Formació

La guia, elaborada per Maria Forga, docent de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, posa de manifest que l’anàlisi de gènere en la disciplina de la comunicació es troba en ple auge, tant en l’àmbit acadèmic com en la pràctica professional i activista. El document resulta útil en un moment en què el feminisme i el contra-feminisme són presents diàriament en mitjans de comunicació, xarxes socials i cultura pop. A través del text es pot intuir que la reflexió sobre el paper de la comunicació en la construcció de les desigualtats, no ha fet més que començar.

Consultar

Rosa M. Ortiz Monera i Anna M. Morero Beltrán, professores de la Universitat de Barcelona, recullen en aquesta guia un ampli ventall de bones pràctiques i diversos recursos docents. El document proporciona indicacions sobre com el professorat pot ajudar l’alumnat a incorporar la perspectiva de gènere en la recerca, especialment en els Treballs Finals de Grau i Màster. Així mateix, s’hi recullen diferents eines de consulta, com pàgines webs, bibliografia, glossari de conceptes i enllaços a guies docents, que poden servir d’exemple.

Consultar

És l’estratègia més eficient, la manera natural com les persones aprenen i la pròpia d’aquelles entitats amb maduresa organitzativa. Les activitats informals tenen com a característica principal que són obertes i que la persona que les realitza acostuma a tenir la sensació que controla el seu procés. Aquesta sensació és bàsica perquè qualsevol se senti agent del seu procés d’aprenentatge i augmenti la seva motivació i implicació emocional.

L’aprenentatge informal fuig de l’homogeneïtat i es basa en propostes d’activitats diverses. Prima la metodologia i es posa especial èmfasi en el procés de construcció i interpretació del coneixement. Tot i que la major part d’experiències d’aprenentatge informal no tenen avaluació concreta, o la que tenen és molt parcial, no es pot deixar de banda la necessitat l’avaluació de l’assoliment dels objectius en aquest procés. Per a aquesta finalitat es pot recórrer a recursos més propis d’aquest aprenentatge, com qüestionaris o esquemes.

És el procés d’aprenentatge autònom en què l’entitat fa servir recursos dissenyats amb aquest propòsit per a les persones que en faran ús, i que acostuma a anar reforçat amb un sistema tutorial proactiu o reactiu. Sovint, l’autoformació va de la mà de la formació en línia, però no sempre ha de ser així. En aquest procés, la persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un agent formador que actua com a transmissor dels coneixements.

Aquest fet no significa obligatòriament que la persona que s’està formant no pugui ser guiada per alguna externa. Així i tot, en la majoria de casos, la persona tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i això permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

És l’estratègia idònia per centrar la intervenció de l’organització en una situació problemàtica concreta, en una necessitat específica i en un col·lectiu molt particular. Requereix un treball i un disseny preestablert anteriorment i predeterminat expressament per a la finalitat exposada. Les persones encarregades de programar-la han de tenir en compte que ha d’aportar molt valor afegit i s’han de posar tots els esforços en l’acompliment dels objectes. No tota la formació que promou l’organització es pot considerar que és a mida.

És la modalitat tradicional. S’acostuma a utilitzar aquest terme per fer referència a la formació en què s’exposa un determinat contingut concret, per a un grup tancat de persones participants, l’alumnat, en un període de temps concret. La persona que imparteix la formació acostuma a ser el centre de l’acció formativa. És una modalitat adient per a grups no superiors a 25 components i compta amb poca interacció tant entre l’alumnat com amb la persona formadora.

Vindria a ser l’acció formativa basada en les aportacions de les persones participants. Per norma general, els seminaris estan centrats en un tema, en el qual es pretén aprofundir. El seu objectiu és arribar a solucions o respostes a través del debat i les propostes que sorgeixen al llarg de la seva realització. Compta amb una persona experta que dinamitza els diversos grups, de 15 persones màxim, que poden compondre el seminari complet. Es tracta d’una modalitat en què la interacció entre les persones és clau perquè tingui èxit.

Es tracta de la modalitat més informal, en què les persones que hi participen poden tenir més la sensació d’estar realitzant una activitat lúdica que una pràctica formativa. Normalment les organitzacions les proposen per posar a prova habilitats i actituds, més que coneixements. Hi ha moltes opcions de formació a l’aire lliure, des d’una visita guiada fins a una gimcana, passant per activitats estructurades que s’han de fer en qualsevol espai que no sigui l’habitual de treball o d’aprenentatge.

Aquesta guia d’estil per a mitjans de comunicació, publicada per la Confederación Salud Mental España l’any 2019, té com a objectiu oferir a periodistes dades i claus sobre l’ús del llenguatge més adequat a l’hora d’informar sobre temes o aspectes relacionats amb la salut mental. La seva principal finalitat és que professional de la comunicació puguin generar informació veraç i contrastada. Es tracta d’una versió actualitzada de les publicacions del 2003 i 2008, i en revisa continguts, proposa noves fórmules comunicatives i posa el focus en noves realitats que s’han de tenir en compte.

Aquesta guia de mitjans publicada per Obertament l’any 2016, vol ser una eina útil de consulta per als professionals de la comunicació, i els facilita recursos i recomanacions per elaborar continguts acurats relacionats amb la salut mental. Tracta el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de salut mental, i trenca mites i estereotips sobre els trastorns mentals. Explica la importància de no relacionar el trastorn mental com la causa de violència o perillositat i d’evitar mostrar imatges o àudios que transmetin aïllament social, patiment, compassió o rebuig.

Després que professionals de la comunicació, així com instàncies públiques i privades han confirmat la seva utilitat, la Confederació FEAFES publicava el 2016 una actualització de la Guia d'Estil 'Salut Mental i Mitjans de Comunicació'. En aquesta edició, s’actualitzen dades i es revisen definicions, amb l’objectiu d’apropar les noves perspectives i normatives que s'han obert durant els darrers temps. En línia amb la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, s’hi preveuen mesures tant de no discriminació com d'acció positiva.

En un equip amb persones que teletreballen és indispensable una bona organització en què cada persona vegi acomplertes les seves expectatives. Quan s’adopta el teletreball, s’han d’implementar els processos i les eines necessàries per resoldre els grans reptes que tenen tots els grups de treball: la planificació, la coordinació, la flexibilitat i la comunicació. Tot i que cada equip adoptarà les seves, a continuació s’apunten recomanacions per a l’organització d’un equip de teletreballadors/es.

• Fixar almenys un dia a la setmana en què l’equip al complet es troba.
• Acordar les tasques presencials setmanalment.
• Preveure com es duran a terme les tasques presencials.
• Tenir previstos mitjans de trobada virtual.
• Anticipar les tasques que es poden dur a terme amb més eficiència des de casa.
• Ser flexible en canviar el dia de teletreball per necessitats puntuals.

Quan es teletreballa, cap dels agents que intervé en la tasca diària ha de tenir la sensació que la persona que duu a terme tasques de teletreball és invisible. Es recomana informar a caps, companys/es i persones usuàries, si es creu oportú, del període en el qual s’estarà disponible habitualment, amb l’objectiu que totes aquestes persones puguin trobar el/la teletreballador/a amb facilitat. Així mateix, és bo indicar als companys i companyes el moment de començar i de plegar de la feina.

La recomanació general és no deixar cap comunicació per més endavant o per l’endemà, i aprofitar totes les ocasions que es presentin per establir contacte amb companys i companyes. Això farà que hi hagi fluides a l’hora de gestionar qualsevol imprevist, proposta o idea, i la persona que està duent tasques de teletreball farà que s’allunyi d’aquella sensació d’estar treballant en solitud. És molt aconsellable que els equips de treball comptin amb un xat propi per donar agilitat en la comunicació.

És responsabilitat de la persona teletreballadora ser accessible a qui pugui necessitar els seus serveis durant la jornada laboral. És imprescindible informar a les persones usuàries de les vies de contacte amb les unitats i les persones encarregades corresponents, i establir la forma com es resoldran les tasques presencials per part de l’equip. Un cop ha quedat això plasmat, s’han de seguir les pautes establertes perquè hi hagi una continuïtat en el servei.

Totes les demandes de tasques que corresponen a la persona teletreballadora se li han de redirigir pels canals establerts i evitar altres mitjans, en la mesura del possible, per no caure en confusions. En el cas que es requereixi la presència de l’empleat o empleada, caldrà procedir segons el protocol d’actuació. En les jornades de teletreball és una bona pràctica contestar els correus electrònics com més aviat millor i tornar la trucada ràpidament en el cas que no s’hagi pogut agafar el telèfon.

Els conflictes no apareixen de la nit al dia, tenen antecedents i causes que cal conèixer per afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat.

Per tant, s’elaboraran peces periodístiques de format llarg que posin en context els conflictes i l’àrea geogràfica i que permetin al lector/a agafar perspectiva per entendre el que està passant en una dimensió global, relacionant les causes amb els fets presents i els futurs impactes en els països implicats. Es fugirà de la dictadura de l’emergència i de les cobertures estàndard per fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació.

Per tal d’atraure l’atenció del lector/a, també és interessant exposar els problemes comuns i conèixer quin paper tenim nosaltres en aquest conflicte, com ens afecta i com hi hem influït, perquè el que passa al sud està relacionat amb el que passa al nord, i viceversa.

Les narratives binàries simplifiquen massa i no ajuden a comprendre els problemes. Per tant, es fugirà sempre d’enfocaments basats únicament en la contraposició i en la creació de bàndols, per evitar així, emfatitzar les diferències que puguin existir entre diferents grups de persones i caure en l’ús d’estereotips per justificar i legitimar aquesta dicotomia.

S’atorgarà importància al vocabulari utilitzat. La simplicitat i la uniformitat són símptomes de mal periodisme. Es parlarà de cooperació internacional des d’una visió global que no simplifiqui la problemàtica.

El llenguatge utilitzat es desmarcarà també d’expressions deshumanitzadores i de llenguatge assetjador i discriminatori que, per exemple, posi a una ètnia, raça o nacionalitat per sobre d’una altra.

Cal trencar amb les visions androcèntriques que posicionen l’home per sobre de la dona. Per a fer-ho possible, s’inclourà, sempre que es pugui, les dones com a subjecte de drets, es tindrà en compte la seva expertesa i testimoniatge i es procurarà establir una presència paritària entre homes i dones tant al text com a les imatges.

També s’evitaran tota mena d’estereotips o imatges que incitin a l’assetjament o fomentin actituds masclistes.

Quant als menors, és important incloure la seva opinió i testimoni en els casos que els afecten. Ara bé, es tindrà una especial cura amb les imatges i testimonis d’infants i s’evitarà sempre l’ús sensacionalista d'aquests. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

Aquest centre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a l’abast de totes les persones interessades en les qüestions mediambientals diferents serveis i recursos especialitzats.

Entre la informació que ens ofereix la web, destaquen les següents seccions:

• Aparador virtual
• Base de dades de recursos electrònics
• Butlletí de novetats
• Catàleg del CDMA
• Publicacions de medi ambient del Departament
• Revistes i sumaris electrònics

El portal del CILMA, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona, és un espai adreçat a l’intercanvi d’experiències entre els diferents ens locals del territori, a la vegada que promou la divulgació i sensibilització entorn la gestió sostenible.

En concret, dins de cadascú dels següents àmbits es poden trobar activitats i projectes, documents d’interès, notícies d’actualitat, enllaços i agendes amb continguts relacionats:

• Aigua
• Educació ambiental
• Energia
• Infraestructura
• Litoral
• Medi natural
• Mobilitat
• Qualitat ambiental
• Residus

A més, el portal també incorpora la secció recursos, on es pot accedir a diferents publicacions, documents i enllaços d’interès, així com accés al servidor de cartografia de la Diputació de Girona.

Al web del Ministeri per a la Transició Ecològica es toben recursos sobre aquest àmbit classificats segons diferents àrees d’activitats.

Dins de cada una d’aquestes àrees, hi ha diferents seccions com estadístiques, formació, legislació i publicacions. Això permet accedir de manera més fàcil a la informació i documentació de cadascuna de les temàtiques.

Entre les diferents àrees d’activitats, en destaquen les següents:

• Aigua
• Biodiversitat
• Qualitat i avaluació ambiental
• Canvi climàtic

A més, el portal també permet accedir al Centre de Publicacions i consultar a través d’internet més de 1.000 títols de revistes d'arreu del món.

Aquest portal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic és un recurs de referència a l’hora d’aprofundir en aquesta problemàtica i posar en marxa activitats que ajudin a la seva mitigació.

En aquesta web es troba informació sobre les principals polítiques posades en marxa per fer front al canvi climàtic, tant a nivell internacional com català, els resultats d’estudis sobre els efectes d’aquesta problemàtica a Catalunya, així com bones pràctiques per reduir les emissions.

Entre d’altres seccions, destaquen els següents continguts:

• Programa d’acords voluntaris
• Programa voluntari de compensació d'emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
• Comerç de drets d'emissió
• Projectes de finançament europeu
• Indicador global d'adaptació als impactes del canvi climàtic
• Inventaris d'emissions de GEH
• Integració del canvi climàtic en el planejament urbanístic
• Casos d'èxit de reducció d'emissions

Quan elaborem el material per enviar als mitjans de comunicació, cal tenir present sempre que la competència és ferotge i per tant, necessitem vendre la informació d’una manera atractiva i cridanera. La persona que es troba a l’altre costat, s’ha de sentir atreta per el nostre correu i donar-hi preferència per davant d’altres. A continuació us oferim algunes idees per fer de la nostra informació un fet noticiable atractiu:

• Oferir històries personals: Humanitza l’entitat i crida l’atenció dels mitjans. Fer que les persones afectades expliquin les seves pròpies experiències li dona un valor afegit al contingut i el fa més efectiu que transmetre dades abstractes i fredes. Per posar un exemple, si som una entitat que treballa amb persones sense llar, serà més noticiable per als mitjans si els oferim un testimoni personal que ha format part de la nostra campanya que si els fem arribar les dades de la mateixa.
• Donar veu al voluntariat: A l’hora d’elaborar una peça sobre una iniciativa de la nostra entitat, als mitjans els pot interessar més escoltar a les persones voluntàries que no pas al president de l’entitat. El factor humà i proper que transmet aquesta figura converteix el fet en noticiable i el dota d’una major singularitat, fet que pot atreure amb més facilitat l’atenció dels espectadors/es o lectors/es.
• Remarcar l’acció social: Potenciar els beneficis socials, ambientals o col·lectius de l’acció que volem difondre enlloc de posar èmfasi en l’entitat i en com ho fem també pot ser atractiu.
• Ressaltar la singularitat: Si aportem algun fet innovador en la nostra tasca, el fet serà més noticiable.
• Temes d’actualitat: Relacionar el fet noticiable amb temes candents, pot ajudar a que els i les periodistes el tinguin en consideració.
• Transparència: La transparència de l’entitat facilitarà que els mitjans, en un moment donat, apostin per nosaltres.

Una vegada tenim clar a qui volem adreçar-nos, és important estudiar les dinàmiques d’aquests mitjans o periodistes. Quin és l’horari de la redacció, el de tancament, com funcionen els caps de setmana o com s’organitzen. Tot plegat ens ajudarà a detectar quin és el moment més adequat per enviar el correu electrònic.

Preguntar a alguna persona coneguda dins la redacció o fer una trucada per plantejar la nostra consulta poden ser dues maneres de fer aquesta anàlisi.

D’altra banda, també és cabdal estar al dia de l’actualitat i aprofitar l’agenda mediàtica, els dies internacionals o efemèrides històriques per posar en valor i vendre el nostre projecte. Alguns temes tenen més ressò en moments concrets de l’any, com ara la solidaritat per Nadal i la problemàtica dels gossos abandonats al juliol. Són tempos comunicatius en què podem oferir informació relacionada o bé, justament proporcionar alternatives a aquestes informacions cícliques.

Cal tenir present també el factor estiu ja que el dèficit de notícies propi d’aquestes èpoques esdevé una oportunitat.

Tot i ser el mètode tradicional, cada vegada és menys recomanable accedir als i les periodistes per telèfon. Si no tenim contacte directe amb aquella persona, és aconsellable utilitzar les noves tecnologies per apropar-s’hi.

Enviar les notes de premsa i la informació per correu electrònic és segurament el recurs més utilitzat però n’hi ha d’altres. Les noves tecnologies ens ofereixen altres vies de contacte, tant o més pràctiques. Accedir a través dels comptes de Twitter, Facebook o Instagram és una opció igual de vàlida.