Com fer un consum responsable a les entitats

Imatge principal a portada: 
La compra local i el comerç just són dues de les claus del consum responsable. Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Per frenar el canvi climàtic cal un gir a les tendències de consum de tota la població. Aquest és l’objectiu del consum responsable, que contempla una adquisició de productes que no repercuteixi en el medi ambient.

El consum responsable és una de les respostes clau davant l’augment precipitat de les temperatures globals. I així ho contempla la ONU als seus ‘Objectius de desenvolupament sostenible’. Això es deu a que, actualment, el consum i la producció mundials es troben lligats a la degradació mediambiental, posant en perill els mateixos sistemes de què depèn el nostre desenvolupament futur i la nostra supervivència.

Imatges secundàries: 
La compra local i el comerç just són dues de les claus del consum responsable. Font: Pexels
Subtitols: 
Reduir el consum
Consumir sense generar residus
Reciclar
Comprar de forma crítica
Comerç local
Eficiència energètica
Continguts: 

Encara que sembli redundant, el primer pas cap a un consum responsable a qualsevol casa o entitat és consumir menys. Això significa preguntar-se si els productes que estan a punt d’adquirir-se son imprescindibles. A la vegada, cal fer un replantejament de les necessitats, per tal d’evitar gastar recursos de forma supèrflua. Cal fer doncs un treball d’autocrítica, amb l’objectiu de repensar l’estructura de consum d’una organització.

Aquest replantejament també ha de contemplar el tenir cura de les eines i objectes utilitzats, i provar de donar-los una segona vida reparant-los o buscant un altre ús per ells.

En la línia de l’últim paràgraf del primer apartat, una altra clau per consumir responsablement és fer-ho a través de l’aprofitament. Llogar recursos o agafar-los en préstec, utilitzar béns públics, intercanviar uns objectes per altres, aprofitar materials de rebuig o elements aparentment gastats... Tot això són coses que les entitats poden fer per tenir accés a recursos que necessiten sense generar residus extres, i aprofitant al màxim la vida útil d’aquests objectes.

No cal, però, que aquesta vida útil sigui aprofitada només per l’entitat. Com ja s’ha apuntat, es pot optar per l’intercanvi d’alguns béns amb altres entitats, o inclús per dur-los a comerços de segona mà.

A banda, no generar residus inclou també evitar productes amb un embalatge innecessari o excessiu, i escollir productes i paquets que siguin biodegradables. Una forma de fer això és comprar a granel.

Per a aquells objectes que no es pugui evitar descartar, caldrà seguir els principis del reciclatge. S’hauran de dipositar els residus al seu contenidor corresponent, de forma que, més endavant a la cadena, puguin ser reutilitzats per a crear matèria prima més barata per a nous materials.

Si no hi ha cap altre sortida que adquirir nous recursos, ja siguin aliments, eines o materials, una entitat regida pel consum responsable haurà de comprar sent conscient del què, l’on, el quan, el qui i el com. Cal que s’informi dels mitjans, les matèries primes i l’impacte al medi ambient de la fabricació dels productes que adquireixi. Això ho podrà fer a través de l’etiquetat o d’altres informacions que hi ha a la xarxa.

De la mateixa manera, també serà necessari tenir en compte la situació de les persones treballadores al punt d’origen del bé o servei. L’etiqueta de 'comerç just' és una eina molt útil per garantir que les empreses que produeixen els recursos tenen condicions de treball dignes, igualtat salarial i d’oportunitats i llocs de feina estables. El comerç just facilita la cooperació i l’accés al mercat dels productors més desafavorits, i suposa un canvi en les tendències injustes del comerç internacional.

A la compra conscient que es comentava a l’apartat anterior cal incloure-hi la compra de proximitat. Adquirir els recursos, aliments i eines en establiments propers ajuda a desenvolupar l’economia de la zona, i evita transports innecessaris. Això també es pot fer sense renunciar a comprar, si cal, als supermercats, comprant-hi productes locals i de temporada, i escollint sempre productes frescs per davant dels processats.

Comprar productes amb orígens en l’entorn proper no només ajuda a preservar els ecosistemes, sinó que respecta el dret de les persones treballadores i promou la cultura local i de la terra.

Una altra qüestió del consum responsable a les entitats és la de l’ús d’energia de forma eficient. Es tracta, bàsicament, de petits gestos que acaben tenint una incidència important en el medi ambient, contribuint a la reducció de contaminació. El primer factor és optar per productes amb certificació de qualitat, o etiquetats amb la ‘A’ de consum energètic eficient.

Però no només això. Estalviar energia significa apagar els llums i aparells elèctrics quan no s’estiguin utilitzant, aprofitar les hores de llum natural, revisar els tancaments de portes i finestres per preservar la calor i no haver d’abusar de la calefacció, instal·lar sistemes d’escalfament no centralitzats, usar bombetes de baix consum...

També cal utilitzar de forma racional l’aigua, mantenint les instal·lacions en bon estat, i estalviant despeses d’aigua innecessàries posant el rentavaixelles o la rentadora només quan estiguin plens o tancant l’aixeta mentre es freguen els plats o es renten les dents. Això últim, de fet, és un bon gest que les entitats de lleure educatiu poden transmetre ja als seus grups més joves.

field_vote: 

Claus per a una educació inclusiva

Imatge principal a portada: 
És important comptar amb diversos canals i formats d’ensenyament.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Garantir la inclusió a l’aula passa per no fer diferències en els formats d’ensenyament. L’estratègia és oferir els mateixos coneixements i en la mateixa forma però de la manera més flexible possible.

L’educació inclusiva es defineix com aquell sistema d’ensenyament accessible a tot l’alumnat, independentment de les seves diversitats. Suposa una instrucció de qualitat, general i adaptada segons les edats, i duta a terme a escoles de proximitat, on han de poder aprendre sense obstacles totes les persones, ja tinguin diferents capacitats o provinguin de minories.

Imatges secundàries: 
És important comptar amb diversos canals i formats d’ensenyament.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Tasques competencials
Programació multinivell
Sense diferències
Diversos canals d’entrada
Diferents formats d’instrucció
Aprenentatge implicat
Acompanyament de la família
Continguts: 

Per a un ensenyament inclusiu és necessari fer canvis metodològics transversals, que transformen la manera de fer dels equips docents i l’aprenentatge de l’alumnat. S’aconsella així la introducció de l’aprenentatge per competències. Es tracta d’establir metes comunes, assolibles per tot el grup en conjunt o de forma individual.

Cada competència s’assoleix en una seqüència didàctica en concret, però l’objectiu és que es produeixi una integració total dels diversos continguts, de forma que en acabar les sessions tothom pugui aplicar-los en diverses situacions eficaçment. Això últim significa que l’alumnat esdevé ‘competent’, i és l’objectiu de l’ensenyament per competències.

En la línia de l’apartat anterior, una forma de facilitar les tasques és organitzar les competències en diversos nivells. Això permetrà individualitzar els continguts, evitant així la creació de programes diferents que evoquen part de l’alumnat a l’exclusió. La programació multinivell motiva la participació a l’aula de tot el grup, especialment mitjançant l’ajuda mútua, una de les principals eines de l’atenció a la diversitat.

Es tracta d’una estratègia que permet l’assoliment d’objectius personals que no deixen d’estar fonamentats en la línia general de competències, el que garanteix que al finalitzar les sessions tot l’alumnat haurà assolit els mateixos coneixements.

La personalització de la recepció dels coneixements no ha d’implicar una diferenciació de l’alumnat. D’aquí que, com ja s’ha dit, sigui important establir els mateixos objectius per a tot el grup. Això també significa permetre a tothom conèixer aquestes fites, assegurar-se que totes les persones escolten les instruccions, participen en les activitats grupals i entren i surten de classe en el mateix moment. En resum, l’objectiu és no necessitar fer diferències entre l’alumnat, que tothom pugui accedir d’igual forma a tots els continguts.

La forma de percebre, rebre i entendre la informació varia en cada alumne. A més, aquelles persones amb alguna discapacitat sensorial com la sordesa o la ceguesa, amb alguna dificultat d’aprenentatge, o amb diferències culturals o lingüístiques, necessiten que se’ls exposi el coneixement de formes diferents de les normatives.

Justament per aquesta diversitat és important tenir disponibles diversos mitjans impresos, audiovisuals i auditius per tal d’assegurar que tothom capta la informació de la forma més eficient possible. A més, com més representacions del coneixement, més fàcil serà la seva captació.

Així, es recomana fer servir múltiples canals d’entrada, amb imatges, text, àudio i vídeo subtitulat, ja que no hi ha un mitjà òptim per a tothom i donar diverses opcions permetrà a cada persona decidir quin canal li va millor. Això també es coneix com a disseny universal per l’aprenentatge, i inclou gràfics manipulables i altres recursos tecnològics.

Igual que és important oferir diversos formats de missatge, també s’hauria de variar la forma en què es dona la classe: les liçons magistrals clàssiques, petits grups, treball en estacions, agrupaments flexibles, parelles... Variar el format d’instrucció en les diferents sessions o inclús en una mateixa sessió permet garantir la implicació i la integració de tot l’alumnat a les classes.

De la mateixa manera, també és recomanable involucrar a les i els alumnes en les explicacions, permetent de vegades que siguin elles les que les liderin. Aquí també es podrien incloure activitats que engresquin a l’alumnat a produir, no tant amb treballs a fer casa, sinó amb tasques creatives i participatives a l’aula.

Lluny dels formats tradicionals d’educació, caracteritzats per un blindatge de les competències i els continguts, l’educació inclusiva demana la participació de l’alumnat en l’organització de les sessions. Així, s’hauran de compartir amb els alumnes els objectius de cada tasca i els instruments de planificació i regulació de les sessions (rúbriques, bases d’orientació...).

També és important assegurar la retroalimentació a l’aula, de manera que tant la persona docent com l’alumnat valori allò que s’ha fet bé i proposi solucions per superar els obstacles. L’objectiu és que el grup estudiantil entengui què estan aprenent, com ho fan i per què.

L’educació inclusiva és una eina integral que hauria d’anar més enllà de l’aula. A casa, l’alumnat ha de veure una continuïtat d’aquestes dinàmiques, de forma que s’integri a les nenes i nens també en l’ensenyament més quotidià. Per això cal que des de les escoles es facilitin recursos perquè les famílies s’impliquin també en el procés educatiu de les seves filles i fills.

field_vote: 

5 formacions superiors sobre igualtat de gènere

Imatge principal a portada: 
 Font: Freepik
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Les organitzacions busquen fer un gir cap a la igualtat de gènere. En aquestes circumstàncies, cada cop se cerquen més persones especialitzades en aquest àmbit.

La perspectiva de gènere està agafant una importància primordial en tots els àmbits de la societat. Però encara queden molts passos per donar. En aquestes circumstàncies, cada vegada hi ha més demanda de professionals que siguin capaces d’enfrontar i superar els reptes que encara obstaculitzen la igualtat de gènere.

Imatges secundàries: 
 Font: Freepik
Subtitols: 
Postgrau en Gènere i Igualtat
Postgrau en Cosmovisions Femenines i Masculines
Postgrau en Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Gestió Pública
Màster en Gènere i Comunicació
Cicle Formatiu de Grau Superior de Promoció d’Igualtat de Gènere
Continguts: 

Aquesta formació de la Universitat Autònoma de Barcelona és el resultat d’una col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic d’aquesta universitat amb l’Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona. L’alumnat rebrà formació especialitzada en la programació d’intervencions públiques amb perspectiva de gènere i l’assessorament i aplicació a nivell tant públic com privat de plans d’igualtat de gènere.

La Universitat de Girona va posar en marxa aquesta formació d’estudis propis l’any passat. Amb una tonalitat més acadèmica, posa el focus en la transformació social a través de l’anàlisi de propostes amb perspectiva femenina passant també per un estudi de la perspectiva masculina. Busca posar la perspectiva de gènere al centre de la recerca i la reflexió de l’actualitat.

En l’organització d’aquesta formació col·laboren l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, la Universitat de Barcelona i l’Institut Interuniversitari d’Estudi de Dones i de Gènere. És fruit de la implementació del Pla Director de Formació en Equitat de Gènere de Catalunya 2017-2020 impulsat per l’Institut Català de les Dones. L’objectiu d’aquest postgrau és oferir a l’alumnat eines per a la introducció de la perspectiva de gènere a la gestió pública en tots els àmbits.

Dirigit especialment a les persones professionals dels àmbits de la comunicació, aquest màster de la Universitat Autònoma de Barcelona té l’objectiu d’ajudar a l’alumnat a desenvolupar habilitats per contribuir a la transformació social des del gènere i la igualtat social. Així, va més enllà de desmantellar la comunicació sexista als mitjans, si no que vol ser una formació crítica en clau molt contemporània, dedicada a l’estudi dels condicionants socials que influeixen a les identitats de gènere.

Una de les poques formacions superiors no universitàries dedicades a la igualtat de gènere. L’organitza el centre Joan Maragall i va dedicada a dirigir professionalment les persones assistents cap a l’assessorament en igualtat de gènere en entitats de serveis econòmics o comunitaris. Aquest CFGS ofereix formació sobre com programar intervencions i projectes estratègics en l’àmbit tant públic com privat, preparant l’alumnat per a ser Persona Tècnica Superior en Promoció d’Igualtat de Gènere.

field_vote: 

6 eines digitals de gamificació de l'educació

Imatge principal a portada: 
La gamificació introdueix la interactivitat a l'educació.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Gràcies a l’ampli desenvolupament de les eines digitals, la introducció del joc a l’ensenyament està fent un gir als formats educatius.

La gamificació era un concepte molt utilitzat ja abans de l’era plenament digital, i un recurs molt usual a les aules, sobretot a l’educació més primerenca. Implica l’ús de dinàmiques lúdiques per tal d’assegurar una recepció més activa dels continguts. Gràcies a l’ampli desenvolupament de les eines digitals, la introducció del joc a l’ensenyament està fent un gir als formats educatius.

Imatges secundàries: 
Kahoot és una eina de gamificació de l'educació molt intuïtiva.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Kahoot
Socrative
Cerebriti
Knowre
Classcraft
ChemCaper
Continguts: 

És una plataforma gratuïta que permet crear lliurement tota classe de qüestionaris a l’estil dels concursos de preguntes. L’aplicació funciona en tota mena de dispositius, siguin mòbils o no, i és destacable la seva accessibilitat i simplicitat, amb un sistema de resposta en colors i formes. L’alumnat, de qui la persona docent rebrà retroacció immediata, pot jugar-hi en grup o individualment, i, gràcies a la seva flexibilitat, Kahoot admet varietat de continguts, també fotografies.

Aquesta eina de pagament té un funcionament semblant al de l’aula virtual o moodle. Als espais creats per la persona docent l’alumnat podrà participar en qüestionaris creats pel primer en formats tipus ‘quiz’, amb compte enrere o amb rànquing de resultats. Socrative també permet introduir les respostes en vertader i fals, resposta curta o resposta llarga. Com amb l’anterior plataforma exposada, la persona docent també veurà els resultats de forma directa, i podrà consultar-los un cop acabat al magatzem de la plataforma.

Aquest lloc web gratuït ofereix eines per a crear videojocs educatius senzills i compartir-los. L’alumnat pot crear el seu propi joc o jugar als dels seus companys i companyes o a aquells que hagin estat creats per la persona docent o inclús per altres usuàries. Cerebriti és una plataforma molt cooperativa i intuïtiva que inclou continguts de totes les matèries i permet crear jocs amb gran varietat de formats, des de qüestionaris fins a mapes passant per l’aparellament.

A diferència de les eines que hem vist fins ara que compten amb una gran flexibilitat que en possibilita l’ús a totes les edats i per a totes les matèries, Knowre és un videojoc específicament creat per a què l’alumnat de la primària al batxillerat assoleixi els coneixements de matemàtiques corresponents a aquests anys. La plataforma presenta un disseny en mapa de nivells que les persones usuàries hauran d’anar superant a través de resoldre problemes de la vida quotidiana. Una faceta molt útil d’aquest joc és el seu vessant intuïtiu en la resolució d’aquests problemes, i és que si l’alumne s’encalla en una qüestió, el joc no dona la solució, sinó que ofereix preguntes senzilles amb les quals resoldre pas a pas el problema.

És sens dubte la plataforma educativa més propera al videojoc que existeix. És una eina molt visual que permet a l'alumnat crear personatges a l'estil dels jocs de rol que hauran de cooperar per a participar en diverses missions i guanyar punts. Classcraft és freemium, és a dir, gratuïta amb algunes opcions de pagament, i compta amb un sistema de gestió de compromís per ajudar al professorat a calcular l'impacte de les sessions en el rendiment acadèmic, la motivació de l'alumnat i el clima escolar. La persona docent podrà incloure de forma lliure els diferents continguts a la narrativa de les missions que hauran de ser completades pels grups d'alumnes mitjançant el seu coneixement, però sempre d'una forma molt flexible, donat al sistema d'elecció que caracteritza els jocs d'aquest estil.

Amb el mateix esperit d'ensenyament especialitzat que Knowre, ChemCaper és una aplicació que ensenya química amb un disseny també proper al dels jocs de rol. De forma implícita l'alumnat podrà aprendre sobre els instruments, procediments i d'altres factors de les ciències químiques, tot a través d'un disseny molt visual i interactiu. Especialment dissenyada per a adolescents, l'aplicació busca estimular les dinàmiques de resolució de problemes mitjançant el pensament creatiu i l'aplicació simulada de la química i els seus processos.

field_vote: 

7 guies bàsiques per introduir-te en la participació ciutadana

Imatge principal a portada: 
Foto guies i manuals Font: FPT
Autor/a: 
Roger Buch
Resum: 

Us proposem 7 guies bàsiques per introduir-vos al món de la participació ciutadana.

La participació o implicació ciutadana és la incorporació, de forma transparent i ordenada, de les persones i la societat civil a la presa de decisions públiques, per tal d’apoderar-les. A continuació, es presenten 6 guies que poden ajudar a les entitats i organitzacions a impulsar-la des dels seus espais.

Imatges secundàries: 
 Font: Esplais Catalans
 Font: Generalitat de Catalunya
 Font: Generalitat de Catalunya
 Font: Diputació de Barcelona
Subtitols: 
Dret a participar: decàleg de participació infantil
Educar en la participació: una assignatura pendent
Eines per a la participació ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal
Guia per dissenyar i executar processos participatius en l'àmbit municipal
Guia per avaluar processos participatius
Repensar la participació ciutadana en el món local
Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió
Continguts: 

Aquest decàleg de participació Infantil d’Esplais Catalans (2015), porta per títol 'Dret a participar'. En aquest recurs es poden trobar diversos consells i explicacions agrupats en 10 idees, que resumeixen tant allò que s’entén per participació com la manera d’aconseguir que els infants de l’esplai coneguin aquest dret i en facin ús.

El Casal de Joves de Catalunya, integrant del Moviment Laic i Progressista (MLP), va elaborar aquesta eina pràctica de referència per a l'educació en la participació. Descriu l'experiència de la posada en marxa d'un crèdit sobre participació que es va dur a terme durant els cursos 2006-2007 i 2007-2008 al nivell de 4t d'ESO a dos instituts de Barberà del Vallès. Hi trobarem informació sobre les activitats realitzades, les estratègies, les opinions de professorat i alumnat i els resultats finals del projecte.

En aquest manual editat per la Diputació de Barcelona i escrit per Joel Martí (2006) recull múltiples tècniques i dinàmiques per al treball grupal classificades segons la seva utilitat: eines de diagnòstic i propostes, eines de presa de decisions i eines de programació.

Aquesta guia és escrita per Joaquim Brugué i publicada pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (2017) de la Generalitat de Catalunya en el marc de la col·lecció de guies breus de participació ciutadana. La guia està destinada a les institucions que promouen la participació en l'àmbit municipal. Juntament amb exemples pràctics, aquesta guia vol servir per facilitar els processos participatius a nivell local, els quals han de servir per definir polítiques i serveis públics.

Aquesta guia ofereix algunes orientacions pràctiques per dur a terme, de forma més o menys planificada i organitzada, l’avaluació dels processos de participació ciutadana que s’impulsen des de les diverses administracions públiques. La guia, creada per Marc Parés i Hug March, forma part de la col·lecció guies breus de participació ciutadana editada per la Generalitat de Catalunya.

Aquest volum, editat l'any 2015, recull les reflexions, les propostes i les conclusions de dos grups de treballs formats per persones expertes del món local, tècniques i electes, i del món acadèmic impulsat per la Diputació de Barcelona. L'objectiu és revisar el concepte de participació ciutadana en les administracions locals per tal de cercar noves formes de relació entre l'administració i la ciutadania que s'adaptin als temps actuals, i identificar els reptes que poden contribuir, de manera significativa, a fer de la participació un element central de recerca de respostes per a les necessitats de la societat.

Aquest estudi respon a un encàrrec de la Taula del Tercer Sector, dut a term el febrer de 2021 i se centra en recerca se centra en la participació política dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. En concret, s’han contemplat els següents col·lectius:

  • Persones estrangeres de fora de la Unió Europea.
  • Gent gran.
  • Infància.
  • Persones amb discapacitat.
  • Persones privades de llibertat.
  • Persones sense llar.
field_vote: 

5 guies per avançar en els valors de l'Economia Social i Solidària

Imatge principal a portada: 
 Font: Mick Haupt
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Aporten eines i recursos amb l’objectiu d’acompanyar a les entitats a avançar en aquest àmbit.

ECOM ha publicat una sèrie de guies pràctiques sota el lema SomiFemESS’, per ajudar a entitats, especialment a les que treballen amb persones amb discapacitat a aterrar els valors de l’Economia Social i Solidària en el dia a dia.

Imatges secundàries: 
 Font: Mick Haupt
 Font: Susan Holt Simpson
Subtitols: 
Compromís ambiental
Governança democràtica
Inclusió laboral
Mercat social i finances ètiques
Transparència
Continguts: 

Aquesta guia pràctica per ser una entitat més sostenible s’endinsa en el compromís ambiental democràtic per tal de promoure entitats més compromeses amb el planeta i les generacions futures. Analitzem el dia a dia de la nostra entitat per introduir i posar en pràctica tota una sèrie de criteris que contribueixin a ser més respectuosos amb el medi ambient en totes i cadascuna de les accions que realitzem. Podem posar consciència en els nostres hàbits i consums per minimitzar els impactes ambientals impulsant accions en diferents àmbits.

Guia pràctica per ser una entitat més participativa parla de la governança democràtica per tal de promoure entitats més participatives que fan canvis conjuntament amb les persones. La participació facilita la col·laboració creant espais on les persones es puguin expressar lliurement, prendre decisions, en definitiva, corresponsabilitzar-se i convertir-se en protagonistes actives de l’entitat. També tracta els diversos nivells de participació, els àmbits i l’aportació de les persones a les entitats.

Es tracta d’una guia pràctica per ser una entitat més inclusiva que posa de manifesta la necessitat de la inclusió laboral de persones amb discapacitat per tal de promoure entitats més inclusives on la diversitat és un motor de creixement personal i social. Tracta el motiu i les raons per les quals entitats hem d’apostar per la inclusió laboral, els missatges que s’han de transmetre i com la contractació inclusiva aporta una major diversitat i riquesa a les entitats i comporta nombrosos avantatges per als diferents actors involucrats.

La guia pràctica per ser una entitat amb un consum més responsable s’introdueix en el mercat social i finances ètiques per tal de promoure entitats amb un consum més responsable, transformador i amb impacte social positiu. Exposa que el consum és una de les eines més fonamentals que es tenen en l’actualitat per tal d’incidir en el model socioeconòmic que la societat vol per al futur. La publicació evidencia que amb un consum més responsable es contribueix a crear una societat més justa i sostenible socialment i ambiental.

Guia pràctica per ser una entitat més transparent en aquest document ens endinsem en la transparència per tal de promoure entitats més transparents, més confiables i transformadores. Compta amb diversos apartats que donen resposta a:

  • Com podem ser més transparents?
  • Què pot aportar la transparència a la meva entitat?
  • Com donem compliment de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern?
field_vote: 

En quins àmbits podem fer voluntariat?

Imatge principal a portada: 
El Casal d'Estiu Escó atendrà a 200 infants en risc d'exclusió social. Font: Fundació Pere Tarrés, Flickr
Autor/a: 
Roger Buch
Resum: 

La Llei del voluntariat i de foment de l'associacionisme proposa fins a 17 àmbits d'actuació on poder exercir l'acció voluntària.

Hi ha nombrosos àmbits d'actuació en què es pot desenvolupar l'acció voluntària. La Llei del Voluntariat i de foment de l'associacionisme proposa una llista de 17 àmbits on les entitats poden promoure el voluntariat, ampliant els 5 àmbits tradicionals.

Imatges secundàries: 
Living NEPAL Font: Living NEPAL
 Font: Som de cau
Subtitols: 
El model català de voluntariat
Els 5 àmbits tradicionals on exercir voluntariat
Els 17 nous àmbits de la Llei de voluntariat i foment de l'associacionisme
Altres àmbits on exercir la solidaritat
Continguts: 

El model Català de voluntariat definit a la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme vincula necessàriament les persones voluntàries a les entitats privades sense ànim de lucre (associacions, fundacions o cooperatives d’iniciativa social) que actuen a Catalunya. En aquest sentit, el model català de voluntariat no admet que el voluntariat estigui vinculat ni a les administracions públiques ni a les organitzacions lucratives.

Són, per tant, les entitats les que acullen els projectes de voluntariat i on s’ha d’adreçar la persona voluntària. Més enllà de la diferent forma jurídica i del volum que poden tenir aquestes entitats, hi ha diferents àmbits temàtics on aquestes poden operar.

Durant molts anys, des de la Generalitat de Catalunya s’ha proposat dividir en 5 els àmbits de voluntariat:

  • L’àmbit social es caracteritza per perseguir el benestar de les persones, contribuint a la millora de la seva qualitat de vida i dels aspectes físics, psíquics o socioafectius de les persones en situació de vulnerabilitat.
  • L'àmbit comunitari inclou totes aquelles actuacions ciutadanes que tenen com a finalitat millorar la comunitat i l’entorn on es viu.
  • L’àmbit cultural engloba un ampli ventall d’actuacions com és la cultura popular i tradicional, la dinamització, difusió i defensa del patrimoni cultural, la dinamització de la producció cultural o artística.
  • L’àmbit ambiental es caracteritza per la defensa del medi ambient i el desenvolupament de bones pràctiques que possibilitin la seva sostenibilitat.
  • Finalment,en l’ambit internacional es troben aquelles activitats encaminades al desenvolupament integral i l’educació per al desenvolupament a favor dels països del Sud, així com intervencions d’acció humanitària i d’emergències.

Des de l’aprovació, el 2015, de la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme, hi ha una nova proposta que amplia fins a 17 els àmbits d’interès general on hi cap l’acció voluntària, visualitzant d’aquesta manera millor els àmbits concrets on les entitats estan fent la seva acció voluntària. Aquests àmbits són:

  1. Serveis socials

  2. Serveis sanitaris

  3. Atenció i suport a les famílies

  4. Associacionisme educatiu

  5. Oci i lleure

  6. Cultura

  7. Esport

  8. Justícia global

  9. Defensa dels drets humans, foment de la pau i la cooperació amb voluntariat internacional

  10. Defensa del medi ambient

  11. Igualtat de gènere i respecte per la identitat i l’orientació sexuals

  12. Joventut

  13. Gent gran

  14. Millora de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social

  15. Activitats comunitàries i veïnals

  16. Moviments ateneistes

  17. La protecció dels animals

Aquesta llista, de fet, és ampliable i s’hi podria afegir qualsevol altre àmbit d’acord amb els principis de l’acció voluntària que són la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, la responsabilitat, el civisme, la cooperació, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte dels valors inherents al voluntariat, l’acompliment de l’activitat amb competència i l’autonomia respecte als poders públics.

Igualment, són inherents a l’acció voluntària els principis de no-discriminació, pluralisme, inclusió, integració i sostenibilitat i, en general, tots els que inspirin la convivència i l’avenç social en una societat democràtica, participativa i justa.

Més enllà del voluntariat associatiu que es regula a la Llei catalana de voluntariat també hi ha altres espais relacionats amb la solidaritat que estan regulats en altres normatives. Destaquen aquells que per la seva naturalesa requereixen d’una relació molt estreta amb les administracions publiques com poden ser el voluntariat de protecció civil i el voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments.

En aquest sentit, la Llei no s’aplica a les accions solidàries que es duen a terme d’una manera lliure i sense compensació econòmica i al marge d’entitats privades sense ànim de lucre, ni tampoc a les accions solidàries que es duen a terme per parentiu, per amistat o per veïnatge, o com a conseqüència d’una relació civil, acadèmica, funcionarial, laboral o mercantil, o derivada d’una obligació jurídica o de pertinença, ni les dutes a terme per interès propi d’una persona o d’un col·lectiu, ni les activitats acomplertes per col·lectius no formals o moviments socials.

field_vote: 

6 documents per treballar la participació interna a la vostra entitat

Imatge principal a portada: 
Assemblea de sòcies 2016 de Setem Catalunya Font: Setem Catalunya
Autor/a: 
Roger Buch
Resum: 

Us proposem 6 documents, tots disponibles en línia, per treballar la participacíó interna a la vostra entitat.

En els darrers temps, cada vegada són més les entitats que inicien projectes per millorar la participació interna i la qualitat democràtica en el seu funcionament. A continuació teniu 6 guies diferents que aborden aquest tema. Algunes, des d'un punt de vista global i d'altres centrant-se en alguns temes més concrets, com ara el funcionament de les assemblees o el relleu generacional.

Imatges secundàries: 
 Font: Castellers de Terrassa
 Font: Setem
Subtitols: 
Guia per millorar la participació interna a les entitats
Guia per impulsar la governança democrática a les organitzacions del Tercer Sector Social
Idees per fer assemblees més participatives, àgils i efectives
Idees per a associacions participatives
La participació interna a les associacions: dèficits i propostes
Relleu generacional als òrgans de govern de les associacions
Continguts: 

Aquesta guia té com a finalitat contribuir a la millora de la participació a l’entitat de la qual formem part, aportant un enfocament positiu i realista. Els diferents capítols ens aportaran eines i idees per conèixer millor el nostre dia a dia a través de la diagnosi sobre el funcionament democràtic del nostre projecte. La guia (2018) ha estat editada pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya en el marc de la col·lecció Guies breus de participació ciutadana i la redacció ha anat a càrrec de la Fundació Pere Tarrés.

  1. Introducció. Per què participar?

  2. Com es pot participar?

  3. La Diagnosi

  4. Àmbits de millora

  5. Conclusions

La Guia sorgeix del programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya. La Guia ha estat editada per La Confederació l’any 2017 i ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

En aquest tercer volum de les guies d’assessorament de Torre Jussana de l'any 2015, es recopilen diferents idees per fer més participatives, àgils i efectives les assemblees, com a espais de participació i decisió primordials per a qualsevol associació. S'ofereixen recomanacions sobre com preparar-les, convocar-les i celebrar-les, així com les seves oportunitats i els seus riscos.

El document, elaborat per Cristina Simon i Pau Vidal de l'Observatori del Tercer Sector i publicat per Torre Jussana, constitueix un manual que repassa els factors clau de la participació interna en una entitat: base social, comunicació, òrgans de govern i canals de participació. A més a més, el manual també disposa d'un últim capítol amb tècniques i eines per a la millora de la participació.

En aquest informe que va editar l'Oficina de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona (2006) es plantegen 5 tipus de mecanismes amb l'objectiu de millorar la participació interna d'una entitat: canvis a nivell organitzatiu, normatiu, comunicatiu, d'avaluació i de transparència. El document va ser elaborat per la Fundació Pere Tarrés.

En aquest butlletí especial del CRAJ (Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona) hi trobareu tota la informació necessària per planificar correctament el relleu generacional dels òrgans de govern d’una associació, ja siguin el relleu en els càrrecs de la junta directiva o d’altres càrrecs de responsabilitat de l’entitat. Tot i que el recurs està pensat per a entitats juvenils, és vàlid per a qualsevol tipus d'entitats.

field_vote: 

5 eines per donar valor afegit a les presentacions

Imatge principal a portada: 
 Font: Alex Litvin
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És habitual compartir reunions i formacions en què la participació i el missatge visual esdevenen clau per assolir un aprenentatge i una resposta adient per part del públic.

Cada cop és fa més palesa la necessitat de mostrar els continguts d’una forma original i dinàmica per tal de guanyar-se el públic a qui van dirigits i, alhora, incrementar-ne l’interès. Les entitats no són alienes a aquestes noves formes de presentació i comença a ser habitual compartir reunions, formacions i, fins i tot, juntes directives, en què la participació i el missatge visual esdevenen clau per assolir un aprenentatge i una resposta adient per part de les persones participants.

Imatges secundàries: 
 Font: Alex Litvin
 Font: Teemu Paananen
Subtitols: 
Kahoot
Mentimeter
Ahaslides
Genially
Wooclap
Continguts: 

Kahoot! és una plataforma gratuïta per crear jocs educatius, dissenyats per qualsevol entorn. S’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu mòbil, tauleta tàctil, ordinador d’escriptori o portàtil. Només cal tenir un navegador web i no es fa necessari l’ús d’una aplicació. En finalitzar, cada alumne pot conèixer la seva puntuació, i hi apareix un rànquing. L’aplicació permet exportar els resultats a Excel o incloure’ls a Google Drive. Es pot fer servir per:

  • Avaluacions formatives.
  • Seguiments.
  • Processos d’aprenentatge social.

La principal característica de Mentimeter és que es tracta d’una aplicació web destinada a afavorir la interacció i la participació d’un públic. Permet llançar diferents formats, depenent de l’audiència a la qual es dirigeix. Les persones participants responen mitjançant els telèfons mòbils, tauletes o ordinadors d’escriptori i els resultats es poden anar visualitzant a la pantalla en temps real. Compta amb una versió gratuïta i una altra de pagament, però en el primer cas les preguntes de resposta múltiple són escasses i és millor fer ús del Kahoot!

Ahaslides és una eina que pot ser una alternativa real, efectiva i econòmica a la coneguda plataforma Mentimeter. Permet crear enquestes, núvols de paraules, preguntes obertes i també realitzar jocs de preguntes, de forma senzilla i en pocs passos. L’objectiu també és el d’incrementar la participació d’un públic, sigui una classe d’alumnes o bé una reunió de treball. Igual que Mentimeter, els resultats es mostren en temps real mitjançant gràfics animats.

Genially és una aplicació web més destinada a presentacions interactives que no pas a fer participar el públic assistent. Ofereix un assortiment de plantilles i recursos extens, fet que permet que la creació de continguts sigui molt senzilla. La manera de treballar és semblant a la de Power Point, tot i que la gran diferència és que les diapositives es poden mostrar amb múltiples formats de presentació. Compta amb una guia completa que afavoreix un ús pràctic i útil de l’eina.

Wooclap és una plataforma senzilla i ràpida d'utilitzar que serveix per interactuar en temps real amb l’audiència mentre es fa una presentació o conferència. Es tracta de mostrar preguntes que projecte una pantalla i les persones participants responen mitjançant els seus telèfons mòbils, tauletes o ordinadors. És semblant al Mentimeter però només compta amb versió gratuïta per a docents. Permet la integració de la presentació en Power Point i altres programes.

field_vote: 

6 guies per saber com tractar la salut mental

Imatge principal a portada: 
 Font: Priyanka
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Pretenen donar una visió global de les diverses situacions en què es pot trobar el col·lectiu que pateix aquesta malaltia.

És una evidència que la pandèmia de la Covid-19 ha afectat la salut de les persones, modificant els seus reptes, les dinàmiques familiars, els rols laborals i, en molts casos, també l’estabilitat econòmica. Ha esdevingut una crisi global sense precedents que ha exercit un impacte sobre la salut mental a través de múltiples mecanismes de forma simultània. Tots aquests canvis han pogut provocar ansietat, depressió i d’altres trastorns de salut mental.

Imatges secundàries: 
 Font: Priyanka
 Font: Sigmund
Subtitols: 
La xarxa de salut mental: orientacions i suport
Com parlar de salut mental
Guia per a Grups d’Ajuda Mútua de Salut Mental en primera persona
Guia de Drets en Salut Mental: no hi ha recuperació sense drets
Saldremos de esta: guía de salud mental para el entorno de la persona en crisis
Tenim la salut en ment: #AssociativaMent!
Continguts: 

Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de Probitas ha publicat aquest document que es descriu com una guia de navegació per a mares, pares i altres figures que acompanyen a infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental. Els continguts estan dissenyats per transmetre pautes d’orientació i cura, i mostren elements que són significatius a l’hora de donar sentit a la situació d’infants, adolescents i joves, així com alguns elements necessaris per poder traçar una relació amb ells i elles.

Creat per les entitats que forment part de Salut Mental Catalunya (SMC), aquest document vol esdevenir una guia d’ús per a totes les persones i entitats vinculades a l’àmbit de la salut mental. Pretén unificar l’estil del discurs i resta obert a què tothom que ho cregui oportú hi pugui fer aportacions, millores i actualitzacions. El llenguatge vehicular és el català i l’any 2020, la guia va ser revisada i validada per les entitats de SMC, per tal d’anar-la aplicant en les diverses comunicacions i donar-la a conèixer en els diversos contextos en què s’aplica.

Aquesta guia, elaborada per ActivaMent Catalunya Associació, està destinada a ser profitosa per a tots els col·lectius, des de persones usuàries de serveis de salut mental, a persones amb un diagnòstic psiquiàtric específic. S’exposen idees, recursos i recomanacions per constituir i moderar un Grup d’Ajuda Mútua, formar a persones moderadores, treure profit de l’experiència acumulada, fer un seguiment del funcionament dels grups, i créixer fins a desenvolupar un equip de persones moderadores.

La Federació Veus va publicar aquesta guia l’any 2017 amb l’objectiu de ser un instrument de consulta sobre la ciutadania i els drets en l'àmbit de la salut mental que, partint de la realitat del territori, faciliti cures que promoguin l'exercici dels drets de les persones que pateixen aquesta malaltia. L’obra és fruit d’una investigació qualitativa amb 14 grups de discussió en els quals hi van participar persones amb problemes de salut mental, familiars i professionals de la salut mental.

Aquesta guia conté un recull d'eines pràctiques que van més enllà del coneixement especialitzat. Té l’objectiu de servir en el desenvolupament d'estratègies col·lectives per fer front a la realitat del patiment psíquic. Aquestes pàgines busquen, des d’una perspectiva no individualista, aportar instruments que puguin servir en situacions complexes i, a vegades, devastadores.

Creada i editada per Fil a l’agulla i el Consell Nacional de la Joventut (CNJ), aquesta guia exposa exemples i exercicis, i proposa consells que permeten realitzar un treball de les emocions, mitjançant eines i actituds per expressar-les i treballar-les en col·lectiu; del conflicte, a través d’indicadors per detectar-lo, i eines i habilitats per donar-hi resposta; i del diàleg, amb instruments per potenciar-lo i facilitar un conflicte, si s’escau, dins l’entitat.

field_vote: