Eines per treballar les habilitats socials (II)

Imatge principal a portada: 
Escolta activa by ZEMOS 98, flickr Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

A continuació us proposem més dinàmiques per treballar les relacions interpersonals amb les persones voluntàries de la vostra entitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Les frases inacabades
El nostre propi detectiu
Aprendre a donar i rebre crítiques
La piràmide del caramel
Per saber-ne més:
Continguts: 

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’autoconeixement.

Objectius

  • Conèixer, reconèixer, acceptar, expressar, controlar i reconduir les pròpies emocions.
  • Aprofundir en el desenvolupament i expressió emotiva lligada al pensament analític i racional.
  • Potenciar les relacions i habilitats socials mitjançant el control i gestió de les emocions i actituds.

Descripció

Aquesta dinàmica consisteix en complementar, per part de cadascuna de les persones participants, diferents frases inacabades amb l’objectiu de reflexionar sobre si mateix.

Per fer-ho, es lliura a cadascuna de les persones una fitxa amb diferents frases. A continuació es fa una proposta de frases, però es poden afegir més o substituir segons les característiques del grup.

  • Quan estic callat/da a en un grup em sento...
  • Quan estic amb una altra persona i no parlo em sento...
  • Quan m’empipo amb algú em sento...
  • Quan alguna persona s’empipa amb mi em sento...
  • Quan alguna persona em critica em sento...
  • Quan alguna persona que està amb mi i plora em sento...
  • Quan faig un compliment a algú em sento...
  • Quan sóc injust/a em sento...
  • Quan alguna persona és injust/a amb mi em sento...

Posteriorment, les respostes es posen en comú, comentant-les i analitzant les emocions i conductes que hi ha darrera d’aquestes. Aquesta posada en comú dels sentiments pot facilitar conèixer-nos i aprofundir sobre els sentiments i situacions que són personals i socials.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’educació emocional.

Objectius

  • Saber reconèixer les nostres emocions.
  • Saber què per tal de solucionar un conflicte és bo expressar les emocions adequadament.

Descripció

Les emocions són un reflex de pensaments no analítics que acostumem a donar per descomptat, sense reconèixer la seva procedència. Però si identifiquem aquests pensaments inconscients, els analitzem i articulem de forma diferent, podrem canviar les formes de sentir, d’expressar les nostres emocions i, per tant, d’actuar.

Per fer-ho, la persona responsable de la coordinació del voluntariat reparteix a cada voluntari/a una fitxa on hi figuren els següents apartats:

Situació Penso Sento Dic

1

2

3

4

Una vegada repartides, els explica que han d’imaginar que es troben en les següents situacions (aquestes situacions es poden canviar i adaptar a la realitat del grup):

  • Vaig decidir apuntar-me a classes de guitarra, juntament amb el meu millor amic, però ara ell escull a una altra persona per realitzar els exercicis.
  • El meu cosí sempre es burla de mi a les reunions familiar.
  • El meu cap, finalment, no em deixa posar en marxa els canvis que vaig proposar.

Posteriorment, cada persona reconeix i escriu a la fitxa que pensen de cadascuna d’aquestes situacions i que senten (escoltant les sensacions corporals i reconeixent l’emoció). La idea és que defineixin les seves emocions primàries.

A més, cadascuna de les persones imagina una nova situació i descobreix que sent en aquest cas, quines són les emocions i conductes que acompanyen al nou pensament i quines diferències hi ha respecte a les situacions anteriors.

Amb aquesta dinàmica, les persones podran trencar aquest procés inconscient, adonar-se’n que és responsabilitat de cadascú conèixer els seus sentiments i pensaments , així com canviar les actituds per tal de poder ser més constructius i facilitar la convivència i diàleg del grup.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar la comunicació i empatia.

Objectius

  • Desenvolupar una actitud oberta i d’aprenentatge davant la crítica.
  • Fomentar una cultura interna que accepti “l’error” com una part del procés d’aprenentatge.
  • Reflexionar sobre els valors propis i la capacitat d’empatia.

Descripció

Acceptar els comentaris i les crítiques d’altres persones no sempre és fàcil, sinó que cal un procés d’aprenentatge que ens ajudi.

Una forma d’iniciar aquest procés és que cada persona voluntària es penji a l’esquena un foli amb el seu nom. Un cop fet, totes les personaes escriuen en el paper de cada participant aquells aspectes que més els agradi d’ella a l’hora de treballar i aquell que no els agradi tant. En aquest sentit, la persona dinamitzadora ha de recordar que les opinions s’han de formular d’una forma respectuosa, sense ferir. Es tracta d’aprendre tant a realitzar com a rebre crítiques constructives.

Posteriorment, cada participant, de forma individual, reflexiona entorn als comentaris rebuts i respon les següents preguntes:

  • Quina importància té aquesta crítica? (Què hi ha darrera)
  • Quina situació pot haver provocat aquesta crítica? (Creus que està fonamentada? Podries haver canviat el teu comportament? De quina manera?)
  • Aquesta crítica la rebo sovint i per part de diferents persones?
  • Quanta energia haig d’esmerçar per realitzar el canvi que em suggereix la crítica?

Una vegada fet aquest treball individual, la persona dinamitzadora ha de decidir si les respostes s’exposen en grup o no. Amb aquesta dinàmica el que es pretén es treballar, des del punt de vista personal, com vivim les crítiques d’altres envers la nostra feina, posar-nos en el lloc de l’altra i entendre per què no sempre resulta fàcil que els altres acceptin els nostres comentaris o propostes de millora.

Aquesta dinàmica ens pot ser útil per treballar la motivació del voluntariat.

Objectius

  • Promoure l’autoconeixement de les motivacions i expectatives del voluntariat.
  • Facilitar la relació de les motivacions amb la satisfacció de necessitats de la persona voluntària.

Descripció

No és cert que les persones voluntàries no esperin cap “recompensa” pel desenvolupament de les seves tasques. Totes les persones inicien aquesta activitat com a conseqüència d’una necessitat, ja sigui de relació, de desenvolupament personal, de formació, etc.

Tenint en compte aquesta realitat, és molt important que tant la persona responsable de la coordinació del voluntariat com les pròpies persones voluntàries coneguin les seves motivacions, expectatives i necessitats. Només d’aquesta manera podrem fer que la presència de la persona voluntària a l’entitat sigui satisfacció per a totes dues parts.

Una opció per tal de treballar aquests aspectes és que totes les persones voluntàries, de forma individual i durant 10 ó 20 minuts, reflexionin i donin una resposta sincera a les següents qüestions:

  • Per què ets o vols ser voluntari/a?
  • Què et motiva a ser voluntari/a?
  • Per què has triat aquesta entitat per desenvolupar tasques de voluntariat?

Una vegada respostes, han de situar les seves reflexions individuals en la següent piràmide de Maslow.

Finalment, i de forma grupal, s’estableix un espai de debat (20 ó 30 minuts) al voltant d’aquests dos aspectes:

  • La relació entre les motivacions, el compromís i la permanència del voluntariat.
  • La legitimitat i pertinència de les motivacions.

La idea és que les persones voluntàries reflexionin i responguin de forma argumentada les següents qüestions:

  • L’acció del voluntariat és sempre totalment desinteressada?
  • L’entitat ha de tenir en compte els interessos de voluntariat?

Aquestes dinàmiques formen part del Manual Integral de Acción Voluntaria que la Plataforma de Voluntariado de España va editar a l’any 2006. Podeu consultar aquests i altres continguts que integren el manual a través d’aquest link.

field_vote: 

Eines per treballar les habilitats socials

Imatge principal a portada: 
Imatge de Nono Fotos, flickr Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs trobareu diferents dinàmiques que podeu realitzar amb les persones voluntàries de la vostra entitat amb l’objectiu de treballar les relacions interpersonals.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Posem nom a les emocions
Parlem-ne
Resolució de conflictes de forma pacífica
Tinc un present per a tu
Guanyar o empatar...aquesta és la qüestió
Per saber-ne més:
Continguts: 

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’educació emocional.

Objectius

  • Reconèixer que el cos ens envia missatges quan sentim emocions.
  • Reconèixer que existeixen molts tipus d’emocions, unes més profundes que altres.

Descripció

La persona dinamitzadora agrupa a les persones en grups de 6 ó 8 persones, o més petits. Cadascú dels grups rep una fitxa on hi ha descrita una situació i, entre tots els membres, han de decidir i anotar quina emoció es representa en aquesta. Així, la persona dinamitzadora ha d’elaborar, prèviament, les fitxes tenint en compte el tipus d’activitat o àmbit d’actuació de les persones voluntàries, així com el clima del grup i la necessitat de gestió de les emocions d’aquestes persones.

Posteriorment, cada grup explica a la resta la seva resposta. Una vegada que tothom ha exposat la seva, la persona dinamitzadora exposa la llista amb les emocions primàries (dolor, por, irritació, fúria, vergonya, gelosia, alegria, solidaritat, etc.) de cadascuna de les fitxes repartides. Ara, els diferents grups han d’autovalorar la seva resposta. En aquests moments, la persona dinamitzadora ha de potenciar la reflexió general, sobre les emocions, motivant l’acceptació i el respecte de les diverses opinions sobre el tema, clarificant quins són les emocions bàsiques que poden aparèixer en la tasca de voluntariat que realitzen i indicant de quina forma es poden expressar aquestes sense fer mal a la resta de persones.

Algunes de les situacions que es poden descriure a les fitxes són: reconeixen el teu progrés, una persona menysté la teva aportació, una persona abandona el grup al qual pertanys, guanys un premi, una persona molt propera a tu no està vivint un bon moment, t’has retrobat amb una persona molt estima que fa molt temps que no veus, has d’abandonar una activitat que t’agrada molt perquè tens una obligació, et fan fora de la feina, et posen un sobrenom que no t’agrada, t’exclouen del grup al qual pertanys, et proposes realitzar una nova activitat, aconsegueixes la meta que t’has proposat, necessites explicar-li algú els teus sentiments i ningú t’escolta, et trobes en una situació de perill o et diuen una cosa agradable que et fa sentir bé.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’expressió, la comunicació i el diàleg.

Objectius

  • Aprendre a dialogar.
  • Potenciar l’empatia.

Descripció

La persona dinamitzadora exposa breument un tema polèmic d’actualitat. Aquest pot tenir relació o no amb l’àmbit de treball/col·lectiu on es realitza el voluntariat. A continuació, sondeja al grup per veure quina és la seva postura respecte aquest tema. A partir de les opinions –i tenint en compte que aquests siguin equitatius -, les persones queden dividides en dos grups.

Ara, cadascú dels grups prepara una exposició de 10-15 minuts on defensen una postura contraria a la seva. Una vegada preparada aquesta, s’exposa a la resta per tal de continuar amb el debat, oferint l’oportunitat de fer preguntes sobre aquells aspectes que no queden clars o estan argumentats de manera més feble. La idea és poder realitzar dues tandes de preguntes i respostes.

Finalment, la persona dinamitzadora pregunta a totes les persones com s’han sentit defensant una postura diferent a la seva, si han canviat algunes concepcions prèvies, si encara continuen mantenint de manera rotunda la postura inicial, si només existeixen dos únics posicionaments, etc.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar i educar en la resolució de conflictes.

Objectius

  • Conèixer les parts que intervenen en un conflicte.
  • Aprendre a cerca mètodes que ajudin a canalitzar els conflictes i evitar la violència.
  • Treballar la participació i implicació de les persones voluntàries en el projecte de voluntariat.

Descripció

Els conflictes són fruit d’interessos confrontats. Cada dia al món s’inicien multituds de conflictes amb orígens molt variats: econòmics, de propietat, polítics, territorials, culturals, ètnics, religiosos, etc. El que es busca amb aquesta dinàmica és potenciar una reflexió sobre com es poden resoldre de manera pacífica els diferents problemes que puguin aparèixer en el grup.

Per fer-ho, les persones voluntàries, repartides en dos grups, elaboren i defensen una proposta de programació de les activitats a realitzardurant l’any tenint en compte el calendari festiu del territori. Una de les persones voluntàries no formarà part de cap grup, sinó que actuarà com observador del procés.

Durant mitja hora, els dos grups es reuneixen per separat i elaboren la seva proposta, discutint-la i pensant quins arguments faran servir per defensar-la. Posteriorment, hauran d’exposar-la a l’altre grup. En aquesta exposició, la persona dinamitzadora ha de qüestionar les propostes presentades fins al punt que tots dos grups estiguin tan motivats defensant les seves conviccions que no siguin capaços d’escoltar les idees que proposen l’altre grup. Es tracta de l’inici del conflicte entre totes dues parts, amb interessos oposats i sense ser capaços d’escoltar-se.

Arribat aquest moment, la persona que fa d’observadora, i que ha seguit el procés atentament des d’una posició neutral, ha de d’assumir el seu rol de mediadora per tal d’ajudar a les dues parts a arribar a un acord. Per fer-ho, ha d’ajudar a trencar la incomunicació i fer possible que iniciïn un diàleg. Així, la persona mediadora ha de tenir confiança en totes dues parts i ha de tenir l’habilitat d’anar cercant punt de trobada, començant per aquells aspectes més senzills fins a arribar a les concessions mútues. Es tracta d’un procés complex, però el consens serà ferm i estable, ja que estarà construït sobre un acord global.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar la cohesió i confiança del grup, així com fomentar l’autoestima i el sentiment de pertinença.

Objectius

  • Aprendre a “donar” i “rebre”.
  • Propiciar la reflexió i l’acceptació dels altres.
  • Valorar el grau d’acceptació, feedback.

Descripció

La persona animadora explica a les persones voluntàries que aquella que vulgui fer-li un regal simbòlic a altra –ja sigui una idea, un desig o una carícia– ho pot fer escrivint-ho a una de les targetes que se’ls hi entrega o de manera gestual.

Una vegada que totes les persones han “elaborat”el seu present, aquestes es col·loquen formant una rotllana i, una a una, han d’anar entregant el seu present a la persona triada. La persona que rep la targeta la llegeix en veu alta i reflexiona sobre el que diu, sense fer més comentaris. En cas que el regal sigui una carícia, no ha de dir ni fer res.

Posteriorment, la persona dinamitzadora ha de fer que aquestes analitzin les seves vivències fent preguntes del tipus: com t’has sentit?, de què t’has donat compte?, com valores aquest present?, quina utilitat pensen donar-li?, etc.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar el concepte de cooperació i solidaritat tan a nivell del grup com de la societat en general.

Objectius

  • Desenvolupar una actitud cooperativa i solidària.
  • Reflexionar mitjançant la pràctica sobre el sentit i els valors del voluntariat.

Descripció

Una vegada repartides les persones voluntàries en dos grups, amb un màxim de sis persones a cadascun, la dinamitzadora explica que ara representen dos presoners que han realitzat un robatori a un banc. Després de mesos de cerca, la policia els ha capturat, però no compta amb les suficients proves per fer una acusació formal. Amb l’objectiu d’aconseguir una confessió, la policia proposa a tots dos presoners – els quals estan incomunicats – que si confessen que ha fet l’altre reu tindran una rebaixa de la condemna.

En concret, la situació dels dos presoners pot ser:

Dilema del presoner

  • Equip A: Sí Sí No No
  • Equip B: Sí No Sí No
  • Anys de presó: A=10 A=0 A=20 A=0
    B=10 B=20 B=0 B=0

La policia ofereix als grups votar deu vegades si confessen o no. Els grups no poden escoltar les votacions i argumentacions de l’altra fins que al final de tot no és facin públiques. Després de la quarta votació, però, se’ls informa que se’ls permet una negociació. Aquesta suposarà reduir a la meitat el total d’anys a la presó de cada grup després de realitzar la quinta votació, però les persones voluntàries no han de conèixer aquesta situació fins al final de la votació.

Després de la novena votació se’ls permet una segona negociació. Aquesta també suposarà reduir a la meitat el total d’anys a la presó de cada grup després de realitzar la darrera votació. En aquest cas, les persones voluntàries no han de conèixer aquesta situació fins al final del joc.

Votacions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Grup 1

Grup 2

Finalment, la persona dinamitzadora ha de propiciar la reflexió conjunta a partir de preguntes del tipus: quins sentiments us ha provocat l’altre grup?, hi ha hagut acord entre els membres dels grups per votar i negociar?, què s’ha fet per arribar a un acord?, què heu fet per disminuir la vostra condemna?, què ha fet l’altre grup?, quina relació creieu que hi ha entre aquest dinàmica i els processos de negociació a l’entitat?, diríeu que les persones voluntàries de l’entitat són cooperatives o competitives?, alguna vegada entreu en conflicte amb altre membre de l’entitat? i què feu en aquests casos?

Aquestes dinàmiques formen part del Manual Integral de Acción Voluntaria que la Plataforma de Voluntariado de España va editar a l’any 2006. Podeu consultar aquests i altres continguts que integren el manual a través d’aquest link.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat

Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert

field_vote: 

Universitat i ONG, treball en xarxa

Imatge principal a portada: 
Voluntari Creu Roja Font:
Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària
Resum: 

Moltes ONG tenen grups propis dins les universitats o col·laboren amb aquestes institucions per la cooperació al desenvolupament, la formació, el voluntariat i les campanyes de conscienciació. Aquestes sinèrgies afavoreixen l’intercanvi de coneixements i la materialització de propostes concretes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
ONGD amb presència a les universitats i Campus
Col·laboracions entre universitats i ONG
Formació
Les relacions amb les ONGD del sud
Continguts: 

Intermón Oxfam, Veterniaris Sense Fronteres i Amnistia Internacional, per exemple, tenen els seus propis grups universitaris al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Moltes ONG opten per aquesta opció, ja que ofereix als estudiants poder dur a terme campanyes descentralitzades que vénen de la ONG central.

En alguns casos, aquestes ONG estableixen vincles de col·laboració amb la pròpia universitat o amb les entitats que formen part d’aquesta (com la Fundació Autònoma Solidària de la UAB, la Fundació Solidaritat UB o la Oficina de Cooperació i Voluntariat de la UdG). Aquestes ONG pretenen arribar a un públic jove i el perfil dels estudiants universitaris encaixa perfectament dins d’aquest objectiu.

Per la seva banda, les universitats també tenen interès en fer arribar al Campus campanyes i accions en temàtiques de cooperació per al desenvolupament i voluntariat. Les àrees o entitats universitàries que treballen en aquests aspectes volen potenciar aquest tipus de contactes, ja que proporcionen a l’alumnat una experiència sobre el terreny i en el cas que algú estigui interessat en una campanya concreta, pot utilitzar la ONG com a canal de participació.

Moltes vegades la universitat té interès en aprofitar una campanya d’una ONG per articular un grup de voluntaris. Aquesta situació beneficia tant a universitat com a ONG. Per una banda, la universitat no ha de generar material nou, si no que pot aprofitar el que ja està creat. Per altra banda, la ONG pot amortitzar millor tota la seva inversió en recursos. Per exemple, aquest curs els voluntaris i voluntàries de la FAS van organitzar una jornada al campus de la campanya de l’ONG SETEM “Roba Neta”: la FAS va poder aprofitar tota la feina feta per SETEM i traslladar-la i fer-ne difusió al Campus. En aquell moment una treballadora marroquina portada per SETEM estava oferint el seu testimoni a diferents espais i va poder venir a la UAB en el marc d’aquesta campanya, per tant la ONG va poder amortitzar millor la seva despesa en fer venir la treballadora del Marroc.

En La Setmana de la Cooperació a la UAB que organitza la Fundació Autònoma Solidària (FAS), que enguany s’ha centrat en l’Àfrica, sempre es conviden a diverses ONG que expliquen la seva experiència i reflexions, així com dinamitzen alguns dels tallers.

La campanya de la Creu Roja “Salut Verda” s’ha portat aquest curs a la Universitat de Girona (UdG), el projecte consistia en la projecció de documentals sobre medicina i salut a la universitat. En la mateixa temàtica Medicus Mundi ha projectat documentals també a la Universitat de Girona i a la Universitat de Lleida (UdL).

L’organització Rumb a Gaza va celebrar el dia 17 de febrer unes jornades sobre la Segona Flotilla de la Llibertat arreu de diferents universitats, entre elles la Universitat de Barcelona (UB) i la UAB.

Una altra forma d’apropar la feina de les ONG als i les universitàries són les xerrades informatives sobre els estius solidaris que organitzen moltes ONGD.

Altres exemples són la Diada de la Solidaritat de la UdG (que tenia entre altres activitats una fira d’entitats) o l’exposició fotogràfica a la UdL “Bombai en blanc i negre” de l’ONG Sonrisas de Bombay.

En la tasca formativa trobem una altra forma de feina conjunta:

- La Federació Catalana d’ONG dicta el curs de cooperació que la FAS ofereix als estudiants de la UAB.

- Algunes universitats i ONG ofereixen màsters i postgraus, com passa per exemple a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o la Universitat Rovira i Virgili (URV).

- Amb l’objectiu de fer arribar els valors de la pau i la justícia social, la Universitat de Girona (UdG) i Justícia i Pau, organitzen el Campus per la Pau.

- El Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) col·labora amb entitats i ONG oferint cursos especialitzats en l’àmbit de la cooperació, ajuda humanitària, etc. Són cursos de capacitació per a ONG i programes d’extensió universitària conduits per ONG.

Aquests són alguns dels molts exemples que podrem trobar en el treball en equip que realitzen tant universitats com en ONG en l’àmbit formatiu.

Algunes universitats tenen convenis amb ONG del Sud perquè els estudiants facin les seves pràctiques o un voluntariat amb l’entitat. Una de les universitats amb més tradició amb intercanvis d’aquest tipus és la UPC.

La Mireia Vidal ha estudiat Educació Especial a la UAB i l’any passat va fer les seves pràctiques a CANAT, una ONG de Piura, Perú. “La meva experiència a CANAT ha sigut molt enriquidora, tant personalment com professionalment. El fet d'estar amb nens amb problemes greus econòmics, d'aprenentatge, familiars... tant diferents com n'estem acostumats en el nostre entorn m’ha fet veure que és una realitat completament desconeguda i que la única manera d’entendre-la és viure-la”, valora la Mireia.

Combinar el treball i experiència d’universitats i ONG és una bona forma per a que els estudiants coneguin les campanyes que s’estan realitzant, es formin i participin per contribuir en la construcció d’un món més just.

field_vote: 

Dona i universitat

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària
Resum: 

La batalla per la igualtat de gènere també es lliura a la universitat, on dones, col·lectius i entitats reivindiquen aquest dret bàsic.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
La desigualtat en dades
Història de l’Accés de les Dones a les Universitats Espanyoles
Unitats d’igualtat entre dones i homes
Col·lectius universitaris
Continguts: 

En la majoria de carreres, excepte les d’àmbit tecnològic, les classes estan formades per més dones que homes, i el seu rendiment acadèmic també és superior (un 79% en el sector femení front un 72% en el masculí a la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, per posar un exemple). Tot i així encara queda camí per fer en la lluita per la igualtat de gènere a la universitat:

- Les dones universitàries després d’haver acabat la carrera majoritàriament tenen sous més baixos que els homes universitaris.

- Pocs anys després d’haver acabat els estudis universitaris hi ha una proporció més alta de dones que d’homes amb contractes temporals.

- La proporció d’homes en funcions directives i tècniques supera amb escreix la de les dones.

- Les diferències en el sou, en el tipus de contractació i en les funcions realitzades a l'empresa no es mantenen en els índexs d'ocupació, d'inactivitat o d'atur, que són més o menys iguals entre homes i dones, cosa que evidencia que les dones universitàries treballen, però en condicions pitjors.

Les xifres parlen per si soles, les dades l’Enquesta de Població Activa feta per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2007 revelen que a Catalunya hi havia un 52,3% de dones titulades universitàries front un 47,7 d’homes. Un 63,2% d’homes eren tècnics, professionals, científics i intel·lectuals, en canvi, tan sols un 39,5% de dones ho eren. Fen referència al professorat a les universitats públiques, un 36,2% de dones i un 63,8% d’homes ocupaven aquest lloc de treball.

Pel que fa a dades més actualitzades de la mateixa enquesta durant el primer trimestre del 2011, la falta de llocs de treball afecta més a les dones (123.800) que als homes (89.800), això és degut a la destrucció de llocs de treball i a l’increment de dones actives. La taxa d’atur masculí és del 20,76% i el femení és del 21,94%.

El Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida va elaborar l’any passat un curtmetratge d’animació anomenat “Centenari de l’Accés de les Dones a les universitats Espanyoles 1910 – 2010”.

Aquesta pel·lícula fa un repàs històric de la presència de les dones a les universitats espanyoles abans i després de l’aprovació de la Reial Ordre de 8 de març de 1910, que va permetre l’accés de les dones a la universitat sense cap autorització. El curtmetratge mostra dades que ens revelen que un segle més tard les dones han de seguir obstacles per assolir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit acadèmic i laboral.

Podeu mirar la pel·lícula aquí. És un treball de Florence Henrard, que és cineasta d’animació, realitzadora i animadora de dibuixos i ninots.

Segons la Disposicióaddicional onzena de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, de Universitat, modificada per la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, les universitats han de comptar entre les seves estructures d’organització amb unitats d’igualtat per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d’igualtat entre dones i homes.

Algunes d’aquestes unitats són l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, la Comissióper la Igualtat de gènere de la UB, la Unitatd’igualtat d’oportunitats entre dones i homes UdG, elCentre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL, UPF Igualtat de la Unitat de Suport a Programes Especials, l’Oficina de Suport a la Igualtat d’Oportunitats de la UPC i l’Oficina per la Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones de les UIB. Moltesuniversitats que no figuren en aquest llistat disposen d’un Pla d’Igualtat entre dones i homes.

Són varies les entitats de diferent índole que treballen en qüestions de gènere des de la universitat, tan per millorar la situació a nivell intern com extern. Aquest només és un recull d’alguns dels més actius:

- Grup Interdisciplinar per la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials (GIPE/PTP):aquestgrup de treball de la UAB està implantant a Espanya i Gàmbia una estratègia integral per evitar la mutilació genital femenina (MGF) a persones d’aquest país Africà. S’ha creat l’Observatori Transnacional d’Investigació Aplicada a Noves Estratègies per la Prevenció de les Mutilacions Genitals Femenines que treballa en la investigació, la formació, el disseny de materials educatius multimèdia i la “iniciació sense mutilació” (una proposta de ritual alternatiu).

- Dolça Lluita: col·lectiu antipatriarcal de la UAB. La seva intenció és formar-se i incidir en el moviment estudiantil per lluitar per una educació horitzontal, popular, lliure i antipatriarcal.

- Generatech: neix a la UAB amb l’objectiu de promoure la producció i difusió audiovisual combativa i crítica per transformar les relacions de gènere tradicionals i construir-ne de noves.

- Seminari Interdisciplinari d’Estudi de la dona de la UdL(SIED): és una associació feminista i universitària de la UdL. Treballa des de l’any 91 per la consecució de la igualtat entre homes i dones i té un Centre d’Estudis i Documentació de les Dones. El SIED va crear la Unitat d’Igualtat de la UdL, el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones, abans que la llei orgànica del 2007 establís que totes les universitat havien de tenir-ne un.

- Centre de Recerca de Dones de la UB (DUODA):és un centre de recerca interdisciplinari de la UB que practica la relació sense fi, la relació no instrumental, pel simple fet del gusta a relacionar-se i reivindicar la diferència sexual.

- Universitat d’Estiu de les Dones de la UB (UED):és una universitat que té com a objectiu oferir una formació alternativa en matèria d’igualtat de gènere.

- Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones (CiPD) de la UB: format pel Centre Dona i Literatura, el Seminari de Filosofia i Gènere i Tàcita Mútua, tots de la UB. Aquests grups s’han unit en l’estudi de la creació de les dones en la literatura, el cinema, les arts i el pensament filosòfic, des de l’Antiguitat fins els nostres dies. Analitzen les representacions de la feminitat i la masculinitat en la cultura, que desemboquen en conductes com la violència de gènere.

- Programa Dona UPC: treballa amb iniciatives que perquè augmenti el nombre de dones que estudien carreres de tipus tecnològic.

- Dona Tech XXI de la UPC: un espai per a les dones politècniques on hi ha informació sobre cursos i màsters, beques i el concurs Dona Tech XXI. Està pensat per ajudar a la dona politècnica en el seu desenvolupament professional.

field_vote: 

Associacionisme universitari i noves tecnologies

Imatge principal a portada: 
Xarxes socials Font:
Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària
Resum: 

En aquest recurs fem un repàs de les eines que tenen a l'abast les entitats a través d'Internet per desenvolupar millor la seva activitat i adaptar-se al context actual marcat per la web 2.0. Ens fixem concretament en el món de l'associacionisme universitari.

Ja fa temps que el debat entorn l’ús de la web 2.0. gira entorn d’institucions, empreses, professionals o usuaris en general. El món de l’associacionisme no en queda al marge, i l’universitari és una peça més d’aquest engranatge.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Eines que faciliten l’associacionisme
Ciberactivisme i seguretat
Un canvi de paradigma
Universitaris en xarxa
La presència a Internet
Mirant al futur
Continguts: 

Dins les eines més comuns per treballar conjuntament en xarxa podem trobar el correu electrònic (s’utilitzen molt les llistes de correu), les wikis (per editar textos de forma col·laborativa) i les intranets (per gestionar equips, tasques i informació).

A part de les seves pròpies pàgines web, els col·lectius també s’han llançat a la utilització de blocs gratuïts, que segons Joan Cuevas, de la Fundació Pere Tarrés, han representat una autèntica revolució: "Ara les entitats tenen a l'abast pàgines web potents, gratuïtes i fàcilment editables. A més, els blocs peremeten aglutinar la majoria d'eines, funcions i perfils que tenen a la xarxa".

El Facebook és una de les eines més utilitzades. “Les entitats que fan intervenció directa, que són molt properes a la gent, utilizen molt el facebook”, explica Joan Cuevas. El Twitter està creixent però té un perfil més professional que pot interessar només a un determinat tipus d’entitat. Algunes universitats com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat de Barcelona (UB) ja tenen perfil de Twitter,però en general encara no es fa un ús tant gran d’aquesta eina com el facebook.

Una altra eina per treballar a nivell intern seria el nou “Google for Nonprofits”, que reuneix totes les aplicacions que té Google adreçades a les ONG. Pel que fa al treball col·laboratiu entre diverses entitats, la plataforma de difusió Xarxanet.org és un bon exemple.

Per a Jaume Albaigès, enginyer que treballa en el desenvolupament d’estratègies tecnològiques per a ONL, “es nota un creixement important de l’ús del vídeo com a canal comunicatiu i de motivació a través de plataformes com Youtube, Vimeo o Blip. També comencen a aparèixer algunes aplicacions pròpies del sector, com Actuable, que permet generar peticions d’incidència política de forma molt senzilla”.El programari lliure també ofereix molts possibilitats per navegar per Internet, editar textos, imatges, so... alguns exemples son el Firefox, Joomla! i Gimp.

“És cert que de la mateixa manera que les xarxes permeten potenciar el paper dels activistes, els governs i altres actors també tenen més elements al seu abast per saber qui són aquests activistes que els pressionen o denuncien” afirma Jaume Albaigès, que explica que recentment ha sortit a la llum el cas d’alguns governs que aprofiten fotos de Facebook o Flickr per identificar els manifestants: “No cal ni que les fotos les faci la policia!”.

Hi ha organitzacions o grups que desenvolupen eines que ajuden als activistes a fer més segura la seva activitat, particularment en contextos de poc respecte als drets humans. Els activistes en xarxa reben el nom de “hacktivistes” o ciberactivistes i es pot trobar força informació sobre la seva activitat a hackerspace barcelona.

En el seu moment Wikileaks va muntar un sistema que li permetia rebre filtracions mantenint la seguretat dels seus confidents. Hi ha altres eines con Tor, que ajuden a navegar sense deixar rastre o deixant un rastre difícil de seguir.

Altres moviments socials utilitzen el N1 (que és com una xarxa social, però amb un alt grau de seguretat i encriptació), el Marsupi (un servidor autogestionat que a la pràctica es dedica a la investigació i a treballs mantenint blocs, wikis, llistes de correu, gestors de continguts...) i Riseup (permet compartir arxius en un alt grau de seguretat). Molts dels col·lectius que utilitzen aquests programes ho fan sobre la xarxa lliure Guifi.net, que és una xarxa d’accés obert i neutra on quan algú es connecta estén la xarxa i obté connectivitat, és a dir, es pot accedir gratuïtament a Internet a través d’aquesta xarxa ciutadana que és propietat de tothom que hi participa i es va estenent per diferents nodes del territori.

En altres eines més populars, com Facebook, hi ha un sofisticat sistema per a determinar quins continguts o quines dades poden veure o deixar de veure els altres usuaris, però per Albaigès “ni els usuaris hi solen prestar molta atenció ni són prou intuïtius”.

Encara que són moltes les eines que permeten publicar i difondre continguts “moltes entitats desconeixen les possibilitats de cada eina i normalment no tenen una estratègia predefinida” , explica Jaume Albaigès. Per ell a part de l’estratègia també falta introduir un factor valoratiu: “La majoria d’organitzacions no tenen cap dada real sobre l’impacte que pot estar generant la seva activitat a través de la xarxa”.

A moltes organitzacions els hi costa adaptar-se al canvi tecnològic, per a Joan Cuevas cal perdre la por a compartir idees, aprendre a fer la informació atractiva i aprendre també que cal perdre temps per a compartir informació i fer equip.

De moment ja fa anys que es porten a terme diverses iniciatives per formar a entitats i col·lectius de tot tipus en l’ús de les noves tecnologies. Una de les entitats que realitza aquest treball és l’Associació per a Joves TEB, que forma i assessora joves en aquests temes.

Sembla que els universitaris tot i tenir molta presència a títol individual a Internet, no treuen tot el suc que podrien treure (conscient o inconscientment) de les oportunitats que ofereix la xarxa a nivell associatiu. Tot i així, hi ha varis projectes que val la pena comentar.

De la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han sorgit vàries iniciatives relacionades amb Internet i les noves tecnologies, encara que no estan estretament vinculades a l’associacionisme universitari. Seria el cas de Generatech, que amb una mirada de gènere treballa amb la tecno-cultura audiovisual, d’aquesta forma es creen xarxes de dones i material relacionat amb temàtiques de gènere. Per la seva banda, l’associació estudiantil GNUAB és un col·lectiu de difusió de programari lliure de la universitat. Un altre projecte que ha anat guanyant molta popularitat des de la seva creació ha estat Patatabrava, una web que van crear uns estudiants amb continguts interessants per la resta de la comunitat universitària: apunts, frases cèlebres dels professors, fòrums, xats, espais personals per a cada usuari, blocs, etc.

Evidentment no només a l’Autònoma es donen lloc iniciatives d’aquest tipus. Ràdio Art és una ràdio gestionada per universitaris i té la seva pròpia plana web des d’on es poden escoltar tots els programes. És la ràdio universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encara que està oberta a tothom que vulgui escoltar-la i participar.

A partir de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya varis estudiants van ocupar durant mesos el Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Fruït de l’intercanvi de coneixements i experiències que es van produir durant aquells mesos i després del seu polèmic desallotjament, molts estudiants que havien estat ocupant aquest espai van formar la Universitat Lliure La Rimaia. Lagent de La Rimaia dóna molta importància a Internet i les noves tecnologies i sempre acull xerrades i tallers de formació relacionats en aquestes temàtiques, de fet treballa de la mà d’altres col·lectius com Marsupi.

Les assemblees de facultat també tenen el seu espai a la xarxa a través dels diversos blocs que té cada assemblea. Pel que fa sindicats estudiantils com el SEPC i l’AEP, aquest tenen pàgines web atractives i amb actualització constant. A part, també estan presents a les xarxes socials a través de facebook, on aconsegueixen un contacte més proper amb l’estudiantat. Al facebook també hi podem trobar altres col·lectius universitaris com Dolça Lluita o l’Autònoma Rebel. L’Hortet de l’Autònoma (un projecte d’agricultura ecològica autogestionat per estudiants) o Estudiants en Lluita, són exemples d’altres col·lectius universitaris que tenen pàgines web pròpies.

En l’àmbit de la cooperació i el voluntariat, lAssociació d’Universitaris per a la Cooperació (AUCOOP), un associació formada per estudiants universitaris de la Universitat Politècnica de Catalunya, també té una pàgina web on informa de totes les activitats que realitza. Per la seva banda, els estudiants que estan en fent el Voluntariat de les Nacions Unides també tenen el seu bloc per anar informant de les seves vivències. Els voluntaris i voluntàries de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) també poden seguir l’activitat d’aquesta l’entitat i comunicar-se a través del facebook.

Amb tot aquest canvi de paradigma cada vegada es fa més evident la importància d’estar present a Internet. Joan Cuevas afirma que “està clar que si una entitat no està a la xarxa està perdent un gruix de públic enorme i està deixant d’apostar per un mitjà de comunicació que està en constant creixement”.

Per a en Julià Mestieri, membre del GNUAB, cal plantejar que és l’associacionisme o l’activisme en xarxa. Per una banda es podria entendre que és l’ús de la xarxa per part de les associacions, per l’altra també es podria entendre com el tipus d’associacionisme que es fa íntegrament o principalment a través de la xarxa. “En el primer cas ja es pràctica molt, moltes organitzacions estudiantils tenen el seu espai web o fan difusió a través de la web de l’ETC o via mail”, valora en Mestieri. Per a ell mereix una menció especial l’ús de xarxes socials per la difusió de diferents activitats, festes universitàries o casos més polititzats com la Festa Major de l’Autònoma. Pel que fa al segon cas, hi ha associacions com el GNUAB que s’organitzen principalment en base una llista de correu. “Les oportunitats d’Internet són clares, en quan a la difusió és una forma gratuïta d’arribar a molta gent, a més de més senzilla que cartells i octavetes. També et permet tenir discussions sense requerir una trobada dels membres en un espai/temps concret”, afirma Mestieri, que creu que per contra es posen de manifest dos dels problemes clàssics d’aquestes eines: la censura i la dependència (deixar d’utilitzar les altres vies per arribar a la gent). En aquest sentit, l’associacionisme en xarxa per a Mestieri no és imprescindible perquè hi ha altres mitjans de difusió i organització.

Jaume Albaigès considera que “aparentment el col·lectiu universitari hauria de ser un usuari poderós de tots els recursos que la xarxa ofereix, però per a molta gent l’associacionisme universitari és la primera experiència d’organització col·lectiva i té una durada molt concreta i això podria portar a que no s’aprofitin del tot les eines que es tenen a l’abast”.

De moment sembla que les persones universitàries utilitzen les oportunitats que el hi ofereix Internet principalment per establir canals de comunicació, però encara falta la interacció que suggereix la web 2.0. i crear més campanyes de mobilització a través d’Internet. En aquest sentit, el tradicional correu electrònic o les llistes de correu són les eines que assoleixen més aquesta funció.

Per a Mestieri s’ha de deixar passar el temps per a valorar si Internet serveix perquè la gent s’involucri més en les reivindicacions estudiantils: “El que si que és cert és que en aquest sentit hi ha bons precedents amb les crides contra les retallades que ressonen per les xarxes socials i tenen una clara repercussió al carrer”.

field_vote: 

La participació estudiantil a la universitat

Imatge principal a portada: 
Assemblea a la UAB Font:
Autor/a: 
Fundació Autònoma Solidària
Resum: 

Anar a la universitat va més enllà d’estudiar per aconseguir un títol d’educació superior. La comunitat universitària és molt àmplia i en ella hi participen diferents actors: estudiants, professorat, personal d’administració i serveis i membres de l’equip de govern. Els estudiants són els més nombrosos i tenen diferents formes d’organitzar-se i mobilitzar-se per fer sentir la seva veu i, si s’escau, per representar la resta de l’estudiantat als òrgans rectors de les universitats catalanes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Organitzacions estudiantils
Formes de representació institucional
Experiències docents en la participació universitària
Mirant al futur
Continguts: 

La universitat acull estudiants amb inquietuds i prioritats molt diverses. És un element més de la societat i això és reflecteix en la gran varietat d’associacions estudiantils que poden néixer dins i fora de les aules. Com a organitzacions més paradigmàtiques trobem a les assemblees de facultat, els sindicats estudiantils i els col·lectius concrets que neixen en alguna facultat. A més, totes aquestes organitzacions tenen la possibilitat de presentar-se, així com les persones a títol individual, a les eleccions dels òrgans de govern de les universitats.

Les Assemblees estan formades per persones de tendències ideològiques variades, només cal ser estudiant. La seva estructura és horitzontal, es fa un treball de base i no existeix la figura del representant. Les Assembles dins les universitats treballen en dos nivells: a la facultat i a la universitat. A les facultats es treballen aspectes concrets, que afecten directament als alumnes d’aquella facultat. En canvi, a la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) es prenen decisions i s’organitzen accions que afecten a tot el campus o universitat.

Eduald Calvo, membre d’assemblees de facultat de la UAB, senyala que una de les grans debilitats a nivell intern és que “és un òrgan molt rotatiu, en el sentit que quan algú acaba la carrera ja no pot continuar a l’assemblea, així que costa tenir una estabilitat i que els coneixements no es vagin perdent”. Tanmateix, també té grans fortaleses com seria la diversitat de gent que hi pot participar i les idees que sorgeixen de l’intercanvi de diferents visions. De cara a les oportunitats que es presenten, Calvo destaca que “la quantitat de gent que pot formar part d’una assemblea és molt àmplia i això s’ha demostrat amb les lluites contra Bolonya del curs 2009-2010”.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un dels més forts dins les universitats catalanes, ja que pràcticament té presència en totes les universitats públiques catalanes. El SEPC és una organització estudiantil de l’esquerra independentista i treballa per la construcció d’un marc educatiu pels Països Catalans. La seva organització es basa en l’assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Un altre exemple d’organització estudiantil és l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), que també és un dels sindicats amb més força dins del moviment estudiantil.

Els diferents col·lectius universitaris treballen conjuntament en la gestió de diferents actes o accions. Per una banda, les assemblees com a tal estan formades per diferents tipus de persones, i entre elles, gent que forma part a la vegada d’algun sindicat o una altra organització estudiantil. D’altra banda, els actors del moviment estudiantil tenen la voluntat d’organitzar esdeveniments de forma conjunta. Tal com afirma Carla Estevan, membre de l’AEP: “Sempre estem oberts a la col·laboració amb altres organitzacions, ja que això ens permet enfortir el nostre discurs i arribar a part de l'estudiantat que d'altra manera no sentiria la nostra veu”.

Els estudiants poden accedir a través de les eleccions al Claustre i a laJunta als òrgans de representació universitària, d’entre els quals destaquen el Claustre, les Juntes de Facultats, el Consell de Govern i el Consell Social. A part, moltes universitats catalanes tenen un Consell d’Estudiants, que és l’òrgan de coordinació dels representants d’estudiants.

”Les assemblees es presenten en forma de candidatures col·lectives perquè el que es pretén és fer un treball de facultat amb la resta de col·lectius d’estudiants, però també és important fer un treball institucional”, explica Eudald Calvo. En aquest sentit, Carla Estevan afirma que “la universitat ha de fer partícip de la pressa de decisions a tot l’estudiantat i, per això mateix, apostem per una representació de tota la comunitat universitària en els òrgans de decisió que vagi en consonància amb la seva presència real en el campus”. En el cas de grups com els Juntaris, el seu propi nom ja expressa una clara vocació per convertir-se en representants dels universitaris en els òrgans de govern. També cal fer esment que qualsevol persona a títol individual es pot presentar en aquests comicis.

En la majoria de les universitats catalanes existeix el Consell d’Estudiants, reconegut de forma legal com a òrgan de coordinació de l’estudiantat. Cada centre té els seu propi Consell, que després es coordina en el Consell d’Estudiants de tota la universitat. Aquest consell aglutina a tots els representants d’estudiants en les seves formes diverses (des dels que són membres dels òrgans de governs fins els que pertanyen a les associacions presents a la universitat) per tal de promoure la coordinació i l’associacionisme entre estudiants, així com donar suport a les diferents iniciatives i defensar els drets i deures de l’estudiantat.

Recentment s’ha constituït el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), que s’ha creat amb l’objectiu de permetre a l’estudiantat de les universitats catalanes treballar conjuntament en certs aspectes del sistema universitari i vehicular la seva representació, transportant les seves propostes als Rectors i al Conseller d’Universitats.

En el marc de les Jornades de formació sobre la participació estudiantil que es van celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) del 15 al 17 de març, la professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Mariona Ferrer, va explicarl’assignatura que imparteix sobre participació estudiantil. La seva assignatura es va crear a partir de la iniciativa del vicerectorat de la UPF en un context diferent a l’actual i previ a les mobilitzacions contra Bolonya. Es pretenia incentivar l’alumnat davant d’una baixa participació estudiantil. Es va crear l’assignatura amb l’objectiu de formar i reflexionar entorn la participació estudiantil i aconseguir un espai de debat, autoreflexió i autocrítica.

“La vida de participació estudiantil és curta. Costa fer relleu generacional, marxa la gent i costa tenir memòria del que s’ha fet”, afirma Mariona Ferrer, a la vegada que es pregunta si serveix d’alguna cosa formar i fomentar la participació estudiantil tenint en compte el context i les estructures actuals, ja que el professorat i l’estudiantat no s’involucra massa en aquests afers i els òrgans de govern tenen les seves limitacions.

En el context de les mateixes jornades, el degà de la Facultat de Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, va exposar les seves idees entorn la participació estudiantil, establint les amenaces i condicions d’aquesta participació. Cardús va advertir que la condescendència és la primera gran amenaça: “El voler quedar bé sabent que no es podran complir els compromisos és una manca de coratge de les autoritats”. L’altre gran perill és la desconfiança. Pel que fa a les condicions d’una bona participació, segons Cardús aquesta “s’ha de produir a partir de la definició d’uns límits clars, sabent que no tot es pot decidir a partir de la participació”. També s’ha de tenir en compte la responsabilitat de les persones i com a últim punt és molt important l’honestedat.

Amb el context actual d’implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (conegut com a pla Bolonya) els estudiants han manifestat el seu malestar davant la impossibilitat que tenen per compaginar participació estudiantil i assistència a classe: es valora positivament i s’incentiva que els estudiants es mobilitzin, però això entra en contradicció amb l’assistència obligatòria a classe.

En un moment en què el moviment estudiantil passa per una baixa participació - amb les accions de lluita contra Bolonya encara presents -, i amb un Estatut de l’Estudiant Universitari recentment aprovat, l’estudiantat s’afronta a un nou context en què s’hauran de reciclar i incorporar nous mecanismes per portar a terme les seves reivindicacions.

field_vote: 

El catàleg virtual de cursos del Pla de Formació del Voluntariat

Imatge principal a portada: 
Servei Català del Voluntariat Font:
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

El Catàleg virtual del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya ha permès la gestió de les pròpies escoles del Pla d'un espai que, de manera ràpida i actualitzada, posés a l'abast de tots els interessats la consulta dels cursos que formen el PFVC i les seves convocatòries.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és el Catàleg Virtual del PFVC?
Com buscar la informació referent als cursos del PFVC?
Com conèixer les escoles que imparteixen el PFVC?
Com funcionen les convocatòries del PFVC?
Quan es pot utilitzar el Catàleg del PFVC?
Continguts: 

El Catàleg virtual del PFVC és un instrument que permet, de manera ràpida i actualitzada, consultar tota la informació relacionada amb els cursos i les escoles que el formen. Hi ha una gestió pròpia de les escoles que imparteixen els cursos del PFVC que els permet actualitzar de forma immediata els seus calendaris de cursos.

La informació que es pot consultar és:

  • Cursos que formen el PFVC: continguts de cada un d'ells.
  • Durada: Si hi ha convocatòria o no oberta en el moment de la consulta: dates, lloc de realització, preu del curs...
  • Escoles que imparteixen els cursos del PFVC.
  • Dades de contacte amb aquestes escoles.
  • Cursos del PFVC que imparteixen cada una de les escoles.

Des del Catàleg Virtual també es pot:

El Catàleg virtual permet consultar tot el llistat de cursos o bé fe una selecció dels mateixos en funció de les necessitats de cada voluntari, entitat...

La recerca dels cursos es pot fer a diversos nivells. A continuació s'expliquen els nivells, del més genèric al més concret:

  • El Catàleg virtual està format per cursos de gestió i cursos de sectors, i es pot fer una cerca només dels cursos d'un tipus o de l'altre. Aquesta possibilitat permet que, en funció dels interessos formatius de cada moment, es pugui trobar de manera ràpida tots els cursos vinculats amb la gestió de l'entitat (comptabilitat, fonts de finançament, elaboració de projectes...) o que, en canvi, es puguin consultar tots aquells cursos que estan més directament relacionats amb els continguts, actituds, habilitats, ... necessaris per dur a terme l'activitat voluntària.
  • Per aquells casos en què es vulgui concretar molt la recerca, els cursos també estan agrupats per temes. Això facilita poder trobar ràpidament tots aquells cursos relacionats per la seva temàtica. Els temes en què s'agrupen els cursos són: Ambiental, Comunitari, Cultura, Drets Humans, Disminuïts, Drogodependències, Economia, Emergència i socors, Europa, General, Gent Gran, Immigrants refugiats i minories ètniques, Infància, Lleure, Malalties, Marginació, Recursos humans, Tecnologia informàtica i comunicació, Tercer món i cooperació internacional.
  • Per finalitzar, també es pot fer una cerca dels cursos que tinguin una determinada paraula. Amb aquesta opció, es poden trobar tots aquells cursos que, en el seu contingut, tinguin la paraula que s'està buscant. Això permet buscar quins cursos estan relacionats a nivell de contingut encara que no ho estiguin a nivell de tema (per exemple, amb la paraula salut apareixen cursos de temes comunitaris, emergències, gent gran...)


Des del Catàleg virtual es pot accedir a les Escoles que imparteixen els cursos del PFVC. Des de la pàgina principal es pot accedir directament al llistat de les escoles. Aquest llistat permet conèixer les dades bàsiques de les escoles i els cursos del PFVC que imparteixen.

Si es vol més informació sobre les escoles, o es vol contactar amb elles en relació als cursos del PFVC (previsió de convocatòria...) es pot fer a través del seu correu electrònic o la seva pàgina web, als quals s'hi pot accedir des del Catàleg virtual.

Junt amb la informació de les escoles també es pot veure la informació referent a tots els cursos del PFVC que aquesta escola pot impartir i si tenen convocatòria oberta o no en el moment de la consulta, i fer les consultes que es vulgui sobre el curs i la convocatòria.

Aquesta informació pot ser molt útil quan es busquen escoles en un determinat territori, perquè es té tota la informació referent al PFVC que l'escola pot impartir. De tota manera cal tenir en compte que, malgrat la seu que tenen les escoles, moltes d'elles despleguen o poden desplegar les seves activitats formatives per tot el territori si és necessari.

Per veure les convocatòries que té previstes un curs, s'ha d'accedir al curs que interessi i veure si, en aquells moments, té convocatòria oberta o no.

Les dades de la convocatòria es poden consultar si hi ha convocatòria oberta. En aquest cas, entrant a la convocatòria, es podrà veure:

  • Dates del curs
  • Horari del mateix
  • Import de la matrícula
  • Data límit d'inscripció
  • Lloc de realització del curs

Són les mateixes escoles les que estableixen el calendari de convocatòries, horaris i preu de la matrícula.

Si hi ha algun curs que no té convocatòria prevista però hi ha un grup suficient de voluntaris (15 mínim) que estiguin interessats en fer-lo, es pot demanar d'organitzar una convocatòria per ells. En aquests casos s'ha de contactar per correu electrònic amb el Servei de promoció de l'Associacionisme i el Voluntariat, tal com ja està previst quan es consulta cada curs.

Ara que les entitats ja han plantejat o estan acabant de plantejar la planificació de l'any, i es preparen les accions formatives pels voluntaris, el Catàleg formatiu permet, a través dels diferents nivells de cerca previstos, veure quins itineraris bàsics i específics es poden seguir.

El Catàleg s'actualitza de forma immediata amb la col.laboració de les mateixes escoles que imparteixen els cursos.

Encara que no hi hagi convocatòria activa d'un curs es pot contactar amb l'escola per veure quina previsió tenen, o demanar una convocatòria si s'escau, al Servei de Promoció de l'Associacionisme i el Voluntariat.

field_vote: 

Catalunya Nord : cap a una professionalització del tercer sector

Imatge principal a portada: 
Catalunya Nord - Wikipedia
Autor/a: 
Masventos
Resum: 

El CFEA (Centre de Formació i d’Estudis de les Associacions) ofereix a Perpinyà una àmplia proposta de formacions pels assalariats i responsables d’entitats.

El CFEA i el CI&RA 66 proposen a les entitats vàries formacions adaptades a les seves necesitats i que donen resposta a problemàtiques centrals i/o bàsiques :

- DIVERSIFIQUEU ELS VOSTRES RECURSOS :

- Patrocini i mecenatge

- Finançaments europeus

- Convocatòries

- Recursos propis

- Mercats públics

- OPTIMITZEU EL VOSTRE FUNCIONAMENT :

Imatges secundàries: 
Catalunya Nord - Wikipedia
Etiquetes: 
field_vote: 

Les activitats formatives que desenvolupen les entitats poden estar reconegudes amb crèdits de lliure elecció?

Imatge principal a portada: 
Imatge extreta de la UPC Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs trobareu els passos a seguir perquè les activitats formatives que desenvolupeu des de les organitzacions obtinguin aquest reconeixement.

Tots els plans d’estudis dels graus universitaris que es desenvolupen a Catalunya, així com aquells estudis universitaris que no estan adaptats a l’espai europeu d’educació superior, incorporen un cert nombre de crèdits que poden ser triats per l’alumnat. Es tracta dels crèdits de lliure elecció.

L’objectiu principal d’incloure aquests crèdits dins d’aquests plans és oferir als estudiants la possibilitat de cursar una formació més oberta i multidisciplinària que la que inclou el propi pla d’estudi, més especialitzada.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Continguts: 

Aquest universitat únicament reconeix les propostes formatives d’aquelles organitzacions amb les que té un conveni vigent. En el cas de tenir aquest conveni, les entitats han de fer arribar cada curs les seves peticions.

En concret, la via que tenen aquestes entitats per formalitzar les propostes és fent arribar un informe a la Comissió Acadèmica del Consell de Govern on hi consti les següents dades de cadascú dels cursos o activitats:

  • tipus d’activitat
  • nivell formatiu
  • programa del curs o l’activitat
  • persones que imparteixen el curs o l’activitat
  • tipus d’avaluació
  • durada del curs o l’activitat
  • lloc on es fa el curs o l’activitat
  • una memòria sobre les activitats de l’oferta anterior (cas que l’entitat sol·liciti per segona vegada aquesta acció, amb les dades següents: nombre total d’inscrits a l’activitat, nombre d’estudiants de la UB inscrits a l’activitat, document de valoració de l’activitat - enquestes o altres- i altres dades que l'entitat consideri d’interès).

Més informació

Aquesta universitat també reconeix únicament les activitats que desenvolupen les institucions amb un conveni signat. Aquestes organitzacions, per tal de presentar les seves propostes, han d’emplenar el formulari “Proposta d’ensenyament i activitats que poden ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció”. Cadascuna de les activitats a sol·licitar ha d’anar amb el seu corresponent imprès, així com el programa detallat d’aquesta.

Aquest formulari s’ha de lliurar a tots els deganats o direccions dels centre de la UAB als quals s’adreci l’activitat. En el cas que l’activitat s’adreci a tota la comunitat, la proposta s’ha de presentar al Vicerectorat d’Estudis de Grau (Edifici del Rectorat).

En tot dos casos, la UAB publica l’oferta reconeguda en aquesta web.

Finalment, indicar que presentar-ho hi ha dos terminis:

  • Del 1 al 31 de març, per a les activitats que es duguin a terme durant el primer i/ o segon semestre del proper curs acadèmic, i/o durant l’estiu de l’any següent.
  • Del 15 al 31 d’octubre, per a les activitats que es duguin a terme durant el segon semestre del proper curs acadèmic, i/o durant l’estiu de l’any següent.

Més informació

Totes les organitzacions que volen oferir activitats que comptin amb el reconeixement de crèdits de lliure elecció i que aquestes siguin incloses en l’oferta general de la UPC, i d’altres tutelades per la UPC, han de fer arribar les seves propostes al Vicerectorat de Docència i Extensió Universitària.

La proposta ha d’incloure els següents camps:

  • dades identificatives de l’entitat
  • persona de contacte
  • programa de la/les activitats
  • durada
  • mecanismes d’avaluació
  • cost per a l’estudiant

Posteriorment, el Vicerector de Docència i Extensió Universitària, presenta una proposta d’activitats acceptades i rebutjades a la Comissió de Convalidacions, per a la seva validació. Una vegada validada la proposta, es tramita al Consell de Govern per a la seva aprovació.

En cas que la proposta de l’entitat sigui específica per a un o més centres docents, i d’altres tutelades per la UPC, aquesta se li fa arribar a la Direcció de cada centre. Posteriorment, els òrgans de govern del centre docent aproven l’oferta específica d’activitats susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció per a cada any acadèmic. Abans de l’ inici de cada període lectiu, els centres docents faciliten una còpia d’aquesta oferta al Vicerectorat de Docència i Extensió Universitària.

Per presentar aquestes propostes, les entitats tenen dos terminis:

  • Fins el 31 de maig per al primer quadrimestre del proper curs acadèmic
  • Fins el 31 de desembre per al segon quadrimestre del curs acadèmic vigent

Més informació

En cas aquest, totes les organitzacions que volen presentar les seves activitats susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció a la UdG, han de presentar al Vicerectorat de Docència les seves propostes.

Posteriorment, el Vicerectorat de Docència atorga els crèdits corresponents i envia la proposta a les facultats i escoles, les quals accepten o rebutgen l’activitat proposada. Prèviament, però, els òrgans competents de cada centre han d’aprovar també l’activitat.

Finalment, el degà o director del centre tramita al Vicerectorat abans de l’1 de juny i/o el 10 desembre la relació d’activitats, i el Vicerectorat publica a través de la intranet la llista d’activitats reconegudes amb els crèdits atorgats.

El termini de presentació, tant per a les activitat del primer quadrimestre com per al del segon, és del 1 de març al 31 de març. A més, hi ha un període extraordinari per a les activitats corresponents al segon quadrimestre, del 15 al 31 d’octubre.

Més informació

Una condició sine qua non per tal que les entitats obtinguin el reconeixement de crèdits de lliure a la UdL és que les activitats han de tenir com a responsable a un professor/a a temps complet d’aquesta.

En segon lloc, s’ha de sol·licitar a través d’aquest correu electrònic eees@vd.udl.cat una clau d’accés (codi usuari i password) per tal d’accedir a l’aplicació on es fan arribar les propostes d’activitats formatives. En aquest correu electrònic s’ha de fer constar la següents dades:

  • Nom persona contacte
  • Entitat organitzadora
  • Telèfon
  • Adreça de correu
  • Nom del responsable de l’activitat (professor/ a de la UdL)


Amb aquesta clau d’accés, s’ha d’introduir l’activitat proposada dins aquest aplicatiu. I, una vegada obtinguda la sol·licitud impresa, s’ha de transmetre en paper al cap d’estudis del centre on està adscrit el professor/a responsable del curs.

La Comissió d’Estudis del centre realitza un informe sobre la sol·licitud feta. Només en cas que aquest informe sigui favorable, les entitats poden continuar amb el tràmit i fer les seves peticions a la Unitat de Planificació Docent.

Posteriorment, la Comissió de Caps d'Estudis de la UdL, elabora un informe, no vinculant, on es valora la idoneïtat de les activitats presentades, així com les particularitats que es poden establir en cadascuna de les activitats. Finalment, la Comissió d’Ordenació Acadèmica és l’òrgan competent per aprovar l’oferta presentada per les organitzacions.

Més informació

field_vote: 

Com puc detectar les meves mancances formatives?

Imatge principal a portada: 
Dinàmica en petits grups de treball. Flickr.  Font:
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

Els voluntaris han de tenir elements per poder fer reflexionar sobre les activitats que estan realitzant i analitzar si tenen dificultats que poden solucionar-se seguint un procés formatiu

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què són les mancances formatives?
Com detectar les necessitats formatives?
A qui dirigir-me per expressar les meves necessitats formatives?
Com podem donar resposta a les mancances formatives?
Continguts: 

Les mancances formatives són aquells aspectes del coneixement (teòric, d'aptituds, valors...) que són necessaris per a realitzar de la manera més òptima possible l'activitat que s'ha de dur a terme i que no es posseeixen (o es posseeixen parcialment).

Aquestes mancances poden venir donades per diversos motius:

  • Canvi d'activitat, que pot comportar un desconeixement de la tasca en sí mateixa i del elements que cal tenir per a desenvolupar-la.
  • Aprofundiment i/o especialització de la tasca que es desenvolupa dins de l'entitat. Ampliació de l'àmbit d'actuació de l'entitat que pot comportar l'assoliment de nous objectius pels quals s'ha d'estar preparat.
  • Necessitat de reciclatge en els coneixements que ja es tenen per poder-se posar al dia.

Aquests motius que s'acaben de descriure són una mostra de factors que poden provocar una necessitat de formació per part del voluntari.
"

Per poder ser conscient de que necessitem formar-nos per poder millorar la tasca o perquè tenim dificultats per a dur-la a terme, hem d'aturar-nos a pensar què volem aconseguir amb la nostra actuació (l'objectiu, la finalitat...), com ho hem de dur a terme i si ho estem fent o no. Pot ser que s'estigui fent una bona tasca però que no sigui la que es pretenia en un inici i s'ha de poder valorar què ens està impedint aconseguir els objectius establerts.

Això implica que els voluntaris han de ser capaços de poder analitzar la seva activitat i comparar-la amb la que hauria de ser realment. També han de poder reflexionar sobre què pensen que els està dificultant la seva tasca, ja sigui per aspectes personals com aspectes més externs.

Tornar a repassar les finalitats de les activitats que l'entitat havia presentat pot ser una manera molt ràpida per poder veure si s'estan seguint les línies marcades i els objectius s'aconsegueixen. Per això és necessari poder disposar d'un espai de temps per poder reflexionar i posar en comú amb la resta dels voluntaris allò que ens preocupa, compartir l'experiència dels altres i parlar sobre la nostra pròpia tasca.

Des de l'entitat s'ha de vetllar per proporcionar als voluntaris aquests espais d'intercanvi i de posada en coneixement de la resta i de l'entitat les dificultats que troben en el seu dia a dia, així com les possibles solucions.

L'entitat ha de tenir un responsable de voluntariat que és la persona més adequada per recollir tot el que expressen els voluntaris en aquest espai. A més, no sempre els voluntaris poden tenir la solució, sinó que expressen que alguna cosa no acaba d'anar bé sense saber com sortir-se'n. En aquest sentit el responsable de voluntariat i el responsable de formació seran els encarregats de donar resposta a les mancances o de reorientar les demandes si es detecta que el que manca no és pròpiament, o exclusivament, formació (pot ser necessari plantejar-se una reorganització de tasques, per exemple, enlloc de pensar en la formació com a única solució). El fet de detectar mancances formatives ha de suposar, per a l'entitat, el replanteig del Pla de Formació i la revisió de la formació establerta, ja sigui la inicial, l'específica i la permanent.

Per altra banda l'entitat també ha de poder expressar les limitacions que té davant els plantejaments dels voluntaris, per arribar, entre tots, a trobar una solució eficaç per a tothom i que doni resposta a les necessitats expressades.

Quan intentem pensar en com podem respondre a les necessitats formatives sovint pensem en el curs de formació com a resposta. Un curs de formació demana disponibilitat horària, té un cost econòmic, si és formació externa s'ha d'esperar a que hi hagi convocatòria...i es pot endarrerir l'inici de la formació o bé pot no arribar-se a fer.

Però el curs de formació no és l'única sortida que hi ha per poder-se formar. Hi ha altres tipus d'activitats que són més assequibles en quant a horari i disponibilitat. És el cas de compartir espais amb els altres voluntaris: no només per detectar necessitats (formatives o de qualsevol altre tipus) sinó per intercanviar experiències, dubtes, discutir casos,... Aquest espai, estructurat i amb la participació del grup de voluntaris, pot oferir eines de formació suficients per millorar la tasca que es porta a terme, perquè l'experiència i coneixements de cada voluntari enriqueix la posada en comú.

Poder realitzar seminaris amb experts externs també és una sortida que es pot plantejar com a complement o alternativa al curs de formació.

És interessant també buscar informació bibliogràfica, articles, publicacions, cursos on-line.... que des de l'entitat poden posar-se a l'abast dels voluntaris, per facilitar l'autoformació, que permet una flexibilitat total pel que fa referència als horaris i disponibilitat de cada persona.

field_vote: