Bones pràctiques de teletreball

Imatge principal a portada: 
 Font: Damian Zaleski
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Quan s’adopta, s’han d’implementar els processos i les eines per resoldre els grans reptes dels grups de treball: la planificació, la coordinació, la flexibilitat i la comunicació.

Per poder realitzar un teletreball eficient i eficaç, s’ha de comptar amb un espai on sigui fàcil concentrar-se, amb el nivell de seguretat requerit, una bona connexió a internet, i amb la climatització, la il·luminació i el nivell de so correctes. L’espai de treball a casa ha de complir els mateixos estàndards d’ergonomia que té el lloc de feina habitual. És imprescindible assegurar-se de tenir una taula i una cadira adients i altres accessoris de qualitat similar amb l’alçada correcta.

Imatges secundàries: 
 Font: Damian Zaleski
 Font: William Iven
Subtitols: 
Com s’organitza l’equip?
La gestió del temps
Informar de la disponibilitat
Seguiment del teletreball
Ser accessible
Una relació de confiança
Continguts: 

En un equip amb persones que teletreballen és indispensable una bona organització en què cada persona vegi acomplertes les seves expectatives. Quan s’adopta el teletreball, s’han d’implementar els processos i les eines necessàries per resoldre els grans reptes que tenen tots els grups de treball: la planificació, la coordinació, la flexibilitat i la comunicació. Tot i que cada equip adoptarà les seves, a continuació s’apunten recomanacions per a l’organització d’un equip de teletreballadors/es.

  • Fixar almenys un dia a la setmana en què l’equip al complet es troba.
  • Acordar les tasques presencials setmanalment.
  • Preveure com es duran a terme les tasques presencials.
  • Tenir previstos mitjans de trobada virtual.
  • Anticipar les tasques que es poden dur a terme amb més eficiència des de casa.
  • Ser flexible en canviar el dia de teletreball per necessitats puntuals.

Les diferències entre un dia de treball en el lloc habitual de feina i una jornada laboral a casa no són tant en com s’organitza la feina, sinó en les especificitats de cada lloc. Resulta interessant adaptar les rutines de cada persona per tal de millorar el rendiment de cada una mitjançant diverses tècniques de gestió del temps, aplicables tant a casa com a la feina. És recomanable tenir tasques previstes el dia de teletreball i que es poden anar recopilant els dies previs, també establir-ne unes de fixes, o bé escollir tasques que requereixen una concentració específica.

En general, és important parar atenció a les tasques presencials que queden pendents durant el dia de teletreball per ser resoltes el primer dia de feina presencial. També és necessari treballar 50 minuts i descansar-ne 10, aixecar-se i caminar, accions que poden oblidar-se amb la comoditat que comporta estar treballant a casa. Cada persona ha d’identificar la franja o franges horàries en què és més productiva i dedicar aquest temps a fer les feines més difícils. El dia s’hauria de tancar revisant la llista de tasques fetes i pendents.

Quan es teletreballa, cap dels agents que intervé en la tasca diària ha de tenir la sensació que la persona que duu a terme tasques de teletreball és invisible. Es recomana informar a caps, companys/es i persones usuàries, si es creu oportú, del període en el qual s’estarà disponible habitualment, amb l’objectiu que totes aquestes persones puguin trobar el/la teletreballador/a amb facilitat. Així mateix, és bo indicar als companys i companyes el moment de començar i de plegar de la feina.

La recomanació general és no deixar cap comunicació per més endavant o per l’endemà, i aprofitar totes les ocasions que es presentin per establir contacte amb companys i companyes. Això farà que hi hagi fluides a l’hora de gestionar qualsevol imprevist, proposta o idea, i la persona que està duent tasques de teletreball farà que s’allunyi d’aquella sensació d’estar treballant en solitud. És molt aconsellable que els equips de treball comptin amb un xat propi per donar agilitat en la comunicació.

Són diversos els neguits que apareixen quan es posa en marxa el teletreball, especialment per part de les persones amb major responsabilitat. Per tant, és essencial que l’organització de les tasques que es fa en un dia de teletreball i les que es realitzen en una jornada laboral a la feina no difereixin en res. El seguiment per part de caps no ha de modificar-se, independentment del lloc on s’estigui realitzant feina, sinó que cal fer-ho des de la globalitat del treball, mitjançant el mètode que cada cap apliqui.

És responsabilitat de la persona teletreballadora ser accessible a qui pugui necessitar els seus serveis durant la jornada laboral. És imprescindible informar a les persones usuàries de les vies de contacte amb les unitats i les persones encarregades corresponents, i establir la forma com es resoldran les tasques presencials per part de l’equip. Un cop ha quedat això plasmat, s’han de seguir les pautes establertes perquè hi hagi una continuïtat en el servei.

Totes les demandes de tasques que corresponen a la persona teletreballadora se li han de redirigir pels canals establerts i evitar altres mitjans, en la mesura del possible, per no caure en confusions. En el cas que es requereixi la presència de l’empleat o empleada, caldrà procedir segons el protocol d’actuació. En les jornades de teletreball és una bona pràctica contestar els correus electrònics com més aviat millor i tornar la trucada ràpidament en el cas que no s’hagi pogut agafar el telèfon.

La confiança és el motor de les relacions positives i això s’evidencia encara més quan es fa teletreball. Una persona teletreballant pot necessitar garantir la confiança del seu entorn vers el seu compromís amb la feina, encara que només sigui per trencar certes idees preconcebudes. Confiança és comunicació, visibilitat, pertinença, transparència i compromís. Si bé és cert que la percepció depèn de cada persona, es poden millorar les relacions positives amb l’entorn tenint cura de la comunicació.

Es fa necessari cuidar-la amb eines que ajudin a fer-ho possible, com videoconferències o xats. A més, per contribuir a les relacions de grup, es pot demanar un canvi de dia de teletreball, ja sigui per assistir a una reunió presencial o per anar al comiat d’un/a company/a. Aquests petits detalls permeten que tothom se senti integrat i, a la vegada, fan que l’equip consideri que en formem part i tingui present a les persones treballadores.

La transparència també permet augmentar la confiança amb tots els agents relacionats amb la feina, tant si es treballa de manera presencial com virtual i, al mateix temps, s’alimenta la confiança amb un entorn més ampli, ja que si es treballa de manera oberta, caps i interlocutors/es coneixen la feina i confien en la resposta de qui realitza el teletreball. El compromís amb la feina i amb les relacions de l’entorn empeny cap a l’expertesa i la millora de resultats, tant si es treballa des de casa com presencialment.

Aquest recurs està basat en diversos documents que formen part de la Guia de Bones Pràctiques al Teletreball que va publicar la UPC l’any 2017.

field_vote: 

8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

Imatge principal a portada: 
Quan generem informació internacional, cal tenir molt present conceptes com la justícia global i els drets humans.  Font: MatNatPrat
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Us oferim consells a tenir en compte per elaborar informació internacional de qualitat que fomenti la igualtat i el respecte als drets humans.

Catàstrofes naturals, desertització, epidèmies, conflictes armats. Sovint, des de la nostra entitat ens veiem obligats a publicar continguts sobre situacions de dificultat que tenen lloc lluny de casa nostra i sobre la tasca de les organitzacions que hi treballen sobre terreny. Però tenim clar com fer-ho? Tenim en compte conceptes com la justícia social a l'hora d'elaborar-los?

Imatges secundàries: 
Quan generem informació internacional, cal tenir molt present conceptes com la justícia global i els drets humans.  Font: MatNatPrat
Subtitols: 
Contextualitzar
Incloure fonts diverses
No limitar-se a opinions confrontades
No caure en el publireportatge
Llenguatge lliure d’estereotips i sensacionalisme
Cuidar les imatges
Donar veu i tenir cura de les dones i els menors
Afavorir el periodisme de solucions
Continguts: 

Els conflictes no apareixen de la nit al dia, tenen antecedents i causes que cal conèixer per afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat.

Per tant, s’elaboraran peces periodístiques de format llarg que posin en context els conflictes i l’àrea geogràfica i que permetin al lector/a agafar perspectiva per entendre el que està passant en una dimensió global, relacionant les causes amb els fets presents i els futurs impactes en els països implicats. Es fugirà de la dictadura de l’emergència i de les cobertures estàndard per fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació.

Per tal d’atraure l’atenció del lector/a, també és interessant exposar els problemes comuns i conèixer quin paper tenim nosaltres en aquest conflicte, com ens afecta i com hi hem influït, perquè el que passa al sud està relacionat amb el que passa al nord, i viceversa.

Quan s’expliqui un esdeveniment, s’apostarà sempre per la imparcialitat donant veu a totes les parts implicades: Persones afectades, governs, líders locals, organitzacions i col·lectius del sud, periodistes i experts/es en origen i testimonis.

Això permetrà facilitar tota la informació necessària al lector/a perquè es pugui fer una idea de la situació real i, a més, donar la paraula a les persones i actors implicats perquè expliquin les seves pròpies històries i siguin inclosos en la producció d’informació.

Per poder accedir a totes les fonts, és interessant establir sinergies amb periodistes i mitjans de comunicació dels països del sud.

Les narratives binàries simplifiquen massa i no ajuden a comprendre els problemes. Per tant, es fugirà sempre d’enfocaments basats únicament en la contraposició i en la creació de bàndols, per evitar així, emfatitzar les diferències que puguin existir entre diferents grups de persones i caure en l’ús d’estereotips per justificar i legitimar aquesta dicotomia.

Un reportatge periodístic no és un publireportatge. Ha de donar informació i no només explicar què fan les organitzacions del nord allà on treballen. Per tant, es tractarà la situació més enllà de la comunicació vinculada únicament a les seves activitats.

En aquest esforç per evitar la 'oenegeització' de la informació internacional pot ser d’utilitat abordar la cooperació des de vessants múltiples, com l’econòmica, la política i la cultural i tractar projectes de fons que no se centrin només en l’activitat de l’organització.

S’atorgarà importància al vocabulari utilitzat. La simplicitat i la uniformitat són símptomes de mal periodisme. Es parlarà de cooperació internacional des d’una visió global que no simplifiqui la problemàtica.

El llenguatge utilitzat es desmarcarà també d’expressions deshumanitzadores i de llenguatge assetjador i discriminatori que, per exemple, posi a una ètnia, raça o nacionalitat per sobre d’una altra.

Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’elaborar un contingut és el material audiovisual que s’utilitzarà. Es faran servir imatges que no siguin discriminatòries ni fomentin l’odi o l’estigmatització d’un col·lectiu. Mostrar pobles i comunitats com a lluitadores, no només com a víctimes.

Totes les imatges hauran de ser lliures de drets o tenir el consentiment previ dels protagonistes. Si apareixen menors d’edat, caldrà el permís previ de la persona responsable de l’infant.

Cal trencar amb les visions androcèntriques que posicionen l’home per sobre de la dona. Per a fer-ho possible, s’inclourà, sempre que es pugui, les dones com a subjecte de drets, es tindrà en compte la seva expertesa i testimoniatge i es procurarà establir una presència paritària entre homes i dones tant al text com a les imatges.

També s’evitaran tota mena d’estereotips o imatges que incitin a l’assetjament o fomentin actituds masclistes.

Quant als menors, és important incloure la seva opinió i testimoni en els casos que els afecten. Ara bé, es tindrà una especial cura amb les imatges i testimonis d’infants i s’evitarà sempre l’ús sensacionalista d'aquests. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

En la mesura del possible, s’oferirà una mirada periodística crítica per contribuir a la reflexió. No hi haurà prou en relatar el conflicte, caldrà posar en valor les bones pràctiques i les propostes de la societat civil, persones expertes i ciutadania afectada per revertir la situació.

field_vote: 

Recursos sobre medi ambient i desenvolupament sostenible

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundación Mediterranea
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs es presenta un recull amb diversos portals on poder trobar informacó i activitats de divulgació al voltant de tot allò relacionat amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundación Mediterranea
 Font: Chema Concellón
Subtitols: 
Centre de Documentació de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
Centres de documentació dels espais naturals de la Generalitat de Catalunya
CILMA. Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Ministeri per a la Transició Ecològica
Recull d’activitats educatives sobre residus
Web del canvi climàtic
Continguts: 

Aquest centre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a l’abast de totes les persones interessades en les qüestions mediambientals diferents serveis i recursos especialitzats.

Entre la informació que ens ofereix la web, destaquen les següents seccions:

Un dels objectius d’aquests centres és difondre l’existència d’espais naturals com, poden ser els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre o el Massís del Pedraforca.

A través de la galeria multimèdia es pot realitzar una primera visita virtual a aquests espais gràcies a les fotografies i vídeos que es posen a l'abast de tothom. A més, en els fons d’aquests centres de documentació es troba informació sobre diferents temàtiques:

  • Gestió del territori
  • Geologia
  • Hidrologia
  • Fauna
  • Vegetació
  • Agricultura
  • Educació ambiental
  • Planificació
  • Turisme

El portal del CILMA, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona, és un espai adreçat a l’intercanvi d’experiències entre els diferents ens locals del territori, a la vegada que promou la divulgació i sensibilització entorn la gestió sostenible.

En concret, dins de cadascú dels següents àmbits es poden trobar activitats i projectes, documents d’interès, notícies d’actualitat, enllaços i agendes amb continguts relacionats:

A més, el portal també incorpora la secció recursos, on es pot accedir a diferents publicacions, documents i enllaços d’interès, així com accés al servidor de cartografia de la Diputació de Girona.

A la web de l’Entitat del Medi Ambient del Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha informació sobre els següents àmbits:

En concret, dins de cadascú d’aquest àmbits es troba informació sobre els diferents projectes que l’entitat té en marxa, documents entorn la normativa i el marc legal, així com un glossari.

A més, al portal també s'hi trob una secció sobre dades ambientals de l’Àrea Metropolitana i un altre amb publicacions sobre els diferents àmbits (aigua, residus i foment de la sostenibilitat) dirigides a públic escolar, adult i personal tècnic.

Al web del Ministeri per a la Transició Ecològica es toben recursos sobre aquest àmbit classificats segons diferents àrees d’activitats.

Dins de cada una d’aquestes àrees, hi ha diferents seccions com estadístiques, formació, legislació i publicacions. Això permet accedir de manera més fàcil a la informació i documentació de cadascuna de les temàtiques.

Entre les diferents àrees d’activitats, en destaquen les següents:

A més, el portal també permet accedir al Centre de Publicacions i consultar a través d’internet més de 1.000 títols de revistes d'arreu del món.

L’Agència de Residus de Catalunya va impulsar a principis del 2011 la creació d'aquesta web què recull diferents activitats d’educació ambiental sobre residus que es desenvolupen arreu del país.

El portal classifica les activitats recopilades segons quatre tipologies:

  • Activitats de l’aula
  • Cursos i tallers
  • Xerrades i conferències
  • Visites guiades
  • Fires, mercats i espectacles
  • Concursos i premis
  • Altres

A més, el cercador permet buscar aquestes activitats segons tres criteris:

  • Novetat
  • Valoració

Aquest portal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic és un recurs de referència a l’hora d’aprofundir en aquesta problemàtica i posar en marxa activitats que ajudin a la seva mitigació.

En aquesta web es troba informació sobre les principals polítiques posades en marxa per fer front al canvi climàtic, tant a nivell internacional com català, els resultats d’estudis sobre els efectes d’aquesta problemàtica a Catalunya, així com bones pràctiques per reduir les emissions.

Entre d’altres seccions, destaquen els següents continguts:

field_vote: 

7 registres periodístics per contactar amb els mitjans de comunicació

Imatge principal a portada: 
Eines per comunicar-se amb els mitjans de comunicació. Font: ElPrat.cat
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Aconseguir presència i notorietat a la premsa esdevé un quefer necessari per fer arribar el missatge i la tasca diària de l’entitat al major nombre de persones possibles. En aquest recurs, us presentem diferents eines per a fer-ho possible.

La relació entre les entitats sense ànim de lucre i els mitjans de comunicació no sempre és fluïda. Tot i ser moltes les oportunitats que ofereix el fet d’establir sinergies entre ambdues, sovint, el mur que separa l’associacionisme del periodisme de masses es percep com a infranquejable per a les entitats.

Imatges secundàries: 
Eines per comunicar-se amb els mitjans de comunicació. Font: ElPrat.cat
Subtitols: 
Nota de premsa
Comunicat de premsa
Convocatòria de premsa
Butlletins
Continguts amb valor afegit
Declaracions
Dossiers i estudis
Continguts: 

La nota de premsa és potser el registre periodístic més utilitzat per contactar amb els mitjans de comunicació ja que és un recurs ràpid i poc costós.

La nota de premsa consta d’un titular que resumeix la informació rellevant, una o dues entradetes on es dona resposta a les 6 W (Qui? Què? Quan? Com? Per què? On?) i un desenvolupament informatiu que s’estructura en tres o quatre paràgrafs, com a màxim, on la informació apareix encadenada amb ordre.

Es tracta d’un canal útil però no sempre eficaç ja que cada dia, el correu electrònic dels periodistes s’omple de notes de premsa de les quals només una petita selecció és tinguda en consideració. Per aconseguir que aquestes siguin efectives, podeu consultar el recurs ‘8 claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa’.

El comunicat de premsa és un text que l'entitat tramet als mitjans de comunicació per a què sigui publicat.

Són més breus que les notes de premsa i menys utilitzats. Es fan servir quan l’associació vol deixar clara la seva postura respecte alguna temàtica o quan vol donar a conèixer un canvi important en l’estructura de la mateixa, com ara, un relleu a la presidència.

Invitació que es fa arribar als mitjans de comunicació per convidar-los a un esdeveniment o activitat organitzada per l’entitat.

El text de la convocatòria només contindrà les dades bàsiques (les 6 w) i caldrà enviar-la amb antelació perquè el mitjà es pugui organitzar l’agenda. Així mateix, sempre és important fer arribar un recordatori uns dies abans de l’acte. En els casos on les persones receptores de la convocatòria no hagin comunicat l’assistència, es pot realitzar una trucada de darrera hora el dia abans per animar-les a participar de l’acte.

Els butlletins són un recull de la informació més destacada generada per l’entitat i que interessa donar a conèixer als mitjans de comunicació. Depenent de les dimensions de l’entitat i del volum d’activitat, aquests butlletins tenen una periodicitat setmanal, quinzenal, mensual o bimensual. Són molt utilitzats i en una mateixa entitat pot haver-hi més d’un.

Ara bé, perquè els i les periodistes ho rebin, primer caldrà fer una tasca prèvia de captació de subscriptors/es.

Publicar primícies al portal web de l’entitat, ja sigui en format notícia, reportatge o entrevista, sobre esdeveniments o situacions en les que l’entitat està implicada o hi participa de manera activa, pot ser una altra via d’accés als mitjans de comunicació.

Quan aportem informació innovadora o propera sobre temàtiques d’actualitat o d’interès que la premsa considera prioritàries o n’està fent un seguiment, estem atraient l’atenció d’aquest col·lectiu i fent créixer les possibilitats de que el contingut tingui notorietat i un espai preferencial als mitjans de comunicació generalistes.

Són explicacions o afirmacions sobre un tema puntual facilitades per un membre de l’organització als mitjans de comunicació. Es diferencien de les rodes de premsa en què sorgeixen a petició d’un o mes periodistes quan un tema important repercuteix en l’entitat i, per tant, no són convocades per la pròpia entitat.

Els canals tractats fins ara es focalitzen, sobretot, en informació noticiable concreta. Però a vegades, les organitzacions han de preparar dossiers de documentació que incloguin una gran quantitat d’informació addicional i complementària. Els dossiers impacten, són exhaustius i són un bon reclam per satisfer el periodisme de dades. Destaquen per tenir la següent estructura:

  • Portada
  • Sumari
  • Introducció explicativa
  • Un capítol per cada tema desenvolupat
  • Conclusions
  • Documents adjunts
field_vote: 

6 claus per tenir presència als mitjans de comunicació

Imatge principal a portada: 
La presència als mitjans de comunicació, un repte per a les entitats. Font: Flickr
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Aconseguir atreure l’atenció de la premsa per guanyar visibilitat esdevé una quimera per a les entitats sense ànim de lucre. En aquest recurs us oferim alguns consells a tenir en compte a l’hora d’intentar accedir als mitjans.

Els i les periodistes dels mitjans de comunicació reben a diari centenars de correus amb informació de la qual, només una petita part acaba conquerint un diminut espai en pàgines de diaris o en les graelles televisives o radiofòniques de referència.

La tasca que volem difondre pot ser interessant i la nota de premsa, curosa i adequada, però això no ens assegura que el nostre correu sigui un dels escollits. La gran riuada de dades que la voràgine diària genera fa que, en la majoria de casos, el correu quedi en l’oblit o passi a engreixar la ja desbordada paperera de reciclatge.

Imatges secundàries: 
La presència als mitjans de comunicació, un repte per a les entitats. Font: Flickr
Subtitols: 
El què: continguts propers, atractius i cridaners
A qui: Escollir les persones i els mitjans adequats
Quan: Estudiar els mitjans per conèixer quin és el moment idoni
Com: Facilitar la feina als i les periodistes
Mitjançant què: Quin canal hem d’utilitzar per accedir als mitjans
Mantenir la cartera de contactes
Continguts: 

Quan elaborem el material per enviar als mitjans de comunicació, cal tenir present sempre que la competència és ferotge i per tant, necessitem vendre la informació d’una manera atractiva i cridanera. La persona que es troba a l’altre costat, s’ha de sentir atreta per el nostre correu i donar-hi preferència per davant d’altres. A continuació us oferim algunes idees per fer de la nostra informació un fet noticiable atractiu:

  • Oferir històries personals: Humanitza l’entitat i crida l’atenció dels mitjans. Fer que les persones afectades expliquin les seves pròpies experiències li dona un valor afegit al contingut i el fa més efectiu que transmetre dades abstractes i fredes. Per posar un exemple, si som una entitat que treballa amb persones sense llar, serà més noticiable per als mitjans si els oferim un testimoni personal que ha format part de la nostra campanya que si els fem arribar les dades de la mateixa.
  • Donar veu al voluntariat: A l’hora d’elaborar una peça sobre una iniciativa de la nostra entitat, als mitjans els pot interessar més escoltar a les persones voluntàries que no pas al president de l’entitat. El factor humà i proper que transmet aquesta figura converteix el fet en noticiable i el dota d’una major singularitat, fet que pot atreure amb més facilitat l’atenció dels espectadors/es o lectors/es.
  • Remarcar l’acció social: Potenciar els beneficis socials, ambientals o col·lectius de l’acció que volem difondre enlloc de posar èmfasi en l’entitat i en com ho fem també pot ser atractiu.
  • Ressaltar la singularitat: Si aportem algun fet innovador en la nostra tasca, el fet serà més noticiable.
  • Temes d’actualitat: Relacionar el fet noticiable amb temes candents, pot ajudar a que els i les periodistes el tinguin en consideració.
  • Transparència: La transparència de l’entitat facilitarà que els mitjans, en un moment donat, apostin per nosaltres.

De periodistes i mitjans de comunicació n’està ple. El primer que cal fer abans de contactar és detectar a quin mitjà de comunicació ens interessa tenir visibilitat i analitzar quines seccions, programes televisius o espais radiofònics són sensibles amb la temàtica en la que treballem.

Una vegada tenim clar els espais on podem tenir presència, cal assabentar-se de quins i quines periodistes estan al càrrec d’aquests i elaborar una base de dades amb el nom del periodista, el mitjà i el seu contacte. Això ens permetrà tenir una part de la feina feta i saber a qui adreçar-nos en cada moment depenent del que ens interessi que ens comprin.

Degut a la naturalesa de cada fet noticiable, ens podem trobar amb casos on ens sigui més interessant la presència en mitjans locals, i d’altres on els mitjans generalistes esdevinguin prioritaris. Premsa escrita, ràdio o televisió també poden ser motiu de debat en molts casos. Tenir la base de dades actualitzada ens facilitarà aquesta tasca.

Una vegada tenim clar a qui volem adreçar-nos, és important estudiar les dinàmiques d’aquests mitjans o periodistes. Quin és l’horari de la redacció, el de tancament, com funcionen els caps de setmana o com s’organitzen. Tot plegat ens ajudarà a detectar quin és el moment més adequat per enviar el correu electrònic.

Preguntar a alguna persona coneguda dins la redacció o fer una trucada per plantejar la nostra consulta poden ser dues maneres de fer aquesta anàlisi.

D’altra banda, també és cabdal estar al dia de l’actualitat i aprofitar l’agenda mediàtica, els dies internacionals o efemèrides històriques per posar en valor i vendre el nostre projecte. Alguns temes tenen més ressò en moments concrets de l’any, com ara la solidaritat per Nadal i la problemàtica dels gossos abandonats al juliol. Són tempos comunicatius en què podem oferir informació relacionada o bé, justament proporcionar alternatives a aquestes informacions cícliques.

Cal tenir present també el factor estiu ja que el dèficit de notícies propi d’aquestes èpoques esdevé una oportunitat.

Els periodistes reben cada dia molt més del que poden cobrir i saturar-los d'informació és contraproduent. Per tant, cal facilitar la feina a aquest col·lectiu:

  • Notes de premsa atractives, cridaneres i eficaces. Hem d’enviar la informació necessària d’una manera creativa i original.
  • Evitar informació irrellevant.
  • Missatge senzill i clar. Cal tenir present que el periodista potser no és especialista en aquella matèria.
  • No donar per fet aspectes que nosaltres considerem innats. Hem de comptar, com a base, amb que ningú ens coneix.
  • Proporcionar imatges que ajudin a identificar la informació que els enviem.
  • Proposar diversos enfocaments possibles de la informació: notícia, reportatge, vídeo, entrevista, i oferir informacions relacionades de context, etc..
  • Fer visible el nostre correu o telèfon de contacte per si estan interessats en aprofundir en el contingut.

Menció especial es mereix l’assumpte del correu electrònic. Hem parlat anteriorment que els periodistes reben diàriament una quantitat inassumible de correus i, en molts casos, es veuen obligats a ser selectius a l’hora d’obrir-los. Per tant, l’assumpte del correu és converteix en la carta de presentació del nostre ‘producte’.

Cal definir amb poques paraules el que estem enviant d’una manera clara però creativa i cridanera a la vegada.

Tot i ser el mètode tradicional, cada vegada és menys recomanable accedir als i les periodistes per telèfon. Si no tenim contacte directe amb aquella persona, és aconsellable utilitzar les noves tecnologies per apropar-s’hi.

Enviar les notes de premsa i la informació per correu electrònic és segurament el recurs més utilitzat però n’hi ha d’altres. Les noves tecnologies ens ofereixen altres vies de contacte, tant o més pràctiques. Accedir a través dels comptes de Twitter, Facebook o Instagram és una opció igual de vàlida.

Per tal de crear un vincle professional que afavoreixi les dues parts, és important mantenir el contacte personal amb els i les professionals de la comunicació que ens han permès tenir un espai en el seu mitjà. Fer retorn d’allò publicat i trobades informals poden ser dues vies útils per cuidar la cartera de contactes.

Quan la relació és amistosa i s’ha generat un clima de certa confiança, és un bon moment per proposar col·laboracions periòdiques en seccions o programes en els que l’entitat pot aportar un valor afegit. Oferir-se com a persones expertes en moments d’actualitat, més enllà de les activitats elaborades per l’entitat, ens pot permetre esdevenir un referent en un àmbit o temàtica concret i, de retruc, afavorir de manera indirecta a fer visible la nostra organització.

field_vote: 

7 webs on cercar ofertes de voluntariat

Imatge principal a portada: 
Consulta les ofertes de voluntariat que més s'adaptin a les teves capacitats. Font: Cens d'entitats
Autor/a: 
Josep Carbonell
Resum: 

Estàs pensant en fer voluntariat però no saps on? Us oferim un recull de portals on hi trobareu crides de voluntariat a dojo.

Has sentit a parlar del voluntariat i tens ganes d’iniciar-t’hi? Vols fer voluntariat però no saps on? Portes tota la vida fent de persona voluntària i busques nous reptes dins d’aquest sector?

A Xarxanet disposem de la secció Fes voluntariat, on hi trobareu crides de voluntariat i tot allò que cal saber en aquest àmbit. D'altra banda, us oferim un recull de portals web que també us poden ser d'utilitat:

Imatges secundàries: 
Consulta les ofertes de voluntariat que més s'adaptin a les teves capacitats. Font: Cens d'entitats
Subtitols: 
Connecta’t al voluntariat
Borsa de voluntariat social
Torre Jussana
Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ)
Va! VicAcció!
Oficines locals de voluntariat
Voluntariat ambiental a Catalunya
Continguts: 

Connecta’t al voluntariat és un espai de trobada de les entitats de voluntariat i de les persones que volen fer voluntariat o fan voluntariat a Catalunya.

Aquesta plataforma tecnològica impulsada per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) de la Generalitat de Catalunya, permet trobar l’activitat de voluntariat ideal i alhora, simplifica i automatitza la cerca de persones voluntàries a les entitats sense ànim de lucre.

Al cor de la plataforma s’ha implementat una tecnologia que combina diferents paràmetres, el que permet generar millors recomanacions de voluntariat. La plataforma analitza les propostes de voluntariat i recomana aquelles que millor s’ajusten al perfil i les preferències de cada persona.

La Borsa de voluntariat social és un espai impulsat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) destinat a 3 col·lectius: persones adultes que volen fer voluntariat, joves d’entre 16 i 18 anys interessats en iniciar-se en aquest món i empreses i entitats que busquen persones voluntàries.

Per apuntar-t’hi caldrà que omplis un formulari on hauràs de detallar: l’entitat, la comarca, la disponibilitat personal, l’àmbit i el tipus de dedicació.

El Centre de Serveis a les Associacions de Barcelona, Torre Jussana, compta amb una borsa de voluntariat on es recullen crides de voluntariat que ofereixen les entitats de la capital catalana sobre diversos àmbits.

Es tracta d’un servei municipal de l'Ajuntament de Barcelona gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona dirigit a associacions sense ànim de lucre, grups i joves. Disposa d'una secció amb crides de voluntariat per afavorir la feina d’aquestes entitats i el jovent que cerca voluntariat.

Aquest portal impulsat per l’Ajuntament de Vic ofereix a la ciutadania crides de voluntariat així com un espai per a les entitats sense ànim de lucre de la capital osonenca que volen acollir persones voluntàries per a desenvolupar els seus projectes.

D’altra banda, Va! VicAcció! també disposa de documentació relacionada amb el món del voluntariat.

Catalunya compta amb una àmplia xarxa d’oficines locals de voluntariat on la ciutadania hi pot trobar tota la informació necessària en aquest àmbit.

En aquest enllaç trobareu un mapa de les principals oficines de voluntariat municipal arreu de Catalunya. També queden recollides les principals entitats de referència en l'àmbit del voluntariat als diferents pobles i ciutats.

Es tracta del portal de referència on trobar crides de voluntariat de les entitats ambientals que actuen a Catalunya.

Concretament, en aquest portal web podreu escollir el tipus de voluntariat ambiental que més s'adapti a les vostres necessitats tenint en compte el públic o la durada i cercar per activitats destacades.

field_vote: 

Voleu aprofundir en la mediació i gestió de conflictes?

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Consulteu aquest recull de màsters i postgraus que s’impartiran durant el curs 2017/2018 a les universitats catalanes.

Un conflicte és una situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes (Enciclopèdia Catalana). Aquesta circumstància és inherent a qualsevol societat i un reflex dels interessos oposats que les persones i els grups socials que la integren persegueixen. En aquest recurs, us volem facilitar un recull de màster i postgraus que us poden ajudar a aprofundir en aquesta temàtica.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Màster de Gestió i Solució de Conflictes
Màster en Mediació Professional
Màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària
Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària (semipresencial)
Postgrau en Resolució de Conflictes i Mediació Familiar
Postgrau en Mediació
Postgrau en Cultura de la Pau, Cohesió Social i Diàleg Intercultural: Aplicacions Pràctiques (online)
Continguts: 

Organitzat per: Universitat Oberta de Catalunya

Data inici docència: Octubre 2017

Data fi docència: Maig 2019

Objectius:

  • Conèixer la teoria, les diferents aproximacions i els caràcters dels conflictes contemporanis.
  • Adquirir les capacitats d'anàlisi i de planificació de l'acció en les intervencions pacífiques en conflictes, tant des de la perspectiva de la prevenció com de la intervenció durant el desenvolupament del conflicte.
  • Aprendre tècniques i estratègies per a una intervenció intel·ligent i no violenta en situació de conflicte.
  • Accedir a informació i coneixements per a saber desenvolupar programes d'intervenció eficaces i saber gestionar la cerca de solucions específiques i positives.
  • Poder dirigir i facilitar processos de resolució de conflictes: comunicació, negociació, mediació i facilitació.
  • Transformar la manera de comunicar tant per a prevenir com per apaivagar conflictes.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Universitat Pompeu Fabra

Data inici docència: Octubre 2017

Data fi docència: Juliol 2018

Objectius:

  • Aprendre a ser i a exercir com a mediador professional en conflictes que es donen en les organitzacions, les empreses, la família, la comunitat entre altres camps d'actuació.
  • Incorporar habilitats i tècniques de gestió de conflictes.
  • Aprendre a crear programes d'intervenció en gestió dialogada de disputes.
  • Adquirir una formació d'expert en l'anàlisi, la prevenció, la gestió i la intervenció de situacions de conflicte.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Universitat Autònoma de Barcelona - Institut de Govern i Polítiques Públiques, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat de Vic.

Data inici docència: Octubre 2017

Data fi docència: Juny 2018

Objectius:

  • Brindar elements metodològics i d’anàlisi per a repensar i adequar les respostes de les administracions públiques, entitats i moviments socials ales noves problemàtiques socials des d’un enfocament local i integral de les polítiques socials.
  • Explorar en les diferents concepcions i tractaments del conflicte que permeten repensar entorn de la qüestió de la comunicació humana, el conflicte , l’espai públic i la comunitat.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Universitat de Girona (UdG)

Data inici docència: Octubre 2017

Data fi docència: Octubre 2018

Objectius:

  • Assolir coneixements teòrics i pràctics que permetin la intervenció en els conflictes, el seu abordatge i la seva gestió.
  • Conèixer les causes i les conseqüències del conflicte en el sistema social, així com el paper de les institucions, organitzacions i organismes que hi operen.
  • Capacitar per a la intervenció professional en els conflictes comunitaris i de l’espai públic.
  • Tenir competències per detectar, gestionar i resoldre conflictes en l’espai comunitari, la xarxa de serveis públics, el treball en equip d’institucions i organitzacions i la coordinació de projectes i de bones pràctiques.
  • Disposar de pautes i criteris per a l’elaboració de projectes de mediació comunitària i de bones pràctiques per a la gestió del conflicte comunitari i públic i per a la seva avaluació.

Consulta tota la informació

​Organitzat per: Universitat de Vic i Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Data inici docència: Febrer 2018

Data fi docència: Desembre 2018

Objectiu:

  • Sensibilitzar l’alumnat sobre les potencialitats de la mediació basada en la resolució pacífica dels conflictes i les seves aplicacions en la prevenció, la gestió i la resolució de conflictes familiars.
  • Formar professionals que coneguin i utilitzin adequadament les estratègies i eines de la mediació en cada situació, així com els processos que cal posar en pràctica.
  • Capacitar l’alumnat perquè utilitzi adequadament les habilitats socials i comunicatives necessàries per a la mediació.
  • Formar professionals que basin la seva pràctica professional en relacions ètiques que respectin i contemplin les característiques i les necessitats dels altres i que els ajudin a cercar noves mirades i acords.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Universitat Rovira i Virgili

Data inici docència: Setembre 2017

Data fi docència: Desembre 2018

Objectiu:

  • Formar professionals des d'un punt de vista teòric-pràctic i d'aprenentatge d'habilitats per aquelles persones que vulguin exercir la professió de mediador o que part de la seva tasca professional estigui dirigida a la gestió d'equips humans o el tractament de conflictes en qualsevol àmbit.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Universitat de Barcelona

Data inici docència: Novembre 2017

Data fi docència: Novembre 2018

Objectiu:

  • Dotar als participants de les bases en matèria de cultura de pau, interculturalitat iconvivència social.
  • Oferir als participants un ampli ventall d'aplicacions pràctiques per a solucionar problemes de pau i convivència a nivell social.
  • Dotar als participants de les capacitats necessàries per a implementar en la societat les aplicacions pràctiques treballades.

Consulta tota la informació

field_vote: 

4 claus per desenvolupar un programa Erasmus+ a la teva organització

Imatge principal a portada: 
LogoErasmus+. Font: wikimedia Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

En aquest recurs us expliquem com accedir a noves fonts de finançament i millorar l’impacte de les intervencions que desenvolupeu.

Erasmus+ és el programa de la Unió Europea en els àmbits de l'educació, la formació, la joventut i l'esport per al període 2014-2020. El seu pressupost de 14.700 milions d'euros ofereix oportunitats d'estudi, adquisició d'experiència i voluntariat a més de 4 milions d'europeus. Tota una oportunitat per la construcció d’intervencions socials!

A continuació, us donem les claus i les eines per conèixer millor el programa.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Tenim l’idea: Abans de començar
Els 5 punts de la informació rellevant per participar
Les principals accions socials que prioritza el programa
Instruments i enllaços d’interès
Continguts: 

Hem de tenir molt clara la idea del projecte, amb una bona identificació de necessitats i una definició acurada. A més, hem de veure l’adequació i coherència del nostre projecte a les diferents convocatòries, i anar a la més estratègica.

Aspectes que s'han de tenir en compte:

  • Les capacitats de l’entitat
  • Les convocatòries obertes
  • L’encaix del projecte amb la convocatòria
  • Els elements essencials de la idea
  • El cofinançament
  • Socis: es necessiten com a mínim 3 socis de 3 països de la Unió Europea o d’altres*
  • Finançament: entre el 60% i el 90% dels costos elegibles*
  • Tipus d’activitat: priorització d’activitats com creació de xarxes, cursos, seminaris, esdeveniments, estudis, desenvolupament d’eines, difusió, comunicació, etc.
  • Període per preparar la proposta: entre 2 i 4 mesos
  • Durada del projecte: entre 1 i 3 anys
  • Viabilitat financera: cal presentar una declaració d’honor assegurant que es tenen els recursos suficients.
  • Gestiona: EACEA (Education, Audiovisual and Culture Executive Agency)

* Validar amb la Guia d’Erasmus +:

Acció clau 1: Mobilitat de les persones per motius d’aprenentatge

  • Mobilitat de les persones en l'àmbit de l'educació i la formació (data límit: 2 de febrer de 2017)
  • Mobilitat de les persones en l'àmbit de la joventut (data límit: 2 de febrer, 26 d'abril i 4 d'octubre de 2017)
  • Projectes estratègics del Servei Voluntari Europeu (data límit: 26 d'abril del 2017)
  • Esdeveniments a gran escala en relació amb el Servei Voluntari Europeu (data límit: 5 d'abril del 2017)
  • Graus de màster conjunts Erasmus Mundus (data límit: 16 de febrer de 2017)

Acció clau 2: Cooperació per a la innovació i l'intercanvi de bones pràctiques

  • Associacions estratègiques en l'àmbit de l'educació i la formació i la joventut (data límit: 29 de març de 2017)
  • Associacions estratègiques en l'àmbit de la joventut (data límit: 2 de febrer, 26 d'abril i 4 d'octubre de 2017)
  • Aliances per al coneixement (data límit: 28 de febrer del 2017)
  • Desenvolupament de les capacitats en l'àmbit de l'educació superior (data límit: 9 de febrer de 2017)
  • Desenvolupament de les capacitats en l'àmbit de la joventut (data límit: 8 de març de 2017)

Acció clau 3: Suport a la reforma de les Polítiques

  • Diàleg estructurat: Reunions entre joves i responsables de la presa de decisions en l'àmbit de la joventut (data límit: 2 de febrer, 26 d'abril i 4 d'octubre de 2017)

Acció clau 4: Esport

  • Associacions en col·laboració (data límit: 6 d'abril del 2017)
  • Petites associacions en col·laboració (data límit: 6 d'abril del 2017)
  • Esdeveniments esportius europeus sense ànim de lucre (data límit: 6 d'abril de 2017).
field_vote: 

7 documents per avançar en la cultura de pau

Imatge principal a portada: 
Peace. Font: Jabiz Raisdana (Flickr)
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Selecció d'informes i publicacions sobre conflictes, drets humans i cultura de pau arreu del món.

Imatges secundàries: 
Peace. Font: Jabiz Raisdana (Flickr)
Peace circle. Font: brian donovan (Flickr)
Peace wall. Font: ReflectedSerendipity (Flickr)
Subtitols: 
Alerta 2016! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz
Anuari SIPRI 2016
Anuario de procesos de paz 2016
Desfem les desigualtats: aprenentatge creatiu per una ciutadania global
Els bancs que inverteixin en armes
Guerres de frontera: els fabricants i venedors d'armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa
Informe 2015/16 Amnistía Internacional. La situación de los derechos humanos en el mundo
Continguts: 

Aquesta publicació de l'Escola de Cultura de Pau analitza l'estat del món pel que fa a la conflictivitat i la construcció de pau.

En concret, trobareu una anàlisi dels conflictes armats, tensions, processos de pau als cinc continents, així com la dimensió de la perspectiva de gènere en la construcció de pau.

Resum en català de FundiPau de l'Anuari sobre "Armament, desarmament i seguretat social internacional" que cada any edita el centre de recerca per la pau Stockolm Internacional Peace Research Institute (SIPRI).

Al document trobareu un repàs dels diferents conflictes armats i com aquests s'estan gestionant, el nous reptes en la pau i la seguretat mundial i l'evolució de la despesa militar i armaments, així com la no proliferació, control d'armes i desarmament.

Document elaborat per Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. En aquest podreu trobar una anàlisi dels diferents conflictes que es troben actualment en fase de negociació, ja sigui de manera formal o en fase d’exploració. També es detallen les fases habituals dels processos de negociació.

Document que recull les formacions desenvolupades en el marc de la campanya #desfemlesdesigualtats: aprenentatge creatiu per una ciutadania global de la Fundació Akwaba.


La campanya tenia com a finalitat generar una ciutadania activa respecte a la defensa dels drets humans i el desenvolupament humà i sostenible. D'aquesta forma, trobareu dinàmiques participatives i cooperatives i activitats de reflexió i incidència per a la construcció de coneixement i transformació de l'entorn dels menors en el seu entorn més proper.

Informe publicat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau i on trobareu una actualització del finançament d'armament nuclear, de bombes de dispersió i de les principals indústries militars espanyoles entre el 2011 i 2016, així com bibliografia per aprofundir-ne.

Informe editat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau que analitza les empreses que es beneficien de la creixent “segurització” de les fronteres europees.

Document on trobareu de forma detallada la situació dels drets humans als cinc continents i a 160 països i territoris.

field_vote: 

Escoles i entitats que ofereixen formació

Imatge principal a portada: 
 Font:
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

Recull de les escoles de formació reconegudes pel Pla de Formació de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya. Per tal d'informar-vos de la programació detallada amb les dates i llocs dels cursos, podeu posar-vos en contacte directament amb cada escola.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
El Pla de Formació del Voluntariat
Escoles del PFAVC
Formació en línia: l'e-learning
Continguts: 

La formació és una eina molt valuosa en la gestió del voluntariat, ajuda a garantir que els voluntaris estiguin capacitats per a l'acció, tot incrementant el seu coneixement, les seves habilitats, capacitats i motivacions. La formació és també una de les principals inversions i mecanismes de fidelització de l'organització cap als seus voluntaris.

La formació és una inversió de futur per l'associació, i encara que els seus recursos siguin limitats, val la pena l'esforç de facilitar una formació adequada als membres de la mateixa, que faci possible la realització de la seva tasca amb més qualitat, tant a nivell intern com extern.

La formació que com a entitat oferiu ha de respondre a les necessitats reals. La informació obtinguda amb el seguiment i l’avaluació dels voluntaris és fonamental per definir les línies de formació de l'entitat i per decidir conjuntament amb el voluntari quina formació és la més adient per a ell. És important que tota entitat, elabori el pla de formació del voluntariat al voltant de dos eixos: la formació institucional (sobre la missió i l'organització) i la formació en la tasca concreta que realitzi.

L'elaboració del Pla de formació del voluntariat és un procés amb diferents fases, la primera de les quals és la detecció de necessitats de formació. Abans de posar-se a planificar qualsevol acció formativa haureu de determinar si aquesta és necessària i per a qui ho és. Una vegada definides les necessitats, serà el moment de decidir com serà aquesta formació i per tant, de planificar-la:

Determinar les finalitats del pla de formació de voluntariat, a partir de les situacions problemàtiques detectades.

  • Determinar els objectius generals de formació, a partir de les necessitats prioritzades.
  • Decidir les qüestions generals que tenen relació amb el Programa: temàtica, tipus d’accions formatives, lloc, metodologia, entre altres.
  • Planificar les accions formatives concretes del programa. En el cas d'un curs, determinar els objectius, continguts, estratègies, dates, entre altres.

Visita el catàleg virtual de cursos del PFAVC


L'any 1994 es crea el Pla de Formació de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (a partir d'ara PFAVC), per tal de garantir la formació a tots els nivells i sectors del món voluntari i amb la intenció de donar un reconeixement administratiu a la formació associativa i de voluntariat. El Pla de Formació contempla dos tipus de cursos:

  • Cursos en l'àmbit de sectors: adreçats a formar el voluntari per a la millora de la seva actuació respecte els destinataris dels programes de l'entitat.
  • Cursos en l'àmbit de gestió: adreçats a formar les persones que s'encarreguen de dur endavant l'entitat, el seu funcionament i la gestió dels diversos aspectes que la conformen.

Aquests cursos tenen una part del seu cost subvencionat i estan impartits per les Escoles de Formació del Voluntariat, reconegudes fins el PFAVC.

Per conèixer l'oferta formativa, és necessari posar-se en contacte directament amb les Escoles aparegudes en el Catàleg del PFAVC:

1. Fundació Pere Tarrés - Formació

2. Escola de l'Esplai de Lleida - Fundació Verge Blanca

3. Amics de la Gent Gran

4. AFANOC

5. Centre d'Estudis de l'Esplai -Suport Associatiu

6. CAE, Formació i serveis sòcioculturals

7. Escola de formació de voluntaris de la Federació Catalana de Voluntariat Social

8. Escola de Voluntaris de SETEM Catalunya


9. Escola de formació del Voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona

10. Escola Mirall, per a educadors en el temps lliure

11. Creu Roja Catalunya

12. Escola d’Educadors d’Osona

13. Escola d’Esplai de Tarragona

14. Escola de l’Esplai de Girona

15. Centre d’Estudis Joan Vallès

16. Escola de voluntariat de l’Associació Benestar i Desenvolupament

17. Escola Lliure el Sol

18. Adhara, Escola d’Educadors en el Lleure

19. Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

20. Associació Iniciativa per a la Reforma Horària. Ara és l’hora

21. Associació per a joves TEB

22. Servei Civil Internacional de Catalunya

Avui en dia gràcies a les TIC es pot fer formació a través d’internet. La formació a distància permet aplicar en algun grau, en temps real, tots els aspectes del procés formatiu: difusió dels programes, matriculació, continguts, apunts, tutoria en línia, consultes a centres de documentació virtual, grups de treball, entre altres.

Aquesta formació en línia, l'e-learning, és un factor que es va implantant dins de la cultura de les organitzacions. Aquest recurs poc a poc es va utilitzant ja que la flexibilitat dels horaris convergeixen amb les necessitats dels voluntaris que volen formar-se sense la rigidesa temporal o de les distàncies dels sistemes formatius tradicionals.

En aquest link trobareu l'Aula Virtual del PFAVC


field_vote: