6 guies que us ajudaran a millorar la captació de fons

Imatge principal a portada: 
Balance. Font: LN (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs recopilem diferents publicacions que us facilitaran el camí cap a la diversificació de fons.

La captació de fons, tant de recursos econòmics com de recursos humans i materials, és un camí que cal fer de forma planificada i atenen a la realitat de cada entitat. Només d’aquesta manera podrem garantir la sostenibilitat de l’organització.

A continuació trobareu una sèrie de materials que us ajudaran a millorar aquest procés.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Eines de finançament privat: reinventem-nos!
L’àmbit econòmic-financer de les entitats del tercer sector: reptes i propostes d’acció
La captació de fons a les entitats no lucratives
Noves formes de finançament associatiu
Optimizar la web como herramienta para captar donantes
Publicidad responsable para captar fondos
Continguts: 

En aquesta guia de la Paloma Cívico, editada pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona, trobareu tot el que cal tenir present per desenvolupar el pla de captació de fons. A més a més, la publicació incorpora un llistat de possibles accions a desenvolupar, informació sobre els diferents canals de comunicació, models de projectes i cartes i experiències concretes d’entitats

Aquest quadern de l’Observatori del Tercer Sector identifica una sèrie de mesures que poden ajudar a les entitats a avançar en el camí de la captació de fons i col·laboració amb altres agents.

Aquesta publicació de la Irene Borràs,editada per l’Ajuntament de Mataró, mostra la importància que les entitats reflexionem sobre la situació i necessitats de l’organització i elaborem una estratègia adient a la nostra realitat. Sens dubte, es tracta d’un material de consulta obligatòria per elaborar el nostre propi pla de captació de fons.

En aquest manual d’en Xavier Bretones, inclòs en la col·lecció Útils pràctics de Torre Jussana, trobareu un recull de les diferents accions que es poden posar en marxa per obtenir fons, amb experiències concretes d’entitats. A més a més, la publicació reflexiona sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i ofereix pautes per presentar les propostes

Aquesta publicació d’Ágora Social, publicada per l’Asociación Española de Fundraising, proporciona pautes per fer de la web de l’entitat un espai atractiu i treure’n el màxim profit a l’hora de captar fons.

Aquest document d’Ágora Social, i editat per l’Asociación Española de Fundraising ofereix bones pràctiques per tal que el contingut del missatge que difonem sigui legal, honest, verídic, responsable, coherent i legal.

field_vote: 

El desenvolupament de competències

Imatge principal a portada: 
aula_by ÁlvaroBa, flickr Font:
Resum: 

En els darrers anys, en l’àmbit formatiu, s’està parlant molt de les competències professionals. En aquest recurs us en donem les principals claus.

En el darrer Anuari del Tercer Sector, una de les conclusions (concretament la número 7) feia referència al desenvolupament competencial dels equips tècnics. En aquest recurs us en donem quatre pautes.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
De què parlem quan parlem de competències?
Quines són les competències clau?
Identificació de les competències clau
Avaluació de les competències
Desenvolupament de les competències
Documentació
Continguts: 

L’Institut Català de Qualificacions Professionals en el document Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional de Catalunya defineix com a competència la“Capacitat de dur a terme activitats en una professió o en un lloc de treball, segons les normes exigides pel sector”.

Concretant més en una proposta metodològica elaborada per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció social) amb el suport del Departament de Treball i cofinançat pel Fons Social Europeu i amb la col·laboració de diverses organitzacions del Tercer Sector expertes en l’inserció laboral defineix la competència com “aquell conjunt integrat i complex de coneixements, capacitats, habilitats, destreses i comportaments laborals, considerats en un sentit molt ampli, que es posen en joc en l’execució d’una determinada activitat laboral”.

Per tant la competència s’enfoca cap a l’acció de les funcions laborals, tenint gran importància la concreció de comportaments observables que ens permetin valorar fins a quin punt l’exercici de la competència s’executa adequadament.

Les competències es poden classificar en competències tècniques i competències transversals:

  • Competències tècniques: Fan referència als coneixements teòrics i tècnics específics necessaris per al desenvolupament d’una activitat laboral concreta.
  • Competències transversals clau: Es tracta de coneixements, capacitats, actituds i aptituds aplicables a totes les situacions ocupacionals.

Diverses organitzacions han agrupat competències clau en forma de diccionaris. Aquests recullen les competències que consideren més adequades per un lloc de treball.

Us proposem alguns exemples de diccionaris que són accessibles a la xarxa.:

  • L’Institut Català de Qualificacions Professionals ha elaborat un document en que es defineixen les competències clau (competències emocionals i cognitives), en que es defineixen entre d’altres les següents competències: resolució de problemes, treball en equip, autonomia, responsabilitat o innovació per exemple.
  • Barcelona Activa també té elaborat un instrument on-line que a partir d’algunes competències clau com la comunicació, la creativitat o el treball en equip. Es defineix cada una d’elles i se’n mostren nivells de resolució. Pots veure-ho a aquí.
  • Institut Municipal d’Ocupació de Lleida (IMO) ha elaborat una eina interactiva en que a partir de perfils professionals es concreten les competències clau i és possible realitzar una autoavaluació. Es defineixen les competències i els nivells d’execució. Pots accedir-hi aquí.

Si el que ens plantegem és desenvolupar alguna d’aquestes competències cal definir el procés per a que els treballadors puguin millorar l’exercici de la competència en el seu lloc de treball.

Seguint el procés definit a Guia metodològica per a la identificació i desenvolupament de competències transversals de relació de Fundació Factor Humà, es defineixen

3 passos bàsics:

  • Identificació de les competències.
  • Avaluació de les competències.
  • Desenvolupament de les competències.

Primer de tot cal plantejar-se quines competències són necessàries per cada lloc de treball i en la nostra entitat. Ja hem vist la diversitat de competències transversals i per tant no es podran desenvolupar totes a la vegada. Caldrà prioritzar.

Així, caldrà començar identificant quines són les competències que la nostra entitat identifica com les més importants o necessàries. Aquesta decisió dependrà de la pròpia missió, visió i valors de l’entitat però també de les necessitats que es detectin en cada perfil professional.

També caldrà concretar els comportaments associats a la competència que s’espera del treballador.

Per a fer aquest anàlisi es poden utilitzar diverses metodologies:

  • Grups de treball en que hi participen persones amb més experiència i expertesa de l’entitat.
  • Entrevistes a partir de preguntes obertes a aquelles persones que executen una competència definida amb un nivell alt d’expertesa.
  • Observació participant. Es tracta d’observar directament l’exercici de la competència dels treballadors per a poder concretar les conductes associades a la competència.

Un cop identificades les competències transversals que es volen treballar caldrà avaluar en quina mesura l’exercici de la competència és l’adequat i el marge de millora. Aquest anàlisi permetrà en un futur desenvolupar-la.

Caldrà primerament definir quins llocs de treball es vol avaluar. Si l’avaluació competencial és per a tots els treballadors, si són sols pels tècnics o bé qui té responsabilitats més directives.

A partir d’aquesta definició prèvia i disposar de la definició de les competències i l’organització dels graus d’exercici ja es poden avaluar (podeu veure un exemple al diccionari de Barcelona Activa).

Algunes metodologies que podríeu utilitzar:

  • Enquesta avaluació 360º en que la persona avaluada i els companys de treball del treballador defineixen el seu nivell d’exercici de cada competència avaluada
  • Observació durant l’exercici del treballador.
  • Entrevistes d’incidents crítics basades en anàlisi del comportament d’un treballador en una situació concreta, de manera que el treballador analitza els motius, habilitats i coneixements que el porten a adoptar un comportament concret.

En aquest darrer pas tindrà per finalitat millorar l’exercici de la competència treballada a partir de processos d’acompanyament. Per assolir-ho serà necessari comptar amb la motivació i el reconeixement de la persona treballadora de les seves potencialitats (i mancances) per enfocar així metodologies de millora.

Algunes estratègies pel desenvolupament de competències són:

  • La tutorització: el cap del treballador l’orienta i ofereix recursos per a millorar el seu exercici competencial.
  • Tallers formatius: accions formatives grupals i pràctiques que tenen per finalitat el desenvolupament competencial.
  • Acompanyament: un treballador ofereix suport al company que es disposa millorar una competència.

Us adjuntem alguna documentació que us podria ser d’interés.

field_vote: 

8 guies que us ajudaran a avançar en la col·laboració amb el teixit empresarial

Imatge principal a portada: 
RSC. Font: Tom Rafkey (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

L’establiment de relacions entre el món no lucratiu i el món empresarial és encara avui dia feble i ple de prejudicis. Amb aquest recurs, us proposem algunes eines que us ajudaran a la construcció de ponts.

Imatges secundàries: 
RSC. Font: Tom Rafkey (Flickr)
RSC. Font: Kaset (Flickr)
Subtitols: 
Acció social i empresa, el voluntariat silenciós
Como presentar propuestas de colaboración a empresas
El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l'empresa a Catalunya. Guia per promoure el voluntat corporatiu en l'empresa
Empresa i voluntariat a Catalunya. Recull de bones pràctiques de voluntariat corporatiu que es realitzen des de l'empresa
Guía para la colaboración entre empresas y organizaciones no lucrativas
Modalidades de colaboración empresarial
Qué motiva a les empreses a colaborar con las ONL
Voluntariado apoyado por la empresa
Continguts: 

Aquest manual de la FCVS, publicat per la col·lecció Útils pràctis de Torre Jussana, recull de les diferents accions de col·laboració que es poden desenvolupar, A més, en trobareu una sèrie d’entrevistes amb empreses i entitats d’acció social que es poden ajudar a realitzar la vostra proposta.

Amb aquest informe de l’Asociación Española de Fundraising podreu saber quines són les claus per a què la vostra proposta siguin tot un èxit.

Aquesta publicació de la Generalitat de Catalunya té com a finalitat donar a conèixer el voluntariat corporatiu al teixit empresarial del país. En ella trobareu elements que us ajudin a explicar els beneficis per a l’empresa, els empleats i les entitats.

Amb aquesta guia, promoguda pel Departament de Benestar Social i Família, podreu conèixer 16 experiències de col·laboració entre empreses i organitzacions socials. A cadascuna de les fitxes trobareu la descripció de la iniciativa, una explicació de com va sorgir aquesta i la seva valoració.

Aquest manual de l’Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia té com a finalitat donar a conèixer diferents criteris, procediments i eines que facilitin l’establiment de processos de col·laboració entre aquests dos mons.

Aquest informe de l’Asociación Española de Fundraising fa un repàs de les diferents vies de col·laboració entre el teixit associatiu i les empreses que faciliten la captació de fons de les organitzacions no lucratives.

Coneixeu quines són les motivacions del teixit empresarial a l’hora de decidir-se per un projecte de col·laboració amb una entitat gràcies a aquesta guia de l’Asociación Española de Fundraising.

Aquesta guia, elaborada per l’Asociación Cultural Norte Joven i editada per la Dirección General de Voluntariado y Promoción Social de la Comunitat de Madrid, recull què és el voluntariat corporatiu i com posar en marxa un projecte d’aquestes característiques. A més, entre altres documents, trobareu un exemple de qüestionari per passar als treballadors de l’empresa, una plantilla per presentar una proposta de col·laboració a l’empresa i un model de conveni de col·laboració.

field_vote: 

8 manuals per millorar la comunicació de l'entitat

Imatge principal a portada: 
Megáfono en la playa. Font: music of the sun (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Elaborar el pla de comunicació, posar en marxa una campanya de mobilització ciutadana, redactar una nota de premsa, etc. Aquests són alguns dels principals esculls que han d’afrontar les entitats.

Davant l’actual context socioeconòmic les entitats no lucratives hem de focalitzar més que mai els nostres esforços i arribar més i millor tant a la ciutadania com als mitjans de comunicació i les empreses. I més si tenim en compte que una bona comunicació ens permet:

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Campañas para la movilización social
Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0
Guía de Comunicación para Entidades de Acción Voluntaria
Informar sobre voluntariado: guía de estilo para quienes comunican
Las TICs en las organizaciones sociales
Màrqueting i comunicació a les organitzacions no lucratives
Manual de comunicación para entidades sociales
Optimizar la web como herramienta para captar donantes
Continguts: 

En aquest manual, realitzat per Ingeniería Sin Fronteras. podeu trobar tot el que cal tenir present a l’hora de desenvolupar una campanya de mobilització ciutadana o d’incidència política en la vostra organització. La publicació també compta amb dues unitats on s’explica com comunicar i fer arribar el missatge en una societat complexa i sobresaturada d’informació.

Aquesta publicació, inclosa en la col·lecció Útils pràctics de Torre Jussana, recull reflexions bàsiques entorn el procés de comunicació i els elements que incideixen en aquest. A més, el document incorpora exercicis pràctics que permeten aplicar el contingut treballat en el si d l’entitat.

La Dirección General de Voluntariado y Promoció Social de la Comunitat de Madrid va promoure la realització d’aquesta eina amb l’objectiu de facilitar orientacions a les organitzacions per millorar la relació d’aquestes amb els mitjans de comunicació i millorar-ne l’impacte dels seus missatges. Entre les orientacions trobareu com gestionar el contacte amb els mitjans, com realitzar una nota de premsa o diferents guies d’estils.

Aquest manual promogut per la Plataforma de Voluntariado de España reflexiona sobre la imatge que les entitats no lucratives traslladen de les persones voluntàries i de les persones en situació de vulnerabilitat als mitjans de comunicació i la societat. Per millorar-ne aquesta imatge, la guia recull recomanacions a l’hora de contextualitzar el missatge, pautes d’expressió i termes a utilitzar.

Aquest document del Colectivo de Educación para la Participación (CRAC) és fruït del diàleg i la reflexió de més d’un centenar de persones que van participar a tres espais de trobada. A més de conèixer els diferents nivells d’accés, ús i apropiació de les eines 2.0, la publicació ofereix un recull d’aplicacions, software i altre eines que poden ser d’interès per a la teva entitat.

En aquesta publicació de la Irene Borràs, editada per l’Ajuntament de Mataró, trobareu el perquè de comptar tant amb un pla de màrqueting com un pla de comunicació, així com pautes i exemples per a la seva elaboració.

Bolunta (Agencia per al voluntariat i la participació social de la Diputació Foral de Bizkaia) edita aquesta publicació on line amb la finalitat d’oferir recursos útils i pràctics que ajudin a les organitzacions no lucratives a elaborar els seus propis materials. Entre els recursos trobareu com planificar correctament l’estratègia o quin contingut han d’incorporar els diferents textos (notícia, reportatge, nota de premsa, etc.)

Aquest manual elaborat per Ágora Social i publicat per l’Asociación Española de Fundraising fa una anàlisi dels processos de donació en línia i aporta pautes i exemples per ajudar a incrementar el nombre de col·laboradors.

field_vote: 

6 publicacions per iniciar-te en el món de l’avaluació

Imatge principal a portada: 
Evaluation room. Font: be OH (flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Coneix com pots incorporar l’avaluació en la teva entitat i avançar cap l’enfortiment de en la gestió i la millora de la transparència i la rendició de comptes.

Tal i com recull l’Enciclopèdia Catalana, avaluar és determinar el valor o magnitud d’alguna cosa. En el terreny de les entitats no lucratives, la introducció de la cultura de l’avaluació no només permet mesurar l’impacte de les activitats que es porten a terme i conèixer com fer-les més eficients i eficaces, sinó que també permet avançar cap a la millora de la transparència i la rendició de comptes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació
Gestionar amb evidències. Manual d’avaluació per a entitats ciutadanes
A guide to Social Return on Investment
Indicadores de la sostenibilidad
Medición del Impacto Cualitativo de los Programas de Inclusión Social
Mesuring well-being
Continguts: 

Aquesta guia, elaborada per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), recull de forma sintètica quins són els principals conceptes i teories al voltant de l’avaluació. A més, la publicació proposa com dissenyar l’avaluació a l’organització i incorpora una pauta que ens ajudi a enfocar aquest procés.

En aquesta guia, elaborada per la Pilar Pujol i publicada per Dossiers Barcelona Publicacions, podreu trobar les pautes necessàries per iniciar un procés avaluatiu en el si de l’entitat. En concret, el manual recull de forma pràctica com desenvolupar aquest procés en set sessions.

La metodologia SROI (Retorn Social de la Inversió) permet a les entitats no lucratives mesurar de forma senzilla quin impacte tenen els seus projectes a nivell Econòmic, social i mediambiental. Amb aquesta publicació de The SROI Network podreu conèixer els passos a seguir per introduir aquesta tècnica a la vostra organització.

Amb aquesta eina, creada per la Fundación Biodiversidad, podreu millorar la gestió de la vostra entitat, ja que permet quantificar l’impacte de les vostres intervencions a nivell socioeconòmic, social i ambiental.

Fruit d’una recerca prèvia, la Fundación Luis Vives posa a l’abast de totes les entitats d’acció social una eina que permet analitzar quin impacte tenen les seves actuacions en diferents àmbits: personal, material, salut, convivència i familiar, relacional, ocupacional, oci i lleure i comunitari. A través d’un full excell es pot conèixer la posició i evolució de les persones beneficiàries.

Aquest manual, elaborat pel Think Tank anglès “New Economics Foundation”, explica com podem les entitats no lucratives construir un sistema d’indicadors senzill que ens ajudi a mesurar l’impacte dels nostres projectes en el benestar de les persones participants.

field_vote: 

Eines per a la millora de la gestió del voluntariat

Imatge principal a portada: 
Voluntariat. Font: SOCat (flickr) Font:
Resum: 

Us proposem una sèrie de documents que poden ser d’utilitat tant per a les persones encarregades de la gestió com per aquelles que vol conèixer i aprofundir en aquest fenomen universal.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Claves para la Gestión del Voluntariado en las Entidades no Lucrativas
El Voluntariat a Catalunya
Estudio sobre las posibilidades de incorporación de las personas usuarias de las entidades sin ánimo de lucro para la realitzación de actividades de voluntariado
Informar sobre el voluntariado. Guía de estilo para quienes comunican
Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo. Valores universales para alcanzar el bienestar mundial
Manual d’acollida del voluntari/a
Manual del curs d’iniciació al voluntariat
Profundizar en el voluntariado: Los retos hasta 2020
Continguts: 

Coneix de quina manera podeu millorar la gestió del voluntariat amb aquesta publicació de la Fundación Luis Vives on trobareu eines i recursos pràctics, així com fonts documentals per ampliar la vostra biblioteca.

El butlletí 19 de Dossier, el butlletí mensual de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, detalla el fenomen del voluntariat al país: què és, quins àmbits d’acció l’integren, quin és el marc legal català, quins reptes han de fer front avui dia les organitzacions, etc.

En aquesta recerca la Fundación EDE aborda de quina manera poden les organitzacions promoure la participació de les persones beneficiàries en si de l’entitat. A més, recopila 20 experiències que es poden ajudar promoure nous perfils de voluntariat.

Aquesta publicació de la Plataforma de Voluntariado de España no només esdevé fonamental a l’hora de conèixer com millorar la comunicació de les accions que porten a terme les persones voluntàries, sinó que ens permet reflexionar sobre la concepció que tenim d’aquestes persones a les entitats no lucratives i la imatge que traslladem a la societat.

Aquesta publicació del Programa de Voluntaris de les Nacions Unides recull per primera vegada quin és l’abast d’aquest fenomen universal i la contribució d’aquestes persones al desenvolupament social i econòmic de la societat.

Dincat ha elaborat aquest document que es lliura de manera personalitzada als nous membres i que pot servir d’inspiració per a l’elaboració del procés d’acollida a la vostra entitat.

Aquest manual, elaborat per diferents entitats del Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya, recull els continguts que es treballen al curs: definició del voluntariat, àmbits i context històric, perfil i motivacions de les persones voluntàries, drets i deures d’aquestes i relació amb l’organització.

Aquest llibre publicat per la Plataforma de Voluntariado de España és una reflexió sobre quin és l’actual context de l’acció voluntària i quines polítiques i mecanismes calen posar en marxa per avançar, especialment en un moment on sembla que la ciutadania en general està descobrint la tasca i contribució d’aquestes persones.

field_vote: 

Vols iniciar-te en el món del voluntariat?

Imatge principal a portada: 
Comunicació. Font: DefensAnimal.org (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs et presentem el curs d’iniciació al voluntariat, una formació que permet conèixer que és això del voluntariat, quins àmbits ho integren i el perfil i motivació de les persones que decideixen realitzar una acció voluntària.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el voluntariat?
Per què un Curs d’Iniciació al Voluntariat?
Quines escoles que ofereixen aquesta formació?
Continguts: 

El voluntariat ho formen totes aquelles persones que, de forma lliure i sense compensació econòmica, presten un servei de caràcter cívic o social en benefici d’altres persones i/o del conjunt de la societat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida.

A Catalunya, aquesta expressió de solidaritat i altruïsme és canalitza a través de les organitzacions no lucratives. En concret, prop de 700.000 persones al país estan compromeses amb entitats del tercer sector realitzant tasques de voluntariat, ja sigui de manera permanent (de forma continuada i estable en el temps) o puntual.

Pel que fa al tipus d’activitats que les persones voluntàries desenvolupen, assenyalar que hi ha molta diversitat en funció de l’àmbit d’actuació de l’entitat. Des del Servei Català de Voluntariat han agrupat aquests àmbits en cinc grans grups:

  • Voluntariat social: Actuacions encaminades a garantir el benestar i la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat; gent gran, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, violència de gènere, persones immigrades, etc.
  • Voluntariat comunitari: Accions encaminades a la millora de l’entorn i la participació ciutadana; lleure educatiu,associacions de veïns, clubs esportitus, centres comunitaris, etc.
  • Voluntariat cultural: Actuacions encaminades a la dinamització cultural, tant de conservació i difusió com de millora i creació; defensa i recuperació del patrimoni, promoció d’activitats culturals i/o disciplines artístiques, comunicació cultural, etc.
  • Voluntariat ambiental: Accions encaminades a la defensa i conservació del medi ambient; educació i sensibilització, hàbits de consum responsable, recuperació de l’entorn, seguiment de la biodiversitat, etc.
  • Voluntariat internacional: Actuacions encaminades al desenvolupament integral i l’educació per al desenvolupament a favor dels països del Sud; campanyes de sensibilització i incidència política, suport a projectes per al desenvolupament, cooperació internacional, emergència i suport logístic, etc.

Per tal de donar a conèixer el món del voluntariat i les característiques concretes dels diferents àmbits que el conformen a totes les persones majors de 16 anys interessades en realitzar tasques de voluntariat, la Generalitat de Catalunya va establir al 1994 el curs d’iniciació al voluntariat. Una formació que permet, entre altres coses, que les persones participants coneguin quines són les competències que hauran d’adquirir i desenvolupar en aquesta futura tasca.

El contingut de la formació, de 12 hores de durada, consta de tres parts i està consensuat per les diferents escoles del Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya que l’imparteixen:

  • El voluntariat: definicions, característiques, àmbits de treball i context històric.
  • La persona voluntària: motivacions, perfil, participació com a elements de transformació i drets i deures.
  • L’organització del voluntariat: conèixer i compartir l’ideari i projecte, compromís amb l’entitat, la relació voluntariat –assalariats, el procés de participació i el treball en equip.

A continuació es detalla el nom i contacte de les 14 escoles de Catalunya que imparteixen aquest curs d’iniciació al voluntariat.

1. Adhara, Escola d’Educadors en el lleure

2. Associació Rauxa

3. CAE, Formació i Serveis Sòcioculturals

4. Centre d’Estudis de l’Esplai – Suport Associatiu

5. Centre d’Estudis Joan Vallès

6. Creu Roja Catalunya

  • Seu: Barcelona
  • Email: cbasols@creuroja.org
  • Telèfon: 933 006 565

7. Escola d’Educadors d’Osona

  • Seu: Vic
  • Email: eeo@favic.net
  • Telèfon: 938.855.371

8. Escola de l’Esplai de Girona

9. Escola de l’Esplai de Lleida

10. Escola de Formació de Voluntaris de la Federació Catalana de Voluntariat Social

11. Escola de Formació del Voluntariat de Càritas Diocesanas de Barcelona

12. Escola Mirall, per a educadors en el temps lliure

13. Escola Traç

14. Fundació Pere Tarrés

field_vote: 

Voleu millorar la captació de fons?

Imatge principal a portada: 
Àbac. Font: ansik (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

La limitació de recursos i les dificultats financeres són una realitat a moltes entitats no lucratives. A continuació us presentem una sèrie d’organitzacions que porten a terme cursos formatius que us poden ajudar a millorar la captació de fons.

Imatges secundàries: 
Àbac. Font: ansik (Flickr)
Finançament col·lectiu. Font: Colbrain crowdfunding (Flickr)
Subtitols: 
La importància de la captació de fons
Llistat d’entitats
Continguts: 

L’actual context econòmic obliga a les entitats no lucratives a replantejar-se les tradicionals fórmules de gestió econòmica i financera i avançar cap a la diversificació de fons per tal de poder garantir el desenvolupament de les activitats que justifiquen la raó de ser.

En aquest sentit, trobar persones i organitzacions públiques i privades que col·laborin amb la nostra entitat i en el desenvolupament dels nostres projectes ens permet, entre altres coses:

  • Finançar la continuïtat dels projectes i el desenvolupament de noves accions
  • Tenir major autonomia i independència per a l’assoliment de la nostra missió
  • Comptar amb major legitimitat social

Tot seguit us presentem un recull d’entitats que desenvolupen cursos formatius que us poden ajudar a millorar la captació de fons de la vostra organització. Aquest ha estat elaborat a partir de les notícies i agenda de Xarxanet. Per tal d’informar-vos de la programació detallada, amb les dates i lloc de realització, podeu contactar directament amb cadascuna d’elles.

1. Avalon

2. Cae, formació i serveis sòcioculturals

  • Email: cae@elcae.org
  • Telèfon: 938.725.789

3. Centre d’Estudis de l’Esplai- Suport Associatiu

  • Email: cee@esplai.org i suport.associatiu@suport.org
  • Telèfon:934.747.474

4. Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

  • Email: colpis@colpis.cat
  • Telèfon: 932.414.122

5. Fundació ARSIS

6. Fundació Iwith.org

  • Email: info@iwith.org
  • Telèfon: 933.804.975

7. Ingenieria Social

8. Institut de Formació - Fundació Pere Tarrés

  • Email: if@peretarres.org
  • Telèfon: 934.101.602

9. Torre Jussana

field_vote: 

Eines per a la millora de la intervenció

Imatge principal a portada: 
Llegint. Font: Eowyn_86 (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs us proposem una sèries de manuals i publicacions de l’àmbit social útils per a la reflexió i capacitació dels professionals i voluntaris que realitzen tasques d’intervenció.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Actuacions preventives a l’adolescència. Guia per a l’atenció primària de salut
Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència
Educar, formar y prevenir. Manual didáctico de prevención en drogodependencia
Els reptes ètics de la intervenció social
Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya
Hermanos y su Asociación: un compromiso
Somnis de butxaca: nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya
Continguts: 

Aquest manual, editat pel Departament de Salut, recull una sèrie de recomanacions adreçades a les persones de l’àmbit sociosanitari que desenvolupen accions d’intervenció amb adolescents i joves amb l’objectiu d’ impulsar la promoció i prevenció de la salut.

Aquesta publicació de l’Observatori FAROS Sant Joan de Déu mostra com el concepte “emoció” ha anat evolucionant, passant de la intel·ligència emocional a l’educació emocional, i com aquest procés ha incidit en l’educació formal i en la família.

Aquest document, editat per l’Asociación Bastetana de Ayuda al Toxicomano, ofereix l’oportunitat d’aprofundir en el fenomen de les addiccions: conèixer com es generen, factors de risc i protecció, indicadors de consum, aspectes legals, etc.

Aquesta publicació és fruït del I Simposi d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, una iniciativa de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social i la Fundació Campus Arnau d’Escala. En ella es poden trobar les ponències presentades al simposi sobre la situació dels professionals i usuaris dels serveis socials, sociosanitari i d’educació davant problemes ètics que no tenen una resposta pautada i consensuada.

Aquesta guia de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Unescocat recull els elements fonamentals de les celebracions i festes de les diferents tradicions religioses i espirituals presents a Catalunya (bahai, budista, cristiana, hindú, musulmana, jueva, sikh i xinesa), així com els seus preparatius previs.

Aquesta guia, editada per Down España, recull una sèrie de propostes per al desenvolupament d’activitats amb els germans i germanes de les persones amb síndrome de Down a les entitats

Aquesta investigació, publicada per la Fundació Jaume Bofill, ofereix l’oportunitat d’aprofundir en el fenomen dels menors migrants no acompanyats (MMNA) al país i proporciona elements per a la millora dels programes i projectes adreçats a aquests menors.

field_vote: 

Les competències directives al Tercer Sector Social

Imatge principal a portada: 
III Congrés del Tercer Sector Social. Font: Taula del Tercer Sector (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Un estudi de la Fundació Pere Tarrés identifica el conjunt de competències claus que han de desenvolupar els càrrecs directius de les organitzacions no lucratives.

Amb l’objectiu de millorar la gestió i productivitat del capital humà a les entitats del Tercer Sector Social, el Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés ha desenvolupat un estudi on s’identifiquen les competències directives específiques del sector i s’analitzen les diferents vies formatives per al seu desenvolupament.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Competències estratègiques
Competències intratègiques
Competències personals
Continguts: 

Les competències estratègiques són les relacionades amb l’entorn. Tenen a veure amb la missió, visió i valors de l’entitat, la relació amb el context i entorn d’aquesta, la capacitat de liderar un projecte d’entitat i el posicionament d’aquesta en el sector.

  1. Perspectiva amb projecció estratègica

Contingut bàsic:

  • Disposa de la capacitat per analitzar i comprendre el comprendre el context socioeconòmic, els canvis de l’entorn, les oportunitats, les amenaces del propi tercer sector i també dels altres, les fortaleses i debilitats de l’entitat. Sap prendre decisions i planifica a llarg termini.

Aspectes claus:

  • Interpreta el context socieconòmic i polític.
  • Interpreta el Tercer Sector: reptes, necessitats socials emergents, competència, etc.
  • Interpreta l’impacte social de la tasca de l’entitat.
  • Domina eines de diagnòstic extern i intern.
  • Analitza i visualitza el pla estratègic a diferents escales.
  • Dissenya, promou i implementa el pla estratègic institucional.
  • Utilitza eines de gestió i direcció i avaluació estratègica: quadre de comandaments i altres.
  • Planifica a llarg termini.
  • Es distancia de las tasca diària i té una visió estratègica i transversal.
  • És intuïtiu/va, productiu/va i amb visió de futur.

  1. Representació i relació institucional i política

Contingut bàsic:

  • Estableix i manté relacions internes i externes, a nivell de sector i amb l’administració pública i el sector privat, amb la resta d’agents i amb tota la societat en general. Influencia i estableix aliances amb altres agents que són beneficioses per l’entitat. Implica rendició de comptes.

Aspectes claus:

  • Representa l’entitat interna i externament.
  • Actua aplicant/d’acord amb el codi ètic, cultura i valors de l’entitat.
  • Coneix, crea i manté bones relacions amb les administracions públiques i poders polítics municipals, autonòmics, estatals i/o europeus.
  • Coneix, crea i manté contactes amb sector privat: RSE, mecenatge, etc.
  • Estableix relacions efectives amb la resta d’agents externs i interns de la institució.
  • Promou aliances, convenis i relacions amb altres entitats no lucratives.
  • Es coordina amb la resta d’entitats del sector per potenciar sinèrgies beneficioses.
  • Comunica/Transmet a la societat el què fa i com ho fa.
  • S’orienta a la rendició de comptes: màrqueting dels resultats i de l’impacte.
  • Manté el compromís adoptat i genera confiança i credibilitat.

  1. Lideratge social i transformacional

Contingut bàsic:

  • Influeix sobre l’entorn i la pròpia entitat a través de les persones, unint esforços per aconseguir uns objectius determinats. Assumeix el rol de líder d’un grup o equip de treball i treballa per la transformació de la societat.

Aspectes claus:

  • Exerceix influència i persuasió dins l'entitat.
  • És una persona emprenedora i proactiva (innovadora, creativa i inspiradora).
  • Disposa de consciència social i vocació cap als demés.
  • Analitza les situacions amb pensament crític i analític.
  • Actua amb visió de futur i cerca oportunitats.
  • Transmet confiança, credibilitat i motivació.
  • Fomenta la participació.
  • Actua de manera consistent amb el seu discurs.
  • Assumeix riscos.

Les denominades competències intratègiques són les relacionades amb l’equip i que són necessàries per gestionar internament l’entitat i/o àrea d’actuació.

  1. Comunicació

Contingut bàsic:

  • Construeix, transmet i comparteix informació, coneixements, opinions, entre d’altres, a partir de la relació bidereccional. Fa servir l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat com a eines per fer partícips als altres. Implica tots els registres de la comunicació (oral i escrita, comunicació formal i informal).

Aspectes claus:

  • Coneix eines i fomenta la comunicació interna i externa.
  • Identifica les necessitats i la posició de l'altre.
  • Reconeix oportunitats per entrar al mercat i identifica clients potencials.
  • Es comunica eficaçment amb altri: facilitat de paraula, per parlar en públic, per arribar a l’oient, etc.
  • Transmet confiança i credibilitat.
  • És assertiu i sap empatitzar amb les altres persones.
  • Realitza una escolta activa i és propera.
  • S’adapta a l'oient i al context.

  1. Direcció i gestió de serveis socials

Contingut bàsic:

  • Actua amb eficàcia i eficiència, resolució, rigor i orientat cap a la importància en la gestió i coordinació dels serveis i/o departaments. S’implica en els processos de qualitat i acompanya per l’assoliment dels resultats esperats.

Aspectes claus:

  • Disposa d’una visió global i realitza planificacions operatives.
  • Domina eines de gestió: TIC, programes informàtics especialitzats, CRM, SAP.
  • Disposa d’estratègies d’avaluació i s’orienta a resultats, fa servir indicadors.
  • Delega tasques, funcions i potencia la coordinació entre departaments.
  • Analitza, valora i reorienta plans econòmics, pressupostos, inversions i informes.
  • Troba l’equilibri entre el què es vol fer (valors) i el què es pot fer (resultats).
  • Pren de decisions i és rigorós/osa en el compliment dels compromisos.
  • Actua mediant i negociant, interna i externament, per a la gestió dels conflictes.
  • Promou la innovació, qualitat i excel·lència.
  • Coneix els diversos models de direcció: per valors i per confiança, entre d’altres.

  1. Gestió del canvi

Contingut bàsic:

  • Lidera i gestiona els canvis, realitzant adaptacions de l’organització i estratègiques a curt, mig i llarg termini. Implica a l’equip revisant i avaluant sistemàticament les diferents etapes de la gestió del canvi. Fomenta l’acceptació del risc i el fracàs com a eina de millora i superació.

Aspectes claus:

  • Interpreta el context i les situacions de canvi.
  • Comprèn les implicacions i conseqüències dels canvis.
  • Gestiona la crisi i la incertesa, en general i pròpia del sector.
  • Gestiona el canvi i en manté informat a l’equip i a l'entitat.
  • Promou la cultura de la qualitat, la innovació, la professionalitat, el voluntariat i el negoci.
  • Dóna resposta ràpida a la necessitat de canvi.
  • Reconeix les oportunitats de créixer i les aprofita .
  • Crea l’equip per al canvi, el motiva i l’ implica en el procés.
  • Gestiona les resistències.
  • Assumeix el risc propi i de l’equip.

  1. Direcció de persones

Contingut bàsic:

  • Fixa objectius compartits amb els seus col·laboradors i ho lliga a les seves responsabilitats, aprofita la diversitat i en treu valor afegit. Desenvolupa les accions necessàries per millorar el talent i capacitats dels col·laboradors.

Aspectes claus:

  • Promou la identificació amb la cultura i els valors de l’entitat.
  • Identifica i analitza les relacions, els lideratges i les motivacions de les persones.
  • Fixa objectius clars i inspiradors per les persones.
  • Promou el desenvolupament de l’equip, l’aprenentatge continu i potencia les seves capacitats – coaching.
  • Gestiona la diversitat, fa mediació i resol conflictes.
  • Transmet i manté la motivació, la cohesió d’equip i un bon clima laboral.
  • Gestiona l’equip i llurs relacions emocionals.
  • Fomenta la participació activa dels implicats: professionals, voluntariat i persones beneficiàries.
  • Delega i potencia (empodera) als implicats.
  • Coneix la gestió del voluntariat.

  1. Captació i optimització de recursos

Contingut bàsic:

  • Gestiona i optimitza els recursos materials, funcionals i econòmics de manera eficient, eficaçment i èticament.

Aspectes claus:

  • Prioritza l’obtenció de fons seguint criteris ètics.
  • Coneix i està al dia de les noves formes de captació de fons: micromecenatge, etc.
  • Analitza la viabilitat tècnica, social i econòmica dels projectes.
  • Gestiona des de l’autosuficiència econòmica de l’entitat.
  • Crea xarxa i contactes amb possibles proveïdors de serveis o recursos.
  • S’orienta a resultats.
  • Disposa d’habilitats negociadores.

Les competències personals tenen un alt component i impacte de/en la vessant individual, i són igualment importants i necessàries per aconseguir portar a terme de forma satisfactòria el conjunt de les funcions directives donat que estan a la base o nucli del saber ser de la persona.

  1. Gestió personal

Contingut bàsic:

  • Actua amb maduresa personal davant de situacions complexes que requereixen certes capacitats i aprenentatges personals.

Aspectes claus:

  • Gestiona el seu temps de manera eficaç.
  • Gestiona l’estrès i distrès propi.
  • Gestiona les seves emocions: autocontrol, resistència a la frustració, etc.
  • Actua amb disciplina.
  • Actua des d’una posició positiva i constructiva.
  • Actua amb integritat personal i professional (consistència entre el que diu i el que fa).
  • Mostra criteri propi des del convenciment en el seu propi judici.

  1. Millora personal i professional

Contingut bàsic:

  • Persona amb disposició per autosuperar-se constantment, potenciant i traient profit de les seves virtuts i reconduint els seus defectes.

Aspectes claus:

  • Analitza les situacions de manera lògica i sistemàtica i pren decisions orientades a resultats.
  • Actua de manera emprenedora, innovadora i inspiradora.
  • Actua amb un esperit d’autosuperació i millora, en un procés d'aprenentatge continu.
  • Coneix el seu patró de personalitat i té una idea realista de les seves capacitats.
  • S’orienta al seu desenvolupament personal i professional.
  • Accepta la crítica d’altres persones.
field_vote: