8 manuals per millorar la comunicació de l'entitat

Imatge principal a portada: 
Megáfono en la playa. Font: music of the sun (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Elaborar el pla de comunicació, posar en marxa una campanya de mobilització ciutadana, redactar una nota de premsa, etc. Aquests són alguns dels principals esculls que han d’afrontar les entitats.

Davant l’actual context socioeconòmic les entitats no lucratives hem de focalitzar més que mai els nostres esforços i arribar més i millor tant a la ciutadania com als mitjans de comunicació i les empreses. I més si tenim en compte que una bona comunicació ens permet:

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Campañas para la movilización social
Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0
Guía de Comunicación para Entidades de Acción Voluntaria
Informar sobre voluntariado: guía de estilo para quienes comunican
Las TICs en las organizaciones sociales
Màrqueting i comunicació a les organitzacions no lucratives
Manual de comunicación para entidades sociales
Optimizar la web como herramienta para captar donantes
Continguts: 

En aquest manual, realitzat per Ingeniería Sin Fronteras. podeu trobar tot el que cal tenir present a l’hora de desenvolupar una campanya de mobilització ciutadana o d’incidència política en la vostra organització. La publicació també compta amb dues unitats on s’explica com comunicar i fer arribar el missatge en una societat complexa i sobresaturada d’informació.

Aquesta publicació, inclosa en la col·lecció Útils pràctics de Torre Jussana, recull reflexions bàsiques entorn el procés de comunicació i els elements que incideixen en aquest. A més, el document incorpora exercicis pràctics que permeten aplicar el contingut treballat en el si d l’entitat.

La Dirección General de Voluntariado y Promoció Social de la Comunitat de Madrid va promoure la realització d’aquesta eina amb l’objectiu de facilitar orientacions a les organitzacions per millorar la relació d’aquestes amb els mitjans de comunicació i millorar-ne l’impacte dels seus missatges. Entre les orientacions trobareu com gestionar el contacte amb els mitjans, com realitzar una nota de premsa o diferents guies d’estils.

Aquest manual promogut per la Plataforma de Voluntariado de España reflexiona sobre la imatge que les entitats no lucratives traslladen de les persones voluntàries i de les persones en situació de vulnerabilitat als mitjans de comunicació i la societat. Per millorar-ne aquesta imatge, la guia recull recomanacions a l’hora de contextualitzar el missatge, pautes d’expressió i termes a utilitzar.

Aquest document del Colectivo de Educación para la Participación (CRAC) és fruït del diàleg i la reflexió de més d’un centenar de persones que van participar a tres espais de trobada. A més de conèixer els diferents nivells d’accés, ús i apropiació de les eines 2.0, la publicació ofereix un recull d’aplicacions, software i altre eines que poden ser d’interès per a la teva entitat.

En aquesta publicació de la Irene Borràs, editada per l’Ajuntament de Mataró, trobareu el perquè de comptar tant amb un pla de màrqueting com un pla de comunicació, així com pautes i exemples per a la seva elaboració.

Bolunta (Agencia per al voluntariat i la participació social de la Diputació Foral de Bizkaia) edita aquesta publicació on line amb la finalitat d’oferir recursos útils i pràctics que ajudin a les organitzacions no lucratives a elaborar els seus propis materials. Entre els recursos trobareu com planificar correctament l’estratègia o quin contingut han d’incorporar els diferents textos (notícia, reportatge, nota de premsa, etc.)

Aquest manual elaborat per Ágora Social i publicat per l’Asociación Española de Fundraising fa una anàlisi dels processos de donació en línia i aporta pautes i exemples per ajudar a incrementar el nombre de col·laboradors.

field_vote: 

6 publicacions per iniciar-te en el món de l’avaluació

Imatge principal a portada: 
Evaluation room. Font: be OH (flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Coneix com pots incorporar l’avaluació en la teva entitat i avançar cap l’enfortiment de en la gestió i la millora de la transparència i la rendició de comptes.

Tal i com recull l’Enciclopèdia Catalana, avaluar és determinar el valor o magnitud d’alguna cosa. En el terreny de les entitats no lucratives, la introducció de la cultura de l’avaluació no només permet mesurar l’impacte de les activitats que es porten a terme i conèixer com fer-les més eficients i eficaces, sinó que també permet avançar cap a la millora de la transparència i la rendició de comptes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació
Gestionar amb evidències. Manual d’avaluació per a entitats ciutadanes
A guide to Social Return on Investment
Indicadores de la sostenibilidad
Medición del Impacto Cualitativo de los Programas de Inclusión Social
Mesuring well-being
Continguts: 

Aquesta guia, elaborada per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), recull de forma sintètica quins són els principals conceptes i teories al voltant de l’avaluació. A més, la publicació proposa com dissenyar l’avaluació a l’organització i incorpora una pauta que ens ajudi a enfocar aquest procés.

En aquesta guia, elaborada per la Pilar Pujol i publicada per Dossiers Barcelona Publicacions, podreu trobar les pautes necessàries per iniciar un procés avaluatiu en el si de l’entitat. En concret, el manual recull de forma pràctica com desenvolupar aquest procés en set sessions.

La metodologia SROI (Retorn Social de la Inversió) permet a les entitats no lucratives mesurar de forma senzilla quin impacte tenen els seus projectes a nivell Econòmic, social i mediambiental. Amb aquesta publicació de The SROI Network podreu conèixer els passos a seguir per introduir aquesta tècnica a la vostra organització.

Amb aquesta eina, creada per la Fundación Biodiversidad, podreu millorar la gestió de la vostra entitat, ja que permet quantificar l’impacte de les vostres intervencions a nivell socioeconòmic, social i ambiental.

Fruit d’una recerca prèvia, la Fundación Luis Vives posa a l’abast de totes les entitats d’acció social una eina que permet analitzar quin impacte tenen les seves actuacions en diferents àmbits: personal, material, salut, convivència i familiar, relacional, ocupacional, oci i lleure i comunitari. A través d’un full excell es pot conèixer la posició i evolució de les persones beneficiàries.

Aquest manual, elaborat pel Think Tank anglès “New Economics Foundation”, explica com podem les entitats no lucratives construir un sistema d’indicadors senzill que ens ajudi a mesurar l’impacte dels nostres projectes en el benestar de les persones participants.

field_vote: 

Eines per a la millora de la gestió del voluntariat

Imatge principal a portada: 
Voluntariat. Font: SOCat (flickr) Font:
Resum: 

Us proposem una sèrie de documents que poden ser d’utilitat tant per a les persones encarregades de la gestió com per aquelles que vol conèixer i aprofundir en aquest fenomen universal.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Claves para la Gestión del Voluntariado en las Entidades no Lucrativas
El Voluntariat a Catalunya
Estudio sobre las posibilidades de incorporación de las personas usuarias de las entidades sin ánimo de lucro para la realitzación de actividades de voluntariado
Informar sobre el voluntariado. Guía de estilo para quienes comunican
Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo. Valores universales para alcanzar el bienestar mundial
Manual d’acollida del voluntari/a
Manual del curs d’iniciació al voluntariat
Profundizar en el voluntariado: Los retos hasta 2020
Continguts: 

Coneix de quina manera podeu millorar la gestió del voluntariat amb aquesta publicació de la Fundación Luis Vives on trobareu eines i recursos pràctics, així com fonts documentals per ampliar la vostra biblioteca.

El butlletí 19 de Dossier, el butlletí mensual de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, detalla el fenomen del voluntariat al país: què és, quins àmbits d’acció l’integren, quin és el marc legal català, quins reptes han de fer front avui dia les organitzacions, etc.

En aquesta recerca la Fundación EDE aborda de quina manera poden les organitzacions promoure la participació de les persones beneficiàries en si de l’entitat. A més, recopila 20 experiències que es poden ajudar promoure nous perfils de voluntariat.

Aquesta publicació de la Plataforma de Voluntariado de España no només esdevé fonamental a l’hora de conèixer com millorar la comunicació de les accions que porten a terme les persones voluntàries, sinó que ens permet reflexionar sobre la concepció que tenim d’aquestes persones a les entitats no lucratives i la imatge que traslladem a la societat.

Aquesta publicació del Programa de Voluntaris de les Nacions Unides recull per primera vegada quin és l’abast d’aquest fenomen universal i la contribució d’aquestes persones al desenvolupament social i econòmic de la societat.

Dincat ha elaborat aquest document que es lliura de manera personalitzada als nous membres i que pot servir d’inspiració per a l’elaboració del procés d’acollida a la vostra entitat.

Aquest manual, elaborat per diferents entitats del Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya, recull els continguts que es treballen al curs: definició del voluntariat, àmbits i context històric, perfil i motivacions de les persones voluntàries, drets i deures d’aquestes i relació amb l’organització.

Aquest llibre publicat per la Plataforma de Voluntariado de España és una reflexió sobre quin és l’actual context de l’acció voluntària i quines polítiques i mecanismes calen posar en marxa per avançar, especialment en un moment on sembla que la ciutadania en general està descobrint la tasca i contribució d’aquestes persones.

field_vote: 

Vols iniciar-te en el món del voluntariat?

Imatge principal a portada: 
Comunicació. Font: DefensAnimal.org (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs et presentem el curs d’iniciació al voluntariat, una formació que permet conèixer que és això del voluntariat, quins àmbits ho integren i el perfil i motivació de les persones que decideixen realitzar una acció voluntària.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el voluntariat?
Per què un Curs d’Iniciació al Voluntariat?
Quines escoles que ofereixen aquesta formació?
Continguts: 

El voluntariat ho formen totes aquelles persones que, de forma lliure i sense compensació econòmica, presten un servei de caràcter cívic o social en benefici d’altres persones i/o del conjunt de la societat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida.

A Catalunya, aquesta expressió de solidaritat i altruïsme és canalitza a través de les organitzacions no lucratives. En concret, prop de 700.000 persones al país estan compromeses amb entitats del tercer sector realitzant tasques de voluntariat, ja sigui de manera permanent (de forma continuada i estable en el temps) o puntual.

Pel que fa al tipus d’activitats que les persones voluntàries desenvolupen, assenyalar que hi ha molta diversitat en funció de l’àmbit d’actuació de l’entitat. Des del Servei Català de Voluntariat han agrupat aquests àmbits en cinc grans grups:

  • Voluntariat social: Actuacions encaminades a garantir el benestar i la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat; gent gran, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, violència de gènere, persones immigrades, etc.
  • Voluntariat comunitari: Accions encaminades a la millora de l’entorn i la participació ciutadana; lleure educatiu,associacions de veïns, clubs esportitus, centres comunitaris, etc.
  • Voluntariat cultural: Actuacions encaminades a la dinamització cultural, tant de conservació i difusió com de millora i creació; defensa i recuperació del patrimoni, promoció d’activitats culturals i/o disciplines artístiques, comunicació cultural, etc.
  • Voluntariat ambiental: Accions encaminades a la defensa i conservació del medi ambient; educació i sensibilització, hàbits de consum responsable, recuperació de l’entorn, seguiment de la biodiversitat, etc.
  • Voluntariat internacional: Actuacions encaminades al desenvolupament integral i l’educació per al desenvolupament a favor dels països del Sud; campanyes de sensibilització i incidència política, suport a projectes per al desenvolupament, cooperació internacional, emergència i suport logístic, etc.

Per tal de donar a conèixer el món del voluntariat i les característiques concretes dels diferents àmbits que el conformen a totes les persones majors de 16 anys interessades en realitzar tasques de voluntariat, la Generalitat de Catalunya va establir al 1994 el curs d’iniciació al voluntariat. Una formació que permet, entre altres coses, que les persones participants coneguin quines són les competències que hauran d’adquirir i desenvolupar en aquesta futura tasca.

El contingut de la formació, de 12 hores de durada, consta de tres parts i està consensuat per les diferents escoles del Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya que l’imparteixen:

  • El voluntariat: definicions, característiques, àmbits de treball i context històric.
  • La persona voluntària: motivacions, perfil, participació com a elements de transformació i drets i deures.
  • L’organització del voluntariat: conèixer i compartir l’ideari i projecte, compromís amb l’entitat, la relació voluntariat –assalariats, el procés de participació i el treball en equip.

A continuació es detalla el nom i contacte de les 14 escoles de Catalunya que imparteixen aquest curs d’iniciació al voluntariat.

1. Adhara, Escola d’Educadors en el lleure

2. Associació Rauxa

3. CAE, Formació i Serveis Sòcioculturals

4. Centre d’Estudis de l’Esplai – Suport Associatiu

5. Centre d’Estudis Joan Vallès

6. Creu Roja Catalunya

  • Seu: Barcelona
  • Email: cbasols@creuroja.org
  • Telèfon: 933 006 565

7. Escola d’Educadors d’Osona

  • Seu: Vic
  • Email: eeo@favic.net
  • Telèfon: 938.855.371

8. Escola de l’Esplai de Girona

9. Escola de l’Esplai de Lleida

10. Escola de Formació de Voluntaris de la Federació Catalana de Voluntariat Social

11. Escola de Formació del Voluntariat de Càritas Diocesanas de Barcelona

12. Escola Mirall, per a educadors en el temps lliure

13. Escola Traç

14. Fundació Pere Tarrés

field_vote: 

Voleu millorar la captació de fons?

Imatge principal a portada: 
Àbac. Font: ansik (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

La limitació de recursos i les dificultats financeres són una realitat a moltes entitats no lucratives. A continuació us presentem una sèrie d’organitzacions que porten a terme cursos formatius que us poden ajudar a millorar la captació de fons.

Imatges secundàries: 
Àbac. Font: ansik (Flickr)
Finançament col·lectiu. Font: Colbrain crowdfunding (Flickr)
Subtitols: 
La importància de la captació de fons
Llistat d’entitats
Continguts: 

L’actual context econòmic obliga a les entitats no lucratives a replantejar-se les tradicionals fórmules de gestió econòmica i financera i avançar cap a la diversificació de fons per tal de poder garantir el desenvolupament de les activitats que justifiquen la raó de ser.

En aquest sentit, trobar persones i organitzacions públiques i privades que col·laborin amb la nostra entitat i en el desenvolupament dels nostres projectes ens permet, entre altres coses:

  • Finançar la continuïtat dels projectes i el desenvolupament de noves accions
  • Tenir major autonomia i independència per a l’assoliment de la nostra missió
  • Comptar amb major legitimitat social

Tot seguit us presentem un recull d’entitats que desenvolupen cursos formatius que us poden ajudar a millorar la captació de fons de la vostra organització. Aquest ha estat elaborat a partir de les notícies i agenda de Xarxanet. Per tal d’informar-vos de la programació detallada, amb les dates i lloc de realització, podeu contactar directament amb cadascuna d’elles.

1. Avalon

2. Cae, formació i serveis sòcioculturals

  • Email: cae@elcae.org
  • Telèfon: 938.725.789

3. Centre d’Estudis de l’Esplai- Suport Associatiu

  • Email: cee@esplai.org i suport.associatiu@suport.org
  • Telèfon:934.747.474

4. Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

  • Email: colpis@colpis.cat
  • Telèfon: 932.414.122

5. Fundació ARSIS

6. Fundació Iwith.org

  • Email: info@iwith.org
  • Telèfon: 933.804.975

7. Ingenieria Social

8. Institut de Formació - Fundació Pere Tarrés

  • Email: if@peretarres.org
  • Telèfon: 934.101.602

9. Torre Jussana

field_vote: 

Eines per a la millora de la intervenció

Imatge principal a portada: 
Llegint. Font: Eowyn_86 (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs us proposem una sèries de manuals i publicacions de l’àmbit social útils per a la reflexió i capacitació dels professionals i voluntaris que realitzen tasques d’intervenció.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Actuacions preventives a l’adolescència. Guia per a l’atenció primària de salut
Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l’adolescència
Educar, formar y prevenir. Manual didáctico de prevención en drogodependencia
Els reptes ètics de la intervenció social
Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya
Hermanos y su Asociación: un compromiso
Somnis de butxaca: nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya
Continguts: 

Aquest manual, editat pel Departament de Salut, recull una sèrie de recomanacions adreçades a les persones de l’àmbit sociosanitari que desenvolupen accions d’intervenció amb adolescents i joves amb l’objectiu d’ impulsar la promoció i prevenció de la salut.

Aquesta publicació de l’Observatori FAROS Sant Joan de Déu mostra com el concepte “emoció” ha anat evolucionant, passant de la intel·ligència emocional a l’educació emocional, i com aquest procés ha incidit en l’educació formal i en la família.

Aquest document, editat per l’Asociación Bastetana de Ayuda al Toxicomano, ofereix l’oportunitat d’aprofundir en el fenomen de les addiccions: conèixer com es generen, factors de risc i protecció, indicadors de consum, aspectes legals, etc.

Aquesta publicació és fruït del I Simposi d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, una iniciativa de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social i la Fundació Campus Arnau d’Escala. En ella es poden trobar les ponències presentades al simposi sobre la situació dels professionals i usuaris dels serveis socials, sociosanitari i d’educació davant problemes ètics que no tenen una resposta pautada i consensuada.

Aquesta guia de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Unescocat recull els elements fonamentals de les celebracions i festes de les diferents tradicions religioses i espirituals presents a Catalunya (bahai, budista, cristiana, hindú, musulmana, jueva, sikh i xinesa), així com els seus preparatius previs.

Aquesta guia, editada per Down España, recull una sèrie de propostes per al desenvolupament d’activitats amb els germans i germanes de les persones amb síndrome de Down a les entitats

Aquesta investigació, publicada per la Fundació Jaume Bofill, ofereix l’oportunitat d’aprofundir en el fenomen dels menors migrants no acompanyats (MMNA) al país i proporciona elements per a la millora dels programes i projectes adreçats a aquests menors.

field_vote: 

Les competències directives al Tercer Sector Social

Imatge principal a portada: 
III Congrés del Tercer Sector Social. Font: Taula del Tercer Sector (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Un estudi de la Fundació Pere Tarrés identifica el conjunt de competències claus que han de desenvolupar els càrrecs directius de les organitzacions no lucratives.

Amb l’objectiu de millorar la gestió i productivitat del capital humà a les entitats del Tercer Sector Social, el Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés ha desenvolupat un estudi on s’identifiquen les competències directives específiques del sector i s’analitzen les diferents vies formatives per al seu desenvolupament.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Competències estratègiques
Competències intratègiques
Competències personals
Continguts: 

Les competències estratègiques són les relacionades amb l’entorn. Tenen a veure amb la missió, visió i valors de l’entitat, la relació amb el context i entorn d’aquesta, la capacitat de liderar un projecte d’entitat i el posicionament d’aquesta en el sector.

  1. Perspectiva amb projecció estratègica

Contingut bàsic:

  • Disposa de la capacitat per analitzar i comprendre el comprendre el context socioeconòmic, els canvis de l’entorn, les oportunitats, les amenaces del propi tercer sector i també dels altres, les fortaleses i debilitats de l’entitat. Sap prendre decisions i planifica a llarg termini.

Aspectes claus:

  • Interpreta el context socieconòmic i polític.
  • Interpreta el Tercer Sector: reptes, necessitats socials emergents, competència, etc.
  • Interpreta l’impacte social de la tasca de l’entitat.
  • Domina eines de diagnòstic extern i intern.
  • Analitza i visualitza el pla estratègic a diferents escales.
  • Dissenya, promou i implementa el pla estratègic institucional.
  • Utilitza eines de gestió i direcció i avaluació estratègica: quadre de comandaments i altres.
  • Planifica a llarg termini.
  • Es distancia de las tasca diària i té una visió estratègica i transversal.
  • És intuïtiu/va, productiu/va i amb visió de futur.

  1. Representació i relació institucional i política

Contingut bàsic:

  • Estableix i manté relacions internes i externes, a nivell de sector i amb l’administració pública i el sector privat, amb la resta d’agents i amb tota la societat en general. Influencia i estableix aliances amb altres agents que són beneficioses per l’entitat. Implica rendició de comptes.

Aspectes claus:

  • Representa l’entitat interna i externament.
  • Actua aplicant/d’acord amb el codi ètic, cultura i valors de l’entitat.
  • Coneix, crea i manté bones relacions amb les administracions públiques i poders polítics municipals, autonòmics, estatals i/o europeus.
  • Coneix, crea i manté contactes amb sector privat: RSE, mecenatge, etc.
  • Estableix relacions efectives amb la resta d’agents externs i interns de la institució.
  • Promou aliances, convenis i relacions amb altres entitats no lucratives.
  • Es coordina amb la resta d’entitats del sector per potenciar sinèrgies beneficioses.
  • Comunica/Transmet a la societat el què fa i com ho fa.
  • S’orienta a la rendició de comptes: màrqueting dels resultats i de l’impacte.
  • Manté el compromís adoptat i genera confiança i credibilitat.

  1. Lideratge social i transformacional

Contingut bàsic:

  • Influeix sobre l’entorn i la pròpia entitat a través de les persones, unint esforços per aconseguir uns objectius determinats. Assumeix el rol de líder d’un grup o equip de treball i treballa per la transformació de la societat.

Aspectes claus:

  • Exerceix influència i persuasió dins l'entitat.
  • És una persona emprenedora i proactiva (innovadora, creativa i inspiradora).
  • Disposa de consciència social i vocació cap als demés.
  • Analitza les situacions amb pensament crític i analític.
  • Actua amb visió de futur i cerca oportunitats.
  • Transmet confiança, credibilitat i motivació.
  • Fomenta la participació.
  • Actua de manera consistent amb el seu discurs.
  • Assumeix riscos.

Les denominades competències intratègiques són les relacionades amb l’equip i que són necessàries per gestionar internament l’entitat i/o àrea d’actuació.

  1. Comunicació

Contingut bàsic:

  • Construeix, transmet i comparteix informació, coneixements, opinions, entre d’altres, a partir de la relació bidereccional. Fa servir l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat com a eines per fer partícips als altres. Implica tots els registres de la comunicació (oral i escrita, comunicació formal i informal).

Aspectes claus:

  • Coneix eines i fomenta la comunicació interna i externa.
  • Identifica les necessitats i la posició de l'altre.
  • Reconeix oportunitats per entrar al mercat i identifica clients potencials.
  • Es comunica eficaçment amb altri: facilitat de paraula, per parlar en públic, per arribar a l’oient, etc.
  • Transmet confiança i credibilitat.
  • És assertiu i sap empatitzar amb les altres persones.
  • Realitza una escolta activa i és propera.
  • S’adapta a l'oient i al context.

  1. Direcció i gestió de serveis socials

Contingut bàsic:

  • Actua amb eficàcia i eficiència, resolució, rigor i orientat cap a la importància en la gestió i coordinació dels serveis i/o departaments. S’implica en els processos de qualitat i acompanya per l’assoliment dels resultats esperats.

Aspectes claus:

  • Disposa d’una visió global i realitza planificacions operatives.
  • Domina eines de gestió: TIC, programes informàtics especialitzats, CRM, SAP.
  • Disposa d’estratègies d’avaluació i s’orienta a resultats, fa servir indicadors.
  • Delega tasques, funcions i potencia la coordinació entre departaments.
  • Analitza, valora i reorienta plans econòmics, pressupostos, inversions i informes.
  • Troba l’equilibri entre el què es vol fer (valors) i el què es pot fer (resultats).
  • Pren de decisions i és rigorós/osa en el compliment dels compromisos.
  • Actua mediant i negociant, interna i externament, per a la gestió dels conflictes.
  • Promou la innovació, qualitat i excel·lència.
  • Coneix els diversos models de direcció: per valors i per confiança, entre d’altres.

  1. Gestió del canvi

Contingut bàsic:

  • Lidera i gestiona els canvis, realitzant adaptacions de l’organització i estratègiques a curt, mig i llarg termini. Implica a l’equip revisant i avaluant sistemàticament les diferents etapes de la gestió del canvi. Fomenta l’acceptació del risc i el fracàs com a eina de millora i superació.

Aspectes claus:

  • Interpreta el context i les situacions de canvi.
  • Comprèn les implicacions i conseqüències dels canvis.
  • Gestiona la crisi i la incertesa, en general i pròpia del sector.
  • Gestiona el canvi i en manté informat a l’equip i a l'entitat.
  • Promou la cultura de la qualitat, la innovació, la professionalitat, el voluntariat i el negoci.
  • Dóna resposta ràpida a la necessitat de canvi.
  • Reconeix les oportunitats de créixer i les aprofita .
  • Crea l’equip per al canvi, el motiva i l’ implica en el procés.
  • Gestiona les resistències.
  • Assumeix el risc propi i de l’equip.

  1. Direcció de persones

Contingut bàsic:

  • Fixa objectius compartits amb els seus col·laboradors i ho lliga a les seves responsabilitats, aprofita la diversitat i en treu valor afegit. Desenvolupa les accions necessàries per millorar el talent i capacitats dels col·laboradors.

Aspectes claus:

  • Promou la identificació amb la cultura i els valors de l’entitat.
  • Identifica i analitza les relacions, els lideratges i les motivacions de les persones.
  • Fixa objectius clars i inspiradors per les persones.
  • Promou el desenvolupament de l’equip, l’aprenentatge continu i potencia les seves capacitats – coaching.
  • Gestiona la diversitat, fa mediació i resol conflictes.
  • Transmet i manté la motivació, la cohesió d’equip i un bon clima laboral.
  • Gestiona l’equip i llurs relacions emocionals.
  • Fomenta la participació activa dels implicats: professionals, voluntariat i persones beneficiàries.
  • Delega i potencia (empodera) als implicats.
  • Coneix la gestió del voluntariat.

  1. Captació i optimització de recursos

Contingut bàsic:

  • Gestiona i optimitza els recursos materials, funcionals i econòmics de manera eficient, eficaçment i èticament.

Aspectes claus:

  • Prioritza l’obtenció de fons seguint criteris ètics.
  • Coneix i està al dia de les noves formes de captació de fons: micromecenatge, etc.
  • Analitza la viabilitat tècnica, social i econòmica dels projectes.
  • Gestiona des de l’autosuficiència econòmica de l’entitat.
  • Crea xarxa i contactes amb possibles proveïdors de serveis o recursos.
  • S’orienta a resultats.
  • Disposa d’habilitats negociadores.

Les competències personals tenen un alt component i impacte de/en la vessant individual, i són igualment importants i necessàries per aconseguir portar a terme de forma satisfactòria el conjunt de les funcions directives donat que estan a la base o nucli del saber ser de la persona.

  1. Gestió personal

Contingut bàsic:

  • Actua amb maduresa personal davant de situacions complexes que requereixen certes capacitats i aprenentatges personals.

Aspectes claus:

  • Gestiona el seu temps de manera eficaç.
  • Gestiona l’estrès i distrès propi.
  • Gestiona les seves emocions: autocontrol, resistència a la frustració, etc.
  • Actua amb disciplina.
  • Actua des d’una posició positiva i constructiva.
  • Actua amb integritat personal i professional (consistència entre el que diu i el que fa).
  • Mostra criteri propi des del convenciment en el seu propi judici.

  1. Millora personal i professional

Contingut bàsic:

  • Persona amb disposició per autosuperar-se constantment, potenciant i traient profit de les seves virtuts i reconduint els seus defectes.

Aspectes claus:

  • Analitza les situacions de manera lògica i sistemàtica i pren decisions orientades a resultats.
  • Actua de manera emprenedora, innovadora i inspiradora.
  • Actua amb un esperit d’autosuperació i millora, en un procés d'aprenentatge continu.
  • Coneix el seu patró de personalitat i té una idea realista de les seves capacitats.
  • S’orienta al seu desenvolupament personal i professional.
  • Accepta la crítica d’altres persones.
field_vote: 

La formació de les persones responsables de la gestió

Imatge principal a portada: 
Font: congresassociacionsbcn (flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Les entitats no lucratives han de fer front en el seu dia a dia a múltiples reptes. Reptes que requereixen que les persones responsables tinguin els coneixement i les capacitats necessàries per prendre les decisions més adequades en cada moment.

Augmentar la implicació de la base social, integrar nous perfils de voluntariat, millorar el funcionament dels òrgans de govern, enfortir l’estructura econòmica i financera de l’entitat, incorporar criteris de gestió per millorar l’eficàcia i l’eficiència, reforçar el treball en xarxa, establir ponts de relació amb l’empresa, etc. Són moltes les organitzacions que es poden sentir reflectides amb aquests reptes (Anuari 2011 del Tercer Sector).

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és la formació per a responsable?
Per què esdevé important?
Principals temes de formació de les persones responsables
Continguts: 

Dins la formació per a responsables s’agrupen totes aquelles accions que permeten una millora dels coneixements i habilitats de les persones (voluntàries o no) que desenvolupen tasques de responsabilitat dins de les entitats relacionades amb la gestió: responsable d’entitat, coordinadors de voluntariat, d’equip i de projectes, comptable, etc.

Seguint la conceptualització del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, les tasques relacionades amb la gestió són totes aquelles que possibiliten que l’organització tingui un correcte funcionament i tots els aspectes que la conformen tirin endavant.

La formació de les persones responsables de la gestió i la presa de decisions a les entitats no lucratives és fonamental per tal que aquestes coneguin els continguts que els permetin incorporar noves eines i estratègies en la direcció i gestió de l’organització i avançar cap a l’enfortiment.

En aquest sentit, la tria d’un curs o acció formativa haurà de fer-se en base a les necessitats formatives concretes. Unes necessitats que variaran en funció del perfil i característiques de la persona i de les responsabilitats d’aquesta a l’entitat.

Però a més, el desenvolupament d’una acció formativa, independentment de la seva modalitat (curs, jornada, congrés, etc.), també representa una oportunitat per què aquestes persones comptin amb un espai de reflexió i de creació de sinèrgies on poder intercanviar experiències i aprenentatges per al seu desenvolupament i creixement.

Des del Servei d’Assessorament en Formació, hem seleccionat alguns continguts formatius que les persones responsables de les entitats no lucratives, en funció de les seves tasques concretes, haurien de conèixer.

Gestió dels aspectes legals, fiscals, laborals, civils i mercantils

  • Conèixer les obligacions legals i documentals de l’organització.
  • Conèixer les obligacions fiscals i les seves obligacions tributàries de l’organització.

Gestió dels aspectes econòmics que permeten acomplir la normativa comptable i fiscal.

  • Conèixer les obligacions econòmiques i comptables de l’organització.
  • Conèixer com gestionar el pressupost i la tresoreria de l’organització.
  • Conèixer com definir el pla comptable, balanços i tancaments i quadres d’amortitzacions de l’organització.

Gestió de projectes i els aspectes relacionats amb la planificació estratègica i la gestió de qualitat

  • Conèixer tots els aspectes relacionats amb l’elaboració, realització i avaluació dels diferents plans i projectes que l'organització desenvolupa (pla de voluntariat, pla de formació, pla de comunicació, etc.)
  • Conèixer qüestions relacionades amb el màrqueting i la captació de fons.

Elements tranversals

  • Conèixer qüestions relacionades amb les habilitats social i la gestió d’equips.
  • Conèixer qüestions relacionades amb el programari, maquinaria, eines de comunicació i web 2.0.
field_vote: 

La formació de les persones voluntàries

Imatge principal a portada: 
Formació del voluntariat. Font: AACC/MS (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

A continuació us presentem perquè és important que les entitats desenvolupin activitats formatives adreçades al personal voluntari.

Es tracta de diferents elements que us poden ser de gran utilitat a l’hora de concebre i plantejar la formació de les persones voluntàries a la vostra organització.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Un dret recollit a la Carta del Voluntariat de Catalunya
Facilita l’adaptació i integració a l’organització
Un indicador de qualitat de l’organització
Ajuda a fidelitzar el voluntariat
Continguts: 

La Carta del Voluntariat de Catalunya – reconeguda i adoptada pel Parlament de Catalunya en la seva Resolució 98/V de 29 de maig de 1996 – recull, entre els drets de les persones voluntàries, que aquestes han d’obtenir informació de l’entitat on col·laboren, sobre el funcionament, les seves finalitats i les seves activitats, suport en el desenvolupament de l’acció voluntària i mitjans per poder exercitar-la correctament. Així mateix, han de rebre la formació necessària per al desenvolupament de l’activitat.

Però més enllà que aquesta sigui reconeguda com un dret, el desenvolupament d’una bona formació inicial facilita que les persones que s’incorporen sentin que la seva tasca és important per l’organització i, per tant, ajuda a la integració i adaptació al grup de treball i a l’entitat en general.

Així, és molt important que les pròpies organitzacions li dediquin un temps al procés d’acollida de persones voluntàries i els informin de la tasca que portaran a terme, quins objectius concrets tindran i com contribuiran als objectius generals de l'associació. A més, també se’ls ha de presentar la història de l’organització, l’organigrama i el funcionament d’aquesta.

La formació de les persones voluntàries es fonamental ja que permet que aquestes coneguin i incorporin noves eines i estratègies per desenvolupar i millorar qualitativament les activitats que porten a terme, especialment en aquells casos on es desenvolupa una atenció directa. A més, també permet que aquestes reflexionin i prenguin consciència de la tasca que desenvolupen.

En aquest sentit, cal tenir present que les necessitats formatives del voluntariat variarà en funció del perfil i característiques de cada persona, així com de la tasca que desenvolupen i l’àmbit i/o col·lectiu amb el qual intervenen aquestes. Es tracta de dos qüestions que han de quedar recollides en el pla de formació de l’associació.

Així mateix, és important destacar que no tota la formació que realitzin les persones ha d’estar proporcionada per la pròpia entitat (formació interna). Però sí que aquesta ha de facilitar les vies perquè les persones voluntàries participin en les accions formatives que altres organitzacions desenvolupen (formació externa).

Finalment, assenyalar que les accions formatives també són una oportunitat perquè les persones voluntàries comptin amb espais de trobada i intercanvi que els ajuden a transmetre i compartir les vivències de l’acció voluntària.

En aquest sentit, les entitats podran aprofitar aquest espai per treballar el seguiment i la motivació de les persones voluntàries que col·laboren amb ella. Per fer-ho, més enllà de la formació formal, poden adaptar diferents tècniques i metodologies a la seva realitat.

field_vote: 

Eines per treballar les habilitats socials (II)

Imatge principal a portada: 
Escolta activa by ZEMOS 98, flickr Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

A continuació us proposem més dinàmiques per treballar les relacions interpersonals amb les persones voluntàries de la vostra entitat.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Les frases inacabades
El nostre propi detectiu
Aprendre a donar i rebre crítiques
La piràmide del caramel
Per saber-ne més:
Continguts: 

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’autoconeixement.

Objectius

  • Conèixer, reconèixer, acceptar, expressar, controlar i reconduir les pròpies emocions.
  • Aprofundir en el desenvolupament i expressió emotiva lligada al pensament analític i racional.
  • Potenciar les relacions i habilitats socials mitjançant el control i gestió de les emocions i actituds.

Descripció

Aquesta dinàmica consisteix en complementar, per part de cadascuna de les persones participants, diferents frases inacabades amb l’objectiu de reflexionar sobre si mateix.

Per fer-ho, es lliura a cadascuna de les persones una fitxa amb diferents frases. A continuació es fa una proposta de frases, però es poden afegir més o substituir segons les característiques del grup.

  • Quan estic callat/da a en un grup em sento...
  • Quan estic amb una altra persona i no parlo em sento...
  • Quan m’empipo amb algú em sento...
  • Quan alguna persona s’empipa amb mi em sento...
  • Quan alguna persona em critica em sento...
  • Quan alguna persona que està amb mi i plora em sento...
  • Quan faig un compliment a algú em sento...
  • Quan sóc injust/a em sento...
  • Quan alguna persona és injust/a amb mi em sento...

Posteriorment, les respostes es posen en comú, comentant-les i analitzant les emocions i conductes que hi ha darrera d’aquestes. Aquesta posada en comú dels sentiments pot facilitar conèixer-nos i aprofundir sobre els sentiments i situacions que són personals i socials.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar l’educació emocional.

Objectius

  • Saber reconèixer les nostres emocions.
  • Saber què per tal de solucionar un conflicte és bo expressar les emocions adequadament.

Descripció

Les emocions són un reflex de pensaments no analítics que acostumem a donar per descomptat, sense reconèixer la seva procedència. Però si identifiquem aquests pensaments inconscients, els analitzem i articulem de forma diferent, podrem canviar les formes de sentir, d’expressar les nostres emocions i, per tant, d’actuar.

Per fer-ho, la persona responsable de la coordinació del voluntariat reparteix a cada voluntari/a una fitxa on hi figuren els següents apartats:

Situació Penso Sento Dic

1

2

3

4

Una vegada repartides, els explica que han d’imaginar que es troben en les següents situacions (aquestes situacions es poden canviar i adaptar a la realitat del grup):

  • Vaig decidir apuntar-me a classes de guitarra, juntament amb el meu millor amic, però ara ell escull a una altra persona per realitzar els exercicis.
  • El meu cosí sempre es burla de mi a les reunions familiar.
  • El meu cap, finalment, no em deixa posar en marxa els canvis que vaig proposar.

Posteriorment, cada persona reconeix i escriu a la fitxa que pensen de cadascuna d’aquestes situacions i que senten (escoltant les sensacions corporals i reconeixent l’emoció). La idea és que defineixin les seves emocions primàries.

A més, cadascuna de les persones imagina una nova situació i descobreix que sent en aquest cas, quines són les emocions i conductes que acompanyen al nou pensament i quines diferències hi ha respecte a les situacions anteriors.

Amb aquesta dinàmica, les persones podran trencar aquest procés inconscient, adonar-se’n que és responsabilitat de cadascú conèixer els seus sentiments i pensaments , així com canviar les actituds per tal de poder ser més constructius i facilitar la convivència i diàleg del grup.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar la comunicació i empatia.

Objectius

  • Desenvolupar una actitud oberta i d’aprenentatge davant la crítica.
  • Fomentar una cultura interna que accepti “l’error” com una part del procés d’aprenentatge.
  • Reflexionar sobre els valors propis i la capacitat d’empatia.

Descripció

Acceptar els comentaris i les crítiques d’altres persones no sempre és fàcil, sinó que cal un procés d’aprenentatge que ens ajudi.

Una forma d’iniciar aquest procés és que cada persona voluntària es penji a l’esquena un foli amb el seu nom. Un cop fet, totes les personaes escriuen en el paper de cada participant aquells aspectes que més els agradi d’ella a l’hora de treballar i aquell que no els agradi tant. En aquest sentit, la persona dinamitzadora ha de recordar que les opinions s’han de formular d’una forma respectuosa, sense ferir. Es tracta d’aprendre tant a realitzar com a rebre crítiques constructives.

Posteriorment, cada participant, de forma individual, reflexiona entorn als comentaris rebuts i respon les següents preguntes:

  • Quina importància té aquesta crítica? (Què hi ha darrera)
  • Quina situació pot haver provocat aquesta crítica? (Creus que està fonamentada? Podries haver canviat el teu comportament? De quina manera?)
  • Aquesta crítica la rebo sovint i per part de diferents persones?
  • Quanta energia haig d’esmerçar per realitzar el canvi que em suggereix la crítica?

Una vegada fet aquest treball individual, la persona dinamitzadora ha de decidir si les respostes s’exposen en grup o no. Amb aquesta dinàmica el que es pretén es treballar, des del punt de vista personal, com vivim les crítiques d’altres envers la nostra feina, posar-nos en el lloc de l’altra i entendre per què no sempre resulta fàcil que els altres acceptin els nostres comentaris o propostes de millora.

Aquesta dinàmica ens pot ser útil per treballar la motivació del voluntariat.

Objectius

  • Promoure l’autoconeixement de les motivacions i expectatives del voluntariat.
  • Facilitar la relació de les motivacions amb la satisfacció de necessitats de la persona voluntària.

Descripció

No és cert que les persones voluntàries no esperin cap “recompensa” pel desenvolupament de les seves tasques. Totes les persones inicien aquesta activitat com a conseqüència d’una necessitat, ja sigui de relació, de desenvolupament personal, de formació, etc.

Tenint en compte aquesta realitat, és molt important que tant la persona responsable de la coordinació del voluntariat com les pròpies persones voluntàries coneguin les seves motivacions, expectatives i necessitats. Només d’aquesta manera podrem fer que la presència de la persona voluntària a l’entitat sigui satisfacció per a totes dues parts.

Una opció per tal de treballar aquests aspectes és que totes les persones voluntàries, de forma individual i durant 10 ó 20 minuts, reflexionin i donin una resposta sincera a les següents qüestions:

  • Per què ets o vols ser voluntari/a?
  • Què et motiva a ser voluntari/a?
  • Per què has triat aquesta entitat per desenvolupar tasques de voluntariat?

Una vegada respostes, han de situar les seves reflexions individuals en la següent piràmide de Maslow.

Finalment, i de forma grupal, s’estableix un espai de debat (20 ó 30 minuts) al voltant d’aquests dos aspectes:

  • La relació entre les motivacions, el compromís i la permanència del voluntariat.
  • La legitimitat i pertinència de les motivacions.

La idea és que les persones voluntàries reflexionin i responguin de forma argumentada les següents qüestions:

  • L’acció del voluntariat és sempre totalment desinteressada?
  • L’entitat ha de tenir en compte els interessos de voluntariat?

Aquestes dinàmiques formen part del Manual Integral de Acción Voluntaria que la Plataforma de Voluntariado de España va editar a l’any 2006. Podeu consultar aquests i altres continguts que integren el manual a través d’aquest link.

field_vote: