits de l'activitat), quan (horari), durada i freqüència de l'activitat, amb qui es realitza (si hi haurà altres voluntaris, si es compartirà espai amb professionals), a qui afecta (qui es beneficia), lloc de realització...qui és la persona que coordina l'activitat/projecte... i com contactar amb ella....

Aquestes dades, igual que quan es tracta de donar informació sobre l'entitat, han de ser molt clares per evitar que hi hagi dubtes. S'ha de verificar que tothom ha entès les dades i si hi ha dubtes s'han d'aclarir (pot ser útil preguntar directament als voluntaris en referència a aquesta informació).

És possible que, segons quina tasca s¿hagi de dur a terme, calgui una formació sobre el col.lectiu a qui va dirigida l'activitat, més que no pas a l¿activitat pròpiament dita, encara que sigui una formació molt bàsica.

Sovint es dóna una formació interna mínima sobre el col.lectiu al qual va dirigida l'acció o sobre aquells aspectes que no són pròpiament l'activitat però que s'han de tenir en compte a l'hora de dur-la a terme.

Quan es dóna aquest tipus de formació mínima és important començar per contextualitzar-la, per explicar el per què és necessària i quins aspectes es tractaran, de manera que els que la reben tinguin un marc per situar-se. També s¿ha d¿explicar, si cal, la connexió que té amb la tasca o tasques a realitzar.

És important conèixer el punt de partida dels voluntaris, que sovint ja s'ha detectat si s'ha fet una entrevista individual. Malgrat que es tingui informació cal captar l'atenció dels voluntaris per tal d'aconseguir la finalitat de l'activitat formativa. Si se'ls fa participar, si poden posar en comú els coneixements que poden haver anat adquirint al llarg de la seva vida en relació al tema, podran assimilar molt més ràpid els nous coneixements. A més, el formador tindrà la informació necessària per valorar si està donant resposta a les necessitats que tenen o si ha d'adaptar el seu missatge per fer-lo més entenedor.

field_vote: 

El disseny d'un procés de formació interna dins l'associació

Imatge principal a portada: 
Fotografia extret de Flickr Font:
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

Trobareu els aspectes que heu de tenir en compte a l'hora de planificar les diferents accions formatives en les que els vostres voluntaris participaran: cursos, seminaris, jornades, congressos, tallers o xerrades entre altres.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
En què consisteix?
Continguts de l'acció formativa
Metodologies
Recursos didàctics
Avaluació de l'acció formativa
Continguts: 

Podem entendre per acció formativa concreta, la proposta de formació en la qual es desglossen les activitats formatives en les que els voluntaris participaran.

Hi ha molts tipus d'accions formatives, com ara un curs, un seminari, unes jornades, un congrés, unes xerrades o un taller. A més, a alhora de dissenyar l'acció formativa caldrà que determineu aspectes com ara: quins objectius generals i específics preteneu assolir, quins continguts concrets es treballaran, com es treballaran, on es realitzaran o quin material necessiteu.

Els objectius generals de l'acció formativa, els heu de plantejar en funció dels objectius del pla de formació de la vostra associació, i amb ells especificareu el tipus i el grau d'aprenentatge en relació a l'acció més concreta que hagueu determinat.

Un cop definits els objectius generals caldrà que determineu els objectius específics, també anomenats didàctics. Aquests fan referència a les diferents activitats formatives que us plantegeu al llarg de les sessions o trobades, entre d'altres.

A l'hora de seleccionar els continguts haureu de tenir present que aquests siguin representatius dels temes que heu escollit, que recullin els aspectes més significatius, els aspectes clau que es puguin aplicar a la tasca del voluntariat i que aquests es puguin transmetre adequadament al nivell dels participants.

Per organitzar els continguts serà important potenciar una perspectiva integradora, dosificar la dificultats de la temàtica, graduar el continguts (procedint del més senzill al més complex i d'allò que l'alumne coneix més a allò que desconeix) i complementar els aspectes teòrics amb els aspectes pràctics.

Un cop definits els objectius i continguts caldrà determinar de quina manera es treballaran al llarg de l'acció formativa. En aquest moment serà molt important que tingueu en compte les característiques dels destinataris i els aspectes relacionats amb el seu aprenentatge per tal de proposar les dinàmiques i els exercicis més adequats.

Algunes de les metodologies i tècniques de formació que podeu utilitzar podrien ser:

  • Mètodes i tècniques receptives:
    La informació és rebuda amb una escassa participació activa per part de l'alumnat. Són aquells casos en els quals el formador/a realitza una exposició teòrica o magistral dels continguts.
  • Mètodes i tècniques participatives:
    En aquest cas es promou la intervenció activa de totes les persones que participen dins l'acció formativa. El formador/a convida als participants a treballar en grup i a relacionar-se els una amb els altres. Es demana que cadascú busqui la seva pròpia informació, analitzi situacions, extregui conclusions o resolgui per ell mateix les situacions plantejades.
  • Mètodes i tècniques de treball individual:
    És evident que en qualsevol dels dos casos anteriors és necessari un treball individual d'assimilació, reelaboració i reflexió dels continguts, però en aquest cas la dimensió individual és la prioritat. Estaríem parlant d'exercicis de construcció conceptual, comentari de text o bé enquestes d'opinió. Tanmateix, tot i el treball individual, aquestes tècniques, sovint tenen l'objectiu de donar peu a un debat en grup a posteriori.

Els recursos didàctics us seran indispensables de cara poder portar a terme l'acció formativa. Hi podeu incloure des dels recursos més tradicionals com la pissarra, fins a més moderns com els ordinadors. El seu ús estarà condicionat en part, pels mitjans econòmics de què disposeu.

Heu de tenir en compte que aquests recursos són de gran valor perquè:

  • Clarifiquen alguns aspecte davant dels participants.
  • Augmenten i concentren l'atenció del participants.
  • Són força motivadors (p.ex un bon vídeo).
  • Animen a debatre, analitzar i interpretar.
  • Ajuden a l'exposició del formador/a.

Alguns dels recursos didàctics que podeu utilitzar poder ser:

Documents bàsics de referència:

  • La documentació que es dóna als assistents: textos, gràfics, exercicis, reculls bibliogràfics, entre altres.
  • La guia didàctica: és l'estructuració dels continguts segons les diferents sessions, i és per a l'ús dels formadors/es.

Suports audiovisual: la pissarra, les transparències, les diapositives, el vídeo, etc.

Suports informàtics: serien l'ordinador, els programes informàtics o l'internet, entre altres. Aquests recursos donarien un suport multimèdia a l'acció formativa.

A més, caldrà que penseu en altres recursos materials que es pugueu necessitar com ara: papers en blanc, retoladors, tisores, pots de cola, etc.

Cap d'aquests recursos no són millor que els altres. El més adequat és que feu una combinació amb alguns d'ells, en funció d'allò que us proposeu i del temes a tractar.

L'avaluació es converteix en un procés mitjançant el qual els participants saben fins on han arribat, en comparació amb el nivell en què es trobaven. Per tant, saben el què han assolit, què no, per què, i com ho poden fer per superar-se.

Tot i que aquesta avaluació tradicionalment l'ha portat a terme el formador/a, és interessant que els participants de l'acció formativa també realitzin la seva pròpia autoavaluació.

Cal que diferencieu tres funcions de l'avaluació:

  • Avaluació Inicial: es realitza al començament de l'acció formativa amb la finalitat d'obtenir informació sobre el nivell de coneixements i habilitats dels participants. Amb ella podreu saber què és allò que saben les persones i com ho saben i serà la base per anar introduint els nous aprenentatges.


Podeu utilitzar qüestionaris, fer preguntes, provocar discussions, etc.

  • Avaluació formativa: es realitzarà durant el procés, al llarg de les sessions. La seva finalitat és la de millorar el propi procés i confirmar si el procés va bé, i per tant si cal continuar així o si cal introduir-hi alguna reestructuració. Aquestes decisions les pot prendre tant el professor com els participants.
  • Avaluació sumativa: es realitza al final d'una acció formativa i pretén determinar l'eficàcia del procés formatiu concret.

Podeu utilitzar qüestionaris, proves de reflexió, treballs fets durant les sessions, etc. Serà important també tenir presents totes les observacions i informacions que s'hagin anat recollint en altres moments.

A partir d'aquí es podrà determinar si la formació ha estat eficaç i si s'han assolit els objectius proposats.

A més de valorar l'efectivitat que ha tingut la formació, també caldria valorar si els aprenentatges han estat realment útils i han repercutit en el comportament i les tasques dels voluntaris a l'associació. Per això, passat un temps de la formació, seria bo que passéssiu algun tipus de qüestionari per tal de detecta-ho.

Finalment només destacar que durant tot el procés avaluatiu hauríeu de tenir establerts criteris d'avaluació. És a dir, determinar aquells aspectes que tindreu en compte per saber si el procés ha anat bé o no, i per què, de cara a fer-ho millor la propera vegada.

field_vote: